Port Tarragona tanca l’any 2022 amb uns ingressos de gairebé 64 milions d’euros, un 20% més que el 2021

Cereals, pinsos i farines estableixen un nou record històric amb 5,95 milions de tones, superant els 5,76 milions de tones de l'any 2019

Els moviments de mercaderia general amb 1,61 milions de tones ha aconseguit el segon millor registre del rànquing

El Port de Tarragona inicia una nova etapa Rumb #EcoPort 2027 amb el contradic de Ponent com a inversió més emblemàtica de la unió de sostenibilitat i competitivitat

El 2022, l'11% del total de mercaderies del Port de Tarragona es va moure per tren

Port de Tarragona tanca l’any 2022 amb 30.036.969 tones en tràfic de mercaderies, un resultat impulsat principalment pels productes agroalimentaris i per la càrrega general. Aquest resultat ha estat possible perquè Port Tarragona ha estat una porta estratègica per a l’entrada de productes agroalimentaris al mercat peninsular durant l’any 2022, especialment en els últims mesos de l’any, ja que el tràfic de cereals, pinsos i farines ha establert un nou record històric amb 5,95 milions de tones, superant els 5,76 milions de tones de l'any 2019. Port Tarragona tanca l’any 2022 amb uns ingressos de gairebé 64 milions d’euros, un 20% més que el 2021, en el qual va obtenir uns resultats de 53,23 milions d’euros. El resultat total de 2022 se situa lleugerament per sota del de 2021, un 5,1 % menys, si comparem els tràfics globals marítims i terrestres d’un any i altre. Per al Port de Tarragona, “les xifres de tràfics 2022 segueixen, en general, la línia del conjunt del sistema portuari estatal i, en particular superen els 30 milions de tones, la qual cosa situa el Port de Tarragona entre els 10 ports amb major volum de mercaderies”.

Els responsables de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) consideren que “són uns bons resultats si tenim en compte els reptes que el Port ha hagut de fer front durant 2022; per un costat, els efectes de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia en el tràfic de cereals i de cru de petroli, l’increment del preu de l’energia i la inflació; i per un altre, la situació al hinterland portuari, amb l’aturada d’activitat del principal client de clúster petroquímic de Tarragona durant dos mesos per realitzar inversions per 100 milions d’euros i els efectes en els rendiments derivats de les negociacions per l’adaptació a la nova normativa reguladora de l’estiba”.

L’APT obre l’etapa Rumb #EcoPort2027 atès que “la solidesa econòmica del Port permetrà seguir amb bon ritme el cicle inversor en les infraestructures estratègiques que permetran que el Port de Tarragona enfronti amb garanties d’èxit un futur marcat per la sostenibilitat, la transició energètica i la transformació econòmica”.

Rècord d’agroalimentaris

El Port de Tarragona és la porta d’entrada de sòlids a lloure i en concret dels productes agroalimentaris que abasteixen gran part de Catalunya, Aragó, La Rioja, Navarra i Castella. Aquesta gamma de productes ha estat protagonista a principis de 2022 per la preocupació per l’efecte sobre les exportacions d’Ucraïna a causa de l’agressió russa i, a finals d’any, per l’arribada de més d’1 milió de tones només al mes desembre.

Sòlids a lloure

El Port de Tarragona és el segon port del sistema estatal en tràfics de sòlids a granel, rere Gijón i davant Castelló. Els sòlids a lloure és el grup de mercaderies que més ha crescut en aquest 2022 arribant als 9,32 milions de tones, la qual cosa significa un increment del 20,4% respecte de 2021. Dins d’aquest grup, el tràfic de cereals i farines han establert un nou record històric amb 5,95 milions de tones, superant els 5,76 milions de tones de l'any 2019.

La importació de cereals ha estat molt important per les males collites a Espanya i França a causa de la sequera i, malgrat la guerra, Ucraïna ha pogut exportar gràcies al corredor alimentari impulsat per les Nacions Unides i gestionat per Turquia. Tant és així que Ucraïna ha estat el principal país d'origen dels cereals amb 1,32 milions de tones (l'any 2021 van ser 762.000 tones), un augment molt significatiu respecte a l’any anterior. El segon origen és Brasil amb 1,23 milions de tones (l'any anterior es van moure 527.000 tones) i, amb xifres menors, Bulgària (245.000 tones), Lituània (227.000 tones), EUA (220.000 tones) i Romania (213.000 tones).

“El Port de Tarragona és el primer port del sistema portuari en moviment en cereals”

L’excel·lent comportament del tràfic de cereals continua situant el Port Tarragona en el primer lloc del sistema portuari espanyol i de la Mediterrània en moviment d’aquest producte agroalimentari.

També, enquadrat dins d’aquest grup de mercaderies, cal destacar el bon comportament del carbó i el coc del petroli amb 2,9 milions de tones mogudes (principalment amb destinació Itàlia, a l’illa de Sardenya).

Líquids a doll

Els líquids a doll tornen a registrar les millors xifres absolutes dels tres grans grups de mercaderies. L’any 2022 es va tancar amb 17,66 milions de tones, un descens d’un 16,4% respecte de l’any 2021. En el paquet energètic s’ha deixat notar el període d’inactivitat del client principal del Port per poder fer inversions de fins a 100 milions d’euros en la millora i la modernització de les instal·lacions del Complex Industrial de Tarragona. L’aturada de quasi dos mesos s’ha deixat notar en els següents productes energètics: en el cru de petroli, que s’ha situat en 7,85 milions de tones; el fueloil en 2,3 milions de tones; el gasoil amb 543 mil tones; i els altres productes petrolífers, 2,8 milions de tones, que han registrat un decrement total de 2,277 milions de tones.

