Després d’un any de les immersions el grup professional ha observat que, al voltant de tots els biòtops submergits es produeix un increment de la diversitat d'espècies marines

El projecte, amb l’objectiu de regenerar la vida marina, va estar impulsat per la Universitat Rovira i Virgili amb la col·laboració de Port Tarragona

El setembre i el desembre de 2021 es van fer les tres immersions en tres localitzacions seleccionades

El Port Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili presenten els primers resultats de la iniciativa mediambiental en submergir biòtops a les aigües del Port durant el 2021. Es tracta d’una iniciativa recollida dins de l’eix ‘Sostenibilitat Ambiental’ del Pla de Sostenibilitat del Port Tarragona- Agenda 2030.

El grup de professionals encarregat de la iniciativa afirma que al voltant de tots els biòtops submergits es produeix un increment de la diversitat d'espècies marines.

Després de gairebé un any, el projecte culmina amb la presentació dels primers resultats fruit de les tres immersions realitzades al setembre i desembre de 2021 en tres ubicacions diferents; Punta de la Platja del Miracle, en l’espai anomenat ‘Illa’ davant de l’Escullera o dic de Llevant i en un altre indret conegut com ‘Corba’.

Els resultats mostren que tots els biòtops mostren un dens recobriment per algues i fauna invertebrada macroscòpica, amb diversitat d'espècies. Es pot destacar la presència de pops, peixos diversos i postes d'ous de calamar.

Per altra banda, les estructures submergides a la Punta del Miracle son les que millor han resistit els embats dels corrents i les tempestes. Les ubicades a prop de l'escullera han estat parcialment soterrades.

Continuïtat del projecte

Durant aquest període d’immersió dels biòtops, un grup de professionals van fixar exemplars d'ostra plana a les estructures submergides per millorar la qualitat de l'aigua.

Després d'un any, s'ha vist que no s'han aconseguit bons resultats amb la supervivència de Posidonia oceanica. No obstant això, en el cas de la Cymodocea nodosa els resultats són esperançadors, ja que s'ha produït una proliferació espontània de rizomes al voltant dels biòtops gràcies a la fixació del fons sorrenc que causen les estructures. Els responsables de l’acció mediambiental asseguren que, tenint en compte el nombre de biòtops submergits i l’impacte que han ocasionat, es podria plantejar la continuïtat del projecte duent a terme noves immersions.

Resum del projecte

El projecte d’immersió de biòtops amb un pressupost de 15.000 euros més IVA va ser finançat pel Port de Tarragona, impulsat i supervisat per la URV, i desenvolupat per les empreses TecnaTox i DeepSea Numerical.

L’acció, presentada públicament, el setembre de 2021 tenia com a objectiu principal recuperar les poblacions de cefalòpodes d’interès pesquer com la sèpia, el calamar i el pop i les fanerògames marines com la Posidònia oceànica, coneguda com l’alga de vidrers i la Cymodocea nodosa. La forma, dimensions i disposició de les àmfores i biòtops era adient perquè les espècies poguessin trobar refugi i protecció i facilitar la seva reproducció.

Van ser tres les immersions que es van dur a terme en aquests darrers 12 mesos. En la primera immersió es van submergir un total de 7 palets de biòtops, amb un pes mitjà de 250 kg aproximadament cadascun. Aquests elements, construïts amb materials naturals biodegradables, es van col·locar el passat 17 de setembre de 2021 a una profunditat d’entre 10 i 14 metres en els punts escollits a la zona la Punta de la Platja del Miracle.

La segona i tercera immersió de biòtops van ser el passat 10 de desembre 2021 i en aquella ocasió va tenir lloc en l’espai anomenat ‘Illa’ situat entre 15 i 18 metres de profunditat davant de l’Escullera o dic de Llevant, i en un altre indret anomenat ‘Corba’, situat entre 13 i 18 metres de profunditat.

Aquestes tres ubicacions van ser seleccionades per l’equip d’investigació de la URV, en funció de les condicions òptimes per instal·lar aquestes estructures i en funció de la detecció d’espais on les comunitats marines no estan plenament desenvolupades o han sofert problemes de degradació ambiental.

