Cruset anuncia que la nova terminal permetrà superar en dos anys els 128.000 passatgers de 2019

Per al desenvolupament d’aquesta nova infraestructura s’ha realitzat una inversió de més de 30 milions d’euros

Les obres de construcció del nou moll s’han dut a terme en un any i sis mesos

El Port de Tarragona ha estat l'escenari avui de l’acte inauguració del nou Moll de Balears, la nova infraestructura multipropòsit adossada al dic de Llevant. L’acte de presentació del nou equipament portuari, en format tertúlia, ha comptat amb la participació de Pau Ricomà, alcalde de Tarragona; Josep Maria Cruset, president del Port Tarragona; Francisco Toledo, president de Puertos del Estado; Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller de Polítiques Digitals i Territori; i Teresa Cunillera, delegada del Govern a Catalunya.

L'acte d’inauguració del nou Moll de Balears ha consistit en la benvinguda i presentació del projecte del Moll de Balears per part del president del Port de Tarragona, Josep M Cruset, on ha explicat el significat del projecte de creuers per al territori, la tasca que ha fet la taula institucional de creuers per desenvolupar el projecte turístic i, per acabar la seva intervenció, ha repassat les fases de construcció del Moll de Balears.

Un cop finalitzada la presentació del projecte del Moll de Balears s’han dut a terme les intervencions dels representants institucionals en un innovador format tertúlia. Les preguntes de la conductora de l’acte, Montse Adan, directora de Port-Ciutat, han permès aprofundir en temes com el turisme, les infraestructures, la sostenibilitat i la recuperació econòmica.

Després de les diferents intervencions dels representants de les administracions presents, s'ha procedit a l’acte d’agermanament amb les Illes Balears. Josep Maria Cruset, president del Port de Tarragona, ha estat el mestre de cerimònies d’aquest agermanament on han pres protagonisme Josep Ribas, conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern Balear, i Pere Segura, alcalde de Vila-seca. La cerimònia ha consistit en col·locar un pessic de terra mallorquina en les entranyes del moll que duu el nom de les Illes Balears.

La part institucional de la inauguració ha arribat a la seva fi amb el descobriment d'una placa commemorativa per part de Dvergastein Dag, capità del creuer “Europa”: el primer creuer que atraca al Moll de Balears. El capità del creuer ha estat acompanyat per les principals autoritats de l’acte. Per concloure l’acte, amb to més desenfadat, tots els assistents han pogut gaudir d’un extracte de l'espectacle de PortAventura World, “Around The World” de Gianfranco Bollini, on hi ha participat prop de 35 artistes, ballarins, ballarines i acròbates.

Tarragona, en el mapa de creuers

Per al president del Port de Tarragona, Josep M Cruset, "aquest nou moll ens permetrà recuperar en dos anys les xifres de rècord que vam assolir l’any 2019 que van ser de 128.000 passatgers” i ha afegit que “la construcció de la nova terminal de creuers significarà tenir un nou espai de més de 5.000 m2, còmode i funcional, per donar un millor servei als passatgers dels creuers de les properes temporades”.

En el seu parlament, Cruset ha posat en valor “el pas endavant” que significa disposar d’aquesta nova infraestructura. El Moll de Balears permet augmentar la línia d’atracada de creuers en 700 metres i oferir una operativa molt més còmoda i àgil. Aquesta infraestructura representa una millora qualitativa per a l’activitat creuerística, ja que obre la porta a acollir creuers més grans i permet l’atracada de més vaixells de manera simultània (fins a 4 creuers).

Es tracta d’una inversió de més de 30 milions d’euros que serveix per ampliar amb 4 hectàrees (40.000 m2) l’espai destinat a l’operativa de creuers. L’obra, realitzada per la Unió Temporal d’Empreses (UTE Moll de Balars) formada per FCC i COMSA, es va iniciar en el mes de maig de 2020, en plena primera onada de la pandèmia de COVID19, superant tots els obstacles logístics i sanitaris que es van donar, i ha acabat un any i mig després.

El nou Moll de Balears està preparat per implantar el subministrament d’energia elèctrica als creuers durant l’atracada. El Port de Tarragona està llest per actuar amb agilitat en el moment en què les empreses del sector implantin aquesta tecnologia. Es tracta d’un servei que permet que els vaixells no cremin combustibles fòssils durant la seva estada al Port, la qual cosa reduiria considerablement les emissions de CO2. Concretament, el moll disposa de 5 arquetes per al subministrament d’electricitat, una de les quals ja està connectada a la xarxa per respondre a les primeres demandes que puguin sorgir del sector per a creuers petits i mitjans.

Cronologia: 10 fases de construcció en un any i mig

Les obres del moll de Balears van començar oficialment el mes de maig de 2020, amb la recepció del dic flotant “Mar del Aneto” -també comunament denominat caixoner- per construir els fonaments de formigó del moll. En aquesta primera fase, també es va retirar part de l’escullera en l’espai on després aniria el moll i es va iniciar el dragatge per condicionar el fons marí de manera uniforme per preparar-lo per rebre el nou material constructiu i els caixons.

En la segona fase es va col·locar el material d’escullera des de les embarcacions gànguils “Darss” i “Zingst”, completant un total de 500 viatges entre la pedrera de Vallcarca (El Garraf) i el Port de Tarragona per col·locar 645.616 tones de material d’escullera al fons marí. En la tercera, quarta i cinquena fase van prendre protagonisme la col·locació de caixons, un dels moments més complexos de les obres. Entre els mesos d’agost i octubre de 2020 es van fabricar i col·locar els 11 caixons a una cadència d’un caixó per setmana. Per a la seva fabricació van participar unes 60 persones, en torns les vint-i-quatre hores al dia, els set dies de la setmana. I per la col·locació van intervenir diferents serveis portuaris com remolcadors, barquers i amarradors per executar una maniobra complexa per alinear i afonar els 11 caixons.

En la sisena fase, que es va iniciar en paral·lel amb la col·locació dels caixons, es va començar a construir el dic sud i nord amb mitjans marítims i terrestres amb aportacions de material d’escullera i terra, i també es van omplir les cel·les interiors dels caixons amb pedra provinents de la pedrera del Llorito, Tarragona, i la pedrera Blanco, de Reus.

Al mes de gener d’aquest 2021 va arribar al Port de Tarragona la draga “Zheng He” per dur a terme les tasques de la setena fase. Aquesta embarcació va emprar una setmana per omplir el nou moll de Balears amb més de 600.000 m3 de material del fons marí de la dàrsena de Cantàbria, en aigües interiors del Port.

