* Exposició d'Elena Kervinen - Inauguració 9 de febrer a les 19h al Tinglado 2 del Moll de Costa

Visites guiades

* Diumenge 26 febrer 12h

* Diumenge 12 de març 12h

És doncs a partir dels derelictes d’aquest món debolit que Elena Kervinen construeix el seu: el fragment com a microcosmos autònom, però alhora com a activador d’una il·lusió, la de la recerca d’un tot primigeni i auroral que només ens és dat entreveure un instant, mai no retenir. Per això cadascuna de les seves obres se’ns presenta en forma de troballa gairebé pampalluguejant i totes juntes formen una autèntica constel·lació.

Una sola obra, sí, però sempre inacabada i inabastable. Una gran constel·lació de fragments: els de granit podrien ser himnes a la nit, a les nits d’alta muntanya, tan fondes i palpitants; els de marbre, més aviat ens remeten al misteri de la llum i de qualsevol forma de vida, a la seva èpica. Els dos infinits a què al·ludia Pascal: l’infinitament petit o l’infinitament gran.

Per tot això Gairebé tots els fragments em sembla un cicle d’obres extraordinari, d’aquells que ens convencen de la seva raó de ser d’una manera abassegadora: són tant fruit de la contemplació com de la recerca, l’exploració i l’acció.

L’art com a resposta -interjecció, cant o pregunta- a l’enigma i el misteri del cosmos. La necessitat de trossejar el seu suport -d’altra banda, tan noble!- i alhora l’afany de recompondre’l, de retrobar- se en cadascun dels fragments. Manualitat i lirisme, brutalitat i subtilesa, misteri i claror, caiguda i vol: una conciliació de contraris a l’abast només dels artistes més genuïns

Àlex Susanna

+ info Exposició