veronica
Port Tarragona líder en la logística de vehicles
Les empreses automobilístiques que treballen a les instal·lacions portuàries tarragonines han donat una puntuació de 4,5 sobre 5, la més alta dels últims anys
Els aspectes més destacats han estat la pro activitat de l’Autoritat Portuària de Tarragona, la facilitat en els tràmits i els bons accessos a les instal·lacions
El Port de Tarragona ha aconseguit la primera posició entre tots els ports de l'Estat dedicats als tràfics de vehicles acabats, segons l'estudi anual elaborat per l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (ANFAC). El port tarragoní va registrar un volum de tràfic de 205.586 vehicles el 2023, un 21,7% més que l'any anterior.
L’ANFAC (Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions) ha fet públic l’Estudi de valoració de la logística maritimoportuària de 2023 i ha atorgat una valoració de 4,5 sobre 5 punts als serveis del Port de Tarragona, convertint-se per primera vegada líder en valoració per davant dels ports de Santander i Sagunt, que han obtingut un 4,4 i un 4,2 respectivament.
Respecte a la valoració de 2022, el Port de Tarragona ha millorat tres dècimes, passa d’un 4,2 a un 4,5. Els aspectes més ben valorats per les marques són la pro activitat per part de l’Autoritat Portuària, la gestió dels tràmits duaners i l’accessibilitat al Port mitjançant el ferrocarril. Els fabricants també han destacat la millora sobre la manipulació dels vehicles durant l'operativa, especialment en el cas de la càrrega i descàrrega de camions i trens.
L’alta puntuació, 4,5, sobre 5, de la infraestructura tarragonina ha fet que lideri en solitari la classificació, superant als ports de Santander, Sagunt, Pasaia, València, Vigo, Barcelona i Màlaga. L’esmentat estudi també destaca que tot i l’increment de vendes de vehicles l’any 2023 respecte a 2022, encara no s’han assolit els nivells prepandèmia.
El Port de Tarragona com a porta d’entrada
Les instal·lacions portuàries tarragonines compten amb tres terminals dedicades al tràfic de vehicles gestionades per Bergé Marítima, Noatum Terminal Tarragona i Ceva Logistics. El de Tarragona és un port essencialment importador per a la seva posterior distribució per la península.
El nombre de vehicles transportats a través del Port de Tarragona va créixer el 2023 en un 21,7% fins a situar-se en 205.586 vehicles. Fins al mes d’agost de 2024 s’han mogut pel Port de Tarragona 143.108 automòbils, unes xifres que similars a les de l’any anterior.
El president Garreta repassa els dos anys de gestió al capdavant del Port de Tarragona en un acte al Teatret del Serrallo
Garreta ha abanderat la preparació del Port per assolir una plena descarbonització de les seves activitats al 2050
L’aposta per la protecció de l’entorn i la recuperació de la biodiversitat augmenta el compromís del Port amb el benestar i la salut de les persones
El Port s’ha preparat per fer front als reptes de la transició energètica de la mà del clúster ChemMed, de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i APPORTT
La solidesa econòmica de l’APT permet mantenir el ritme inversor en les infraestructures estratègiques
El president destaca la major obertura a la ciutadania en aquest dos anys de gestió a través de la reorientació i l’impuls del Moll de Costa
Garreta reivindica l’APT com a peça fonamental a l’Àrea Metropolitana de Tarragona
El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Saül Garreta, ha fer un repàs dels seus dos anys de gestió al capdavant del Port de Tarragona, al Teatret del Serrallo, davant de la comunitat portuària i dels mitjans de comunicació. El president ha fet un balanç de les fites i dels reptes a pocs dies de complir-se els dos anys de la data del seu nomenament, el 3 de novembre de 2022. El gir sostenible, la capacitat d’inversió i una major obertura a la ciutadania resumeixen “dos anys que en valen per quatre”, segons ha explicat Garreta.
La conferència del president de l’APT ha destacat per l’ús de la primera persona del plural per remarcar que les fites assolides i el reptes enfrontats en aquest mesos ha estat un treball en equip. Un equip del qual Garreta n’ha lloat la professionalitat, la expertesa i la dedicació i a qui ha agraït tota la feina desenvolupada aquests “dos anys que – atès el volum de projectes impulsats- valen per quatre”, en paraules del president de l’APT. Garreta ha reivindicat la capacitat de mantenir el treball per superar els reptes heretats i per afegir-hi els derivats de l’emergència climàtica, la transició energètica i la revolució tecnològica i digital.
“Hem impulsat el Port de Tarragona per ser líder en sostenibilitat a la Mediterrània”
Descarbonització
El president Garreta ha volgut subratllar el “gir sostenible” de l’APT, fruit d’una necessitat i d’una urgència “que ens interpel·la a tots, però especialment a les institucions públiques”. El president ha afirmat que en aquest dos anys “hem orientat el Port de Tarragona per ser líder en sostenibilitat a la Mediterrània” sota el lema #RumbEcoPort2027. Garreta ha explicat que ha estat fidel a la seves declaracions del primer dia de presidència: “donar prioritat els projectes de sostenibilitat ambiental i creixements econòmics sostenibles", impulsant projectes de descarbonització de les activitats portuàries (16 milions d’inversió en electrificació de molls), en la producció d’energia verda (més superfície amb plaques solars) i en la creació de la distribuïdora d’energia neta “APPORTT Energia”.
Un apartat important en el capítol de la descarbonització ha estat i és la potenciació del transport del ferrocarril, tant a nivell local com nacional. En aquest sentit, l’APT està elaborant els estudis i els informes tècnics necessaris per ajudar a elaborar un Pla Director d’Accessos per Ferrocarril amb l’assessorament d’INECO i la participació dels ajuntaments, Puertos del Estado, ADIF i la Generalitat de Catalunya per aconseguir un consens que asseguri la sortida dels trens pel sud, elimini les maniobres a proximitat de la ciutat de Tarragona i contribueixi a desviar el transport de mercaderies lluny dels nuclis urbans. En paral·lel, el Port ha enfilat la fase final de la construcció de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, la qual cosa reforçarà la connexió amb un hinterland ampliat cap al centre de la península, i està preparat amb ample UIC per operar a través del Corredor Mediterrani per connectar-se amb França i la resta d’Europa.
A Nivell nacional, el Port de Tarragona participa en reunions de coordinació dels ports de Catalunya, unes trobades que ha de servir per establir col·laboracions i projectes comuns entre tots els ports catalans amb la participació de la Generalitat a través de les empreses públiques Ports de la Generalitat i CIMALSA, el Port de Barcelona i el Port de Tarragona i destinades a treballar per l’impuls dels processos de descarbonització del transport de mercaderies a partir de l’estudi i desenvolupament de noves terminals intermodals.
