Fars i abalisaments

Les ajudes a la navegació marítima inclouen els sistemes visuals, acústics o radioelèctrics per tal de posicionar les embarcacions o els perills propers als vaixells. D'aquesta forma es permet establir les rutes adients i evitar accidents.

 

 

 

 PLÀNOLS DEL PORT I LA COSTA DE TARRAGONA

Fars i abalisaments Port

PLÀNOL ESQUEMATITZAT DE FARS I ABALISAMENTS DEL PORT

 

 

 

 FARS I ABALISAMENT AMB GOOGLE EARTH

 

 

 

Visiteu mitjançant Google Earth la situació dels fars, llums i tràfic marítim.
Accediu clicant a la imatge de Google Earth.
  

 

 ACCEDIR A FARS I ABALISAMENT DEL PORT DE TARRAGONA 
  

 

 

No disposeu de Google Earth?

Per accedir heu de tenir descarregada la darrera versió de Google Earth.Si no teniu l'aplicació descarregada podeu descarregar-la al següent enllaç. 

Descarregar Google Earth

 
+ info

 

 

 

 REGLAMENT INTERNACIONAL D'ABALISAMENT MARÍTIM

 

 

RECOMANACIONS SOBRE ELS RITMES DELS LLUMS

 

Descarrega

 

 

 

 

DOCUMENTS D'INTERÈS

Aquest espai permet descarregar documents, lectures i presentacions relacionades amb el tema de fars i abalisament d'Ajudes als Sistemes de Navegació.

 

 

 

 

 

 

 ELS FARS A LA COSTA DE TARRAGONA

Far de Torredembarra

 

​FAR DE TORREDEMBARRA

Turisme Torredembarra

Visites guiades al Far de Torredembarra 
+ info

 

ANTECEDENTS

L'aprovació del Pla de Senyals Marítims 1985-1989 va determinar la construcció dels fars necessaris perquè un vaixell situat a una distància de la costa de 20 milles o inferior, pugui albirar en temps mitjà i des d'una alçada d'observació de 16 m, almenys un far. Així mateix, en el Pla se'n preveia també altres que fossin necessaris perquè en punts situats a una distància de la costa de 12 milles o inferior, un vaixell pogués albirar en temps bromós dos fars com a mínim, amb una alçada de l'observador de 4 m sobre el nivell de la mar.

Com a conseqüència, es va establir en el Pla la construcció d'un nou far a Torredembarra que vendria a cobrir la zona d'obscuritat situada entre els de Salou i Vilanova i la Geltrú on aquests criteris no s'acompleixen, les característiques dels quals serien:

Alçada del pla focal: 58 m.

Abast geogràfic per a una alçada de l'observador de 4 m: 20 milles.

Abast geogràfic per a una alçada de l'observador de 16 m.: 24,1 milles.

Intensitat lluminosa de càlcul en candeles necessàries: 38.000.

Abast lluminós nominal: 17 milles.

Abast lluminós en temps bromós: 20 milles.

Abast lluminós en temps mitjà: 29,3 milles.

Per Resolució ministerial del 12 de novembre de 1987 es van establir les característiques definitives que haurien de conformar l'abalisament de la província de Tarragona, i es va fixar per al far de Torredembarra una aparença de grup de cinc llampades blanques 17 milles d'abast. Una reunió de la Comissió de Fars feta el dia 19.02.88, a Torredembarra, determina el punt situat en les proximitats de la platja dels Alemanys com el de situació definitiva del far.

L'AVANTPROJECTE

Per salvar l'escassetat de fars en el litoral i impulsar la seva construcció, en la dècada dels 60 es va redactar un projecte de far modular que es va estendre al llarg de tota la costa. D'aquest model són bones mostres els fars del Fangal i la Banya, situats al delta de l'Ebre. Aquesta proliferació de far funcional i la seva monotonia estètica va donar lloc a un cert rebuig popular que va tenir com a conseqüència la convocatòria d'un concurs d'idees entre arquitectes, enginyers de camins i professionals qualificats per al disseny individualitzat dels 56 nous fars previstos en el Pla de Senyals Marítims de 1985-89.

Per al far de Torredembarra va resultar premiada la torre proposada per l'arquitecte José Llinás i Carmona, l'avantprojecte del qual fou adquirit per l'avui extingida Direcció General de Ports i Costes.