Un cop el moll va quedar completament emplenat de material dragat, van entrar en acció maquinària pesant encarregada de col·locar i aplanar tota la sorra i la terra aportades per la draga amb l’objectiu a crear i anivellar l’esplanada de 40.000 m2.

Durant el mes de març les obres del moll de Balears van entrar en la vuitena fase: la instal·lació de la biga cantell. Es tracta d’una biga de formigó armat de 5,40 m d'ample i 1,70 m de gruix que ressegueix tota la longitud del moll exterior i l'interior, amb l’objectiu de servir de tancament a les esplanades, aconseguir la correcta alineació del moll i permetre l'ancoratge de 33 defenses i 33 bol·lards.

En la novena fase, iniciada durant l’estiu de 2021, s’hi va treballar de manera simultània en l’acabament de la biga de cantell, la col·locació de les defenses i bol·lards, i l’inici de la pavimentació de l’esplanada. En total s’hi ha instal·lat 33 bol·lards amb una capacitat de tir de 200 tones cadascun, que podran donar servei d’amarratge als creuers de més grans dimensions existents al món.

En la desena i última fase ha consistit en la col·locació de l’enllumenat i altres serveis, la senyalització horitzontal, per tal que el moll de Balears estigui a punt per rebre vaixells i per acollir l’operativa de desembarcament i embarcament de passatgers.

El primer creuer al Moll de Balears

El primer creuer que ha estrenat el nou Moll de Balears és l’”Europa”, de la companyia Hapag Lloyd Cruise Lines, procedent del port de Palma de Mallorca i amb destinació Màlaga. El creuer de 400 passatgers de capacitat ha arribat a Tarragona aquest matí a les 07:00 h amb 240 creueristes a bord, majoritàriament ciutadans i ciutadanes alemanyes que gaudiran d’una escala de 12 h per visitar la ciutat.

La temporada de creuers al Port Tarragona va començar el mes de setembre amb l’arribada del creuer “Bolette”. Amb la seva presència es van trencar una sequera de 18 mesos sense creuers a Tarragona a causa de la pandèmia de COVID19. Una alarma sanitària que va obligar a aturar l’activitat creuerística a tot el món.

El Port de Tarragona ha estat preparat en tot moment, tant durant el 2020 com durant el 2021, per a la represa de l’activitat creurística des del punt de l’operativa i, també, des del punt de vista de la logística i de l’aplicació de les mesures sanitàries derivades de la pandèmia COVID19. Gràcies a tota aquesta tasca realitzada, per aquest 2021 hi ha una previsió d’arribades de fins a sis creuers, xifra que augmentarà progressivament durant el 2022. De moment, les reserves per al 2022 xifren el nombre de passatgers esperats en unes 60.000 persones i una trentena d’escales.

Evolució del projecte de creuers a Tarragona

El Moll de Balears permetrà reforçar i millorar l’estratègia de diversificació i de desestacionalització del turisme de la Costa Daurada, ja que es tracta d’una activitat amb oportunitat de créixer en els propers anys i que genera activitat en els mesos previs i posteriors a la temprada d’estiu.

El projecte de creuers de Tarragona és un treball desenvolupat amb el consens de les principals institucions del territori, representades en la Taula Institucional de Creuers. Hi són presents les principals administracions, entitats i empreses del sector turístic de la Costa Daurada: Turisme de Catalunya, URV (departament d'Innovació Turística d'Eurecat - Centre Tecnològic de Catalunya), Diputació de Tarragona, Cambra de Comerç de Tarragona, Ajuntaments de Tarragona, Reus i Vila-seca, PortAventura, Aeroport de Reus, Federació d'Empresaris d'Hosteleria i Turisme de la Província de Tarragona.

Entre 2013-2019, el projecte de creuers ha sumat gairebé 200 escales (196 exactament) i més de 300.000 creueristes (305.888 passatgers). El treball de totes les institucions implicades ha aconseguit que el nombre d’escales es multipliqui per 20 entre 2013-2019, passant de les 3 escales de 2013 a les 63 escales l’any 2019; i el nombre de passatgers per 100 en aquests 7 anys, que passen de 1.394 al 2013 als 128.000 de 2019.

L’activitat de creuers al Port de Tarragona atrau gran diversitat de turistes de països europeus i Amèrica. Els més nombrosos són els turistes italians (90.661 persones). El segon grup més nombrós són els turistes britànics (51.793 creueristes del Regne Unit). I el tercer, quart i cinquè grup són, respectivament, els 36.927 creueristes francesos, 14.900 creueristes nord-americans i 14.000 creueristes alemanys.

L’oferta turística de la Costa Daurada, el seu patrimoni històric, cultural i gastronòmic, ha aconseguit que el 94% dels creueristes es quedin a visitar destinacions de la Costa Daurada. A les comarques del Tarragonès (Tàrraco Romana, Altafulla, Salou i Port Aventura), Baix Camp (Reus i Cambrils), Alt camp (Monestir de Santes Creus i Cooperativa de Nulles), Conca de Barberà (Monestir de Poblet i Montblanc), Priorat i Delta de l’Ebre. Excursions, activitats i consum de serveis que generen un impacte econòmic positiu d’uns 10 milions d’euros cada any (9,7 milions d’euros, exactament).

Una oferta que a més a més rep cada any una puntuació molt alta a través del seguiment que fa la URV d’aquesta activitat. Els creueristes qualifiquen la nostra destinació amb un excel·lent (valoració general de 9 sobre 10) i el 94,2% de passatgers afirma que recomanaran Tarragona/Costa Daurada als seus amics i familiars.

El Moll de Balears en xifres

• Construcció en 17 mesos, superant els obstacles derivats de la pandèmia de COVID19 de maig de 2020 a setembre de 2021

• Inversió de 30 milions d’euros

• Els Gànguils Darss i Zingst*, han realitzat un total de 500 viatges entre la pedrera de Vallcarca (El Garraf) i el Port de Tarragona, recorrent un total de 27.000 km per transportar 645.616 tones de material d’escullera

• El dic flotant Mar del Aneto** va fabricar els 11 caixons del nou moll, un per setmana.

• 60 persones a torns les vint-i-quatre hores al dia els set dies de la setmana van fabricar 11 caixons amb una cadència d’un per setmana

• Un caixó mesura 41,05 m de llarg, 16,75 m d’ample i 21,30 m d’alt

• El pes d'un caixó buit és 7.288,80 tones, mentre que el pes d'un caixó ple és de 33.440,65 tones.

• La draga Zheng He*** va recollir material del fons de la dàrsena de Cantàbria per omplir el moll de Balears. En una setmana va ser capaç d’aportar 600.000 m3 de terra per reomplir el moll.