Biodiversitat
El president del port també ha destacat l’aposta per la recuperació mediambiental i de la biodiversitat. En aquest sentit, ha recordat l’inici de les obres de restauració (2,3 milions d’euros) dels Prats d’Albinyana de Vila-seca, un espai natural a tocar de la Zona d’Activitats Logístiques de 37 hectàrees i inclosa dins de la Xarxa Natura 2000 i un conjunt important d’actuacions mediambientals als Horts del Vinyet a la desembocadura del Gaià i la desembocadura del Francolí, així com el projectes pilot per establir una “Anella Blava” amb biòtops a la platja del Miracle, al Parc Subaquàtic i als molls interiors del Port. Un projecte que opta a un projecte LIFE per eixamplar les proves realitzades.
També ha explicat la importància i l’abats del futur Parc del Port, una extensa àrea d’espai urbà (3 hectàrees), que passarà a ser un espai verd obert al públic per desenvolupar-hi activitats de lleure i esportives, accessible mitjançant mobilitat sostenible, espai per a la recuperació de la biodiversitat urbana i refugi climàtic per a les persones.
Transició energètica
Garreta també ha desgravat els diferents fronts oberts per a encarar amb garanties la transició energètica que la nostra societat necessita per desfossilitzar la producció i consum d’energia. El Port de Tarragona ha treballat conjuntament amb la comunitat portuària a través d’APPORTT, per posicionar el Port com el hub de Catalunya amb el desplegament d’un pla de transició energètica. Un objectiu perfectament compatible amb els nous reptes estratègics recollits en el nou Pla Estratègic que el Clúster ChemMed ha aprovat coincidint amb els seus 10 anys de trajectòria.
La ubicació de la seu de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya a Tarragona ha estat un dels puntals que han permès atraure l’interès de diversos sectors empresarials relacionats amb l’energia verda i els nous vectors energètics. La creació de la cadena de valor de l’hidrogen, la indústria de l’eòlica marina i la producció i distribució les energies renovables són els objectius marcats pel Port per als propers anys.
El Port aspira a ser un dels hubs europeus del desplegament dels parc eòlics marins de la Mediterrània occidental. Garreta ha destacat que 17 empreses del sector s’han interessat per desplaçar la seva activitat al port gràcies a les excel·lents condicions per acollir aquest tipus d’activitat. També treballa per atraure els tràfics relacionats amb els nous vectors energètics, com per exemple derivats de l’hidrogen com l’amoniac i el metanol, i els biocombustibles.
“Deixem unes sòlides bases econòmiques, empresarials i sostenibles perquè el Port de Tarragona sigui un referent a Catalunya, Espanya i la Mediterrània”
Solidesa econòmica
Garreta ha explicat que “deixem unes sòlides bases econòmiques, empresarials i sostenibles perquè el Port de Tarragona sigui un referent a Catalunya, Espanya i la Mediterrània”. El president del Port ha recordat els reptes que la seva gestió ha hagut de fer front que ha sabut superar. Entre ells, l’assoliment d’un acord amb l’estiba que ha aportat la pau social fins al 2029, les mesures de descongestió de les operatives d’agroalimentaris per l’efecte de la guerra a Ucraïna i el bloqueig del Port per part de les organitzacions agràries, entre d’altres.
El president ha destacat que el 2022 i el 2023 han estat els dos primers anys en què el Port ha superat els 60 milions d’ingressos i que aquesta solidesa econòmica és el que li permet mantenir el cicle inversor dels darrers temps.
Taula 1. Port Tarragona. Resultats econòmics 2022-2023
El Port encara un programa d’inversions públiques de 412 milions d’euros entre 2024 i 2028, amb grans projectes estratègics com la Zona d’Activitats Logístiques (22,8 milions d’euros), el Contradic de Ponent (99,5 milions), la fase 2 del Moll de Balears (60,5 milions) i els OPS de Molls de Balears (11,5 milions), l’electrificació del Moll d’Aragó (4,4 milions) i les instal·lacions d’estacions fotovoltaiques (3,4 milions).
Taula 2. Port Tarragona. Cicle Inversor 2024-2028
Paral·lelament, les empreses portuàries també encaren un important cicle d’inversions en infraestructures i en millora de l’operativa portuària. En conjunt, les inversions privades sumen 71,67 milions d’euros per a la construcció de noves naus als Molls d’Aragó per valor total de 11 milions; i al Moll de Castella, 21,67 milions; per a la mecanització de les operatives de cereals (19 milions) i per a una nova terminal de líquids a granel (20 milions).
Grans perspectives d’empresa
El president del Port ha fer un repàs de l’estat de les principals inversions estratègiques, destcant-ne dues per damunt de totes: l’acabament dels accessos a la ZAL amb una inversió de 13 milions d’euros (Pas Soterrat 6M€, Rotonda C-31b 4M€ i Vial perimetral 4 milions d’euros) i la fase final de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo que té previst acabar les obres a meitats de l’any 2025 (20 M€).
També ha senyalat l’avançat estat de tramitació del Contradic de Ponent, la Declaració d’Impacte Ambiental de la qual comportarà una sèrie de mesures que permetran estabilitzar definitivament la platja de la Pineda així com establir una zona de transició entre el port, la platja i l’espai natural dels Prats d’Albinyana de Vila-seca.
Garreta ha afirmat que el pla d’Empresa també recull una inversió de 60,5 milions d’euros per construir la segona fase del Moll de Balears per tal que Tarragona competeixi amb avantatge per convertir-se en un hub per al muntatge dels aerogeneradors destinats al grans parcs eòlics de la Mediterrània.
Per acabar aquest apartat, garreta s’ha mostrat optimista sobre el futur de la terminal de contenidors del Moll d’Andalusia ja que està convençut que l’entrada en funcionament de la terminal de Guadalajara i les sinèrgies amb la terminal de la Boella, acabaran per interessar a les grans empreses logístiques i navilieres per aquesta línia directa de connexió del Mediterrani amb el Centre de la península i Europa.
Garreta també ha volgut destacar la gran feina comercial realitzada per part del Port. El Port Tarragona ha desplegat una activitat comercial ambiciosa amb presència en més de 40 fires cada any per promocionar la seva marca internacionalment i captar nous tràfics i clients, en gairebé 10 països diferents al llarg d’aquest any.
Aquesta intensa activitat comercial s’ha traduït en l’arribada de nous tràfics, la consolidació d’existents i la desaparició d’altres. En la categoria de sòlids a lloure, Tarragona podria convertir-se un hub d’importació de mineral de ferro procedent d’Amèrica del Sud si el període de proves al Moll de Catalunya és superat amb èxit. El mineral de ferro està cridat a substituir el carbó que en guany registra una davallada important atès que la Unió europea ja no empra aquest combustible fòssil.