PROPOSTA DE NOVA UBICACIÓ

Com a conseqüència de l'entrada en vigor de la Llei de ports i de la marina mercant, l'1.1.1993 l'Autoritat Portuària de Tarragona es fa càrrec de les competències que, en matèria de senyalització marítima, ostentava fins aleshores el Servei de Costes de Tarragona.

Un dels temes pendents era continuar la tramitació per a construir el Far de Torredembarra, per la qual cosa es va reconèixer el terreny per a començar els treballs previs. Derivat d'aquest reconeixement, realitzat conjuntament amb l'alcalde de Torredembarra, l'Autoritat Portuària de Tarragona va sol·licitar de la Comissió de Fars el canvi d'emplaçament a la punta Galera com a lloc més convenient. D'una banda, la major cota del terreny exigia una torre de menys alçada amb el conseqüent estalvi de construcció i un menor impacte ambiental, i de l'altra, en el reconeixement efectuat a l'emplaçament aprovat, es van detectar mines en el terreny que van plantejar un seriós perill per a la futura estabilitat de la torre en aquell punt. L'Ajuntament pretenia a més a més fer del far un punt d'atracció turística, amb un passeig des del port fins la seva base. Va oferir els terrenys que mancaven i estava disposat a donar les facilitats necessàries. Basant-se en aquestes consideracions, l'11 de juliol de 1997 el president de Ports de l'Estat aprova el canvi a la nova ubicació proposada.

Dies després es va realitzar un acte públic institucional en el que l'alcalde de Torredembarra va lliurar gratuïtament una parcel·la de 12 x 17 m a l'Autoritat Portuària de Tarragona per a la construcció del nou far. Aquesta parcel·la procedia de l'altruista donació d'un particular. Seguidament es van iniciar els contactes amb José Llinás, arquitecte autor de l'estudi bàsic inicial, per tal d'encarregar-li la redacció del projecte executiu, qui el va finalitzar el 31 d'agost de 1998.

EL PROJECTE INICIAL

L'idea inicial de l'arquitecte premiat imaginava que, per raons estètiques, la torre sorgiria des de la mar. L'elevat cost d'aquesta solució i els futurs problemes de manteniment de l'estructura que aquest emplaçament ocasionaria van obligar a reconsiderar la proposta i en el projecte bàsic que es va presentar ja en terra ferma. Aquest primer projecte plantejava una torre octagonal de color blanc, de 50 m d'alçada, coronada per un mirador i un voladís ornamental circumdant totalment la llanterna a l'alçada del balconet. Al seu voltant l'arquitecte distribuïa una sèrie de petits edificis per albergar els equips tècnics del far, un despatx i un bar.

La il·luminació interior i l'empremta característica de l'exterior s'aconseguia mitjançant unes finestres que ascendien seguint el compàs de l'escala, a raó de dos per cara cada 180º. Estava previst que un ascensor salvés els 50 m d'alçada que hi ha des del terra fins la llanterna.

EL PROJECTE ACTUAL

Les modificacions que es realitzen en el projecte definitiu, van venir derivades de l'alçada menor de la torre per la major elevació del terreny sobre el qual s'aixecaria i de la supressió dels edificis circumdants que s'havien previst i que no es consideraren necessaris.

Per a reduir l'impacte ambiental es va dissenyar una nova planta per allotjar el grup electrogen situat al subsòl i una altra sobre el mirador superior per a col·locar l'equipament tècnic del far, amb el qual el cos de la torre s'elevaria exempt del terreny sense cap element addicional que pertorbés la perspectiva. Paral·lelament, per a conservar l'harmonia i l'esveltesa que havia disminuït, perquè era més baixa que la prevista, es va suprimir l'ascensor cosa que va permetre reduir la mida de l'octàgon.

LA SUBHASTA

El cost total de l'obra, inclòs els projectes de seguretat i d'rrbanització de l'entorn, es va valorar en la suma de 113.643.805 ptes. El 13.8.1998 el projecte fou aprovat tècnicament i set dies més tard ho seria econòmicament, autoritzant-se el concurs corresponent el 20.8.1998. Al concurs es van presentar les empreses COPCISA, CORSAN, VICSAN Fomento de Construcciones y Contratas; NECSO i COMAPA, adjudicant-se a la primera de les mencionades que va presentar l'oferta més baixa, valorada en 101.978.269 ptes. amb un termini d'execució de 5 mesos. El contracte es va subscriure el 7.1219.98, la data de comprovació de l'acta de replanteig l'11.12.1998, la col·locació de la primera pedra el 21.12.1998 i les obres començaren el 7.1.1999.

