El 5 de març a les 12 hores s’inicia l’original cicle gratuït que desexplica els contes tradicionals

El cicle inclou el relat del conte de sempre en una mostra de diorames de playmobil i un taller d’il·lustració

El president del Port afirma que “és un gran impuls per al desenvolupament d’aquesta nova zona d'activitats portuàries”

El cicle familiar es farà tots els diumenges del mes de març a les 12 hores al Teatret del Serrallo. Els contes de sempre, però explicats diferent seran els protagonistes en aquesta nova edició del Teatret familiar. El programa també inclou una mostra de diorames de playmobil dels contes tradicionals durant tot el mes de març i un taller exprés per crear el propi conte. Les entrades, gratuïtes, estaran disponibles a partir de les 12 hores dels dilluns de cada setmana de l’activitat a https://entradium.com/

El Teatret del Serrallo torna a engegar un cicle adreçat al públic familiar amb una proposta irreverent explicant els contes de sempre però capgirant el missatge. El Teatret familiar arriba a una nova edició amb el cicle ‘Va de contes desexplicats’ que reinterpreta els contes clàssics i contemporanis durant tot el mes de març.

El Teatret familiar retorna a la programació del Teatret del Serrallo i que ara ho fa amb el ‘Moll de la Cultura’. L’emblemàtic espai presenta una proposta lligada a les històries de sempre des d’una perspectiva diferent: es descobriran els contes desexplicats i cada cap de setmana el Teatret se submergirà en una història tradicional a la qual li donarà la volta.

El cicle familiar consta de quatre sessions que es faran cada diumenge de març a les 12 hores a les quals s’hi sumarà un taller on els infants podran il·lustrar el seu conte i una mostra permanent de diorames de playmobil que descriuran els contes del cicle durant tot el mes de març.

Companyies educadores

Els espectacles del cicle aniran a càrrec de les companyies notables Vivim del Cuentu i la Cia Deliri. El grup Vivim del Cuentu consta de vuit rondallaires que es van unir el desembre de 2006 per tal de fer arribar els contes i fer volar la imaginació a petits i grans d’arreu del país. Mantenen una forta creença en el poder dels contes per a educar, per a fer pensar i també, és clar, per a entretenir.

La Cia Deliri està formada pel Gerard i la Lindes. Dos membres que porten creant i produint els seus espectacles familiars de petit i gran format des de fa deu anys. Formats en l’àmbit de la pedagogia, el teatre, el clown i les titelles, confien fermament en el teatre com a eina transformadora.

Contes desexplicats

El diumenge 5 de març a les 12 hores, el Teatret acollirà la primera sessió del cicle per a infants a partir de quatre anys: La princesa dels matalassos de la companyia Vivim del cuentu, on una reina farta del dropo del seu fill ha decidit buscar-li una princesa per casar-lo. Ara bé, no se sap si hi haurà alguna princesa disposada a viure en un palau i casar-se amb un príncep.

El segon espectacle, La rateta Martina i el ratolí Serafí, de la Cia Deliri, es podrà contemplar el diumenge 12 de març a les 12 hores. En aquesta adaptació del conte La rateta que llegia a l’escaleta de Vivim del cuento, dirigida a públic familiar i escolar, actuaran actors i titelles. A la trama, la Martina s’ha trobat un dineret i mentre pensa en què se’l gastarà, hi ha molts pretendents que la volen conquistar. No se sap si la Martina trobarà algú amb qui tindrà alguna cosa en comú.

El diumenge 19 de març a les 12 hores, la companyia Vivim del cuento presenta La caputxeta forçuda per a públic a partir de tres anys. A la trama, es descobreix què passaria si la caputxeta decidís plantar cara al llop i parlar-li una trampa i com s'ho farà el llop per atrapar a la caputxeta. Es tracta d’escenificar un conte clàssic capgirat on els personatges no s'assemblen gaire al que sempre ens han explicat.

I el darrer espectacle, El rap de la Rapunzel amb la companyia Vivim del cuentu es podrà veure el 26 de març a les 12 hores. En la sinopsi, farta de viure tancada en una torre, la Rapunzel ha decidit rapar-se i convertir-se en cantant de rap. Això suposarà un bon maldecap a la bruixa. En aquesta sessió plena de ritme, adreçat a un públic a partir dels quatre anys, es cantarà i ballarà.

Diorames de playmobil i un taller exprés d’il·lustració

En el marc del cicle, durant tot el mes de març hi haurà una mostra de diorames dels contes on mostraran el relat del conte de sempre tal com es coneix fins ara. La mostra romandrà durant tot el mes de març i es pot veure durant l’espectacle i també 30 minuts abans i després de cadascun d’ells. La seva elaboració ha anat a càrrec de la companyia MelaBuffa, un grup especialista en aquest sector amb experiència en grans diorames a la fira de Montblanc.

I, com a cloenda, el dia abans de l‘escenificació del darrer conte, el dissabte 25 de març, en dues sessions, a les 17 hores i a les 18 hores, es farà un taller exprés d’il·lustració a càrrec del Marc Sardà on els nens podran fer la seva versió del conte amb ‘Il·lustra el teu conte’.

Per a reservar les invitacions gratuïtes, cal accedir a la plataforma https://entradium.com a partir de les 12 hores de cada dilluns de l’activitat. Per a més informació es pot seguir aquestes activitats organitzades pel Teatret del Serrallo a la xarxa social del Teatret d’Instagram @elteatretdelserrallo i a l’agenda del web https://www.porttarragona.cat/ca/

En total s’han invertit 15 mesos d’obres i un pressupost de 3,3 milions d’euros

La intervenció ha consistit en 1.300 metres de carretera, quatre carrils, dos per sentit, amb dues rotondes intermèdies

El president del Port afirma que “és un gran impuls per al desenvolupament d’aquesta nova zona d'activitats portuàries”

El Port de Atrragona ha acabat les bres del vial perimetral de la Zona d’Activitats Logístqiues. Les obres que ara finalitzen consisteixen en l'execució del vial interior que connecta la ZAL amb les diferents carreteres i punts de connexió amb la xarxa general de carreteres del territori. Compta amb 1.300 metres de carretera, quatre carrils, dos per sentit, amb dues rotondes intermèdies. La Zona d’Activitats Logístiques del Port de Tarragona és un espai de 1 milió de m2 i de 250.000 m2 de sostre disponible per acollir inversions empresarial d’alt valor afegit. En aquests moments, s’estan realitzant els treballs finals de les obres del vial perimetra i s’està a l’espera dels tràmits administratius per recepcionar-les. Es tracta del primer dels tres projectes d'accessos que connectaran la ZAL a les carreteres de l’entorn. Aquesta intervenció es va iniciar el 25 d'octubre de 2021 per un import de 3.337.868,96€ (sense IVA) i han tingut una durada de 15 mesos.