El Port de Tarragona destaca l’alt compromís i el bon servei dels operadors Bergé Marítima i Noatum Terminal Tarragona com a factors clau d’aquesta primera posició

El Port comparteix amb Pasaia la primera posició i supera els ports de Barcelona, València, Santander, Màlaga, Vigo i Sagunt

Les terminals tarragonines se situen en 4,4 punts sobre 5 en el tràfic de vehicles sobre una mitjana de 4

Augmenta, per quart any seguit, la valoració de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions

L’ANFAC (Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions) ha fet públic l’Estudi de valoració de la logística maritimoportuària de 2021 i ha atorgat una valoració de 4,4 sobre 5 punts en el tràfic de vehicles a les terminals del Port de Tarragona: Bergé Marítima i Noatum Terminal Tarragona.

El Port de Tarragona encapçala la primera posició juntament amb el Port de Pasaia entre els ports del sistema portuari espanyol en tràfic de vehicles segons aquest estudi que cada any publica ANFAC i destaca “l’alt compromís i el bon servei dels operadors Bergé Marítima i Noatum Terminal Tarragona com a factors clau d’aquesta primera posició”.

És el quart any consecutiu que l’entitat portuària tarragonina augmenta en aquesta valoració per part dels fabricants d’automòbils i camions, i es posiciona per damunt de la mitjana ponderada de tot l’estudi que és del 4. Les principals virtuts que destaquen del port tarragoní son la pro activitat, la facilitat amb els tràmits, els bons accessos per carretera i ferrocarril i en l’agilitat en la manipulació dels vehicles, entre d’altres.

L’enquesta de l’associació de fabricants de cotxes estableix que una valoració d’entre 4 a 5 punts, on es troba el Port de Tarragona, correspon a un nivell entre “satisfactori” i “molt satisfactori”, dins de la forquilla de valors màxims que es pot assolir. Amb aquesta fita, el Port de Tarragona escala dues posicions respecte a les valoracions de l’estudi de 2019, en què només dos ports han incrementat les seves valoracions.

L’esmentat estudi destaca, entre altres aspectes, la importància creixent per als fabricants de vehicles de la utilització del ferrocarril en les importacions i exportacions, per la qual cosa es fa necessari seguir potenciant la connectivitat ferroviària per a aconseguir l’arribada de trens amb més capacitat. Es destaca també la necessitat d’avançar en la flexibilitat del servei i l’adaptació a les necessitats dels fabricants, així com en la digitalització dels processos dintre dels ports, entre d’altres.

L’alta puntuació, 4,4 sobre 5, de la infraestructura tarragonina que comparteix amb el Port de Pasaia supera en valoració els ports de Santander, Sagunt, Barcelona, València, Vigo, i Màlaga.

El Port de Tarragona com a porta d’entrada

El nombre de vehicles transportats a través del Port de Tarragona va créixer el 2021 en un 10,3% fins a situar-se en 133.936 vehicles. Es tracta d'un port essencialment importador, sent el 66,2% dels tràfics els relatius a les arribades de vehicles al port per a la seva posterior distribució per la península.

Pel que fa a la intermodalitat, el 2021 l'ús del tren per als trànsits d'exportació segueix guanyant pes de forma significativa fins a representar el 25,6% del total de tràfics transportats.

Aquesta valoració obtinguda per l'Autoritat Portuària ha estat gràcies, en part, a la millora en sis dècimes de l'accés ferroviari que arriba ara a una puntuació molt positiva. Els fabricants assenyalen que els accessos per tren han millorat notablement en termes d'eficiència. Això es posa de manifest en la utilització més gran d'aquest mode de transport.

​

El concurs any rere any es consolida com important aposta en la descoberta del talent musical del territori

La final tindrà lloc el pròxim 26 de novembre a les 18h

L’organització de la mostra musical PortAutors/es del Port Tarragona publica les sis propostes finalistes de la seva cinquena edició.

Gabriel Kazz, Ona Mae, Eva Fort, Albert Lax, Hugo Arán y Erin Hyvin són les sis persones finalistes de la mostra musical PortAutors/es 2022 organitzada pel Port de Tarragona sota la seva marca cultural de Moll de Costa.

