ZAL | Zona d'Activitats Logístiques
El projecte urbanístic, aprovat de manera definitiva dimecres 4 de desembre de 2019 per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona, crea una zona d’activitats logístiques de 92 hectàrees i el seu desenvolupament suposarà una inversió de més de 30 milions d’euros en 4 anys i la creació de més de 4.200 llocs de treball.
Aquesta inversió, sumada als 11,8 milions que s’afegiran en una 2a fase i a la inversió de 31 milions ja realitzada fins avui, situen en 72,8 milions d’euros la inversió total en aquest espai logístic.
El Port de Tarragona posa en marxa, així, la urbanització i la comercialització de més de 900.000 metres quadrats de superfície que representen la Zona d’Activitats Logístiques dins del recinte portuari i situat en el terme municipal de la Vila-seca, a prop del nucli de la Pineda. Aquest espai suposarà un creixement del 20,42% de l’espai per a activitats logístiques del Port de Tarragona i un impacte positiu en els tràfics marítims xifrat en un augment d’entre 2,7 i 4,6 milions de tones més per any.
L’aprovació definitiva del projecte d’urbanització de la ZAL posa punt i final a un projecte nascut fa 30 anys que suposarà un impacte econòmic positiu per al territori estimat en 154.000.000 d’euros a l’any en termes de VAB. Aquest espai d'ús portuari dóna la possibilitat de construir parcel·les des de 4.370 m2 per illa que, a la vegada, poden ser divisibles. Tanmateix, dins de cada parcel·la es poden construir naus des de 2.289 m2 amb espai reservat per a oficines.
La ZAL està pensada prioritàriament per a activitats estretament vinculades al tràfic marítim i a productes amb valor afegit, com productes manipulats, post industrials i precomercials o serveis com l’embalatge, l’etiquetatge o la paletització de les càrregues, entre moltes altres activitats. Aquest nou espai també està dissenyat per convertir-se en un centre de transferència de càrrega de mercaderies, cross docking, que aportarà valor afegit als tràfics del Port gràcies a la seva situació estratègica amb connexions que milloraran els serveis actuals.
El Port de Tarragona posa en marxa, així, la urbanització i la comercialització de més de 900.000 metres quadrats de superfície que representen la Zona d’Activitats Logístiques dins del recinte portuari i situat en el terme municipal de la Vila-seca, a prop del nucli de la Pineda. Aquest espai suposarà un creixement del 20,42% de l’espai per a activitats logístiques del Port de Tarragona i un impacte positiu en els tràfics marítims xifrat en un augment d’entre 2,7 i 4,6 milions de tones més per any.
L’aprovació definitiva del projecte d’urbanització de la ZAL posa punt i final a un projecte nascut fa 30 anys que suposarà un impacte econòmic positiu per al territori estimat en 154.000.000 d’euros a l’any en termes de VAB. Aquest espai d'ús portuari dóna la possibilitat de construir parcel·les des de 4.370 m2 per illa que, a la vegada, poden ser divisibles. Tanmateix, dins de cada parcel·la es poden construir naus des de 2.289 m2 amb espai reservat per a oficines.
La ZAL està pensada prioritàriament per a activitats estretament vinculades al tràfic marítim i a productes amb valor afegit, com productes manipulats, post industrials i precomercials o serveis com l’embalatge, l’etiquetatge o la paletització de les càrregues, entre moltes altres activitats. Aquest nou espai també està dissenyat per convertir-se en un centre de transferència de càrrega de mercaderies, cross docking, que aportarà valor afegit als tràfics del Port gràcies a la seva situació estratègica amb connexions que milloraran els serveis actuals.
920.000 m2 superfície
20,42% creixement de superfície
Parcel·la a partir de 4.370 m2
Naus a partir de 2.289 m2
+4.200 nous llocs de treball
Informació
Què és una ZAL?
Les Zones d'Activitat Logística (ZAL) són àrees especialitzades en les activitats d'emmagatzematge i distribució de mercaderies, on es desenvolupen activitats i es presten serveis de valor afegit. Les ZAL estan especialment lligades als desenvolupaments portuaris, als quals presten serveis logístics necessaris per a afegir valor a la cadena logística. Estan concebudes i dissenyades per a l'operativa logística i afavoreixen l'optimització dels processos entre els diferents actors que intervenen en elles. Així mateix, les ZAL han de comptar amb activitats de promoció i desenvolupament, com pot ser la facilitació de serveis, la formació, el foment de la comunitat logística o l'ajuda a clients finals.
