El president del Port de Tarragona tanca el seu mandat fent balanç i posant-se a disposició per facilitar a la nova presidència una transició ràpida i exhaustiva en benefici de l’organització i del territori
Josep M Cruset: “Aquesta organització ara pensa en gran, pensant que tot és possible i que l'únic límit que hi ha és el que ens autoimposem nosaltres mateixos”
El Port se situa en el 5è lloc del rànquing estatal de 2021 i realitza un cicle inversor de més de 100 milions d’euros entre 2018 i 2022
EL'APT assoleix l’aprovació del pla especial d’urbanització de la ZAL en un any (2019), se n’inicia la construcció el 2021 i ja està en marxa la seva comercialització
El Port fomenta el transport intermodal amb les terminals de la Boella i de Guadalajara-Marchamalo, i la participació a TIM Monzón i Llitera TIM
Port Tarragona fa una aposta decidida pel respecte del medi ambient, la sostenibilitat i la seguretat
El president del Port, Josep M Cruset, ha celebrat avui una roda de premsa de balanç de mandat 2018-2002 amb l'objectiu ha dit de “tancar el seu mandat fent balanç, i oferint una transició ràpida i exhaustiva en benefici de l’organització i del territori” després de quasi 4 anys al capdavant de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT).
Josep M Cruset, assumeix la presidència de l’Autoritat Portuària de Tarragona havent estat alcalde de Riudoms i vicepresident de la Diputació de Tarragona. En el moment de la seva arribada al Port, no exempta de certa sorpresa, la periodista Carla Pomerol el defineix com “el fill de pagès que mira el mar” en una entrevista per a un mitjà local. Una frase que, segons reconeix ell mateix, no només explica els seus orígens sinó també els valors que mouen l’esperit innovador i perseverant del president sortint del Port de Tarragona.
Cruset sempre ha explicat que la gent que viu de la mar i la gent que viu de la terra tenen molt en comú. En més d’una trobada amb els veïns del Serrallo, barri mariner amb una intensa relació amb el Port, el màxim responsable del Port entre 2018 i 2022 ha explicat que no hi ha professió més semblant a la de pescador que la de pagès, ambdues depenen de la benevolència del clima, són físicament molt dures i marquen el caràcter resilient i perseverant dels qui l’exerceixen. Aquests trets, Josep M Cruset, els transforma en principis rectors del seu mandat al capdavant del Port, en aquesta manera de ser i de fer particular que el caracteritza, pel fet de ser fill d’un poble petit, arrelat a la terra i acostumat ha hagut de lluitar més per cada objectiu.
Els inicis
Des del primer dia -el seu nomenament va ser el 23 de novembre de 2018- Cruset s’enfronta a reptes de futur importants al capdavant del Port de Tarragona. Només començar, una primera dada el sobta. En 30 anys, el Port de Tarragona ha passat de ser el 3r port més important de la península a ocupar la 7a posició, superat per altres ports que en els anys noranta ni tan sols sortien entre les primeres posicions. Durant aquestes tres dècades, si bé el creixement del Port és sostingut i econòmicament rendible, resulta que el ritme dels competidors és més intens i l’acaben superant. El diagnòstic és clar: hi ha projectes estratègics i inversions sobre la taula que necessiten un impuls per aconseguir un Port de Tarragona modern i competitiu a curt i mitjà termini, sense tràfics fins llavors estructurals, com el carbó.
