L’acord ha de contribuir a la coexistència de les activitats portuàries amb l’entorn urbà i natural de Vila-seca i permetrà el desenvolupament de la ZAL i la construcció d’un contradic amb importants mesures mediambientals d’integració en el paisatge natural i d’usos oberts a la ciutadania

Les mesures mediambientals contribuiran a l’estabilització definitiva de la platja de la Pineda, la recuperació ambiental dels Prats d’Albinyana, la museïtzació de la vil·la romana de Cal·lípolis i la creació d’un centre experiencial i d’interpretació

L’acte de presentació del protocol ha comptat amb la presència del conseller de Territori, Juli Fernàndez, i el president de Ports de l’Estat, Álvaro Rodríguez Dapena

El Port de Tarragona i l’Ajuntament de Vila-seca han presentat avui, en un acte a l’Auditori Josep Carreras, el Protocol General d'Actuació entre l’Ajuntament de Vila-seca i l'Autoritat Portuària de Tarragona. En l’acte hi ha participat, a més a més de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Saül Garreta; el conseller de Territori, Juli Fernàndez; el president de Ports de l’Estat, Álvaro Rodríguez Dapena; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. L’acord entre ambdues organitzacions conté les línies mestres per a la construcció d’un contradic al sud del Port, a tocar de la platja dels Prats, amb importants mesures mediambientals: integració en el paisatge natural, usos oberts a la ciutadania i estabilització definitiva de la platja de la Pineda; i per al desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques juntament amb la restauració ambiental dels Prats d’Albinyana (integrat a la Xarxa Natura 2000), la museïtzació de la vil·la romana de Cal·lípolis i la creació d’un centre experiencial i d’interpretació. Es tracta de projectes que sumen una inversió total aproximada de 150 milions d’euros.

Cal·lípolis, l’Equilibri Sostenible

L’acte amb un format televisiu, conduït per la periodista Roser Marquès i retransmès en directe per TAC12, ha consistit en la difusió d’un vídeo de presentació del projecte “Cal·lípolis, l’Equilibri Sostenible” seguit d’una entrevista amb el Dr. Raúl Medina, director de l’Institut d'Hidràulica Ambiental de Cantàbria (IHC). Medina ha explicat les solucions ambientals i paisatgístiques que el seu equip ha dissenyat per poder integrar una infraestructura portuària com el futur contradic de Ponent en un espai natural com els Prats d’Albinyana i una platja orientada als usos turístics com la Pineda. El director de l’IHC ha explicat que es tracta “d’un projecte d’enginyeria sostenible inèdit al món” que fa compatible els usos portuaris amb els usos socials, al mateix temps que s’integra de manera harmònica amb l’entorn natural i urbà més immediat.

La segona part de l’acte ha consistit en un col·loqui protagonitzat pels representants de les principals administracions implicades en aquest projecte. Els responsables polítics que han contestat les preguntes de Roser Marquès ha estat el conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernàndez; el president de Ports de l’Estat, Álvaro Rodríguez Dapena; l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; el president de l’APT, Saül Garreta; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.

El conseller ha destacat que el projecte “Cal·lípolis, l’Equilibri Sostenible” és una expressió del model de desenvolupament sostenible que el govern de la Generalitat de Catalunya vol impulsar per a la transformació econòmica del país, fent compatible el progrés econòmic amb el respecte pel medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic”. Fernàndez també ha destacat la importància d’un espai com la ZAL per al futur del Camp de Tarragona on s’espera poder atraure importants inversions relacionades amb la logística o la producció de sectors productius o tecnològics claus en la transició energètica i la transformació econòmica de Catalunya”.

L’alcalde de Vila-seca ha explicat que “el protocol és el resultat d’una feina de cooperació institucional de tres anys per posar unes bases sòlides per a una col·laboració amb el Port i per fixar uns criteris clars per al desenvolupament futur del Port, respectant els interessos i les reivindicacions dels veïns i veïnes de la Pineda i del conjunt dels habitants del municipi de Vila-seca”.

El president Garreta ha remarcat “l’equilibri assolit entre les necessitats de desenvolupament del Port, les necessitats de Vila-seca i la Pineda i la integració de les activitats logístiques i portuàries amb l’entorn i el paisatge”. Garreta també ha afirmat que “el model de desenvolupament del Port i la seva competitivitat futura està estretament lligada a la sostenibilitat econòmica, ja que la descarbonització forma part del core business del Port i de tot el sector logístic marítim i terrestre”.

La presidenta Noemí Llauradó ha destacat la participació de la Diputació en el desenvolupament de la ZAL, a través diversos acords amb el Port i Vila-seca per a l’adaptació de la carretera TV 3146 als nous usos de la zona. També ha destacat l’exemple de cooperació entre administracions que aquest acord suposa per a la demarcació de Tarragona, “una manera de ser i de fer que compartim des de la Diputació i que en serveix per tirar endavant els projectes d’infraestructures, educatius, culturals i socials que ajuden a avançar i a millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes dels més de 200 municipis de la demarcació”.

L’alcalde de Tarragona ha exposat que “l’esperit de l’acord entre el Port i Vila-seca, i les línies d’actuacions sostenibles que conté, estableixen un model d’urbanisme i de desenvolupament econòmic que des de l’Ajuntament de Tarragona estem implementant a través dels estudis tècnics i de la participació ciutadana per a l’elaboració d’un nou POUM per a la ciutat”. Ricomà ha destacat que “avui en dia, el benestar de les persones depèn de crear un entorn urbà agradable, acollidor i confortable per viure-hi i per treballar on el gris cedeixi el pas al verd, tal com recull el projecte que presentem avui i el POUM de Tarragona”.

Per la seva part, el president de Ports de l’Estat, Álvaro Rodríguez Dapena, ha explicat que “aquesta actuació és coherent amb el nou Marc Estratègic del sistema portuari perquè encaixa en les tres dimensiones: l’econòmica, l’ambiental i la social.” I ha afegit que el repte actual és que “els ports deixin de ser meres plataformes logístiques per passar a ser sistemes portuaris moderns, intel·ligents, eficients i sostenibles, i alhora compatibles amb l’economia verda, com el projecte sostenible que avui presenten el Port de Tarragona i Vila-seca”.

