Tinglado 2
Organitza: Port de Tarragona
Del 9 d'agost al 9 de setembre de 2012
Són moltes les raons per les quals s’ha de considerar que un projecte ha complert les expectatives en el temps; entre elles hi ha la constància, la coherència i el treball. Res és gratis ni superflu, sinó costós i deliberadament complicat.
Quan el propòsit és submergir-se en les aigües de l’art, això implica l’acceptació de la llibertat, potser del misteri, però sempre ha d’aparèixer el missatge del fet artístic, perquè la seva negació ens orienta cap a l’absurd.
Una de les moltes definicions de l’art és l’activitat realitzada per l’ésser humà en la recerca del plaer, tal vegada de la bellesa, com una expressió sublim d’una societat en contínua evolució.
Després de 40 anys iniciats amb la il·lusió pionera al costat dels éssers estimats, es pot dir que, en les dues últimes dècades, el disseny, el treball i la constància han anat a càrrec de la persona més entranyable, digna descendent dels fundadors i hereva d’un projecte difícil de mantenir.
Aquestes quatre dècades són temps suficient per a definir una línia, per a traçar el camí d’una idea conformada en la més sincera de les expressions de l’art —dic sincera perquè durant aquest temps ha predominat l’homogeneïtat d’un estil—, realitzant una tasca que sempre està i estarà entre dos mars, entre el clàssic i el més actual.
En art s’han d’acceptar molts conceptes, des del lliure raonament fins a l’autonomia pròpia de la creació, sempre que vagin acompanyats de la tècnica, de l’ofici i de saber-ne prou perquè permetin crear un fet o un objecte artístic.
La nostra societat està en plena progressió i, junt amb el risc intrínsec de les actuacions, hem de ser fidels als criteris afins a la nostra voluntat de perseverança i al treball que es porta a terme.
Antoni Quinteiro i Juncosa
President d’Honor del 40è Saló de Maig