D’altra banda, la missió comercial a Egipte ha obert la possibilitat que l’empresa Ocean Express Shipping estudiï la possibilitat d’operar des de Tarragona. L’empresa situada a Alexandria mou contenidors, sòlids a lloure i RoRo. I els contactes a l’Àsia han obert la porta a dos possibles negocis relacionats amb la mobilitat sostenible: una possible inversió a la ZAL per instal·lar-hi un centre de producció i la possibilitat que Tarragona es converteixi en el hub europeu d’importació de vehicles elèctrics d’una marca d’origen asiàtic.
Garreta ha explicat la dificultat de competir a nivell global en un context altament inestable i disruptiu. Les guerres, els efectes del canvi climàtic i la inflació ha estat només tres dels problemes que el Port de Tarragona ha hagut de fer front a l’hora de prendre decisions. Per aquesta raó – ha explicat el president de l’APT- el Port ha iniciat els treballs de redacció d’un nou Pla Estratègic 2040. Aquest instrument de planificació s’elabora sota les línies estratègiques general del “Marco Estratégico de Puertos del Estado”, un document que estableix les directrius per a la modernització i sostenibilitat del sistema portuari espanyol, amb l'objectiu de millorar la competitivitat i eficiència logística. Promou la digitalització, la sostenibilitat mediambiental i l'impuls del transport intermodal. I que també busca integrar els ports amb els seus entorns urbans, potenciant el desenvolupament econòmic i social.
“El compromís amb la ciutat de Tarragona, amb Vila-seca i amb el conjunt del Camp de Tarragona i l’Ebre s’ha ampliat i enfortit en aquest dos anys ”
Major obertura a la ciutadania
El president Garreta també ha elogiat el treball realitzat per l’equip professional de l’APT per apropar -encara més- el port a la ciutadania, tant de la ciutat de Tarragona, com de Vila-seca i el conjunt del Camp de Tarragona i l’Ebre. Per a Garreta, “el compromís amb la ciutat de Tarragona, amb Vila-seca i amb el conjunt del Camp de Tarragona i l’Ebre s’ha ampliat i enfortit en aquest dos anys”. Un exemple d’aquesta aproximació, ha explicat, són les primeres jornades de portes obertes celebrades al mes de juny de l’any passat amb un notable èxit de públic. Però també altres actuacions que ham permès una major afluència de públic als diferents equipaments del Moll de Costa.
Mentre l’any 2022 els usuaris del Moll de Costa van ser 152.600 persones, el 2023 ja n’eren 158.500. Aquest resultat pot atribuir-se a les millores introduïdes al Refugi 1 per acollir més exposicions de forma simultània, i a la bona acollida de les activitats organitzades pel Museu del port, l’Arxiu del Port i el Teatret del Serrallo, així com dels festivals que acull el Moll de Costa: Tarraco Viva, Havaneres, Racons de Mar, PortAutors... i com no, el Nadal de Somni al Port.
Garreta també ha destacat la nova orientació de la programació d’activitats de Port-Ciutat al voltant de dos eixos principals, la sostenibilitat i la mediterraneïtat. En el primer cas, amb la missió d’unir art i talent amb la sensibilització i conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic. En el segon cas, per potenciar els trets culturals que ens uneixen amb els pobles de la Mediterrània a través dels ports i dels intercanvis per la mar i a través de la història.
El Moll de Costa ha estat l’escenari d’importants i interessants trobades al voltant de reptes mediambientals i de transició energètica. El Tinglado 1 ha acollit la primera (juny2023) i la segona (novembre 2023) edicions de la Setmana de l’Hidrogen de Catalunya, la primera edició de les “Setmanes de l’Aigua”, i de la 2a edició de les Jornades de Biodiversitat Urbana, entre d’altres, i la Cúpula de la SOStenibilitat, un espai immersiu per a la sensibilització ambiental d’infants, adolescents i adults.
Garreta, però, deixa oberta l’execució dels projectes més emblemàtics d’aquesta relació amb el seu entorn social. L’any 2025, está prevista la recuperació de la gestió dels Tinglado 3 i del Tinglado 4 amb el conseqüent augment de capacitat d’acollir esdeveniments i exposicions. En previsió d’aquesta “recuperació”, garreta va firmar un acord amb el col·legi d’Arquitectes de Tarragona, la cessió del Tinglado 4 per a una exposición de documents i objectes de l’Arxiu de Josep Maria Jujol al 2025.
El president s’ha mostrat orgullós del canvi que representarà la construcció del Parc del Port i ha expressat la seva esperança que els projectes que hi van associats -com per exemple la reforma de la plaça dels Carros per part del Port- es portin a terme per tal d’unir encara més Port i Ciutat.
També quedarà per lligar la participació del Port de Tarragona en la creació del Centre d’Interpretació i Experiencial Eco-Històric de Vila-seca, un espai immersiu que permetrà donar a conèixer el valor ambiental dels Prats d’Albinyana com visitar la reconstrucció virtual de la Vil·la romana de Cal·lípolis.
Finalment, Garreta ha volgut esmentar els principals exemples del compromís del Port amb la recuperació del patrimoni del territori: la restauració de la Torre de Virgili de Vila-seca amb una inversió de prop de mig milió d’euros, la re-excavació de la Vil·la Romana de Cal·lípolis (Vila-seca) i l’excavació del Poblat de la Cella (Salou). I també ha anunciat, la sol·licitud dels ajuts del 2% cultural per al Far de la Banya, que enguany fa 160 anys, per repintar-lo; i per a la restauració dels Tinglados per restaurar façanes i altres petits danys estructurals.
“Hem estat proactius a l’hora de proposar solucions de futur per a l’Àrea Metropolitana de Tarragona ”
Peça fonamental a l’Àrea Metropolitana de Tarragona
Per finalitzar, el president Garreta, ha volgut reivindicar el paper fonamental de l’APT en el sí de l’Àrea Metropolitana de Tarragona. Per al president del Port, en aquest dos anys “hem estat proactius a l’hora de proposar solucions de futur per a l’Àrea Metropolitana de Tarragona” des de una actitud proactiva perquè aconseguir un consens territorial sobre qüestions clau per al seu desenvolupament sostenible.
Per a Garreta, l’APT aporta visió metropolitana, ja que el Port, per les seves competències, la seva activitat i la seva necessitat de planificació a mig i llarg termini, té una visió territorial metropolitana i regional que pot contribuir a millorar la planificació de les grans infraestructures que necessita l’AMT. Aquest paper proactiu també pot tenir un efecte aglutinador, si tenim en compte que els projectes estratègics actuals i de futur del Port tenen un component metropolità i la vocació d’encaixar de manera complementària amb els projectes impulsats per altres administracions. I a més, podria exercir el rol d’agent facilitador, atès que el Port de Tarragona, dins dels seus plans de desenvolupament sostenible, pot contribuir a generar els canvis estratègics que necessita el territori, aprofitant la seva capacitat de planejament, tècnica o econòmica.
