El Port de Tarragona instal·la esculls artificials per recuperar la biodiversitat marina de les aigües portuàries

L’actuació s’ha centrat en el Parc Subaquàtic del Port, on s’han instal·lat vuit estructures que simulen esculls artificials. Aquestes estructures situades a la part exterior del dic de Llevant, se sumen a altres vuit ja existents a l’interior del Port de Tarragona i a les tres zones de la platja del Miracle, on es van instal·lar estructures biodegradables per recuperar prats de Cymodocea i afavorir la recuperació d’estocs pesquers de cefalòpodes (sèpies, pops i calamars).

A finals de juliol de 2024 va finalitzar amb èxit la instal·lació de vuit esculls al Parc Subaquàtic del Port de Tarragona situat a la part exterior del dic de Llevant. Aquesta iniciativa forma part del Pla de Sostenibilitat del Port de Tarragona amb horitzó 2030 i s’emmarca dins del compromís de l’Autoritat Portuària amb la sostenibilitat i la conservació i recuperació del medi marí. Aquest darrer projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració de l’empresa Ocean Ecostructures, la qual està especialitzada en la renaturalització d’espais marins. Aquesta recuperació de la vida marina permet contribuir a la descarbonització, amb la captura de CO2, a la vegada que es millora la qualitat de l’aigua. D’altra banda, el monitoratge de les estructures submergides, a més de constatar l’evolució dels processos de colonització natural, també permeten detectar la possible arribada d’espècies invasores.

Experiència anterior dins del Port

Les vuit estructures anteriorment instal·lades a l’interior del Port de Tarragona són conegudes com a LBU (Life Boosting Unit o “unitats potenciadores de la vida”). Es tracta d’estructures submergides i fixades a les parets de formigó dels molls, les quals actuen com microesculls que mimetitzen ecosistemes reals. El seu monitoratge ha permès constatar que han estat colonitzades per més de 32 espècies, les quals han contribuït a fixar més de 133 kg de CO2 i han suposat l’acumulació de més de 314 kg de biomassa. Algunes de les espècies més observades al Port de Tarragona són mol·luscs de la família Balanidae i del gènere Mytilus, algues vermelles de l’ordre de les Ceramiales, hidrozus com Eudendrium racemosum, briozous Schizoporella errata i poliquets com Spirobranchus triqueter.

Sistema pioner

Pel que fa als vuit nous esculls instal·lats recentment al Parc subaquàtic, l’empresa Ocean Ecostructures ha adaptat als llits marins la seva tecnologia pensada primer pels murs de formigó submergits dels molls. El nou sistema d’ancoratge, conegut com a “Seabed” està pensat per tal que pugui afavorir l'adherència i colonització d'espècies bentòniques marines. Concretament, s’han disposat estratègicament en dos grups de quatre unitats, formant rotllanes per tal de crear un espai atractiu per a les espècies marines. Les estructures es situen entre els 20 m i els 22 m de profunditat en una zona amb fons sorrencs. Entre ambdues zones s'ha col·locat una corda blanca per poder trobar els dos grups d’esculls en condicions de poca visibilitat.

Un projecte visitable

Per visitar-los es poden fer immersions directament amb la Societat d’Exploracions Submarines (SES), que actualment gestiona l’espai del Parc Subaquàtic del Port de Tarragona, o per mitjà dels diferents centres de busseig autoritzats. Val la pena remarcar que, a banda del monitoratge dels nous esculls que realitzarà directament Ocean Ecostructures, el SES també col·laborarà amb seguiments esporàdics durant les seves immersions.

El Port de Tarragona continuarà impulsant projectes de recuperació i millora dels hàbitats marins amb l’objectiu d’aconseguir una “Anella Blava” que garanteixi el bon estat ambiental de l’ecosistema marí que l’envolta. Aquests projectes tenen la voluntat de frenar i recuperar a escala local la pèrdua de biodiversitat que s’està patint nivell global en el conjunt dels mars i oceans. A més, recuperar la vida marina suposa també contribuir a fixar carboni i reduir la concentració d’emissions a l’atmosfera, és a dir, mitigar els efectes del canvi climàtic. Una anella blava rica en biodiversitat és també, de fet, la millor garantia que una activitat tan tradicional i vinculada a Tarragona com la pesca, pugui tenir el futur garantit.

L’APT finança el projecte amb una subvenció del programa del “2% cultural”

Les actuacions s’han iniciat avui divendres 9 d’agost i tindran una duració d’uns 6 mesos

El dijous 8 d’agost, es van iniciar les obres de restauració de la Torre de Virgili, una construcció medieval del segle XIII, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que està ubicada a Vila-Seca, prop del nucli de La Pineda, en els terrenys que ocupa la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona. L’execució del projecte de restauració té prevista una durada de 6 mesos per part de l’empresa RÈCOP Restauracions Arquitectòniques SL. per un import de 498.918,63 euros que s’ha pogut finançar amb la subvenció que l’APT, ha aconseguit amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca a través del programa “2% cultural”, finançat des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i gestionat pel Ministeri de Cultura.

