Convocatòria pública de proves selectives per a cobrir 4 places de Tècnic/a de gestió documental (2024_13)

L'Autoritat Portuària de Tarragona obre el termini per presentar les sol·licituds de participació de la convocatòria de proves selectives per cobrir aquesta vacant mitjançant concurs oposició.

​

​

​

​

Nota: Les sol·licituds s'han de presentar al Registre General de l'APT fins el termini corresponent a la convocatòria, o bé en els registres que es refereix l'article 16 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

El conveni vol facilitar la implantació i la creació d’empreses oferint els locals del Port Esportiu per a desenvolupar activitats vinculades a l’economia blava

La iniciativa conjunta posa a disposició del mercat 14 locals amb una superfície total d’uns 2500 m2

El gerent d’APPORTT, Marc Roca; la presidenta del Club Nàutic de Tarragona, Andrea Mazzanti; i el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, han presentat avui els continguts del conveni signat entre les dues entitats mitjançant el qual el Port Esportiu cedeix la comercialització de 14 locals comercials de les seves instal·lacions per captar empreses relacionades amb l’economia blava. L’objectiu d’aquest acord signat per part del president d’APPORTT, Joan Oriol, i el representant legal de Nàutic de Tarragona SA, Xavier Potente, és revitalitzar l’activitat econòmica i social del Port Esportiu apostant per atraure talent i empreses de sectors econòmics innovadors, tant locals com internacionals, aprofitant l’atractiu del clima, l’entorn i les condicions d’implantació que ofereixen els espais lliures del Port Esportiu de Tarragona.

L’acord d’APPORTT i Nàutic de Tarragona SA “per a contribuir a desenvolupar un mecanisme de cooperació per a aconseguir atraure empreses que ocupin (...) els locals comercials del Port Esportiu” compta  amb el suport de l’Autoritat Portuària de Tarragona, posa a disposició del mercat 14 locals d’entre 100 i 350 m2, que sumen una superfície total de 2474,55 m2, i afegeix una peça més al “Blue Innovation Hub” impulsat pel Port de Tarragona, Apportt i StartSud Studio, per facilitar la implantació d’empreses, startups i projectes innovadors en l’entorn portuari posant el un focus en l’activitat econòmica d’economia blava.

Per al president del Port de Tarragona, ha afirmat que “aquest és un exemple de col·laboració públic-privat en benefici del bé comú. Gràcies al diàleg, a la recerca d’objectius comuns i a la creació de sinergies a través de les quals tothom hi surt guanyant: el Nàutic, Apportt, el Port, les empreses, la innovació, la sostenibilitat, la ciutat i l’economia local, entre molts i molts altres beneficiaris directes i indirectes per la implantació d’aquest hub d’economia blava”.

L'Economia Blava engloba totes les activitats econòmiques que es desenvolupen en el medi marí o que utilitzen els seus recursos, d'una manera sostenible, neta i responsable. Aquest sector econòmic dóna l’oportunitat d’atraure talent i empresa en una àmplia gamma d’activitats que van des de la Pesca, passant per les energies renovables, turisme, transport marítim, biotecnologia, gestió de residus, generació combustibles nets, i formació, dins d’un gran etcètera. “El Port Esportiu s’obre així a noves activitats compatibles amb les ja existents que ja presenten un ventall ampli d’activitats nàutiques, esportives, de restauració i de lleure”, ha explicat Andrea Mazzanti.

Més hub que mai

La signatura de l’acord entre les dues entitats és un nou impuls al projecte “Blue Innovation Hub” que ja compta amb espais a la seu institucional de l’APT i des d’on desenvolupa accions de venture building, acceleradora d’empreses, corporate venturing, serveis d’innovació i jornades de networking, formació i difusió.

La posada en el mercat d’aquests espais té vocació de ser el “Silicon Valley” de Tarragona en Economia Blava, centrada amb la sostenibilitat. Els objectius d’aquest acord Apportt-Nàutic és aprofitar l’impuls i la inèrcia resultant creada els últims mesos des de l’Autoritat Portuària de Tarragona amb una aposta inequívoca per impulsar projectes d’implantació d’energies renovables i de descarbonització de l’activitat portuària englobats dins d’una economia blava. A més, aquest futur ecosistema d’empreses innovadores pretén animar a les empreses concessionàries del Port a impulsar projectes d’implantació d’energies renovables, de descarbonització i de digitalització per millorar l’eficiència econòmica i sostenibles dels serveis portuaris.

El projecte també fa una aposta per donar suport a la captació i creació de startups relacionades amb l’economia blava a través del “Blue Innovation Hub” impulsat per desenvolupar projectes relacionats amb una renovada activitat econòmica, accions que des d’Apportt ja s’han iniciat amb la col·laboració d’Starsud. Empreses incipients que compartiran espai amb d’altres ja consolidades, atès que aquest projecte també es fixa l’objectiu d’atraure empreses consolidades oferint l’ampli ventall de serveis empresarials, culturals i de lleure que presenta un entorn com els locals del Nàutic de Tarragona SA.

Ecosistema d’Economia Blava

L’acord entre Apportt i Nàutic SA permetrà tenir un ens aglutinador as través de la incentivació d’activitats comunes i la creació de sinergies entre empreses aprofitant la proximitat física i d’interessos. En l’esperit de l’acord hi ha la voluntat de crear la millor base i ambient de treball possible entre les empreses perquè es retro-alimentin, adquirint més valor amb la suma de totes les empreses implicades que no pas el que poguessin tenir de forma individual, multiplicant la seva activitat a través d’activitats comunes, fins a generar un espai de col·laboració i innovació entre empreses amb interessos similars.