Desenvolupament de la ZAL

Rere la finalització de la construcció del vial de la ZAL segueuixen ara tres obres més i en marxa actualment:

Rotonda C31B

La nova rotonda se situarà en l'encreuament entre la C-31B, la TV-3146 i el nou accés a la ZAL, facilitant d’aquesta manera l’entrada de tot tipus de vehicles, especialment camions, cap a les empreses logístiques que en un futur s’implantaran en la zona. L’actuació en aquest encreuament de carreteres connectarà amb el vial perimetral de la ZAL. La Generalitat de Catalunya serà l'encarregada de licitar, adjudicar i executar les obres, que està previst que sigui durant l’últim quadrimestre de l’any amb una inversió prevista de 3,4 milions d’euros que finançarà íntegrament el Port de Tarragona.

Vial inferior de la C31B

Aquest pas inferior sota la C-31b, la carretera que uneix Tarragona i Salou, és el projecte d'accessos que té per finalitat continuar el vial que ara s’ha donat per finalitzat i que permetrà connectar la ZAL amb el vial de vehicles pesats que dona accés a l'A-7 (vial dels Prats). L'obra ha estat adjudicada a les empreses Lantania, S.A.U i Roma Infraestructures i Serveis, S.A.U per un import de 5.258.338 euros (abans d’impostos) i es començaran els primers treballs el proper mes, la durada dels quals s’allargaran uns 12 mesos.

Desviament del canal de drenatge

El Port Tarragona també es troba treballant en el desviament del canal de drenatge de les aigües pluvials de Vila-seca i de les carreteres A-7, C-31b i TV-3146 situat en l’espai portuari destinat a acollir la Zona d’Activitat Logístiques (ZAL). El projecte té un termini d'execució de 8 mesos que s’espera donar per finalitzat abans de l’estiu i un pressupost de més de 1,2 milions d’euros. Actualment aquest canal transcorre pel mig dels terrenys que es rehabilitaran mitjançant el projecte de restauració i ordenació dels Prats d'Albinyana, integrats dins de la Xarxa Natura 2000, per la qual cosa s'ha de desviar per evitar que passi pel mig d'aquesta zona natural.

El vial en xifres

Durant el procés de construcció d’aquest vial s’han mogut un total de 18.500 m3 de terres i s’hi ha col·locat 30.000 m3 de terraplè per guanyar cota. Per estalviar costos i donar més fermesa al vial per on circularan majoritàriament vehicles de gran tonatge, la part superficial de la base s’hi ha realitzat una barreja del terraplè amb ciment d’un gruix de 30 cm i 9.000 m3. Addicionalment s’hi ha afegit una capa de 30 cm més de ciment i un total de 9.500 m3 per donar-li un punt més de fermesa.

En total s’hi ha col·locat 3 capes d’asfalt que sumen 12.000 tones alhora que s’hi ha instal·lat 3 km de biondes.

Pel que fa a mesures mediambientals, l’Autoritat Portuària de Tarragona ha instal·lat més de 60 faroles amb tecnologia led que ajudaran a l’estalvi energètic. També ha sembrat 5.500 m2 d’hidrosembra als talussos mentre que en les dues rotondes s’ha utilitzat ceràmica reciclada i jardineria adaptada amb baixes necessites hídriques.

La construcció ha tingut en compte la futura urbanització de la ZAL i ja compta amb la pre instal·lació de serveis com el de la xarxa de telecomunicacions o les canonades d’aigües fluvials alhora que ha comptat en tot moment amb supervisió arqueològica.

Un salt endavant

El desenvolupament de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona preveu la urbanització d’aproximadament 915.000 m2. La ZAL suposarà la creació de més de 4.200 llocs de treball directes i indirectes i implicarà un increment del 20% de l'espai portuari per a les activitats logístiques al Port de Tarragona. S’espera un impacte positiu en el tràfic marítim xifrat en un increment d'entre 2,7 i 4,6 milions de tones més a l'any.

El desenvolupament de l’espai ZAL segueix els estàndards actuals de sostenibilitat. Preveu incloure tecnologies per augmentar l'eficiència energètica, per reutilització de l’aigua d’ús industrial, etc. I segueix un disseny urbanístic sostenible amb elements per a la mitigació del canvi climàtic, com per exemple, zones verdes, arbrat i recuperació de l’aigua de pluja.

Les direccions executives dels dos grans ports catalans es reuniran un cop a l’any

Les tres institucions acorden crear dos grups de treball, un sobre descarbonització i un altre per a la potenciació del ferrocarril

El Port de Tarragona ha acollit avui una reunió de treball dels port de Tarragona i Barcelona i el departament de Territori de la Generalitat de Catalunya. A la reunió hi ha assistit el conseller de Territori, Juli Fernàndez; el president de l’APT, Saül Garreta; i el president de l’APB, Lluís Salvadó. Les tres institucions han tractat temes d’interès comú i han establert les línies mestres per a una major coordinació per impulsar una agenda comuna de projectes de país. L’àmbit ferroviari i la descarbonització de l’activitat portuària han estat els dos temes més importats de la trobada. Els dos ports comparteixen l’objectiu d’ampliar i millorar les infraestructures ferroviàries per evitar una pèrdua de competitivitat i per complir amb els objectius de descarbonització de l’activitat logística. Les dues autoritats portuàries també comparteixen el compromís de descarbonització de l’activitat portuària a través de l’impuls de les energies renovables i de l’economia blava.

Objectius de país

Els màxims responsables del departament de Territori i els ports de Tarragona i Barcelona coincideixen en destacar la necessitat d’establir una agenda de temes estratègics de país en l’àmbit portuari, logístic i de transport i de dotar-se els mecanismes organitzatius per al seguiment i impuls d’aquests objectius comuns.

En aquest sentit, la trobada ha servit per definir el marc i objectiu de la relació entre el Departament i els dos ports, i els mecanismes de coordinació. Aquest acord s’ha materialitzat amb la creació d’una reunió de les direccions executives dels dos ports amb caràcter anual i amb la creació de dos grups de treball: un grup de treball de descarbonització i un grup de treball sobre temes ferroviaris.

Potenciació del ferrocarril

Les tres institucions han tractat diversos temes d’intermodalitat. La Unió europea ha establert que el transport de mercaderies per ferrocarril ha d’assolir un 20 % del total per l’any 2030. Per assolir aquest objectiu els ports i el departament coincideixen en la necessitat de millorar les infraestructures ferroviàries a Catalunya, així com les connexions ferroviàries amb l’Aragó i França. És també necessari desplegar les terminals intermodals que permetin la connectivitat per arribar a l’objectiu del 20%.