El primers treballs realitzats han constat de la col·locació d’elements de seguretat, com tanques i altres per delimitar l’espai, així com la instal·lació d’una caseta per donar cobertura a l’obra.

La Torre de Virgili és una construcció del segle XIII que ha estat declarada BCIN està situada en un extrem dels terrenys del Port de Tarragona destinats a acollir la ZAL. És accessible des de la carretera TV-3146 que uneix Vila-seca i Tarragona i està situada a uns 800 metres del mar. Aquesta torre, que pertanyia a la família Virgili, té les seves arrels a l'edat mitjana i va ser construïda com a punt de guaita i defensa.

És una obra finançada al 100% pel programa 2% Cultural, tal i com estableix la resolució oficial per la qual es concedeixen ajudes a actuacions sobre béns d'especial interès arquitectònic, històric i artístic, vinculats als Ministeris de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i de, Cultura i Esport, per a l'actuació denominada "Torre de Virgili de Vila-seca a Tarragona” l'acord del qual va ser recollit a l'Acta de la LXXVIII Reunió de la Comissió Mixta entre ambdós Ministeris, celebrada el 22 de maig de 2023.

Restauració de la torre

El Port de Tarragona vol recuperar el patrimoni històric situat dins del domini públic portuari, fomentar-ne la divulgació i facilitar l’accés al públic. L’estat actual de la torre presenta lesions greus per qual cosa és necessària una intervenció important. L’edifici presenta una planta rectangular d'aproximadament 5,60 x 6,60,amb murs d’un gruix de 60 cm aproximadament i uns 11 metres d'alçada. A l’interior, es divideix en una planta baixa i dos pisos i, per sobre dels dos pisos, un terrat. La porta d’accés es troba a la planta baixa. La restauració que ara s’inicia preveu actuar en aquestes dues plantes superiors que han patit el despreniment de part del forjat i han deixat al descobert l'interior de la torre.

El projecte de restauració de la torre, així com la millora dels accessos i l'entorn, preveu la restauració de les façanes i l'adequació de l'interior per a un ús públic futur que permeti el seu accés de forma regulada. Pel que fa a l'entorn de la torre, el projecte adjudicat preveu l'adequació dels accessos per integrar-lo a la ruta patrimonial municipal i facilitar la visita.

Què són les torres de guaita

La Torre de Virgili és considerada una torre de vigilància. Les torres de vigilància o guaita són torres de defensa que es van construir a la costa tarragonina, com a tota la vessant mediterrània de la península, durant els segles XVI i XVII amb l'objectiu de prevenir els atacs de pirates del nord d’Àfrica i com a refugi dels habitants pròxims a aquestes construccions defensives, per protegir-los de possibles atacs. Al terme municipal de Vila-seca hi ha una alta densitat de torres, en gran part, a causa de la presència de petits nuclis de població que existien a la regió amb la consegüent activitat comercial que generaven. Les torres permetien vigilar el territori des d’una perspectiva panoràmica i avisar la població amb temps per buscar refugi o per a la fugida.

La Torre de Virgili es va utilitzar durant la Guerra Civil com a caseta d'obres i com a torre de vigilància del camp d'aviació prop del nucli de La Pineda. A pocs metres de la torre es conserven les restes d’una de les tres entrades que tenia el refugi subterrani construït també en aquesta època. El projecte de restauració de la Torre de Virgili no inclou les edificacions annexes d’època contemporània. No obstant, l’adequació del refugi antiaeri serà objecte de rehabilitació en un altre projecte que encara no té data.

Nasapp és una plataforma tecnològica multicapa que monitoritza, objectivitza i alerta de possibles episodis d'olor en temps real.

L’objectiu del projecte implementat ha estat l’adaptació d’un nou algoritme d’intel·ligència artificial per la predicció i alerta de possibles episodis d’olors mitjançant dades de participació ciutadania.

El projecte està subvencionat per “Ports 4.0”, un fons públic emmarcat en el Pla d’impuls a l’emprenedoria per a la innovació en el sector logístic i portuari.

El Port de Tarragona s'ha reunit amb els responsables tècnics de NasApp per fer seguiment i establir nous acords per a la implementació de la plataforma tecnològica al Port. Així, el Port de Tarragona posa a disposició dels ciutadans NasApp, una plataforma tecnològica que, mitjançant una aplicació gratuïta, recull les percepcions d’episodis d’olor amb l’objectiu de monitoritzar, gestionar i alertar de possibles episodis relacionats amb les activitats portuàries.

La ciència ciutadana és clau per a la millora de la qualitat de vida en entorns portuaris. Aquestes dades es recullen i es contrasten amb estacions meteorològiques i sensors de qualitat de l'aire en temps real. Això permet que aquestes dades es registrin i analitzin per a la gestió i reducció d'aquests episodis.

La proposta de NasApp va ser guanyadora en la segona convocatòria de projectes comercials de Ports 4.0, una línia d'ajut que dona suport i facilita l'aplicació del talent i l'emprenedoria en el sector logístic portuari. Gràcies a aquest ajut, ha estat possible implementar la plataforma en un entorn portuari, actuant com un sistema d'alerta primerenca d'esdeveniments crítics i de vigilància ambiental.

