veronica

veronica

Tuesday, 24 January 2017 10:42

Far de Torredembarra

 

​FAR DE TORREDEMBARRA

Turisme Torredembarra

Visites guiades al Far de Torredembarra 
+ info

 

ANTECEDENTS

L'aprovació del Pla de Senyals Marítims 1985-1989 va determinar la construcció dels fars necessaris perquè un vaixell situat a una distància de la costa de 20 milles o inferior, pugui albirar en temps mitjà i des d'una alçada d'observació de 16 m, almenys un far. Així mateix, en el Pla se'n preveia també altres que fossin necessaris perquè en punts situats a una distància de la costa de 12 milles o inferior, un vaixell pogués albirar en temps bromós dos fars com a mínim, amb una alçada de l'observador de 4 m sobre el nivell de la mar.

Com a conseqüència, es va establir en el Pla la construcció d'un nou far a Torredembarra que vendria a cobrir la zona d'obscuritat situada entre els de Salou i Vilanova i la Geltrú on aquests criteris no s'acompleixen, les característiques dels quals serien:

Alçada del pla focal: 58 m.

Abast geogràfic per a una alçada de l'observador de 4 m: 20 milles.

Abast geogràfic per a una alçada de l'observador de 16 m.: 24,1 milles.

Intensitat lluminosa de càlcul en candeles necessàries: 38.000.

Abast lluminós nominal: 17 milles.

Abast lluminós en temps bromós: 20 milles.

Abast lluminós en temps mitjà: 29,3 milles.

Per Resolució ministerial del 12 de novembre de 1987 es van establir les característiques definitives que haurien de conformar l'abalisament de la província de Tarragona, i es va fixar per al far de Torredembarra una aparença de grup de cinc llampades blanques 17 milles d'abast. Una reunió de la Comissió de Fars feta el dia 19.02.88, a Torredembarra, determina el punt situat en les proximitats de la platja dels Alemanys com el de situació definitiva del far.

L'AVANTPROJECTE

Per salvar l'escassetat de fars en el litoral i impulsar la seva construcció, en la dècada dels 60 es va redactar un projecte de far modular que es va estendre al llarg de tota la costa. D'aquest model són bones mostres els fars del Fangal i la Banya, situats al delta de l'Ebre. Aquesta proliferació de far funcional i la seva monotonia estètica va donar lloc a un cert rebuig popular que va tenir com a conseqüència la convocatòria d'un concurs d'idees entre arquitectes, enginyers de camins i professionals qualificats per al disseny individualitzat dels 56 nous fars previstos en el Pla de Senyals Marítims de 1985-89.

Per al far de Torredembarra va resultar premiada la torre proposada per l'arquitecte José Llinás i Carmona, l'avantprojecte del qual fou adquirit per l'avui extingida Direcció General de Ports i Costes.

PROPOSTA DE NOVA UBICACIÓ

Com a conseqüència de l'entrada en vigor de la Llei de ports i de la marina mercant, l'1.1.1993 l'Autoritat Portuària de Tarragona es fa càrrec de les competències que, en matèria de senyalització marítima, ostentava fins aleshores el Servei de Costes de Tarragona.

Un dels temes pendents era continuar la tramitació per a construir el Far de Torredembarra, per la qual cosa es va reconèixer el terreny per a començar els treballs previs. Derivat d'aquest reconeixement, realitzat conjuntament amb l'alcalde de Torredembarra, l'Autoritat Portuària de Tarragona va sol·licitar de la Comissió de Fars el canvi d'emplaçament a la punta Galera com a lloc més convenient. D'una banda, la major cota del terreny exigia una torre de menys alçada amb el conseqüent estalvi de construcció i un menor impacte ambiental, i de l'altra, en el reconeixement efectuat a l'emplaçament aprovat, es van detectar mines en el terreny que van plantejar un seriós perill per a la futura estabilitat de la torre en aquell punt. L'Ajuntament pretenia a més a més fer del far un punt d'atracció turística, amb un passeig des del port fins la seva base. Va oferir els terrenys que mancaven i estava disposat a donar les facilitats necessàries. Basant-se en aquestes consideracions, l'11 de juliol de 1997 el president de Ports de l'Estat aprova el canvi a la nova ubicació proposada.

Dies després es va realitzar un acte públic institucional en el que l'alcalde de Torredembarra va lliurar gratuïtament una parcel·la de 12 x 17 m a l'Autoritat Portuària de Tarragona per a la construcció del nou far. Aquesta parcel·la procedia de l'altruista donació d'un particular. Seguidament es van iniciar els contactes amb José Llinás, arquitecte autor de l'estudi bàsic inicial, per tal d'encarregar-li la redacció del projecte executiu, qui el va finalitzar el 31 d'agost de 1998.

EL PROJECTE INICIAL

L'idea inicial de l'arquitecte premiat imaginava que, per raons estètiques, la torre sorgiria des de la mar. L'elevat cost d'aquesta solució i els futurs problemes de manteniment de l'estructura que aquest emplaçament ocasionaria van obligar a reconsiderar la proposta i en el projecte bàsic que es va presentar ja en terra ferma. Aquest primer projecte plantejava una torre octagonal de color blanc, de 50 m d'alçada, coronada per un mirador i un voladís ornamental circumdant totalment la llanterna a l'alçada del balconet. Al seu voltant l'arquitecte distribuïa una sèrie de petits edificis per albergar els equips tècnics del far, un despatx i un bar.

La il·luminació interior i l'empremta característica de l'exterior s'aconseguia mitjançant unes finestres que ascendien seguint el compàs de l'escala, a raó de dos per cara cada 180º. Estava previst que un ascensor salvés els 50 m d'alçada que hi ha des del terra fins la llanterna.

EL PROJECTE ACTUAL

Les modificacions que es realitzen en el projecte definitiu, van venir derivades de l'alçada menor de la torre per la major elevació del terreny sobre el qual s'aixecaria i de la supressió dels edificis circumdants que s'havien previst i que no es consideraren necessaris.

Per a reduir l'impacte ambiental es va dissenyar una nova planta per allotjar el grup electrogen situat al subsòl i una altra sobre el mirador superior per a col·locar l'equipament tècnic del far, amb el qual el cos de la torre s'elevaria exempt del terreny sense cap element addicional que pertorbés la perspectiva. Paral·lelament, per a conservar l'harmonia i l'esveltesa que havia disminuït, perquè era més baixa que la prevista, es va suprimir l'ascensor cosa que va permetre reduir la mida de l'octàgon.

LA SUBHASTA

El cost total de l'obra, inclòs els projectes de seguretat i d'rrbanització de l'entorn, es va valorar en la suma de 113.643.805 ptes. El 13.8.1998 el projecte fou aprovat tècnicament i set dies més tard ho seria econòmicament, autoritzant-se el concurs corresponent el 20.8.1998. Al concurs es van presentar les empreses COPCISA, CORSAN, VICSAN Fomento de Construcciones y Contratas; NECSO i COMAPA, adjudicant-se a la primera de les mencionades que va presentar l'oferta més baixa, valorada en 101.978.269 ptes. amb un termini d'execució de 5 mesos. El contracte es va subscriure el 7.1219.98, la data de comprovació de l'acta de replanteig l'11.12.1998, la col·locació de la primera pedra el 21.12.1998 i les obres començaren el 7.1.1999.

