Història

 

La situació privilegiada de la ciutat de Tarragona, tant des del punt de vista topogràfic com estratègic, i l'existència d'una petita platja al costat de la desembocadura del riu Francolí, ha fet que al llarg dels temps diferents pobles s'hi instal·lessin.

Els navegants grecs iniciaren les primeres transaccions comercials, tot i que van ser els romans els primers que, possiblement, construïren una estructura portuària de la qual no n’han quedat vestigis.
Els estudis més recents posen en dubte la interpretació que històricament s'havia donat d'aquesta infraestructura, així com si realment va arribar a existir tenint en compte les insuficients troballes arqueològiques descobertes fins ara, i cada vegada té més consistència la hipòtesi que van construir només un moll sobre pilars (opus pilarum), en una zona pròxima a la que ocupa actualment la plaça dels Carros (la línia costanera en aquella època era diferent de la que coneixem avui dia) que serviria de complement a les bones condicions que oferia la badia portuària i que actuaria com a estructura de càrrega i descàrrega de mercaderies.
 
 
El que sí que van fer gairebé amb seguretat els romans va ser dotar-se d'estructures d'emmagatzematge i habilitar zones on poder reparar els vaixells, així com altres espais on persones amb oficis vinculats amb la mar i la navegació poguessin exercir-los. Així ho confirmen les recents troballes arqueològiques d'estructures portuàries en el lloc on posteriorment s'erigiria el teatre romà (a la part baixa de la ciutat), que podrien correspondre a magatzems, necessaris per a l'activitat mercantil portuària, alhora que són la mostra que el que va començar sent un enclavament militar amb el temps, es va convertir en un port comercial.
Després de l'abandonament que va patir el port durant les invasions del poble got i àrab, fins a la repoblació del segle XII, gairebé no es té notícia de cap obra ni activitat relacionada amb el port. En canvi, a partir d'aquesta data, és quan la ciutat de Tarragona començà a interessar-se per oferir un port en bones condicions i alhora beneficiar-se de les transaccions comercials derivades d'aquella activitat.
Durant aquesta època, la monarquia va concedir alguns privilegis destinats a salvaguardar i a protegir l'intercanvi de mercaderies pel port de Tarragona amb franquícies de drets de duana. Així, el 1484, el rei Ferran el Catòlic autoritzà l'habilitació definitiva del port amb la construcció d'un dic d'obra.
 
Per això, s'instaurà una Junta formada per les forces vives de la ciutat: un prelat, representació del municipi i del capítol de la catedral. Les obres es finançarien amb el cobrament de drets sobre determinats productes com la carn, el pa i el vi per tots els pobles del Camp de Tarragona. L'oposició d'alguns d'aquests pobles a pagar aquest impost, desvià temporalment el comerç cap a Salou, port natural que era utilitzat des de feia temps per totes les persones que comerciaven de Reus i voltants.
 
La mort del rei, l'epidèmia de pesta que assolà les nostres comarques, les guerres internacionals i l'augment de la pirateria van afectar negativament el port de Salou, i per contra va afavorir la represa de les obres del moll tarragoní fins que la Guerra dels Segadors el 1652, paralitzà novament el comerç que fou reconduït altre cop cap a Salou.
 
La recuperació va ser molt lenta però la preocupació per rehabilitar el moll continuava latent. L'impuls definitiu es produí quan Tarragona, arran del Decret de Nova Planta, va ser nomenada cap del Corregiment. Aquesta capitalitat li donà les forces suficients per aconseguir els favors reials tan necessaris per a les obres portuàries. Tant és així, que l'any 1790, es van inaugurar oficialment les obres de reconstrucció del Port de Tarragona i es va nomenar la Junta Protectora de les Obres del Port per tal de gestionar-les. La direcció anà a càrrec de l'enginyer Joan Ruiz de Apodaca, que era qui havia dissenyat el primer projecte del port de Tarragona.
 

