veronica

veronica

Lunes, 23 Enero 2017 10:51

Fars i abalisament

Fars i abalisaments

Les ajudes a la navegació marítima inclouen els sistemes visuals, acústics o radioelèctrics per tal de posicionar les embarcacions o els perills propers als vaixells. D'aquesta forma es permet establir les rutes adients i evitar accidents.

 

 

 

 PLÀNOLS DEL PORT I LA COSTA DE TARRAGONA

Fars i abalisaments Port

PLÀNOL ESQUEMATITZAT DE FARS I ABALISAMENTS DEL PORT

 

 

 

 FARS I ABALISAMENT AMB GOOGLE EARTH

 

 

 

Visiteu mitjançant Google Earth la situació dels fars, llums i tràfic marítim.
Accediu clicant a la imatge de Google Earth.
  

 

 ACCEDIR A FARS I ABALISAMENT DEL PORT DE TARRAGONA 
  

 

 

No disposeu de Google Earth?

Per accedir heu de tenir descarregada la darrera versió de Google Earth.Si no teniu l'aplicació descarregada podeu descarregar-la al següent enllaç. 

Descarregar Google Earth

 
+ info

 

 

 

 REGLAMENT INTERNACIONAL D'ABALISAMENT MARÍTIM

 

 

RECOMANACIONS SOBRE ELS RITMES DELS LLUMS

 

Descarrega

 

 

 

 

DOCUMENTS D'INTERÈS

Aquest espai permet descarregar documents, lectures i presentacions relacionades amb el tema de fars i abalisament d'Ajudes als Sistemes de Navegació.

 

 

 

 

 

 

 ELS FARS A LA COSTA DE TARRAGONA

Far de Torredembarra

 

​FARO DE TORREDEMBARRA

Turismo Torredembarra

Visitas guiadas al Faro de Torredembarra 
+ info

 

ANTECEDENTES

La aprobación del Plan de Señales Marítimas 1985-1989 determinó la construcción de los faros necesarios para que un barco situado a una distancia de la costa de 20 millas o inferior, pueda divisar en tiempo medio y desde una altura de observación de 16 m, por lo menos un faro. Así mismo, en el Plan se preveía también otros que fueran necesarios en puntos situados a una distancia de la costa de 12 millas o inferior, y así un barco pudiera divisar, si hay bruma, dos faros como mínimo, con una altura del observador de 4 m sobre el nivel de la mar.

Como consecuencia, se estableció en el Pla la construcción un nuevo faro en Torredembarra que vendría a cubrir la zona de oscuridad situada entre los de Salou y Vilanova i la Geltrú donde estos criterios no se cumplen, las características de los cuales serían:

Altura del plan focal: 58 m.

Alcance geográfico para una altura del observador de 4 m: 20 millas.

Alcance geográfico para una altura del observador de 16 m.: 24,1 millas.

Intensidad luminosa de cálculo en candelas necesarias: 38.000.

Alcance luminoso nominal: 17 millas.

Alcance luminoso con bruma: 20 millas.

Alcance luminoso en tiempo mediano: 29,3 millas.

Por Resolución ministerial del 12 de noviembre de 1987 se establecieron las características definitivas que tendrían que conformar el balizamiento de la provincia de Tarragona, y se fijó para el faro de Torredembarra una apariencia de grupo de cinco lámparas blancas de 17 millas de alcance. Una reunión de la Comisión de Faros hecha el día 19.02.88, en Torredembarra, determina el punto situado en las proximidades de la playa de los Alemanes como el de situación definitiva del faro.

EL ANTEPROYECTO

Para salvar la escasez de faros en el litoral e impulsar su construcción, en la década de los 60 se redactó un proyecto de faro modular que se extendió a lo largo de toda la costa. De este modelo son buenas muestras los faros del Fangar y el de la Banya, situados en el delta del Ebro. Esta proliferación de faros funcionales y su monotonía estética dio lugar a un cierto rechazo popular que tuvo como consecuencia la convocatoria de un concurso de ideas entre arquitectos, ingenieros de caminos y profesionales cualificados para el diseño individualizado de los 56 nuevos faros previstos en el Plan de Señales Marítimas de 1985-89.

El faro de Torredembarra resultó premiado por su torre propuesta por el arquitecto José Llinás y Carmona, el anteproyecto de la cual fue adquirido por la hoy extinguida Dirección general de Puertos y Costas.

PROPUESTA DE NUEVA UBICACIÓN

Como consecuencia de la entrada en vigor de la Ley de puertos y de la marina mercante, el 1.1.1993 la Autoridad Portuaria de Tarragona se hace cargo de las competencias que, en materia de señalización marítima, ostentaba hasta entonces el Servicio de Costas de Tarragona.

Uno de los temas pendientes era continuar la tramitación para construir el Faro de Torredembarra, por lo cual se reconoció el terreno para empezar los trabajos previos. Derivado de este reconocimiento, realizado conjuntamente con el alcalde de Torredembarra, la Autoridad Portuaria de Tarragona solicitó de la Comisión de Faros el cambio de emplazamiento a la punta Galera como lugar más conveniente. Por un lado, la mayor cota del terreno exigía una torre de menos altura con el consecuente ahorro de construcción y un menor impacto ambiental, y de la otra, en el reconocimiento efectuado al emplazamiento aprobado, se detectaron minas en el terreno que plantearon un serio peligro para la futura estabilidad de la torre en aquel punto. El Ayuntamiento pretendía además hacer del faro un punto de atracción turística, con un paseo desde el puerto hasta su base. Ofreció los terrenos que se necesitaban y estaba dispuesto a dar las facilidades necesarias. Basándose en estas consideraciones, el 11 de julio de 1997 el presidente de Puertos del Estado aprueba el cambio a la nueva ubicación propuesta.