• La construcció de la biga cantell va necessitar 6.400 m3 de formigó.

Característiques finals

• Nou moll amb 4 hectàrees de superfície (40.000 m2)

• Línia d’atracada de creuers en 700 metres: 460m exteriors i 240m interiors

• 33 defenses i 33 bol·lards amb una capacitat de tir de 200 tones

• Pre-instal·lació per al subministrament d’energia elèctrica a creuers petits i mitjans

Ampliació i millora de l’activitat creuerística

• Capacitat per rebre 4 creuers de forma simultània

• Capacitat per acollir els vaixells de creuer més grans del món

• Nova terminal i millora dels serveis d’operativa de passatgers

• Millora de les comunicacions i de la mobilitat

Fases de construcció del Moll de Balears

També disponible a: https://www.porttarragona.cat/ca/autoritat-portuaria-tarragona/comunicacio-premsa/notes-premsa/item/2425-les-obres-del-nou-moll-de-balears-transformaran-la-fesomia-del-port-de-tarragona

Enllaç als vídeos projectats en l’acte d’inauguració

Vídeo 1. Costa Daurada. https://www.youtube.com/watch?v=qLo58wUFZV4

Vídeo 2. Creuers. https://www.youtube.com/watch?v=qB5XEdIpICo

Vídeo 3. Moll de Balears. https://www.youtube.com/watch?v=L9n3PDRBxA8

J.M. Cruset: “El Port de Tarragona té el deures fets i ja podria operar amb el Corredor del Mediterrani”

El president del Port afirma que el tercer fil és una solució provisional necessària, però demana una traçat definitiu per transportar mercaderies l’interior

El president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, ha participat avui en la VIII Trobada del Corredor Ferroviari del Mediterrani, organitzada pel diari econòmic EXPANSIÓN, en el qual s’han tractat tres grans temes relacionats amb el desenvolupament d’aquesta infraestructura estratègica: el Corredor com a mitjà de creixement per a les CCAAA, desenvolupament d’infraestructures, transport multimodal, transport de mercaderies i ampliació de l’àrea d’influència, claus per augmentar la competitivitat empresarial, i la necessitat real del Corredor Ferroviari del Mediterrani.

El president del Port, Josep Maria Cruset, ha participat en la 3a taula rodona “Necessitat real del Corredor Ferroviari del Mediterrani”, acompanyat del Sr. Jordi Ferrando, director de la Zona Est de FCC; de la Sra. Marta Subirà, presidenta de Ferrocarrils de la Generalitat i del Sr. Damià Calvet, president del Port de Barcelona.

Cruset ha explicat que “estem desplegant el port del futur per ser competitius en un entorn molt canviant que ja no és un món líquid, sinó gasós, a la velocitat en que es produeixen els canvis”.

Segons el responsable del Port de Tarragona “per part del Port de Tarragona tenim el deures fets ja que tota la feina interna de condicionament de les instal·lacions portuàries per operar amb el tercer fil estan finalitzades des de fa anys”.

El Corredor, una peça cabdal de l’horitzó 2023

El Port aposta per la connexió amb la península ibèrica a través de carretera i del ferrocarril i amb l’obertura del corredor del Mediterrani, amb el nord d’Europa. Cruset ha explicat que l’entrada en funcionament del Corredor del Mediterrani “és una oportunitat per fer créixer l’hinterland del Port de Tarragona”. El president del Port considera que la connexió ferroviària “servirà per donar servei a la indústria química europea amb connexions amb Itàlia, Alemanya i Països Baixos”.

El Port Tarragona obre una finestra d’oportunitat per al territori, on la clau estarà en la millora de l’eficiència de la logística i el transport. En aquesta línia, el Port centra el seu creixement en l’assoliment d’objectius propis i d’altres administracions dins de l’estratègia ‘Horitzó 2023’.

Cruset creu que l’any 2023 serà un any d’inflexió per a les instal·lacions portuàries tarragonines, ja que hi conflueixen l’acabament de projectes propis molt importants per al creixement del Port: desenvolupament de la ZAL, ampliació de la Boella, contradic dels Prats i la Port Tarragona Terminal Guadalajara - Marchamalo, que coincideixen amb l’assoliment de dues connexions vitals per a Tarragona: el corredor ferroviari del Mediterrani i el túnel de Lilla de l’A-27”.

Amb l’entrada en funcionament del Corredor del Mediterrani convertirà el Port de Tarragona en el port més al sud de la península connectat amb ample europeu. Aquest fet potenciarà totes les altres infraestructures en desenvolupament per part de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

El president Cruset també ha destacat les inversions relacionades amb el Corredor que realitzarà el Port de Tarragona en la terminal de la Boella: “Una inversió de 24 milions, 20 privats i 4 de l’APT, per ampliar i modernitzar la terminal amb grues pòrtic, nous edificis, etc. per estar operant a finals de 2023”. Una infraestructura que quan estigui a ple rendiment podrà operar 8 trens d’entrada i 8 de sortida cada dia, amb destinació al centre de la península i a cap al nord d’Europa.

El tercer fil, una solució provisional

El Port de Tarragona, com infraestructura logística clau per al territori, aposta per desviar els trens de mercaderies del centre de la ciutat cap a una variant interior, posant en relleu que el tercer fil de la via de la costa sigui provisional.

El tercer fil es va plantejar com una solució tècnica provisional per la urgència de connectar amb França amb l’ample de via europeu. Es tracta de la col·locació d’un tercer rail per l'interior de les vies convencionals d’ample ibèric perquè hi puguin circular combois d’ambdós sistemes.

Cruset ha volgut fer una reflexió final sobre “el fet que el tercer fil és una solució provisional que dona resposta a una necessitat urgent” i, al mateix temps, ha demanat que “que el projecte de transport ferroviari de mercaderies per l’interior no caigui de l’agenda d’acció dels responsables de desenvolupar-lo”, perquè ha conclòs “hi hagi una solució definitiva que atengui les reivindicacions del territori i al mateix temps les necessitats d’ampliació de la capacitat del corredor per fer front a l’augment del volum de mercaderies que es transportaran per ferrocarril en els propers anys”.

Tarragona és el port que més creix del grup del 10 primers del rànquing estatal

Fins al mes d’agost el creixement de Tarragona ha estat del 24,3%

La publicació mensual de les estadístiques del Sistema Portuari per part de l'organisme autònom de Puertos del Estado que recull el rànquing del ports en funció del moviment de mercaderies situa el Port de Tarragona en la 5a posició. Una posició que només ha ocupat esporàdicament algunes vegades en els darrers anys.