El Port com a facilitador

El Port de Tarragona ja disposava de mesuradors atmosfèrics per a la caracterització de la qualitat de l'aire. No obstant això, gràcies al projecte NasApp, ara compta amb més dades i informació que permeten optimitzar l'operativa i gestions diàries de la comunitat portuària. Així, el Port de Tarragona es converteix en el primer port estatal que manté una comunicació contínua amb la ciutadania, proporcionant informes sobre la qualitat de l'aire del seu territori.

La implicació de la ciència ciutadana permet obtenir més dades, superant els límits de detecció dels equips de mesura existents al mercat, els quals no poden avaluar, en temps real, el grau de molèstia dels episodis de males olors amb la precisió de l'olfacte humà.

El Port de Tarragona, que ha participat en el projecte com a agent facilitador, ja compta amb els serveis de NasApp en les seves instal·lacions. Això els ha permès recollir informació durant l'últim any i disposar de més dades per a la prevenció i reducció de possibles episodis de mala olor, contribuint activament a la millora del medi ambient i la qualitat de l'aire de la zona.

El resultat del projecte subvencionat per Ports 4.0 ha estat molt satisfactori per als responsables del Port de Tarragona, ja que han transformat la valoració sensorial subjectiva dels ciutadans en un conjunt d'informació objectiva, validada gràcies al treball científic i tècnic del Centre Tecnològic de Catalunya, EURECAT. D'aquesta manera, s'obté informació objectiva actualitzada en temps real, accessible des de qualsevol telèfon intel·ligent o ordinador.

Reunió de seguiment

A la reunió van participar Isabel de Lucas, CTO de NasApp; Marisol Estevan, CMO de NasApp; i Ignasi Papell, Gerent Territorial de Catalunya Sud d'EURECAT. Per part de l'Autoritat Portuària, hi van assistir Saül Garreta, President; Ramón García, Director General; Rafael López, Cap del Departament de Medi Ambient i Territori; i Carme Tarragó, Cap del Departament d'Estudis i Innovació i Coordinadora de SOM-INN PORT, per fer el seguiment i desplegament de la fase final d'aquest projecte innovador.

Com participar-hi

Aquesta iniciativa està oberta a tota la ciutadania. Només cal descarregar l’aplicació gratuïta NasApp per informar de qualsevol percepció en matèria d’olors i enviar les dades en temps real. D’aquesta manera, es crea una xarxa per a la millora de la qualitat de l’aire en entorns portuaris.

Els ciutadans i ciutadanes interessats poden adherir-se com a voluntaris en els següents enllaços:

Disponible a l’AppStore

Disponible a Google Play

El Fons Ports 4.0

L'objectiu principal del Fons “Ports 4.0” és promoure i incorporar activament la innovació disruptiva o incremental com a element de competitivitat, d'eficiència, sostenibilitat, seguretat i protecció en el sector logístic-portuari espanyol, tant públic com privat per facilitar la seva transició cap a l'economia 4.0. El pressupost de 12 milions d’euros destinats a projectes és finançat, íntegrament, mitjançant el Fons de Compensació Interportuari amb l’1% addicional aportat per les 28 Autoritats Portuàries.

Dos representants del bombers alacantins han visitat la Sala de gestió d’emergències del Port

Els bombers d’Alacant han mostrat el seu interès per la formació i el funcionament dels MIRG - Maritime Incident Reponse Group

Dos representants del cos de Bombers de la ciutat d’Alacant, José María Pina i  José Esteso; i el Cap del centre de Coordinació de Salvament Marítim de València, Antonio Padial, han visitat avui el Port de Tarragona per conèixer de prop el model de gestió d’emergències del port i interessar-se pel funcionament dels grups d’intervenció marítima (MIRG – Maritime Incident Reponse Group). Els tres visitants han pogut conèixer la Sala de Gestió d’Emergències, la incorporació de drons de vigilància i d’intervenció, i altres característiques del model desenvolupat pel port tarragoní, així com la formació, els exercicis i simulacions que conformen el programa de preparació i prevenció dels serveis d’emergències.

Els tres visitants de la Comunitat Valenciana han estat rebuts per representants de les tres institucions que han estat en l’origen, creació i desenvolupament del model Port Tarragona de gestió d’emergències. Per part de Bombers de la Generalitat de Catalunya, l’encarregat d’explicar el funcionament del MIRG ha estat, Moisès Galán, Cap de la Divisió de la Sala Central i per part de Salvament Marítim, el cap del CCS (Centre de Coordinació de Salvament Marítim), Íñigo Landeta; acompanyat pel Cap de Divisió de Seguretat, Jesús Teva, de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Bombers, Salvament Marítim i APT també han informat als seus col·legues alacantins sobre les línies de formació existents en cooperació amb el Centre Jovellanos, el centre de formació de la Societat de Salvament i Seguretat Marítima a Gijón (Astúries), entitat pública empresarial depenent del Ministeri de Transportes i Mobilitat Sostenible.