Días después se realizó un acto público institucional en el que el alcalde de Torredembarra entregó gratuitamente una parcela de 12 x 17 m a la Autoridad Portuaria de Tarragona para la construcción del nuevo faro. Esta parcela procedía de la altruista donación de un particular. Seguidamente se iniciaron los contactos con José Llinás, arquitecto autor del estudio básico inicial, para encargarle la redacción del proyecto ejecutivo, quién lo finalizó el 31 de agosto de 1998.

EL PROYECTO INICIAL

La idea inicial del arquitecto premiado imaginaba que, por razones estéticas, la torre surgiría desde la mar. El elevado coste de esta solución y los futuros problemas de mantenimiento de la estructura que este emplazamiento ocasionaría, obligaron a reconsiderar la propuesta y en el proyecto básico que se presentó ya en tierra firme. Este primer proyecto planteaba una torre octagonal de color blanco, de 50 m de altura, coronada por un mirador y un mirador ornamental circundando totalmente la linterna a la altura del balconcito. En su entorno el arquitecto distribuía una serie de pequeños edificios para albergar los equipos técnicos del faro, un despacho y un bar.

La iluminación interior y la impronta característica del exterior se conseguía mediante unas ventanas que ascendían siguiendo el compás de la escalera, a razón de dos por cara cada 180º. Estaba previsto que un ascensor salvara los 50 m de altura que hay desde el tierra hasta la linterna.

EL PROYECTO ANUAL

Las modificaciones que se realizan en el proyecto definitivo, vinieron derivadas de la altura menor de la torre por la mayor elevación del terreno sobre el cual se levantaría y de la supresión de los edificios circundantes que se habían previsto y que no se consideraron necesarios.

Para reducir el impacto ambiental se diseñó una nueva planta para alojar el grupo electrógeno situado en el subsuelo y otra sobre el mirador superior para colocar el equipamiento técnico del faro, con el cual el cuerpo de la torre se elevaría exento del terreno sin ningún elemento adicional que perturbara la perspectiva. Paralelamente, para conservar la armonía y la altura, que había disminuido porque era más baja que la prevista, se suprimió el ascensor cosa que permitió reducir la medida del octágono.

LA SUBASTA

El coste total de la obra, incluido los proyectos de seguridad y de urbanización del entorno, se valoró en la suma de 113.643.805 ptas. El 13.8.1998 el proyecto fue aprobado técnicamente y siete días más tarde lo sería económicamente, autorizándose el concurso correspondiendo el 20.8.1998. Al concurso se presentaron las empresas COPCISA, CORSAN, VICSAN Fomento de Construcciones y Contratas; NECSO y COMAPA, adjudicándose a la primera de las mencionades que presentó la oferta más baja, valorada en 101.978.269 ptas. con un plazo de ejecución de 5 meses. El contrato se subscribió el 7.1219.98, la fecha de comprobación del acta de replanteo el 11.12.1998, la colocación de la primera piedra el 21.12.1998 y las obras empezaron el 7.1.1999.

LAS FASES DE CONSTRUCCIÓN

Los preparativos para la construcción del faro comenzaron el 07.01.99. Previo al inicio de las obras, el 29.04.98, ya se había realizado un estudio geológico del terreno para garantizar la futura estabilidad del faro, que corrió a cargo del Laboratorio de Ensayos del Colegio de Aparejadores de Tarragona, cuyos satisfactorios resultados marcaron el punto de partida para el cálculo y construcción del micropilotaje y losa de cimentación que se terminaron el 26.02.99; seguidamente se procedió al encofrado y hormigonado de la primera puesta correspondiente al sótano, de 2,67 m de altura, a las que siguieron 8 más de 3,57 m y otra de 1,15 m que, a falta del remate superior de enlace de 0,86 m con la estructura metálica del mirador y recinto de equipos, se terminaron el 27.07.99. Un aspecto relevante fue la construcción de la escalera de caracol y el conjunto metálico que constituye el mirador superior, la sala de equipos, el torreón de apoyo de la torre y el parasol y balconcillo exterior que hubo de hacerse de forma totalmente artesanal. La primera dificultad encontrada fue la obtención de la chapa de bronce que hubo de importarse de Alemania y que retrasó el trabajo tres meses. La realización de este apartado se subcontrató a "Talleres Inox" de Barcelona, empresa de metalistería especializada que ya contaba con experiencias tales como la realización de la cúpula del museo Dalí y que garantizaba la calidad de ejecución que se solicitaba. Comenzando por los tramos de escalera, la construcción y el premontaje de la mayor parte de piezas metálicas se realizó en taller, complementándose el forro de chapa de algunos elementos a pie de obra.  El 01.10.99 se replanteó la escalera y a continuación se colocó el primer tramo, acabándose los 15 restantes el día 22 del mismo mes. Paralelamente, se procedió al montaje y forrado parcial del módulo mirador, sala de equipos y torreón de linterna. El 27.10.99 finalizó el ensamblaje y se elevó el conjunto a su posición, en lo alto del fuste de hormigón. El mes siguiente se dedicó a la colocación de ventanas, ajustes de escalera y diversos trabajos de acabado de los módulos, acometida eléctrica, instalación mecánica del grupo electrógeno, etc. A partir del 24.11.99 se empezó a ensamblar el parasol que forma el balconcillo exterior y la estructura de la linterna y el 03.12.99 se iza el conjunto a su posición en los altos de la torre. Hasta finales del mes de diciembre se completaron los trabajos de acristalamiento y forrado interior de la linterna, instalaciones eléctricas, de agua y del equipo luminoso, remates del parasol y de la escalera, etc., con lo que el faro quedó listo para entrar en servicio el 31.12.99. 