En la seva publicació de “Resumen General del Tráfico Portuario-Septiembre 2021”, Puertos del Estado estableix que les cinc primeres posicions en el rànquing les ocupen Algeciras, en primer lloc, València, Barcelona, Cartagena i Tarragona. El Port de Tarragona ha avançat aquest mes de setembre al Port de Bilbao, que ara es troba en sisena posició. El rànquing dels 10 primers el tanquen els ports de Huelva (7a), Las Palmas (8a), Castelló (9a), i Gijón (10a).

Aquesta bona classificació és deu en bona mesura a la recuperació de l’activitat durant el 2021 que l’ha impulsat el port de la 7a a la 5a posició. Aquest mes de setembre de 2021, els molls tarragonins han mogut fins al setembre 23,12 milions de tones, un 22% superior al mateix període de l'any 2020.

Entre l’acumulat de gener a setembre el Port de Tarragona mostra dades positives en tots els segments de tràfics. Els líquids a doll encapçalen les xifres absolutes amb 16.065.744 tones mogudes i un augment del 20% respecte 2020, mentre que els sòlids a lloure acumulen un total de 5.342.995 tones i un augment del 22,5%.

La càrrega general és el segment que més creix amb un augment del 44,5% i un total de 1.717.059 tones. Per mercaderies, els siderometal·lúrgics són es que més pugen amb un increment del 130,8% i 715.806 tones mogudes.

El Port que més creix

L’entrada del Port de Tarragona entre els cinc grans ports del sistema portuari estatal per xifra de moviment de tràfics no ha estat casual, des de fa mesos que Tarragona és una de les infraestructures que més creix d’entre els ports que més tràfics mouen de tot l’estat. El mes d’agost va ser l’últim amb un creixement d’un 24,3%, situació que es va repetir els mesos de març, maig, juny, juliol, i ara també al setembre.

La final tindrà lloc el pròxim 20 de novembre a les 18h al Teatret del Serrallo

La mostra ha rebut més de 40 propostes musicals en aquesta quarta edició

Aquest 2021 la mostra afegeix dos nous premis ‘Premi FIM-Vilaseca’ i ‘Premi Port Tarragona’

La quarta edició del concurs musical PortAutors/es, organitzat pel Teatret del Serrallo del Port Tarragona, publica el nom dels sis artistes finalistes.

Es tracta de Roger Padrós, Sònia Linares, Raquel Herreros, Lola Bou & Manel Brancal, Charlom Platz i Marta Shanti. Les sis propostes són de cantautors/es i, es té previst que el pròxim 20 de novembre al Teatret del Serrallo, es decideixin els guanyadors/es.

Aquest any 2021 s’han rebut al voltant de 40 propostes que consoliden la importància i rellevància d’una mostra que va néixer l’any 2018 amb l’objectiu principal de descobrir el talent del nostre territori i donar a conèixer el seu potencial artístic.

En aquesta quarta edició, l’organització, ha treballat per afegir nous premis a la mostra, per engrandir i crear sinergies amb nous espais culturals i musicals de tot el territori, fet que permès incloure fins a cinc diferents premis en PortAutors/es 2021. Els cinc premis de l’edició 2021 han permès fer un salt endavant en potenciar el talent musical del territori:

El primer premi, ‘Premi del Jurat’ l’artista guanyador’/a participarà en festivals reconeguts del territori com ara JaVeus2022, Accents2022, Santa Tecla 2022, Altacústic2022 i l’Espai Kesse 2022. El segon ‘Premi l’artista local’, un guardó que ofereix una formació en producció musical patrocinada per Yamaha Music School Tarragona. El ‘Premi del públic’ és el tercer reconeixement que permet a l’artista fer un enregistrament professional patrocinat per Audio-Technica Iberia. El quart dels premis és nou d’aquesta quarta edició és la participació, de l’artista guanyador/a, a la FiM Vila-seca, sota el títol, ‘Premi FIM Vila-Seca’ una fira de música emergent i familiar que es mostra com aparador i mercat de la música moderna i d’espectacles musicals de Catalunya. Finalment, el darrer premi creat per l’organització de la mostra musical aquest 2021, és el ‘Premi Port Tarragona’ que oferirà a la persona guanyadora dur a terme un enregistrament professional d’un videoclip d’una de les seves composicions musicals.

Cal recordar que Portautors/es va néixer amb l’objectiu principal de donar a conèixer les creacions musicals i dotar als i les artistes participants d’un marc per acollir els seus treballs i ajudar a assolir nous públics. Les propostes que s’han presentat, tot i ser majoritàriament del territori català, poden ser interpretades en diferents idiomes. El concurs és una mostra oberta i sense cap mena de restricció geogràfica. La mostra, oberta a principis del mes de juliol, va tancar les inscripcions el 20 de setembre.

Artistes finalistes

Roger Padrós de 23 anys és un cantautor nascut a Barcelona. A més de cantant, toca el piano i la guitarra. Al llarg de la seva trajectòria ha participat en diversos certàmens que l'han portat a guanyar premis de composició i a actuar a sales emblemàtiques de la seva ciutat com "Luz de Gas" o "Sala Barts". Va publicar el 2019 el seu primer EP (Mil Más) de la mà de "48 Volts Studio". És destacable el seu pas per l'última edició de "La Voz", on va ser semifinalista amb l'equip del seu "Coach", Pablo López. Es defineix com algú que escriu sentiments i els hi dóna veu. Però també com algú que persegueix conèixer-se.

Sónia Linares, de 45 anys de Llorenç del Penedès, és una artista independent, cantant i compositora. Spirit Fruit" és el seu primer single en solitari. Va ser finalista ISSA International Singer / Song-Writer Association Awards 2021 (EUA) com a millor vocalista femenina. Va ser premiada amb el 3r Premi Cantautor 'La Fada Ignorant' Concurs 2021 (Andorra). Finalista dels EUA Music Awards amb 'TuYo'. Ha participat en diversos certàmens musicals nacionals i internacionals quedant finalista en vàries ocasions.

Raquel Herreros, de 28 anys natural de Barcelona, s'estrena amb el seu treball 'Sota l'escorça', basat en poemes de Màrius Torres. L'artista va finalitzar l'any 2020 els estudis superiors de Música al Conservatori del Liceu (Interpretació Jazz i Música Moderna) i en la seva trajectòria ha format part de diverses formacions com a vocalista (el grup de jazz manouche Scaramouche, el duet amb el pianista Dani Ferruz, la Liceu Big band, etc) o com a corista (acompanyant la cantautora Anaïs Vila), actuant en cicles com 'Nits amb ritme' (Casa de les Punxes), al festival Voll-damm o al Cicle Música als Parcs, entre d'altres.