El president Garreta ha defensat la idea d’un “gran consens territorial i de país per aconseguir una solució definitiva per al pas de mercaderies pel Camp de Tarragona”. Garreta ha explicat que “l’entrada en funcionament del Corredor Mediterrani amb el tercer fil només una solució temporal que en pocs anys quedarà saturada, creant un coll d’ampolla a Tarragona, que afectarà tota Catalunya i tot l’Estat espanyol”. Per tant, afirma el president de l’APT, “és urgent que es treballi en la definició i construcció d’un traçat ferroviari per l’interior que connecti els ports amb el seu hinterland”.

Garreta ha explicat que el Port de Tarragona està realitzant importants inversions per potenciar un transport de mercaderies sostenible -amb la construcció de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, l’ampliació i modernització de la terminal intermodal de la Boella i amb importants millores en la xarxa de ferrocarril interior- i és vital que aquest esforç també es realitzi en les infraestructures ferroviàries del territori.

La ZAL, projecte nacional

El president Garreta també ha demanat que la implantació de noves activitats a la Zona d’Activitats Logístiques sigui tractada com un projecte nacional. La ZAL és, en aquests moments, l’espai logístic annex a un port més important de la Mediterrània i és una gran oportunitat per potenciar l’economia de Catalunya, contribuir a la transformació econòmica del territori i atraure nous sectors econòmics que complementin la química i el turisme.

LA ZAL és un espai de 1 milió de m2 i de 250.000 m2 de sostre disponible per acollir inversions empresarial d’alt valor afegit. Al gener, el Consell d’Administració de l’APT en va aprovar provisionalment el projecte d’urbanització i, en aquest moments, el port n’està desenvolupant el pla especial d’infraestructures d’accessos. En breu acabaran les obres del vial perimetral, mentre que aquest dies ja s’estan començant les obres del pas soterrat sota la C-31B i en els propers mesos es licitaran les obres de la rotonda a la C-31B a l’alçada de l’empresa Dow Chemical.

Descarbonització de l’activitat portuària

Un dels temes tractats en l’àmbit de la descarbonització ha estat l’impost ecològic sobre els grans vaixells. Els dos ports, que han coincidit en que cal transformar els ports en el context d’emergència climàtica, han fet saber al Departament que han presentat al·legacions a l’actual proposta d’aplicació d’aquest impost. Les dues autoritats portuàries coincideixen en que aquest impost pot significar la pèrdua de competitivitat i de tràfics dels dos ports.

Al mateix temps, els grans ports catalans creuen que “cal donar al sector un temps per adaptar-se a les circumstàncies econòmiques derivades de l’aplicació del nou impost, de la mateixa manera que s’ha plantejat en els canvis sobre les Emissions del Sector Marítim (ETS) per part de les institucions europees”. També han proposat establir bonificacions per a aquells vaixells amb sistemes de connexió elèctrica a moll, amb certificats ecològics o que transportin gas liquat.

El vaixell porta parat des de l’agost de 2021 quan va patir un incendi mentre era a la zona de fondeig

El preu de sortida serà de 330.000 € i la subhasta es realitzarà el proper 21 de març

L'Autoritat Portuària de Tarragona va declarar l'estat d'abandonament del vaixell "ELBEIK" a la sessió ordinària del 28 de setembre de 2022. Com a resultat d’aquella declaració i un cop superats els tràmits pertinents, el Port de Tarragona està facultat per procedir a la venda del vaixell en una subhasta pública i a al descompte dels crèdits generats per les taxes i tarifes portuàries, així com les despeses del procediment.

El preu de sortida a la subhasta és de 330.000€, el termini de presentació d'ofertes per a la subhasta finalitza el 3 de març de 2023 a les 14 hores, i l'obertura de les propostes i la celebració de la subhasta tindran lloc el 21 de març a les 11 hores a la sala d’actes de l'edifici administratiu de l'Autoritat Portuària de Tarragona.

L’abandonament

En l’últim consell d’administració del Port de Tarragona celebrat el passat 28 de setembre es va acordar la declaració d’estat d’abandonament al vaixell Elbeik. L’embarcació porta atracada des del passat mes d’agost de 2021 a la prolongació del Dic de Llevant quan va arribar després de patir un incendi a bord quan fondejava a les aigües del Port de Tarragona.

El passat mes de maig el director general de l’Autoritat Portuària de Tarragona va acordar iniciar l’expedient administratiu d'abandonament de l’Elbeik. En l’expedient publicat al Butlletí Oficial de l’Estat del 17 de maig s’explica que “vist l'estat d'abandonament del vaixell anomenat Elbeik, amb bandera de Togo, que es troba atracat a la Prolongació del Dic de Llevant del Port de Tarragona i del que s'han reclamat les corresponents taxes sense que fins a la data s'hagi abonat cap quantitat”.

Una vegada declarat l'abandó del vaixell pel Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Tarragona es procedirà a la seva venda en pública subhasta, i es procedirà al pagament dels crèdits generats per les corresponents taxes i tarifes portuàries, així com les pròpies despeses del procediment.

L’Elbeik

L’Elbeik és un vaixell tipus ‘Livestock Carrier’, (vaixell de càrrega d’animals) que navegava amb bandera de la República del Togo. El vaixell té un calat de 5,5 metres, una eslora de 77 metres, una mànega de 14 metres i un arqueig brut (volum de càrrega) de 2.867 tones Moorson.

Aquesta embarcació va patir un incendi el 6 d'agost de 2021 a la zona de fondeig del Port de Tarragona. L’incendi es va declarar sobre les 14h i va ser extingit a les 10h del matí del dia següent ja a les instal·lacions portuàries tarragonines. En el moment dels fets, el vaixell no portava càrrega i els 18 tripulants de l'embarcació van ser rescatats i traslladats a terra.

Més informació a:

https://www.porttarragona.cat/ca/perfil-del-contractant/category/subhastes

El falcó pelegrí és una espècie protegida i en procés de recuperació

La instal·lació d’aquesta caixa és un exemple de convivència entre medi ambient i desenvolupament econòmic

El Port de Tarragona ha instal·lat una caixa niu a la sitja del moll de Reus en la que és una iniciativa que demostra el compromís de l’Autoritat Portuària de Tarragona amb la protecció del medi ambient i la biodiversitat.

Els falcons pelegrins són una espècie protegida i en perill d'extinció, i la instal·lació de la caixa niu els ofereix un espai segur i propici per niar i reproduir-se.