El contradic de Ponent

Un dels punts fort del Protocol presentat per Vila-seca i el Port és la construcció del contradic de Ponent, una inversió d’aproximadament 90 milions d’euros inclosa en el Pla director d'infraestructures del Port de Tarragona per al període 2015-2035, aprovat pel Consell Rector de Ports de l'Estat el 24 de juny de 2022. El contradic de Ponent és una solució en perpendicular a la costa inèdita i innovadora que les dues parts del protocol han treballat en col·laboració amb l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria, centre de referència mundial en l’estudi de la dinàmica del litoral.

La nova infraestructura, pel costat del port, comptarà amb molls adossats, i per l’altra banda, mirant a la Pineda, oferirà un espai obert, pensat per a les persones, integrat en el paisatge i respectuós amb els hàbitats naturals de l’entorn litoral i marí. Incorporarà un ús social amb uns espais de pineda i aiguamolls, connectant-se a l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000 dels Prats d’Albinyana, diverses rutes per al passeig, amb una “plaça del mar”, miradors i altres espais de lleure i esport que contribuiran a integrar aquesta infraestructura portuària en el paisatge urbà i natural d’aquesta zona i esdevindrà un espai amable per a les persones i un actiu turístic de primer ordre.

La construcció d’aquesta infraestructura d’1,6 km de llarg podria començar en el primer semestre de 2024. El contradic tancarà el Port per la zona sud amb importants avantatges per a la seguretat i per a la protecció de l’entorn natural. D’una banda, millorarà l'operativa dels atracaments del pantalà existent alhora que permetrà tancar completament el port, ja que reduirà la bocana del port fins a tenir 450 m d’amplada, la qual cosa permetrà tancar més fàcilment el port en cas de vessaments; i de l’altra, permetrà, en un futur, eliminar la monoboia situada a una milla de la costa i acollir totes les operacions de descàrrega de cru en el pantalà actual.

En aquests moments, està en període informació pública l'Estudi d’Impacte Ambiental del Contradic, en el qual s’inclouran mesures mediambientals que suposaran la restauració i l’estabilització de la platja de la Pineda, la integració paisatgística del contradic i del seu entorn i la incorporació de l’ús social del contradic per facilitar una major integració amb l’activitat turística de la Pineda.

Un contradic mai vist

El treball conjunt realitzat pel Port i l’Ajuntament de Vila-seca amb el suport tècnic de l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria i l’empresa LANDLAB, Laboratorio de Paisajes, han tingut en compte els efectes derivats de la construcció d’aquesta infraestructura i també els efectes del canvi climàtic sobre aquesta part de la costa fins a l’any 2100. En aquest sentit, el contradic de Ponent està cridat a fer història si tenim en compte el tractament tècnic, arquitectònic i paisatgístic que, a l’empara del protocol Port-Vila-seca, estan treballant aquestes dues institucions amb el suport tècnic abans esmentat. El repte és gran, ja que es tracta de satisfer molts objectius -aparentment oposats- i fer compatible l’ús portuari (protecció del port, activitats logístiques), la protecció i recuperació d’espais naturals (estabilització de la platja de la Pineda i recuperació d´aiguamolls), l’harmonia amb els espais naturals limítrofs, la integració paisatgística, la integració urbana i l’ús social del contradic.

Les solucions apunten cap a la creació d’un espai natural delimitat per la zona protegida dels Prats d’Albinyana, la platja de la Pineda i el contradic, que formaria un espai en forma triangular, que actuaria com a zona de transició entre la població de la Pineda, la platja, el contradic i l’espai de la Xarxa Natura 2000. En un dels vèrtexs, el Parc dels Prats actuaria com a porta d’entrada a aquest nou espai (Porta Natura) que en el seu interior estaria format per una segona llacuna i dunes de transició cap a la Xarxa Natura, uns aiguamolls d’aigua dolça en el centre i unes altres marjals d’aigües salobres en l’extrem més proper al mar. La Porta Natura connectaria amb el passeig marítim i la trama urbana de la Pineda, i permetria accedir a l’espai natural generat.

Aquest espai triangular es fusionaria amb el contradic mitjançant un pendent que uniria progressivament la cota de la platja amb la del contradic, situada a uns 3 metres d’alçada, creant una espècie de pujol en què s’implantaria vegetació autòctona i resistent per formar una pineda. Aquesta pineda actuaria com a una pantalla o filtre natural en els primers 450 metres del contradic, creant diferents habitacions de paisatge i zones verdes que connectarien amb el passeig per a vianants situat al capdamunt del contradic. El passeig també comptaria amb una vegetació d’arbusts i arbres autòctons, resistents a la salinitat del mar, amb una densitat de més a menys intensitat a mesura que s’endinsa en el mar. Un cop assolits els 500 metres del contradic, hi haurà un espai mirador lúdic i social a manera de plaça (la plaça del Mar) que oferirà la possibilitat d’implantar-hi activitats relacionades amb l´oci i les activitats marines.

L’espai de transició i el contradic sumen 10 hectàrees i generaran la possibilitat de gaudir d’itineraris molt diferents i variats en funció dels gustos dels visitants d’aquesta zona. Per una banda, hi haurà itineraris relacionats amb el coneixement de la fauna i la flora. Per l’altra, hi haurà itineraris més relacionats amb el paisatge, el patrimoni o les activitats marítimes. I, finalment, itineraris que facilitin un accés directe al passeig del contradic. La configuració de l’espai també permetrà combinar aquest itinerari al gust dels usuaris.

Tot en conjunt, l’espai dibuixarà una pantalla natural entre la platja de la Pineda i el contradic de Ponent, i convertirà aquest espai en un atractiu paisatgísticament integrat i en condicions de convivència amb els espais naturals adjacents.

Recuperació del fons marí

El contradic de Ponent també serà un factor positiu per a la recuperació i restauració de la fauna i la flora submarines. El tram final d’aquesta infraestructura que combinarà dos materials constructius -a l’inici escullera i caixons en el tram final- estarà constituïda per parets verticals de ciment en l’extrem més endins de la mar que s’aprofitaran per convertir en “parets vives” per regenerar l’hàbitat marí.