Garreta ha posat com a exemple d’aquest rol les bones relacions amb Tarragona i amb Vila-seca gràcies a través de les trobades de coordinació. També ha posat com a exemple d’implicació en el desenvolupament social i cultural del seu entorn projectes com el parc del port i la plaça dels carros a Tarragona, el futur centre d’interpretació de Vila-seca i la recuperació de la platja de la Pineda; o la cerca de solucions de millora per a Centre educacionals de la Laboral, la reubicació d’Exxolum o la restauració del la desembocadura del Francolí, dins de l’estratègia establerta pel futur POUM de Tarragona.
La cooperació institucional amb transparència i amb rigor ha estat una constant en els dos anys de gestió de Saül Garreta, especialment la de caire público-privat. El president del Port ha posat coma exemple el Clúster ChemMed i la Taula Institucional de Creuers, on els representants de els administracions i de les empreses, impulsen projecte clau per al territori a partir del treball conjunt, el consens i el bé comú.
Economia Blava
El president ha explicat també la cooperació establerta entre l’APT, APPORTT i l’empresa StartSud Studio per impulsar la creació d’un ecosistema per a la innovació i creació de startups al voltant de l’economia blava. En aquest objectiu també participa el Pot Nàutic, que ha firmat un acord amb APPORTT per captar empreses innovadores perquè instal·lin la seva nova seu en els espais lliures del port esportiu.
Més informació
El Port de Tarragona inclou un dron amb connexió a temps real en un simulacre d’emergència en creuer
En el simulacre han intervingut APT, Capitania Marítima, Sasemar, Bombers de la Generalitat de Catalunya, Policia Portuària, Bombers Parc Químic, Guàrdia Civil, la terminal de Tarragona Cruise Port i la tripulació del creuer
L’exercici ha començat una mica abans de les 10 h del matí i ha comptat amb uns 50 efectius involucrats
Aquest dissabte al matí ha tingut lloc un simulacre d’emergència en un creuer al Port de Tarragona que per primer cop ha inclòs l’ús d’un dron amb connexió en temps real per ajudar en la coordinació de més 10 equips d’emergència diferents. L’exercici, a més a més, de posar a prova la capacitat de reacció i de gestió dels equips d’emergència, ha servit per provar un sistema de retransmissió d’imatge en directe per coordinar des de l’aire l’exercici. El simulacre ha estat organitzat per l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), en col·laboració amb Capitania Marítima, Salvament Marítim (Sasemar), Bombers de la Generalitat de Catalunya, Policia Portuària, Bombers del Parc Químic, Guàrdia Civil, la terminal de Tarragona Cruise Port i la tripulació del creuer MSC Fantasia.
Poc abans de les 10 h del matí d’avui dissabte 26 d’octubre s’ha iniciat l’exercici al moll de Balears on hi havia atracats dos creuers. El simulacre ha consistit en un exercici on es simulava el cas d’un incendi a la coberta número 6 del creuer situada a la proa del vaixell. El desenvolupament de l’exercici ha estat un èxit ja que tots els equips que han intervingut han complert amb les seves funcions en temps i forma.
En primer lloc, la simulació de l’emergència ha estat atesa per la tripulació del vaixell i els equips de seguretat de la companyia naviliera. L’exercici ha continuat amb la necessitat d’intervenció dels grups MIRG dels Bombers de la Generalitat, un cop s'ha simulat que no podien fer front a l’emergència amb mitjans propis, i una extensió de l’incident a les cobertes 4 i 5. Els Bombers han enviat un efectiu a bord per avaluar i, posteriorment, intervenir sobre l’incident, en col·laboració amb el Centre de Comandament Avançat de la Policia Portuària al Moll de Balears i els Bombers del Parc Químic, a peu de moll; Capitania Marítima i Sasemar des de l’aigua, i en coordinació des de la Sala de Gestió d’Emergències des de la seu l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT).
Aquest simulacre ha servit comprovar la bona resposta de l’equip d’intervenció de la naviliera davant emergències esdevingudes en el vaixell i la coordinació amb els cossos d’emergències externs. També s’ha ficat a prova la resposta conjunta amb la nova terminal de creuers, que en tot moment ha estat operativa per als usuaris. Tant els usuaris de la terminal de creuers com els passatgers dels creuers no s’han vist importunats per l’exercici en cap moment.
Imatges en temps real gràcies als drons
Una de les novetats per aquest exercici ha estat la utilització de drons per l’enviament d’imatges en temps real a la sala d’emergències, la qual ha estat un èxit. Les imatges han arribat en directe a la sala d’emergències situada a la cinquena planta de la Seu Institucional del Port de Tarragona, on es trobaven els comandaments dels diferents equips d’emergències involucrats en el simulacre.
L'ús de drons per enviar imatges en directe durant una emergència és crucial perquè permet als equips de resposta obtenir una visió immediata i detallada de la situació des de perspectives inaccessibles o perilloses. Això millora la presa de decisions en temps real, ja que els comandaments poden avaluar els riscos, coordinar millor els recursos i ajustar les estratègies d'intervenció de manera més precisa.
Una coordinació amb tots els cossos
Al final de la intervenció al creuer s’ha realitzat una reunió d’avaluació o debriefing que ha servit per constatar l’èxit de l’exercici. Els protocols de la terminal de creuers del moll de Balears i els del creuers han funcionat des del primer moment. També s’ha comprovat la bona coordinació dels operatius definits en els plans en actuacions per emergències, s’ha revisat i valorat la comunicació i transferència de la informació entre els diferents cossos operatius activats del pla d’autoprotecció. S’han analitzat les possibles derivades en diversos escenaris i els protocols que s’haurien hagut d’haver d’activar, així com la necessitat o no de recórrer a plans d’àmbit superior (municipal i Generalitat), i de comprovar el funcionament de la interfase entre els plans activats.
La simulació de l’emergència ha comportat l’exercici d’activació del Pla d’Autoprotecció del Port de Tarragona (PAU) i posar a prova el seu funcionament i efectivitat. A més, en aquest simulacre s’ha activat el Centre de Comandament Avançat (CCA) de la Policia Portuària del Port de Tarragona que s’ha instal·lat al moll de Balears.
L’Autoritat Portuària de Tarragona realitza periòdicament exercicis i simulacres per mantenir, i millorar els plans i protocols d’actuació davant d’emergències, i estar preparats davant de qualsevol eventualitat que es pugui presentar al domini públic portuari.