LES FASES DE CONSTRUCCIÓ

Els preparatius per a la construcció del far començaren el 7.1.1999. Previ a l'inici de les obres, el 29.4.1998, ja s'havia realitzat un estudi geològic del terreny per a garantir la futura estabilitat del far que va anar a càrrec del Laboratori d'Assaigs del Col·legi d'Aparelladors de Tarragona, els resultats satisfactoris dels quals van marcar el punt de partida per al càlcul i construcció de les microestaques i la llosa dels fonaments que s'acabaren el 26.2.1999; seguidament es va procedir a l'encofrat i formigonat de la primera posada en obra corresponent al soterrani, de 2,67 m d'alçada, a les que van seguir 8 més de 3,57 m i una altra d'1,15 m que, per manca de coronament superior d'enllaç de 0,86 m amb l'estructura metàl·lica del mirador i el recinte d'equips, s'acabaren el 27.7.1999. Un aspecte rellevant fou la construcció de l'escala de cargol i el conjunt metàl·lic que constitueix el mirador superior, la sala d'equips, la torrassa de suport de la torre i el para-sol i balconet exterior que es va haver de fer de forma totalment artesana. La primera dificultat que es va trobar fou l'obtenció de la xapa de bronze que es va haver d'importar d'Alemanya i que va retardar el treball tres mesos.

La realització d'aquest apartat es va subcontractar a Talleres Inox de Barcelona, empresa de metall especialitzada que ja comptava amb experiències com la realització de la cúpula del museu Dalí i que garantia la qualitat d'execució que se sol·licitava. Tot començant pels trams de l'escala, la construcció i el premuntatge de la major part de peces metàl·liques es van realitzar al taller, i es van complementar el folre de xapa d'alguns elements a peu d'obra. L'1.10.1999 es va replantejar l'escala i a continuació es col·locà el primer tram, acabant-se els 15 restants el dia 22 del mateix mes. Paral·lelament, es va procedir al muntatge i folrat parcial del mòdul mirador, sala d'equips i torrassa de llanterna. El 27.10.1999 va finalitzar l'engalzament i es va elevar el conjunt a la seva posició, a dalt del fust de formigó. El mes següent es va dedicar a la col·locació de finestres, ajustar l'escala i diversos treballs d'acabat dels mòduls, comesa elèctrica, instal·lació mecànica del grup electrogen, etc.

A partir del 24.11.1999 es va començar a engalzar el para-sol que forma el balconet exterior i l'estructura de la llanterna i el 3.12.1999 s'hissa el conjunt a la seva posició a dalt de la torre. Fins a finals del mes de desembre es van complementar els treballs de col·locació de vidres i folrat interior de la llanterna, instal·lacions elèctriques, d'aigua i de l'equip lluminós, coronament del para-sol i de l'escala, etc., per tant el far va quedar enllestit per entrar en servei el 31.12.1999.

ARQUITECTURA, MATERIALS I MÈTODES CONSTRUCTIUS

Es va tenir molta cura a l'hora d'escollir els materials per tal d'aconseguir la major durabilitat possible, el millor resultat estètic i el mínim manteniment. Els fonaments es van realitzar mitjançant una llosa de sustentació de 6 m de diàmetre i 0,85 m de gruix suportada mitjançant 16 microestaquests tipus Losan, a partir de la cota -4 del terreny natural Per al formigonat es va escollir el formigó blanc controlant-se especialment la qualitat i el vibrat amb mitjans mecànics i manuals per tal d'aconseguir una resistència superior als 200 kg./cm2 que es va sol·licitar al projecte. El sistema utilitzat per a l'encofrat fou del tipus "Trepa". L'armadura del formigó és galvanitzada en calent per tal d'evitar futures oxidacions a causa de l'entrada d'humitat a través del porus del formigó. Per aquest motiu, la distància mínima de l'armadura més pròxima a les cares exteriors és de 5 cm. Per tal d'evitar la fosfatació i impermeabilitzar el formigó es va aplicar una emprimació especial de color blanc a les façanes exteriors.