Finalment, aquest acord obre la porta a col·laborar per obrir el projecte a altres actors locals i regionals, administracions o associacions que creguin convenient i interessant la seva implicació en el projecte,  a partir d’una cerca proactiva de complicitats amb altres organismes, públics o privats, per l’impuls d’empreses de l’economia blava.

Lideratge d’Apportt

Tot i que el pes del projecte ep portarà Apportt, caldrà teixir les complicitats i aliances necessàries per assegurar la seva viabilitat. En primera instància aquestes aliances es centren en entitats que ja han mostrat cert interès en activar l’economia blava, però la participació en el projecte ha d’estar oberta a tots els actors del territori que creguin convenient afegir-s’hi.

Gràcies a la signatura d’aquest conveni marc amb Nàutic de Tarragona, Apportt liderarà aquest projecte innovador. En paraules del seu gerent, Marc Roca, “Apportt és conscient del potencial i de la responsabilitat que comporta el projecte, i vetllarà per continuar contribuint perquè el Port de Tarragona, i la zona de Tarragona per extensió, esdevinguin un espai de referència cabdal de l’economia blava”.

En aquest sentit, Apportt realitzarà una convocatòria pública a empreses, emprenedors, i entitats de caire comercial, que treballin en els sectors de l'economia blava, l'energia i la descarbonització d’una forma genèrica.

El projecte de locals d’economia blava disposarà d’una web única a través de la qual es podrà enllaçar amb les webs dels promotors, si així es desitja. Aquesta web tindrà tota la informació per als interessats a participar en l’ecosistema d’empreses (contacte, lloguers, condicions, ofertes, etc.).

Per tal de garantir un ecosistema innovador, complementari i sostenible, Apportt demanarà que els projectes, empreses o entitats interessades en establir-s’hi, presentin un informe justificatiu on s’expliqui de quina manera es relacionen amb l’economia blava.

Una garantia suplementària és que Apportt establirà criteris de selecció basats en la innovació, la viabilitat econòmica, la creació d'ocupació, l'impacte ambiental i l'alineació amb els objectius del projecte per tal que l’ecosistema sigui una garantia d’èxit.

El president del Port Saül Garreta fa una immersió al part subaquàtic per conèixer de primera mà els esculls/biòtops instal·lats al juliol 

El president ha fet una immersió al Parc Subaquàtic del Port, on al juliol es van instal·lar vuit estructures que simulen esculls per potenciar la biodiversitat de la zona. Saül Garreta ha explicat que l’èxit de les experiències amb biòtops dins i fora del Port permetran optar als ajuts LIFE per ampliar l’anella blava.

En aquesta edició es vol aprofundir en els reptes i factors clau en el procés de descarbonització i el futur de les indústries. Es tracta d’un tema de gran rellevància per al teixit empresarial de Tarragona, ja que la indústria és responsable d'una gran part del consum mundial d'energia i emissions de CO₂.

Situades a la part exterior del dic de Llevant, se sumen a les vuit estructures ja existents a l’interior del Port de Tarragona i a les tres zones de la platja del Miracle. 

El conjunt de les tres accions tenen la voluntat de frenar a escala local la pèrdua de biodiversitat que s’està patint nivell global en el conjunt dels mars i oceans. Un projecte per recuperar la vida marina que contribueix també a fixar carboni i reduir la concentració d’emissions a l’atmosfera, mitigant els efectes del canvi climàtic. 

L’èxit i resultats de les experiències anteriors ha animat als responsables del Port a ampliar el projecte amb l’assessorament de la biòloga Puri Canals, doctora en ciències biològiques i fisiològiques i presidenta de la Xarxa Mediterrània d’Àrees Marines Protegides (MedPan) des de  2009. El Port de Tarragona presentarà un projecte als ajuts LIFE de la Generalitat amb la proposta d’ampliar l’anella blava a la costa Tarragonina. 

El president del Port, Saül Garreta, ha explicat que: 

L’èxit del parc subaquàtic en recuperació de la biodiversitat és un exemple que volem estendre a la resta de la costa tarragonina per crear una autèntica anella blava que restauri el fons marí i contribueixi a la captura de CO2. 

Una anella blava rica en biodiversitat és també la millor garantia que una activitat tan vinculada a Tarragona com la pesca, pugui tenir el futur garantit.

Experiències anteriors amb èxit 

Les experiències desenvolupades en els darrers anys han obtingut resultats positius i han animat al Port de Tarragona a estendre de manera general aquests projectes pilot a les aigües internes i externes el Port. 

• Biòtops biodegradables al Miracle 

El primer projecte d’immersió de biòtops va realitzar-se en tres localitzacions diferents; la Punta del Miracle. L’acció, presentada públicament, el setembre de 2021 tenia com a objectiu principal recuperar les poblacions de cefalòpodes d’interès pesquer com la sèpia, el calamar i el pop i les fanerògames marines com la Posidònia oceànica, coneguda com l’alga de vidrers i la Cymodocea nodosa. 