Horitzó 2023, la nova arquitectura del Port
En els quasi 4 anys de mandat com a president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Cruset escolta els diferents actors, analitza la situació, marca els eixos estratègics i juntament amb l’equip de l’Autoritat Portuària posa en marxa un ambiciós pla d’inversions a 5 anys de 150 milions d’euros per preparar el Port per a un canvi de paradigma radical basat en la diversificació de tràfics, en la transició energètica i en la transformació econòmica sostenible. Recentment, Ports de l’Estat va aprovar el Pla Director d’Infraestructures del Port de Tarragona 2015-2035 després de 8 anys de tramitació. El pla conté l’arquitectura del que serà el port del futur. L’assoliment de les principals grans inversions d’aquest pla convergeixen en l’any 2023, una data que deixarà el Port ben orientat per créixer de manera sostenible i reforçar el rol de motor econòmic de Catalunya que ja està exercint, i especialment del Camp de Tarragona. Dins de l’Horitzó 2023 s’inclou la nova Zona d’Activitats Logístiques d’un milió de m2, la construcció de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo a 70 km de Madrid, l’ampliació i modernització de la Terminal de la Boella per acollir 16 trens diaris, i els treballs preliminars per a la construcció del contradic de Ponent. “Unes fites que han transformat el port i permetran que Port Tarragona consolidi a mitjà termini una 4a posició folgada darrere el tres grans ports estatals: Algesires, València i Barcelona”, afirma Cruset.
Prioritat, la sostenibilitat mediambiental
“Creixement sí, però sostenible”, ha esdevingut un leitmotiv de l’APT. Un objectiu que Cruset n’ha fet bandera: “Per sort, avui el creixement econòmic no s’entén si no va acompanyat del respecte pel medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic”, explica tot sovint el president del Port. I com que per a Cruset les paraules han d’anar acompanyades de fets, el juliol de 2020 l’APT presenta el Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030 del Port de Tarragona, el primer que aquesta institució aprova en la seva història. Consta de 3 eixos, 25 objectius i 88 accions, convertint els compromisos en actuacions tangibles i mesurables. Un pla on s’apleguen projectes ambiciosos com la restauració de les 37 hectàrees de l’espai natural dels Prats d’Albinyana a la Pineda (Vila-seca), una zona PEIN inclòs a la Xarxa Natura 2000, les obres del qual ja estan a punt per iniciar-se, amb projectes com la compra del 100% de l’energia verda, la col·locació de panells solars a les instal·lacions de l’APT, la regeneració del fons marí amb la immersió de biòtops, la protecció de la gavina corsa, l’electrificació de molls, l’ampliació de la flota de vehicles elèctric i híbrids, i la potenciació del transport de mercaderies per ferrocarril i el transport intermodal amb les terminals de la Boella i de Guadalajara-Marchamalo, i la participació a TIM Monzón i Llitera TIM. Però potser la imatge més simbòlica d’aquest compromís va ser l’enderrocament de la planta producció de ciment al moll d’Aragó, que va evitar l’emissió de fins a 7.287,84 tones de CO2 per any.
La recuperació d’espais paisatgístics també ha estat present en l’acció sostenible de l’APT. Un exemple és la recuperació d’un tram del camí de ronda Salou, condicionant els 1,250 quilòmetres restants d'aquest itinerari del litoral i la zona del racó de Salou. L’APT també ha fet plantades de vegetació autòctona en zones industrials, com en l’accés al Port pel moll de Reus, i la col·locació per plantes mediterrànies en passeigs, places, rotondes i jardins en el frontal marítim de la ciutat.
Un altre tema prioritari ha estat l’impuls d’un major control de les activitats portuàries en matèria de la qualitat de l’aire. El Port de Tarragona ha anat més enllà de l’adhesió de l’acord de la Cimera per la Qualitat de l’Aire i ha passat a l’acció. El seu Consell d’Administració ha adoptat instruccions específiques per a les operatives del carbó, d'agroalimentaris, fosfats i adobs, i de minerals molt pulverulents per tal que les empreses que operen al port compleixin amb la normativa mediambiental. Paral·lelament, el Port ha invertit recentment més de 200 mil euros en l’ampliació de la Xarxa de Seguiment Atmosfèric amb 7 nous equips (6 fixos i un de mòbil) que se sumen als 5 existents per tal de millorar la seguretat laboral i la vigilància mediambiental dins del recinte portuari.