Aquestes parets vives estarien revestides de mòduls submergits per facilitar la implantació de flora i faunes d’espècies locals, al mateix temps que contribuirà a la captura de carboni, a l’augment de la biodiversitat, a la millora de la qualitat de l’aigua i a la biomimètica (processos bioquímics dels organismes vius).

Estabilització de la platja de la Pineda

La construcció del contradic de Ponent comportarà la implementació d’una solució definitiva per restaurar i estabilitzar la platja de la Pineda, fent-la resilient al canvi climàtic i evitant haver d’aportar-hi sorra en el futur.

El contradic facilitarà l’acumulació de sorra de forma natural en els dos extrems de la platja, mentre que dos espigons de nova construcció -també amb usos socials- ajudaran a retenir la sorra en la part central. L’actuació, a més, tindrà en compte i contrarestarà el possible augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic fins a l’any 2100, assegurant així la continuïtat futura dels habitatges, els establiments comercials i les activitats turístiques de Vila-seca annexes a la platja.

Restauració ambiental dels Prats d’Albinyana

Totes aquestes actuacions en el front marítim de la Pineda es coordinaran amb la transformació i renaturalització d’un gran espai costaner situat al costat del contradic de Ponent, la platja de la Pineda i el parc dels Prats.

La restauració de l’espai inclòs en la Xarxa Natura 2000 dels Prats d’Albinyana està a punt de començar. Aquesta mesura compensatòria per al desenvolupament de la ZAL és un dels projectes emblemàtics de l’espai inclòs en el protocol. En aquests moments, s’està procedint a l’ocupació de les darreres parcel·les expropiades que constitueix el darrer pas per poder licitar les obres de restauració d’aquest àmbit durant el pròxim mes de març amb una inversió inicial de 2 milions d’euros i ser una realitat en el primer semestre de 2024. La recuperació d’aquest espai natural es convertirà en l’actuació més important dels darrers 30 anys a Catalunya quant a la recuperació d’un àmbit natural des de la restauració de l’Estany d’Ivars a Lleida.

Les 37 hectàrees d’aiguamolls esdevindran una reserva natural en la qual reintroduiran espècies animals autòctones com la tortuga de rierol, la tortuga d'estany i el fartet; i espècies vegetals com alberedes, prats i jonqueres; i es convertirà en un espai de pas o de nidificació d’aus migratòries com la gavina corsa i el flamenc, gràcies a la creació d’una llacuna interior de més de 25.000 m².

Urbanisme sostenible a la ZAL

El projecte econòmic més important de l’àmbit inclòs en el protocol és la ZAL amb unes inversions acumulades de més de 70 milions que, en aquests moments, està en la fase final de la construcció de les connexions amb la xarxa viària. L’obra de vial perimetral està a punt de finalitzar; la construcció del pas sota l’autovia de Salou-Tarragona C-31B s’ha iniciat recentment; la rotonda de la C-31B, davant de l’empresa DOW, entrarà durant el segon trimestre d’enguany en fase de licitació; i la desviació del canal de desguàs, en construcció en aquests moments, es preveu que acabi el pròxim mes d’abril.

En el darrer Consell d’Administració de l’APT es va aprovar provisionalment el projecte d’urbanització de la ZAL. El desenvolupament urbanístic d’aquest espai logístic seguirà criteris sostenibles fins al més mínim detall. Es maximitzaran les superfícies verdes, vegetades amb espècies autòctones de la zona i amb un baix consum hídric.

Aproximadament 180.000 m³ de superfície verda (19% del total de la ZAL). Aquestes zones serviran per disminuir la temperatura del terra (en no estar pavimentades) i fixar CO2.

El disseny dels vials també seguiran pautes sostenibles i tindran zones verdes a les voreres i una mitjana vegetada entre carrils. Aquesta configuració permet disminuir els paviments impermeables, augmentar les zones verdes, disminuir la temperatura del terra i disminuir la potència necessària per il·luminar els vials. Al mateix temps, es posarà en marxa un sistema de drenatge mitjançant l'ús de SUDS (sistemes de drenatge sostenible), que infiltra de forma natural part de l'aigua de pluja en el terreny, minimitzant l'ús del clavegueram i la necessitat de depuració/gestió de les aigües pluvials. Concretament, s’utilitzaran paviments drenants en voreres i en zones aparcament que permeten infiltrar aigua directament a terra, recarregant de forma natural els aqüífers i reduint la necessitat de captació d'aigües pluvials.

Aquest sistema també s’usarà en el 43% dels vials de circulació, respecte al 15% de paviment drenat que hi havia al projecte original. També s’utilitzaran les zones verdes com a punts d'infiltració d'aigua al terreny de manera natural i les mitjanes vegetades com a rases de captació d'aigües pluvials d'escolament dels vials, la qual cosa permet captar aigua i filtrar-la de forma natural en la vegetació. I, a més, l'aigua pluvial que no s'infiltri es recollirà en un dipòsit per regar tota la vegetació en períodes de sequera.

Les energies renovables també tindran un gran protagonisme en el desenvolupament de la ZAL. Està previst establir l'ús de panells fotovoltaics a les teulades de les naus logístiques que han de construir, en el futur, els usuaris i a les zones d'aparcament de camions. El sostre edificable de la ZAL és de 250.000 m², que de manera inicial s’estima que podrien generar uns 75 MWh de potència amb panells de 300 W, fet que suposa una reducció de 60 t/any de CO2.

Equipaments culturals

El protocol entre l’Ajuntament de Vila-seca i el Port de Tarragona també preveu l’impuls conjunt d’equipaments culturals. D’una banda, la restauració, consolidació i museïtzació del Jaciment Arqueològic de Cal·lípolis. Una vil·la romana dels primers segles de la nostra era, situada en el cor d’aquest espai logístic, turístic i natural. Anomenada així pels grecs per la bellesa del paisatge, la fertilitat de la terra i el clima suau, i coneguda per ser la vil·la on es va descobrir el famós Mosaic dels Peixos, una mostra de la riquesa d’aquest racó de la Mediterrània i de l’estret contacte de la civilització romana amb la natura. Aquests treballs de recuperació començaran a finals del mes de febrer, en una primera fase de reexcavació, delimitació i consolidació, amb una inversió d’uns 120.000 euros aportats per l’APT.  