“Augmenten els tràfics de biocombustibles i gasos energètics”

No obstant això, cal destacar el cas de productes que, sense assolir xifres rècord, obtenen dades significatives, com els biocombustibles amb un increment del 18,9% respecte a 2021 o els gasos energètics del petroli amb 1,35 milions de totes amb un creixement del 44,3% respecte de l’any 2021, la qual cosa reflecteix l’aposta i el treball del Port i l’efecte de les inversions realitzades per les empreses que operen en el moll de la Química i la resta de les instal·lacions per líquids.

Càrrega general

La càrrega general ha registrat un augment del 4,9% el 2022 respecte a l’any anterior. Mentre que el 2021 es van registrar 2.282.446 tones, el 2022 van ser 2.395.217 tones.

Mercaderia general convencional o no contenitzada

Presenten bons resultats els moviments de mercaderia general convencional amb 1,61 milions de tones, el segon any del rànquing i, dins d’aquesta categoria, els productes siderúrgics amb 604.000 tones (marítim) i 56.600 tones (terrestre), també segon millor any, tot i registrar -en ambdós casos- dades inferiors a les de l'exercici 2021.

Contenidors

Una xifra rellevant de 2022 són les 775.829 tones en contenidors, una xifra que representa un increment del 58,4% respecte a 2021, on es va ratllar el mig milió de tones (489.760 tones). Des del punt de vista del nombre de TEU manipulades (Twenty-Foot Equivalent Unit), 2022 registra un augment del 52,2% respecte a l’any 2021, passant de les 54.758 a les 83.335 unitats, derivat de l’arribada durant uns mesos de vaixells de la naviliera MSC.

Paper i pasta de paper

El moviment del paper i pasta de paper amb un 454.000 tones suposa un increment del 9% respecte de l’any 2021.

“Els bons resultats en contenidors, vehicles i pasta de paper, entre d’altres, impulsen la càrrega general”

Gran augment en vehicles

Finalment, el bon comportament de la càrrega general també ha estat gràcies a l’augment de moviment de vehicles que passen pels molls tarragonins. S’ha passat dels 135.378 vehicles moguts l’any 2021 als 171.615 de l’any 2022, el que suposa un creixement del 26,8% i de 36.237 unitats en xifres absolutes. A aquestes xifres caldria afegir els 76.318 vehicles moguts per trànsit terrestre, la qual cosa fixa el total de vehicles moguts en 27.933 unitats.

Aquestes bones xifres venen acompanyades per la bona valoració atorgada pels fabricants d’automòbils en l’enquesta d’ANFAC (Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions) de 2021. L’Estudi de valoració de la logística marítimo- portuària situa el Port Tarragona al capdavant del rànquing de ports per a aquest servei amb una nota de 4,4 sobre 5, juntament amb el Port de Pasaia per segon any consecutiu.

Bons resultats econòmics

En l’apartat de resultats econòmics, el Port de Tarragona ha tancat l’exercici 2022 amb uns ingressos de més de 63,8 milions d’euros, la qual cosa suposa un 20e més que l’any 2021. L’EBITDA ha estat de 36,95 milions d’euros, mentre que el resultat d’explotació és de 13,4 milions d’euros, tres vegades més que al 2021.

Pel que fa a altres indicadors econòmics, l’any 2022 es van invertir 24,1 milions, la qual cosa representa un compliment del 76% del pla d’inversions i un cash flow de 34,2 milions d'euros, i presenta una tresoreria de 52,4 milions d’euros.

RESULTATS ECONÒMICS 2022 – AUTORITAT PORTUÀRIA DE TARRAGONA

La robustesa econòmica del Port permetrà donar un nou impuls al cicle inversor en infraestructures estratègiques que garanteixin la competitivitat i la sostenibilitat del Port de Tarragona. La nova presidència de Saül Garreta fa una aposta decidida per la descarbonització del Port amb el convenciment que “els primers a assolir una activitat 100% sostenible, seran els que aconseguiran un millor posicionament en la nova economia i, per tant, ser els més competitius”.

Rumb #EcoPort 2027

Un cop assolits els principals objectius del cicle inversor “Horitzó 2023”, el Port de Tarragona vol donar un nou impuls a les infraestructures estratègiques, obrint una nova etapa inversora més sostenible: Rumb #EcoPort 2027, per aconseguir posar en marxa les infraestructures que permetin fer front als reptes de la diversificació de tràfics, la transició energètica i la transformació econòmica sostenible del Port i del seu hinterland.

Rumb #EcoPort2027 consistirà en una empenta final a la construcció de les infraestructures estratègiques portuàries i en la posada de les bases per a la transformació del Port en una infraestructura verda i sostenible:

Contradic de Ponent, element protector

L’any 2027 és la data de finalització de la construcció del contradic de Ponent. Aquesta futura infraestructura és molt representativa del tractament mediambiental del nou cicle inversor del Port de Tarragona. El Pla director d'infraestructures del Port de Tarragona, aprovat pel Consell Rector de Ports de l'Estat el 24 de juny de 2022, inclou la construcció del contradic de Ponent i un moll adossat a la primera fase de desenvolupament de la zona sud del Port. L’APT continua fent passos endavant amb el projecte, ja que en aquests moments l'Estudi d’impacte ambiental es troba sotmès a informació pública. Aquest projecte, presentat en públic el 10 de febrer sota el lema “Cal·lípolis, l’Equilibri Sostenible”, suposarà una actuació a la costa sense precedents, ja que integra el nou contradic amb el paisatge, inclou l’ús social d’aquesta infraestructura i suposarà la consolidació definitiva de la platja de la Pineda. Al mateix temps, el contradic potenciarà la seguretat del Port davant de riscos mediambientals, ja que reduirà la bocana a 450 m i permetrà traslladar les activitats de la mono boia a l’interior del port.

Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), urbanisme sostenible

La ZAL també és una infraestructura amb un enfocament sostenible, ja que comptarà amb un urbanisme amb nombroses millores ambientals. Es maximitzaran les superfícies verdes, vegetades amb espècies autòctones de la zona i amb un baix consum hídric. Aproximadament 180.000 m³ de superfície verda (19% del total de la ZAL). Aquestes zones serviran per disminuir la temperatura del terra (en no estar pavimentades) i fixar CO2. Les energies renovables també tindran un gran protagonisme en el desenvolupament de la ZAL. Està previst establir l'ús de panells fotovoltaics a les teulades de les naus logístiques que han de construir, en el futur, pels usuaris i a les zones d'aparcament de camions. El sostre edificable de la ZAL és de 250.000 m², que de manera inicial s’estima que podrien generar uns 75 MWh de potència amb panells de 300 W, fet que suposa una reducció de 60 t/any de CO2.

En aquests moments, està finalitzada l’obra de vial perimetral; la construcció del pas sota l’autovia de Salou-Tarragona C-31B s’ha iniciat recentment; la rotonda de la C- 31B, davant de l’empresa DOW, entrarà durant el segon trimestre d’enguany en fase de licitació; i la desviació del canal de desguàs, en construcció en aquests moments, es preveu que acabi el pròxim mes d’abril.

Xarxa Natura 2000, restauració del paisatge

Per la part mediambiental, la Xarxa Natura 2000 podria iniciar-se la licitació abans de l’estiu, mentre que les obres podrien començar a mitjans o finals d’estiu amb una durada prevista de 12 mesos.

PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo

La primera fase de la construcció es va donar per acabada a finals de 2022, ara es treballa per adjudicar la 2a fase constructiva, que comptarà amb un pressupost de 22 milions d’euros i consistirà en la urbanització de la terminal, on es formigonarà l’esplanada, s’instal·larà l’enllumenat i es realitzaran les connexions ferroviàries, tant internes com externes amb els dos punts de connexió amb la xarxa d’ADIF.

PortTarragona Terminal La Boella

Segueix endavant el projecte d’ampliació i modernització de la Terminal de la Boella per acollir 16 trens diaris, 8 d’entrada i 8 de sortida, quan assoleixi el seu ple rendiment. El projecte compta amb la participació de Combi Terminal Catalonia (CTC) a través de la petició d’ocupació de 130.000 metres quadrats per part d’aquesta Joint Venture liderada per BASF.

La sostenibilitat com a eix de futur i de competitivitat del Port

La nova etapa Rumb #EcoPort 2027 complementarà el salt endavant cap a una activitat portuària amb menys impacte ambiental i alineada amb la lluita contra el canvi climàtic, amb la potenciació de la intermodalitat, del transport per ferrocarril, de la producció d’energies renovables, de l’economia blava i de la recuperació d’espais naturals.

Intermodalitat i foment del transport per ferrocarril

Un dels grans esforços per reduir les emissions de carboni i millorar l'eficiència del transport de mercaderies. Port Tarragona impulsarà la descarbonització al sector logístic, potenciant la intermodalitat i el transport per ferrocarril. Durant el 2022 el Port de Tarragona ha mogut gairebé 1 milió de tones per ferrocarril. Això suposa, un cop descomptat el tràfic de trànsit marítim i els líquids a doll (transportats per canonada), més de l'11% del total de mercaderia moguda pel Port.

En total han entrat/sortit de les instal·lacions portuàries tarragonines 3.119 composicions ferroviàries de les quals 1.778 eren amb càrrega. El tràfic agroalimentari ha assolit màxims històrics, tant en nombre de trens (429) com en volum transportat (333.000 tones), arribant a una quota del 6% del total de cereal transportable.

Altres tràfics amb una quota molt significativa són els automòbils amb un increment del 40% del tràfic (en tones) i amb un total de 385 trens; el siderúrgic amb 472 composicions; o el de contenidors, per sobre de les 180 composicions amb càrrega, l’any 2022.

Els experts de l’APT apunten que “el Port té potencial suficient per continuar incrementant el volum de mercaderies transportades per ferrocarril fins a arribar al 15% de quota en un període de temps molt curt”.

Transició energètica

L’any 2022 el Port de Tarragona ha traçat un rumb més decidit i directe per liderar la implementació d'estratègies de descarbonització a través d'accions de transició econòmica i de sostenibilitat ambiental.

Una de les mesures que el president de l’Autoritat Portuària, Saül Garreta, està impulsant és la creació d'una comunitat energètica. Es calcula, que el Port té una capacitat potencial de producció d'energia solar de 70 MgW només utilitzant les cobertes de magatzems ja existents i sense comptar el potencial de la ZAL o dels aparcaments de vehicles nous.