Els MIRG

Els  MIRG (Maritime Incident Response Group) és un cos d’elit de Bombers de la Generalitat de Catalunya que no té equivalent en altres comunitats autònomes i que es va gestar al Port de Tarragona. Aquests Bombers catalans, en cooperació amb els mitjans marítims i aeris de Salvament Marítim, i dels serveis de seguretat del Port de Tarragona formen un cos d’intervenció preparat per actuar en incendis a bord de vaixells en alta mar. Recentment, els MIRG van haver d’actuar en el rescat del ferry Tenacia, afectat per un incendi a la sala de motors quan realitzava la connexió entre València i Palma de Mallorca, amb més de 350 passatgers a bord, els passats 10 i 11 de juliol.

El desenvolupament del MIRG és un dels àmbits a través dels quals s’ha fet conegut el “Model Port Tarragona de gestió d’emergències” que s’ha anat perfilant i perfeccionant en els darrers anys a través de la definició de les situacions de risc del Port, del perfeccionament dels plans d’emergències (PIM i PAU, principalment) de la millora de les instal·lacions i del centre de control, de la posada en funcionament de la sala d’emergències, de les formacions i exercicis que es duen a terme, la incorporació dels drons en tasques de vigilància, suport i emergències, així com les certificacions de les quals disposa el Port Tarragona. 

Actualment, el “Model Port Tarragona de gestió d’emergències” ha generat molt d’interès en la resta del sistema portuari estatal i per part d’altres administracions. L’APT i els equips d’intervenció implicats estan desenvolupant accions de formació, difusió i de col·laboració per tal de compartir la filosofia i la planificació del model tarragoní per donar resposta a l’interès demostrat per part de responsables de seguretat de tot el país, com és el cas d’aquesta visita per part dels bombers d’Alacant i el cap del CCS de València.

La concessió s’estendrà durant 10 anys més, fins al 25 de novembre de 2038

El projecte presentat per l’empresa té un pressupost de 2,6 milions d’euros

El Port de Tarragona ha anunciat l'ampliació del termini de la concessió administrativa a ERSHIP per a les instal·lacions del Moll d'Aragó. Aquesta decisió, presa en la sessió del Consell d’Administració del passat 10 de juliol de 2024, permetrà que la concessió s'estengui durant 10 anys més, fins al 25 de novembre de 2038. Aquest pas es realitza en el marc d'un ambiciós projecte d'instal·lació de plaques fotovoltaiques que subratlla el compromís del Port i d’aquest operador portuari amb la sostenibilitat i l'eficiència energètica.

El projecte, un dels primers d’aquest tipus en fer-se al Port de Tarragona, que compta amb un pressupost d'execució de 2.635.000 €, preveu la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les naus A11, A13 i A15 del Moll d'Aragó destinada a la manipulació portuària de sòlids a lloure i càrrega general. Aquesta concessió compta amb una superfície total de prop de 50.000 m².

Aquestes instal·lacions seran capaces de generar energia renovable, contribuint a la reducció de l'impacte ambiental de les operacions portuàries i millorant l'eficiència energètica del port. L'acord no només subratlla la importància de la sostenibilitat en les operacions portuàries, sinó que també demostra el compromís del Port de Tarragona amb la modernització i la implementació de tecnologies verdes per tal de descarbonitzar la cadena logística.

Transició energètica al Port

Una línia estratègica del Port és millorar l’eficiència energètica. Per aquest motiu l’organisme tarragoní continua desplegant aquest tipus d’instal·lacions i d’accions alineades amb un Port verd i sostenible. A hores d’ara el Port ja produeix energia elèctrica amb plaques fotovoltaiques en 7 edificis portuaris. En el sostre de l’edifici administratiu, a l’edifici del nou Punt de Control Fronterer, a les dependències de Duanes, a la Confraria de Pescadors, part de l’edifici de la Policia Portuària, al Museu del Port i al Refugi 1.

Aquesta nova instal·lació que promou Ership està alineada amb el Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030 que recull les accions sostenibles i de cura amb el medi ambient que permeten dur a la pràctica el seu compromís amb l'entorn. El Pla de Sostenibilitat del Port de Tarragona, dins del seu segon eix ‘Creixement Sostenible’, explica com aquest creixement s’aconsegueix “amb una transició energètica i un impuls de les infraestructures del Port per afavorir la millora de l’eficiència energètica i per l’ús prioritari d’energies renovables”.

El vaixell va patir un incendi al juliol de 2021 i va quedar abandonat al dic de Llevant 

L’Autoritat Portuària de Tarragona el va subhastar en dues ocasions quedant ambdues desertes 

Finalment es va vendre per un valor de 88.000€ a l’empresa ROTA SHIPPING INC, que se l’ha endut definitivament avui

El vaixell que es va incendiar el 6 de juliol de 2021 i va quedar abandonat al dic de Llevant, ha estat venut definitivament per un import de 88.000 euros a l’empresa ROTA SHIPPING INC. Tres anys després de l’assistència a l’emergència d’Elbeik, el remolcador CHRISTOS XXXIV se l’ha endut definitivament del Port de Tarragona. 