Vista zenital de la ZAL, espai Natura 2000 i del futur Contradic de Ponent
La instal·lació d'una ZAL genera efectes positius en el seu entorn geogràfic, tant en el mateix àmbit portuari, al voltant de les empreses logístiques, com en l'entorn urbà i el de transport. El seu propòsit és afegir valor a la mercaderia i tot això dins d’una mateixa zona no delimitada per una duana. Es busca la reducció de costos logístics i la millora de la gestió que dóna com a resultat una millor eficiència del servei.
Inversió i impacte econòmic
72,8 M€ inversió total
31,4 M€ inversió
154.000.000 €/any impacte econòmic territorial
entre 2,7-4,6 milions tones
impacte sobre el tràfic mercaderies
La ZAL és un projecte amb gairebé 30 anys d’història. La idea neix al 1989 i la compra dels primers terrenys s’inicia un anys després. Des de llavors, la inversió ja realitzada fins a la data d’avui és de 31 milions d’euros. La compra dels terrenys ascendeix a 22,5 milions d’euros. La construcció dels accessos ferroviaris ha suposat 2,3 milions d’euros i els accessos viaris 2,1 més. Finalment, altres obres de superestructura i adequació de l’espai han suposat una inversió de 4,1 milions d’euros.
La inversió prevista per als propers anys recollits en el Pla Director del Port de Tarragona 2020-2023 per desenvolupar la ZAL és de 30 milions d’euros,. D’aquesta quantitat econòmica, 20 milions d’euros seran destinats al desenvolupament urbanístic de les 92 hectàrees de superfície de la ZAL i els 10 milions d’euros restants es destinaran a la configuració de la primera fase dels diversos accessos viaris i ferroviaris.
El projecte d’urbanització i construcció de les infraestructures i serveis de la ZAL i els seus accessos seran incorporats al Fons financer d’accessibilitat terrestre portuària per garantir el seu finançament i seran executades per l’Autoritat Portuària de Tarragona. Cal destacar també, l’impacte positiu en el sector de l’ocupació al territori. El Port estima que l’activitat a la ZAL generarà 2.974 llocs nous de treball directes i 744 indirectes, un total de 3.718 noves ocupacions al territori. Però, a aquesta quantitat cal afegir també els 564 llocs de feina que es crearan durant les obres d’execució del projecte que, sumats als anteriors, fan un total de 4.282 llocs nous de treball.
Altres dades a tenir en compte fan referència a l’impacte econòmic que tindrà la ZAL dins de l’àrea d’actuació. El Port de Tarragona preveu que es generaran uns 150 €/m2 el que significa al voltant de 154 milions d’euros anuals de retorn de la inversió.
Amb la implantació de la ZAL i tota la seva activitat, el Port de Tarragona preveu que l’impacte dels tràfics oscil·larà amb un increment d’entre els 2,7 i els 4,6 milions de tones anuals. El que significa un increment aproximat d’un 8 a un 14% més de tràfics respecte al resultat de 2018 que va ser de 32.000.000 de tones de mercaderies.
Es té prevista una inversió d'accessos en una segona fase per valor d'11M€.
La inversió prevista per als propers anys recollits en el Pla Director del Port de Tarragona 2020-2023 per desenvolupar la ZAL és de 30 milions d’euros,. D’aquesta quantitat econòmica, 20 milions d’euros seran destinats al desenvolupament urbanístic de les 92 hectàrees de superfície de la ZAL i els 10 milions d’euros restants es destinaran a la configuració de la primera fase dels diversos accessos viaris i ferroviaris.
El projecte d’urbanització i construcció de les infraestructures i serveis de la ZAL i els seus accessos seran incorporats al Fons financer d’accessibilitat terrestre portuària per garantir el seu finançament i seran executades per l’Autoritat Portuària de Tarragona. Cal destacar també, l’impacte positiu en el sector de l’ocupació al territori. El Port estima que l’activitat a la ZAL generarà 2.974 llocs nous de treball directes i 744 indirectes, un total de 3.718 noves ocupacions al territori. Però, a aquesta quantitat cal afegir també els 564 llocs de feina que es crearan durant les obres d’execució del projecte que, sumats als anteriors, fan un total de 4.282 llocs nous de treball.