A més, el Port de Tarragona està augmentant la generació d'energia fotovoltaica, amb la instal·lació de 490 panells solars al Refugi 1 per generar 200 kWh. En aquest sentit, l’APT també compta amb un pla d'inversions per a l'electrificació dels molls de Balears, Andalusia i Cantàbria, amb 16 milions d'euros destinats a aquesta finalitat. En una altra direcció, l’APT proposa acollir la seu de la Vall de l'Hidrogen Verd per involucrar-se en la producció i el consum d'hidrogen verd. Un projecte en el qual el Port pot ser part important com a infraestructura clau per al territori.

Anella Blava

Finalment, Port Tarragona també aposta per la creació d’una “Anella Blava” a la costa, un conjunt d’accions destinades a la restauració ambiental i paisatgística. La iniciativa inclou l'ampliació de les actuacions per col·locar biòtops i recuperar espècies marines, així com la col·laboració amb la URV i les empreses per protegir i restaurar praderes de posidònia. Un altre eix del projecte d’Anella Blava és la creació d’un ecosistema d’emprenedoria i creació d’empresa per al desenvolupament de l’economia blava en l’entorn de Port-Ciutat.

Més informació:

https://tuit.cat/rE8dy

A través de l’enllaç https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/museu-port a Google Maps es pot visualitzar tot el recinte

El cicle inclou el relat del conte de sempre en una mostra de diorames de playmobil i un taller d’il·lustració

El Museu del Port de Tarragona des de finals de l’any passat ha posat a l’abast de la ciutadania una nova eina que permet planificar l’accés al recinte museístic abans de fer la visita presencial en el seu web https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/museu-port a través de Google Maps. Aquesta nova eina de difusió del patrimoni cultural marítim ha rebut 7.864 visites en dos mesos.

El Museu del Port de Tarragona ha volgut afegir una nova eina per a difondre el patrimoni portuari després d’una renovació integral l’any 2021: una simulació d'un espai real composta per una seqüència de vídeos o d'imatges estàtiques que formen una imatge interactiva que el visitant pot controlar mitjançant l'ordinador per veure l'espai en 360 graus.

El nou i modern espai museístic, a banda d’exposar el fons patrimonial portuari, manté una nova oferta museogràfica emocionant gràcies a avançats mitjans audiovisuals i interactius. I la nova visita virtual és un nou recurs per a planificar la visita presencial amb antelació, fent-se una idea general dels continguts així com observar alguns dels objectes exposats captant l’atenció d’aquells aspectes que es vulguin contemplar en la posterior visita presencial. Mai substitueix la visita presencial, però incentiva el visitant a desplaçar-se al lloc consultat.

El Museu del Port presenta un recorregut per la història del port a través del temps, des que els romans hi desembarcaren fins a l'actualitat. La vida als molls, els tipus de pesca, les activitats esportives, les embarcacions i les mercaderies vinculades a la nostra mar també hi són representades.

El tour virtual a través de Google Maps a l’enllaç portuari https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/museu-port es va iniciar el 27 de desembre de 2022, i fins al 28 de febrer de 2023 s’han comptabilitzat 7.864 visites en aquests dos mesos.

El 5 de març a les 12 hores s’inicia l’original cicle gratuït que desexplica els contes tradicionals

El cicle inclou el relat del conte de sempre en una mostra de diorames de playmobil i un taller d’il·lustració

El president del Port afirma que “és un gran impuls per al desenvolupament d’aquesta nova zona d'activitats portuàries”

El cicle familiar es farà tots els diumenges del mes de març a les 12 hores al Teatret del Serrallo. Els contes de sempre, però explicats diferent seran els protagonistes en aquesta nova edició del Teatret familiar. El programa també inclou una mostra de diorames de playmobil dels contes tradicionals durant tot el mes de març i un taller exprés per crear el propi conte. Les entrades, gratuïtes, estaran disponibles a partir de les 12 hores dels dilluns de cada setmana de l’activitat a https://entradium.com/

El Teatret del Serrallo torna a engegar un cicle adreçat al públic familiar amb una proposta irreverent explicant els contes de sempre però capgirant el missatge. El Teatret familiar arriba a una nova edició amb el cicle ‘Va de contes desexplicats’ que reinterpreta els contes clàssics i contemporanis durant tot el mes de març.

El Teatret familiar retorna a la programació del Teatret del Serrallo i que ara ho fa amb el ‘Moll de la Cultura’. L’emblemàtic espai presenta una proposta lligada a les històries de sempre des d’una perspectiva diferent: es descobriran els contes desexplicats i cada cap de setmana el Teatret se submergirà en una història tradicional a la qual li donarà la volta.

El cicle familiar consta de quatre sessions que es faran cada diumenge de març a les 12 hores a les quals s’hi sumarà un taller on els infants podran il·lustrar el seu conte i una mostra permanent de diorames de playmobil que descriuran els contes del cicle durant tot el mes de març.

Companyies educadores

Els espectacles del cicle aniran a càrrec de les companyies notables Vivim del Cuentu i la Cia Deliri. El grup Vivim del Cuentu consta de vuit rondallaires que es van unir el desembre de 2006 per tal de fer arribar els contes i fer volar la imaginació a petits i grans d’arreu del país. Mantenen una forta creença en el poder dels contes per a educar, per a fer pensar i també, és clar, per a entretenir.

La Cia Deliri està formada pel Gerard i la Lindes. Dos membres que porten creant i produint els seus espectacles familiars de petit i gran format des de fa deu anys. Formats en l’àmbit de la pedagogia, el teatre, el clown i les titelles, confien fermament en el teatre com a eina transformadora.