LES FASES DE CONSTRUCCIÓ

Els preparatius per a la construcció del far començaren el 7.1.1999. Previ a l'inici de les obres, el 29.4.1998, ja s'havia realitzat un estudi geològic del terreny per a garantir la futura estabilitat del far que va anar a càrrec del Laboratori d'Assaigs del Col·legi d'Aparelladors de Tarragona, els resultats satisfactoris dels quals van marcar el punt de partida per al càlcul i construcció de les microestaques i la llosa dels fonaments que s'acabaren el 26.2.1999; seguidament es va procedir a l'encofrat i formigonat de la primera posada en obra corresponent al soterrani, de 2,67 m d'alçada, a les que van seguir 8 més de 3,57 m i una altra d'1,15 m que, per manca de coronament superior d'enllaç de 0,86 m amb l'estructura metàl·lica del mirador i el recinte d'equips, s'acabaren el 27.7.1999. Un aspecte rellevant fou la construcció de l'escala de cargol i el conjunt metàl·lic que constitueix el mirador superior, la sala d'equips, la torrassa de suport de la torre i el para-sol i balconet exterior que es va haver de fer de forma totalment artesana. La primera dificultat que es va trobar fou l'obtenció de la xapa de bronze que es va haver d'importar d'Alemanya i que va retardar el treball tres mesos.

La realització d'aquest apartat es va subcontractar a Talleres Inox de Barcelona, empresa de metall especialitzada que ja comptava amb experiències com la realització de la cúpula del museu Dalí i que garantia la qualitat d'execució que se sol·licitava. Tot començant pels trams de l'escala, la construcció i el premuntatge de la major part de peces metàl·liques es van realitzar al taller, i es van complementar el folre de xapa d'alguns elements a peu d'obra. L'1.10.1999 es va replantejar l'escala i a continuació es col·locà el primer tram, acabant-se els 15 restants el dia 22 del mateix mes. Paral·lelament, es va procedir al muntatge i folrat parcial del mòdul mirador, sala d'equips i torrassa de llanterna. El 27.10.1999 va finalitzar l'engalzament i es va elevar el conjunt a la seva posició, a dalt del fust de formigó. El mes següent es va dedicar a la col·locació de finestres, ajustar l'escala i diversos treballs d'acabat dels mòduls, comesa elèctrica, instal·lació mecànica del grup electrogen, etc.

A partir del 24.11.1999 es va començar a engalzar el para-sol que forma el balconet exterior i l'estructura de la llanterna i el 3.12.1999 s'hissa el conjunt a la seva posició a dalt de la torre. Fins a finals del mes de desembre es van complementar els treballs de col·locació de vidres i folrat interior de la llanterna, instal·lacions elèctriques, d'aigua i de l'equip lluminós, coronament del para-sol i de l'escala, etc., per tant el far va quedar enllestit per entrar en servei el 31.12.1999.

ARQUITECTURA, MATERIALS I MÈTODES CONSTRUCTIUS

Es va tenir molta cura a l'hora d'escollir els materials per tal d'aconseguir la major durabilitat possible, el millor resultat estètic i el mínim manteniment. Els fonaments es van realitzar mitjançant una llosa de sustentació de 6 m de diàmetre i 0,85 m de gruix suportada mitjançant 16 microestaquests tipus Losan, a partir de la cota -4 del terreny natural Per al formigonat es va escollir el formigó blanc controlant-se especialment la qualitat i el vibrat amb mitjans mecànics i manuals per tal d'aconseguir una resistència superior als 200 kg./cm2 que es va sol·licitar al projecte. El sistema utilitzat per a l'encofrat fou del tipus "Trepa". L'armadura del formigó és galvanitzada en calent per tal d'evitar futures oxidacions a causa de l'entrada d'humitat a través del porus del formigó. Per aquest motiu, la distància mínima de l'armadura més pròxima a les cares exteriors és de 5 cm. Per tal d'evitar la fosfatació i impermeabilitzar el formigó es va aplicar una emprimació especial de color blanc a les façanes exteriors.

L'estructura portant dels elements metàl·lics (recinte mirador, sala d'equips, parasol i torrassa de llanterna) es va fabricar d'acer galvanitzat en calent. Per tal de recobrir aquests elements es va fer servir xapa de bronze amb un contingut mínim del 6 % d'estany. El parell galvànic entre metalls es va eliminar mitjançant una pel·lícula plàstica i virolles aïllants. Tots els cargols i reblons d'unió són d'acer inoxidable. Per tal d'augmetar la rigidesa de la xapa ve plegada formant greques i els buits interiors que queden entre el revestiment exterior i l'estructura d'acer es reompliren d'escuma de polietilè expandit, cosa que també serveix d'aïllant i com absorbent de sorolls i vibracions. D'acer inoxidable AISI-316 són també la porta d'accés i de comptadors, l'escala d'accés al soterrani i el dipòsit de 110 l de capacitat del grup electrogen.

La llanterna de 3 m de diàmetre està fabricada per la Maquinista Valenciana. És de fundició de ferro recoberta parcialment amb xapa de coure i elements de llautó. Interiorment es van polir i van abrillantar els metalls nobles i en l'exterior es van deixar amb el seu color natural a joc amb la xapa de bronze que recobreix la totalitat de l'estructura cosa que permetrà un envelliment homogeni de tot el conjunt metàl·lic. La fundició de ferro està protegida per una emprimació antioxidant i dues capes de pintura gris. Prové de les Illes Canaries, on s'havia adquirit fa més de 30 anys per tal de modernitzar els fars de l'arxipèlag tot i que al final no es va arribar a utilitzar. L'escala és metàl·lica i d'ull, cosa que permetrà la futura pujada de pesos mitjançant politja anclada en les bigues del sostre del recinte mirador. Va galvanitzada i pintada de gris. La barana interior és un tirabuixó composat per una armadura metàl·lica coberta de xapa de bronze. Està subdividida en trams de 3,5 m articulats per replans i constructivament està formada per una estructura independent instal·lada de forma autònoma en l'interior de la torre. Té un total de 189 graons i sis replans que sumats als 8 de la escala d'accés al soterrani i els de l'escala de pujada al recinte d'equips i a la llanterna totalitzen 217 graons.

Un passamà de llautó, anclada al perímetre interior de l'octàgon, àgon de la torre discòrre un pasamans de llautó. El material utilitzat pel terra dels graons ha sigut de tauló "Prodema" d'alta resistència i de 2 cm de gruix. Els paraments interiors del mirador, sala d'equips i torrassa de llanterna són de tauló contraxapat amb acabat de fusta noble. Els 8 finestrals del mirador i les finestres que recorren el cos és d'alumini anoditzat de la serie Schüco Internacional, amb perfileria recoberta de xapa de bronze porten doble envidriament tractat per absorbir la radiació ultravioleta. En cadascun dels sis replans de l'escala existeixen uns registres practicables pel pas del cablejat, les tapes dels quals són serigrafies sobre metacrilat de fars històrics espanyols. En la part superior de la serigrafia s'ha deixat una porció cuadrada òpal i transparent que deixa passar la llum d'una làmpara allotjada al registre i que serveix per enllumenar l'escala. En la part inferior del tauló que constitueix el paviment del mirador, va penjat un focus que també serveix per donar llum a tota l'escala deixant també tenuement il·luminada la torre des de l'exterior Les escales d'accés al recinte d'equips i a la llanterna són de fusta de teca amb pasamans de llautó. A la sala d'equips existeix un armari de 1,20 m d'alçada i 45 cm de fons fet de tauló Prodema que recorre 5 de les 8 cares del perímetre interior de la torre. En el seu interior allotja els quadres de control i maniobra del sistema lluminós i sobre ell s'exposen lampares i equips antics empleats en els fars de Tarragona. Al voltant de la llanterna existeix un balconet o mirador exterior limitat pel para-sol de xapa de bronze i baranes de suport i “treu-la-por” del mateix material, al que es té accés mitjançant una porta practicada a la torrassa. Circumdant la torre i ascendint al ritme de l'escala, 48 finestres practicades en les arestes del cos van mostrant al visitant una prespectiva gradual de l'entorn que rodeja al far. Per tal d'evitar que l'aigua de pluja en relliscar per les finestres taquin la façana, a cadascuna disposa d'un voladiu fet de xapa de bronze que li dóna al conjunt una impromta característica. El cos és octagonal amb parets de formigó armat de 40 cm de gruix i 4 m de diàmetre, amb una alçada total fins el començament de la estructura metálica de 33,24 m.