Aquesta instal·lació és un exemple de com es poden prendre mesures per protegir el medi ambient al mateix moment que es continua amb l'activitat econòmica i com el respecte per la naturalesa i la biodiversitat poden ser compatibles amb el desenvolupament sostenible.

Biodiversitat al Port Tarragona

El Port de Tarragona, per la seva situació estratègica es troba en la ruta de pas de les migracions de nombroses aus, entre elles les aus rapinyaires. El Port és un espai on es poden veure diferents aus durant l’hivern: falcons, àguiles calçades, etc. Moltes d’elles es queden, durant molts dies, per l’abundància de menjar que hi aconsegueixen.

Fa temps que el Port de Tarragona volia dur a terme aquest projecte amb la finalitat d’ajudar a nidificar als falcons, perquè aquestes aus són fonamentals per l’equilibri de l’ecosistema i lluiten contra les espècies invasores. La col·locació dels nius caixes es considera clau per facilitar la nidificació de l’espècie amb l’objectiu principal de vetllar per la biodiversitat natural, a la vegada que es pretén consolidar els nius situats a les sitges, ja que aquestes aus tenen l’avantatge de capturar i alimentar-se d’espècies considerades plagues com són els estornells, coloms i tórtores.

Els espais del port tarragoní són un bon lloc per la nidificació d’aquesta espècie, els falcons busquen les talaies i nidifiquen únicament en llocs de gran alçada. El projecte engegat pel Port fa un seguiment de l’ús dels nius instal·lats i no es descarta el marcatge d’alguns exemplars per estudiar l’adaptació d’aquestes aus rapinyaires.

La instal·lació de la caixa niu és una iniciativa que forma part del compromís del Port Tarragona amb la protecció del medi ambient i la biodiversitat. Els falcons pelegrins són una espècie protegida i en perill d'extinció en algunes zones d'Espanya, per la qual cosa és fonamental prendre mesures per protegir-ne l'hàbitat i afavorir-ne la reproducció.

La caixa niu instal·lada a la sitja del moll de Reus és una construcció que simula l'hàbitat natural dels falcons pelegrins. Es tracta d'una estructura de fusta que s'assembla a un forat a la paret de la sitja, amb un espai interior suficient perquè els falcons puguin niar i criar els seus pollets.

La instal·lació de la caixa niu a la sitja del moll de Reus és un exemple de com es poden prendre mesures per protegir la biodiversitat i el medi ambient sense interferir en l'activitat econòmica del port. Els falcons pelegrins han trobat al Port un lloc segur i propici per niar, i la caixa niu els ofereix un espai adaptat a les seves necessitats.

El falcó pelegrí

Falco peregrinus és el nom científic d’aquesta au coneguda amb el nom comú de falcó pelegrí. Viu a zones elevades i rocoses. El seu hàbitat natural són els camps oberts, prop de penya-segats, des del nivell del mar fins als 2000 metres d’altura. La seva mida oscil·la entre els 38 i 50 cm i l’envergadura amb ales obertes va entre els 95 i 115 cm. El pes del mascle es troba entre els 570 i 910 Kg i el de la femella entre els 910 i 1300 Kg.

La seva alimentació es basa a capturar al vol petit ocells, coloms i, fins i tot, ànecs. L’època de cria comença al març i els primers vols de les cries són a partir del maig. Normalment, la seva nidificació compta amb la posada de 2 a 4 ous una posta a l’any.

Pertany a la família dels rapinyaires i és l’animal més veloç del planeta, arribant a superar els 300 Km/h quan caça les seves preses al vol. Aquesta au es llença en picat i les captura amb les urpes dirigint-se en un lloc segur per a menjar-les tranquil·lament damunt el terreny. És un ocell diürn que pot viure fins a 15 anys. El mascle té el dors de color gris-blavós i la panxa blanca amb ratlles horitzontals fosques. Les ales són punxegudes i la cua llarga. La femella és més gran i de coloració més fosca.

Actualment, és una espècie protegida i en procés de recuperació. Anys enrere la població va patir una forta davallada a causa de l’abús d’insecticides organoclorats en les ciutats i la forta presència humana prop dels seus nius (escaladors, fotògrafs, ornitòlegs poc responsables, etc.). Actualment, hi ha unes 250 parelles a tot Catalunya, les quals 8 d’elles, viuen a les parets verticals de la muntanya de Montserrat.

L’acord ha de contribuir a la coexistència de les activitats portuàries amb l’entorn urbà i natural de Vila-seca i permetrà el desenvolupament de la ZAL i la construcció d’un contradic amb importants mesures mediambientals d’integració en el paisatge natural i d’usos oberts a la ciutadania

Les mesures mediambientals contribuiran a l’estabilització definitiva de la platja de la Pineda, la recuperació ambiental dels Prats d’Albinyana, la museïtzació de la vil·la romana de Cal·lípolis i la creació d’un centre experiencial i d’interpretació

L’acte de presentació del protocol ha comptat amb la presència del conseller de Territori, Juli Fernàndez, i el president de Ports de l’Estat, Álvaro Rodríguez Dapena

El Port de Tarragona i l’Ajuntament de Vila-seca han presentat avui, en un acte a l’Auditori Josep Carreras, el Protocol General d'Actuació entre l’Ajuntament de Vila-seca i l'Autoritat Portuària de Tarragona. En l’acte hi ha participat, a més a més de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Saül Garreta; el conseller de Territori, Juli Fernàndez; el president de Ports de l’Estat, Álvaro Rodríguez Dapena; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. L’acord entre ambdues organitzacions conté les línies mestres per a la construcció d’un contradic al sud del Port, a tocar de la platja dels Prats, amb importants mesures mediambientals: integració en el paisatge natural, usos oberts a la ciutadania i estabilització definitiva de la platja de la Pineda; i per al desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques juntament amb la restauració ambiental dels Prats d’Albinyana (integrat a la Xarxa Natura 2000), la museïtzació de la vil·la romana de Cal·lípolis i la creació d’un centre experiencial i d’interpretació. Es tracta de projectes que sumen una inversió total aproximada de 150 milions d’euros.

Cal·lípolis, l’Equilibri Sostenible

L’acte amb un format televisiu, conduït per la periodista Roser Marquès i retransmès en directe per TAC12, ha consistit en la difusió d’un vídeo de presentació del projecte “Cal·lípolis, l’Equilibri Sostenible” seguit d’una entrevista amb el Dr. Raúl Medina, director de l’Institut d'Hidràulica Ambiental de Cantàbria (IHC). Medina ha explicat les solucions ambientals i paisatgístiques que el seu equip ha dissenyat per poder integrar una infraestructura portuària com el futur contradic de Ponent en un espai natural com els Prats d’Albinyana i una platja orientada als usos turístics com la Pineda. El director de l’IHC ha explicat que es tracta “d’un projecte d’enginyeria sostenible inèdit al món” que fa compatible els usos portuaris amb els usos socials, al mateix temps que s’integra de manera harmònica amb l’entorn natural i urbà més immediat.