Creixement econòmic sostenible
El compromís per un creixentment sostenible del Port és compartit amb les principals administracions, institucions i empreses del territori, però de manera especial amb l’Ajuntament de Vila-seca, atès que és el municipi que acollirà una important extensió d’instal·lacions portuàries. Un acord que es va recollir i escenificar amb el Projecte Cal·lipolis Next Generation per convertir un extens espai, a cavall entre la Pineda i el Port, en un nou motor econòmic de tipus industrial logisticointermodal, turístic i paisatgístic. Aquest compromís ha quedat materialitzat a través de l’aprovació per unanimitat, en el darrer Consell d’Administració, del protocol d’actuació entre l’APT i l’Ajuntament de Vila-seca en què es recull el creixement del Port de Tarragona de manera compatible amb la redefinició sostenible del front marítim de la Pineda, la consolidació ambiental de la platja, la regeneració de l’ecosistema marí i l’impuls a un nou model de turisme sostenible. La construcció del contradic de Ponent anirà acompanyat d’accions com la regeneració de la platja, l’ús social del contradic, la recuperació dels Prats d’Albinyana, la valorització del jaciment romà de Cal·lípolis i l’impuls d’un centre d’interpretació d’aquest espai natural. A principis d’aquest any ja es van encarregar els treballs tècnics i estudis necessaris, els quals, a hores d’ara, ja estan molt avançats.
Anys complicats superats
Els períodes 2018-2022 han estat també anys difícils. A la crisi política, econòmica i social de caràcter general s’hi ha sumat fenòmens locals de gran impacte en el Port de Tarragona. L’octubre de 2019, Cruset va haver d’afrontar els efectes d’una nova riuada del Francolí que va deixar una acumulació important de troncs i de restes vegetals dins del port que posaven en risc la seguretat en la navegació. L’any següent, la tempesta Glòria, al gener, va deixar més d’un milió d’euros en desperfectes, especialment al dic de Llevant i, tot seguit, la pandèmia covid-19, enllaçant onades entre 2020 i 2021, però durant les quals el port no va deixar de funcionar ni un sol dia alimentant la cadena de subministrament, i va cedir les seves instal·lacions per emmagatzemar material sanitari i, en l’àmbit del reconeixement als professionals implicats, va organitzar una exposició fotogràfica en homenatge als serveis d’emergències, entre d’altres accions solidàries. L’any 2021 també va ser l’any de l’incendi del vaixell Elbeik, l’agost de 2021; enguany, els efectes de la guerra Ucraïna amb unes altíssimes exigències operatives en el tràfic de cereals, pinsos i farines i, molt recentment, la modernització del servei portuari de l’estiba... Una col·lecció de moments força complexos que la planificació acurada i l’equip del Port no van permetre que interferissin en el calendari d’implementació dels objectius estratègics de l’APT.
Creixement en tràfics marítims
Efectivament, Cruset pren les regnes d’un port situat en la 7a posició en el rànquing estatal i el remunta a la cinquena posició en 4 anys. L’any 2021, Tarragona és la revelació, no només per una 5a posició amb regust de 4a (la diferència va ser inferior a les 25.000 tones), sinó també per ser el port que més creix del top 10 estatal amb un 19% més de tràfics. Una intensa activitat comercial -nova línia ro-ro amb Turquia per transportar els productes d’Inditex-, una aposta decidia per la digitalització -nou Sistema d’Entregues d’Agroalimentaris (SEA)- i una estratègia de diversificació de tràfics -creixement en càrrega general amb contenidors, vehicles, pasta de paper i productes siderúrgics- contribueixen a aquest augment de tràfics nous i a pal·liar la desaparició d’altres tràfics consolidats obsolets, com el carbó. I encara cal sumar-hi tot un seguit d’importants projectes comercials ambiciosos, que a hores d’ara estan molt avançats, i que s’implementaran en els pròxims mesos, com les implantacions de noves activitats a la ZAL que augmentaran els tràfics del port i alhora generaran milers de llocs de treball per al territori, com les noves línies marítimes de contenidors que posicionaran el Port entre els grans del sistema estatal, i com les properes inversions privades en el moll de la Química que suposaran un salt endavant del Port com a hub químic.