ARQUITECTURA, MATERIALES Y MÉTODOS CONSTRUCTIVOS

Especial cuidado se tuvo en la selección de materiales para conseguir la mayor durabilidad posible, el mejor resultado estético y el mínimo mantenimiento.  La cimentación se realizó mediante una losa de sustentación de 6 m de diámetro y 0,85 m de espesor soportada mediante 16 micropilotes tipo Losan, a partir de la cota -4 del terreno natural.  Para el hormigonado se escogió el hormigón blanco controlándose especialmente la calidad y el vibrado con medios mecánicos y manuales para conseguir una resistencia superior a los 200 Kgs./cm2 que se solicitaba en el proyecto. El sistema empleado para el encofrado fue del tipo "Trepa".  La armadura del hormigón es galvanizada en caliente para evitar futuras oxidaciones por entrada de humedad a través del poro del hormigón. Por este mismo motivo, la distancia mínima de la armadura más próxima a las caras exteriores es de 5 cm. Para evitar la fosfatación e impermeabilizar el hormigón se aplicó una imprimación especial de color blanco en las fachadas exteriores.

La estructura portante de los elementos metálicos (recinto mirador, sala de equipos, parasol y torreón de linterna) se fabricó de acero galvanizado en caliente. Para recubrir estos elementos se empleó chapa de bronce con un contenido mínimo del 6 % de estaño. El par galvánico entre metales se eliminó mediante película plástica y arandelas aislantes. Toda la tornillería y remaches de unión son de acero inoxidable. Para aumentar la rigidez la chapa viene plegada formando grecas y los huecos interiores que quedan entre el revestimiento exterior y la estructura de acero se rellenaron de espuma de polietileno expandido, lo que también sirve de aislante y como absorbente de ruidos y vibraciones. De acero inoxidable AISI-316 son también la puerta de acceso y de contadores, la escalera de acceso al sótano y el depósito de110 lts. de capacidad del grupo electrógeno.

La linterna de 3 m de diámetro está fabricada por la Maquinista Valenciana. Es de fundición de hierro recubierta parcialmente con chapa de cobre y elementos de latón. Interiormente se pulieron y abrillantaron los metales nobles y en el exterior se dejaron de su color natural a juego con la chapa de bronce que recubre la totalidad de la estructura lo que permitirá un envejecimiento homogéneo de todo el conjunto metálico. La fundición de hierro está protegida por una imprimación antioxidante y dos capas de pintura gris. Proviene de las islas Canarias, donde se había adquirido hace más de 30 años para modernizar los faros del archipiélago sin que al final llegara a emplearse.  ftorre6La escalera es metálica y de ojo, lo que permitirá la futura subida de pesos mediente polea anclada en las vigas del techo del recinto mirador. Toda ella va galvanizada y pintada de gris. La barandilla interior es un tirabuzón compuesto por una armadura metálica cubierta de chapa de bronce. Está subdividida en tramos de 3,5 m articulados por rellanos y constructivamente está formada por una estructura independiente instalada de forma autónoma en el interior de la torre. Tiene un total de 189 peldaños y seis descansillos que sumados a los 8 de la escalera de acceso al sótano y los de las escaleras de subida al recinto de equipos y a la linterna totalizan 217 peldaños. Circundándola por el exterior y anclada al perímetro interior del octógono de la torre discurre un pasamanos de latón.  El material empleado para suelos y peldaños ha sido de tablero "Prodema" de alta resistencia y de 2 cm. de espesor. Los paramentos interiores del mirador, sala de equipos y torreón de linterna son de tablero contrachapado con acabado de madera noble.  Los 8 ventanales del mirador y las ventanas que recorren el fuste son de aluminio anodizado de la serie Schüco Internacional, con perfilería recubierta de chapa de bronce llevan doble acristalamiento tratado para absorber la radiación ultravioleta.  En cada uno de los seis descansillos de la escalera existen unos registros practicables para el paso del cableado, cuyas tapas son serigrafías sobre metacrilato de faros históricos españoles. En la parte superior de la serigrafía se ha dejado una porción cuadrada opal y transparente que deja pasar la luz de una lámpara alojada en el registro y que sirve para iluminar la escalera.  En la parte inferior del tablero que constituye el pavimento del mirador, va colgado un foco que también sirve para dar luz a toda la escalera dejando también tenuemente iluminada la torre desde el exterior. Las escaleras de acceso al recinto de equipos y a la linterna son de madera de teca con pasamanos de latón.  En la sala de equipos existe un armario de 1,20 m de altura y 45 cm. de fondo hecho de tablero Prodema que recorre 5 de las 8 caras del perímetro interior de la torre. En su interior alojan los cuadros de control y maniobra del sistema luminoso y sobre él se exponen lámparas y equipos antiguos empleados en los faros de Tarragona.  Alrededor de la linterna existe un balconcillo o mirador exterior limitado por el parasol de chapa de bronce y barandillas de apoyo y quitamiedos del mismo material, al que se tiene acceso por medio de una puerta practicada en el torreón.  Circundado la torre y ascendiendo al ritmo de la escalera, 48 ventanas practicadas en las aristas del fuste van mostrando al visitante una perspectiva gradual del entorno que rodea al faro. Para evitar que el agua de lluvia al resbalar por las ventanas manchen la fachada, dispone cada una de ellas de un alfeizar volado hecho de chapa de bronce que le da al conjunto una impronta característica.
El fuste es octogonal con paredes de hormigón armado de 40 cm. de espesor y 4 m de diámetro, con una altura total hasta el comienzo de la estructura metálica de 33,24 m.