Aquest any 2022 s’han rebut al voltant de 38 propostes que consoliden la importància i rellevància d’una mostra que va néixer l’any 2018 amb l’objectiu principal de descobrir el talent del nostre territori i donar a conèixer el seu potencial artístic. La mostra vol donar a conèixer les creacions que es presenten i dotar a les persones participants d’un marc per acollir el seu treball i ajudar a assolir nous públics.

Les sis propostes finalistes són de cantautors/es catalans. Propostes que, tot i ser majoritàriament del territori català, són interpretades en diferents idiomes. Cal afegir que el concurs és una mostra oberta i sense cap tipus de restricció geogràfica. La mostra, oberta des de finals de juny, va tancar les inscripcions el 3 d'octubre. Un cop rebudes totes les peces musicals es va iniciar el procés de validació de les propostes i es va traslladar tot el material al Jurat de PortAutors/es 2022.

Un jurat integrat per professionals de la comunicació en l’àmbit musical, grups empresarials del management, gestors culturals i grups de programadors.

La mostra atorga cinc premis diferents.

• Premi del Jurat: Participació en els festivals JaVeus2023, Accents2023, Santa Tecla 2023, Altacústic2023, PortAutors 2023 i l’Espai Kesse 2023.

• Premi a l’artista local: Premi de formació en producció musical patrocinat per Yamaha Music School Tarragona

• Premi del públic: Premi en material d’enregistrament patrocinat per Audio-Technica Iberia

• Premi FiM Vila-seca, Fira de música i emergent i familiar de Vila-seca: Premi de la Fira per la participació d’un dels finalistes

• Premi Port Tarragona: Premi enregistrament un videoclip d’una cançó d’una persona finalista de PortAutors/es 2022

El recentment nomenat president, Saül Garreta, destaca els vincles i les sinergies del Port amb la ciutat de Tarragona

L’encara president del Port de Tarragona, Josep M Cruset, s’acomiada donant gràcies a la plantilla de l’APT, als veïns i veïnes del Serrallo i a la comunitat portuària

El conseller destaca la vessant professional de Garreta per gestionar el creixement sostenible del Port de Tarragona

El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha presidit la roda de premsa de relleu en la presidència de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT). L’arquitecte i empresari tarragoní Saül Garreta substituirà Josep M Cruset al capdavant del Port de Tarragona, un cop es faci efectiva la decisió del Govern de Catalunya a través del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

El conseller ha destacat que “el futur del transport de mercaderies és la intermodalitat ferroviària”. “És imprescindible”, ha afegit, “seguir incrementant la competitivitat del ferrocarril dins i fora del Port; una xarxa d’infraestructures logístiques que treballi de forma integrada, coordinant els diversos ports catalans i el conjunt d’infraestructures ferroviàries i zones logístiques al servei dels reptes econòmics i ambientals és un compromís d’aquest Govern”.

Fernàndez ha agraït a Josep M Cruset “la feina feta durant els darrers 4 anys”, destacant el desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques, la construcció del Moll de Balears i l’impuls de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo. I ha presentat el nou president com “un gran professional que, des de la seva formació i experiència com a arquitecte i urbanista, sabrà gestionar el creixement sostenible del Port de Tarragona” i, des de la seva condició de tarragoní, “sabrà estrènyer les relacions entre el Port i la ciutat de Tarragona des d’una visió del territori basada en l’equilibri, la sostenibilitat i el benestar de les persones”.