Commemoració del 75è aniversari de la mort de l’arquitecte modernista tarragoní Josep Maria Jujol
L’acte de commemoració, obert al públic, es durà a terme el pròxim 26 d’octubre a les 17.30h al cementiri municipal dels Pallaresos
El dissabte 26 d’octubre a les 17.30h, al cementiri municipal dels Pallaresos de Tarragona, tindrà lloc l’acte de commemoració del 75è aniversari de la mort de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol Gibert. Jujol, fou un arquitecte tarragoní. Un dels arquitectes de principis del segle XX que millor sintonitza amb l'arquitectura contemporània i el seu arxiu és d'una enorme importància. Per a la demarcació és un orgull i honor poder conservar, a Tarragona, el conjunt del seu fons documental.
L'acte, consistirà en una ofrena floral al panteó familiar de l’arquitecte, l’actuació de la violoncel·lista Anna Pallejà, i la intervenció de Jordi Sans, alcalde dels Pallaresos, Joaquim Borràs Gómez, director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat i, de Saül Garreta, president del Port de Tarragona i ex arquitecte municipal dels Pallaresos. Garreta sempre ha assenyalat ‘Jujol representa per a Tarragona el mateix que Pau Casals per al Vendrell i mereix que la seva ciutat natal el reconegui com l’artista i com el referent que és per a l’art i l’arquitectura modernista catalana i europea”
Seguidament, per a finalitzar l’acte, se servirà un petit refrigeri, adreçat a les autoritats, al pati de la Casa Bofarull, edifici modernista emblemàtic de la vila dels Pallaresos.
El Port de Tarragona afegeix 3 noves donacions artístiques al seu Fons d’Art
L’acte de lliurament s’ha oficialitzat aquest dilluns, 21 d’octubre, a la seu institucional del Port de Tarragona
Aquest passat dilluns, 21 d’octubre, s’ha oficialitzat el lliurament de 3 noves obres artístiques de 3 artistes diferents per tal d’incorporar-les al Fons d’Art del Port Tarragona. Un fons que va néixer l’any 2010, i que recull peces des de 1988. A hores d’ara, el fons disposa al voltant de 130 obres d’art donades per diferents artistes nacionals i internacionals. Les darreres obres donades són, per una banda, una fotografia de l’artista Josep Mas Tuset, per altra un quadre d’oli sobre tela de Gerard Castellví i, finalment un quadre a llapis ii aquarel·la sobre paper de Santiago Arranz. Cal recordar que les obres donades han estat exposades en alguns dels espais culturals/ artístics del Port Tarragona, com els Tinglados o Refugis del Moll de Costa.
El Port de Tarragona, en aquests darrers anys ha treballat per consolidar el repositori artístic del Fons d’Art, que enguany fa 36 anys de la seva creació. Un recull variat d’obres donades que va començar amb donacions d’artistes l’any 1988 tot i que la creació oficial del Fons d’Art del Port Tarragona va ser l’any 2010. Amb la voluntat, per part del Port de Tarragona, de fer pedagogia i apropar la cultura i l’art al públic. Avui, després d’onze anys de la seva creació, el fons d’Art disposa d’un total d’aproximadament 130 donacions artístiques. A continuació es detallen les darreres obres donades aquest mes d’octubre:
Artista: JOSEP MAS TUSET
Obra: Energia Lumínica, 2022
Fotografia en paper Hahnemühle 45 x 65 cm
Pertany a l’exposició “TROBADES AMB L’ETERN” que va estar del 7 de març al 7 d’abril de 2024 al Tinglado 1
Artista: GERARD CASTELLVÍ
Obra: Silenci i espai, 2024
Oli sobre tela 60 x 70 cm
Pertany a l’exposició “UN DIÀLEG AMB MI” que va estar del 6 de juny al 14 de juliol de 2024 al Tinglado 1
Artista:SANTIAGO ARRANZ
Obra: Identificación sicopática, 2014
Llàpis i aquarel·la sobre paper 49 x 49 cm (emmarcat 50 x 50 cm)
Pertany a l’obra “SANTIAGO ARRANZ. ENTRE L’ART i LA LITERATURA” que va estar del 25 de juliol al 8 de setembre de 2024 al Tinglado 1
View the embedded image gallery online at:
https://www.porttarragona.cat/en/notes-de-premsa-rss/itemlist/user/623-veronica#sigProId9fe12e73de
https://www.porttarragona.cat/en/notes-de-premsa-rss/itemlist/user/623-veronica#sigProId9fe12e73de
Més informació Fons d’Art
El Port Tarragona oficialitza l’inici de les obres de restauració dels Prats d’Albinyana de Vila-seca - Xarxa Natura 2000
En l’acte d’avui han estat presents representants del Port de Tarragona, de l’Ajuntament de Vila-seca i dels Serveis Territorials del Departament de Territori
L’actuació als Prats d’Albinyana de Vila-seca ha començat amb el tancament perimetral de la zona, la neteja de brossa i la retirada d'espècies invasores
Les obres de restauració tindran un durada de 12 mesos i un pressupost assignat de 2,3 milions d’euros
Els Prats d’Albinyana de Vila-seca inclosos dins de la Xarxa Natura 2000 han estat escenari avui dimecres 23 d'octubre de la primera visita d’obres per part de les autoritats implicades en la seva recuperació i restauració. La visita ha servit per poder comprovar de primera mà l’evolució de les obres que s’estan fent sobre el terreny, en un espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic amb una extensió total de 37,78 hectàrees. Les obres estan pressupostades en 2,3 milions d’euros i tindran una durada de 12 mesos.
La visita institucional ha comptat amb la presència del president del Port de Tarragona, Saül Garreta, així com d'altres representants del Port; de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; i de Xavier Villacampa, director dels Serveis Territorials del Departament de Territori a de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. La benvinguda i l’exposició del projecte ha anat a càrrec de Rafael López-Monné, cap del Departament d’Acció Climàtica i Territori de l’Autoritat Portuària; i de Laureà Giné, director de l’Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Tarragona.
L’acte d’inauguració de la primera fase dels treballs ha consistit en la presentació del projecte i dels objectius de recuperació d’espècies animals i vegetals pròpies d’un espai humit a la vora del mar. Els dos conductors de l’acte explicat les raons de l’alt valor paisatgístic i biològic dels Prats d’Albinyana de Vila-seca, destacant algunes de les particularitats de l’espai a través d’exemples d’espècies en risc pròpies d’aquest tipus d’entorn natural.
L’explicació dels dos experts ha estat il·lustrada amb una exposició fotogràfica efímera composta per 10 panells amb imatges de grans dimensions de les espècies animals i vegetals més característiques dels Prats d’Albinyana, elaborada pel l’ambientalista i fotògraf, Ferran Aguilar.