Creuers, rècord històric
El mandat de Josep M Cruset també serà recordat per haver consolidat el projecte de creuers de Tarragona assolint el rècord de passatgers en la temporada 2019. Aquell any, el Port de Tarragona va superar la xifra de 130.000 passatgers en 63 escales. Uns mesos més tard -a l’abril 2020 en plena pandèmia- començaven les obres del nou moll de Balears i 17 mesos més tard, l’octubre de 2021, s’inaugurava aquesta infraestructura de 30 milions d’euros de pressupost. El nou moll de 40.000 m2 i 750 m d’atracada permet l’escala de 3 creuers simultanis i millora la seguretat i la comoditat en l’operativa d’embarcament i desembarcament de passatgers. El febrer de 2022, Global Ports, l’operador de terminals de creuers més important del món, és la guanyadora de la concessió de la nova terminal de creuers i es compromet a construir un edifici modern i sostenible de més de 3000 m2 i 5 milions d’inversió operatiu al 2023, el projecte del qual ja s’està tramitant. Aquesta aliança suposa un punt d’inflexió en el turisme de creuer del nostre territori que en menys de 5 anys superarà els 150.000 passatgers per temporada i es convertirà en una destinació de primer nivell a la Mediterrània occidental amb un enfocament sostenible i consensuat amb les principals institucions del territori. Enguany, l'activitat ha recuperat el ritme i el Port de Tarragona tancarà amb 36 escales i uns 70.000 passatgers. L’any 2023, el Port preveu acollir unes 50 escales i un total de 90.000 passatgers, entre les que cal sumar-hi la petició de 26 escales d’MSC Cruises (uns 50.000 turistes).
Salt endavant en tecnologia i digitalització
L’actualització tecnològica i digital també ha estat un objectiu del projecte de Josep M Cruset per al Port de Tarragona. Un repte actual de totes les organitzacions empresarials que volen ser competitives a l’àmbit europeu i global. El Port de Tarragona ha guanyat eficiència i competitivitat amb la implantació del SEA (Sistema d’Entregues d’Agroalimentaris), una eina per a racionalitzar els lliuraments de cereals que han de ser transportats per carretera cap a Catalunya i Aragó, principalment. El SEA distribueix més de 4 milions de tones a l’any i suposa un gran avantatge perquè permet una reducció 2,5 milions d’euros mensuals en cost d’oportunitat per a les empreses, la disminució del temps d’espera en 50 minuts de mitjana i el decreixement d’emissions de CO2.
En paral·lel, el Port ha reforçat la seva xarxa de fibra òptica en l’interior dels molls, ha modernitzat els seus servidors i equips, i els seus sistemes de ciberseguretat, convertint-se en l’únic port de l’Estat espanyol en disposar una doble certificació en aquest camp, l’ISO 27001 en Gestió de la Seguretat de la Informació (SGSI) i certificació de l’ENS-Esquema Nacional de Seguridad. En aquest sentit, també s’han millorat els controls d’accés al Port amb diverses inversions (càmeres, aplicacions, etc.) i amb el desenvolupament de l’aplicatiu Exit-SCT, un nou Sistema de Control de Tripulants, atès el caràcter d’infraestructura crítica del Port.
Seguretat i gestió d’emergències
Un altre front que ha sortit reforçat ha estat la seguretat industrial amb l’ampliació i extensió de la Xarxa Antiincendis en la totalitat dels molls del Port de Tarragona i també el Serrallo i el Moll de Costa. L’APT ha dissenyat aquest sistema conjuntament amb els equips de bombers del Parc Químic i els Bombers de la Generalitat de Catalunya i ha desplegat un sistema de 125 hidrants per fer front als incendis.