Lola Bou & Manel Brancal, tenen 43 anys i són naturals de Castelló. Uneixen talents, trajectòria i experiència per a donar vida a un nou projecte en comú amb un repertori propi, eclèctic i ple de matisos. El concert de petit format, a duo, mostra un ambient íntim, intens i amb força. Amb veu, guitarres, piano, loops i efectes es crea, amb una sensibilitat compartida, l’atmosfera sonora per a uns textos emocionals, amb veu de dona: complicitat, fusió, creativitat i recorregut vital per compartir a sobre l'escenari. El treball en equip dona com a resultat un estil propi, al marge de les corrents musicals més comunes dintre la música d'autoria.

Charlom Platz, de 36 anys natural de Barcelona. Es defineix com un simple creador de melodies i lletres que són reflex de la seva pel·lícula.

Marta Shanti, 26 anys natural de Montmeló. La força de Marta Shanti contrasta amb la tendresa i proximitat de la seva veu. Concerts de petit i mitjà format, on el públic és interpel·lat directament per l'artista, i on la llengua és també vehicle d’expressió i cohesió. Una barreja original de nova cançó catalana, el pop-rock britànic, estatunidenc i espanyol, del folk català i del country americà, fusionat amb tocs de soul, funky i ritmes beat psicodèlic, en format acústic, amb l’artifici musical al descobert. Un oasi de pausa per mirar-se endins i compartir un trosset de vida.

Selecció de peces finalistes

Un cop rebudes les 40 peces musicals es va iniciar el procés de validació de les propostes i es va traslladar tot el material al Jurat de PortAutors/es 2021 per publicar el nom dels sis artistes finalistes.

Un jurat integrat per professionals de la comunicació en l’àmbit musical, empresaris del management, gestors culturals i programadors que, segons les seves declaracions, ‘tenim cada any un repte més complicat a causa de la gran qualitat i alta professionalitat de totes les propostes que hi participen’.

Augmenta, per tercer any consecutiu, la valoració de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions

El Port comparteix amb Pasaia la primera posició i supera els ports de Barcelona, València, Santander, Màlaga, Vigo i Sagunt

Les terminals tarragonines se situen en 4,3 punts sobre 5 en el tràfic de vehicles sobre una mitjana de 3,9

L’ANFAC (Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions) ha fet públic l’Estudi de valoració de la logística maritimoportuària de 2020 i ha atorgat una valoració de 4,3 sobre 5 punts en el tràfic de vehicles a les terminals del Port de Tarragona: Bergé Marítima i Noatum Terminal Tarragona.

El Port de Tarragona encapçala la primera posició juntament amb el Port de Pasaia entre els ports del sistema portuari espanyol en tràfic de vehicles segons aquest estudi que cada any publica l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions.

És el tercer any consecutiu que l’entitat portuària tarragonina augmenta en aquesta valoració per part dels fabricants d’automòbils i camions, i es posiciona per damunt de la mitjana ponderada de tot l’estudi que és del 3,9.

L’enquesta de l’associació de fabricants de cotxes estableix que una valoració d’entre 4 a 5 punts, on es troba el Port de Tarragona, correspon a un nivell entre “satisfactori” i “molt satisfactori”, dins de la forquilla de valors màxims que es pot assolir. Amb aquesta fita, el Port de Tarragona escala dues posicions respecte a les valoracions de l’estudi de 2019, en què només dos ports han incrementat les seves valoracions.

L’esmentat estudi destaca, entre altres aspectes, la importància creixent per als fabricants de vehicles de la utilització del ferrocarril en les importacions i exportacions, per la qual cosa es fa necessari seguir potenciant la connectivitat ferroviària per a aconseguir l’arribada de trens amb més capacitat. Es destaca també la necessitat d’avançar en la flexibilitat del servei i l’adaptació a les necessitats dels fabricants, així com en la digitalització dels processos dintre dels ports, entre d’altres.

L’alta puntuació, 4,3 sobre 5, de la infraestructura tarragonina que comparteix amb el Port de Pasaia supera en valoració els ports de Santander, Sagunt, València, Vigo, Barcelona i Màlaga, que, amb una puntuació de 2,5 obté la pitjor valoració dels ports participants. En l’esmentat estudi es destaca que, malgrat en 2020 es va reduir el volum del tràfic de vehicles al voltant d’un 20% en els ports espanyols, al Port de Tarragona s’ha continuat amb la tendència de l’increment de l’ús del ferrocarril en els tràfics d’exportació i s’ha passat del 18,6% del total en 2019 fins al 20,9% en 2020.

Referencials de qualitat a la comunitat portuària

Per establir el rànquing dels ports amb moviment de vehicles, l'enquesta d’ANFAC es basa en la valoració d’elements considerats essencials en la prestació d’un servei portuari competitiu, d'acord amb els nivells de qualitat requerits pels fabricants per al transport marítim de vehicles. Els principals apartats valorats són el nivell d'implicació de l'Autoritat Portuària, la gestió dels tràmits duaners, l’accessibilitat al port, l’estat de les zones de dipòsit, l’agilitat en la gestió i la manipulació dels vehicles, entre d’altres.

L’entitat portuària, des de fa anys, aposta per la qualitat en tots els seus processos, especialment pel que fa referència al tràfic de mercaderies. I seguint aquesta política de qualitat, el Port de Tarragona juntament amb Bergé Carport i Estarraco CPE renoven anualment la certificació “Referencial Específic de Qualitat del Servei per al Tràfic de Vehicles en Règim de Mercaderia”, que s’audita segons l’esquema de certificació ANFAC-Puertos del Estado.

El Port, membre de l’Associació de Logística de Vehicles Europeus (ECG)

El Port de Tarragona és des d’enguany membre de l’Associació de Logística de Vehicles Europeus i va assistir el 14 i 15 d’octubre a la conferència anual de l’esmentada associació a Brussel·les, que va ser el primer esdeveniment presencial d’aquest tipus al món de l’automòbil. Aquesta trobada anual reuneix a operadors logístics, ports, proveïdors, fabricants i membres de la Comissió Europea perquè l’ECG és l’associació de referència en la logística dels vehicles acabats i on operadors logístics, ferroviaris, navilieres, carregadors i ports es troben per millorar l'operativa.

L’entitat portuària va ser present a la conferència anual per a conèixer l'evolució del mercat dels vehicles acabats i intercanviar impressions amb empreses logístiques i navilieres. Cal tenir present que l’ECG facilita la col·laboració no comercial entre els seus membres i promou les millors pràctiques en àrees operatives, especialment en l'harmonització dels estàndards operatius.

L’assistència del Port de Tarragona en aquesta conferència anual s'emmarca en l'estratègia diversificadora de tràfics del port i en el paper de suport a les empreses ja presents en la comunitat portuària.