D’altra banda, està previst l’impuls d’un Centre Experiencial i d’Interpretació que permetrà que els habitants de la zona i els visitants d’arreu del món puguin conèixer de prop el procés de recuperació dels espais naturals protegits, les espècies animals protegides i la vida de la fauna i la flora, així com, el naixement i desenvolupament de la vil·la de Cal·lípolis, la forma de vida i els costums dels seus pobladors, a través dels mitjans audiovisuals i virtuals més avançats.

Un acord per a un futur diferent

“Cal·lípolis, l’Equilibri Sostenible” és un acord per un nou model econòmic, social i territorial. Recull les línies estratègiques i els consensos que cal per generar l’equilibri que necessita el nostre territori per desenvolupar una economia sostenible i a la vegada competitiva i respectuosa amb l’entorn natural i amb les persones. El protocol de Vila-seca i del Port representa un canvi de model de progrés econòmic i social en el qual les activitats econòmiques de la logística i el turisme conviuen i s’integren de manera harmoniosa amb l’entorn natural, aportant solucions de futur per al litoral de la Costa Daurada que permetran atraure un turisme culturalment i mediambientalment més compromès.

L’acord entre Vila-seca i el Port de Tarragona també vol ser un exemple de col·laboració institucional en molts vessants: aporta una solució per a la convivència sectors econòmics que en el passat i de manera equivocada es presentaven com a antagonistes; aporta solucions innovadores i avantguardistes a l’hora d’aplicar solucions ambientals per a l’estabilització de la platja de la Pineda i per a la integració d’infraestructures portuàries amb el paisatge i amb els usos socials, turístics i de lleure; i aporta solucions avançades a l’hora de desenvolupar la urbanització d’un espai logístic i industrial sota criteris sostenibles, liderant la transició energètica, la descarbonització i la transformació econòmica del Camp de Tarragona.

El president del Port de Tarragona fa una xerrada a la Cambra de Tortosa dins del cicle Cafè Cambra

Visita l’empresa Kronospan al polígon Catalunya Sud, un dels darrers clients del Port a les Terres de l’Ebre

El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, ha protagonitzat aquest dimecres a les 9.00 h, la sessió “Cafè Cambra” que organitza la Cambra de Comerç de Tortosa. L’acte, que es duu a terme a la sala Federico Mayor Zaragoza, ha estat presentat pel president de la Cambra de Comerç de Tortosa, Francesc Faiges, davant de responsables d’empresa de diversos sectors econòmics de les Terres de l’Ebre, com la producció d’arròs, els cítrics, la comunicació, la construcció i la fabricació de mobles, entre d’altres. Garreta ha estat convidat per exposar la ponència ‘Port de Tarragona, cap a la sostenibilitat econòmica” a través de la qual el president del Port ha volgut ressaltar el compromís de l’Autoritat Portuària de Tarragona la transformació econòmica del país a través de l’adopció de decisions i la posada en marxa de projectes de descarbonització de l’activitat logística i marítima del Port.

Diversificació i sostenibilitat

El president del Port ha defensat que “les institucions que liderin aquest canvi avui seran les organitzacions competitives de demà” ja que la viabilitat i el desenvolupament de les empreses passa per adaptar-se a les exigències de la Unió Europea per reduir les emissions de carboni a un 55 % per l’any 2030. En aquest sentit, el president del Port ha afirmat que “Port Tarragona liderarà la transformació econòmica sostenible del territori”, tant des de les seves competències com col·laborant amb altres administracions i empreses per fer-ho possible.

Garreta també ha explicat que l’estratègia de futur del Port també passa per la diversificació de tràfics, especialment a través de la captació de la càrrega general, la potenciació de la intermodalitat i la inversió en infraestructures ferroviàries. En aquest sentit, ha destacat la construcció de la PortTarragona Terminal de Guadalajara-Marchamalo, a 60 km de Madrid, i l’ampliació i modernització de la PortTarragona Terminal de la Boella, a peu de moll, com dos dels projectes estratègics sostenibles clau per al desenvolupament del Port.

Garreta ha subratllat la proximitat i els vincles de les Terres de l’Ebre amb el Port de Tarragona, i al revés, i s’ha mostrat obert a atendre les necessitats de les empreses ebrenques en el terreny de la logística i de serveis portuaris. Històricament, el Port ha treballat amb empreses del secor de la cel·lulosa, dels productes agroalimentaris congelats, del moble, del marbre i de la ceràmica, i recentment ha començat a donar servei a l’empresa del sector de la fusta, Kronospan.

Visita a Kronospan

L’estada del president de l’APT a Tortosa s’ha completat amb una visita a l’empresa Kronospan, situada en el polígon industrial Catalunya Sud, per conèixer de prop els productes i el procés de fabricació d’aquesta empresa austríaca de recent implantació a les Terres de l’Ebre (200 milions d’inversió inicials que podrien arribar a 400). L’empresa mourà contenidors a través del Port de Tarragona per importar materials per a la producció a la planta tortosina així com en d’altres de la resta de la península i, posteriorment exportar els productes manufacturats.

L’empresa Kronospan és líder mundial en la fabricació de panells de fusta. Produeix materials que s'utilitzen en tot tipus d'aplicacions, des de mobles i disseny d'interiors fins a cases amb estructura de fusta, façanes d'edificis i sòls. Kronospan també produeix paper decoratiu, així com altres productes de valor afegit associats, com panells amb cara de melamina, taulells de paret, marcs de finestres, HDF lacat, taulers compactes, laminats d'alta pressió (HPL) i altres.

Aquesta empresa multinacional fabrica panells a base de fusta en més de 30 països i es present en molts més. Dóna feina a més d'11.000 persones en el món (fins a 185 treballadors a Tortosa) i el 70% de les vendes totals són de productes generats en mercats emergents. És un fabricant que utilitza tecnologia avançada i és pionera en molts dels avenços clau en aquest sector industrial, i que segueix apostant per la innovació.