El president Cruset ha tingut paraules d’agraïment cap a les persones treballadores de l’APT, per a les veïnes i veïns del Serrallo i tota la comunitat portuària. Per a Cruset, “els èxits d’aquests darrers anys ha estat possible perquè aquesta organització compta uns excel·lents professionals a qui no els ha fet por implicar-se tècnicament i emocionalment en la transformació que el Port ha experimentat en aquests 4 anys”. El president sortint ha dit que “no oblidarà l’acollida i l’estima que va rebre des del primer moment del seu mandat per part dels veïns i veïnes del Serrallo, un barri amb una personalitat i una identitat pròpies que l’han fet sentir com a casa” i també ha destacat “la implicació i la dedicació de les empreses que operen en el Port, a l’hora d’apostar per la modernització, la competitivitat i la projecció del Port de Tarragona”. Cruset també ha fet un breu resum del seu mandat explicant el valor de la transformació del Port tant des del punt de vista de la infraestructura portuària com des del punt de vista d'actitud: “convertint-se en un port de referència tant en el sector logístic-portuari com en el territori”. I finalment, ha narrat les tasques desplegades aquests darrers dies per assegurar un relleu ràpid i exhaustiu. Cruset ha afirmat que “el nou president em trobarà a la seva disposició per tot allò que pugui necessitar per facilitar un traspàs el més eficient possible” i ha aprofitat per deixar constància de la seva “felicitació al nou president, desitjant-li molts encerts en la seva nova responsabilitat”.

Per la seva part, Garreta ha explicat les línies generals que marcaran el seu mandat destacant sobretot “els vincles i les sinergies del Port amb la ciutat de Tarragona en el passat, el present i en el futur”. Per al proper president de l’APT, els vincles entre el Port i la ciutat van més enllà d’allò econòmic i també toquen àmbits importants per al bé comú com l’urbanisme, la sostenibilitat i la cultura”.

Garreta també ha explicat que “fa seus els grans reptes econòmics i empresarials que té plantejats l’APT amb un esperit constructiu, marcat per la confiança en l’equip tècnic del Port i per la necessitat que el Port continuï sent un motor per al creixement sostenible de l’economia de la ciutat i del territori”. El recentment nomenat president creu el Port pot ser un exemple de com s’han de prendre les decisions econòmiques avui, “fent compatibles la defensa del bé comú i la protecció de l’entorn natural”.

Finalment, Garreta ha explicat que exercirà el seu càrrec “tenint en compte un objectiu fonamental, que el Camp de Tarragona tingui vocació de funcionar i exercir com a àrea metropolitana, amb consens de territori al voltant dels grans projectes, ja que el fet de no creure’ns-ho ens pot fer perdre oportunitats”.

Un arquitecte amb compromís social i ambiental

El proper president de l’APT és nascut a Tarragona l’any 1972 i llicenciat en Arquitectura en l’especialitat d’edificació a la Universitat Politècnica de València (2000). També va fer un Mestratge Professional d’Estudis Territorials i Urbanístics, organitzat per la UPC i la Pompeu Fabra, així com formació de sobre el Lideratge Col·laboratiu, organitzat per Aracoop (2018).

Va treballar com a arquitecte comarcal al Consell Comarcal de l’Alt Camp (2001) i d’Arquitecte municipal de diversos municipis com Aiguamúrcia, el Catllar, Vila-rodona i els Pallaresos. Ha estat administrador de diferents empreses relacionades amb el món immobiliari, turístic i de l’economia Social a Riudecanyes, la Costa Daurada i els Pirineus.

Va ser un dels impulsors de l’agrupació d’arquitectes anomenada ESPAI OBERT-ARQUITECTES PEL TERRITORI. Un projecte que va néixer a partir d’un grup obert de debat de joves arquitectes renovadors el juliol del 2009. Des d’aquesta agrupació va entrar a la Junta del Col·legi d’Arquitectes on va liderar la vocalia de formació, desenvolupament i empresa.

Fins ara ha estat gerent, juntament amb un altre soci, de Garreta Arquitectes S.L, despatx d’arquitectura i urbanisme. Des d’aquest estudi ha realitzat diversos projectes de diferents tipologies, tant públics com privats, així com Plans Parcials, modificacions urbanístiques, projectes de reparcel·lació i urbanització a la Riera de Gaià, a Tarragona, al Catllar o Alcanar.

És president de “Reviure Solanell”, cooperativa que ha recuperat el poble de Solanell a l’Alt Urgell. A més, també és soci fundador de la cooperativa “La Fàbrica de Transició”, que actualment està treballat en la recuperació d’una colònia industrial tèxtil al municipi del Catllar i que va ser escollit com dels projectes destacats en l’Àgora d’urbanisme del 2019 així com millor valorat per HabitatCoop (2021).