Contes desexplicats

El diumenge 5 de març a les 12 hores, el Teatret acollirà la primera sessió del cicle per a infants a partir de quatre anys: La princesa dels matalassos de la companyia Vivim del cuentu, on una reina farta del dropo del seu fill ha decidit buscar-li una princesa per casar-lo. Ara bé, no se sap si hi haurà alguna princesa disposada a viure en un palau i casar-se amb un príncep.

El segon espectacle, La rateta Martina i el ratolí Serafí, de la Cia Deliri, es podrà contemplar el diumenge 12 de març a les 12 hores. En aquesta adaptació del conte La rateta que llegia a l’escaleta de Vivim del cuento, dirigida a públic familiar i escolar, actuaran actors i titelles. A la trama, la Martina s’ha trobat un dineret i mentre pensa en què se’l gastarà, hi ha molts pretendents que la volen conquistar. No se sap si la Martina trobarà algú amb qui tindrà alguna cosa en comú.

El diumenge 19 de març a les 12 hores, la companyia Vivim del cuento presenta La caputxeta forçuda per a públic a partir de tres anys. A la trama, es descobreix què passaria si la caputxeta decidís plantar cara al llop i parlar-li una trampa i com s'ho farà el llop per atrapar a la caputxeta. Es tracta d’escenificar un conte clàssic capgirat on els personatges no s'assemblen gaire al que sempre ens han explicat.

I el darrer espectacle, El rap de la Rapunzel amb la companyia Vivim del cuentu es podrà veure el 26 de març a les 12 hores. En la sinopsi, farta de viure tancada en una torre, la Rapunzel ha decidit rapar-se i convertir-se en cantant de rap. Això suposarà un bon maldecap a la bruixa. En aquesta sessió plena de ritme, adreçat a un públic a partir dels quatre anys, es cantarà i ballarà.

Diorames de playmobil i un taller exprés d’il·lustració

En el marc del cicle, durant tot el mes de març hi haurà una mostra de diorames dels contes on mostraran el relat del conte de sempre tal com es coneix fins ara. La mostra romandrà durant tot el mes de març i es pot veure durant l’espectacle i també 30 minuts abans i després de cadascun d’ells. La seva elaboració ha anat a càrrec de la companyia MelaBuffa, un grup especialista en aquest sector amb experiència en grans diorames a la fira de Montblanc.

I, com a cloenda, el dia abans de l‘escenificació del darrer conte, el dissabte 25 de març, en dues sessions, a les 17 hores i a les 18 hores, es farà un taller exprés d’il·lustració a càrrec del Marc Sardà on els nens podran fer la seva versió del conte amb ‘Il·lustra el teu conte’.

Per a reservar les invitacions gratuïtes, cal accedir a la plataforma https://entradium.com a partir de les 12 hores de cada dilluns de l’activitat. Per a més informació es pot seguir aquestes activitats organitzades pel Teatret del Serrallo a la xarxa social del Teatret d’Instagram @elteatretdelserrallo i a l’agenda del web https://www.porttarragona.cat/ca/

En total s’han invertit 15 mesos d’obres i un pressupost de 3,3 milions d’euros

La intervenció ha consistit en 1.300 metres de carretera, quatre carrils, dos per sentit, amb dues rotondes intermèdies

El president del Port afirma que “és un gran impuls per al desenvolupament d’aquesta nova zona d'activitats portuàries”

El Port de Atrragona ha acabat les bres del vial perimetral de la Zona d’Activitats Logístqiues. Les obres que ara finalitzen consisteixen en l'execució del vial interior que connecta la ZAL amb les diferents carreteres i punts de connexió amb la xarxa general de carreteres del territori. Compta amb 1.300 metres de carretera, quatre carrils, dos per sentit, amb dues rotondes intermèdies. La Zona d’Activitats Logístiques del Port de Tarragona és un espai de 1 milió de m2 i de 250.000 m2 de sostre disponible per acollir inversions empresarial d’alt valor afegit. En aquests moments, s’estan realitzant els treballs finals de les obres del vial perimetra i s’està a l’espera dels tràmits administratius per recepcionar-les. Es tracta del primer dels tres projectes d'accessos que connectaran la ZAL a les carreteres de l’entorn. Aquesta intervenció es va iniciar el 25 d'octubre de 2021 per un import de 3.337.868,96€ (sense IVA) i han tingut una durada de 15 mesos.

Desenvolupament de la ZAL

Rere la finalització de la construcció del vial de la ZAL segueuixen ara tres obres més i en marxa actualment:

Rotonda C31B

La nova rotonda se situarà en l'encreuament entre la C-31B, la TV-3146 i el nou accés a la ZAL, facilitant d’aquesta manera l’entrada de tot tipus de vehicles, especialment camions, cap a les empreses logístiques que en un futur s’implantaran en la zona. L’actuació en aquest encreuament de carreteres connectarà amb el vial perimetral de la ZAL. La Generalitat de Catalunya serà l'encarregada de licitar, adjudicar i executar les obres, que està previst que sigui durant l’últim quadrimestre de l’any amb una inversió prevista de 3,4 milions d’euros que finançarà íntegrament el Port de Tarragona.