L’empresa compradora de l’embarcació comptava amb 20 dies per realitzar el pagament i, seguidament, signar el contracte de compravenda amb l’APT. Un cop finalitzat aquest procediment, l’empresa s’ha emportat el vaixell dels molls tarragonins. 

La sortida de l’embarcació s’ha realitzat avui 31 de juliol, a mans del remolcador CHRISTOS XXXIV. Condicionat per l’autorització de la Capitania Marítima, ha iniciat el remolc de l’Elbeik cap al Port de destí a Pireo, Grècia, a les 13:00 hores.

Després de dues subhastes que es van quedar desertes, aquesta operació posa punt i final a un procés que es va iniciar a l’agost de 2021, quan el vaixell que fondejava sense càrrega a prop de les aigües tarragonines es va incendiar i va ser traslladat a la prolongació del Dic de Llevant, on ha estat atracat des d’aleshores. 

L’Elbeik

L’Elbeik és un vaixell tipus ‘Livestock Carrier’, (vaixell de càrrega d’animals) que navegava amb bandera de la República del Togo. El vaixell té un calat de 5,5 metres, una eslora de 77 metres, una mànega de 14 metres i un arqueig brut (volum de càrrega) de 2.867 tones Moorson. 

El divendres 6 de juliol de 2021 a les 14:29 hores la Policia Portuària de Tarragona va rebre l’avís conforme s’havia declarat un incendi en un vaixell fondejat en aigües exteriors del Port Tarragona, un foc que va ser totalment extingit el dissabte a les 6:15h del matí després de ser remolcat fins a la prolongació del Dic de Llevant i sense haver de lamentar més danys que els materials. 

Després de mesos aturat al mateix lloc on va ser apagat definitivament el foc, l'Autoritat Portuària de Tarragona el va declarar en estat d'abandonament en sessió ordinària del Consell d’Administració del 28 de setembre de 2022. Com a resultat d’aquella declaració i un cop superats els tràmits pertinents, el Port de Tarragona podia procedir a la venda del vaixell en una subhasta pública. 

Cronograma d’una venda

El 21 de març de 2023 es va realitzar la primera subhasta amb un preu de sortida de 330.000€, la qual va quedar deserta. Després d’aquesta primera subhasta, el Port de Tarragona va tornar a fer una segona subhasta amb un preu de sortida de 247.500€ la qual tampoc va rebre cap oferta.  

Després de dues subhastes infructuoses el Port de Tarragona tenia l’opció de realitzar una venda directa sota unes condicions especials que la nau complia, com que l’estat de deteriorament fos molt gran, que suposés un gran risc la seva estada al Moll per risc d’enfonsament i que hagués passat un any des de l’última subhasta. 

En l’últim consell d’administració del Port de Tarragona es va aprovar l’adjudicació de la venda.

El Port de Tarragona ofereix una pel·lícula cada dijous del mes d’agost a les 21:30 hores amb entrada lliure 

Quatre films d’èxit doblats en català s’oferiran per a tots els públics 

Dins el programa de “Nits a la Pèrgola del Serrallo” arriba el cinema a la fresca amb voluntat de continuar l’èxit d’assistència que van tenir les Havaneres en el mateix espai durant els dissabtes de juliol. També a l’aire lliure i d’accés lliure, es podran visualitzar tots dels dijous d’agost un total de cinc pel·lícules de renom en llengua catalana per a tots els públics. 

Les sessions seran els dijous 1, 8, 15, 22 i 29 d’agost a les 21:30 hores i no cal fer reserva prèvia. 

Barbie - 1 d’agost

Es tracta d’una de les pel·lícules més vistes del 2023 dirigida per Greta Grewing a partir d’un guió escrit amb Noah Baumbach. Protagonitzada per Margot Robbie com a Barbie i Ryan Gosling com a Ken. Un film que adopta el sarcasme com a arma de denuncia.

Lihtyear - 8 d’agost

Estrenada a Estats Units al 2022, la pel·lícula és un spin-off de la franquícia Toy Story de Pixar. Aquest film explica la història del personatge humà Buzz Lightyear, representat per Chris Evans.  

Spiderman - 15 d’agost

Estrenada al 2023 com a seqüela de Spider-Man: Un nou univers (2018), es tracta d’una pel·lícula d’animació que es trasllada a un multivers on el protagonista s’enfronta a noves amenaces i descobreix el seu veritable poder.

UP - 22 d’agost

Dirigida per Pete Docter i guanyadora de dos premis Òscar, UP va emocionar a tota l’audiència del 2009. Explica la història d’un vidu i un nen escolta que viatgen a les Cascades del Paradís amb una casa flotant suspesa per globus d’heli.

Un italià a Noruega – 29 d’agost

Aquesta comèdia italiana dirigida per Gennaro Nunziante, va ser la pel·lícula més taquillera a Itàlia del 2016. La vida estable i feliç del protagonista es veu amenaçada quan l’Estat decideix fer retallades i ha d’escollir entre indemnització o trasllat de feina. Farà el qui calgui per mantenir el seu lloc fixe sense importar el racó inhòspit del mon on l’enviïn. 