La forma, dimensions i disposició de les àmfores i biòtops era adient perquè les espècies poguessin trobar refugi i protecció, facilitant la seva reproducció. Un projecte de tres immersions que es van dur a terme durant 12 mesos finançat pel Port de Tarragona, impulsat i supervisat per la URV, i desenvolupat per les empreses TecnaTox i DeepSea Numerical. 

• Biòtops verticals en aigües internes del Moll 

El segon projecte ha consistit en la immersió de 8 biòtops en 3 zones diferents de les aigües del Port. La primera ubicació al costat de les Escales Reials, la segona al moll d’Andalusia i la tercera al moll de Castella Oest. 

 Les vuit estructures són conegudes com a LBU (Life Boosting Unit o “unitats potenciadores de la vida”). Es tracta de biòtops verticals fixats a les parets de formigó dels molls, les quals actuen com a microesculls que mimetitzen ecosistemes reals. Aquesta actuació, iniciada el gener del 2023, tenia com a objectiu transformar els molls del Port en agents actius per a la recuperació de la flora i la fauna marines. Vam comptar amb la col·laboració de l’empresa Ocean Ecostructures, especialista en el desenvolupament de tecnologia regenerativa.  

• Esculls artificials al Parc subaquàtic del Port 

Recentment s’han submergit vuit esculls al Parc Subaquàtic del Port, els quals també s’esperen bons resultats. La recuperació de la vida marina permetrà contribuir a la descarbonització, amb la captura de CO₂, a la vegada que es millora la qualitat de l’aigua. D’altra banda, el monitoratge de les estructures submergides, a més de constatar l’evolució dels processos de colonització natural, també permeten detectar la possible arribada d’espècies invasores. 

Situat a la part exterior del dic de Llevant, aquest darrer projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració de l’empresa Ocean Ecostructures, especialitzada en la renaturalització d’espais marins. 

 L’excel·lent consecució de les tres instal·lacions, asseguren l’èxit d’un projecte a major escala que pretén la implementació de l’anella blava a la Costa Tarragonina.

La inauguració, oberta al públic, serà el dijous 29 d’agost a les 19h al Tinglado 2 del Moll de Costa. L’exposició romandrà oberta fins al 6 d’octubre

El Tinglado 2 del Moll de Costa del Moll de Costa del Port de Tarragona obre les portes a una nova exposició de l’artista Rafael Romero sota el títol ‘Línia de flotació’. Es tracta d’un projecte que parla, segons paraules de l’autor, ‘Els vaixells recullen en la seva idiosincràsia una narrativa del món i la pertinença de l’home a aquest. Entre un vaixell senegalès carregat de fusta de teca; un costa-riqueny -la dolça mercaderia del qual són pinyes tropicals- i un maltés carregat de naftalina, s’estableixen els límits del món i la complexitat d’aquest. Però, en tot cas, i malgrat les grans diferències culturals i lingüístiques, en aquest ferro que flota, hi ha un port de sortida i un altre de destinació, com en la línia de la nostra fràgil i efímera existència...

L’accés a la inauguració i l’entrada a l’exposició és de caràcter gratuït. Els horaris d’obertura del Tinglado 2 són, d’abril a setembre, de dimarts a dissabte de 10h a 13h i de 17h a 20h. En canvi, d’octubre a març, són de dimarts a dissabte de 10h a 13h i de 16h a 19h. En totes dues franges els diumenges i festius sempre oberts d’11h a 14 h. Els dilluns romandrà tancada.

L’exposició

Rafael Romero sobre la seva mostra ‘Era jo un nen privilegiat a la Barcelona de la meva infància, quan des de la meva casa, allà a la llunyania, apuntant-me a una finestra, veia passar els vaixells amb els seus deixants de fum i el so de les seves sirenes. Després, com el teló que cau en el teatre sentenciant la fi d’una funció, van construir edificis enfront d’aquesta finestra, tapant la meva visió i censurant les meves aspiracions. Vaig deixar llavors de veure aquells animals fantàstics de pavellons diversos i retòriques impossibles. En l’imaginari d’un nen, aquelles misterioses naus de ferro, prodigiosament flotants, que es desplaçaven per l’aigua lenta i majestuosament, eren convertides en éssers d’ontologies diverses capaces de dirigir-me a un món que per mi només existia en els llibres il·lustrats. Quan un privilegi desapareix, cal buscar-lo novament, i així sempre que vaig poder, vaig treure el cap a qualsevol litoral en el qual es produís aquesta estranya fenomenologia dels ferros que suren sota diverses banderes, sabors, olors i músiques subtils. Palimpsestos en definitiva pintats, escrits i reblats des de llengües, dialectes i signes suggeridors que no poden faltar en aquesta obsessiva predisposició d’observar i relatar que tenim els pintors. Així vaig poder en diferents viatges, translacions emocionals, incloure en la meva agenda fites, instantànies imprescindibles, postals cosides a l’ànima, vaixells que esperen en la Mar de Màrmara el pas del Bòsfor cap a la Mar Negra, uns altres creuant l’Estret de Gibraltar unint dos continents, tal vegada aquests gegants negres i vermells que travessen la Mar Groga amb inscripcions en ciríl·lic o tagal, tant se val, l’important és l’ensomni, escoltar l’ànima. Embriaguesa estètica, diria Stendhal.’