Altres dades a tenir en compte fan referència a l’impacte econòmic que tindrà la ZAL dins de l’àrea d’actuació. El Port de Tarragona preveu que es generaran uns 150 €/m2 el que significa al voltant de 154 milions d’euros anuals de retorn de la inversió.
Amb la implantació de la ZAL i tota la seva activitat, el Port de Tarragona preveu que l’impacte dels tràfics oscil·larà amb un increment d’entre els 2,7 i els 4,6 milions de tones anuals. El que significa un increment aproximat d’un 8 a un 14% més de tràfics respecte al resultat de 2018 que va ser de 32.000.000 de tones de mercaderies.
Es té prevista una inversió d'accessos en una segona fase per valor d'11M€.
Accessos i connectivitat
Els accessos de la ZAL s’han planificat en dues fases. La primera fase amb un pressupost de 10 milions d’euros que es durà a terme durant el període 2021-2026, es concretarà en l’adequació del Vial de pesats, que és el tram comprés entre la ZAL i el vial de la química que té l’origen a la rotonda de la ‘Piconadora’. Per altra banda, amb l’objectiu d’ordenar l’accés a la ZAL des de la C-31B, es defineix una rotonda a l’alçada de la intersecció amb la carretera TV-3146 i de la indústria Dow Chemical.
En una segona fase, que es desenvoluparà en funció de l’evolució de les necessitats de circulació de vehicles, es contempla l’execució del tram comprés entre l’extrem nord del vial de la Química i la rotonda de l’enllaç entre l’autovia A-7 i l’autovia de Bellisens. Per tal de facilitar la connexió entre l’A-7 i el nou vial d’accés a la ZAL el Port de Tarragona per als moviments del costat de València, es consideren dues connexions d’entrada i de sortida respectivament entre el tronc i les vies col·lectores existents entre els enllaços del Raval de Mar i de l’autovia de Bellisens. Aquesta segona fase té un pressupost previst de 11,8 milions d’euros.
En una segona fase, que es desenvoluparà en funció de l’evolució de les necessitats de circulació de vehicles, es contempla l’execució del tram comprés entre l’extrem nord del vial de la Química i la rotonda de l’enllaç entre l’autovia A-7 i l’autovia de Bellisens. Per tal de facilitar la connexió entre l’A-7 i el nou vial d’accés a la ZAL el Port de Tarragona per als moviments del costat de València, es consideren dues connexions d’entrada i de sortida respectivament entre el tronc i les vies col·lectores existents entre els enllaços del Raval de Mar i de l’autovia de Bellisens. Aquesta segona fase té un pressupost previst de 11,8 milions d’euros.
Les connexions ferroviàries i per carretera de la ZAL converteixen la zona en un espai molt ben comunicat. Per una banda,és gràcies a l’excel·lent accés a les carreteres de l’A7, l’AP-7 i l’A-27, i per una altra part, la ZAL està integrada al Corredor del Mediterrani de la Xarxa Transeuropea de Transport, com a part de la seva xarxa bàsica TEN-T (Trans European Network of Transport). Aquesta xarxa aborda la implementació i el desenvolupament d'una xarxa a tot Europa de línies ferroviàries, carreteres, vies navegables interiors, rutes marítimes de transport marítim, ports, aeroports i terminals ferroviàries. L'objectiu final és tancar les llacunes, eliminar els colls d'ampolla i les barreres tècniques, així com reforçar la cohesió social, econòmica i territorial a la UE. Dins dels corredors peninsulars, Tarragona es troba estratègicament situada, i és un node a cavall dels corredors Central i del Mediterrani i del Corredor Cantàbric-Mediterrani.