L'estructura portant dels elements metàl·lics (recinte mirador, sala d'equips, parasol i torrassa de llanterna) es va fabricar d'acer galvanitzat en calent. Per tal de recobrir aquests elements es va fer servir xapa de bronze amb un contingut mínim del 6 % d'estany. El parell galvànic entre metalls es va eliminar mitjançant una pel·lícula plàstica i virolles aïllants. Tots els cargols i reblons d'unió són d'acer inoxidable. Per tal d'augmetar la rigidesa de la xapa ve plegada formant greques i els buits interiors que queden entre el revestiment exterior i l'estructura d'acer es reompliren d'escuma de polietilè expandit, cosa que també serveix d'aïllant i com absorbent de sorolls i vibracions. D'acer inoxidable AISI-316 són també la porta d'accés i de comptadors, l'escala d'accés al soterrani i el dipòsit de 110 l de capacitat del grup electrogen.

La llanterna de 3 m de diàmetre està fabricada per la Maquinista Valenciana. És de fundició de ferro recoberta parcialment amb xapa de coure i elements de llautó. Interiorment es van polir i van abrillantar els metalls nobles i en l'exterior es van deixar amb el seu color natural a joc amb la xapa de bronze que recobreix la totalitat de l'estructura cosa que permetrà un envelliment homogeni de tot el conjunt metàl·lic. La fundició de ferro està protegida per una emprimació antioxidant i dues capes de pintura gris. Prové de les Illes Canaries, on s'havia adquirit fa més de 30 anys per tal de modernitzar els fars de l'arxipèlag tot i que al final no es va arribar a utilitzar. L'escala és metàl·lica i d'ull, cosa que permetrà la futura pujada de pesos mitjançant politja anclada en les bigues del sostre del recinte mirador. Va galvanitzada i pintada de gris. La barana interior és un tirabuixó composat per una armadura metàl·lica coberta de xapa de bronze. Està subdividida en trams de 3,5 m articulats per replans i constructivament està formada per una estructura independent instal·lada de forma autònoma en l'interior de la torre. Té un total de 189 graons i sis replans que sumats als 8 de la escala d'accés al soterrani i els de l'escala de pujada al recinte d'equips i a la llanterna totalitzen 217 graons.

Un passamà de llautó, anclada al perímetre interior de l'octàgon, àgon de la torre discòrre un pasamans de llautó. El material utilitzat pel terra dels graons ha sigut de tauló "Prodema" d'alta resistència i de 2 cm de gruix. Els paraments interiors del mirador, sala d'equips i torrassa de llanterna són de tauló contraxapat amb acabat de fusta noble. Els 8 finestrals del mirador i les finestres que recorren el cos és d'alumini anoditzat de la serie Schüco Internacional, amb perfileria recoberta de xapa de bronze porten doble envidriament tractat per absorbir la radiació ultravioleta. En cadascun dels sis replans de l'escala existeixen uns registres practicables pel pas del cablejat, les tapes dels quals són serigrafies sobre metacrilat de fars històrics espanyols. En la part superior de la serigrafia s'ha deixat una porció cuadrada òpal i transparent que deixa passar la llum d'una làmpara allotjada al registre i que serveix per enllumenar l'escala. En la part inferior del tauló que constitueix el paviment del mirador, va penjat un focus que també serveix per donar llum a tota l'escala deixant també tenuement il·luminada la torre des de l'exterior Les escales d'accés al recinte d'equips i a la llanterna són de fusta de teca amb pasamans de llautó. A la sala d'equips existeix un armari de 1,20 m d'alçada i 45 cm de fons fet de tauló Prodema que recorre 5 de les 8 cares del perímetre interior de la torre. En el seu interior allotja els quadres de control i maniobra del sistema lluminós i sobre ell s'exposen lampares i equips antics empleats en els fars de Tarragona. Al voltant de la llanterna existeix un balconet o mirador exterior limitat pel para-sol de xapa de bronze i baranes de suport i “treu-la-por” del mateix material, al que es té accés mitjançant una porta practicada a la torrassa. Circumdant la torre i ascendint al ritme de l'escala, 48 finestres practicades en les arestes del cos van mostrant al visitant una prespectiva gradual de l'entorn que rodeja al far. Per tal d'evitar que l'aigua de pluja en relliscar per les finestres taquin la façana, a cadascuna disposa d'un voladiu fet de xapa de bronze que li dóna al conjunt una impromta característica. El cos és octagonal amb parets de formigó armat de 40 cm de gruix i 4 m de diàmetre, amb una alçada total fins el començament de la estructura metálica de 33,24 m.