 

 

 

 

 
El 1799 substituí a Apodaca en la direcció, el brigadier de la Reial Armada Joan Smith, el qual redactà un nou projecte que ampliava el del seu antecessor i preveia la construcció d'un dic de 1.337 metres de llargada. Smith s'ocupà també de fer arribar l'aigua al port gràcies a un acord amb l'arquebisbe Mon i Velarde i de redactar un projecte cabdal per a Tarragona: el de la Nova Població de la Marina l'any 1806 que configurà la urbanització de la part baixa de la ciutat.
 
Durant tot el segle XIX es va construir de manera sistemàtica al port a excepció de períodes concrets com la Guerra del Francès, la crisi de la fil·loxera i la pèrdua de les colònies americanes de Cuba i Filipines.
 
L'any 1835 les obres del port i la seva gestió passaren a ser competència del Ministeri de Foment, la Junta Protectora va ser suprimida i les seves funcions les assumiren la governança civil i la Diputació.
Des de l'Ajuntament s'aconseguí la creació d'una nova Junta que només tingué vigència de l'any 1841 al 1846.

La situació es va normalitzar a partir de l'any 1869 en què es va crear la Junta d'Obres del Port de Tarragona amb representació de la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç, de l'Ajuntament i de la Diputació.

A finals del segle XIX van tenir lloc les realitzacions més importants que contribuïren a que el port, mica a mica, assolís la fisonomia actual.

Els recursos es gestionaren d'una manera més eficaç i les subvencions de l'Estat esdevingueren una font fixa d'ingressos. A més, coincidí amb un moment en què augmentà considerablement el tràfic, sobretot l'exportació de productes. És l'època de l'enginyer Saturnino Bellido durant la qual es construí el moll de Costa, el Paral·lel al de Costa i les obres dels dics de Llevant, de l'Oest i el Transversal.

S'arribà, per tant, al segle XX amb un port artificial i qualificat com de primera categoria, tot i que presentava algunes deficiències que seran les que, bàsicament, s'intentaran resoldre en les primeres dècades.
En primer lloc calia enfrontar-se al problema de la manca de superfícies terrestres per a facilitar la càrrega i descàrrega de mercaderies, així com magatzems i tinglados on dipositar-les.

Amb el pas dels anys, l'activitat constructiva passà a un segon terme i prengué més importància l'equipament de les infraestructures i la renovació de l'utillatge, així com la millora dels serveis, la pavimentació dels molls o la instal·lació d'energia elèctrica.

El port de Tarragona intervingué també en la construcció dels ports de Cambrils, l'Ametlla de Mar i Salou arran d'un decret de l'any 1928 pel qual Tarragona s'encarregava d'administrar i executar les obres en aquells ports que d'aquesta manera passaren a ser agregats al tarragoní.

Tarragona és i ha estat un port pesquer, essent la pesca una de les activitats econòmiques més importants de la zona tant pel nombre d'embarcacions com pel valor de les captures. La pesca es desenvolupa entorn el barri pescador conegut com el Serrallo.
A partir dels anys seixanta, i a conseqüència de la implantació de la indústria petroquímica a la zona i de la nova situació econòmica creada amb el Pla d'Estabilització de l'any 1959, el tràfic portuari augmentà notablement. Amb aquesta nova conjuntura, el port construirà noves instal·lacions adequades a les necessitats del moment, com els pantalans, per a la càrrega i descàrrega de productes petrolífers i noves vies d'accés com l'Eix Transversal.

També experimentaren un canvi transcendental els vaixells, ja que de vela van passar a ser de vapor.

Els velers decimonònics amb poca capacitat de càrrega i molt lents van ser substituïts pels grans vapors i aquests pels petroliers, els portacontenidors i els de transport de sòlids a lloure actuals.