Els vaixells recullen en la seva idiosincràsia una narrativa del món i la pertinença de l’home a aquest. Entre un vaixell senegalès carregat de fusta de teca, un costa-riqueny, la dolça mercaderia del qual són pinyes tropicals, i un maltès carregat de naftalina, s’estableixen els límits del món i la complexitat d’aquest. Però en tot cas, i malgrat les grans diferències culturals i lingüístiques, en aquest ferro que flota, hi ha un port de sortida i un altre de destinació.

L'artista

Rafael Romero porta més de trenta anys desenvolupant la seva tasca artística en el camp de la pintura. La seva obra ha estat exposada fins avui en seixanta ocasions de manera individual i més de 150 de manera col·lectiva en institucions públiques i privades nacionals i internacionals. També ha participat en vint fires internacionals d’art contemporani i ha estat guardonat en vint ocasions en diferents premis artístics. Rafael Romero és actualment artista en les galeries: María Nieves Martín (Badajoz), Arbre Bleu d’Essaouira (Marroc), La Cerverina d’Art (Cervera), Ismes de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) i “In der Mühle” Schornbach (Alemanya). La seva obra es troba en diferents col·leccions i museus, destacant, entre altres, el Museu d’Art Contemporani Espanyol Marugame Hirai. Marugame. (el Japó). El Museu d’Art Modern de Tarragona. (Tarragona). El Museu del Dibuix Julio Gavín Castillo de Larrés. Larrés (Osca). La Casa Museu de Miguel Hernández. Oriola (Alacant). El Museu del Càntir d’Argentona (Barcelona), La Col·lecció Suñol d’Art Contemporani (Barcelona). El Museu Cortijo Miraflores. Marbella (Màlaga), el Museu de Belles Arts de Cartague-Salambo (Tunísia) el Museu Arxiu Can Caralt de Sant Andreu de Llavaneres (Barcelona), el Museu Espanyol del Gravat. Marbella (Màlaga). El Museu Enric Monjo de Vilassar de Mar (Barcelona). El Museu d’Art Fueguino de Riu Gran (l’Argentina), el Centre D’Art Can Castells de Sant Boi de Llobregat (Barcelona), el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (Sant Adrià de Besòs), el Museu del Mar de les Terres de l’Ebre a Sant Carles de la Ràpita (Tarragona), el Museu de la Pesca de Palamós, els museus Haegeumgang i Fantapia de Corea del Sud i els museus Gansi Art Museum, Tagus International Center of Art, Ningbo Art Museum i Tianyi-ge Museum de la República Popular de la Xina.

Romero és professor del Departament de Conservació de les Arts i la Restauració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Actualment, és el (I.P.) Investigador Principal del Grup d’Innovació Docent M.I.M.A. (Memòria i Matèria Artística) GINDO U.B./188 d’aquesta universitat. Dirigeix l’àrea “Laboratori de Tècniques i Materials Pictòrics i Escultòrics” del Grau en Belles Arts i Grau en Conservació-Restauració. Doctor “Cum laude” en Belles Arts Rafael Romero és tutor de Pràcticum 2 i Treball Fi de Màster (TFM) del Màster de Formació de Professorat de la Universitat de Barcelona, a més de professor col·laborador de la Facultat de Formació del Professorat i Educació de la U.A.M. (Universitat Autònoma de Madrid) on imparteix docència convidada en el Màster d’Educació Secundària i Batxillerat en l’especialitat de Dibuix. Rafael Romero és membre del Grup de Recerca en Art i Gestió Cultural de la Universitat de Jaén i professor convidat de la Universitat Nacional de Córdoba (Argentina) i la Universitat de Hangzhou (República Popular de la Xina). Delegat del Rector per a la curadoria de la Sala d’Exposicions de Can llaurador de Teià (Barcelona). Les seves línies de recerca actuals són: Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica en Educació Secundària. Memòria i Matèria Artística. Tècniques, Materials i Procediments Pictòrics i Matèria Artística i Sostenibilitat.

El Port de Tarragona instal·la esculls artificials per recuperar la biodiversitat marina de les aigües portuàries

L’actuació s’ha centrat en el Parc Subaquàtic del Port, on s’han instal·lat vuit estructures que simulen esculls artificials. Aquestes estructures situades a la part exterior del dic de Llevant, se sumen a altres vuit ja existents a l’interior del Port de Tarragona i a les tres zones de la platja del Miracle, on es van instal·lar estructures biodegradables per recuperar prats de Cymodocea i afavorir la recuperació d’estocs pesquers de cefalòpodes (sèpies, pops i calamars).

A finals de juliol de 2024 va finalitzar amb èxit la instal·lació de vuit esculls al Parc Subaquàtic del Port de Tarragona situat a la part exterior del dic de Llevant. Aquesta iniciativa forma part del Pla de Sostenibilitat del Port de Tarragona amb horitzó 2030 i s’emmarca dins del compromís de l’Autoritat Portuària amb la sostenibilitat i la conservació i recuperació del medi marí. Aquest darrer projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració de l’empresa Ocean Ecostructures, la qual està especialitzada en la renaturalització d’espais marins. Aquesta recuperació de la vida marina permet contribuir a la descarbonització, amb la captura de CO2, a la vegada que es millora la qualitat de l’aigua. D’altra banda, el monitoratge de les estructures submergides, a més de constatar l’evolució dels processos de colonització natural, també permeten detectar la possible arribada d’espècies invasores.