LA INSTAL·LACIÓ LLUMINOSA

Està constituida per un canviador en V disposat per a allotjar dues lámpares de descàrrega (halogenurs metàl·lics) de 400 w i una òptica composada de 6 panells diòptrics de 350 mm de distància focal, un dels quals és cec i actua com a porta per accedir a l'interior.

Els panells òptics foren recuperats d'un antic equip Dalen giratori per a gas acetilè que es trobava emmagatzemat al Centre Tècnic de Senyals Marítimes d'Alcobendas (Madrid) i foren cedides per Ports de l'Estat i adaptats mitjançant una estructura de llautó polit fabricat per la casa Mecaindu Reus. Tot el conjunt gira sobre un motor pas a pas d'accionament magnètic de la Maquinista Valenciana, recolzat sobre un pedestal d'acer galvanitzat. Com ja s'ha citat, els quadres de control i maniobra estan situats dins d'un armari situat al pis immediatament inferior. Com a resultat del càlcul aquest equip dona una intensitat eficaç de 475.338 candeles i una intensitat de càlcul, considerant el fons lluminós de 71.300 candeles, cosa que proporciona una abast nominal superior a les 17 milles sol·licitades en les prescripcions. La llum és blanca de grup de cinco llampades repetides cada 30" amb un ritme pel límit de l'abast de (Llum 0,2 Ocultació 4,8) 4 cops Llum 0,2 Ocultació 9,8. L'abast geogràfic previst per una alçada de l'observador de 4 metres és de 20 milles. Per tal de reservar energia i per a prevenir errors de corrent compte amb un grup electrògen automàtic monofàsic i diesel a 1500 r.p.m. de 220 V i 5 KVA i un dipòsit de combustible per més de 100 hores d'us continuat.
 

EL COST ECONÒMIC

Import de la construcció de l'obra (pendent de liquidació): 106.298.689 ptes.

Adquisició de l'equip lluminós: 6.894.578 ptes.

Adquisició diversos equips: 1.430.048 ptes.

Total amb IVA: 114.623.315 ptes.

 

LES PERSONES

L'autor del projecte fou l'arquitecte José Llínás i Carmona, que ha participat en la seva redacció l'equip que integra el seu estudi professional i l'Estudi d'Arquitectura Robert Brufau i Associats, SA, que va realitzar els càlculs. En la direcció de l'obra han participat: Ramón Juanola i Subirana, enginyer de Camins Canals i Ports, com a director, auxiliat per Esteban Morales, enginyer tècnic d'Obres Públiques i Miguel Ángel Sánchez Terry, tècnic mecànic de Senyals Marítims, tots pertanyents a l'Autoritat Portuària de Tarragona. Com assistents a la direcció de l'obra han actuat els arquitectes José Llinás i Carmona i Joan Vera. Per part de l'empresa contractista COPCISA, el responsable ha sigut l'enginyer de Camins Canals i Ports, Marc Dalmau i Figueres.

 

LA INAUGURACIÓ I L'ENCESA

La inauguració del far va tindre lloc el 30.12.99, mitjançant un acte institucional al qual, entre d'altres persones, van assistir altes autoritats de la Generalitat de Catalunya, el president de l'Autoritat Portuària Sr. Lluís Badia i l'alcalde de l'Ajuntament de Torredembarra, Sr. Santiago Segalà. Els dies 30 i 31 de desembre es van dedicar també a finalitzar petits detalls d'acabament, per tant, el far va quedar totalment acabat i enllestit a les 20 hores de l'esmentat dia 31. L'encesa del far es va realitzar a les 00.00 hores del dia 1 de gener de l'any 2000. Per donar simbolisme a l'esdeveniment, tal com mana la més antiga tradició, l'enginyer responsable dels Senyals Marítims va trametre un telegrama al tècnic encarregat de la cura del far amb el text següent: Destinatari: Miguel Ángel Sánchez Terry, tècnic de Senyals Marítims. Far de Salou (Salou) Tarragona "Coincidint amb l'entrada del nou segle i del nou mil·lenni, a les 00.00 hores dia 1 de gener de l'any 2000 procedirà a l'encesa del nou Far de Torredembarra. Durant tota la nit i fins la matinada romandrà a la cura de l'enllumenat per a preveure qualsevol anomalia que pugui produir-se. Salutacions." L'enginyer encarregat del Servei: Ramon Juanola i Subirana. D'aquesta forma i per extraordinària coincidència el far de Torredembarra passarà a la història com el darrer far construït en el segle XX i en el segon mil·lenni, i el primer dels encesos en el segle XXI i en el tercer mil·lenni.