Aquesta diversificació ha comportat a la vegada el desenvolupament de noves tècniques de transport, emmagatzematge i de manipulació de càrregues: sitges per a cereals, tinglados frigorífics, descarregadores automàtiques, etc. Però també ha calgut adaptar la infraestructura portuària a les noves necessitats augmentant el calat dels molls o construint noves superfícies com el moll de Catalunya, el moll d'Andalusia, el de Cantàbria o el de la Química.

 

 

 

 

No es pot obviar en parlar del Port de Tarragona l'interès per la cultura i per la ciutat que ha demostrat al llarg dels anys. Mostra d'aquesta relació port-ciutat és el Moll de Costa que s'obrí al públic l'any 1986 i que, des d'aquella data, ha esdevingut un punt de referència per a la ciutat de Tarragona.

L'Autoritat Portuària de Tarragona va ser de les primeres en tot l'Estat que creà un espai per a custodiar el seu patrimoni documental i gràfic: l'Arxiu del Port de Tarragona, i posteriorment un altre per a preservar el seu patrimoni material: el Museu del Port.

Arxiu del Port

Visiteu l'espai de l'Arxiu del Port a la nostra web.
+ info

 

Museu del Port

Visiteu l'espai del Museu del Port a la nostra web.
+ info

 

A més, el Port de Tarragona, sempre ha disposat d'espais expositius en els quals persones  reconegudes dins el món de l'Art Contemporani han mostrat la seva obra i on s'han ofert exposicions capdavanteres del moment a l'abast de la ciutadania.

El més visitat

Treballa amb nosaltres

Treballa amb nosaltres

Borsa de treball de la Autoritat Portuària de Tarragona
Servei atenció al client

Servei atenció al client

Contacta amb nosaltres
Dades Obertes

Dades Obertes

Aquí trobareu publicades les dades de caràcter públic de l'organisme
Perfil del Contractant

Perfil del Contractant

Aquí trobareu publicades les dades de caràcter públic de l'organisme
Comunicació i premsa

Comunicació i premsa

Notícies d'interés i actualitat de la Autoritat Portuària de Tarragona
SEA

SEA

SISTEMA D'ENTREGUES D'AGROALIMENTARIS
Situació de Vaixells

Situació de Vaixells

Gisweb, programa de situació de vaixells, escales i moviments
Sol·licituds de serveis via portus

Sol·licituds de serveis via portus

Sol·licituds de serveis i comunicats per al vaixell, la mercaderia i el passatge

Centre d'acreditacions

Centre d'acreditacions

Procés administratiu que comporta certificar a una empresa/organització per accedir-hi al Port

Tràfics

Tràfics

Tràfic de mercaderies a la Autoritat Portuària de Tarragona

 

JORNADES DE L'AIGUA | PORT TARRAGONA | De l'11 d'abril al 5 de maig

 ACTE CENTRAL 25 I 26 D'ABRIL - INSCRIPCIONS

 

 Acte central - 25 i 26 abril. Jornades Tècniques | La Gestió de l'aigua en un escenari de crisi climàtica. L’objectiu de les Jornades tècniques és abordar amb els actors implicats la complexitat de la gestió de l’aigua des d’una visió transversal: climàtica, ambiental, social i de governança. Més enllà de la sequera actual i de les incògnites que planteja, cal avançar cap a una gestió sostenible dels recursos hídrics.

Inscripcions 25 i 26 abril

25 i 26 abril

Registra't ara
+ info

L'AIGUA DEL FUTUR DE L'11 D'ABRIL AL 5 DE MAIG.És un esdeveniment compost de diverses jornades tècniques, debats, exposicions i art al Port de Tarragona que tindrà lloc durant els dies compresos entre l'11 d'abril i el 5 de maig en diversos punts del Port de Tarragona. Amb l'objectiu d'informar-vos sobre tota la programació i que no us perdeu res, us deixem totes les activitats a continuació:

 

Pàgina oficial de les Jornades - Agenda i programació - accés lliure

 

Pàgina oficial Primera edició Jornades de l'Aigua Port Tarragona

Més informació PROGRAMACIÓ 
+ info

 

Mitjans col·laboradors