LA INSTAL·LACIÓ LLUMINOSA

Està constituida per un canviador en V disposat per a allotjar dues lámpares de descàrrega (halogenurs metàl·lics) de 400 w i una òptica composada de 6 panells diòptrics de 350 mm de distància focal, un dels quals és cec i actua com a porta per accedir a l'interior.

Els panells òptics foren recuperats d'un antic equip Dalen giratori per a gas acetilè que es trobava emmagatzemat al Centre Tècnic de Senyals Marítimes d'Alcobendas (Madrid) i foren cedides per Ports de l'Estat i adaptats mitjançant una estructura de llautó polit fabricat per la casa Mecaindu Reus. Tot el conjunt gira sobre un motor pas a pas d'accionament magnètic de la Maquinista Valenciana, recolzat sobre un pedestal d'acer galvanitzat. Com ja s'ha citat, els quadres de control i maniobra estan situats dins d'un armari situat al pis immediatament inferior. Com a resultat del càlcul aquest equip dona una intensitat eficaç de 475.338 candeles i una intensitat de càlcul, considerant el fons lluminós de 71.300 candeles, cosa que proporciona una abast nominal superior a les 17 milles sol·licitades en les prescripcions. La llum és blanca de grup de cinco llampades repetides cada 30" amb un ritme pel límit de l'abast de (Llum 0,2 Ocultació 4,8) 4 cops Llum 0,2 Ocultació 9,8. L'abast geogràfic previst per una alçada de l'observador de 4 metres és de 20 milles. Per tal de reservar energia i per a prevenir errors de corrent compte amb un grup electrògen automàtic monofàsic i diesel a 1500 r.p.m. de 220 V i 5 KVA i un dipòsit de combustible per més de 100 hores d'us continuat.
 

EL COST ECONÒMIC

Import de la construcció de l'obra (pendent de liquidació): 106.298.689 ptes.

Adquisició de l'equip lluminós: 6.894.578 ptes.

Adquisició diversos equips: 1.430.048 ptes.

Total amb IVA: 114.623.315 ptes.

 

LES PERSONES

L'autor del projecte fou l'arquitecte José Llínás i Carmona, que ha participat en la seva redacció l'equip que integra el seu estudi professional i l'Estudi d'Arquitectura Robert Brufau i Associats, SA, que va realitzar els càlculs. En la direcció de l'obra han participat: Ramón Juanola i Subirana, enginyer de Camins Canals i Ports, com a director, auxiliat per Esteban Morales, enginyer tècnic d'Obres Públiques i Miguel Ángel Sánchez Terry, tècnic mecànic de Senyals Marítims, tots pertanyents a l'Autoritat Portuària de Tarragona. Com assistents a la direcció de l'obra han actuat els arquitectes José Llinás i Carmona i Joan Vera. Per part de l'empresa contractista COPCISA, el responsable ha sigut l'enginyer de Camins Canals i Ports, Marc Dalmau i Figueres.

 

LA INAUGURACIÓ I L'ENCESA

La inauguració del far va tindre lloc el 30.12.99, mitjançant un acte institucional al qual, entre d'altres persones, van assistir altes autoritats de la Generalitat de Catalunya, el president de l'Autoritat Portuària Sr. Lluís Badia i l'alcalde de l'Ajuntament de Torredembarra, Sr. Santiago Segalà. Els dies 30 i 31 de desembre es van dedicar també a finalitzar petits detalls d'acabament, per tant, el far va quedar totalment acabat i enllestit a les 20 hores de l'esmentat dia 31. L'encesa del far es va realitzar a les 00.00 hores del dia 1 de gener de l'any 2000. Per donar simbolisme a l'esdeveniment, tal com mana la més antiga tradició, l'enginyer responsable dels Senyals Marítims va trametre un telegrama al tècnic encarregat de la cura del far amb el text següent: Destinatari: Miguel Ángel Sánchez Terry, tècnic de Senyals Marítims. Far de Salou (Salou) Tarragona "Coincidint amb l'entrada del nou segle i del nou mil·lenni, a les 00.00 hores dia 1 de gener de l'any 2000 procedirà a l'encesa del nou Far de Torredembarra. Durant tota la nit i fins la matinada romandrà a la cura de l'enllumenat per a preveure qualsevol anomalia que pugui produir-se. Salutacions." L'enginyer encarregat del Servei: Ramon Juanola i Subirana. D'aquesta forma i per extraordinària coincidència el far de Torredembarra passarà a la història com el darrer far construït en el segle XX i en el segon mil·lenni, i el primer dels encesos en el segle XXI i en el tercer mil·lenni.

L'EMPLAÇAMENT

Per arribar al far des de Tarragona s'ha d'anar per la carretera nacional a Barcelona fins arribar a la desviació de Torredembarra (a 13 km). Un cop allí, s'ha d'anar cap a la zona de la platja i buscar l'avinguda de la Galera, en plena zona residencial. Al final de la zona, a prop del terme municipal d'Altafulla i al penya-segat més sortint conegut com la punta de la Galera es troba situat el far. Tant des del seu mirador tancat com des del balconet exterior del far s'observa una meravellosa panoràmica dels voltants, dominant el port esportiu que està situat en les seves proximitats i els pobles del voltant. Pel sud, l'horitzó s'extén fins el cap de Salou i pel nord-est fins la central tèrmica de Foix i la població de Vilanova i la Geltrú.

El far de Torredembarra és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya, i supera en 7 m al del far del Llobregat.

 

Galeria d'imatges antigues Far de Torredembarra

 

Monday, 23 January 2017 19:29

Agroalimentaris

Líders en el tràfic de productes agroalimentaris

 

El Port de Tarragona manté un indiscutible lideratge en el moviment de productes agroalimentaris a Espanya i a la Mediterrània, tant pel seu volum com per la repercussió econòmica al seu hinterland. L'any 2023, i per segon any consecutiu, va batre un nou rècord amb 7,6 M de tones mogudes, contribuint a aquesta activitat econòmica els serveis, l'alta productivitat i les seves infraestructures especialitzades.

Per a l'emmagatzematge d'aquests productes, el Port disposa de 260.000 m2 de superfície coberta, xifra només equiparable a les capacitats del nostre Port en l'emmagatzematge de líquids a granel. 

Les seves instal·lacions per al tràfic d’agroalimentaris faciliten que al Port de Tarragona es treballi amb una àmplia varietat de productes i subproductes agroalimentaris  (més de 60) motiu pel qual el nostre Port se situa en una posició molt destacada respecte a la resta de ports europeus.

 

  BLAT

 FARINES DE SOJA,
COLZA, GIRA-SOL

 SÈGOL I ALTRES CEREALS
MORESC

SUBPRODUCTES

 

El centre de proveïment d'agroalimentaris

Per a la manipulació d'aquestes càrregues, les diferents terminals i instal·lacions del port estan dotades de maquinària molt especialitzada com grues de gran capacitat, cintes de descàrrega connectades a diferents sitges, apiladors, tremuges especials, etc. 

De la mateixa manera, el Port i les empreses que hi operen faciliten  la descàrrega de productes en diverses modalitats:

 De la tremuja al client

 Directe a sitja

 Directe a magatzem mecanitzat

 Directe a magatzem convencional

I pel que fa al respecte al medi ambient, totes les instal·lacions disposen de sistemes de control de pol·lució ambiental i plans de seguretat.

 

Capdavanters en el moviment d'agroalimentaris

Històricament, el Port de Tarragona lidera a escala estatal els moviments de cereals i farines, a més dels pinsos i farratges.