Un altre salt organitzatiu i tecnològic realitzat en els darrers 4 anys és la millora del sistema de gestió d’emergències i l’actualització dels mitjans tècnics i digitals per ajudar en la presa de decisions en situacions de crisi. El nou edifici seu institucional -la reforma del qual s’ha fet entre 2019 i 2021- acull la sala de gestió de crisi més moderna de tot el sistema portuari de l’Estat. Està dotada d’un total de 15 pantalles per a tenir accés a la informació portuària, tècnica i meteorològica en línia, videocomunicacions, etc. i un vídeowall per accedir a les més de 300 càmeres de vigilància i 300 sensors del recinte portuari. A més, l’APT ha signat un acord amb Bombers de la Generalitat dotat de 800.000 euros per a l’adquisició d’un camió, d’equipament i la realització de formació per a la gestió d’emergències portuàries. L’APT també s’ha adherit al sistema català de comunicació de crisi Xarxa RESCAT, la qual cosa contribueix a una millor integració i comunicació del Port amb el seu entorn. Els protocols d’actuació en emergències marítimes desenvolupats en el Port de Tarragona també ha estat en l’origen de la signatura del conveni entre Salvament Marítim i la Generalitat de Catalunya per a l’impuls del grups d’intervenció per a la resolució d'incidents marítims. Aquesta tasca ingent per millorar la seguretat i la gestió de les emergències ha rebut el reconeixement de la certificació ISO22230 de gestió d’emergències, convertint el Port de Tarragona en el primer de tot l’Estat en obtenir aquest diploma i esdevenint un model de referència per a la resta de ports.
D’altra banda, s’està desplegant un sistema de visualització d’emergències mitjançant drons, que permetrà que des de la sala de gestió d’emergències es pugui tenir visió directa sobre possibles emergències i, a la vegada, recollir informació ambiental de l’entorn d’aquestes.
Moll de Costa, el nexe cultural amb la ciutat i el territori
Josep M Cruset també ha impulsat la vessant cultural del Port a través dels equipaments i activitats del Moll de Costa fins assolir el qualificatiu de la Rambla de la Cultura. Potser la més destacada és la rehabilitació de l’edifici del Museu del Port i el redisseny i modernització de la seva proposta museística amb una inversió de més de dos milions d’euros (la majoria del finançament aconseguit a través al 2% cultural) i que va ser reinaugurat el 17 de juliol de 2021. En aquest període de mandat, el Museu va fer 20 anys, l’Arxiu del Port va celebrar 30 anys, el Teatret del Serrallo el 5è aniversari de la seva rehabilitació... espais que, a través d’activitats, xerrades, presentacions de llibres, han contribuït, juntament amb les exposicions i actes del Tinglados i Refugis, que més de 179.000 persones visitin el Moll de Costa del Port de Tarragona cada any. En aquest apartat cultural també cal destacar la potenciació dels esdeveniments de cicle anual com les Havaneres del Port (enguany van celebrar 30 anys), Racons de Mar (música en espais portuaris), Expressa’t (obert a totes les escoles de música i dansa del territori), Voramar, PortAutors, Cinema a la fresca... la majoria en espais de l’estimat barri mariner del Serrallo.