Vial inferior de la C31B

Aquest pas inferior sota la C-31b, la carretera que uneix Tarragona i Salou, és el projecte d'accessos que té per finalitat continuar el vial que ara s’ha donat per finalitzat i que permetrà connectar la ZAL amb el vial de vehicles pesats que dona accés a l'A-7 (vial dels Prats). L'obra ha estat adjudicada a les empreses Lantania, S.A.U i Roma Infraestructures i Serveis, S.A.U per un import de 5.258.338 euros (abans d’impostos) i es començaran els primers treballs el proper mes, la durada dels quals s’allargaran uns 12 mesos.

Desviament del canal de drenatge

El Port Tarragona també es troba treballant en el desviament del canal de drenatge de les aigües pluvials de Vila-seca i de les carreteres A-7, C-31b i TV-3146 situat en l’espai portuari destinat a acollir la Zona d’Activitat Logístiques (ZAL). El projecte té un termini d'execució de 8 mesos que s’espera donar per finalitzat abans de l’estiu i un pressupost de més de 1,2 milions d’euros. Actualment aquest canal transcorre pel mig dels terrenys que es rehabilitaran mitjançant el projecte de restauració i ordenació dels Prats d'Albinyana, integrats dins de la Xarxa Natura 2000, per la qual cosa s'ha de desviar per evitar que passi pel mig d'aquesta zona natural.

El vial en xifres

Durant el procés de construcció d’aquest vial s’han mogut un total de 18.500 m3 de terres i s’hi ha col·locat 30.000 m3 de terraplè per guanyar cota. Per estalviar costos i donar més fermesa al vial per on circularan majoritàriament vehicles de gran tonatge, la part superficial de la base s’hi ha realitzat una barreja del terraplè amb ciment d’un gruix de 30 cm i 9.000 m3. Addicionalment s’hi ha afegit una capa de 30 cm més de ciment i un total de 9.500 m3 per donar-li un punt més de fermesa.

En total s’hi ha col·locat 3 capes d’asfalt que sumen 12.000 tones alhora que s’hi ha instal·lat 3 km de biondes.

Pel que fa a mesures mediambientals, l’Autoritat Portuària de Tarragona ha instal·lat més de 60 faroles amb tecnologia led que ajudaran a l’estalvi energètic. També ha sembrat 5.500 m2 d’hidrosembra als talussos mentre que en les dues rotondes s’ha utilitzat ceràmica reciclada i jardineria adaptada amb baixes necessites hídriques.

La construcció ha tingut en compte la futura urbanització de la ZAL i ja compta amb la pre instal·lació de serveis com el de la xarxa de telecomunicacions o les canonades d’aigües fluvials alhora que ha comptat en tot moment amb supervisió arqueològica.

Un salt endavant

El desenvolupament de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona preveu la urbanització d’aproximadament 915.000 m2. La ZAL suposarà la creació de més de 4.200 llocs de treball directes i indirectes i implicarà un increment del 20% de l'espai portuari per a les activitats logístiques al Port de Tarragona. S’espera un impacte positiu en el tràfic marítim xifrat en un increment d'entre 2,7 i 4,6 milions de tones més a l'any.

El desenvolupament de l’espai ZAL segueix els estàndards actuals de sostenibilitat. Preveu incloure tecnologies per augmentar l'eficiència energètica, per reutilització de l’aigua d’ús industrial, etc. I segueix un disseny urbanístic sostenible amb elements per a la mitigació del canvi climàtic, com per exemple, zones verdes, arbrat i recuperació de l’aigua de pluja.

Les direccions executives dels dos grans ports catalans es reuniran un cop a l’any

Les tres institucions acorden crear dos grups de treball, un sobre descarbonització i un altre per a la potenciació del ferrocarril

El Port de Tarragona ha acollit avui una reunió de treball dels port de Tarragona i Barcelona i el departament de Territori de la Generalitat de Catalunya. A la reunió hi ha assistit el conseller de Territori, Juli Fernàndez; el president de l’APT, Saül Garreta; i el president de l’APB, Lluís Salvadó. Les tres institucions han tractat temes d’interès comú i han establert les línies mestres per a una major coordinació per impulsar una agenda comuna de projectes de país. L’àmbit ferroviari i la descarbonització de l’activitat portuària han estat els dos temes més importats de la trobada. Els dos ports comparteixen l’objectiu d’ampliar i millorar les infraestructures ferroviàries per evitar una pèrdua de competitivitat i per complir amb els objectius de descarbonització de l’activitat logística. Les dues autoritats portuàries també comparteixen el compromís de descarbonització de l’activitat portuària a través de l’impuls de les energies renovables i de l’economia blava.

Objectius de país

Els màxims responsables del departament de Territori i els ports de Tarragona i Barcelona coincideixen en destacar la necessitat d’establir una agenda de temes estratègics de país en l’àmbit portuari, logístic i de transport i de dotar-se els mecanismes organitzatius per al seguiment i impuls d’aquests objectius comuns.

En aquest sentit, la trobada ha servit per definir el marc i objectiu de la relació entre el Departament i els dos ports, i els mecanismes de coordinació. Aquest acord s’ha materialitzat amb la creació d’una reunió de les direccions executives dels dos ports amb caràcter anual i amb la creació de dos grups de treball: un grup de treball de descarbonització i un grup de treball sobre temes ferroviaris.

Potenciació del ferrocarril

Les tres institucions han tractat diversos temes d’intermodalitat. La Unió europea ha establert que el transport de mercaderies per ferrocarril ha d’assolir un 20 % del total per l’any 2030. Per assolir aquest objectiu els ports i el departament coincideixen en la necessitat de millorar les infraestructures ferroviàries a Catalunya, així com les connexions ferroviàries amb l’Aragó i França. És també necessari desplegar les terminals intermodals que permetin la connectivitat per arribar a l’objectiu del 20%.