Al 2021, el sector va aportar el 9,2% del Producte Interior Brut (PIB) de l’economia nacional, molt superior a la Unió Europea que es situa al 3,6%. Espanya és la quarta economia de la Unió Europea que més valor aporta al sector agroalimentari europeu, concretament un 12%, només per darrera de França, Alemanya i Itàlia.

 

 

LÍNIA D'ATRACADA
2.500 metres

CALAT MÀXIM
14 metres

OPERADORS
4 terminals

EMMAGATZEMATGE 
1,3 M tones

DESCÀRREGA
8.200 t/h

HINTERLAND
Catalunya+ Aragó + Navarra + Castella

TRÀFIC ANUAL
5 M tones

AIXECAMENT
SENSE PAPERS

 Importem per abastir un gran hinterland

El Port de Tarragona rep productes agroalimentaris dels principals països productors com Ucraïna, Romania, Brasil i els Estats Units.

La distribució d'aquests productes abasta un hinterland molt important, que inclou tot Catalunya, Aragó i gran part de Navarra i de l'est de Castella, i on es fabrica més del 40% del total de producció de pinsos d’Espanya.

Els productes s’importen a través del Port de Tarragona i des d’aquí es transporten a les zones on es fabrica els pinsos per a l’alimentació animal, com són les fàbriques de Lleida, Saragossa, Girona i Osca.

 El transport ferroviari, una via d'Economia, Seguretat i Sostenibilitat

Els agroalimentaris comporten el 33% del total del tràfic ferroportuari, tancant el 2023 amb un moviment de 652 trens, una marca històrica al Port fruit del compromís pel seu desenvolupament continu.

Agrifood, un certamen de referència internacional al sector agroalimentari

 

El Port de Tarragona està present de manera important en el sector agroalimentari europeu. Participa en els esdeveniments internacionals més destacats com les borses europees de cereals. També, organitza amb caràcter biennal, un congrés internacional, l'Agrifood International Congress, on reuneix a tots els actors més rellevants d’aquest sector. El congrés facilita l’intercanvi comercial dels diferents operadors i actualitza els darrers avanços en matèria de producció de carn.

L’Agrifood ha esdevingut un certamen de referència a nivell internacional que va néixer per donar resposta a la demanda del sector per mantenir una trobada al més alt nivell que serveixi de fòrum per bescanviar coneixements i informació, sense perdre el seu caràcter comercial.

 

 

Properament 

Tinglado 1

 

 

 

 

 

 

+info

Properament 2025
+ info
 

 

 

 

SEA| Sistema d'Entregues d'Agroalimentaris

És el sistema per facilitar al transportista la recollida de mercaderia de les terminals d’agroalimentaris que l’Autoritat Portuària de Tarragona posa a disposició dels diversos agents que hi intervenen.​

 

Visitar SEA | Sistema d'Entregues d'Agroalimentaris

 
+ info

 

ZONES PER A L'OPERATIVA AL PORT

 

Mapa Port Tarragona

Descarrega

 

 

 

 

Informació comercial

 

Contacte

 Departament Comercial i Desenvolupament de Negoci

Narcisa Codau

 This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

 +34 977 259 400 | Ext. 1329

 

 

 

 

Monday, 23 January 2017 10:51

Fars i abalisament

Fars i abalisaments

Les ajudes a la navegació marítima inclouen els sistemes visuals, acústics o radioelèctrics per tal de posicionar les embarcacions o els perills propers als vaixells. D'aquesta forma es permet establir les rutes adients i evitar accidents.

 

 

 

 PLÀNOLS DEL PORT I LA COSTA DE TARRAGONA

Fars i abalisaments Port

PLÀNOL ESQUEMATITZAT DE FARS I ABALISAMENTS DEL PORT

 

 

 

 FARS I ABALISAMENT AMB GOOGLE EARTH

 

 

 

Visiteu mitjançant Google Earth la situació dels fars, llums i tràfic marítim.
Accediu clicant a la imatge de Google Earth.
  

 

 ACCEDIR A FARS I ABALISAMENT DEL PORT DE TARRAGONA 
  

 

 

No disposeu de Google Earth?

Per accedir heu de tenir descarregada la darrera versió de Google Earth.Si no teniu l'aplicació descarregada podeu descarregar-la al següent enllaç. 

Descarregar Google Earth

 
+ info

 

 

 

 REGLAMENT INTERNACIONAL D'ABALISAMENT MARÍTIM

 

 

RECOMANACIONS SOBRE ELS RITMES DELS LLUMS

 

Descarrega

 

 

 

 

DOCUMENTS D'INTERÈS

Aquest espai permet descarregar documents, lectures i presentacions relacionades amb el tema de fars i abalisament d'Ajudes als Sistemes de Navegació.

 

 

 

 

 

 

 ELS FARS A LA COSTA DE TARRAGONA

Far de Torredembarra

 

​ TORREDEMBARRA LIGHTHOUSE

Tourism of Torredembarra

Guided tours of the lighthouse Torredembarra 
+ info

 

HISTORY

The approval of the Maritime Signals Plan 1985-1989 determined the construction of necessary lighthouses so that a vessel situated 20 miles or less from the coast would be able to distinguish from an observation height of 16m at least one lighthouse. In this way the plan also considered any others that would be necessary so that a vessel situated 12 miles or less from the coast, in foggy conditions, would be able to see at least two lighthouses from an observation height of 4m above sea level.

As a consequence of this a plan for the construction of a new lighthouse in Torredembarra was established, that would cover the dark area between the lighthouses of Salou and Vilanova i la Geltrú where this criteria was not met. Its characteristics would be:

Height of focal plane: 58 m.

Geographic range for an observation height of 4 m: 20 miles

Geographic range for an observation height of 16 m: 24,1 miles.

Light intensity calculated in necessary candlepower: 38.000.

Nominal light range: 17 miles.

Nominal light range in foggy conditions: 20 miles.

Light range in average conditions: 29,3 miles.

The definitive specifications that signalling for the province of Tarragona would have to conform to were established by Ministerial Resolution on the 12th November 1987, setting out for the Torredembarra lighthouse five white signal lights with a 17 mile range. A meeting of the Lighthouse Commission on 19th February 1988, in Torredembarra, decided on a point close to the Playa de los Alemanes as a location for the lighthouse.

THE PREPROJECT

To rectify the shortage of lighthouses in the area and urge their building, a model lighthouse project was set out in the 60’s which extended along the whole of the coast. Good examples of this model are the Fangar and Banya lighthouses situated in the Ebro Delta. The proliferation of this functional and monotonous looking lighthouse gave rise to a certain amount of public resistance which resulted in a meeting between architects, engineers and professionals qualified for the design of the 56 new lighthouses called for in the Maritime Signals Plan 1985-89.

For the Torredembarra lighthouse a design by the architect José Llinás Carmona was agreed upon whose pre-project was acquired by the now defunct General Directorate of Ports and Coasts.

PROPOSAL FOR NEW LOCATION

As a consequence of the Law of Ports and the Merchant Navy coming into force on 1st January 1993, the Port Authority of Tarragona took over of the responsibility of maritime signalling from the Coastal Service of Tarragona.

One of the subjects pending was the continuation of steps to build the lighthouse at Torredembarra, for which the terrain was re-surveyed to begin the works. From this survey, carried out jointly with the Mayor of Torredembarra, the Port Authority of Tarragona requested from the Lighthouse Commission, a change of location to Galera Point as a more convenient site. On the one hand, the increased height above sea level demanded a smaller tower which meant a saving in building costs and a smaller environmental impact. On the other hand, it was acknowledged that there was some subsidence detected at the approved location that seriously jeopardised the future stability of the tower on that point. The Town Council intended the lighthouse to also be a tourist attraction with a promenade from the port to its base. It offered the necessary land and was eager to provide the necessary facilities. Based on these considerations, on the 11th July 1997 the President of the State Ports approved the change to the new location.