Efectivament, el Serrallo també ha estat un objectiu important per a Josep M Cruset. La relació amb els veïns d’aquesta vila marinera, marcada per la seva experiència prèvia com a alcalde, ha estat molt estreta i embolcallada d’un clima de col·laboració per a la millora del barri, la potenciació de les entitats i l’impuls de la seva cultura popular. Fruit d’aquest treball conjunt, el Port està implementant un pla de millora de la façana marítima per valor de més d’un milió d’euros estant ja operatiu el nou pantalà que permet tenir una vista directa sobre el barri i la coberta sobre els parcs infantils que permet utilitzar-los durant l’estiu. A més a més, el Port ha estat present en la recuperació d’elements festius, com el Ball de Titans del Gremi de Marejants, així com la dels gegants Barri del Port i la recuperació del Griu del Barri de l’Arrabassada. A més, el passeig i altres espais del Serrallo han acollit esdeveniments que han aplegat milers de persones com les Havaneres i el Cinema a la fresca.
La seu institucional, icona de la ciutat de Tarragona
La recuperació de la seu institucional és una de les accions que segurament més recordaran els veïns i veïnes de Tarragona. La remodelació de l’antiga -ara nova- seu de l’Autoritat Portuària ha estat una acció molt celebrada pels tarragonins i tarragonines i suposa la recuperació d’una imatge icònica de la ciutat. La ubicació i la “brutalitat” original de l’edifici contribueixen amb el remodelat passeig Marítim -una de les primeres obres posades en servei per Josep M Cruset- a crear un paisatge urbà agradable i practicable, junt amb el Moll de Costa i el frontal marítim del Serrallo. En conjunt formen un continu urbà amb la resta de la ciutat harmoniós i agradable que, amb aquestes darreres actuacions, visualitza tota la seva potència. La seu institucional acull actualment les dependències de la Presidència, la Direcció General, la Secretaria General i Serveis Jurídics i Comunicació, a més de Salvament Marítim i la Sala de Gestió d’Emergències més avançada del sistema portuari estatal.
Esdeveniments amb projecció internacional
L’estratègia comercialitzadora, juntament amb el fet que el Port de Tarragona ha esdevingut un referent en el sector logístic, ha fet que el Port hagi augmentat la seva presència en fires internacionals -unes 60 fires i congressos el 2022- i en l’organització d’esdeveniments amb projecció nacional i internacional. Un dels primers esdeveniments mundials del mandat de Josep M. Cruset va ser la cimera mundial de la indústria del paper i la pasta de paper, amb la presència de més de 600 alts càrrecs de la indústria i la logística d’aquest sector. Pocs mesos després, el 28 de febrer de 2020, el Port celebrava els seus 150 anys amb un acte amb més de 800 persones al Refugi 1 del Moll de Costa, amb la participació del president de la Generalitat, Quim Torra, i les principals autoritats de tot el país, posant en relleu el lideratge que ha passat a tenir la institució en el territori i el país.
El Port també ha estat l’organitzador de trobades sectorials amb un important impacte internacional. L’Agrifood, esdeveniment biennal d’agroalimentaris, i el Med Hub Day, sobre logística de productes químics, reforça el lideratge del Port de Tarragona a la Mediterrània en aquests dos sectors. El Port també lidera l’impuls del transport intermodal a través de la jornada que cada any organitza en aquest sentit, el Rail Day.
Enguany, durant el mes de juny, el Port també es va convertir en el punt neuràlgic de la modernització del sistema portuari de l’Estat amb la celebració de tres jornades obertes als responsables institucionals i tècnics de totes les Autoritats Portuàries, sobre ciberseguretat i TIC, Gestió d‘Emergències i Novetats jurídiques en dret portuari i marítim, respectivament.
Comunicació àgil i transparent
Una de les premisses de Josep M Cruset és que les institucions públiques han d’explicar el què fan amb transparència: “cal comunicar què fas, com ho fas i perquè ho fas”, explica. Per això, la comunicació transparent ha estat un pilar fonamental de la seva gestió: explicar proactivament, atendre peticions d’informació de manera àgil i facilitar tot tipus d’informació detallada quan s’ha demanat o ha estat necessari. Les rodes de premsa, les notes i les atencions a mitjans han estat els canals més freqüents per explicar les activitats del Port, sense oblidar les xarxes socials, a través de les quals el president ha transmès els detalls del món portuari i la seva gestió. Per a Cruset els mitjans de comunicació i, més concretament, els professionals del periodisme són agents fonamentals per assolir una societat democràtica plena i saludable. Un convenciment que s’ha pogut comprovar amb fets com el suport als Premis de Periodisme Mañé i Flaquer del Col·legi de Periodistes de Catalunya o l’exposició ‘Tarragona confinada. La ciutat amagada’ al Tinglado 1 del Moll de Costa amb la participació d’11 fotògrafs i fotoperiodistes tarragonins.