El president Garreta ha defensat la idea d’un “gran consens territorial i de país per aconseguir una solució definitiva per al pas de mercaderies pel Camp de Tarragona”. Garreta ha explicat que “l’entrada en funcionament del Corredor Mediterrani amb el tercer fil només una solució temporal que en pocs anys quedarà saturada, creant un coll d’ampolla a Tarragona, que afectarà tota Catalunya i tot l’Estat espanyol”. Per tant, afirma el president de l’APT, “és urgent que es treballi en la definició i construcció d’un traçat ferroviari per l’interior que connecti els ports amb el seu hinterland”.

Garreta ha explicat que el Port de Tarragona està realitzant importants inversions per potenciar un transport de mercaderies sostenible -amb la construcció de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, l’ampliació i modernització de la terminal intermodal de la Boella i amb importants millores en la xarxa de ferrocarril interior- i és vital que aquest esforç també es realitzi en les infraestructures ferroviàries del territori.

La ZAL, projecte nacional

El president Garreta també ha demanat que la implantació de noves activitats a la Zona d’Activitats Logístiques sigui tractada com un projecte nacional. La ZAL és, en aquests moments, l’espai logístic annex a un port més important de la Mediterrània i és una gran oportunitat per potenciar l’economia de Catalunya, contribuir a la transformació econòmica del territori i atraure nous sectors econòmics que complementin la química i el turisme.

LA ZAL és un espai de 1 milió de m2 i de 250.000 m2 de sostre disponible per acollir inversions empresarial d’alt valor afegit. Al gener, el Consell d’Administració de l’APT en va aprovar provisionalment el projecte d’urbanització i, en aquest moments, el port n’està desenvolupant el pla especial d’infraestructures d’accessos. En breu acabaran les obres del vial perimetral, mentre que aquest dies ja s’estan començant les obres del pas soterrat sota la C-31B i en els propers mesos es licitaran les obres de la rotonda a la C-31B a l’alçada de l’empresa Dow Chemical.

Descarbonització de l’activitat portuària

Un dels temes tractats en l’àmbit de la descarbonització ha estat l’impost ecològic sobre els grans vaixells. Els dos ports, que han coincidit en que cal transformar els ports en el context d’emergència climàtica, han fet saber al Departament que han presentat al·legacions a l’actual proposta d’aplicació d’aquest impost. Les dues autoritats portuàries coincideixen en que aquest impost pot significar la pèrdua de competitivitat i de tràfics dels dos ports.

Al mateix temps, els grans ports catalans creuen que “cal donar al sector un temps per adaptar-se a les circumstàncies econòmiques derivades de l’aplicació del nou impost, de la mateixa manera que s’ha plantejat en els canvis sobre les Emissions del Sector Marítim (ETS) per part de les institucions europees”. També han proposat establir bonificacions per a aquells vaixells amb sistemes de connexió elèctrica a moll, amb certificats ecològics o que transportin gas liquat.

El vaixell porta parat des de l’agost de 2021 quan va patir un incendi mentre era a la zona de fondeig

El preu de sortida serà de 330.000 € i la subhasta es realitzarà el proper 21 de març

L'Autoritat Portuària de Tarragona va declarar l'estat d'abandonament del vaixell "ELBEIK" a la sessió ordinària del 28 de setembre de 2022. Com a resultat d’aquella declaració i un cop superats els tràmits pertinents, el Port de Tarragona està facultat per procedir a la venda del vaixell en una subhasta pública i a al descompte dels crèdits generats per les taxes i tarifes portuàries, així com les despeses del procediment.

El preu de sortida a la subhasta és de 330.000€, el termini de presentació d'ofertes per a la subhasta finalitza el 3 de març de 2023 a les 14 hores, i l'obertura de les propostes i la celebració de la subhasta tindran lloc el 21 de març a les 11 hores a la sala d’actes de l'edifici administratiu de l'Autoritat Portuària de Tarragona.

L’abandonament

En l’últim consell d’administració del Port de Tarragona celebrat el passat 28 de setembre es va acordar la declaració d’estat d’abandonament al vaixell Elbeik. L’embarcació porta atracada des del passat mes d’agost de 2021 a la prolongació del Dic de Llevant quan va arribar després de patir un incendi a bord quan fondejava a les aigües del Port de Tarragona.

El passat mes de maig el director general de l’Autoritat Portuària de Tarragona va acordar iniciar l’expedient administratiu d'abandonament de l’Elbeik. En l’expedient publicat al Butlletí Oficial de l’Estat del 17 de maig s’explica que “vist l'estat d'abandonament del vaixell anomenat Elbeik, amb bandera de Togo, que es troba atracat a la Prolongació del Dic de Llevant del Port de Tarragona i del que s'han reclamat les corresponents taxes sense que fins a la data s'hagi abonat cap quantitat”.

Una vegada declarat l'abandó del vaixell pel Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Tarragona es procedirà a la seva venda en pública subhasta, i es procedirà al pagament dels crèdits generats per les corresponents taxes i tarifes portuàries, així com les pròpies despeses del procediment.

L’Elbeik

L’Elbeik és un vaixell tipus ‘Livestock Carrier’, (vaixell de càrrega d’animals) que navegava amb bandera de la República del Togo. El vaixell té un calat de 5,5 metres, una eslora de 77 metres, una mànega de 14 metres i un arqueig brut (volum de càrrega) de 2.867 tones Moorson.