Dels darrers projectes desenvolupats per Garreta, destaca “Repoblem Rocafort de Queralt”, una iniciativa que pretén rehabilitar habitatges del municipi per generar oportunitats entre els joves, potenciar la sostenibilitat i generar ocupació i que va ser la proposta guanyadora dels premis arrelament de l’any 2021 de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM).

Recentment i en col·laboració amb la cooperativa “Femmes” ha treballat en projectes estratègics per a l'impuls de Comunitats Energètiques a l'Urgell, i el Pla estratègic d'Habitatge de la Noguera, essent la primera comarca de les Terres de Lleida, en tenir-lo.

​

La Jornada, en el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, va comptar amb prop de mig centenar de participants

Ahir, 27 d’octubre de 2022, va tenir lloc la Primera Jornada Territori Arxiu, un projecte ideat per l’Arxiu del Port de Tarragona i l’entitat Arqueologia del Punt de Vista, en dos escenaris del Moll de Costa: l’Arxiu del Port i el Teatret del Serrallo.

La nombrosa assistència, gairebé mig centenar de persones, va poder participar en un projecte engrescador i agosarat: la imbricació del territori i els arxius, en un entorn en constant metamorfosi.

En aquesta primera jornada es plantejarà quin és el territori arxiu aplegant ponències i experiències, noves visions per mostrar la diversitat natural i sorprenent dels arxius que serven i custodien. Amb la voluntat de repetir l'experiència cada dos anys, la Primera Jornada Territori Arxiu neix amb l'objectiu d'esdevenir un referent en el territori, i també en els arxius, com un lloc i un moment on debatre i presentar les noves formes de veure els arxius.

La Jornada s’ha programat en el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, el 27 d’octubre, perquè vol esdevenir, amb periodicitat biennal, un referent de la manera de percebre el món canviant i veure què passa en els arxius. La cita va mostrar com es mouen els límits en els arxius, com canvia tot al nostre voltant, les inquietuds i les mirades; res és etern ni per sempre, de vegades és efímer, d’altres canviant, per això cal adaptar-se al canvi, amb noves propostes.

La ponència inaugural, a l’Arxiu del Port de Tarragona, va anar a càrrec Joan Boadas Raset, arxiver municipal de Girona i recentment guardonat amb el Fellow off the International Council on Archives (CIA/ICA) i l’Emmett Leahy Award, conegut com el «Nobel de l’arxivística», amb “La necessitat del passat: fotografia i futur”, on va mostrar el seu mestratge en aquesta innovadora experiència amb una aportació reeixida sobre la petjada gràfica en l’arxivística.

Va seguir la intervenció de Susanna Muriel Ortiz, arxivera especialista en patrimoni fotogràfic i membre d’Arqueologia del Punt de Vista, amb la ponència “Les espores de l’arxiu. Activitats als llindars de l’Arxivística’, on va descobrir les noves pràctiques relaciones amb la documentació arxivística i com la seva transmissió pot estendre el límits del Territori Arxiu. Va fer palès la seva àmplia experiència tant en arxius públics com en institucions privades com a professional autònoma compartint experiència i coneixements.

A la tarda, en un escenari que permetia mitjans audiovisuals i artístics, el Teatret del Serrallo va acollir la presentació d’experiències amb el fotògraf i fundador d’Arqueologia del Punt de Vista, Ricard Martínez Teruel, expert en posar en valor el patrimoni gràfic i memorialista. La primera experiència versà sobre el projecte de divulgació del patrimoni en perill amb ‘Fotografiant els espais abandonats’, amb Jaume Cardona Casavona, fotògraf de Vila-seca i creador del bloc Makineta del Temps.

I seguidament va intervenir Mario Pons Múria, guionista, director i productor audiovisual, amb ‘L’espill de la memòria. Documentals amb material d’arxiu’ va reflexionar sobre el que ens fa callar i va explicar la gestació de les seves produccions documentals com “Aigua, la font de la vida”, “Contracorrent” i “La batalla de la memòria”.