La comunicació amb la societat tarragonina també s’ha realitzat a través de visites guiades a les instal·lacions portuàries, xerrades en cambres de comerç i altres entitats professionals i empresarials, associacions de veïns i veïnes, centres docents, etc. i mitjançant la creació de dos panels: l’Espai d’Opinió de Port Tarragona de caràcter social, i el Panel Econòmic, format per opinadors experts.
Aquest compromís amb una comunicació àgil i transparent ha estat reconegut pels professionals del sector, mitjançant el nomenament del Port de Tarragona en dues ocasions com a candidat a Petxina Oberta, el distintiu que es dona a aquelles persones o entitats que amb la seva accessibilitat ha facilitat més la tasca informativa dels mitjans de comunicació.
Gestió econòmica solvent i organització interna moderna
El números econòmics de la gestió de Josep M Cruset també són positius. Entre 2018 i 2022, l’equip directiu de l’APT ha realitzat inversions per un valor total de 100,9 milions d’euros i ha reduït el seu endeutament de 57,5 milions d’euros a 40, el que representa un 27% menys. Unes xifres que demostren una gestió econòmica solvent malgrat els efectes de la covid-19 en l’economia mundial i, en particular, la local. El Port de Tarragona va tancar amb beneficis l’any 2020, malgrat els greus problemes de la logística durant la pandèmia i va actuar proactivament per ajudar econòmicament les empreses, adoptant mesures de suport a la comunitat portuària per valor de més de 25 milions d’euros en accions com injectar liquiditat amb l’avançament de pagaments a més de 400 empreses (uns 10 milions d’euros), ajornar pagaments (un 13 milions d’euros) i la rebaixa de taxes.
En matèria de recursos humans, Cruset ha impulsat eines per afavorir la transparència i els drets dels treballadors impulsant una enquesta de clima laboral, un pla d’igualtat propi de l’APT, el Codi ètic professional, un pla antifrau, un protocol contra l’assetjament laboral, la formació en TIC, etc. per tal de dotar l’APT d’una política de recursos humans alineada amb les necessitats actuals de les grans organitzacions.
Port solidari
El període 2028-2022 també s’ha caracteritzat per una intensa tasca social i solidària. En aquest període, s'ha invertit de forma directa 903.000 euros en 168 projectes de compromís amb l'entorn social del Port de Tarragona. Concretament, en patrocinis i convenis en l'àmbit cultural, esportiu i social, Port Tarragona ha realitzat un total de 92 accions per valor de 623.000 euros; i en ajuts RSC i ajudes de PortSolidari s'han adjudicat 280.000 euros en 76 projectes, 10 dels quals són aportacions procedents dels Ajuts Sílvia Cuesta gestionats pel grup de treballadors PortSolidari. En els moments més difícils, en els primer mesos de la pandèmia, el Port de Tarragona va ser una de les primeres institucions del territori en oferir les seves instal·lacions al sistema sanitari per contribuir a lluitar contra la covid-19. I, posteriorment, al començament de 2021, va reorientar la seva política d’RSC a pal·liar els efectes de la pandèmia a través d’aportacions econòmiques al Taller Baix Camp i el seu programa d’ajuda alimentària, a l’Associació Socioeducativa Joventut i Vida amb el projecte de menjador social a Bonavista i a la Fundació Bona Nit i el seu programa d’ampliació d’habitacions per als sense sostre; i a Càritas, Creu Roja i el Banc dels Aliments a través de les accions i ajuts de PortSolidari. Més recentment, Port Tarragona va actuar com a centre de logístic per a la recollida, classificació i reenviament d’ajut humanitari per als refugiats ucraïnesos a causa de la invasió del seu país per part de Rússia, amb l’enviament de diversos camions amb productes d’higiene, aliments i roba.