Un espai natural de gran valor per a la biodiversitat
La recuperació dels Prats d'Albinyana té una importància cabdal per a la biodiversitat de la zona. Aquest espai natural alberga una gran varietat d'espècies, algunes d'elles amb un alt risc d'extinció. Entre elles, López-Monné i Giné han destacat les següents:
• La bívia tridàctila (Chalcides striatus): Un petit sauri amb potes molt reduïdes, adaptat a les praderies humides. A Catalunya és molt escàs i a la costa està quasi extingit.
• L'escarabat blau (Hoplia caerulea): Una joia que habita els Prats d'Albinyana. És una espècie vulnerable en estat silvestre i constitueix un excel·lent indicador de la conservació de l'hàbitat. La IUCN l'ha catalogat com una espècie vulnerable.
• La tortuga babaua (Caretta caretta): Des de l'any 2020, la platja de la Pineda s'està convertint puntualment en un punt de reproducció d'aquesta espècie, fet que obliga a tenir més cura del litoral.
• La gamba (Branchipus schaefferi): Un crustaci d'aigua dolça que ocupa els tolls temporals.
• La gavina corsa (Ichthyaetus audinii): Una gavina nidificant al Port de Tarragona que ha estat en perill d'extinció. En aquest moments no és present en els Prats d’Albinaya però s’espera que la restauració de l’espai permeti la nidificació d’aquesta au marina.
• Papallona tigre: És una espècie migradora procedent de l'Àfrica tropical, cada cop més abundant i més àmpliament distribuïda. Es pot veure amb certa facilitat als Prats d’Albinyana a causa de l'abundància de la seva planta nutrícia, una liana del gènere Asclepia.
• El lliri groc (Iris pseudacorus): Una planta pròpia d'herbassars, bogars i maresmes, amb una gran capacitat de depuració de les aigües.
• Paisatges humits: Aquesta comunitat vegetal és la representació natural dels herbassars graminoides relictes dels ambients humits del litoral mediterrani. Actualment és considerat un habitat prioritari del Molinio-Holoschoenion.
Un projecte ambiciós per a la restauració dels Prats d'Albinyana
El projecte de restauració dels Prats d'Albinyana, amb un pressupost de 2,3 milions d'euros i una durada de 12 mesos, té com a objectiu principal restaurar els hàbitats i ecosistemes propis d'aquest espai natural protegit. L’espai natural que es recuperarà té una superfície de 37,78 hectàrees situades al costat de la ZAL, en un zona pertanyent a la Xarxa Natura 2000, concretament a l’espai de la Sèquia Major, que comprèn dos sectors separats: la Sèquia Major pròpiament dita i els Prats d’Albinyana. Ambdós espais també estan inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). A més, part de l’espai dels Prats d’Albinyana està catalogat com a zona humida de la Platja dels Prats de Vila-seca. Com a patrimoni cultural, destaca la presència de restes arqueològiques de la vil·la romana de Cal·lípolis.
El projecte preveu crear una crear una llacuna de grans dimensions amb una illa central. L’existència de la llacuna permetrà reintroduir a l’espai espècies diverses. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 metres quadrats que permetrà que aus com la gavina corsa, puguin nidificar-hi, ja que reunirà les condicions òptimes per a atreure la seva presència.
Al voltant de la gran llacuna es crearà un bosc de ribera gràcies als més de 13.000 arbres que s’hi plantaran i que inclouran espècies com els àlbers, salzes, oms o pins. Aquest bosc, a la vegada, afavorirà la presència d’altres aus que actualment ja són presents en aquesta zona, com els ratpenats, millorant el seu hàbitat. Així mateix, es plantaran plantes i arbusts petits, com joncs i herbassars graminoides característics d’aquesta mena d’ecosistemes. El projecte contempla la plantada de més de 45.000 peus vegetals però, els responsables de l’obra revisaran aquesta xifra atès que l'espai ha gaudit d'una gran recuperació espontània durant els últims anys de "no intervenció humana" i és possible que es rebaixi significativament el nombre d'espècies a replantar.
Més informació:
Plafons de l’exposició fotogràfica: Exposició XN2000
Imatges i renders: IMATGES XN2000
Antecedents: https://tuit.cat/404sl
Blue Innovation Hub, Port Tarragona i Startsud Studio impulsen el quart Fòrum d'Inversió amb el focus posat en l'economia blava
La jornada, que tindrà lloc el 24 d'octubre, compta ja amb quatre projectes seleccionats, tres dels quals centrats en el sector de l'economia blava.
Startsud Studio, el venture builder referent al territori, organitzarà el seu quart Fòrum d'Inversió el proper dijous 24 d'octubre. Aquesta jornada, concebuda com a plataforma de connexió entre startups innovadores i inversors, reunirà els perfils interessats en els projectes d’alt creixement que s’hi presenten. Alguns dels projectes ja seleccionats per a aquesta edició inclouen propostes vinculades a l'economia blava, un sector estratègic que cerca noves solucions per a un desenvolupament econòmic més sostenible en l'àmbit marítim i costaner.
El IV Fòrum d'Inversió és una iniciativa que s'emmarca dins del Blue Innovation Hub, un projecte impulsat per APPORTT (Agrupació per la promoció del Port de Tarragona), i que compta amb el suport del Port de Tarragona i la col·laboració de Startsud.
El fòrum és un esdeveniment on emprenedors presenten els seus projectes o empreses emergents a inversors amb l'objectiu d'obtenir finançament. Durant aquestes trobades, les startups, sovint en fases inicials, exposen el seu model de negoci, els seus plans de creixement i les seves necessitats econòmiques. Els inversors valoren aquestes propostes per decidir si inverteixen en els projectes que consideren més prometedors, amb la perspectiva d'obtenir rendiments futurs.
Impulsant la innovació en l'economia blava
L’economia blava, que abasta activitats lligades al mar com el turisme o l'aqüicultura, s’està consolidant com una força clau per al creixement econòmic sostenible al Mediterrani. En aquest context, projectes com el Blue Innovation Hub promogut pel Port de Tarragona ofereixen suport a la innovació en aquest sector, facilitant la creació de sinergies entre emprenedors, inversors i empreses que treballen en l’àmbit marítim.
El Blue Innovation Hub impulsa un ecosistema d’emprenedoria lligat a l’economia marítima, connectant les empreses amb recursos per desenvolupar solucions innovadores. Aquesta plataforma també contribueix a potenciar el creixement regional del Camp de Tarragona i la Catalunya Sud, alineant la innovació amb la sostenibilitat i la generació de noves oportunitats econòmiques.