La segona part de l’acte ha consistit en un col·loqui protagonitzat pels representants de les principals administracions implicades en aquest projecte. Els responsables polítics que han contestat les preguntes de Roser Marquès ha estat el conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernàndez; el president de Ports de l’Estat, Álvaro Rodríguez Dapena; l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; el president de l’APT, Saül Garreta; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.

El conseller ha destacat que el projecte “Cal·lípolis, l’Equilibri Sostenible” és una expressió del model de desenvolupament sostenible que el govern de la Generalitat de Catalunya vol impulsar per a la transformació econòmica del país, fent compatible el progrés econòmic amb el respecte pel medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic”. Fernàndez també ha destacat la importància d’un espai com la ZAL per al futur del Camp de Tarragona on s’espera poder atraure importants inversions relacionades amb la logística o la producció de sectors productius o tecnològics claus en la transició energètica i la transformació econòmica de Catalunya”.

L’alcalde de Vila-seca ha explicat que “el protocol és el resultat d’una feina de cooperació institucional de tres anys per posar unes bases sòlides per a una col·laboració amb el Port i per fixar uns criteris clars per al desenvolupament futur del Port, respectant els interessos i les reivindicacions dels veïns i veïnes de la Pineda i del conjunt dels habitants del municipi de Vila-seca”.

El president Garreta ha remarcat “l’equilibri assolit entre les necessitats de desenvolupament del Port, les necessitats de Vila-seca i la Pineda i la integració de les activitats logístiques i portuàries amb l’entorn i el paisatge”. Garreta també ha afirmat que “el model de desenvolupament del Port i la seva competitivitat futura està estretament lligada a la sostenibilitat econòmica, ja que la descarbonització forma part del core business del Port i de tot el sector logístic marítim i terrestre”.

La presidenta Noemí Llauradó ha destacat la participació de la Diputació en el desenvolupament de la ZAL, a través diversos acords amb el Port i Vila-seca per a l’adaptació de la carretera TV 3146 als nous usos de la zona. També ha destacat l’exemple de cooperació entre administracions que aquest acord suposa per a la demarcació de Tarragona, “una manera de ser i de fer que compartim des de la Diputació i que en serveix per tirar endavant els projectes d’infraestructures, educatius, culturals i socials que ajuden a avançar i a millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes dels més de 200 municipis de la demarcació”.

L’alcalde de Tarragona ha exposat que “l’esperit de l’acord entre el Port i Vila-seca, i les línies d’actuacions sostenibles que conté, estableixen un model d’urbanisme i de desenvolupament econòmic que des de l’Ajuntament de Tarragona estem implementant a través dels estudis tècnics i de la participació ciutadana per a l’elaboració d’un nou POUM per a la ciutat”. Ricomà ha destacat que “avui en dia, el benestar de les persones depèn de crear un entorn urbà agradable, acollidor i confortable per viure-hi i per treballar on el gris cedeixi el pas al verd, tal com recull el projecte que presentem avui i el POUM de Tarragona”.

Per la seva part, el president de Ports de l’Estat, Álvaro Rodríguez Dapena, ha explicat que “aquesta actuació és coherent amb el nou Marc Estratègic del sistema portuari perquè encaixa en les tres dimensiones: l’econòmica, l’ambiental i la social.” I ha afegit que el repte actual és que “els ports deixin de ser meres plataformes logístiques per passar a ser sistemes portuaris moderns, intel·ligents, eficients i sostenibles, i alhora compatibles amb l’economia verda, com el projecte sostenible que avui presenten el Port de Tarragona i Vila-seca”.

El contradic de Ponent

Un dels punts fort del Protocol presentat per Vila-seca i el Port és la construcció del contradic de Ponent, una inversió d’aproximadament 90 milions d’euros inclosa en el Pla director d'infraestructures del Port de Tarragona per al període 2015-2035, aprovat pel Consell Rector de Ports de l'Estat el 24 de juny de 2022. El contradic de Ponent és una solució en perpendicular a la costa inèdita i innovadora que les dues parts del protocol han treballat en col·laboració amb l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria, centre de referència mundial en l’estudi de la dinàmica del litoral.

La nova infraestructura, pel costat del port, comptarà amb molls adossats, i per l’altra banda, mirant a la Pineda, oferirà un espai obert, pensat per a les persones, integrat en el paisatge i respectuós amb els hàbitats naturals de l’entorn litoral i marí. Incorporarà un ús social amb uns espais de pineda i aiguamolls, connectant-se a l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000 dels Prats d’Albinyana, diverses rutes per al passeig, amb una “plaça del mar”, miradors i altres espais de lleure i esport que contribuiran a integrar aquesta infraestructura portuària en el paisatge urbà i natural d’aquesta zona i esdevindrà un espai amable per a les persones i un actiu turístic de primer ordre.

La construcció d’aquesta infraestructura d’1,6 km de llarg podria començar en el primer semestre de 2024. El contradic tancarà el Port per la zona sud amb importants avantatges per a la seguretat i per a la protecció de l’entorn natural. D’una banda, millorarà l'operativa dels atracaments del pantalà existent alhora que permetrà tancar completament el port, ja que reduirà la bocana del port fins a tenir 450 m d’amplada, la qual cosa permetrà tancar més fàcilment el port en cas de vessaments; i de l’altra, permetrà, en un futur, eliminar la monoboia situada a una milla de la costa i acollir totes les operacions de descàrrega de cru en el pantalà actual.

En aquests moments, està en període informació pública l'Estudi d’Impacte Ambiental del Contradic, en el qual s’inclouran mesures mediambientals que suposaran la restauració i l’estabilització de la platja de la Pineda, la integració paisatgística del contradic i del seu entorn i la incorporació de l’ús social del contradic per facilitar una major integració amb l’activitat turística de la Pineda.

Un contradic mai vist

El treball conjunt realitzat pel Port i l’Ajuntament de Vila-seca amb el suport tècnic de l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria i l’empresa LANDLAB, Laboratorio de Paisajes, han tingut en compte els efectes derivats de la construcció d’aquesta infraestructura i també els efectes del canvi climàtic sobre aquesta part de la costa fins a l’any 2100. En aquest sentit, el contradic de Ponent està cridat a fer història si tenim en compte el tractament tècnic, arquitectònic i paisatgístic que, a l’empara del protocol Port-Vila-seca, estan treballant aquestes dues institucions amb el suport tècnic abans esmentat. El repte és gran, ja que es tracta de satisfer molts objectius -aparentment oposats- i fer compatible l’ús portuari (protecció del port, activitats logístiques), la protecció i recuperació d’espais naturals (estabilització de la platja de la Pineda i recuperació d´aiguamolls), l’harmonia amb els espais naturals limítrofs, la integració paisatgística, la integració urbana i l’ús social del contradic.