LA INSTALACIÓN LUMINOSA

Está constituida por un cambiador en V dispuesto para alojar dos lámparas de descarga (halogenuros metálicos) de 400 w y una óptica compuesta de 6 paneles dióptricos de 350 mm. de distancia focal, uno de los cuales es ciego y actúa como puerta para acceder al interior. Los paneles ópticos fueron recuperados de un antiguo equipo Dalen giratorio para gas acetileno que se encontraba almacenado en el Centro Técnico de Señales Marítimas de Alcobendas (Madrid) y fueron cedidos por Puertos del Estado y adaptados mediante una estructura de latón pulido fabricada por la firma Mecaindu Reus. Todo el conjunto gira sobre un motor paso a paso de accionamiento magnético de la Maquinista Valenciana, apoyado sobre un pedestal de acero galvanizado. Como ya se ha citado, los cuadros de control y maniobra están situados dentro de un armario situado en el piso inmediatamente inferior.  Como resultado del cálculo este equipo da una Intensidad eficaz de 475.338 candelas y una intensidad de cálculo, considerando el fondo luminoso de 71.300 candelas lo que le proporciona un alcance nominal superior a las 17 millas solicitadas en las prescripciones. La luz es blanca de grupo de cinco destellos repetidos cada 30" con un ritmo para el límite del alcance de (Luz 0,2 Ocultación 4,8) 4 veces Luz 0,2 Ocultación 9,8. El alcance geográfico previsto para una altura del observador de 4 metros es de 20 millas.  Como reserva de energía y para prevenir fallos de corriente cuenta con un grupo electrógeno automático monofásico y diesel a 1500 r.p.m. de 220 V y 5 KVA y un depósito de combustible para más de 100 horas de uso continuado.   

EL COSTE ECONÓMICO

Importe de la construcción de la obra (pendiente de liquidación): 106.298.689 ptas.  Adquisición del equipo luminoso: 6.894.578 ptas.  Adquisición varios equipos: 1.430.048 ptas.  Total con IVA: 114.623.315 ptas.

 

LAS PERSONAS

El autor del proyecto fue el arquitecto José Llínás Carmona, habiendo participado en su redacción el equipo que integra su estudio profesional y el Estudio de Arquitectura Robert Brufau y Associats, S. A., que realizó los cálculos.  En la dirección de obra han participado: Ramón Juanola Subirana, ingeniero de Caminos Canales y Puertos, como director, auxiliado por Esteban Morales, ingeniero técnico de Obras Públicas y Miguel Ángel Sánchez Terry, Técnico de Mecánico de Señales Marítimas, todos pertenecientes al la Autoridad Portuaria de Tarragona. Como asistentes a la dirección de obra han actuado los arquitectos José Llinás Carmona y Joan Vera. Por parte de la empresa contratista COPCISA, el responsable ha sido el ingeniero de Caminos Canales y Puertos Marc Dalmau Figueres. 

 

LA INAUGURACIÓN Y ENCENDIDO

La inauguración del faro tuvo lugar mediante un acto institucional el 30.12.99, al que, entre otras muchas personas, asistieron altas autoridades de la Generalitat de Catalunya, el presidente de la Autoridad Portuaria Sr. Luís Badía y el alcalde del Ayuntamiento de Torredembarra, Sr. Santiago Segalá.

Los días 30 y 31 de diciembre se dedicaron también al acabado de pequeños detalles de terminación, quedando totalmente terminado y listo a las 20 horas de dicho día 31.

El encendido del faro se realizó a las 00.00 horas del día 1 de enero del año 2000. Para dar simbolismo al evento, tal y como manda la más antigua tradición, el ingeniero responsable de las Señales Marítimas remitió un telegrama al técnico encargado del cuidado del faro con el siguiente texto:  Destinatario: Miguel Ángel Sánchez Terry, Técnico de Señales Marítimas. Faro de Salou (Salou) TARRAGONA  "Coincidiendo con entrada nuevo siglo y nuevo milenio, a las 00.00 horas día 1 enero año 2000 procederá al encendido del nuevo Faro de Torredembarra. Durante toda la noche y hasta el amanecer permanecerá al cuidado del alumbrado para prevenir cualquier anomalía que pueda producirse. Saludos." 
El Ingeniero Encargado del Servicio: Ramón Juanola Subirana.   De esta forma y por extraordinaria coincidencia el Faro de Torredembarra pasará a la historia como el último de los faros construidos en el siglo XX y en el segundo milenio y el primero de los encendidos en el siglo XXI y en el tercer milenio.

UBICACIÓN

Para llegar al faro desde Tarragona hay que tomar la carretera nacional a Barcelona hasta llegar a la desviación de Torredembarra (a 13 Km.). Una vez allí, hay que dirigirse hacia la zona de playa y buscar la Avenida de la Galera, en plena zona residencial. Al final de la misma, cerca del término municipal de Altafulla y en el acantilado más saliente conocido como Punta de la Galera se encuentra situado el faro.  Tanto desde su mirador cerrado como desde el balconcillo exterior del Faro se observa una espléndida panorámica de los alrededores, dominando el puerto deportivo que está situado en sus proximidades y los pueblos de los alrededores. Por el sur, el horizonte se extiende hasta el cabo de Salou y por el nordeste hasta la central térmica del Foix y la población de Vilanova i la Geltrú.

El Faro de Torredembarra es el de torre más alta de todos los faros de Cataluña, superando en 7 m a la del Faro de Llobregat.  

 

Galeria d'imatges antigues Far de Torredembarra

 

 

Domingo, 22 Enero 2017 14:55

Intermodalitat

LA GRAN APOSTA PEL FERROCARRIL

El Port de Tarragona fa una aposta clara per la intermodalitat per tal d'optimitzar la cadena logística i poder oferir un millor servei als seus clients, tant des del punt de vista econòmic com en sostenibilitat.

 El Port de Tarragona té accés ferroviari d'ample ibèric a tot el recinte portuari i ample mixt (UIC+ibèric) en més de 10 km. A més, disposa d'accés electrificat als molls i terminals de la zona de Ribera, zona dedicada a càrrega general, contenidors i caixes mòbils.

A les instal·lacions portuàries, el 2023 es van moure més d'un milió de tones en ferrocarril. En total, 1.955 trens van circular per les instal·lacions del Port de Tarragona.

 

INTERMODALITAT

El ferrocarril al Port

CARACTERÍSTIQUES
 

 

ADIF-PORT
2 punts de connexió
a la xarxa general

VIES XARXA
INTERNA
46 km

AMPLE IBÈRIC
+ UIC
10,3 km

CAPACITAT
5 vies càrrega i descàrrega de 750 m

 

 

XARXA INTERNA
 


VEURE MAPA XARXA FERROVIÀRIA

Descarrega

El Port com a Administrador Ferroviari

Normativa i característiques
+ info
  

 

 

RAMALS
 

El Port disposa d'accessos ferroviaris que connecten amb la línia direcció Saragossa-Madrid, la línia direcció València i la línia direcció Barcelona, per tant estem connectats amb tot Europa.