Economia circular

El projecte Kronospan s'emmarca dins del sector de l'economia circular ja que dóna una segona vida a residus materials en desús, apostant fermament per la sostenibilitat. Kronospan produeix panells utilitzant residus de fusta de la indústria serradora i contribueix a ajudar a garantir que la fusta es valori com una matèria primera limitada. A més, el seu objectiu és obtenir el màxim rendiment possible dels materials d'entrada, generant el mínim residu possible per aconseguir una producció rendible amb el menor impacte ambiental possible.

Aquesta empresa subministra panells a base de fusta certificada pel Programa d'Aprovació d'Esquemes de Certificació Forestal (PEFC) o Forest Stewardship Council® (codi de llicència FSC-C018728®). Aquests productes utilitzen fusta de boscos verificats i ben gestionats, cosa que garanteix un recurs renovable i sostenible.

El pròxim dijous, 9 de febrer a les 19h al Tinglado 2, es durà a terme la inauguració de la nova mostra artística. Un acte obert al públic

Elena Kervinen és una reconeguda artista internacional que ha exposat en diferents galeries d’arreu del món com el Canadà, Londres, Finlàndia i Barcelona

 El Tinglado 2 del Moll de Costa inaugurarà, el pròxim dijous 9 de febrer a les 19h, la nova exposició sota el títol ‘Gairebé tots els fragments’ de l’artista finlandesa, resident a Catalunya fa més de trenta anys, Elena Kervinen. Una mostra que estarà oberta al públic fins al diumenge 19 de març. Es tracta d’una proposta artística a cavall entre la pintura, l’escultura i la instal·lació, fusionant diferents llenguatges que converteixen l’obra amb un perfil contemporani i, alhora, intemporal.

L’exposició

Segons Kervinen la mostra és una collita dels darrers cinc anys durant els quals s’ha aplicat a indagar en el fragment, a fer-ne el seu principal suport, l’alçaprem del seu imaginari.

Fragments de marbre o de granit, matèria fragmentada que ella recull, recompon i pinta a l’oli o dibuixa amb llapis i punta d’or, talment com si fos una arqueòloga de si mateixa. Llenques de marbre o granit esdernegades, les restes d’un món -tal vegada atemorit- que s’ha allunyat i amb el qual s’han trencat molts dels vincles que fecundament s’hi unien. El món de la natura, però també el de la cultura i la tradició, sense els quals vaguem a la deriva, orfes d’arrels i solatge. Trossos de marbre o de granit com una al·legoria de la pèrdua.

Per això cadascuna de les seves obres es presenta en forma de troballa gairebé pampalluguejant i totes juntes formen una autèntica constel·lació. Una sola obra, sí, però sempre inacabada i inabastable. Una gran constel·lació de fragments: els de granit podrien ser himnes a la nit, a les nits d’alta muntanya, tan fondes i palpitants; els de marbre, més aviat remeten al misteri de la llum i de qualsevol forma de vida, a la seva èpica. Els dos infinits a què al·ludia Pascal: l’infinitament petit o l’infinitament gran.

Des de la marca cultural Moll de Costa del Port Tarragona es convida a la ciutadania a participar de la inauguració d’aquesta nova exposició i a fer un nou recorregut per un dels espais que formen part del ‘Moll de la Cultura’ de la ciutat.

Sobre l’artista

Elena Kervinen va néixer a Finlàndia el 1970 i resideix a Catalunya fa trenta anys. Va fer els estudis d’Art a Vapaa Taidekoulu, Escola d’Art d’Helsinki, l’Escola Massana de Barcelona, la Winchester School of Art del Regne Unit i l’École des Beaux Arts de Saint-Étienne.

Ha participat en exposicions col·lectives a La Capella i a l’Espai 13 de la Fundació Miró. Va fer la primera exposició individual l’any 2000 a la galeria Maria José Castellví, i des de llavors ha realitzat exposicions individuals a la Galeria Bronda i al Pori Art Museum de Finlàndia, a Axis Art Gallery al Canadà, i al Temple Romà de Vic entre altres. La seva obra ha sigut seleccionada al Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas, a fires com Art London Contemporary, ForoSur 2010 i Art Innsbruck entre altres. Des de 2016 presenta la seva obra a la galeria Quadern Robat a Barcelona.

Més informació

https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats/detalldelevent/2879/-/exposicio-gairebe-tots-els-fragments

L’Autoritat Portuària vol crear un gran parc urbà de 8.000 m2 que millori la connectivitat urbana

En una primera fase es triaran 5 projectes i, posteriorment, entre ells, la idea finalista

El Port de Tarragona ha publicat la licitació d’un concurs d’idees per seleccionar el millor projecte per a realitzar la transformació urbanística de l’entorn de les seus de l'Autoritat Portuària al passeig de l'Escullera. La idea finalista del concurs servirà de base per a la redacció del projecte executiu que crearà un gran parc urbà de 8.000 m2 al voltant de la seu institucional i de la seu administrativa de l’APT que contribuirà a millorar la connectivitat amb la ciutat de Tarragona i entre el Moll de Costa i el passeig del Miracle, impulsar la mobilitat sostenible i reduir les emissions de carboni. Les persones professionals i empreses interessades tenen un termini de quinze dies, des de la publicació de la licitació del concurs, per presentar una sol·licitud electrònicament mitjançant la Plataforma de Contractació del Sector Públic. El concurs elaborat per la Direcció d’Infraestructures i Conservació del Port està plantejat en 3 fases. Una primera d’anàlisi i admissió de propostes; una segona, de selecció i invitació a les 5 millors solucions i, finalment, l’elecció de l’opció guanyadora. Un jurat format per 6 persones, professionals, expertes i independents de l’APT, seran les encarregades de designar les millors propostes. L’entorn urbà on es proposa actuar és el tram final del Moll de Costa, i l’espai definit pel límit marcat per les vies de tren i l’estació de Tarragona, el final del passeig del Miracle, el límit fronterer amb el Port Esportiu, l’inici del KM0, l’entorn més immediat als dos edificis de l’APT (institucional i administratiu) i la zona de l’edifici de Creu Roja. Les persones interessades tenen 15 dies, des de la publicació de la licitació del concurs, per presentar la sol·licitud de participació per tramitació electrònica a https://tuit.cat/hlzZi.