Les experiències “Viu l’havanera des del mar”, en golondrina i el festival “Havaneres a la Pèrgola del Serrallo” omplen de música l’estiu del Serrallo

Cadascuna de les actuacions a la pèrgola del Serrallo atreu a més de  700 espectadors

El grup Neus Mar el passat dissabte 27 de juliol va cloure la 32a edició del festival ‘Havaneres del Port de Tarragona’, amb una programació musical ple de qualitat que el Port de Tarragona va planificar amb la voluntat de contribuir a difondre la cultura popular catalana i la tradició marinera entre la ciutadania. El certamen va omplir de gom a gom la Pèrgola del Serrallo totes les nits dels dissabtes de juliol a les 22 hores. En conjunt les 4 actuacions d’aquest mes de juliol i l’experiència a bord de la golondrina han aplegat més de 3000 espectadors.

Els grups que van actuar en el festival, com sempre a l’aire lliure i amb entrada gratuïta, van omplir l’aforament màxim cada sessió a la pèrgola del Serrallo. Alhora, també es va continuar amb l’activitat del dos darrers anys "Viu l'havanera des del mar”, que permetia gaudir de l’experiència de contemplar el recinte portuari des d’una embarcació tot escoltant les havaneres i explicacions d'en “Quimet el Romesquet”. Enguany, amb un cost simbòlic de 3 euros ha sigut un èxit rotund, omplint l’aforament dels sis viatges programats a la golondrina.

L’èxit de les dues activitats durant el mes de juliol, tant el festival d’havaneres com el recorregut amb la barca de la golondrina, ha suposat que tres mil persones gaudissin de la música i la història tradicional de les havaneres al Port, un any més. Gràcies a l’estimat públic la seva fidelitat.

Durant aquests dies Tarragona ha pogut gaudir d’alguns dels millors grups reconeguts d’havaneres al Serrallo. L’esdeveniment és un acte musical força estimat pel veïnat del barri pescador del Serrallo, així com per tota la ciutadania de Tarragona.

Artistes que hi van actuar

La primera actuació fou el 6 de juliol amb Balandra, un grup format per quatre músics amb formacions diferents i inquietud d’aprofundir dins el gènere. Ja fa 15 temporades i més de 400 actuacions que amplien el seu repertori d’havaneres, cants de taverna i valsets d’autors clàssics i contemporanis, sempre amb referències al mar amb un toc fresc, adaptat als nostres instruments. L’espectacle que van presentar per primer cop al Serrallo s’anomena Músiques del mar i una mar de Músiques.

En segona actuació, el 13 de juliol, el grup d’havaneres barceloní Son de l’Havana va arribar per primer cop al Serrallo amb un repertori de tots els arranjaments propis. Quatre components amb molts anys d'experiència musical i amants del gènere de l’havanera, han creat aquesta formació per fer: havaneres, rumba, música catalana d’autor, balades, balsets mariners, son cubà, tanco i bolero, etc. Un repertori variat d'extraordinària qualitat ple de matisos nous, fusió en ritmes i harmonia.

Dissabte 20 de juliol, La Frau. Amb l’havanera i el vals mariner com a fil conductor, el grup amplia el seu àmbit estilístic amb gèneres com la cançó popular catalana, la sardana, la cançó napolitana, el tango i d’altres propers al seu repertori principal, dotant així la seva proposta estilística d’una varietat i riquesa que va captivar els oients des del primer acord.

El quintet Neus Mar va poder cloure el festival el passat 27 de juliol. L'havanera i el cant de taverna han anat evolucionant i en aquest procés ha esdevingut la proposta que ens ofereix la cantant Neus Mar, una de les poques veus femenines solistes del gènere. Van oferir un cop més al Serrallo una manera d'interpretar, de connectar amb el públic, i de sentir l'havanera que fuig dels estereotips tradicionals. A través d’un repertori amb temes propis, cançó mediterrània i gèneres habituals del cant de taverna van entusiasmar i acollir a més de 700 assistents.

“Viu l’havanera des del mar”

L’èxit de la proposta engegada fa només dos anys pel Port de Tarragona amb l’activitat ‘Coneix l’havanera des del mar’, va fer que enguany es tornés a oferir noves places per gaudir de l’experiència de contemplar el recinte portuari amb l’embarcació golondrina.

Una activitat reeixida que s’havia iniciat el 2022 per commemorar els trenta anys d’havaneres al Port de Tarragona. A la passejada, es podia contemplar el recinte portuari dalt de l’embarcació amb la música i explicacions d'en Quimet el Romesquet. Es va programar els dimarts 9, 23 i 30 del mes de juliol, a hora baixa, en dues sortides, a les 19.30 i a 20.30 hores. Amb un cost de 3 € i un èxit total que ha omplert l’aforament de les sis passejades.