​

El tràfic marítim durant el mes de setembre ha estat de 2,73 milions de tones, un 7,5% superior al mateix mes de l'any 2020

El tràfic de productes siderúrgics continua marcant xifres record en la sèrie històrica

Tarragona és el port que més creix del grup del 10 primers del rànquing estatal

El Port de Tarragona segueix una clara tendència positiva creixent un 22,1% fins al setembre de 2021. Durant el novè mes de l’any han passat pels molls tarragonins 2,73 milions de tones el que significa un increment del 7,5% comparat amb el mateix mes de l'any anterior.  

El tràfic de productes siderúrgics manté el seu fort creixement multiplicant per 5 el moviment de mercaderies al setembre i per 2,5 les dades acumulades del gener a setembre. Amb aquestes dades continua marcant xifres record en la sèrie històrica. Consolidant l’efecte tractor dels últims mesos, el tràfic de productes siderúrgics ha generat que la mercaderia general convencional també obtingui màxims històrics arribant a 1.365.386 tones fins al 30 de setembre.

Els productes químics són un altra mercaderia que obté xifres record en les dades de la sèrie històrica. Entre gener i setembre s’han mogut a les dàrsenes tarragonines 1.817.124 de tones d’aquest tipus de productes.

Entre l’acumulat de gener a setembre el Port de Tarragona mostra dades positives en tots els segments de tràfics. Els líquids a doll encapçalen les xifres absolutes amb 16.065.744 tones mogudes i un augment del 20% respecte 2020, mentre que els sòlids a lloure acumulen un total de 5.342.995 tones i un augment del 22,5%.

Liderant el creixement

En el rànquing de principals països amb activitat amb el Port de Tarragona destaca en primer lloc Líbia, el seu principal tràfic és en els líquids a doll, Rússia és la segona del rànquing amb activitat compartida entre sòlids i líquids a lloure. En aquesta llista segueixen països com Algèria, Itàlia, Nigèria i els Estats Units d’Amèrica.  

Les escales mensuals de vaixells al Port de Tarragona han marcat xifra rècord, superant tots els mesos anteriors d’entre 2020 i 2021 amb 229 escales. En total les escales de vaixells en els molls tarragonins han augmentat en un 25,8% durant el mes de setembre en comparació el mateix període de 2020.

El Port de Tarragona és el port que més creix d’entre els deu primers ports que més tràfics mouen de tot l’estat. Fins al mes d’agost el creixement de Tarragona va ser del 24,3%.

L’Autoritat Portuària de Tarragona participa amb la compra d’un 5% del capital

Aquesta participació millorarà el servei als clients del hinterland del Port de Tarragona, augmentant la seva capacitat i el volum de tràfics

Es tracta d’una infraestructura clau en l’estratègia horitzó 2023

El Port de Tarragona, amb el seu president Josep M Cruset al capdavant, ha signat la seva participació en la societat de la Terminal Intermodal de Montsó avui al Saló Daurat de la Casa Llotja a Barcelona. Aquesta entrada al capital de l’empresa aragonesa té com a objectiu millorar els serveis que dóna als clients del seu hinterland. Es tracta d’una infraestructura logística i d'agroalimentació clau en el desenvolupament de negoci del Port de Tarragona enfocada en potenciar els agroalimentaris i la càrrega general.

La signatura de la incorporació del Port de Tarragona i el Port de Barcelona al capital social de la companyia ha tingut lloc en les instal·lacions de Casa Llotja a Barcelona, en un acte on hi ha estat present la consellera d’Economia i Treball del Govern d’Aragó, Sra. Marta Gastón, i la Sra. Mercè Rius, directora General de Transports i Mobilitat; i en el qual han pres part del president del Port de Tarragona, Josep M Cruset i el president Port de Barcelona, Damià Calvet; el director general de LogiRAIL, Óscar Gómez; el president del Grup Samca, Javier Luengo i el seu director general i conseller delegat de TIM, Rubén Orera.

El Port de Tarragona participarà en l’accionariat de la Terminal Intermodal de Montsó amb un 5%, el que suposa un desemborsament de 147.100€. Els altres membres de l’accionariat, propietat del Grup SAMCA amb un 75%, són el Port de Barcelona amb un 10% i Renfe, a través de logiRAIL, amb un altre 10%.

TIM Montsó és una infraestructura clau en el desenvolupament empresarial del Port de Tarragona enfocada a augmentar la capacitat i volum de trànsit com l'agroalimentari i també per a potenciar la càrrega general aprofitant l’estratègia horitzó 2023.

El president del port ha explicat que “les relacions comercials entre el Port de Tarragona i Aragó són molt estretes ja que la infraestructura tarragonina és la porta d'entrada de productes agroalimentaris que serveixen per a fabricar pinsos destinats a alimentar més de 140 milions d'animals de les empreses ramaderes aragoneses i catalanes”.

Cruset ha remarcat que “el Port de Tarragona mou cada any uns 5 milions de tones de productes agroalimentaris i és un port líder en el sistema portuari estatal i mediterrani en aquesta mena de trànsits”. Amb l'entrada en l'accionariat de la Terminal Intermodal de Montsó, el Port de Tarragona millorarà els serveis que presta als clients del seu hinterland, potenciarà el transport de mercaderies per ferrocarril i contribuirà a la reducció de les emissions de C02 a l'atmosfera.

Per què TIM Montsó

La Terminal Intermodal de Montsó va iniciar la seva activitat a l'agost de 2011 i en la qual també participen empreses públiques, ferroviàries i marítimes del sector logístic. TIM va batre en 2020 el seu rècord d'activitat movent 1.100 trens i gairebé 50.000 contenidors. Compta entre les seves avantatges competitives respecte altres terminals una posició geoestratègica privilegiada i amb excel·lents vies de comunicació i molt propera al hinterland del Port de Tarragona. Aquestes característiques permeten la reducció de la contaminació mediambiental i el control dels costos creixents del transport, aportant valor i sostenibilitat a la cadena de subministrament.

TIM Montsó és l'única terminal ferroviària del territori peninsular que aglutina tres activitats diferents: contenidor dry (TIM), contenidor reefer (termoTIM) i mercaderia a granel (agroTIM). Aquesta terminal també s’alinea amb el Pla de Sostenibilitat del Port de Tarragona ja que el seu funcionament pot evitar la circulació de 25.000 camions a l'any i l'emissió de més de 5.000 tones de CO2 anuals a l'atmosfera.