El concurs d’idees del Port de Tarragona “és una oportunitat perquè el millor talent local i nacional competeixi per proposar la millor solució per a un espai de trobada entre el Port i la Ciutat, entre el mar i la terra, i que vol crear comunitat gràcies a la renaturalització, la mobilitat sostenible i els serveis que es seu voltant”, explica el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta. El president del port considera que “la urbanització de l’entorn de l’APT comptarà amb molt de talent, tant en la vessant participativa com per la composició del jurat, amb experts locals independents amb una visió molt transversal amb arquitectes, urbanistes, geògrafs i paisatgistes, i molt alineat amb un urbanisme social i transformador”.

El concurs, licitat i publicat el passat divendres 3 de febrer a la plataforma de contractació del sector públic, ( https://tuit.cat/q6i7E), compta amb tota la documentació on es detallen els punts a tenir en compte per a la presentació de la sol·licitud de participació. La participació s’ha de demanar dins dels quinze dies posteriors a la publicació de la licitació i, exclusivament es durà a terme mitjançant la tramitació electrònica (enllaç anterior). Totes les persones interessades tindran accés lliure, directe, complet i gratuït als documents que regulen el concurs mitjançant la Plataforma de Contractació del Sector Públic.

El Port Tarragona subministrarà informació topogràfica, planimetria, imatges, etc. així com, informació dels serveis existents, estudis geotècnics o estudis i projectes fets  de les zones d’actuació proposades al concurs d’idees.

Idees sostenibles

El Port Tarragona té especial interès que totes les propostes que es presentin al concurs de projectes estudiïn i plantegin solucions que tinguin en compte la sostenibilitat, l’eficiència energètica i l’aprofitament de les energies renovables. La jardineria adaptada al clima, l’ús de paviments filtrants i gestió de les aigües fluvials, juntament amb la millora de la mobilitat urbana en tots els seus vessants i la priorització de la mobilitat sostenible (vianants i bicicleta) són els altres factors en els que posa èmfasi aquesta concurs. Per altra banda, es senyala el reaprofitament dels elements existents actualment, la reutilització de residus, la consideració dels usos de l’entorn i dels elements singulars i, la coherència i integració amb futurs projectes urbanístics de l’entorn Port-Ciutat.

Fases

Per arribar a adjudicar el projecte final, el concurs estableix 3 fases. La primera, denominada ‘Fase prèvia’ estarà oberta fins al dia 20 de febrer de 2023 a les 23:59h, moment on les persones interessades podran presentar, via telemàtica mitjançant la Plataforma de Contractació Pública (https://tuit.cat/q6i7E), les seves sol·licituds i, justificar els criteris de solvència necessaris per a participar.

Una vegada realitzada la qualificació i admissió dels licitadors es passarà a la ‘Fase I’ del concurs en la qual, els i les sol·licitants, presentaran, anònimament, les propostes de la idea inicial, una proposta i un breu resum de la solució conceptual que planteja,  en el termini assenyalat a la invitació. En aquesta fase un jurat, format per 6 persones de reconegut prestigi i experiència en el sector de l’arquitectura i urbanisme, valorarà i seleccionarà les 5 millors idees que passaran a la Fase II.

Finalment, en la Fase II del concurs, les persones finalistes, hauran de presentar una proposta gràfica (plànols, detalls i renders, etc.) desenvolupada amb relació a la idea presentada en la fase anterior. En aquesta fase, els finalistes hauran d’explicar de forma molt més detallada la proposta. En aquesta estadi del concurs, el jurat seleccionarà la millor proposta i serà l’adjudicatària del contracte final per a redactar el projecte constructiu.

Una idea guanyadora i 4 finalistes

La idea guanyadora serà la responsable de la redacció del projecte executiu en un termini de màxim de 4 mesos amb un pressupost total màxim de 105.000 euros (IVA exclòs), dels quals 85.000 € es destinen per a la redacció final del projecte i 20.000€ per a la posterior assistència tècnica a la direcció de l’obra.

Les 4 idees finalistes però no guanyadores, tindran una compensació econòmica per participar de 4.500 euros (IVA no inclòs) cadascuna.

L’empresa adjudicatària guanyadora designarà una persona que rebrà la denominació d’’Autor/a del projecte’, qui serà la persona de contacte amb el Port Tarragona. Per altra banda, el Port Tarragona designarà a una persona de la seva plantilla, del Departament d’Infraestructures i Conservació, qui supervisarà el desenvolupament de les obres i que rebrà la denominació de ‘Director/a del projecte’.

La publicació de l’adjudicatari i, guanyador del concurs, es preveu es publiqui al voltant del mes d’abril de 2023.

Jurat

El jurat, format per 6 persones professionals independents i amb una reconeguda experiència i trajectòria en el món de l’arquitectura i de l’urbanisme, serà l’encarregat de la selecció dels millors treballs presentats i respectarà els principis de professionalitat, especialització en relació amb l’objecte del concurs, imparcialitat, absència d’incompatibilitat i independència.

Les persones que formen part del jurat del concurs d’idees són:

Marina Berasategui Canals - Arquitecta especialitzada en direcció de projectes i gestió integral d’edificis. Màster en Ciutat i Urbanisme i professora associada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV.

Jordi Romera Cid- Arquitecte per l’ETSAB i especialista en rehabilitació i restauració patrimonial.

Rafael López Monné -  Geògraf, redactor i consultor especialitzat en turisme a peu, amb docència a l’Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat diversos llibres dedicats a territoris i paisatges.

Imma Merino Audí – Arquitecta i urbanista. Màster en Estudis Territorials i Urbanístics i Postgrau en Gestió de la ciutat en la societat de la informació.

Francesc Santacana Portella – Arquitecte i docent en el Grau d’Arquitectura a URV. Actualment, és Cap del Servei Territorial d’Urbanisme a Tarragona i les Terres de l’Ebre.També ha estat professor al Màster de Planificació, Governança i Lideratge Territorial  a la URV.