La xarxa ferroviària interna del Port dóna servei a tots els molls operatius. D'est a oest, hi ha tres ramals que connecten la xarxa interna del Port amb la xarxa d'ADIF. 

En sentit est, el primer ramal recorre el moll d'Aragó fins a arribar al moll de Catalunya, desdoblant-se per dos itineraris possibles al llarg de la terminal de càrrega de carbó

El segon ramal discorre en paral·lel a la riba esquerra del riu Francolí (en sentit oest). Aquest segon ramal dóna accés als molls de Castella (amb tres punts d'entrada) i de la Química, arribant a l'estació ferroviària de la Química. 

El tercer ramal, connectat a la línia de València, passa pel moll d'Hidrocarburs fins a arribar als molls d’Andalusia, Cantàbria i Galícia. Concretament al moll de Galícia, hi ha la Terminal intermodal la Boella. Aquest ramal també dóna servei a les àrees del Port on s'ubiquen gran part de les instal·lacions destinades a càrrega general com la terminal de vehicles, una terminal multipropòsit i la futura Zona d’Activitats Logístiques (ZAL).

 

INSTAL·LACIONS DESTACADES

 
 

PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo

 

 

 

 

Port Tarragona compta amb 150.000 m2 a la'Ciudad del Transporte Puerta Centro', la principal plataforma logística i de serveis a l'àrea d'influència de Madrid entre Guadalajara i Marchamalo

Permetrà atreure nous tràfics marítims al Port de Tarragona des del centre d'Espanya i alhora captar tràfics continentals per ferrocarril

'Port Tarragona y Puerta Centro-Ciudad del Transporte' han consolidat l'acord que permetrà a la infraestructura catalana expandir-se cap al centre de la península ibèrica i posicionar-se en la qual serà la més important plataforma logística i de serveis d'Espanya, amb capacitat per canalitzar els principals fluxos de mercaderies nacionals, europeus  i internacionals entre ferrocarril i carretera cap als ports marítims i el centre.

El principal objectiu de Port Tarragona és desenvolupar una terminal intermodal multipropòsit en aquest enclavament estratègic situat entre les localitats de Guadalajara i Marchamalo (Castella-la Manxa), a 70 km de Madrid i connectat amb les principals vies de comunicació viària i ferroviària del país.

La futura terminal intermodal, que portarà per nom PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, s'estendrà al llarg de 150.000 m2. Aquesta nova infraestructura es complementarà amb la Terminal Intermodal La Boella, a Tarragona, i afavorirà el creixement dels tràfics intermodals ferrocarril-carretera i marítims.

 


OK 

 

Enclavament estratègic al centre de la península

Concretament, la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo se situarà en el corredor de l'Henares, l'àrea més dinàmica de l'entorn de Madrid, amb més de 6 milions d'habitants en un radi de 60 km.

La seva connectivitat respecte als principals ports de la façana cantàbrica (Bilbao, Santander) i de la façana mediterrània (Tarragona, Barcelona) i per la seva integració en un entorn industrial, la localització de PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo ofereix una alta capacitat de concentració de càrregues que afavoreix el desenvolupament del transport intermodal de mercaderies per ferrocarril.

Quant a la comunicació per carretera, la futura terminal estarà connectada amb les principals vies (R-2, CM-101, i A-2, Itinerari Europeu I-90) i per ferrocarril junt a la línea Madrid-Tarragona / Barcelona frontera francesa.

Quant a la connexió ferroviària, la Ciutat del Transport es connecta a la Línia 200 d'ADIF, d'ample convencional i integrada a la xarxa ferroviària del Corredor Mediterrani (Ral Freight Corridor 6) i permet enllaçar amb el corredor Atlàntic via Saragossa (nord, Rail Freight Corridor 4).

Fora de la xarxa ferroviària de rodalies de Madrid, la qual cosa evitarà que sofreixi restriccions de capacitat motivades pel tràfic metropolità de viatgers. Això implica un destacable estalvi de temps i cost en els serveis de transport i major eficiència de les infraestructures per al tràfic de mercaderies.

Tot això possibilitarà  que una mercaderia dipositada en PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo pugui arribar a qualsevol lloc del món a través de Port Tarragona i viceversa.

 

 

Inversió total: 30M€

 


OK 

 

Oportunitats de futur i principals objectius

Per al Port Tarragona, el projecte suposa una gran oportunitat de crèixer en intermodalitat al desenvolupar aquesta important terminal, multipropòsit i multiclient, al centre peninsular que permetrà la connexió amb els principals ports marítims espanyols.

De rang supra regional i internacional, tindrà capacitat per canalitzar els principals fluxos nacionals, europeus i internacionals de mercaderies tant conteneritzades com breakbulk amb origen i/o destinació Madrid i la seva corona metropolitana, que inclou, entre d'altres dins del Port, les ciutats de Guadalajara, Toledo, Segòvia i Àvila. Al seu torn, conformarà un dels principals centres de distribució regional i metropolità del Corredor de l'Henares.

Davant l'aposta del Port Tarragona per aquesta terminal, empreses ferroviàries que, coneixent aquest projecte i sabent també de la terminal intermodal de la Boella, han manifestat el seu interès per operar en PortTarragonaTerminal Guadalajara-Marchamalo i desenvolupar serveis entre ambdues terminals.


OK 

 

Com serà la nova PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo?