A few days later an institutional public act was carried out in which the Mayor of Torredembarra proceeded to hand over to the Port Authority of Tarragona a piece of land measuring 12 x 17 metres for the building of the new lighthouse. The new land came from the altruistic donation of a private citizen. Following this contact was made with José Llinás, designing architect of the initial project to charge him with the writing of the executive project which he completed on 31st August 1998.

THE INITIAL PROJECT

The architect’s initial idea imagined that for aesthetic reasons the tower would rise from the sea. The high cost of this solution and future structural maintenance problems that this location would mean, forced the proposal to be reconsidered and in the basic project it was presented dry land. This first project considered an octagonal white tower, 50m high, topped by a watchtower and an ornamental projecting totally surrounding the whole lamp to the height of the balcony. Around this balcony the architect distributed a series of small structures to house the lighthouses technical equipment, an office and a bar.

The inside lighting and the characteristic look of the outside was achieved by windows that rose following the shape of the staircase, two on each side every 180º. It was foreseen that a lift would ascend the 50m that there were between the floor and the light.

THE ACTUAL PROJECT

The changes carried out to the project, came from the smaller height of the tower due to the higher elevation of the land chosen to erect it and the elimination of the surrounding buildings that had been foreseen and that were no longer considered necessary.

To reduce environmental impact a new level was designed to house the electric generator, situated below the level of the soil and another level above the upper observation deck to house the technical equipment, which meant that the tower would rise straight from the ground without any additional elements to disturb the view. At the same time, to preserve the harmony and slenderness that had been gained due to the tower being lower than had originally been planned, the lift was eliminated which allowed the octagon size to be reduced.

THE AUCTION

The total cost of the works, including the costs of Safety and Development of the surroundings, came to 113,643,805 pesetas. On 13th August 1998, the project was technically approved and seven days later it would also be financially approved, being authorised on the corresponding meeting of 20th August 1998. The meeting was attended by the companies COPCISA, CORSA, VICSAN Construction and Contracting promoters; NECSO and COMAPA, awarding the first with the project for presenting the lowest offer of 101,978,269 pesetas and a timescale of 5 months to complete it. The contract was signed on 7th December 1998, the date of approval of the reestablishment act on 11th December 1998, the laying of the first stone on 21st December 1998 and works began on 7th January 1999

THE PHASES OF CONSTRUCTION

Preparation for building works of the lighthouse began on 7th January 1999. Before the work started, on 29th April 1998 a geological study of the land had already been carried out by the Test Laboratory of the School of Foremen of Tarragona, to guarantee the future stability of the lighthouse, whose satisfactory results marked the starting point for the calculation and construction of measurements and laying of foundation stones that ended on 26th February 1999. Following this came the plastering and concreting of the first setting correspondent to the basement, 2.67m high, which was followed by 8 more of 3.57m and another of 1.15m that, missing the upper top link of 0.86m with the metal structure of the observation deck and equipment area, were finished on 27th July 1999. Another relevant aspect was the building of the spiral staircase and of the metal joint that constitute the upper observation deck, the equipment room, the support turret of the tower and the parasol and exterior balcony that had to be made completely by craftsmen. The first snag encountered was the obtaining of the bronze plate that had to be imported from Germany and delayed the work by three months.

This was carried out by "Talleres Inox" of Barcelona, a specialised metalwork company which could count on such experience as the dome at the Dalí museum and that guaranteed the quality of work required. Beginning with the steps of the staircase, the construction and preassembly of the large part of metal pieces took place in the workshop, with lining of the metal covers of some of the elements carried out on site. On 1st October 1999 the installation of the staircase was restarted followed by placement of the first step completing the remaining 15 on the 22nd of the same month. At the same time the assembly and partial lining of the balcony module, equipment room and light turret. On the 27th October 1999 the assembly was completed and the whole thing was elevated into position, on top of the concrete shaft. The following month was dedicated to fitting windows, adjustments to the staircase and many finishing touches, the undertaking of the electrics, the mechanical installation of the generator, etc.

From the 24th November 1999 assembly work began on the parasol that forms the exterior balcony and the light structure and on the 3rd December 1999 the whole thing is hoisted into position at the top of the tower. Until the end of December the glazing and interior lining of the light were being completed. Also the electric, water and light installations, the finishing off of the parasol and the staircase, etc., with which the lighthouse was ready to enter into service on 31st December 1999

ARCHITECTURE, MATERIALS AND CONSTRUCTION METHODS

Special care was taken over the choice of materials to achieve the best durability possible, the best aesthetic results and minimum maintenance. For the concreting process a white concrete was chosen taking care to control the quality and the vibration by mechanical and manual means to achieve a resistance larger than the 200 kg/cm2 that was required by the design. A “Trepa” system was employed for the ENCOFRADO. The structure of the metal parts (the observation deck, equipment room, parasol and light turret) was made out of steel galvanised using heat. A bronze coating was used to cover these elements a minimum of 6% of which was tin. The galvanisation between the metals was eliminated using plastic film and insulating washers. All the screws and fixing rivets are made of stainless steel. To increase stiffness the sheet comes folded forming gaps and the interior hollows that remain between the exterior faces and the steel structure are filled using expanded polyethylene, which also serves as an insulator and to absorb sound and vibration.

 

The access door and the door to the meters, the staircase to the basement and the 110 litre tank for the generator are also made of stainless steel AISI-316.

 

The 3m diameter light is manufactured by the Maquinista Valenciana. Its made of forged iron partially covered by copper lining and brass elements. On the interior the inert metals were polished and shined and on the exterior they were left their natural colour to match the bronze plate that covers the entirety of the structure which will allow for the homogenous ageing of all the metal elements. The cast iron is protected by an antioxidant primer and two coats of grey paint. It comes from the Canary Islands from which it had been purchased more than 30 years ago to modernise the lighthouses of the archipelago without, in the end, being used. The staircase is metal and with a hollow centre, which will allow for things to be lifted using a pulley anchored to the beams on the roof of the observation area. All of it is galvanised and painted grey. The interior railing is a corkscrew made of a metal framework covered in bronze lining. It is divided into 3.5m sections joined by landings and constructively it is formed by an independent structure installed on the interior of the tower. It has a total of 189 steps and six landings which added to the 8 of the staircase to the basement and those of the staircase leading to the equipment area and the light, total 217 steps.

Surrounding it on the exterior and anchored to the interior perimeter of the tower’s octagon, is a brass handrail. The material used for floors and steps are “Prodema” boards, high in resistance and 2 cm thick. The interior walls of the observation area, equipment rooms and the light turret are tongue and groove boards finished in wood. The 8 windows of the observation room and the windows that cover the shaft are of aluminium from the Schüco International range, with bronze lined finishings. They are double glazed windows treated to absorb ultraviolet rays. On each of the six staircase landings, there are conduits used for the passing through of cabling, whose lids are silk screens of historical Spanish lighthouses. On the upper part of the silk screen a square section has been left transparent which allows light from lamps housed in the conduits through to illuminate the staircase. On the lower parts of the boards that make up the paving of the observation area there is a spotlight that also lights the staircase leaving the tower only slightly illuminated from the outside. The access staircase to the equipment room and the light are made of teak with a brass hand rail. In the equipment room there is a cupboard 1.20m high and 45cm deep made of "Prodema" boards that span five of the eight faces of the interior perimeter of the tower. Inside are housed the control and manoeuvring panels of the lighting systems and on top of it are exhibited old lamps and devises used in the lighthouses of Tarragona. Around the lamp exists a balcony or outside observation area, enclosed by the bronze plate parasol and the support railings and a “fear-remover” made of the same material, which is accessed by a door in the turret. Surrounding the tower and ascending in line with the staircase, 48 windows set into the shaft provide the visitor with a gradual view of the area surrounding the lighthouse. To avoid rainfall that runs down the windows staining the facade, each one has a window sill made of a bronze flap that gives the whole thing a fine appearance. The shaft is octagonal with reinforced concrete walls 40cm thick and 4m in diameter with a total height up to the beginning of the metal structure of 33.24.