El clúster ChemMed celebra els 10 anys de trajectòria amb un acte al Port de Tarragona
L’aliança vol aconseguir una posició de lideratge a Europa posant el focus en l’economia circular i la descarbonització
Saül Garreta, president de l’APT i ChemMed, “la transformació global en només 10 anys ha estat vertiginosa i l’emergència climàtica, s’ha fet, any rere any, més emergència que mai”
Ignasi Cañagueral, president de l’AEQT i vicepresident de ChemMed: “La innovació, el desenvolupament i la neutralitat climàtica són les claus per a la creació d’un ecosistema que doni resposta a la societat”
Roc Muñoz, alcalde de La Canonja: “10 anys són motiu d’orgull pel treball fet junts amb l’ajut de l’administració i amb la força de les nostres empreses”
Jaume Baró, secretari d’Empresa i Competitivitat: “Volem ser facilitadors, sobretot perquè sabem que teniu per davant grans inversions per fer front a grans reptes de futur”
El passat divendres 18 d’octubre, els membres del clúster Chemmed van celebrar l’acte de commemoració dels 10 anys de la seva fundació al Port de Tarragona. L’aliança al voltant de la indústria i la logística de la petroquímica va començar el 2014 amb objectius orientats a la promoció i la competitivitat. Una dècada després, el nou pla estratègic de ChemMed, posa èmfasi en la innovació, l’economia circular i la descarbonització per continuar ser competitius i ser líders a Europa.
L’acte va estar presidit per Jaume Baró, secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i conseller delegat d’ACCIÓ, acompanyat per Oriol Alcoba, director general d’Indústria. A continuació van intervenir el vicepresident del clúster ChemMed i president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, i posteriorment, el president del Port de Tarragona, Saül Garreta, i president de torn del clúster ChemMed. L’acte ha conclòs amb el visionat d’un vídeo commemoratiu dels 10è aniversari i amb el parlament de l’Alcalde la Canonja, Roc Muñoz.
El secretari d’Empresa i Competitivitat ha reivindicat la vocació industrial del Govern de la Generalitat de Catalunya: “la indústria ens agrada, som industrialistes”, ha afirmat. I seguidament ha explicat els principals eixos d’acció de la Secretaria: “volem demostrar aquesta vocació i especialment en els aspectes que cal potenciar, com per exemple, el que ChemMed representa molt bé: l’associacionisme industrial; i és per això que entre les noves prioritats del govern de Catalunya està la consolidació d’aquest important teixit industrial de Tarragona”.
Baró ha afirmat “que cal desburocratitzar la gestió i la inversió”. “Volem ser facilitadors, sobretot perquè sabem que teniu per davant grans inversions per fer front a grans reptes de futur” ha explicat davant dels empresaris del clúster, per continuar dient que “cal potenciar el finançament: és necessari agilitzar els tràmits, posar “gasolina” perquè funcioni i fomentar la creació i retenció del talent”.
Per finalitzar, Baró ha felicitat ChemMed amb motiu del seu 10è aniversari i ha afegit ha encoratjat els membres del clúster de la química ser ambiciosos “perquè sempre trobareu el suport de la nostra Secretaria d’Empresa i Competitivitat per als projectes que teniu al cap, tant els individuals com a col·lectius”.
En el seu parlament, el president del Port de Tarragona, ha destacat l’orientació cap a la neutralitat climàtica que en els darrers temps ha adoptat el clúster de la química tarragonina i ha explicar que “10 anys en la història de la humanitat no són res, però la transformació global en només una dècada ha estat vertiginosa i l’emergència climàtica, s’ha fet, any rere any, més emergència que mai”. I en aquest sentit, ha demanat que s’acceleri la cooperació i el finançament públic-privat per potenciar la transició energètica, en general, i la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, en particular.
Ignasi Cañagueral, per la seva part, ha explicat que “la contribució del sector químic al territori i a la societat és visible en molts àmbits ja que és un pol d’atracció de talent i de grans infraestructures, és dinamitzador d’un important teixit acadèmic, amb una universitat i centres de formació que són referència internacional, i és també pol d’atracció de recerca, amb centres de prestigi internacional”. I ha volgut remarcar en clau de futur que “per al clúster ChemMed, la innovació, el desenvolupament i la neutralitat climàtica són les claus per a la creació d’un ecosistema que doni resposta a la societat”.
Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, ha tancat l’acte, reivindicat ser “l’alcalde de la química” ja que -ha argumentat- “la Canonja és un petit municipi, però acull el 80% de l’activitat industrial del polígon sud”. Muñoz compareix la idea dels assistents a l’acte que “10 anys són motiu d’orgull i de satisfacció per a la química: pel treball fet junts amb l’ajut de l’administració i amb la força de les nostres empreses”.
Però també ha estat reivindicatiu, Muñoz ha exhortat els presents dient que “cal posar-se les piles per ser un hub de l’hidrogen perquè existeix el perill que acabi instal·lant-se a d’altres indrets de la península” i, a més a més, ha explicat que malgrat els 10 anys de trajectòria, ChemMed té una assignatura pendent: calen més recursos per comunicar millor amb la societat perquè aquesta identifiqui el projecte de la química com un benefici i un prgrés per a les persones i per a les famílies”.
Una dècada junts
En aquesta darrera dècada, el Clúster ChemMed ha aconseguit posicionar-se i ser conegut com el hub petroquímic més important del sud d’Europa, gràcies a la bona entesa i la col·laboració entre les empreses, el Port, les institucions públiques i la universitat. A més, les xifres avalen aquest gran pes a nivell nacional i internacional: aquest sector representa el 50% de la producció química de Catalunya, el 25% de la producció a espanya i el 15% del refinament de l’estat espanyol.
Rere la marca ChemMed es troba un sector obert al món que representa el 25% de les exportacions de Tarragona i el 60% dels moviments del Port de Tarragona. El Moll de la Química del Port, ampliat també fa 10 anys, té una capacitat d’emmagatzematge de 120.000 m3 amb previsió d’assolir un milió de m3 de capacitat quan assoleixi el seu ple rendiment.
La indústria i la logística de la química dóna ocupació de qualitat i estable a 11.000 persones, la majoria de manera directa (5.850 persones) i la resta de manera indirecta (5.150 persones).
Nou pla estratègic
El clúster ChemMed ha volgut que el seu 10è aniversari marqui ‘inici d’una nova etapa amb un nou pla estratègic, elaborat durant l’any 2023. Aquesta nou període s’enfronta al futur posant èmfasi en la innovació i la sostenibilitat per assolir un aposició de lideratge a Europa a través d’accions que impulsin la innovació, el desenvolupament i la competitivitat. El clúster aspira a crear un ecosistema que doni respostes a la societat i contribueixi a crear un futur marcat per la neutralitat climàtica.
Per a ChemMed aquestes fites es poden aconseguir posant l’accent en l’economia circular i en la descarbonització. El camí el marca aquest nou Pla Estratègic 2024/2027, elaborat amb la participació de tots els membres del clúster, que s’ha marcat com a principals objectius: potenciar el rol social i econòmic com a clúster (“Ser més clúster”), millorar la imatge i la reputació del sector, contribuir activament al desenvolupament del territori, enfortir la xarxa de relacions institucionals i assolir la neutralitat climàtica.