​La PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo ocuparà una superfície total de 150.000 m2 al llarg d'una franja lateral en l'extrem est de la 'Ciudad de Transporte Puerta Centro'. Comptarà amb:

8 Km via en ample ibèric

 

2 vies recepció i expedició per a trens de +750m +1 passant

 

3 vies de càrrega i descàrrega amb 750 m de longitud

 

Connexió nord i sud amb el Corredor del Mediterrani de la 'Core Network Corridor' - xarxa TEN-T

 

Proximitat amb el corredor atlàntic de la xaxa TEN-T

 

19 aparells de via (5 escapatòries i 3 desviaments) que permeten maniobres ferroviàries

 

+100.000 m2 de paviment per càrrega/descàrrega, apilament en altura i altres activitats

 

Sistemes de senyalització i telecomunicacions automàtiques

 

Edifici tècnic de 100 m2 i recinte tancat de seguretat

 

 

 

 

 

 

Contacte

 Departament Comercial i Desenvolupament de Negoci

Pau Morales

 Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

 +34 977 259 400 | Ext. 1323

 

DOSSIER PORTTARRAGONA TERMINAL GUADALAJARA-MARCHAMALO

Descarrega -  Maig 2025

 

 

 
​ GALERIA FOTOGRÀFICA

Martes, 17 Enero 2017 23:27

Taxes i tarifes

 

Taxes i tarifes Descarrega

Bonificacions per a tràfics  Descarrega

Més documentació sobre tarifes portuàries

 

Normativa d'aplicació

 

TAXES I TARIFES

 

 

 

 

 

 

 Reial decret legislatiu 2/2011

Descarrega RDL

Atès l’article 161 del Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de ports de l’Estat i de la marina mercant, les taxes portuàries són les exigides per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic portuari i per la prestació del servei de senyalització marítima. Les taxes portuàries són les següents:

Taxa d’ocupació (art. 173 a 182)
 
Taxa d’activitat  (art. 183 a 192)
 
Taxes d’utilització de les instal·lacions portuàries (art. 193 a 245)
 
 Taxa del vaixell (T-1)
 Taxa del passatge (T-2)
 Taxa de la mercaderia (T-3)
 Taxa de la pesca fresca (T-4)
 Taxa de les embarcacions esportives i d’esbarjo (T-5)
 Taxa per utilització especial de la zona de trànsit (T-6)
 
Taxa d'ajudes a la navegació
 
 

Altres ingressos de caràcter públic

Tarifes pel servei de recepció de deixalles generades per vaixells (art. 132)

 

Ingressos de caràcter privat

Tarifes per serveis comercials (art. 246 a 250)

Subministrament d’aigua
Subministrament d’electricitat
Servei de bàscules

 

Aprovació tarifa de circulació de vehicles de transports especials pel recinte portuari

Descarrega

Aprovació tarifa per servei de grua per retirada de vehicle

 

 

 

Martes, 17 Enero 2017 12:07

Domini Públic

Domini Públic

L'Autoritat Portuària gestiona a través de la Direcció de Domini Públic i Protecció Portuària, l'espai portuari per a usos públics o privats, mitjançant l'atorgament d'autoritzacions o concessions que habiliten per a l'ocupació i per a l'explotació de les activitats que estiguin previstes en el marc dels usos i activitats normativament establertes.

A més a més, gestionem les autoritzacions per a la prestació dels serveis comercials dins del recinte portuari.

 

Tauler d'anuncis Domini Públic

Seu electrònica

Més informació 
+ info

 

 

Espais i infraestructures portuàries

Correspon a l'Autoritat Portuària la previsió i gestió d'espais i infraestructures portuàries bàsiques, promovent l'activitat econòmica en el port.

La gestió de les infraestructures i del domini públic portuari es realitzarà amb criteris de rendibilitat i eficiència.

Podeu consultar el llistat d'ocupacions al Port de Tarragona visitant l'aplicació publicada en aquest apartat.

 

Ocupació de domini públic

L'ocupació del domini públic portuari, de conformitat amb l'establert en la secció 2a del capítol III del Títol V del Text refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la marina mercant, pot tramitar-se a través d'una autorització o concessió.

​ L'ocupació a través d'una AUTORITZACIÓ no podrà ser superior a un periode de 3 anys, incloses les pròrrogues, amb béns mobles o instal·lacions desmuntables.

L'ocupació a través d'una CONCESSIÓ, serà per un període de més de 3 anys fins a un màxim de 50 anys, amb obres o instal·lacions no desmuntables.

 

 

 

Normativa

 

Text refòs de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant (RDL 2/2011). Domini Públic Portuari

Descarrega

ORDEN FOM/938/2008, de 27 de març, que aprova el plec de condicions generals per a l'atorgament de concessions en el domini públic portuari estatal.

Descarrega

 INSTRUCCIÓ 1/2025 sobre la sortida de materials, productes i mercaderies del recinte duaner del Port de Tarragona quan aquesta sortida no es realitzi a l'empara d'una declaració duanera

Aquesta Instrucció substitueix la 1/2016, que queda derogada des de la data de la signatura de l'actual.

La Instrucció 1/2025 consta de dos apartats (Primer i Segon) que regulen, respectivament, les sortides de "maquinària, materials i productes" del Port i les sortides mitjançant el nou document AAT.

L'apartat PRIMER no canvia i roman idèntic a l'anterior (1/2016). Pel que fa a l'apartat SEGON, s'ha modificat el seu contingut per suprimir tot el relatiu als "albarans de sortida" i incorporar el nou document AAT que hauran d'utilitzar, a partir d'ara, les empreses per realitzar les sortides de mercaderies comunitàries del Port a través del sistema del Llevant Sense Papers (quan no procedeixi utilitzar cap altre document pròpiament duaner).

La Instrucció 1/2025 inclou un ANNEX amb aclariments que s'han de tenir en compte per al correcte procediment.

DATA D'ENTRADA EN VIGOR: 03 DE FEBRER 2025

Destinataris

Autoritat Portuària de Tarragona, per al seu coneixement i difusió entre els membres de la comunitat portuària

Resguard Fiscal en el Port de Tarragona

Col·legi d'Agents de Duanes

Associacions de transitaris i transportistes

Associació de consignataris

Descarrega Sol·licituds a l'autoritat duanera no contemplada en altres procediments

 

 

REGISTRE

Les persones interessades han de presentar la documentació requerida al registre de les oficines de l'Autoritat Portuària per iniciar el procediment adient. L’horari del servei per a registrar documents a l’APT és de 9 a 14 hores.