Les solucions apunten cap a la creació d’un espai natural delimitat per la zona protegida dels Prats d’Albinyana, la platja de la Pineda i el contradic, que formaria un espai en forma triangular, que actuaria com a zona de transició entre la població de la Pineda, la platja, el contradic i l’espai de la Xarxa Natura 2000. En un dels vèrtexs, el Parc dels Prats actuaria com a porta d’entrada a aquest nou espai (Porta Natura) que en el seu interior estaria format per una segona llacuna i dunes de transició cap a la Xarxa Natura, uns aiguamolls d’aigua dolça en el centre i unes altres marjals d’aigües salobres en l’extrem més proper al mar. La Porta Natura connectaria amb el passeig marítim i la trama urbana de la Pineda, i permetria accedir a l’espai natural generat.

Aquest espai triangular es fusionaria amb el contradic mitjançant un pendent que uniria progressivament la cota de la platja amb la del contradic, situada a uns 3 metres d’alçada, creant una espècie de pujol en què s’implantaria vegetació autòctona i resistent per formar una pineda. Aquesta pineda actuaria com a una pantalla o filtre natural en els primers 450 metres del contradic, creant diferents habitacions de paisatge i zones verdes que connectarien amb el passeig per a vianants situat al capdamunt del contradic. El passeig també comptaria amb una vegetació d’arbusts i arbres autòctons, resistents a la salinitat del mar, amb una densitat de més a menys intensitat a mesura que s’endinsa en el mar. Un cop assolits els 500 metres del contradic, hi haurà un espai mirador lúdic i social a manera de plaça (la plaça del Mar) que oferirà la possibilitat d’implantar-hi activitats relacionades amb l´oci i les activitats marines.

L’espai de transició i el contradic sumen 10 hectàrees i generaran la possibilitat de gaudir d’itineraris molt diferents i variats en funció dels gustos dels visitants d’aquesta zona. Per una banda, hi haurà itineraris relacionats amb el coneixement de la fauna i la flora. Per l’altra, hi haurà itineraris més relacionats amb el paisatge, el patrimoni o les activitats marítimes. I, finalment, itineraris que facilitin un accés directe al passeig del contradic. La configuració de l’espai també permetrà combinar aquest itinerari al gust dels usuaris.

Tot en conjunt, l’espai dibuixarà una pantalla natural entre la platja de la Pineda i el contradic de Ponent, i convertirà aquest espai en un atractiu paisatgísticament integrat i en condicions de convivència amb els espais naturals adjacents.

Recuperació del fons marí

El contradic de Ponent també serà un factor positiu per a la recuperació i restauració de la fauna i la flora submarines. El tram final d’aquesta infraestructura que combinarà dos materials constructius -a l’inici escullera i caixons en el tram final- estarà constituïda per parets verticals de ciment en l’extrem més endins de la mar que s’aprofitaran per convertir en “parets vives” per regenerar l’hàbitat marí.

Aquestes parets vives estarien revestides de mòduls submergits per facilitar la implantació de flora i faunes d’espècies locals, al mateix temps que contribuirà a la captura de carboni, a l’augment de la biodiversitat, a la millora de la qualitat de l’aigua i a la biomimètica (processos bioquímics dels organismes vius).

Estabilització de la platja de la Pineda

La construcció del contradic de Ponent comportarà la implementació d’una solució definitiva per restaurar i estabilitzar la platja de la Pineda, fent-la resilient al canvi climàtic i evitant haver d’aportar-hi sorra en el futur.

El contradic facilitarà l’acumulació de sorra de forma natural en els dos extrems de la platja, mentre que dos espigons de nova construcció -també amb usos socials- ajudaran a retenir la sorra en la part central. L’actuació, a més, tindrà en compte i contrarestarà el possible augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic fins a l’any 2100, assegurant així la continuïtat futura dels habitatges, els establiments comercials i les activitats turístiques de Vila-seca annexes a la platja.

Restauració ambiental dels Prats d’Albinyana

Totes aquestes actuacions en el front marítim de la Pineda es coordinaran amb la transformació i renaturalització d’un gran espai costaner situat al costat del contradic de Ponent, la platja de la Pineda i el parc dels Prats.

La restauració de l’espai inclòs en la Xarxa Natura 2000 dels Prats d’Albinyana està a punt de començar. Aquesta mesura compensatòria per al desenvolupament de la ZAL és un dels projectes emblemàtics de l’espai inclòs en el protocol. En aquests moments, s’està procedint a l’ocupació de les darreres parcel·les expropiades que constitueix el darrer pas per poder licitar les obres de restauració d’aquest àmbit durant el pròxim mes de març amb una inversió inicial de 2 milions d’euros i ser una realitat en el primer semestre de 2024. La recuperació d’aquest espai natural es convertirà en l’actuació més important dels darrers 30 anys a Catalunya quant a la recuperació d’un àmbit natural des de la restauració de l’Estany d’Ivars a Lleida.

Les 37 hectàrees d’aiguamolls esdevindran una reserva natural en la qual reintroduiran espècies animals autòctones com la tortuga de rierol, la tortuga d'estany i el fartet; i espècies vegetals com alberedes, prats i jonqueres; i es convertirà en un espai de pas o de nidificació d’aus migratòries com la gavina corsa i el flamenc, gràcies a la creació d’una llacuna interior de més de 25.000 m².

Urbanisme sostenible a la ZAL

El projecte econòmic més important de l’àmbit inclòs en el protocol és la ZAL amb unes inversions acumulades de més de 70 milions que, en aquests moments, està en la fase final de la construcció de les connexions amb la xarxa viària. L’obra de vial perimetral està a punt de finalitzar; la construcció del pas sota l’autovia de Salou-Tarragona C-31B s’ha iniciat recentment; la rotonda de la C-31B, davant de l’empresa DOW, entrarà durant el segon trimestre d’enguany en fase de licitació; i la desviació del canal de desguàs, en construcció en aquests moments, es preveu que acabi el pròxim mes d’abril.

En el darrer Consell d’Administració de l’APT es va aprovar provisionalment el projecte d’urbanització de la ZAL. El desenvolupament urbanístic d’aquest espai logístic seguirà criteris sostenibles fins al més mínim detall. Es maximitzaran les superfícies verdes, vegetades amb espècies autòctones de la zona i amb un baix consum hídric.