Una peça més de l’horitzó 2023

Aquesta aliança s’emmarca dins de l’hortizó 2023, un any en el que conflueixen en el temps la posada en funcionament d’infraestructures clau per al creixement del Port de Tarragona com són la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i l’ampliació i millora de la terminal Intermodal de la Boella de la mà de CTC-Combi Terminal Catalonia (joint venture liderada per BASF). A més del salt endavant que suposarà la posada en marxa de les dues connexions terrestres com són el Corredor del Mediterrani i el túnel del coll de Lilla de l’A-27.

En aquest sentit el Port de Tarragona ha estat fent passos endavant com ho demostra el memoràndum per la gestió de la Terminal Intermodal de La Boella per CTC, l’inici imminent de les obres a la Zona d’Activitats Logístiques o la propera posada en marxa de la fase 2 de la constrcucció la terminal Intermodal de Guadalajara.

Aquesta estratègia ha començat a donar els seus fruits com ho demostra la bona marxa de la nova ruta Ro-Ro amb Turquia. Paral·lelament a l’estratègia de càrrega general, el Port de Tarragona ha potenciat la intermodalitat que permet carregar tot tipus de contenidors i enviar-los per mar, carretera o ferrocarril a qualsevol punt d'Europa i la península.

El president del Port, Josep M. Cruset: ‘El 90% de les mercaderies que es mouen a escala mundial es mouen en vaixell, qualsevol incidència en aquest sector té repercussions a escala global i local’

Cruset ha exposat les accions incloses a l’estratègia ‘Horitzó 2023’ per millorar l’eficiència dels serveis logístics del port i ha remarcat el potencial del territori i la necessitat d’unir forces per adaptar-se a un nou món molt canviant

Aquest any la jornada Gresol compleix 20 anys ininterromputs de ponències, debats i temes rellevants per a l’economia del territori

Amb més de 200 participants, el Tinglado 1, és testimoni d’una trobada entre persones empresàries i personalitats rellevants dins de l’àmbit polític, econòmic, social i cultural del teixit empresarial català.

Aquest dimecres, 20 d’octubre, el Tinglado 1 del Port de Tarragona ha estat testimoni de la XX edició de la jornada Gresol. La jornada ha estat inaugurada pel president de la Fundació Gresol, Emili Correig que ha agraït l’assistència de totes les persones participants per donar pas a la salutació inicial del president del Port, Josep Maria Cruset.

L’acte ha comptat amb personalitats com Antonio Zaforteza, CEO de Ocibar de Marina Port Tarraco, Marta Domènech, representant de la Generalitat de Catalunya, Maria José Figueres, rectora de la Universitat Rovira i Virgili i diversos representants de la Diputació i de l’Ajuntament de Tarragona. Més de 200 persones inscrites han participat activament a conferències i xerrades per impulsar i explicar els grans projectes dins del nostre territori.

En la seva salutació inicial el president del Port, ha reivindicat l’energia que es desprèn d’un espai com el Tinglado 1 per acollir i organitzar actes en l’àmbit social, lúdic, cultural i empresarial. Ha destacat els 100 anys de vida del Tinglado 1, un magatzem pensat pel moviment de mercaderies on centenars d’operaris, amb gran esforç, duien a terme la càrrega i descàrrega. ‘Avui cent anys després, com si fos una analogia, aquí ens trobem centenars de persones per moure i intercanviar coneixements, experiències i experteses ’.

Port Tarragona, Hub Logístic de Catalunya

A un quart de dotze, el president del Port, ha començat la seva intervenció, sota el títol ‘El Port Tarragona, hub logístic a Catalunya’. ‘La realitat que avui són certeses al cap de pocs dies es transformen i deixen de ser-ho’ amb aquesta frase Cruset ha posat de manifest la necessitat d’adaptació en el món tan canviant que ‘si bé deien que és líquid, ara sembla més aviat gasós per la velocitat en què canvien les regles de joc cada dia’, ha afirmat. Fent referència al sector marítim ha destacat que el 90% de les mercaderies que es mouen a nivell mundial es mouen a través de vaixell, i d’aquí la importància del sector logístic marítim a escala mundial, ja que ‘qualsevol incidència en aquest sector té repercussions a escala global i local’. Una dada que deixa palès la importància estratègica de la logística en la recuperació de l’economia mundial, ha explicat Cruset.

El replantejament del ‘statu quo’ ha fet que les empreses es plantegin la recol·locació dels centres productius des del sud-est asiàtic cap a la Mediterrània, ha explicat el president del Port, i –en aquest context - el Port aposta per consolidar les línies marítimes amb Turquia i el nord d’Àfrica.

A més de connectar amb la Mediterrània sud i oriental, el Port aposta per la connexió amb la península ibèrica a través de carretera i del ferrocarril i amb l’obertura del corredor del Mediterrani, amb el nord d’Europa. D’aquesta manera, afirma Cruset, el Port de Tarragona és el vèrtex de tres triangles que en el Camp de Tarragona hi conflueixen, per una banda el vèrtex Turquia Nord-Àfrica, per una altra la connexió cap a la península a través del Corredor d’Henares i el corredor del Mediterrani, i finalment, amb Europa a través de la connexió amb ample de via europeu.

Una finestra d’oportunitat anomenada “Horitzó 2023”

Aquesta situació del Port Tarragona obre una finestra d’oportunitat per a tot el nostre territori, ha remarcat el president Cruset on la clau estarà en la millora de l’eficiència de la logística i el transport. En aquesta línia, el Port centra el seu creixement en l’assoliment d’objectius propis i d’altres administracions dins de l’estratègia ‘Horitzó 2023’ .

La primera de les accions serà la finalització de les obres del Coll de LiIla a l’A27, un fet determinant i que implicarà, des del punt de vista logístic, catorze minuts menys direcció Lleida-Aragó i en sentit contrari, un avantatge competitiva respecte a altres ports de la península.

La segona acció que coincideix en temps serà l’entrada en funcionament del Corredor del Mediterrani, la qual cosa convertirà el Port en el port més al sud de la península connectat amb ample europeu.

La tercera de les accions és la imminent creació de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, 150.000 m2 de terreny a la principal plataforma logística i de serveis a l’àrea d’influència de Madrid i, que permetrà atreure nous tràfics marítims al Port Tarragona des del centre de la península i alhora captar tràfics continentals per ferrocarril. PortTarragona Terminal es convertirà en una de les dues terminals intermodals més importants i modernes de tot l’estat espanyol.