Registre

Més informació sobre el registre de l'Autoritat Portuària.
+ info

 

Lunes, 16 Enero 2017 14:39

Què hem fet

Què hem fet

Us oferim una mostra multimèdia d'algunes de les activitats organitzades pel Museu del Port en els darrers anys.

 

Coneixeu el Museu

Activitats digitals

Activitats digitals


Propostes del nostre programa pedagògic virtual destinat a escoles i esplais amb diferents nivells educatius.

Programa pedagògic

Programa pedagògic


El servei educatiu del Museu vol donar a conèixer, als escolars que visitin el Port, els diferents aspectes desenvolupats en l'activitat quotidiana d'un port comercial, pesquer i esportiu com el de Tarragona.

La difusió

La difusió


Des del Museu del Port organitzem actes i activitats per a tots els públics amb l’objectiu prioritari de donar a conèixer el món marítim i portuari.

Què hem fet

Què hem fet


A continuació us oferim una mostra multimèdia d'algunes de les activitats que des del Museu s'han fet durant els darrers anys.

 ​

 

Lunes, 16 Enero 2017 14:22

La Difusió

La Difusió

El Museu del Port de Tarragona neix l’any 2000 amb l’objectiu de preservar i difondre el patrimoni marítim de la nostra costa i, més específicament, el patrimoni portuari de la ciutat. D’aquesta manera es posa a l’abast dels nostres visitants el dia a dia d’un port comercial, pesquer i esportiu com és el Port de Tarragona. La finalitat del Museu és consolidar-se en l’espai on el ciutadà contempla i coneix el funcionament quotidià d’un port, motor econòmic de les nostres contrades des de sempre.

XIFRES 2025

Total  27.796 persones usuàries

36,68% visites d'activitats pedagògiques - 10.197 persones

48,78% visites individuals o en grup - 13.838 persones

13,53% visites resta activitats programades - 3.761 persones

La Vitrina

La Vitrina és un petit aparador on volem difondre els objectes de les col.leccions del Museu integrats al fons patrimonial museístic. Una breu descripció de les característiques de l'objecte, una imatge i els usos que ha tingut cadascun dels objecte serà el contingut d'aquest aparador.

 

 

Coneixeu el Museu

Activitats digitals

Activitats digitals


Propostes del nostre programa pedagògic virtual destinat a escoles i esplais amb diferents nivells educatius.

Programa pedagògic

Programa pedagògic


El servei educatiu del Museu vol donar a conèixer, als escolars que visitin el Port, els diferents aspectes desenvolupats en l'activitat quotidiana d'un port comercial, pesquer i esportiu com el de Tarragona.

La difusió

La difusió


Des del Museu del Port organitzem actes i activitats per a tots els públics amb l’objectiu prioritari de donar a conèixer el món marítim i portuari.

Què hem fet

Què hem fet


A continuació us oferim una mostra multimèdia d'algunes de les activitats que des del Museu s'han fet durant els darrers anys.

Lunes, 16 Enero 2017 10:18

Programa pedagògic

Vine a conèixer les nostres activitats
Museu del Port al Moll de Costa

 

El servei educatiu del Museu vol donar a conèixer, als escolars que visitin el Port, els diferents aspectes desenvolupats en l'activitat quotidiana d'un port comercial, pesquer i esportiu com el de Tarragona. També es pot gaudir d'activitats en l'educació en el lleure i per a públic familiar. Imprescindible fer reserva prèvia.

 

MUSEU EDUCA. VENIU A CONÈIXER LES NOSTRES ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES

 

Visita virtual Observatori Blau

 

 

 

Coneixeu el Museu

Activitats digitals

Activitats digitals


Propostes del nostre programa pedagògic virtual destinat a escoles i esplais amb diferents nivells educatius.

Programa pedagògic

Programa pedagògic


El servei educatiu del Museu vol donar a conèixer, als escolars que visitin el Port, els diferents aspectes desenvolupats en l'activitat quotidiana d'un port comercial, pesquer i esportiu com el de Tarragona.

La difusió

La difusió


Des del Museu del Port organitzem actes i activitats per a tots els públics amb l’objectiu prioritari de donar a conèixer el món marítim i portuari.

Què hem fet

Què hem fet


A continuació us oferim una mostra multimèdia d'algunes de les activitats que des del Museu s'han fet durant els darrers anys.

 

 

Viernes, 13 Enero 2017 12:28

Oportunitats de negoci

 MOLL DE LA QUÍMICA

 

 

L'ampliació del moll de la Química reforça el posicionament del Port de Tarragona com a hub a la Mediterrània per a la producció, l'emmagatzematge i la distribució de productes petroquímics.

 

Amb l'objectiu de doblar la capacitat actual d'emmagatzematge de líquids a granel, passant d'uns 800.000 m³ a uns 1,5 milions, el Port de Tarragona tindrà una de les ofertes d'emmagatzematge més àmplia del mercat mediterrani amb una extensa gamma de productes i serveis de valor afegit de primer nivell com el transhipment Berth to Berth.

 

La nostra situació al sud d'Europa i les nostres infraestructures avançades ens permeten respondre a qualsevol necessitat logística amb una distribució eficient de tot tipus de productes petroquímics per vaixells, tren, camió o canonades.