Els tràfics tradicionals registren resultats a l’alça que compensen altres tràfics

Les dades acumulades en el primer semestre de 2024 són de 15,92 Mt, indicant una tendència positiva que s'espera mantingui un resultat anual similar al de 2023. El mes de juny, el Port de Tarragona ha mogut  2,55 milions de tones (Mt). Els líquids a doll han experimentat un creixement destacable del 5,6%, amb augments notables en el cru (3,5%) i productes químics (67,9%). Aquests increments compensen altres tràfics com els sòlids a lloure i la càrrega general.

Entre els grups estadístics, cal destacar el cru de petroli i els cereals i les seves farines. Aquests dos grups van establir rècords històrics en l’exercici 2023, i en el primer semestre del 2024, el cru ha crescut un 7,3% i els cereals un 1,9%, establint noves fites històriques. L’evolució dels productes químics i l’asfalt també ha estat notable, amb dades acumulades de rècord. L’asfalt ha crescut un 37,3% respecte al primer semestre de 2023, mentre que els productes químics han augmentat un 76,3%.

Després d’acumular dos anys sense dades favorables, el moviment de productes químics ha experimentat un creixement significatiu en el primer semestre del 2024 amb un augment del 74,2%. El gener ha estat el mes amb major moviment de la sèrie històrica, seguit de prop per maig i març. Pel que fa als productes siderúrgics, registren un augment del 3,7%, el moviment en aquest grup ha situat el 2024 com el segon millor exercici de la sèrie històrica.

Els sòlids a lloure han vist una disminució del 12,8% al primer semestre, afectats principalment per la reducció del tràfic de carbó, cada cop menys sol·licitat com a font d’energia per a la producció elèctrica gràcies a les polítiques de descarbonització, i de pèsols per a alimentació animal, ja que el mercat ha optat per altres fonts de proteïna per a la fabricació de pinsos per a animals. Pel que fa a la càrrega general, aquesta ha disminuït un 9,5 % a 30 de juny degut a un menor tràfic en contenidors, siderúrgics i automòbils.

El moviment de creuers ha mantingut una evolució positiva, superant en el primer semestre del 2024 les dades de 2019, amb 26 creuers i 45.970 creueristes, en comparació amb els 22 creuers i 40.504 creueristes del 2019.

Dades acumulades

Les dades acumulades del primer semestre del 2024 mostren un volum de 15,92 Mt, amb un descens del 2,1% respecte a l’any anterior. La projecció anual permet esperar uns resultats similars als de 2023. Tot dependrà del comportament dels tràfics que en aquest primer període de l’any han registrat resultat modestos i/o de la possibilitat que els tràfics tradicionals que apunten un comportament alcista puguin compensar els altres.

Més informació a:

https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/negoci/estadistiques

Els treballs arqueològics començaran el mes d’agost, duraran uns 5 mesos i tenen un pressupost de 38.910 euros + IVA

Els experts  intervindran en una superfície de 557 m2 situada dins de domini portuari, al costat de l’àrea ja excavada per l’Ajuntament de Salou

L’equip liderat per Jordi Diloli (URV) i Ivan Cots (IBER) espera confirmar diversos descobriments efectuats en les excavacions que es porten a terme al jaciment des de l’any 2010

El Port de Tarragona i la URV col·laboren per iniciar una nova campanya arqueològica al poblat de La Cella situar al terme municipal de Salou. El Port de Tarragona finança els treballs que desenvoluparà l’empresa IBER en una àrea de més de 550 m2 del jaciment que es troba en terrenys portuaris adjacent a la part ja excavada i consolidada sota responsabilitat de l’Ajuntament de Salou. Els treballs començaran el proper mes d‘agost, tindran una durada de 2 mesos aproximadament i tenen un pressupost de 38.910 euros + IVA. La coordinació arqueològica de la intervenció anirà a càrrec del Dr. Jordi Diloli Fons, Vicerector de la URV i professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili, i la direcció tècnica dels treballs arqueològics que realitzarà IBER Arqueologia, Patrimoni i Turisme S.L., anirà a càrrec de l’arqueòleg Ivan Cots Serret.

Inici dels treballs

Els treballs s’iniciaran amb una fase de neteja i desbrossament superficial dels 557 m2 del sector meridional del jaciment que tindran una durada d’una setmana. A continuació, es procedirà a l’excavació en la mateixa extensió de 557m2 amb un gruix mig de 35 cm durant uns 35-40 dies laborables. Durant l’excavació i al final es procedirà a documentar fotogràficament les estructures arqueològiques localitzades i s’aixecarà la seva planimetria corresponent en suport digital; així com els nivells estratigràfics exhumats que també seran degudament acotats.

Els materials arqueològics que apareguin seran netejats i siglats, i el seu estudi també comprèn el seu inventari, la quantificació la valoració tipològica i cronològica i el dibuix de les troballes més significatives. A més a més s’efectuaran totes les analítiques pertinents per extreure les dades més significatives sobre el jaciment i la gent que el va habitar. Així es preveu, entre d’altres, fer anàlisis de pastes de les ceràmiques exhumades i, si escau, del seu interior per saber que contenien. Aquest apartat s’inscriu en una línia de recerca que lidera el Dr. Diloli des del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria de la Universitat Rovira i Virgili (GRESEPIA-URV) i que ja ha permès confirmar la presència de vi en alguns dels recipients localitzats a l’indret, fet que ens podria indicar la seva producció a l’assentament.