La tercera experiència fou la de Miquel Atienza Alarcón i Jerónimo Rodríguez de Andrés, documentalista i director del programa Cachitos de Hierro y Cromo de TVE respectivament que van explicar el projecte de digitalització dels fons de RTVE que ha permès la realització de programes com el de Cachitos amb la seva intervenció ‘Cachitos de Hierro y Cromo. Televisió amb material d’arxiu’.

I la darrera intervenció va ser de Shaday Larios Ruiz, objectòloga, doctora en Arts Escèniques i forma part d'Oligor y Microscopía, companyia teatral on es creuen la mirada plàstica amb la enginyeria poètica en la recerca de la memòria dels objectes documentals, amb el seus projectes en l'experiència ‘El teatro de objetos documentales’.

El debat posterior va suscitar força intervencions dels assistents i la jornada es va cloure amb un espectacle d’improvisació a càrrec de la companyia Impro Acatomba Show. Una jornada reeixida i que els impulsors anuncien que es continuarà organitzant.

La Jornada s’ha realitzat al Museu del Port de Tarragona i ha comptat amb voluntariat d’associacions i museus d’arreu

Les sessions han versat sobre la implicació del voluntariat al territori

Avui, dijous 27 d’octubre, el Museu del Port de Tarragona ha estat l’escenari de la dotzena jornada de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, una entitat d’abast nacional, que aplega museus i entitats que promouen la protecció del patrimoni marítim, la seva difusió i sensibilització.

Amb un programa atapeït d’experiències en el món del voluntariat d’entitats que tenen cura del patrimoni, la Jornada s’ha inaugurat amb la presentació d’Enric Garcia Domingo, director general del Museu Marítim de Barcelona i de la responsable del Museu del Port, Mercè Toldrà Dalmau, qui ha presentat els ponents i els moderadors dels debats.

Ha estat una jornada de reflexió sobre el voluntariat en els elements patrimonials. En un context mundial on el voluntariat creix dia a dia i té gran rellevància en l’entorn social i econòmic, en aquesta jornada s’ha plantejat la implicació del voluntariat en el patrimoni perquè persones capacitades i formades en diferents temes puguin transmetre el seu coneixement i la seva experiència amb una voluntat de servei a la comunitat. Es tracta de persones que ofereixen el seu temps lliure, tant en el període actiu de la vida laboral com després, i es posen al servei de la societat i del patrimoni, en sentit molt ampli.

Les sessions s’han dissenyat perquè sigui una jornada participativa i es puguin conèixer experiències sobre el voluntariat i alhora fer-ne debat. Recuperar oficis, relatar vivències, traspassar als nous professionals la saviesa i l’experiència, així com col·laborar amb els tècnics de patrimoni per apropar a les noves generacions els coneixements que ofereix la persona voluntària ha estat el nucli central de la trobada.

Sota el lema ‘Voluntariat i patrimoni’, els participants han abordat el recurs del voluntariat com un acord pres entre la institució i cada persona voluntària i la previsió de dedicació suficient de personal i mitjans. I com aquesta inversió de futur contribueix a ancorar un museu en el si de la població i a reforçar-ne la imatge, així com ajuda a preservar i transmetre el patrimoni cultural.

Ha obert la Jornada la ponència ‘Marc legal entorn del voluntariat’ de Josep M. Amorós Bosch, jurista en exercici de càrrecs de funcions gerencials en equipaments museístics i culturals, seguida d’un debat moderat per Sílvia Alemany Nadal, directora del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.

La segona ponència, ‘Voluntariat en festivals i esdeveniments culturals’ de Maël Terry, coordinador marítim de l’associació Temps fěte i organitzador de les festes marítimes de Douarnenez, ha donat pas al debat presentat per Mariona Font Batlle, tècnica del Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala que ha suscitat diverses intervencions; mentre que el debat de la tercera sessió, moderat per Enric Garcia Domingo, on Jon Ispizua San Nicolás, responsable del projecte Erain de l’Itsasusmuseum Bilbao – Museu Marítim de Bilbao, ha exposat la seva experiència sobre el voluntariat en conservació de col·leccions ha estat seguit amb força interès.