Modernització i acceleració
Per a Cruset “els èxits del Port són el fruit de la suma de l’esforç, el treball i les capacitats de tot l’equip del port”. Els trets que han caracteritzat el mandat de 4 anys de Josep M Cruset al capdavant de l’Autoritat Portuària de Tarragona no només venen marcats pels seus orígens familiars i els anys d’alcalde. A la capacitat de resiliència i a la perseverança, cal sumar-hi la implicació i la professionalitat. En el seu entorn sempre s’ha comentat que “la seva manera de treballar té més de gerent que de president: sempre al peu del canó, sempre interessat en estar informat de tot, amb capacitat d’anticipació, i amb lideratge integrador, comptant sempre amb l’equip”.
La comunitat portuària i els diferents actors del territori coincideixen en l’opinió que al final de la seva etapa com a president del Port, Josep M Cruset deixa molta feina feta de present i de futur. L’impuls modernitzador dels darrers anys i l’acceleració dels projectes estratègics garanteixen un present sòlid i el creixement futur del Port de Tarragona, a través de tot un conjunt de projectes: assolits (moll de Balears i Pla Director del Port de Tarragona), en execució (ZAL, PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, Terminal de creuers de Global Ports, Xarxa Natura 2000, etc.) i encarrilats (PortTarragona Terminal la Boella, contradic de Ponent, nous accessos ferroviaris per facilitar la sortida de mercaderies per l’interior, ampliació de la terminal de contenidors, etc.), que configuren l’arquitectura del Port de Tarragona d’avui i de demà.
A tots aquests avenços fets ja realitat, s’hi incorpora, a més a més, el treball per implementar conjuntament amb Vila-seca el projecte del contradic de Ponent, la Zona d’Activitats Logístiques, la Xarxa Natura 2000 i la recuperació i estabilització de la platja de la Pineda. A tot això, cal sumar-hi la recent integració dels gairebé 200.000 m2 de nous terrenys adquirits a la Generalitat de Catalunya a l’entorn del Complex Educatiu de Tarragona que són claus per garantir la competitivitat del Port, i la propera presentació de l'estudi sobre l’impacte dels creuers, per tal de contrastar científicament i de manera realista l’escàs impacte ambiental d’aquesta activitat turística en la ciutat i el territori.
En la roda de premsa de tancament, el president de l’APT ha resumit aquesta etapa de 4 anys: “Hem pensat en gran per ser grans. En tot moment hem tingut clar que tot és possible i que l'únic límit és el que ens autoimposem nosaltres mateixos com a organització i com a territori”. Josep M Cruset deixa un port transformat físicament, amb una mentalitat organitzativa radicalment diferent i que en conseqüència s’ha convertit en un referent en el sector logístic mediterrani i europeu, i un referent territorial en la transformació econòmica, energètica i sostenible del seu hinterland.
Agraïments i transició ràpida i exhaustiva
Per acabar, la roda de premsa ha conclòs amb unes paraules del president del Port amb les quals ha agraït la feina feta a les 250 persones que treballen a l’APT, a les empreses que operen al Port, a les institucions i entitats de la ciutat de Tarragona, de Vila-seca i de tot l’entorn econòmic i social del Port. Amb les seves darreres paraules, “la nova presidència em té des d'aquest moment a la seva disposició per allò que li convingui”, ha reiterat la seva total disposició per realitzar una transició ràpida i exhaustiva en benefici de l’organització i del territori.