Experiència anterior dins del Port

Les vuit estructures anteriorment instal·lades a l’interior del Port de Tarragona són conegudes com a LBU (Life Boosting Unit o “unitats potenciadores de la vida”). Es tracta d’estructures submergides i fixades a les parets de formigó dels molls, les quals actuen com microesculls que mimetitzen ecosistemes reals. El seu monitoratge ha permès constatar que han estat colonitzades per més de 32 espècies, les quals han contribuït a fixar més de 133 kg de CO2 i han suposat l’acumulació de més de 314 kg de biomassa. Algunes de les espècies més observades al Port de Tarragona són mol·luscs de la família Balanidae i del gènere Mytilus, algues vermelles de l’ordre de les Ceramiales, hidrozus com Eudendrium racemosum, briozous Schizoporella errata i poliquets com Spirobranchus triqueter.

Sistema pioner

Pel que fa als vuit nous esculls instal·lats recentment al Parc subaquàtic, l’empresa Ocean Ecostructures ha adaptat als llits marins la seva tecnologia pensada primer pels murs de formigó submergits dels molls. El nou sistema d’ancoratge, conegut com a “Seabed” està pensat per tal que pugui afavorir l'adherència i colonització d'espècies bentòniques marines. Concretament, s’han disposat estratègicament en dos grups de quatre unitats, formant rotllanes per tal de crear un espai atractiu per a les espècies marines. Les estructures es situen entre els 20 m i els 22 m de profunditat en una zona amb fons sorrencs. Entre ambdues zones s'ha col·locat una corda blanca per poder trobar els dos grups d’esculls en condicions de poca visibilitat.

Un projecte visitable

Per visitar-los es poden fer immersions directament amb la Societat d’Exploracions Submarines (SES), que actualment gestiona l’espai del Parc Subaquàtic del Port de Tarragona, o per mitjà dels diferents centres de busseig autoritzats. Val la pena remarcar que, a banda del monitoratge dels nous esculls que realitzarà directament Ocean Ecostructures, el SES també col·laborarà amb seguiments esporàdics durant les seves immersions.

El Port de Tarragona continuarà impulsant projectes de recuperació i millora dels hàbitats marins amb l’objectiu d’aconseguir una “Anella Blava” que garanteixi el bon estat ambiental de l’ecosistema marí que l’envolta. Aquests projectes tenen la voluntat de frenar i recuperar a escala local la pèrdua de biodiversitat que s’està patint nivell global en el conjunt dels mars i oceans. A més, recuperar la vida marina suposa també contribuir a fixar carboni i reduir la concentració d’emissions a l’atmosfera, és a dir, mitigar els efectes del canvi climàtic. Una anella blava rica en biodiversitat és també, de fet, la millor garantia que una activitat tan tradicional i vinculada a Tarragona com la pesca, pugui tenir el futur garantit.

L’APT finança el projecte amb una subvenció del programa del “2% cultural”

Les actuacions s’han iniciat avui divendres 9 d’agost i tindran una duració d’uns 6 mesos

El dijous 8 d’agost, es van iniciar les obres de restauració de la Torre de Virgili, una construcció medieval del segle XIII, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que està ubicada a Vila-Seca, prop del nucli de La Pineda, en els terrenys que ocupa la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona. L’execució del projecte de restauració té prevista una durada de 6 mesos per part de l’empresa RÈCOP Restauracions Arquitectòniques SL. per un import de 498.918,63 euros que s’ha pogut finançar amb la subvenció que l’APT, ha aconseguit amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca a través del programa “2% cultural”, finançat des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i gestionat pel Ministeri de Cultura.

El primers treballs realitzats han constat de la col·locació d’elements de seguretat, com tanques i altres per delimitar l’espai, així com la instal·lació d’una caseta per donar cobertura a l’obra.

La Torre de Virgili és una construcció del segle XIII que ha estat declarada BCIN està situada en un extrem dels terrenys del Port de Tarragona destinats a acollir la ZAL. És accessible des de la carretera TV-3146 que uneix Vila-seca i Tarragona i està situada a uns 800 metres del mar. Aquesta torre, que pertanyia a la família Virgili, té les seves arrels a l'edat mitjana i va ser construïda com a punt de guaita i defensa.

És una obra finançada al 100% pel programa 2% Cultural, tal i com estableix la resolució oficial per la qual es concedeixen ajudes a actuacions sobre béns d'especial interès arquitectònic, històric i artístic, vinculats als Ministeris de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i de, Cultura i Esport, per a l'actuació denominada "Torre de Virgili de Vila-seca a Tarragona” l'acord del qual va ser recollit a l'Acta de la LXXVIII Reunió de la Comissió Mixta entre ambdós Ministeris, celebrada el 22 de maig de 2023.

Restauració de la torre

El Port de Tarragona vol recuperar el patrimoni històric situat dins del domini públic portuari, fomentar-ne la divulgació i facilitar l’accés al públic. L’estat actual de la torre presenta lesions greus per qual cosa és necessària una intervenció important. L’edifici presenta una planta rectangular d'aproximadament 5,60 x 6,60,amb murs d’un gruix de 60 cm aproximadament i uns 11 metres d'alçada. A l’interior, es divideix en una planta baixa i dos pisos i, per sobre dels dos pisos, un terrat. La porta d’accés es troba a la planta baixa. La restauració que ara s’inicia preveu actuar en aquestes dues plantes superiors que han patit el despreniment de part del forjat i han deixat al descobert l'interior de la torre.