L'EMPLAÇAMENT

Per arribar al far des de Tarragona s'ha d'anar per la carretera nacional a Barcelona fins arribar a la desviació de Torredembarra (a 13 km). Un cop allí, s'ha d'anar cap a la zona de la platja i buscar l'avinguda de la Galera, en plena zona residencial. Al final de la zona, a prop del terme municipal d'Altafulla i al penya-segat més sortint conegut com la punta de la Galera es troba situat el far. Tant des del seu mirador tancat com des del balconet exterior del far s'observa una meravellosa panoràmica dels voltants, dominant el port esportiu que està situat en les seves proximitats i els pobles del voltant. Pel sud, l'horitzó s'extén fins el cap de Salou i pel nord-est fins la central tèrmica de Foix i la població de Vilanova i la Geltrú.

El far de Torredembarra és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya, i supera en 7 m al del far del Llobregat.

 

Galeria d'imatges antigues Far de Torredembarra

 

 

El més visitat

Treballa amb nosaltres

Treballa amb nosaltres

Borsa de treball de la Autoritat Portuària de Tarragona
Servei atenció al client

Servei atenció al client

Contacta amb nosaltres
Dades Obertes

Dades Obertes

Aquí trobareu publicades les dades de caràcter públic de l'organisme
Perfil del Contractant

Perfil del Contractant

Aquí trobareu publicades les dades de caràcter públic de l'organisme
Comunicació i premsa

Comunicació i premsa

Notícies d'interés i actualitat de la Autoritat Portuària de Tarragona
SEA

SEA

SISTEMA D'ENTREGUES D'AGROALIMENTARIS
Situació de Vaixells

Situació de Vaixells

Gisweb, programa de situació de vaixells, escales i moviments
Sol·licituds de serveis via portus

Sol·licituds de serveis via portus

Sol·licituds de serveis i comunicats per al vaixell, la mercaderia i el passatge

Centre d'acreditacions

Centre d'acreditacions

Procés administratiu que comporta certificar a una empresa/organització per accedir-hi al Port

Tràfics

Tràfics

Tràfic de mercaderies a la Autoritat Portuària de Tarragona

 

JORNADES DE L'AIGUA | PORT TARRAGONA | De l'11 d'abril al 5 de maig

 ACTE CENTRAL 25 I 26 D'ABRIL - INSCRIPCIONS

 

 Acte central - 25 i 26 abril. Jornades Tècniques | La Gestió de l'aigua en un escenari de crisi climàtica. L’objectiu de les Jornades tècniques és abordar amb els actors implicats la complexitat de la gestió de l’aigua des d’una visió transversal: climàtica, ambiental, social i de governança. Més enllà de la sequera actual i de les incògnites que planteja, cal avançar cap a una gestió sostenible dels recursos hídrics.

Inscripcions 25 i 26 abril

25 i 26 abril

Registra't ara
+ info

L'AIGUA DEL FUTUR DE L'11 D'ABRIL AL 5 DE MAIG.És un esdeveniment compost de diverses jornades tècniques, debats, exposicions i art al Port de Tarragona que tindrà lloc durant els dies compresos entre l'11 d'abril i el 5 de maig en diversos punts del Port de Tarragona. Amb l'objectiu d'informar-vos sobre tota la programació i que no us perdeu res, us deixem totes les activitats a continuació:

 

Pàgina oficial de les Jornades - Agenda i programació - accés lliure

 

Pàgina oficial Primera edició Jornades de l'Aigua Port Tarragona

Més informació PROGRAMACIÓ 
+ info

 

Mitjans col·laboradors