Una mica d’història
El clúster ChemMed es va crear al març de 2014, amb el nom “clúster industrial, logístic, acadèmic i científic de la química”, davant d’un miler de persones al Palau de Congressos de Tarragona, en un acte presidit pel MHP de la Generalitat de Catalunya, Sr. Artur Mas i Gavarró. La seva fundació va coincidir amb la finalització de l’ampliació del Moll de la Química del Port de Tarragona que va passar de 18 hectàrees a 36.
L’aliança la formen des de llavors l’AEQT, que agrupa a més de 30 empreses del sector, el Port de Tarragona i AITASA junt amb entitats, administracions públiques i organitzacions del Camp de Tarragona amb la missió de potenciar la competitivitat i esdevenir un model de sostenibilitat. El clúster ha destacat per ser un model de col·laboració, especialment aprofitant les nombroses sinergies que es produeixen entre les empreses del sector químic i entre aquestes i la logística, representada pel Port de Tarragona.
També ha estat i és un model de sostenibilitat i d’economia circular tant a nivell nacional com internacional. Destaca per la recuperació, regeneració i reutilització de les aigües industrials a través de la joint venture AITASA (Aguas Industriales de Tarragona SA) la qual aconsegueix que actualment el 18% de l’aigua consumida pel sector químic sigui regenerada. L’objectiu a curt termini és assolir el 25% i, en aquest moments, té en marxa un projecte d’una nova planta de recirculació per regenerar les aigües de l’emissari conjunt per acabar assolint un 40% d’aigua regenerada sobre el consum total.
Vídeo commemoratiu del 10è aniversari del clúster ChemMed:
Port Tarragona aposta per al màxim control de la qualitat alimentària a les seves instal·lacions
El Port acull una jornada sobre el control de matèries primeres agroalimentàries organitzada per Qualimac
L’acte celebrat a la seu administrativa del Port de Tarragona van assistir-hi més de 60 professionals del sector
El 16 d'octubre el Port de Tarragona va ser l'escenari d'una jornada organitzada per Qualimac, associació de referència en el sector agroalimentari, que va abordar la traçabilitat i el control de les matèries primeres que arriben a la infraestructura portuària. Més de 60 professionals del sector, entre importadors, fabricants de pinsos i altres empreses del sector agroalimentari, es van reunir per analitzar els reptes de seguretat alimentària i els mecanismes de verificació en la cadena de subministrament.
L'acte va començar amb la benvinguda de Xavier Solanes Tauler, president de Qualimac, i Narcisa Codau, responsable comercial del Port de Tarragona, que va exposar la importància del tràfic de granel agroalimentari al port, una de les principals portes d'entrada d'aquests productes a Catalunya. Seguidament, Ainhoa Pardo Velasco, cap de la dependència d'Agricultura i Pesca de la Subdelegació del Govern a Tarragona, va explicar el paper del Ministeri d'Agricultura en el control portuari.
En la segona conferència, Lorenzo Álvarez del Castillo, inspector territorial de Ramaderia i Sanitat Animal, va exposar les tasques de control de mercaderies que realitza el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. A continuació, Manuel Ormo, director d'operacions d'OCA GLOBAL, va explicar la importància de les empreses de "surveyors", encarregades de la inspecció i control de les matèries primeres. Aquestes empreses complementen els controls oficials, oferint serveis que asseguren la qualitat i seguretat dels productes abans de la seva distribució.
En el seu torn, el director de Qualimac, Jordi Forés Piquer, va ressaltar la importància de les inspeccions realitzades tant per les administracions com per les empreses privades per garantir la seguretat alimentària. José Luis Guarga, director d'Àrea Funcional d'Agricultura i Pesca a Catalunya, va tancar les ponències destacant la col·laboració entre administracions i empreses privades per garantir un sistema de control efectiu.
La jornada va concloure amb una visita a les instal·lacions d’España Feed Factory (E.F.F.), amb motiu de la inauguració de la nova planta molturadora de soja a Tarragona. Aquesta planta generarà nous tràfics d'importació de faves de soja al port, oferint al sector un producte específic: la soja torrada i mòlta, ampliant així l'oferta per a la indústria alimentària i afavorint el desenvolupament econòmic de la regió.
El Museu del Port incrementa el seu fons amb 8 objectes donats per una família pescadora
Lluís Rebull Gavaldà és el pescador, d’origen cambrilenc, que treballa a la barca Nova Tortosina del Serrallo qui ha fet la donació d’objectes familiars
En només 24 d’anys d’existència el Museu del Port ha passat d’un fons patrimonial de 300 objectes a 1.700 elements
Aquesta setmana el Museu del Port de Tarragona ha incorporat vuit objectes nous com a donació per part de Lluís Rebull Gavaldà, pescador del Serrallo d’origen cambrilenc. El passat dimarts 15 d’octubre, Rebull va signar el document de donació amb el president del Port de Tarragona, Saül Garreta. Els 8 objectes donats estan vinculats a l’activitat pesquera de la seva família, com un fanal de la barca Santa Bàrbara documents històrics (cartilla naval, nomenament patró de pesca del seu padrí Eusebio Gavaldà, etc.), objectes que daten dels anys 50 fins als anys 70, alguns d’ells vinculats al padrí de Rebull, Eusebio Gavaldà Calvo.
L’acte de donació va tenir lloc el passat dimarts 15 d’octubre al Museu del Port de Tarragona. Rebull, treballa a la barca d’arrastro La Nova Tortosina del Serrallo i ha fet la donació d’objectes vinculats a l’activitat pesquera de la seva família. Cal destacar les llibretes de senyes des de febrer de 1955 de gran importància per tal de veure quins noms geogràfics empraven els pescadors per ubicar-se a la mar. El lèxic està escrit tal com es parlava i es poden recuperar topònims ja desapareguts per l’evolució de la costa i la urbanització dels espais. Cada concepte per ubicar-se va acompanyat d’un número que permet realitzar un llistat alfabètic de tot el contingut.
Amb aquestes incorporacions el Museu del Port ja supera els 1700 objectes registrats en aquests 24 anys d’existència, iniciant-se el fons patrimonial amb 300 objectes procedents de l’activitat comercial del Port. La resta ha estat donacions de particulars vinculats al món de la pesca, de l’esport nàutic i a l’activitat marítima en general.
El Port de Tarragona vol agrair, enormement, aquest tipus de donacions que permeten ampliar i, custodiar la història, no tan sols portuària, sinó la història de la vila marinera del Serrallo, de la seva gent i, de la ciutat de Tarragona.