El projecte de restauració de la torre, així com la millora dels accessos i l'entorn, preveu la restauració de les façanes i l'adequació de l'interior per a un ús públic futur que permeti el seu accés de forma regulada. Pel que fa a l'entorn de la torre, el projecte adjudicat preveu l'adequació dels accessos per integrar-lo a la ruta patrimonial municipal i facilitar la visita.

Què són les torres de guaita

La Torre de Virgili és considerada una torre de vigilància. Les torres de vigilància o guaita són torres de defensa que es van construir a la costa tarragonina, com a tota la vessant mediterrània de la península, durant els segles XVI i XVII amb l'objectiu de prevenir els atacs de pirates del nord d’Àfrica i com a refugi dels habitants pròxims a aquestes construccions defensives, per protegir-los de possibles atacs. Al terme municipal de Vila-seca hi ha una alta densitat de torres, en gran part, a causa de la presència de petits nuclis de població que existien a la regió amb la consegüent activitat comercial que generaven. Les torres permetien vigilar el territori des d’una perspectiva panoràmica i avisar la població amb temps per buscar refugi o per a la fugida.

La Torre de Virgili es va utilitzar durant la Guerra Civil com a caseta d'obres i com a torre de vigilància del camp d'aviació prop del nucli de La Pineda. A pocs metres de la torre es conserven les restes d’una de les tres entrades que tenia el refugi subterrani construït també en aquesta època. El projecte de restauració de la Torre de Virgili no inclou les edificacions annexes d’època contemporània. No obstant, l’adequació del refugi antiaeri serà objecte de rehabilitació en un altre projecte que encara no té data.

Nasapp és una plataforma tecnològica multicapa que monitoritza, objectivitza i alerta de possibles episodis d'olor en temps real.

L’objectiu del projecte implementat ha estat l’adaptació d’un nou algoritme d’intel·ligència artificial per la predicció i alerta de possibles episodis d’olors mitjançant dades de participació ciutadania.

El projecte està subvencionat per “Ports 4.0”, un fons públic emmarcat en el Pla d’impuls a l’emprenedoria per a la innovació en el sector logístic i portuari.

El Port de Tarragona s'ha reunit amb els responsables tècnics de NasApp per fer seguiment i establir nous acords per a la implementació de la plataforma tecnològica al Port. Així, el Port de Tarragona posa a disposició dels ciutadans NasApp, una plataforma tecnològica que, mitjançant una aplicació gratuïta, recull les percepcions d’episodis d’olor amb l’objectiu de monitoritzar, gestionar i alertar de possibles episodis relacionats amb les activitats portuàries.

La ciència ciutadana és clau per a la millora de la qualitat de vida en entorns portuaris. Aquestes dades es recullen i es contrasten amb estacions meteorològiques i sensors de qualitat de l'aire en temps real. Això permet que aquestes dades es registrin i analitzin per a la gestió i reducció d'aquests episodis.

La proposta de NasApp va ser guanyadora en la segona convocatòria de projectes comercials de Ports 4.0, una línia d'ajut que dona suport i facilita l'aplicació del talent i l'emprenedoria en el sector logístic portuari. Gràcies a aquest ajut, ha estat possible implementar la plataforma en un entorn portuari, actuant com un sistema d'alerta primerenca d'esdeveniments crítics i de vigilància ambiental.

El Port com a facilitador

El Port de Tarragona ja disposava de mesuradors atmosfèrics per a la caracterització de la qualitat de l'aire. No obstant això, gràcies al projecte NasApp, ara compta amb més dades i informació que permeten optimitzar l'operativa i gestions diàries de la comunitat portuària. Així, el Port de Tarragona es converteix en el primer port estatal que manté una comunicació contínua amb la ciutadania, proporcionant informes sobre la qualitat de l'aire del seu territori.

La implicació de la ciència ciutadana permet obtenir més dades, superant els límits de detecció dels equips de mesura existents al mercat, els quals no poden avaluar, en temps real, el grau de molèstia dels episodis de males olors amb la precisió de l'olfacte humà.

El Port de Tarragona, que ha participat en el projecte com a agent facilitador, ja compta amb els serveis de NasApp en les seves instal·lacions. Això els ha permès recollir informació durant l'últim any i disposar de més dades per a la prevenció i reducció de possibles episodis de mala olor, contribuint activament a la millora del medi ambient i la qualitat de l'aire de la zona.

El resultat del projecte subvencionat per Ports 4.0 ha estat molt satisfactori per als responsables del Port de Tarragona, ja que han transformat la valoració sensorial subjectiva dels ciutadans en un conjunt d'informació objectiva, validada gràcies al treball científic i tècnic del Centre Tecnològic de Catalunya, EURECAT. D'aquesta manera, s'obté informació objectiva actualitzada en temps real, accessible des de qualsevol telèfon intel·ligent o ordinador.

Reunió de seguiment

A la reunió van participar Isabel de Lucas, CTO de NasApp; Marisol Estevan, CMO de NasApp; i Ignasi Papell, Gerent Territorial de Catalunya Sud d'EURECAT. Per part de l'Autoritat Portuària, hi van assistir Saül Garreta, President; Ramón García, Director General; Rafael López, Cap del Departament de Medi Ambient i Territori; i Carme Tarragó, Cap del Departament d'Estudis i Innovació i Coordinadora de SOM-INN PORT, per fer el seguiment i desplegament de la fase final d'aquest projecte innovador.