Un altre punt fort del projecte és la proximitat a la Terminal Intermodal de la Boella, una terminal ferroviària Intermodal de trànsit de mercaderies que fomentarà la importació i exportació de tot el hinterland de Tarragona. La ZAL també es troba a menys d’un quilòmetre de distància de la Terminal de Contenidors del Port de Tarragona i en connexió directa amb el vial de les Químiques, concretament amb el Parc Químic Sud de la ciutat. Tot això es tradueix en un accés directe al Port i tots els avantatges que implica a l’hora d’optimitzar la cadena logística dels moviments de mercaderies.
Un altre punt fort del projecte és la proximitat a la Terminal Intermodal de la Boella, una terminal ferroviària Intermodal de trànsit de mercaderies que fomentarà la importació i exportació de tot el hinterland de Tarragona. La ZAL també es troba a menys d’un quilòmetre de distància de la Terminal de Contenidors del Port de Tarragona i en connexió directa amb el vial de les Químiques, concretament amb el Parc Químic Sud de la ciutat. Tot això es tradueix en un accés directe al Port i tots els avantatges que implica a l’hora d’optimitzar la cadena logística dels moviments de mercaderies.
Competitivitat
L’entrada en funcionament de la ZAL suposa una sèrie d’avantatges per al territori. Per una banda, les xarxes de transport amb l’entorn aconseguiran estar menys congestionades, gràcies a una nova connexió directa amb el Port, tant viària com ferroviària, o a la connexió marítima des de la terminal de contenidors situada a molt poca distància.
La disponibilitat d’espais al mateix recinte portuari és una gran oportunitat per generar nous negocis a un entorn força industrialitzat permetent una reducció de costos, distàncies i temps. Aquest nou espai també està dissenyat per convertir-se en un centre de transferència de càrrega de mercaderies, cross docking, l'embalatge i processament de la mercaderia que aportarà valor afegit als tràfics del Port.
La ZAL romandrà connectada amb el port sec situat en els municipis de Marchamalo i Guadalajara, a través de la Terminal Intermodal de la Boella, i suposa una oportunitat d’operar de manera àgil dins de l’hinterland del Port de Tarragona per a tràfics de mercaderies actuals o nous. Es dotarà d'una connexió més ràpida amb el polígonn petroquímic sud. El nou espai logístic del Port de Tarragona forma part de l’aposta per la intermodalitat del port per optimitzar la cadena logística i poder oferir als seus clients un millor servei, tant des del punt de vista econòmic com ecològic.
El projecte de la ZAL conjuntament amb la Terminal Intermodal de la Boella i la Terminal Intermodal Guadalajara són línies estratègiques i opcions eficaces per a les empreses que vulguin optimitzar costos i reduir emissions. L'ús del ferrocarril permet disminuir l'empremta i emissions de CO2 al mateix temps que altres millores de sostenibilitat en la cadena logística.
La disponibilitat d’espais al mateix recinte portuari és una gran oportunitat per generar nous negocis a un entorn força industrialitzat permetent una reducció de costos, distàncies i temps. Aquest nou espai també està dissenyat per convertir-se en un centre de transferència de càrrega de mercaderies, cross docking, l'embalatge i processament de la mercaderia que aportarà valor afegit als tràfics del Port.
La ZAL romandrà connectada amb el port sec situat en els municipis de Marchamalo i Guadalajara, a través de la Terminal Intermodal de la Boella, i suposa una oportunitat d’operar de manera àgil dins de l’hinterland del Port de Tarragona per a tràfics de mercaderies actuals o nous. Es dotarà d'una connexió més ràpida amb el polígonn petroquímic sud. El nou espai logístic del Port de Tarragona forma part de l’aposta per la intermodalitat del port per optimitzar la cadena logística i poder oferir als seus clients un millor servei, tant des del punt de vista econòmic com ecològic.
El projecte de la ZAL conjuntament amb la Terminal Intermodal de la Boella i la Terminal Intermodal Guadalajara són línies estratègiques i opcions eficaces per a les empreses que vulguin optimitzar costos i reduir emissions. L'ús del ferrocarril permet disminuir l'empremta i emissions de CO2 al mateix temps que altres millores de sostenibilitat en la cadena logística.
Sostenibilitat
La Zona d’Activitat Logístiques del Port de Tarragona és una actuació urbanística recull una sèrie d’actuacions sostenibles previstes per les normes en l’àmbit de l’ordenació i de l’edificació. En el seu disseny han intervingut l’aplicació de mesures preventives, correctores i compensatòries de l’Estudi Ambiental Estratègic (EAE) aprovat, l’execució d’un Pla de Seguiment Ambiental i d’un Sistema de Gestió Mediambiental, i les mesures correctores i preventives durant la fase de l’execució de les obres d’urbanització i accessos.