THE LIGHT INSTALLATION

This is made up of a change in V to house two discharge bulbs (metal halogen) of 400w and lens made up of six 350mm focal distance dioptric panels, one of which is blind and acts as an access door..

The optic panels were recovered from an old Dalen rotating acetylene gas system that was found in the Technical Centre of Maritime Signals in Alcobendas (Madrid) and were handed over by the State Ports and adapted to fit a polished brass structure designed by the company Mecaindu Reus. The whole thing is turned slowly by a magnetic action engine from the company Maquinista Valenciana, rested on a galvanised steel pedestal. As already stated the control and manoeuvre panel is found in a cupboard situated on the level immediately below. As a result of the calculations this unit gives an efficient Intensity of 475,338 candlepower and a calculated intensity, considering the luminous depth of 71,300 candlepower which makes the average range higher than the 17 miles requested in the specifications. The light is white and of five flashes repeated every 30” with a rhythm for the range limit (light 0.2 dark 4.8) 4 times light 0.2 dark 9.8. The geographic range predicted for an observation height of 4 metres is 20 miles. As an energy reserve and to avoid failure in the electricity supply there is an automatic monophase diesel generator at 1500rpm of 220V and 5KVA and a fuel tank for more than 100 hours continuous use.
 

FINANCIAL COST

Amount for building works (awaiting payment) 106.298.689 ptes

Purchase of the light : 6.894.578 ptes

Purchase of various equipment : 1.430.048 ptes.

TOTAL with VAT: 114.623.315 ptes.

 

THE PEOPLE

The project designer was the architect José Llínás Carmona, having taken part in his report the team that integrated his professional study and the Studio of Architecture Robert Brufau and Associates, S. A., which carried out the calculations. The following have participated in the management of the works: Ramón Juanola Subirana, engineer of Paths, Channels and Ports, as director, helped by Esteban Morales, technical engineer of Public Works and Miguel Ángel Sánchez Terry, Mechanical Technician of Maritime Signals, all belonging to the Port Authority of Tarragona. Acting as assistants to the work management were the architects José Llinás Carmona and Joan Vera. On behalf of the contractors COPCISA, the person responsible was the engineer of Paths, Channels and Ports març Dalmau Figueres

 

INAUGURATION AND THE SWITCHING ON

The inauguration of the lighthouse took place as part of an institutional act on 30th December 1999 to which amongst many other people were present high level representatives of the Autonomous Government of Catalonia, the president of the Port Authority Mr. Luís Badía and the mayor of Torredembarra, Mr. Santiago Segalá. The 30th and 31st of December were also dedicated to the finishing touches, being totally finished at 20.00 hours on the 31st. The turning on of the lighthouse happened at 00.00 hours of the 1st January 2000. To add poignancy to the event as dictated by the oldest tradition the engineer responsible for the maritime signals sent a telegram to the technician in charge of the lighthouse which read: Addressee: Miguel Ángel Sánchez Terry, Maritime Signals Technician. Salou Lighthouse (Salou) TARRAGONA “Coinciding with the beginning of the new century and the new millennium, at 00.00 hours on the 1st of January 2000 you will proceed to the lighting of the new Torredembarra lighthouse. Throughout the entire night until sunrise you will watch over the light to avoid any anomalies that may occur. Regards.” The Engineer In Charge of Service: Ramón Juanola Subirana. This way and by extraordinary coincidence, the lighthouse at Torredembarra makes history as the last lighthouse built in the 20th century and the 2nd millennium and the first lit in the 21st Century and the 3rd Millennium.

THE LOCATION

To get to the lighthouse from Tarragona you have to take the Barcelona national road until you reach the turn off for Torredembarra (13km). Once there, head towards the beach area and look for the Avenida de la Galera, in a well developed residential area. At its end, near the municipal terminal of Altafulla and on the most protruding cliff known as Galera point is found the lighthouse. As much from its closed observation area as from its exterior balcony, there is a splendid panorama of the surroundings dominated by the sporting port to be found nearby and towns in its vicinity. To the south, the horizon extends to the cape of Salou and to the northeast until it reaches the power station at Foix and the town of Vilanova i la Geltrú.

The Torredembarra lighthouse has the tallest tower of all of the lighthouses in Catalonia surpassing the Llobregat lighthouse by 7m.

 

Old images of Torredembarra Lighthouse

 

 

Sunday, 22 January 2017 14:55

Intermodalitat

LA GRAN APOSTA PEL FERROCARRIL

El Port de Tarragona fa una aposta clara per la intermodalitat per tal d'optimitzar la cadena logística i poder oferir un millor servei als seus clients, tant des del punt de vista econòmic com en sostenibilitat.

 El Port de Tarragona té accés ferroviari d'ample ibèric a tot el recinte portuari i ample mixt (UIC+ibèric) en més de 10 km. A més, disposa d'accés electrificat als molls i terminals de la zona de Ribera, zona dedicada a càrrega general, contenidors i caixes mòbils.

A les instal·lacions portuàries, el 2023 es van moure més d'un milió de tones en ferrocarril. En total, 1.955 trens van circular per les instal·lacions del Port de Tarragona.

 

INTERMODALITAT

El ferrocarril al Port

CARACTERÍSTIQUES
 

 

ADIF-PORT
2 punts de connexió
a la xarxa general

VIES XARXA
INTERNA
46 km

AMPLE IBÈRIC
+ UIC
10,3 km

CAPACITAT
5 vies càrrega i descàrrega de 750 m

 

 

XARXA INTERNA
 


VEURE MAPA XARXA FERROVIÀRIA

Descarrega

El Port com a Administrador Ferroviari

Normativa i característiques
+ info
  

 

 

RAMALS
 

El Port disposa d'accessos ferroviaris que connecten amb la línia direcció Saragossa-Madrid, la línia direcció València i la línia direcció Barcelona, per tant estem connectats amb tot Europa.

La xarxa ferroviària interna del Port dóna servei a tots els molls operatius. D'est a oest, hi ha tres ramals que connecten la xarxa interna del Port amb la xarxa d'ADIF. 

En sentit est, el primer ramal recorre el moll d'Aragó fins a arribar al moll de Catalunya, desdoblant-se per dos itineraris possibles al llarg de la terminal de càrrega de carbó

El segon ramal discorre en paral·lel a la riba esquerra del riu Francolí (en sentit oest). Aquest segon ramal dóna accés als molls de Castella (amb tres punts d'entrada) i de la Química, arribant a l'estació ferroviària de la Química. 

El tercer ramal, connectat a la línia de València, passa pel moll d'Hidrocarburs fins a arribar als molls d’Andalusia, Cantàbria i Galícia. Concretament al moll de Galícia, hi ha la Terminal intermodal la Boella, contigua a la terminal de contenidors. Aquest ramal també dóna servei a les àrees del Port on s'ubiquen gran part de les instal·lacions destinades a càrrega general com la terminal de vehicles, una terminal multipropòsit i la futura Zona d’Activitats Logístiques (ZAL).

 

INSTAL·LACIONS DESTACADES

 
 

PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo

 

 

 

La terminal estarà a ple rendiment durant l'any 2024

 

Port Tarragona compta amb 150.000 m2 a la'Ciudad del Transporte Puerta Centro', la principal plataforma logística i de serveis a l'àrea d'influència de Madrid entre Guadalajara i Marchamalo

Permetrà atreure nous tràfics marítims al Port de Tarragona des del centre d'Espanya i alhora captar tràfics continentals per ferrocarril

'Port Tarragona y Puerta Centro-Ciudad del Transporte' han consolidat l'acord que permetrà a la infraestructura catalana expandir-se cap al centre de la península ibèrica i posicionar-se en la qual serà la més important plataforma logística i de serveis d'Espanya, amb capacitat per canalitzar els principals fluxos de mercaderies nacionals, europeus  i internacionals entre ferrocarril i carretera cap als ports marítims i el centre.