Com participar-hi

Aquesta iniciativa està oberta a tota la ciutadania. Només cal descarregar l’aplicació gratuïta NasApp per informar de qualsevol percepció en matèria d’olors i enviar les dades en temps real. D’aquesta manera, es crea una xarxa per a la millora de la qualitat de l’aire en entorns portuaris.

Els ciutadans i ciutadanes interessats poden adherir-se com a voluntaris en els següents enllaços:

Disponible a l’AppStore

Disponible a Google Play

El Fons Ports 4.0

L'objectiu principal del Fons “Ports 4.0” és promoure i incorporar activament la innovació disruptiva o incremental com a element de competitivitat, d'eficiència, sostenibilitat, seguretat i protecció en el sector logístic-portuari espanyol, tant públic com privat per facilitar la seva transició cap a l'economia 4.0. El pressupost de 12 milions d’euros destinats a projectes és finançat, íntegrament, mitjançant el Fons de Compensació Interportuari amb l’1% addicional aportat per les 28 Autoritats Portuàries.

Dos representants del bombers alacantins han visitat la Sala de gestió d’emergències del Port

Els bombers d’Alacant han mostrat el seu interès per la formació i el funcionament dels MIRG - Maritime Incident Reponse Group

Dos representants del cos de Bombers de la ciutat d’Alacant, José María Pina i  José Esteso; i el Cap del centre de Coordinació de Salvament Marítim de València, Antonio Padial, han visitat avui el Port de Tarragona per conèixer de prop el model de gestió d’emergències del port i interessar-se pel funcionament dels grups d’intervenció marítima (MIRG – Maritime Incident Reponse Group). Els tres visitants han pogut conèixer la Sala de Gestió d’Emergències, la incorporació de drons de vigilància i d’intervenció, i altres característiques del model desenvolupat pel port tarragoní, així com la formació, els exercicis i simulacions que conformen el programa de preparació i prevenció dels serveis d’emergències.

Els tres visitants de la Comunitat Valenciana han estat rebuts per representants de les tres institucions que han estat en l’origen, creació i desenvolupament del model Port Tarragona de gestió d’emergències. Per part de Bombers de la Generalitat de Catalunya, l’encarregat d’explicar el funcionament del MIRG ha estat, Moisès Galán, Cap de la Divisió de la Sala Central i per part de Salvament Marítim, el cap del CCS (Centre de Coordinació de Salvament Marítim), Íñigo Landeta; acompanyat pel Cap de Divisió de Seguretat, Jesús Teva, de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Bombers, Salvament Marítim i APT també han informat als seus col·legues alacantins sobre les línies de formació existents en cooperació amb el Centre Jovellanos, el centre de formació de la Societat de Salvament i Seguretat Marítima a Gijón (Astúries), entitat pública empresarial depenent del Ministeri de Transportes i Mobilitat Sostenible.

Els MIRG

Els  MIRG (Maritime Incident Response Group) és un cos d’elit de Bombers de la Generalitat de Catalunya que no té equivalent en altres comunitats autònomes i que es va gestar al Port de Tarragona. Aquests Bombers catalans, en cooperació amb els mitjans marítims i aeris de Salvament Marítim, i dels serveis de seguretat del Port de Tarragona formen un cos d’intervenció preparat per actuar en incendis a bord de vaixells en alta mar. Recentment, els MIRG van haver d’actuar en el rescat del ferry Tenacia, afectat per un incendi a la sala de motors quan realitzava la connexió entre València i Palma de Mallorca, amb més de 350 passatgers a bord, els passats 10 i 11 de juliol.

El desenvolupament del MIRG és un dels àmbits a través dels quals s’ha fet conegut el “Model Port Tarragona de gestió d’emergències” que s’ha anat perfilant i perfeccionant en els darrers anys a través de la definició de les situacions de risc del Port, del perfeccionament dels plans d’emergències (PIM i PAU, principalment) de la millora de les instal·lacions i del centre de control, de la posada en funcionament de la sala d’emergències, de les formacions i exercicis que es duen a terme, la incorporació dels drons en tasques de vigilància, suport i emergències, així com les certificacions de les quals disposa el Port Tarragona. 

Actualment, el “Model Port Tarragona de gestió d’emergències” ha generat molt d’interès en la resta del sistema portuari estatal i per part d’altres administracions. L’APT i els equips d’intervenció implicats estan desenvolupant accions de formació, difusió i de col·laboració per tal de compartir la filosofia i la planificació del model tarragoní per donar resposta a l’interès demostrat per part de responsables de seguretat de tot el país, com és el cas d’aquesta visita per part dels bombers d’Alacant i el cap del CCS de València.

La concessió s’estendrà durant 10 anys més, fins al 25 de novembre de 2038

El projecte presentat per l’empresa té un pressupost de 2,6 milions d’euros

El Port de Tarragona ha anunciat l'ampliació del termini de la concessió administrativa a ERSHIP per a les instal·lacions del Moll d'Aragó. Aquesta decisió, presa en la sessió del Consell d’Administració del passat 10 de juliol de 2024, permetrà que la concessió s'estengui durant 10 anys més, fins al 25 de novembre de 2038. Aquest pas es realitza en el marc d'un ambiciós projecte d'instal·lació de plaques fotovoltaiques que subratlla el compromís del Port i d’aquest operador portuari amb la sostenibilitat i l'eficiència energètica.