En aquest sentit, la ZAL comptarà amb una xarxa separativa d’aigües pluvials amb pretractament i depuració de les primeres aigües de pluja. També disposarà d’una xarxa de sanejament de les aigües residuals amb tractament per depuradora de Vila-seca amb un mínim de reaprofitament de l’aigua d’un 50 %, dels quals la meitat es destinarà a reg i llacunes i, l’altra meitat es destinarà a terciari.
L’eficiència energètica i les energies renovables seran presents a tots els edificis i instal·lacions amb aplicació dels més elevats nivells d’eficiència i d’implantació d’energies renovables. I al mateix temps, el tipus d’urbanització que es desenvoluparà preveu que les zones arbrades i d’enjardinament tinguin espècies autòctones i la preservació i el manteniment de zones i peus arboris prèviament identificats.
Finalment, es promourà la minimització d’impactes lumínics, acústics i d’emissions de gasos en general i, molt especialment, al costat de la Zona protegida de Xarxa Natura 2000.
En aquest sentit, la ZAL comptarà amb una xarxa separativa d’aigües pluvials amb pretractament i depuració de les primeres aigües de pluja. També disposarà d’una xarxa de sanejament de les aigües residuals amb tractament per depuradora de Vila-seca amb un mínim de reaprofitament de l’aigua d’un 50 %, dels quals la meitat es destinarà a reg i llacunes i, l’altra meitat es destinarà a terciari.
L’eficiència energètica i les energies renovables seran presents a tots els edificis i instal·lacions amb aplicació dels més elevats nivells d’eficiència i d’implantació d’energies renovables. I al mateix temps, el tipus d’urbanització que es desenvoluparà preveu que les zones arbrades i d’enjardinament tinguin espècies autòctones i la preservació i el manteniment de zones i peus arboris prèviament identificats.
Finalment, es promourà la minimització d’impactes lumínics, acústics i d’emissions de gasos en general i, molt especialment, al costat de la Zona protegida de Xarxa Natura 2000.
Urbanització no intensiva
Disposició preservant paisatge
Xarxa separativa aigües pluvials
Pretractament de les primeres aigües de pluja
Inversió en un nou sistema de depuració (EDAR)
Exigència, en els edificis, dels més elevats nivells d'eficiència energètica i energies renovables
Plantació i enjardinament amb espècies autòctones
Minimització d'impactes lumínics, acústics i d'emissions
Reaprofitament d'un 50% de les aigües residuals
Xarxa Natura 2000
Al costat de la ZAL del Port de Tarragona es troba un espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic integrat en la Xarxa Natura 2000. Aquesta àrea inclou dos espais: la Sèquia Major i els Prats d’Albinyana amb una superfície total de 54,65 hectàrees en total que formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) declarat Zona Especial de Conservació l’any 2014.
El Port de Tarragona, d’acord amb l’Estudi Ambiental Estratègic, portarà a terme un projecte de restauració, concretament sobre l’àmbit “Prats de la Pineda”, zona inclosa als Prats d’Albinyana, situada al terme municipal de Vila-seca amb una extensió total de 37,78 hectàrees de la superfície total. L’Actuació del Port de Tarragona assegurarà la connexió dels dos espais naturals: Sèquia Major i Prats.
El projecte de restauració dels Prats d'Albinyana, amb un pressupost de 2,3 milions d'euros té com a objectiu principal restaurar els hàbitats i ecosistemes propis d'aquest espai natural protegit. L’espai natural que es recuperarà té una superfície de 37,78 hectàrees situades al costat de la ZAL, en un zona pertanyent a la Xarxa Natura 2000, concretament a l’espai de la Sèquia Major, que comprèn dos sectors separats: la Sèquia Major pròpiament dita i els Prats d’Albinyana. Ambdós espais també estan inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). A més, part de l’espai dels Prats d’Albinyana està catalogat com a zona humida de la Platja dels Prats de Vila-seca. Com a patrimoni cultural, destaca la presència de restes arqueològiques de la vil·la romana de Cal·lípolis.