El principal objectiu de Port Tarragona és desenvolupar una terminal intermodal multipropòsit en aquest enclavament estratègic situat entre les localitats de Guadalajara i Marchamalo (Castella-la Manxa), a 70 km de Madrid i connectat amb les principals vies de comunicació viària i ferroviària del país.

La futura terminal intermodal, que portarà per nom PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, s'estendrà al llarg de 150.000 m2. Aquesta nova infraestructura es complementarà amb la Terminal Intermodal La Boella, a Tarragona, i afavorirà el creixement dels tràfics intermodals ferrocarril-carretera i marítims.

 


OK 

 

Enclavament estratègic al centre de la península

Concretament, la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo se situarà en el corredor de l'Henares, l'àrea més dinàmica de l'entorn de Madrid, amb més de 6 milions d'habitants en un radi de 60 km.

La seva connectivitat respecte als principals ports de la façana cantàbrica (Bilbao, Santander) i de la façana mediterrània (Tarragona, Barcelona) i per la seva integració en un entorn industrial, la localització de PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo ofereix una alta capacitat de concentració de càrregues que afavoreix el desenvolupament del transport intermodal de mercaderies per ferrocarril.

Quant a la comunicació per carretera, la futura terminal estarà connectada amb les principals vies (R-2, CM-101, i A-2, Itinerari Europeu I-90) i per ferrocarril junt a la línea Madrid-Tarragona / Barcelona frontera francesa.

Quant a la connexió ferroviària, la Ciutat del Transport es connecta a la Línia 200 d'ADIF, d'ample convencional i integrada a la xarxa ferroviària del Corredor Mediterrani (Ral Freight Corridor 6) i permet enllaçar amb el corredor Atlàntic via Saragossa (nord, Rail Freight Corridor 4).

Fora de la xarxa ferroviària de rodalies de Madrid, la qual cosa evitarà que sofreixi restriccions de capacitat motivades pel tràfic metropolità de viatgers. Això implica un destacable estalvi de temps i cost en els serveis de transport i major eficiència de les infraestructures per al tràfic de mercaderies.

Tot això possibilitarà  que una mercaderia dipositada en PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo pugui arribar a qualsevol lloc del món a través de Port Tarragona i viceversa.

 

 

Inversió total: 30M€

 


OK 

 

Oportunitats de futur i principals objectius

Per al Port Tarragona, el projecte suposa una gran oportunitat de crèixer en intermodalitat al desenvolupar aquesta important terminal, multipropòsit i multiclient, al centre peninsular que permetrà la connexió amb els principals ports marítims espanyols.

De rang supra regional i internacional, tindrà capacitat per canalitzar els principals fluxos nacionals, europeus i internacionals de mercaderies tant conteneritzades com breakbulk amb origen i/o destinació Madrid i la seva corona metropolitana, que inclou, entre d'altres dins del Port, les ciutats de Guadalajara, Toledo, Segòvia i Àvila. Al seu torn, conformarà un dels principals centres de distribució regional i metropolità del Corredor de l'Henares.

Davant l'aposta del Port Tarragona per aquesta terminal, empreses ferroviàries que, coneixent aquest projecte i sabent també de la terminal intermodal de la Boella, han manifestat el seu interès per operar en PortTarragonaTerminal Guadalajara-Marchamalo i desenvolupar serveis entre ambdues terminals.


OK 

 

Com serà la nova PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo?

​La PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo ocuparà una superfície total de 150.000 m2 al llarg d'una franja lateral en l'extrem est de la 'Ciudad de Transporte Puerta Centro'. Comptarà amb:

8 Km via en ample ibèric

 

2 vies recepció i expedició per a trens de +750m +1 passant

 

3 vies de càrrega i descàrrega amb 750 m de longitud

 

Connexió nord i sud amb el Corredor del Mediterrani de la 'Core Network Corridor' - xarxa TEN-T

 

Proximitat amb el corredor atlàntic de la xaxa TEN-T

 

19 aparells de via (5 escapatòries i 3 desviaments) que permeten maniobres ferroviàries

 

+100.000 m2 de paviment per càrrega/descàrrega, apilament en altura i altres activitats

 

Sistemes de senyalització i telecomunicacions automàtiques

 

Edifici tècnic de 100 m2 i recinte tancat de seguretat

 

 

 

 

 

 

Contacte

 Departament Comercial i Desenvolupament de Negoci

Pau Morales

 This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

 +34 977 259 400 | Ext. 1323

 

DOSSIER PORTTARRAGONA TERMINAL GUADALAJARA-MARCHAMALO

Descarrega

 

 

 
​ GALERIA FOTOGRÀFICA

Sunday, 22 January 2017 14:24

Terminals i instal·lacions

Tuesday, 17 January 2017 23:27

Taxes i tarifes

 

Taxes i tarifes Descarrega

Bonificacions per a tràfics  Descarrega

Més documentació sobre tarifes portuàries

 

Normativa d'aplicació

 

TAXES I TARIFES

 

 

 

 

 

 

 Reial decret legislatiu 2/2011

Descarrega RDL

Atès l’article 161 del Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de ports de l’Estat i de la marina mercant, les taxes portuàries són les exigides per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic portuari i per la prestació del servei de senyalització marítima. Les taxes portuàries són les següents:

Taxa d’ocupació (art. 173 a 182)
 
Taxa d’activitat  (art. 183 a 192)
 
Taxes d’utilització de les instal·lacions portuàries (art. 193 a 245)
 
 Taxa del vaixell (T-1)
 Taxa del passatge (T-2)
 Taxa de la mercaderia (T-3)
 Taxa de la pesca fresca (T-4)
 Taxa de les embarcacions esportives i d’esbarjo (T-5)
 Taxa per utilització especial de la zona de trànsit (T-6)
 
Taxa d'ajudes a la navegació
 
 

Altres ingressos de caràcter públic

Tarifes pel servei de recepció de deixalles generades per vaixells (art. 132)

 

Ingressos de caràcter privat

Tarifes per serveis comercials (art. 246 a 250)

Subministrament d’aigua
Subministrament d’electricitat
Servei de bàscules

 

Aprovació tarifa de circulació de vehicles de transports especials pel recinte portuari

Descarrega

Aprovació tarifa per servei de grua per retirada de vehicle

 

 

 

Tuesday, 17 January 2017 12:07

Domini Públic

Domini Públic

L'Autoritat Portuària gestiona a través de la Direcció de Domini Públic i Protecció Portuària, l'espai portuari per a usos públics o privats, mitjançant l'atorgament d'autoritzacions o concessions que habiliten per a l'ocupació i per a l'explotació de les activitats que estiguin previstes en el marc dels usos i activitats normativament establertes.

A més a més, gestionem les autoritzacions per a la prestació dels serveis comercials dins del recinte portuari.

 

Tauler d'anuncis Domini Públic

Seu electrònica

Més informació 
+ info

 

 

Espais i infraestructures portuàries

Correspon a l'Autoritat Portuària la previsió i gestió d'espais i infraestructures portuàries bàsiques, promovent l'activitat econòmica en el port.

La gestió de les infraestructures i del domini públic portuari es realitzarà amb criteris de rendibilitat i eficiència.

Podeu consultar el llistat d'ocupacions al Port de Tarragona visitant l'aplicació publicada en aquest apartat.

 

Ocupació de domini públic

L'ocupació del domini públic portuari, de conformitat amb l'establert en la secció 2a del capítol III del Títol V del Text refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la marina mercant, pot tramitar-se a través d'una autorització o concessió.