La previsió total per als treballs de camp seria d’uns 44 dies laborables (2 mesos) per la neteja, desbrossament i excavació en extensió amb l’objectiu principal de poder treure a la llum tots els àmbits que es troben delimitats, així com també poder documentar noves restes arqueològiques. Posteriorment, l’equip d’arqueòlegs realitzarà el processament de dades i redactaran una memòria final. Aquests treballs s’efectuaran en el termini de 15 dies laborables a partir de la finalització del treball de camp.

L’actuació arqueològica permetrà doblar la part excavada i confirmar o descartar algunes de les preguntes que encara planen sobre l’origen, formació i funcionament del poblat de la Cella. Un dels descobriments que es volen corroborar són les particularitats urbanístiques del poblat que es va fundar a partir d’un repartiments en lots de terra seguint dos tipus de quadrícules predeterminades i també si es mantenen els mateixos paràmetres que en la part nord ja excavada: les cases tindran la mateixa grandària? Mantindran la mateixa distribució interna? També es vol esbrinar si un edifici en particular que sembla tenir un dibuix esquemàtic tripartit, respon a un ús no habitacional, ja que fins ara a la Cella no s’han tret a la llum espais culturals o d’emmagatzematge.

Finalment, una de les preguntes que també s’espera poder respondre o almenys trobar més indicis és saber qui van ser els fundadors? D’on surt la iniciativa de fundar una ciutat com aquesta des d’un esquema igualitari amb habitants d’estatus social alt: és local o forana, com apunten tots els indicis? I si és així, d’origen grec o cartaginès?

Arqueologia en 3D

Una vegada excavat tot el sector meridional, l’equip d’arqueòlegs efectuarà una extensa documentació fotogràfica i fotogramètrica de les estructures exhumades amb l’objectiu de mantenir una reproducció fidel i detallada de tots els paraments originals, preveient una possible consolidació i adequació dels mateixos per a la seva socialització, en un futur proper.

Les tècniques fotogramètriques actuals permeten reproduir en 3D les estructures arquitectòniques i/o arqueològiques, creant models virtuals exactes a la realitat. L’objectiu principal d’aquesta documentació és obtenir una planimetria acurada, fidel i representativa de l’estat actual d’aquest sector meridional del jaciment.

Un poblat singular

La Cella és un jaciment singular en tota la vessant mediterrània peninsular. És un assentament complex, diferenciat del conjunt d’altres poblats protohistòrics de la Cessetània, tant per algunes singularitats constructives, com per una cronologia inhabitual, que abasta des d' inicis del segle IV a.n.e. fins a mitjans del III a.n.e. És a dir, ni la seva fundació ni abandonament responen als paràmetres més habituals en aquesta regió en època ibèrica. En aquest sentit, la construcció de la Cella es pot concebre com a un fet aïllat, seguint paràmetres d'organització territorial particulars, responent a necessitats de control d' un espai geogràfic, d'uns recursos precisos o d'una funcionalitat determinada en un moment concret. L’abandonament també és diferent. S'han valorat factors naturals com la insalubritat del territori, l'esgotament i conseqüent manca de recursos, epidèmies, etc. però també s'han plantejat motius polítics, com poden ser reestructuracions territorials o l'aparició de noves formes de govern, com per exemple la proximitat de Tarrakon–Kesse i la seva evolució política i econòmica durant el segle III a.n.e.

Port of Trade

La Cella sembla va estar poblada per habitants de diverses cultures: ibers, grecs i púnics, principalment, i va ser una ciutat eminentment comercial en la qual l’activitat principal va ser el comerç, l’intercanvi econòmic i social, i la representació dels interessos dels diferents actors del port natural situat entre l’antiga Tarrakon-Kesse i el Cap de Salou. La Cella era un vertader “Port of Trade” amb relacions comercials internacionals amb importants assentaments de la Mediterrània occidental com per exemple, les colònies gregues de Massàlia (Marsella), de Magna Grècia (Sicília i Sud d’Itàlia), però sobretot amb Ebussus (Eivissa), una important colònia púnica que actuava com a vertader “hub comercial” que connectava el nord d’Àfrica, el Sud Peninsular amb la resta de la Mediterrània occidental.

Per últim, cal dir també que la seva situació, cronologia i particularitats han portat als arqueòlegs que hi han treballat a apuntar la seva identificació amb la Cal·lípolis que Ruf Fest Aviè va situar en aquest litoral just abans de la ciutat de Tàrraco “aquella Cal·lípolis famosa que, per l’elevada i excelsa alçada de les muralles i pels seus cims, s’enlairava cel amunt, aquella que, amb l’àmbit del seu solar immens, cenyia, per ambdós costats, un estany, sempre fecund en peixos” (traducció de P. Villalba, 1986).