La darrera sessió, moderada per Mercè Toldrà Dalmau, ha sorgit de la comunicació ‘Una experiència de voluntariat en patrimoni ferroviari’ de Jordi Sasplugas Déu, president de la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, una entitat cabdal per a la preservació patrimonial nacional.

El director general del Museu Marítim de Barcelona, Enric Garcia Domingo, ha fet les conclusions finals de les sessions davant del mig centenar d’assistents que han participat en les quatre sessions matinals, en una jornada que, ben segur, que tindrà noves edicions atès que la densa xarxa d’organitzacions de voluntariat, a hores d’ara, esdevé un element essencial en la configuració de Catalunya com a país amb identitat pròpia.

En la cloenda de la Jornada s’ha fet reconeixement a Magda Gassó, cap de serveis de Museus de la Direcció de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la directora de Port i Ciutat del Port de Tarragona, Montse Adan, ha agraït la participació activa dels assistents i encoratjant-los a continuar amb la tasca desinteressada vers el patrimoni cultural i oferint els espais del Moll de Costa per a futures trobades.

La Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, organitzadora de la trobada, té la voluntat de posar sobre la taula fórmules de col·laboració i un marc legal per enfortir l’entesa entre un museu i una persona voluntària, així com donar a conèixer experiències reeixides en diversos àmbits de treball dels museus: activitats, festivals i esdeveniments o conservació de les col·leccions.

Contacte

MÉS INFORMACIÓ OPERACIONS I SERVEIS PORTUARIS

Molls i calats

Aproximacions

Marpol

PCF

Situació de vaixells

El temps al Port

Amb aquest nou vehicle, gairebé el 30% de la flota de vehicles compta amb el distintiu de zero emissions o ECO

La tecnologia híbrida s’alinea perfectament amb les polítiques mediambientals incloses en el Pla de Sostenibilitat Agenda 2030

El Port de Tarragona ha incorporat una nova furgoneta híbrida per al servei d’atestats de la Policia Portuària, cos adscrit a la Divisió de Domini Públic i Protecció Portuària del Port. D’aquesta forma l’organisme tarragoní continua amb la renovació de la flota de vehicles, una renovació amb l’objectiu de reduir les emissions contaminants.

S’han comparat diferents models de vehicles adients per aquest servei essent el més idoni el model Transit Van amb tracció posterior FT 350 L4 Trend N1 2.0 EcoBlue Hybrid de 96 KW del fabricant Ford, que a més a més incorpora la tecnologia híbrida, en concordança amb les polítiques mediambientals que el Port ve impulsant des de fa anys. L’adjudicació del contracte ha estat a l’empresa Tecnove, SL amb un preu d’adjudicació de 79.019,05 € (IVA inclòs).

L’objectiu principal d’aquesta renovació es basa en l’adquisició de vehicles més eficients que redueixin la petjada de carboni del Port a l’horitzó 2030. Fomentar el vehicle elèctric a l’organització i a la comunitat portuària és una de les metes establertes al Pla. El criteri és l’adquisició de nous vehicles 100% elèctrics o híbrids.

Reducció d’emissions de CO2 i Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental

El Port de Tarragona ha reduït gairebé un 55% les emissions de CO2 en els darrers 10 anys i, gairebé el 30% de la flota de vehicles dels quals disposa compten amb el distintiu de zero emissions o ECO. Una tendència que continuarà mantenint-se a l’alça a mesura que el parc de vehicles es renovi, aprofitant el moment en el qual els vehicles actuals assoleixen el final de la seva vida útil.

La principal finalitat contribuir a la reducció de les emissions contaminants provinents del transport, promoure l’eco eficiència i la sostenibilitat ambiental en la planificació, projecció i gestió de la mobilitat, especialment en entorns urbans.

Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental

Aquesta estratègia sostenible l’ha dut a obtenir, l’any 2014, i renovar, el passat mes de juliol i fins a l’any 2025, el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental. Un Distintiu que atorga el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.

Aquesta línia d’actuació és fruit de l’adhesió del Port de Tarragona al programa d’Acords Voluntaris per a la reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle impulsat per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic. A través d’aquest programa, el Port calcula la seva petjada de carboni i estableix un compromís per reduir les seves emissions.