El projecte, un dels primers d’aquest tipus en fer-se al Port de Tarragona, que compta amb un pressupost d'execució de 2.635.000 €, preveu la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les naus A11, A13 i A15 del Moll d'Aragó destinada a la manipulació portuària de sòlids a lloure i càrrega general. Aquesta concessió compta amb una superfície total de prop de 50.000 m².

Aquestes instal·lacions seran capaces de generar energia renovable, contribuint a la reducció de l'impacte ambiental de les operacions portuàries i millorant l'eficiència energètica del port. L'acord no només subratlla la importància de la sostenibilitat en les operacions portuàries, sinó que també demostra el compromís del Port de Tarragona amb la modernització i la implementació de tecnologies verdes per tal de descarbonitzar la cadena logística.

Transició energètica al Port

Una línia estratègica del Port és millorar l’eficiència energètica. Per aquest motiu l’organisme tarragoní continua desplegant aquest tipus d’instal·lacions i d’accions alineades amb un Port verd i sostenible. A hores d’ara el Port ja produeix energia elèctrica amb plaques fotovoltaiques en 7 edificis portuaris. En el sostre de l’edifici administratiu, a l’edifici del nou Punt de Control Fronterer, a les dependències de Duanes, a la Confraria de Pescadors, part de l’edifici de la Policia Portuària, al Museu del Port i al Refugi 1.

Aquesta nova instal·lació que promou Ership està alineada amb el Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030 que recull les accions sostenibles i de cura amb el medi ambient que permeten dur a la pràctica el seu compromís amb l'entorn. El Pla de Sostenibilitat del Port de Tarragona, dins del seu segon eix ‘Creixement Sostenible’, explica com aquest creixement s’aconsegueix “amb una transició energètica i un impuls de les infraestructures del Port per afavorir la millora de l’eficiència energètica i per l’ús prioritari d’energies renovables”.

El vaixell va patir un incendi al juliol de 2021 i va quedar abandonat al dic de Llevant 

L’Autoritat Portuària de Tarragona el va subhastar en dues ocasions quedant ambdues desertes 

Finalment es va vendre per un valor de 88.000€ a l’empresa ROTA SHIPPING INC, que se l’ha endut definitivament avui

El vaixell que es va incendiar el 6 de juliol de 2021 i va quedar abandonat al dic de Llevant, ha estat venut definitivament per un import de 88.000 euros a l’empresa ROTA SHIPPING INC. Tres anys després de l’assistència a l’emergència d’Elbeik, el remolcador CHRISTOS XXXIV se l’ha endut definitivament del Port de Tarragona. 

L’empresa compradora de l’embarcació comptava amb 20 dies per realitzar el pagament i, seguidament, signar el contracte de compravenda amb l’APT. Un cop finalitzat aquest procediment, l’empresa s’ha emportat el vaixell dels molls tarragonins. 

La sortida de l’embarcació s’ha realitzat avui 31 de juliol, a mans del remolcador CHRISTOS XXXIV. Condicionat per l’autorització de la Capitania Marítima, ha iniciat el remolc de l’Elbeik cap al Port de destí a Pireo, Grècia, a les 13:00 hores.

Després de dues subhastes que es van quedar desertes, aquesta operació posa punt i final a un procés que es va iniciar a l’agost de 2021, quan el vaixell que fondejava sense càrrega a prop de les aigües tarragonines es va incendiar i va ser traslladat a la prolongació del Dic de Llevant, on ha estat atracat des d’aleshores. 

L’Elbeik

L’Elbeik és un vaixell tipus ‘Livestock Carrier’, (vaixell de càrrega d’animals) que navegava amb bandera de la República del Togo. El vaixell té un calat de 5,5 metres, una eslora de 77 metres, una mànega de 14 metres i un arqueig brut (volum de càrrega) de 2.867 tones Moorson. 

El divendres 6 de juliol de 2021 a les 14:29 hores la Policia Portuària de Tarragona va rebre l’avís conforme s’havia declarat un incendi en un vaixell fondejat en aigües exteriors del Port Tarragona, un foc que va ser totalment extingit el dissabte a les 6:15h del matí després de ser remolcat fins a la prolongació del Dic de Llevant i sense haver de lamentar més danys que els materials. 

Després de mesos aturat al mateix lloc on va ser apagat definitivament el foc, l'Autoritat Portuària de Tarragona el va declarar en estat d'abandonament en sessió ordinària del Consell d’Administració del 28 de setembre de 2022. Com a resultat d’aquella declaració i un cop superats els tràmits pertinents, el Port de Tarragona podia procedir a la venda del vaixell en una subhasta pública. 

Cronograma d’una venda

El 21 de març de 2023 es va realitzar la primera subhasta amb un preu de sortida de 330.000€, la qual va quedar deserta. Després d’aquesta primera subhasta, el Port de Tarragona va tornar a fer una segona subhasta amb un preu de sortida de 247.500€ la qual tampoc va rebre cap oferta.  

Després de dues subhastes infructuoses el Port de Tarragona tenia l’opció de realitzar una venda directa sota unes condicions especials que la nau complia, com que l’estat de deteriorament fos molt gran, que suposés un gran risc la seva estada al Moll per risc d’enfonsament i que hagués passat un any des de l’última subhasta. 

En l’últim consell d’administració del Port de Tarragona es va aprovar l’adjudicació de la venda.