El projecte preveu crear una crear una llacuna de grans dimensions amb una illa central. L’existència de la llacuna permetrà reintroduir a l’espai espècies diverses. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 metres quadrats que permetrà que aus com la gavina corsa, puguin nidificar-hi, ja que reunirà les condicions òptimes per a atreure la seva presència.
Al voltant de la gran llacuna es crearà un bosc de ribera gràcies als més de 13.000 arbres que s’hi plantaran i que inclouran espècies com els àlbers, salzes, oms o pins. Aquest bosc, a la vegada, afavorirà la presència d’altres aus que actualment ja són presents en aquesta zona, com els ratpenats, millorant el seu hàbitat. Així mateix, es plantaran plantes i arbusts petits, com joncs i herbassars graminoides característics d’aquesta mena d’ecosistemes. El projecte contempla la plantada de més de 45.000 peus vegetals però, els responsables de l’obra revisaran aquesta xifra atès que l'espai ha gaudit d'una gran recuperació espontània durant els últims anys de "no intervenció humana" i és possible que es rebaixi significativament el nombre d'espècies a replantar.
El Port de Tarragona, d’acord amb l’Estudi Ambiental Estratègic, portarà a terme un projecte de restauració, concretament sobre l’àmbit “Prats de la Pineda”, zona inclosa als Prats d’Albinyana, situada al terme municipal de Vila-seca amb una extensió total de 37,78 hectàrees de la superfície total. L’Actuació del Port de Tarragona assegurarà la connexió dels dos espais naturals: Sèquia Major i Prats.
El projecte de restauració dels Prats d'Albinyana, amb un pressupost de 2,3 milions d'euros té com a objectiu principal restaurar els hàbitats i ecosistemes propis d'aquest espai natural protegit. L’espai natural que es recuperarà té una superfície de 37,78 hectàrees situades al costat de la ZAL, en un zona pertanyent a la Xarxa Natura 2000, concretament a l’espai de la Sèquia Major, que comprèn dos sectors separats: la Sèquia Major pròpiament dita i els Prats d’Albinyana. Ambdós espais també estan inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). A més, part de l’espai dels Prats d’Albinyana està catalogat com a zona humida de la Platja dels Prats de Vila-seca. Com a patrimoni cultural, destaca la presència de restes arqueològiques de la vil·la romana de Cal·lípolis.
El projecte preveu crear una crear una llacuna de grans dimensions amb una illa central. L’existència de la llacuna permetrà reintroduir a l’espai espècies diverses. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 metres quadrats que permetrà que aus com la gavina corsa, puguin nidificar-hi, ja que reunirà les condicions òptimes per a atreure la seva presència.
Al voltant de la gran llacuna es crearà un bosc de ribera gràcies als més de 13.000 arbres que s’hi plantaran i que inclouran espècies com els àlbers, salzes, oms o pins. Aquest bosc, a la vegada, afavorirà la presència d’altres aus que actualment ja són presents en aquesta zona, com els ratpenats, millorant el seu hàbitat. Així mateix, es plantaran plantes i arbusts petits, com joncs i herbassars graminoides característics d’aquesta mena d’ecosistemes. El projecte contempla la plantada de més de 45.000 peus vegetals però, els responsables de l’obra revisaran aquesta xifra atès que l'espai ha gaudit d'una gran recuperació espontània durant els últims anys de "no intervenció humana" i és possible que es rebaixi significativament el nombre d'espècies a replantar.
Comercialització
Aquests darrers tràmits , l’aprovació i la signatura definitiva del projecte urbanístic i construcció de les infraestructures i serveis de la ZAL impliquen la comercialització immediata a la zona, i per tant, les empreses interessades ja poden posar-se en contacte amb la Direcció Comercial i Desenvolupament de Negoci del Port de Tarragona (zal@porttarragona.cat). Els responsables en la gestió de la ZAL donaran tota la informació per començar els tràmits adients que desembocaran en la urbanització i posterior comercialització.
Commercial and Business Development OfficePau Moraleszal@porttarragona.cat | intermodal@porttarragona.cat | comercial@porttarragona.cat
+34 977 259 400 | Ext. 1323