Aproximadament 180.000 m³ de superfície verda (19% del total de la ZAL). Aquestes zones serviran per disminuir la temperatura del terra (en no estar pavimentades) i fixar CO2.

El disseny dels vials també seguiran pautes sostenibles i tindran zones verdes a les voreres i una mitjana vegetada entre carrils. Aquesta configuració permet disminuir els paviments impermeables, augmentar les zones verdes, disminuir la temperatura del terra i disminuir la potència necessària per il·luminar els vials. Al mateix temps, es posarà en marxa un sistema de drenatge mitjançant l'ús de SUDS (sistemes de drenatge sostenible), que infiltra de forma natural part de l'aigua de pluja en el terreny, minimitzant l'ús del clavegueram i la necessitat de depuració/gestió de les aigües pluvials. Concretament, s’utilitzaran paviments drenants en voreres i en zones aparcament que permeten infiltrar aigua directament a terra, recarregant de forma natural els aqüífers i reduint la necessitat de captació d'aigües pluvials.

Aquest sistema també s’usarà en el 43% dels vials de circulació, respecte al 15% de paviment drenat que hi havia al projecte original. També s’utilitzaran les zones verdes com a punts d'infiltració d'aigua al terreny de manera natural i les mitjanes vegetades com a rases de captació d'aigües pluvials d'escolament dels vials, la qual cosa permet captar aigua i filtrar-la de forma natural en la vegetació. I, a més, l'aigua pluvial que no s'infiltri es recollirà en un dipòsit per regar tota la vegetació en períodes de sequera.

Les energies renovables també tindran un gran protagonisme en el desenvolupament de la ZAL. Està previst establir l'ús de panells fotovoltaics a les teulades de les naus logístiques que han de construir, en el futur, els usuaris i a les zones d'aparcament de camions. El sostre edificable de la ZAL és de 250.000 m², que de manera inicial s’estima que podrien generar uns 75 MWh de potència amb panells de 300 W, fet que suposa una reducció de 60 t/any de CO2.

Equipaments culturals

El protocol entre l’Ajuntament de Vila-seca i el Port de Tarragona també preveu l’impuls conjunt d’equipaments culturals. D’una banda, la restauració, consolidació i museïtzació del Jaciment Arqueològic de Cal·lípolis. Una vil·la romana dels primers segles de la nostra era, situada en el cor d’aquest espai logístic, turístic i natural. Anomenada així pels grecs per la bellesa del paisatge, la fertilitat de la terra i el clima suau, i coneguda per ser la vil·la on es va descobrir el famós Mosaic dels Peixos, una mostra de la riquesa d’aquest racó de la Mediterrània i de l’estret contacte de la civilització romana amb la natura. Aquests treballs de recuperació començaran a finals del mes de febrer, en una primera fase de reexcavació, delimitació i consolidació, amb una inversió d’uns 120.000 euros aportats per l’APT.  

D’altra banda, està previst l’impuls d’un Centre Experiencial i d’Interpretació que permetrà que els habitants de la zona i els visitants d’arreu del món puguin conèixer de prop el procés de recuperació dels espais naturals protegits, les espècies animals protegides i la vida de la fauna i la flora, així com, el naixement i desenvolupament de la vil·la de Cal·lípolis, la forma de vida i els costums dels seus pobladors, a través dels mitjans audiovisuals i virtuals més avançats.

Un acord per a un futur diferent

“Cal·lípolis, l’Equilibri Sostenible” és un acord per un nou model econòmic, social i territorial. Recull les línies estratègiques i els consensos que cal per generar l’equilibri que necessita el nostre territori per desenvolupar una economia sostenible i a la vegada competitiva i respectuosa amb l’entorn natural i amb les persones. El protocol de Vila-seca i del Port representa un canvi de model de progrés econòmic i social en el qual les activitats econòmiques de la logística i el turisme conviuen i s’integren de manera harmoniosa amb l’entorn natural, aportant solucions de futur per al litoral de la Costa Daurada que permetran atraure un turisme culturalment i mediambientalment més compromès.

L’acord entre Vila-seca i el Port de Tarragona també vol ser un exemple de col·laboració institucional en molts vessants: aporta una solució per a la convivència sectors econòmics que en el passat i de manera equivocada es presentaven com a antagonistes; aporta solucions innovadores i avantguardistes a l’hora d’aplicar solucions ambientals per a l’estabilització de la platja de la Pineda i per a la integració d’infraestructures portuàries amb el paisatge i amb els usos socials, turístics i de lleure; i aporta solucions avançades a l’hora de desenvolupar la urbanització d’un espai logístic i industrial sota criteris sostenibles, liderant la transició energètica, la descarbonització i la transformació econòmica del Camp de Tarragona.

El president del Port de Tarragona fa una xerrada a la Cambra de Tortosa dins del cicle Cafè Cambra

Visita l’empresa Kronospan al polígon Catalunya Sud, un dels darrers clients del Port a les Terres de l’Ebre

El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, ha protagonitzat aquest dimecres a les 9.00 h, la sessió “Cafè Cambra” que organitza la Cambra de Comerç de Tortosa. L’acte, que es duu a terme a la sala Federico Mayor Zaragoza, ha estat presentat pel president de la Cambra de Comerç de Tortosa, Francesc Faiges, davant de responsables d’empresa de diversos sectors econòmics de les Terres de l’Ebre, com la producció d’arròs, els cítrics, la comunicació, la construcció i la fabricació de mobles, entre d’altres. Garreta ha estat convidat per exposar la ponència ‘Port de Tarragona, cap a la sostenibilitat econòmica” a través de la qual el president del Port ha volgut ressaltar el compromís de l’Autoritat Portuària de Tarragona la transformació econòmica del país a través de l’adopció de decisions i la posada en marxa de projectes de descarbonització de l’activitat logística i marítima del Port.

Diversificació i sostenibilitat

El president del Port ha defensat que “les institucions que liderin aquest canvi avui seran les organitzacions competitives de demà” ja que la viabilitat i el desenvolupament de les empreses passa per adaptar-se a les exigències de la Unió Europea per reduir les emissions de carboni a un 55 % per l’any 2030. En aquest sentit, el president del Port ha afirmat que “Port Tarragona liderarà la transformació econòmica sostenible del territori”, tant des de les seves competències com col·laborant amb altres administracions i empreses per fer-ho possible.