Pauline Solviche -  Paisatgista llicenciada a l’Ecole d’Architecture et de Paysage de Bordeus. És Màster II of Research, Geography, speciality Environment and Landscape a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. Membre participant al projecte de candidatura del Priorat com a Patrimoni Mundial de la UNESCO com a paisatge cultural agrícola.

Antecedents d’integració Port-Ciutat

El Port Tarragona ha treballat en els darrers anys i de forma continuada en la integració Port i Ciutat promovent l’obertura d’antics espais d’ús exclusiu portuari a la ciutadania i incorporant-los a la vida de la ciutat con els Tinglados i Refugis del Moll de Costa. Aquestes obres d’urbanització i millora d’aquest entorn han permès crear una façana marítima atractiva, obrir la ciutat al mar i a les persones, i oferir espais de lleure i per a la pràctica de l’esport a l’aire lliure. Exemples de les darreres actuacions són el Pla de Millora de la Façana Marítima del barri mariner del Serrallo, la cobertura dels espais de lleure infantil en el Moll de Costa, la modernització del Km0 com a zona d’oci i esport, la urbanització del nou Passeig del Miracle o la Passarel·la del Port que connecta directament el centre de Tarragona amb el Mediterrani.

Més informació a:

https://www.porttarragona.cat/ca/autoritat-portuaria-tarragona/perfil-contractant

https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat

La patronal catalana de la petita i mitjana empresa vol ser un soci preferent del Port per a la promoció del territori

El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, es va reunir ahir 31 de gener, amb els màxims representants de PIMEC Tarragona, Jordi Ciuraneta, president de la patronal al territori, i Àngels Brull, vicepresidenta de la Comissió Executiva de PIMEC Tarragona. La trobada ha servit per tractar temes comuns i traçar línies de col·laboració entre ambdues organitzacions. Els responsables de PIMEC Tarragona han ofert la seva col·laboració a l’APT per a l’assoliment d’una solució per a la modernització de l’estiba al Port de Tarragona que eviti els riscos de congestió dels molls de Tarragona. La patronal comparteix els interessos i inquietuds dels agents de la cadena de subministrament pel passat episodi de congestió portuària arran dels problemes de descàrrega de vaixells per l’arribada de més d’un milió de tones de cereals al mes de desembre.

El Port de Tarragona ha rebut amb interès l’oferiment de PIMEC per participar i aportar representació empresarial a la Taula Institucional de Creuers de Tarragona. La patronal catalana aposta pel desenvolupament d’una oferta de turisme de creuer de qualitat, així com el seu coneixement i experiència del teixit productiu de la demarcació. PIMEC creu que és fonamental crear una oferta comercial més atractiva per als turistes que visiten el territori per tal d’oferir una experiència positiva per als visitants del nostre territori estructurada i coordinada des de la taula de creuers.

La trobada també ha servit per explorar altres vies de col·laboració. El Port de Tarragona vol ser un agent actiu en la captació de talent, el foment de l’emprenedoria i la creació de noves empreses al voltant de l’Economia Blava, que comprèn àmbits com el transport marítim, el turisme i les activitats d’oci, la tecnologia i les energies renovables, entre d’altres. Per la seva part, PIMEC Tarragona podria participar en aquest ecosistema per a la detecció de reptes i per al mentoring de projectes.

L’actuació transforma els molls del Port en agents actius per a la recuperació de la flora i la fauna marines

L’APT s’incorpora com a partner del projecte d’investigació SEAREG per a la regeneració del Mediterrani a gran escala

Avui, 1 de febrer a les 10h, a la sala de premsa de l’edifici institucional, el Port ha presentat als mitjans de comunicació el nou projecte de regeneració de biodiversitat marina. El projecte consisteix en la immersió de 8 biòtops en 3 zones diferents d’aigües del Port. La primera ubicació és al costat de les Escales Reials, la segona al moll d’Andalusia i la tercera al moll de Castella Oest. Aquesta actuació, transforma els molls del Port en agents actius per a la recuperació de la flora i la fauna marines, compta amb la col·laboració de l’empresa Ocean Ecostructures, especialista en el desenvolupament de tecnologia regenerativa. Les primeres immersions per a la col·locació dels biòtops s’han dut a terme el passat dilluns 30 de gener. Amb aquest projecte el Port Tarragona s’incorpora com a partner del Projecte d’Investigació SEAREG per a la regeneració del Mediterrani a gran escala a través de la transformació de les infraestructures portuàries en agents eco-proactius. El projecte té un pressupost de 15.000 euros i forma part de les accions dissenyades al Pla de Sostenibilitat -Agenda 2030 dins l’eix ‘Sostenibilitat Ambiental’ del Port Tarragona. A través d’aquest pla, el Port reforça el seu posicionament com agent proactiu sostenible, per al desplegament dels ODS i per a implementar accions per a la restauració mediambiental i la descarbonització.

Biòtops

El projecte consisteix en la instal·lació de 8 estructures de bioregeneració que utilitzen la tecnologia de regeneració Bio Boosting System (BBS), la més avançada del mercat, i que combina l’ús de substrats naturals de Carbonat Càlcic (no ciment), amb sistemes d’atracció de microfauna, que permeten crear microesculls plenament funcionals i resilients. El sistema està dissenyat per a no interferir en les operatives portuàries gràcies al seu sistema de fixació versàtil, de fàcil instal·lació. Les estructures mimetitzen ecosistemes reals fomentant la convivència de la diversitat de flora i fauna marina. El sistema BBS es completa amb el sistema de monitorització digital iOceans i una APP de seguiment que permet compartir l’evolució dels beneficis ambientals amb la ciutadania.

Beneficis

Les immersions per a la col·locació dels 8 biòtops marins les duu a terme un equip professional de submarinistes de l’empresa Ardentia que els instal·la en les 3 zones escollides per l’equip expert de l’APT.

Aquesta actuació pretén regenerar capital natural marí i, alhora, impactar positivament en la regeneració i reforestació de la mar, la reducció i detecció precoç d’espècies invasores, aconseguir un ‘banc’ de biodiversitat, augmentar la biomassa marina, reduir la contaminació i recuperar la capacitat de captura de CO2 i de generació d’oxigen a les aigües de la mar.