 

El Port de Tarragona, junt amb l'AEQT -que aglutina totes les empreses del sector-, liderem el clúster químic ChemMed; que ens aporta  una major projecció internacional, i augmenta la competitivitat internacional del pol industrial de Tarragona, posicionant-lo com el clúster més gran i destacable del sud d'Europa

 

 

 

DRAGA
2.840.000 m³

SUPERFÍCIE AMPLIADA
18 ha

SUPERFÍCIE TOTAL
36 ha

CALAT OPERATIU
15,1 metres

LÍNIA D'ATRACADA AMPLIADA
1.200 metres 

LÍNIA D'ATRACADA TOTAL
1.600 metres 

 El sector està integrat per múltiples i heterogènies activitats que s'agrupen en tres grans àmbits: la química bàsica (aprofitament i fabricació de matèries primeres), la química de la salut (protecció humana, animal o vegetal), i la química per a la indústria i el consum final (productes propers al/la consumidor/a final). En termes de producció, l'activitat química a Catalunya l'encapçala la química bàsica, amb un pes específic dins del conjunt, sense incloure la indústria farmacèutica. Segueixen, per ordre d'importància, l'àmbit químic destinat al consum final, i, finalment, la química per a la indústria i l'agroquímica.

 

La indústria química es troba en un procés de transformació en el qual àrees com els nous materials, la nanotecnologia, la biotecnologia i la química verda estan adquirint una importància significativa. 
Tenim un posicionament òptim per al desenvolupament innovador de nous productes respecte als nous competidors. Els principals camps que poden proporcionar un avantatge competitiu respecte als països emergents són la biotecnologia, la tecnologia de materials i l'enginyeria de processos. 

 

En definitiva, Tarragona és una bona àrea per implantar qualsevol activitat relacionada amb la química de la salut humana, animal i vegetal ja que comptem amb superfície lliure disponible als polígons químics més importants del sud d'Europa i amb les matèries primeres necessàries per a aquestes activitats, que es troben emmagatzemades al Port de Tarragona.

ALTRES CARACTERÍSTIQUES

 

 

 Rack perimetral connectat a rack Dixquímics

 

 

 Defenses tipus escut

 

 

 Amarratge de seguretat GER

 

 

 Il·luminació perimetral

 

 

 Estació intermodal per líquids a granel

 

 

 Seguretat i sostenibilitat com a prioritats

 

 

Moll de la Química

Descarrega tríptic

 

 

Contacte

 Departament Comercial i Desenvolupament de Negoci

 

 Camille Marty

 Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

 +34 977 259 400 | Ext. 1323

 

 

Tràfic de líquids

 El Port de Tarragona es reafirma com la porta del Mediterrani que apropa la potent indústria química de Tarragona a la resta del món.  
+ info
    

Inversió ChemMed

  ChemMed Tarragona disposa de 350 hectàrees de terreny disponible per a noves inversions. 
+ info
 

Intermodalitat

  Entenem la intermodalitat com la pedra angular d'una oferta logística eficient i competitiva
+ info
 

 

Viernes, 13 Enero 2017 11:08

Museu del Port

El Museu

 

 

 

ESPAI CULTURAL | Arquitectura i disseny expositiu van de la mà en el projecte del Nou Museu

 

 

     
     
    Des de l’estiu de l’any 2020 el Port ha estat treballant en el procés d’una renovació integral de l’espai cultural i històric de la ciutat. Les obres han culminat en gairebé un any en què, el magatzem construït al primer terç del segle XX, es converteix en un nou i modern espai per exposar el fons patrimonial portuari, i a la vegada, en una nova oferta museogràfica emocionant gràcies a avançats mitjans audiovisuals i interactius.

    El Museu del Port de Tarragona conserva i difon el patrimoni marítim i portuari, posant-lo a l'abast del públic que el visita. L'any 2020 s'hi va realitzar una intervencio integral tant a l'edifici com a la museografia .

    Formem part del Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, de la Xarxa de Museus de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, del Sistema del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, de la Mar de Museus i de l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània.

    Es tracta d'un edifici idoni per exposar el fons patrimonial portuari. Atès el gran volum de la majoria de les peces exhibides, l'amplitud d'espai que ens ofereix aquesta antiga nau de dipòsit de mercaderies, permet plantejar un discurs integrador amb els objectes.

    L'ús ciutadà i cultural en què el port havia especialitzat el Moll de Costa avalava la ubicació d'aquest espai que, amb el temps, ha anat recuperant i salvaguardant el patrimoni marítim i portuari de la nostra costa.
    Presentem un recorregut per la història del port a través del temps, des que els romans hi desembarcaren fins a l'actualitat. La vida als molls, els tipus de pesca, les activitats esportives, les embarcacions i les mercaderies vinculades a la nostra mar també hi són representades.

    Properes activitats al Museu

    19 Noviembre 2025
    8 Febrero 2026
    Exposició fotogràfica
    Museu del Port
    18 Diciembre 2025
    5 Abril 2026
    12:00 - 00:00
    Exposició: 'Dones de Mar - Oficis amb nom de dona'
    Museu del Port
     

     Activitats culturals (cat/cas/ang)
    +info

     

    Visita virtual Museu del Port

     

    GALERIA FOTOGRÀFICA

    Lo más visitado

    Trabaja con nosotros

    Trabaja con nosotros

    Bolsa de trabajo de la Autoridad Portuaria de Tarragona
    Dades Obertes

    Dades Obertes

    Aquí encontrará publicados los datos de carácter público del organismo
    Perfil del Contratante

    Perfil del Contratante

    Aquí trobareu publicades les dades de caràcter públic de l'organisme
    Comunicación y prensa

    Comunicación y prensa

    Noticias de interés y actualidad de la Autoridad Portuaria de Tarragona
    SEA

    SEA

    SISTEMA DE ENTREGAS DE AGROALIMENTARIOS
    Situación de barcos

    Situación de barcos

    Gisweb, programa de situación de barcos, escalas y movimientos
    Solicitudes de servicios vía portus

    Solicitudes de servicios vía portus

    Solicitudes de servicios y comunicados para el barco, mercancía y pasaje
    Centro de acreditaciones

    Centro de acreditaciones

    Proceso administrativo que comporta certificar a una empresa/organización para acceder al Puerto
    Tráficos

    Tráficos

    Tráfico de mercancías en la Autoridad Portuaria de Tarragona