​ L'ocupació a través d'una AUTORITZACIÓ no podrà ser superior a un periode de 3 anys, incloses les pròrrogues, amb béns mobles o instal·lacions desmuntables.

L'ocupació a través d'una CONCESSIÓ, serà per un període de més de 3 anys fins a un màxim de 50 anys, amb obres o instal·lacions no desmuntables.

 

 

 

Normativa

 

Text refòs de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant (RDL 2/2011). Domini Públic Portuari

Descarrega

ORDEN FOM/938/2008, de 27 de març, que aprova el plec de condicions generals per a l'atorgament de concessions en el domini públic portuari estatal.

Descarrega

 INSTRUCCIÓ 1/2025 sobre la sortida de materials, productes i mercaderies del recinte duaner del Port de Tarragona quan aquesta sortida no es realitzi a l'empara d'una declaració duanera

Aquesta Instrucció substitueix la 1/2016, que queda derogada des de la data de la signatura de l'actual.

La Instrucció 1/2025 consta de dos apartats (Primer i Segon) que regulen, respectivament, les sortides de "maquinària, materials i productes" del Port i les sortides mitjançant el nou document AAT.

L'apartat PRIMER no canvia i roman idèntic a l'anterior (1/2016). Pel que fa a l'apartat SEGON, s'ha modificat el seu contingut per suprimir tot el relatiu als "albarans de sortida" i incorporar el nou document AAT que hauran d'utilitzar, a partir d'ara, les empreses per realitzar les sortides de mercaderies comunitàries del Port a través del sistema del Llevant Sense Papers (quan no procedeixi utilitzar cap altre document pròpiament duaner).

La Instrucció 1/2025 inclou un ANNEX amb aclariments que s'han de tenir en compte per al correcte procediment.

DATA D'ENTRADA EN VIGOR: 03 DE FEBRER 2025

Destinataris

Autoritat Portuària de Tarragona, per al seu coneixement i difusió entre els membres de la comunitat portuària

Resguard Fiscal en el Port de Tarragona

Col·legi d'Agents de Duanes

Associacions de transitaris i transportistes

Associació de consignataris

Descarrega Sol·licituds a l'autoritat duanera no contemplada en altres procediments

 

 

REGISTRE

Les persones interessades han de presentar la documentació requerida al registre de les oficines de l'Autoritat Portuària per iniciar el procediment adient. L’horari del servei per a registrar documents a l’APT és de 9 a 14 hores.

Registre

Més informació sobre el registre de l'Autoritat Portuària.
+ info

 

Monday, 16 January 2017 14:39

Què hem fet

Què hem fet

Us oferim una mostra multimèdia d'algunes de les activitats organitzades pel Museu del Port en els darrers anys.

 

Coneixeu el Museu

Activitats digitals

Activitats digitals


Propostes del nostre programa pedagògic virtual destinat a escoles i esplais amb diferents nivells educatius.

Programa pedagògic

Programa pedagògic


El servei educatiu del Museu vol donar a conèixer, als escolars que visitin el Port, els diferents aspectes desenvolupats en l'activitat quotidiana d'un port comercial, pesquer i esportiu com el de Tarragona.

La difusió

La difusió


Des del Museu del Port organitzem actes i activitats per a tots els públics amb l’objectiu prioritari de donar a conèixer el món marítim i portuari.

Què hem fet

Què hem fet


A continuació us oferim una mostra multimèdia d'algunes de les activitats que des del Museu s'han fet durant els darrers anys.

 ​

 

Monday, 16 January 2017 14:22

La Difusió

La Difusió

El Museu del Port de Tarragona neix l’any 2000 amb l’objectiu de preservar i difondre el patrimoni marítim de la nostra costa i, més específicament, el patrimoni portuari de la ciutat. D’aquesta manera es posa a l’abast dels nostres visitants el dia a dia d’un port comercial, pesquer i esportiu com és el Port de Tarragona. La finalitat del Museu és consolidar-se en l’espai on el ciutadà contempla i coneix el funcionament quotidià d’un port, motor econòmic de les nostres contrades des de sempre.

XIFRES 2024

Total  28.219 persones usuàries

35,6% visites d'activitats pedagògiques - 10.042 persones

53,4% visites individuals o en grup - 15.061 persones

11% visites resta activitats programades - 3.116 persones

La Vitrina

La Vitrina és un petit aparador on volem difondre els objectes de les col.leccions del Museu integrats al fons patrimonial museístic. Una breu descripció de les característiques de l'objecte, una imatge i els usos que ha tingut cadascun dels objecte serà el contingut d'aquest aparador.

GRID LIST

SMITH BOLNES ENGINE

MPT210 Year1960 Cast iron, Copper Made by: Empresa Nacional Elcano, València. Marca Smith & Bolnes 3.35 x 5.25 x 1.8 m [divider style="5" color="#003a8c" icon="icon: chevron-circle-down" icon_color="#003a8c"] A low-speed, two-stroke 1,120 h.p. diesel engine. 7 in-line pistons,…

CAPITÁN ARGÜELLO

Traditional fishing frame used for leisure activities Year 1956 Made in wood in a traditional shipyard Master shipbuilder: Sebastià Roch Carles (Drassanes Roch de Tarragona) Length 6.15 metres Beam 2.44 metres Depth 0.75 metres [divider style="5" color="#003a8c" icon="icon:…

 

 

Coneixeu el Museu

Activitats digitals

Activitats digitals


Propostes del nostre programa pedagògic virtual destinat a escoles i esplais amb diferents nivells educatius.

Programa pedagògic

Programa pedagògic


El servei educatiu del Museu vol donar a conèixer, als escolars que visitin el Port, els diferents aspectes desenvolupats en l'activitat quotidiana d'un port comercial, pesquer i esportiu com el de Tarragona.

La difusió

La difusió


Des del Museu del Port organitzem actes i activitats per a tots els públics amb l’objectiu prioritari de donar a conèixer el món marítim i portuari.

Què hem fet

Què hem fet


A continuació us oferim una mostra multimèdia d'algunes de les activitats que des del Museu s'han fet durant els darrers anys.

Monday, 16 January 2017 14:09

De l'Arxiu al Museu

 

De l'Arxiu al Museu

 

Amb aquesta proposta apropem la metodologia de la investigació històrica a través de l'estudi de fonts primàries, plantejar hipòtesis i valorar i interpretar els documents per poder-ne treure unes conclusions objectives, base de qualsevol estudi científic, és el que pretén el dossier, a través d'una proposta d'investigació que gira al voltant d'un tema en concret: El Serrallo i la pesca a l'entorn de l'any 1930.

A banda de l'activitat que es podrà treballar a l'entorn de classe, l'Arxiu i el Museu del Port, ofereixen la possibilitat de fer una visita guiada als dos centres, acompanyats per un educador que conduirà l'activitat.

 

 

Destinataris

Segon cicle ESO

Batxillerat

Durada

1 hora i 30 minuts

 

 

Tarifes

Gratuït

 

 

 

 

 

 

 

Most Visited

Work with us

Work with us

Job board of the Port Authority of Tarragona
Open Data

Open Data

Here you will find public data of the public character of the organization
Contractor Profile

Contractor Profile

Here you will find public data of the public character of the organization
Communication and press

Communication and press

News of interest and current affairs of the Port Authority of Tarragona
SEA

SEA

AGRI-FOOD DELIVERY SYSTEM
Ship location

Ship location

Gisweb, ship situation program, stopovers and movements
Requests for services via ports

Requests for services via ports

Requests for services and communications for the ship, the goods and the passage
Accreditation center

Accreditation center

Administrative process involved in certifying a company/organization to access the Port
Traffic

Traffic

Goods traffic at the Port Authority of Tarragona