Aquesta embarcació va patir un incendi el 6 d'agost de 2021 a la zona de fondeig del Port de Tarragona. L’incendi es va declarar sobre les 14h i va ser extingit a les 10h del matí del dia següent ja a les instal·lacions portuàries tarragonines. En el moment dels fets, el vaixell no portava càrrega i els 18 tripulants de l'embarcació van ser rescatats i traslladats a terra.

Més informació a:

https://www.porttarragona.cat/ca/perfil-del-contractant/category/subhastes

El falcó pelegrí és una espècie protegida i en procés de recuperació

La instal·lació d’aquesta caixa és un exemple de convivència entre medi ambient i desenvolupament econòmic

El Port de Tarragona ha instal·lat una caixa niu a la sitja del moll de Reus en la que és una iniciativa que demostra el compromís de l’Autoritat Portuària de Tarragona amb la protecció del medi ambient i la biodiversitat.

Els falcons pelegrins són una espècie protegida i en perill d'extinció, i la instal·lació de la caixa niu els ofereix un espai segur i propici per niar i reproduir-se.

Aquesta instal·lació és un exemple de com es poden prendre mesures per protegir el medi ambient al mateix moment que es continua amb l'activitat econòmica i com el respecte per la naturalesa i la biodiversitat poden ser compatibles amb el desenvolupament sostenible.

Biodiversitat al Port Tarragona

El Port de Tarragona, per la seva situació estratègica es troba en la ruta de pas de les migracions de nombroses aus, entre elles les aus rapinyaires. El Port és un espai on es poden veure diferents aus durant l’hivern: falcons, àguiles calçades, etc. Moltes d’elles es queden, durant molts dies, per l’abundància de menjar que hi aconsegueixen.

Fa temps que el Port de Tarragona volia dur a terme aquest projecte amb la finalitat d’ajudar a nidificar als falcons, perquè aquestes aus són fonamentals per l’equilibri de l’ecosistema i lluiten contra les espècies invasores. La col·locació dels nius caixes es considera clau per facilitar la nidificació de l’espècie amb l’objectiu principal de vetllar per la biodiversitat natural, a la vegada que es pretén consolidar els nius situats a les sitges, ja que aquestes aus tenen l’avantatge de capturar i alimentar-se d’espècies considerades plagues com són els estornells, coloms i tórtores.

Els espais del port tarragoní són un bon lloc per la nidificació d’aquesta espècie, els falcons busquen les talaies i nidifiquen únicament en llocs de gran alçada. El projecte engegat pel Port fa un seguiment de l’ús dels nius instal·lats i no es descarta el marcatge d’alguns exemplars per estudiar l’adaptació d’aquestes aus rapinyaires.

La instal·lació de la caixa niu és una iniciativa que forma part del compromís del Port Tarragona amb la protecció del medi ambient i la biodiversitat. Els falcons pelegrins són una espècie protegida i en perill d'extinció en algunes zones d'Espanya, per la qual cosa és fonamental prendre mesures per protegir-ne l'hàbitat i afavorir-ne la reproducció.

La caixa niu instal·lada a la sitja del moll de Reus és una construcció que simula l'hàbitat natural dels falcons pelegrins. Es tracta d'una estructura de fusta que s'assembla a un forat a la paret de la sitja, amb un espai interior suficient perquè els falcons puguin niar i criar els seus pollets.

La instal·lació de la caixa niu a la sitja del moll de Reus és un exemple de com es poden prendre mesures per protegir la biodiversitat i el medi ambient sense interferir en l'activitat econòmica del port. Els falcons pelegrins han trobat al Port un lloc segur i propici per niar, i la caixa niu els ofereix un espai adaptat a les seves necessitats.

El falcó pelegrí

Falco peregrinus és el nom científic d’aquesta au coneguda amb el nom comú de falcó pelegrí. Viu a zones elevades i rocoses. El seu hàbitat natural són els camps oberts, prop de penya-segats, des del nivell del mar fins als 2000 metres d’altura. La seva mida oscil·la entre els 38 i 50 cm i l’envergadura amb ales obertes va entre els 95 i 115 cm. El pes del mascle es troba entre els 570 i 910 Kg i el de la femella entre els 910 i 1300 Kg.

La seva alimentació es basa a capturar al vol petit ocells, coloms i, fins i tot, ànecs. L’època de cria comença al març i els primers vols de les cries són a partir del maig. Normalment, la seva nidificació compta amb la posada de 2 a 4 ous una posta a l’any.

Pertany a la família dels rapinyaires i és l’animal més veloç del planeta, arribant a superar els 300 Km/h quan caça les seves preses al vol. Aquesta au es llença en picat i les captura amb les urpes dirigint-se en un lloc segur per a menjar-les tranquil·lament damunt el terreny. És un ocell diürn que pot viure fins a 15 anys. El mascle té el dors de color gris-blavós i la panxa blanca amb ratlles horitzontals fosques. Les ales són punxegudes i la cua llarga. La femella és més gran i de coloració més fosca.

Actualment, és una espècie protegida i en procés de recuperació. Anys enrere la població va patir una forta davallada a causa de l’abús d’insecticides organoclorats en les ciutats i la forta presència humana prop dels seus nius (escaladors, fotògrafs, ornitòlegs poc responsables, etc.). Actualment, hi ha unes 250 parelles a tot Catalunya, les quals 8 d’elles, viuen a les parets verticals de la muntanya de Montserrat.