La quarta acció és el creixement de la terminal que hi ha dins del Port, Terminal Intermodal la Boella. Al generar més moviment de mercaderies, Cruset ha continuant explicant la necessitat de tenir un espai a on implantar les empreses relacionades amb aquest sector, per això mateix a ‘Horitzó 2023’ hi ha el desenvolupament de la zona d’activitats logístiques del Port (ZAL), un milió de metres quadrats que suposarà un creixement de superfície d’un 20,42% del Port. Dins d’aquest projecte de la ZAL, el president ha volgut destacar una peça clau: la recuperació de l’espai protegit per la Xarxa Natura 2000, un espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic on l’organisme tarragoní ha desenvolupat un projecte de restauració que consistirà en la recuperació de l’entorn natural i la restauració, millora i potenciació dels hàbitats naturals. Serà la quarta zona humida en quart a dimensions de tot l’estat espanyol. I, per acabar l’últim element el projecte de Cal·lípolis Next Generation, una sèrie d’accions que es desenvolupen en la mateixa zona.

La planificació i execució que ha fet el Port per una transformació es veu consolidada per la realitat d’aquestes accions. Cruset ha finalitzat la seva intervenció remarcant el potencial del territori, la força d’unir sinergies per assolir grans objectius i adaptar-se al nou món que es presenta.

Cal·lípolis Next Generation

Per altra banda, la jornada Gresol té organitzades conferències sobre a innovació i transició digital, els reptes pel creixement i la consolidació d’aquests reptes, la Vall de l’Hidrogen Verd, Cal·lípolis Next Generation, el geodesenvolupament integral són alguns dels temes tractats en aquesta edició. Pensaments en veu alta sobre la importància en el paper del lideratge empresarial, o el pes que el sector turístic té com a part essencial de l’ecosistema econòmic i social de Catalunya. L’exposició d’iniciatives positives, per al territori i les seves empreses, un seguit de coneixements i exposicions amb l’objectiu de donar impuls a l’economia del territori i consolidar el teixit com a motor econòmic i de progrés a Catalunya.

La jornada Gresol, que té prevista la seva conferència de clausura a dos quarts de sis, es consolida, un any més, com a trobada exitosa i de profit per intercanviar coneixements i experiències en el teixit empresarial del territori.

Gresol, impulsant l’economia

Es tracta d’un fòrum econòmic de Catalunya. La Fundació es va crear per formar i reforçar els vincles existents entre els empresaris del nostre territori, denominat històricament Catalunya Nova, generant així un valor afegit a les nostres comarques. Avui, la Fundació s’ha consolidat com un excel·lent fòrum de trobada i debat dels temes d’actualitat amb major incidència en el món econòmic, empresarial, polític i social. Agrupa a més de 150 empresaris que representen les firmes més importants. Avui, després d’una llarga trajectòria, podem afirmar que la Fundació Gresol s’ha convertit en una reconeguda tribuna d’anàlisi per afavorir la projecció de les iniciatives empresarials que es duen a terme al nostre territori.

A través del vincle de la Fundació, els seus integrants sumem esforços, idees, projectes, il·lusions. Una sinergia per treballar plegats, per l’impuls del territori.

Compartir reptes i reconèixer l’esforç realitzat per altres persones del sector amb l’objectiu de sumar per a créixer.

El Port de Tarragona restaurarà un element emblemàtic de la seva Ruta patrimonial

L’embarcació va recuperar de la mar unes columnes romanes que avui són al passeig Arqueològic de la ciutat

El procés de restauració durarà tres mesos en una drassana de Cambrils

El bot de cadenes del Port de Tarragona és un dels primers elements que configuren la Ruta patrimonial del Port de Tarragona i com a objecte del fons del Museu del Port consta amb el número 1 del registre del fons museístic. Actualment, el bot de cadenes es troba ubicat al Moll de Costa davant de l’entrada del Museu del Port. Originàriament, era un bastiment portuari destinat a exercir les funcions de càbria o grua de mar amb la tasca d'arreglar les boies i altres elements instal·lats al mar. Construït amb doble quaderna i sense coberta, disposa d'un senó a proa i un altre a popa i també tres bancs intermedis.

El seu sistema de desplaçament no era propi sinó remolcat per altra embarcació. El bastiment portuari té una eslora de 9,55 , una mànega de 3,40 m i de puntal, 1,20 m. Es va construir  l’any 1949, de fusta de roure (quilla, roda i quadernes), olivera (quadernes) i pi.

Es va bastir a les drassanes Astilleros Tarragona SA (antiga Unión Naval de Levante SA) pel mestre d’aixa Pau Fèlix Martínez. L’any 1951 aquest bot de cadenes va realitzar l’extracció d’unes columnes romanes a la platja del Miracle que actualment es troben ubicades al passeig Arqueològic de la ciutat.

Els bots de cadenes o càbries no tenien un sistema de desplaçament propi, sinó que eren remolcats per altres embarcacions. A banda, també duen a terme complementàries, sobretot les que es derivaven de la seva funció de càbria (grua de mar).

Primer procés de restauració

Entre el novembre de 1996 i el juliol de 1997 es va realitzar el primer procés de restauració per tal d’evitar la degradació del bastiment.

El procés s’inicià amb la desparasitació o neteja i conservació per evitar el deteriorament de la fusta. Després es van substituir les fustes excessivament deteriorades i es van extraure els elements metàl·lics, afegits posteriorment, i substituïts per peces de fusta seguint les formes i materials originals. Es van confeccionar els elements perduts i, finalment, es va massillar i pintar com a final del procés amb els colors originals del bastiment.

Segon procés: conveni amb el Gremi de Fusters

L’any 2008,  l’Autoritat Portuària de Tarragona va signar un conveni de col·laboració amb l’Associació Gremial de Fusters, Ebenistes i Similars de Tarragona per tal tornar a rehabilitar el bot de cadenes, deteriorat a conseqüència d’una exposició permanent a l’aire lliure. Aquesta segona intervenció va suposar la substitució del pallol, els bancs, part interior de popa, l’orla i actuacions a les fustes del folre i a les quadernes per tal de consolidar el bastiment.

Des del Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats del Port de Tarragona es van coordinar  i dirigir ambdues restauracions a més dels manteniments periòdics i, a partir de l’any 2000, es va dur a terme juntament amb el Museu del Port.

Tercer procés a les drassanes de Cambrils

Actualment, el pas del temps i el deteriorament per l’exhibició a l’aire lliure fa necessària una altra intervenció general, sobretot a les quadernes, part del folre i pallol, zones més afectades per a les inclemències meterològiques.

La restauració es portarà a terme per l’empresa Carpinterí Naval, Juan Llaves, en els darrers mesos de l’any, en unes drassanes de Cambrils per mestres d’aixa de l’esmentada vila marinera retornant a la seva ubicació al Moll de Costa una vegada la intervenció s’hagi portat a terme. Es preveu que la restauració tingui una durada de tres mesos aproximadament.