Història
La situació privilegiada de la ciutat de Tarragona, tant des del punt de vista topogràfic com estratègic, i l'existència d'una petita platja al costat de la desembocadura del riu Francolí, ha fet que al llarg dels temps diferents pobles s'hi instal·lessin.
La situació es va normalitzar a partir de l'any 1869 en què es va crear la Junta d'Obres del Port de Tarragona amb representació de la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç, de l'Ajuntament i de la Diputació.
Els recursos es gestionaren d'una manera més eficaç i les subvencions de l'Estat esdevingueren una font fixa d'ingressos. A més, coincidí amb un moment en què augmentà considerablement el tràfic, sobretot l'exportació de productes. És l'època de l'enginyer Saturnino Bellido durant la qual es construí el moll de Costa, el Paral·lel al de Costa i les obres dels dics de Llevant, de l'Oest i el Transversal.
Amb el pas dels anys, l'activitat constructiva passà a un segon terme i prengué més importància l'equipament de les infraestructures i la renovació de l'utillatge, així com la millora dels serveis, la pavimentació dels molls o la instal·lació d'energia elèctrica.
El port de Tarragona intervingué també en la construcció dels ports de Cambrils, l'Ametlla de Mar i Salou arran d'un decret de l'any 1928 pel qual Tarragona s'encarregava d'administrar i executar les obres en aquells ports que d'aquesta manera passaren a ser agregats al tarragoní.
També experimentaren un canvi transcendental els vaixells, ja que de vela van passar a ser de vapor.
Aquesta diversificació ha comportat a la vegada el desenvolupament de noves tècniques de transport, emmagatzematge i de manipulació de càrregues: sitges per a cereals, tinglados frigorífics, descarregadores automàtiques, etc. Però també ha calgut adaptar la infraestructura portuària a les noves necessitats augmentant el calat dels molls o construint noves superfícies com el moll de Catalunya, el moll d'Andalusia, el de Cantàbria o el de la Química.
No es pot obviar en parlar del Port de Tarragona l'interès per la cultura i per la ciutat que ha demostrat al llarg dels anys. Mostra d'aquesta relació port-ciutat és el Moll de Costa que s'obrí al públic l'any 1986 i que, des d'aquella data, ha esdevingut un punt de referència per a la ciutat de Tarragona.
L'Autoritat Portuària de Tarragona va ser de les primeres en tot l'Estat que creà un espai per a custodiar el seu patrimoni documental i gràfic: l'Arxiu del Port de Tarragona, i posteriorment un altre per a preservar el seu patrimoni material: el Museu del Port.
A més, el Port de Tarragona, sempre ha disposat d'espais expositius en els quals persones reconegudes dins el món de l'Art Contemporani han mostrat la seva obra i on s'han ofert exposicions capdavanteres del moment a l'abast de la ciutadania.