Garreta també ha explicat que l’estratègia de futur del Port també passa per la diversificació de tràfics, especialment a través de la captació de la càrrega general, la potenciació de la intermodalitat i la inversió en infraestructures ferroviàries. En aquest sentit, ha destacat la construcció de la PortTarragona Terminal de Guadalajara-Marchamalo, a 60 km de Madrid, i l’ampliació i modernització de la PortTarragona Terminal de la Boella, a peu de moll, com dos dels projectes estratègics sostenibles clau per al desenvolupament del Port.

Garreta ha subratllat la proximitat i els vincles de les Terres de l’Ebre amb el Port de Tarragona, i al revés, i s’ha mostrat obert a atendre les necessitats de les empreses ebrenques en el terreny de la logística i de serveis portuaris. Històricament, el Port ha treballat amb empreses del secor de la cel·lulosa, dels productes agroalimentaris congelats, del moble, del marbre i de la ceràmica, i recentment ha començat a donar servei a l’empresa del sector de la fusta, Kronospan.

Visita a Kronospan

L’estada del president de l’APT a Tortosa s’ha completat amb una visita a l’empresa Kronospan, situada en el polígon industrial Catalunya Sud, per conèixer de prop els productes i el procés de fabricació d’aquesta empresa austríaca de recent implantació a les Terres de l’Ebre (200 milions d’inversió inicials que podrien arribar a 400). L’empresa mourà contenidors a través del Port de Tarragona per importar materials per a la producció a la planta tortosina així com en d’altres de la resta de la península i, posteriorment exportar els productes manufacturats.

L’empresa Kronospan és líder mundial en la fabricació de panells de fusta. Produeix materials que s'utilitzen en tot tipus d'aplicacions, des de mobles i disseny d'interiors fins a cases amb estructura de fusta, façanes d'edificis i sòls. Kronospan també produeix paper decoratiu, així com altres productes de valor afegit associats, com panells amb cara de melamina, taulells de paret, marcs de finestres, HDF lacat, taulers compactes, laminats d'alta pressió (HPL) i altres.

Aquesta empresa multinacional fabrica panells a base de fusta en més de 30 països i es present en molts més. Dóna feina a més d'11.000 persones en el món (fins a 185 treballadors a Tortosa) i el 70% de les vendes totals són de productes generats en mercats emergents. És un fabricant que utilitza tecnologia avançada i és pionera en molts dels avenços clau en aquest sector industrial, i que segueix apostant per la innovació.

Economia circular

El projecte Kronospan s'emmarca dins del sector de l'economia circular ja que dóna una segona vida a residus materials en desús, apostant fermament per la sostenibilitat. Kronospan produeix panells utilitzant residus de fusta de la indústria serradora i contribueix a ajudar a garantir que la fusta es valori com una matèria primera limitada. A més, el seu objectiu és obtenir el màxim rendiment possible dels materials d'entrada, generant el mínim residu possible per aconseguir una producció rendible amb el menor impacte ambiental possible.

Aquesta empresa subministra panells a base de fusta certificada pel Programa d'Aprovació d'Esquemes de Certificació Forestal (PEFC) o Forest Stewardship Council® (codi de llicència FSC-C018728®). Aquests productes utilitzen fusta de boscos verificats i ben gestionats, cosa que garanteix un recurs renovable i sostenible.

El pròxim dijous, 9 de febrer a les 19h al Tinglado 2, es durà a terme la inauguració de la nova mostra artística. Un acte obert al públic

Elena Kervinen és una reconeguda artista internacional que ha exposat en diferents galeries d’arreu del món com el Canadà, Londres, Finlàndia i Barcelona

 El Tinglado 2 del Moll de Costa inaugurarà, el pròxim dijous 9 de febrer a les 19h, la nova exposició sota el títol ‘Gairebé tots els fragments’ de l’artista finlandesa, resident a Catalunya fa més de trenta anys, Elena Kervinen. Una mostra que estarà oberta al públic fins al diumenge 19 de març. Es tracta d’una proposta artística a cavall entre la pintura, l’escultura i la instal·lació, fusionant diferents llenguatges que converteixen l’obra amb un perfil contemporani i, alhora, intemporal.

L’exposició

Segons Kervinen la mostra és una collita dels darrers cinc anys durant els quals s’ha aplicat a indagar en el fragment, a fer-ne el seu principal suport, l’alçaprem del seu imaginari.

Fragments de marbre o de granit, matèria fragmentada que ella recull, recompon i pinta a l’oli o dibuixa amb llapis i punta d’or, talment com si fos una arqueòloga de si mateixa. Llenques de marbre o granit esdernegades, les restes d’un món -tal vegada atemorit- que s’ha allunyat i amb el qual s’han trencat molts dels vincles que fecundament s’hi unien. El món de la natura, però també el de la cultura i la tradició, sense els quals vaguem a la deriva, orfes d’arrels i solatge. Trossos de marbre o de granit com una al·legoria de la pèrdua.

Per això cadascuna de les seves obres es presenta en forma de troballa gairebé pampalluguejant i totes juntes formen una autèntica constel·lació. Una sola obra, sí, però sempre inacabada i inabastable. Una gran constel·lació de fragments: els de granit podrien ser himnes a la nit, a les nits d’alta muntanya, tan fondes i palpitants; els de marbre, més aviat remeten al misteri de la llum i de qualsevol forma de vida, a la seva èpica. Els dos infinits a què al·ludia Pascal: l’infinitament petit o l’infinitament gran.

Des de la marca cultural Moll de Costa del Port Tarragona es convida a la ciutadania a participar de la inauguració d’aquesta nova exposició i a fer un nou recorregut per un dels espais que formen part del ‘Moll de la Cultura’ de la ciutat.

Sobre l’artista

Elena Kervinen va néixer a Finlàndia el 1970 i resideix a Catalunya fa trenta anys. Va fer els estudis d’Art a Vapaa Taidekoulu, Escola d’Art d’Helsinki, l’Escola Massana de Barcelona, la Winchester School of Art del Regne Unit i l’École des Beaux Arts de Saint-Étienne.

Ha participat en exposicions col·lectives a La Capella i a l’Espai 13 de la Fundació Miró. Va fer la primera exposició individual l’any 2000 a la galeria Maria José Castellví, i des de llavors ha realitzat exposicions individuals a la Galeria Bronda i al Pori Art Museum de Finlàndia, a Axis Art Gallery al Canadà, i al Temple Romà de Vic entre altres. La seva obra ha sigut seleccionada al Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas, a fires com Art London Contemporary, ForoSur 2010 i Art Innsbruck entre altres. Des de 2016 presenta la seva obra a la galeria Quadern Robat a Barcelona.

Més informació

https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats/detalldelevent/2879/-/exposicio-gairebe-tots-els-fragments