A més, Port Tarragona d'aquesta manera actua posicionant-se com un agent eco-proactiu i mitigador d’impactes negatius al medi. Al mateix temps, crea un vincle entre port, ciència i societat per a la transició cap a models sostenibles. La col·laboració amb Ocean Ecostructures posiciona Port Tarragona com a un organisme promotor i compromès amb l’entorn, en la línia marcada fa uns anys a través d’altres col·laboracions amb centres d’investigació locals i projectes científics, com per exemple, la primera immersió de biòtops amb la participació i col·laboració de la Universitat Rovira Virgili, TecnaTox i DeepSea Numerical. Una altra acció recollida en els Objectius de Desenvolupament Sostenibles i desenvolupats des del Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030 de Port Tarragona que va tenir lloc l’any 2021.

Seguiment projecte

Ocean Ecostructures i Port Tarragona realitzaran un seguiment del funcionament dels biòtops submergits. El seguiment consistirà en diversos aspectes. Per una banda, el monitoratge que permetrà l’emissió d’informes d’impacte ambiental que es vagin aconseguint, amb definició de paràmetres físics-químics, monitoratge de biodiversitat, biomassa, captació de Co2, detecció de les espècies invasores, etc. Per altra banda, l’equip implicat tindrà accés a l’APP de monitoratge digital per facilitar la comunicació i la presa de decisions.

Projecte SEAREG

Amb aquesta iniciativa, el Port s’incorpora al projecte SEAREG, un projecte que té com a objectiu la regeneració a gran escala de la biodiversitat a la Mediterrània, transformant els ports i altres infraestructures (plataformes de petroli o parcs eòlics) en agents eco-proactius. El Projecte SEAREG, liderat per la fundació del mateix nom, es fonamenta en establir fórmules de col·laboració entre ciència, empresa i societat, buscant la recuperació del medi marí i posar en valor el capital natural de la Mediterrània, transformant el rol ambiental de les infraestructures (de gris a blau).

Port Tarragona ha estat un dels ports seleccionats pel projecte SEAREG i, per tant, es converteix en pioner en la implementació de tècniques de regeneració i lluita contra el canvi climàtic de darrera generació.

Resum primer projecte 2021

El primer projecte d’immersió de biòtops va ser finançat pel Port de Tarragona, impulsat i supervisat per la URV, i desenvolupat per les empreses TecnaTox i DeepSea Numerical. L’acció, presentada públicament, el setembre de 2021 tenia com a objectiu principal recuperar les poblacions de cefalòpodes d’interès pesquer com la sèpia, el calamar i el pop i les fanerògames marines com la Posidònia oceànica, coneguda com l’alga de vidrers i la Cymodocea nodosa. La forma, dimensions i disposició de les àmfores i biòtops era adient perquè les espècies poguessin trobar refugi i protecció i facilitar la seva reproducció. Van ser tres les immersions que es van dur a terme durant 12 mesos.

El grup de professionals encarregat de la iniciativa va afirmar que al voltant de tots els biòtops submergits se segueix produint un increment de la diversitat d'espècies marines. Els resultats mostren que tots els biòtops tenen un dens recobriment per algues i fauna invertebrada macroscòpica, amb diversitat d'espècies. Es pot destacar la presència de pops, peixos diversos i postes d'ous de calamar. Per altra banda, les estructures submergides a la Punta del Miracle són les que millor han resistit els embats dels corrents marins i les tempestes.

Galeria d'imatges

​

En gairebé un mes l’experiència immersiva ha rebut 2.000 persones, essent aquest diumenge, 29 de gener, el darrer dia per poder gaudir d’una experiència diferent a la ciutat

Es tracta d’una proposta de creació pròpia, sota la direcció del despatx d’arquitectes Pere Socias, transformant l’espai en una experiència immersiva amb la llum com a protagonista

Més de 2.000 persones han visitat l’exposició ‘Un Mar de Llum’ ubicada al Tinglado 2. Un nou concepte expositiu de producció pròpia del Port i, sota la col·laboració i direcció del despatx d’arquitectes Pere Socias. La llum és la protagonista i l’encarregada d’endinsar, a les persones visitants, en una experiència immersiva que captiva tots els sentits des del primer minut. La mostra va obrir les portes el passat 27 de desembre, en el marc del ‘Nadal de Somni’ del Port Tarragona i, aquest diumenge, 29 de gener, serà el darrer dia per poder gaudir d’una proposta que transforma l’espai en una experiència lumínica i creativa. L’experiència consisteix a submergir a les persones en les profunditats marines per seguir tot el viatge fins a arribar a la superfície del Port de Tarragona amb la representació del mar cristal·litzat amb la llum.

Un nou concepte expositiu

El projecte partia de dos objectius principals. El primer fer una instal·lació transversal per a tots els públics i, alhora, expressar de forma conceptual i, una mica més abstracta, un element tan proper i figuratiu com és la mar de la nostra ciutat. El segon objectiu consistia a transformar el Tinglado 2 on la imaginació personal tingués un pes important recolzant-se en potenciar el protagonisme amb aspectes sensorials com la llum, els colors, les ombres, les projeccions, els sons i, fins i tot el tacte. Tot això provoca una interacció dinàmica i multisensorial amb la persona al llarg de tot el recorregut.

Excepcional rebuda

Des de la marca cultural del Port Tarragona, Moll de Costa, es treballa per oferir noves experiències i, obrir els espais, com els Tinglados i Refugis, a diferents i noves fórmules que puguin arribar a la ciutadania i a tothom que visiti la ciutat de Tarragona. Nous llenguatges, noves formes de comunicació amb el públic a través dels espais del Port amb un denominador comú; mantenir i potenciar el compromís amb la cultura i el vincle amb la ciutat.

L’equip responsable del desenvolupament d’aquesta nova proposta agraeix l’excepcional rebuda que està tenint ‘Un Mar de Llum’, un repte que ha aconseguit totes les expectatives. La resposta del públic, els comentaris i les opinions consoliden i incideixen positivament en continuar projectant i estudiant nous reptes culturals i socials als espais de Port Tarragona.

Més informació a:

https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat