El passat dimarts 30 d'abril es va dur a terme l'anellament de 4 polls nascuts enguany al Moll de Reus

L’any 2023 en van néixer tres, en un niu dalt de les sitges de Cementos Portland

L’APT treballa per aconseguir l’assentament dels falcons com a  mesura sostenible del control de la població de coloms

Una parella de falcons ha nidificat dins d’una de les dues caixa niu instal·lades pel Port de Tarragona al capdamunt de les sitges de Cementos Portland al Moll de Reus i compten amb quatre nous polls de falcó pelegrí que, dimarts passat 30 d’abril, van ser anellats a càrrec de l’entitat Galanthus. Aquest procés permetrà fer el seguiment i reconèixer-los un cop siguin adults i volin pel port i la ciutat. Aquest és el segon cop en els darrers deu anys que tira endavant una pollada de falcons pelegrins al Port de Tarragona ja que l’any passat una parella va tenir 3 polls. L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) treballa per assegurar aquesta presència continuada de falcons al Port per regular la població de coloms.

Fa temps que, de manera natural, la presència de falcons i altres rapinyaires és habitual al Port de Tarragona. L'atractiu per a aquesta espècie és sense dubte, els coloms i tórtores que formen part de la base de la seva alimentació. L'albirament d'aquestes aus va ser el detonant que va portar l'entitat Galanthus a iniciar un projecte d'instal·lació de dues caixes nius per tal d'intentar fixar aquests falcons salvatges en el territori, amb la col·laboració de la direcció d’Acció Climàtica de l’APT.

Els 4 individus de falcó pelegrí formen part de la primer pollada que es produeix dins d’una de les caixes nou instal·lades al Port. L'any 2003, després d'un intent, el niu no va tenir continuïtat. I 10 anys després, al 2023, per primera vegada van néixer tres polls de falcó pelegrí (Falco peregrinus). La pollada va tirar endavant, però la parella va construir el niu en una petita plataforma de les sitges de Cementos Portland, a 37 metres d'alçada, al moll de Reus. La situació de la plataforma va impossibilitar l'anellament dels polls i el seu seguiment amb condicions òptimes.

Èxit del projecte

Posteriorment, l'Autoritat Portuària de Tarragona va contactar amb l’especialista Ferran Aguilar (Medigraphic) per estudiar la manera d'afavorir l'assentament de falcons salvatges al Port, com a part de l'estratègia de control de la població de coloms amb mètodes naturals.

Per assolir aquest objectiu es va decidir col·locar una nova caixa niu per sobre de la plataforma on havien criat l'any anterior. Es tractava d'intentar atraure la parella a instal·lar-se en aquest nou espai per tal de facilitar el seguiment, la possible nidificació i la seguretat dels polls davant el perill de caigudes abans dels primers vols.

El projecte ha tingut èxit gràcies a aquests 4 polls anellats fa uns dies i que es desenvoluparan a la caixa niu instal·lada al Moll de Reus. Responsables del projecte consideren que “gràcies a la coordinació i el treball de diversos experts i a la col·laboració de l'empresa Portland, a hores d'ara el Port de Tarragona compta amb més exemplars de falcons que ajudaran a preservar aquests ocells rapinyaires i a controlar de manera natural l'excés de coloms i tórtores”.

Els responsables implicats senyalen que l’èxit del projecte també es pot mesurar pel fet que “a Catalunya, no hi ha hagut cap altre projecte de caixa niu de falcons amb més de tres polls”.

El Port de Tarragona acollirà la Unitat Regional de Medi Ambient de Mossos d’Esquadra a la comissaria de la Policia Portuària

També es traslladarà al Port l’Inspector responsable de la coordinació dels plans d’emergència de Protecció Civil

L’APT i Acció Climàtica acorden el trasllat d’una estació de control de la qualitat de l’aire al Serrallo

El Port de Tarragona estreny la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per millorar la qualitat ambiental a les instal·lacions portuàries i als espais urbans pròxims, com el barri del Serrallo. Aquesta col·laboració es tradueix en accions concretes per tal de millorar la prevenció i la seguretat ambiental amb el departament d’Acció Climàtica i amb el departament d’Interior.

Per una banda, el proper mes de juny, la URMA (Unitat Regional de Medi Ambient) del Cos de Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya tindrà la seva seu a les dependències de la Policia Portuària, a l'interior del Port de Tarragona. Aquest acord entre el Port de Tarragona i el departament d’Interior permetrà reforçar la col·laboració entre els dos cossos de policia en la prevenció i la vigilància dels delictes ambientals tant a l’interior del Port com a la resta de la regió, i la millora de la coordinació en l’àmbit dels plans d’emergència.

Per una altra banda, el Port de Tarragona ha acordat amb el departament d’Acció Climàtica traslladar l’estació de control de la qualitat de l’aire del recinte al barri del Serrallo i connectar-la a la xarxa de la Generalitat. Aquest canvi permetrà un major control de la instal·lació i uns mesuraments més acurats del què respiren les persones que viuen a prop del port.

8 agents de Mossos al Port

El Decret d'Estructura vigent de la Direcció General de la Policia determina la creació de les Unitats Regionals de Medi Ambient (URMA), un servei que depèn de la Regió Policial i que abans estava integrat com un grup específic dins de les Àrees Regionals de Recursos Operatius.  

El canvi de dependències de la URMA i la seva constitució en una unitat pròpia, permetrà que es traslladi a les instal·lacions del Port de Tarragona, concretament en la comissaria de la Policia Portuària. Aquest canvi comportarà una millora en la definició de la unitat i les seves tasques, una major especialització i una focalització en les investigacions d’aquest àmbit, tant pel que fa als delictes com a les infraccions de caràcter mediambiental.

Interior desplaçarà a les noves dependències portuàries un caporal i set agents de la URMA. Aquesta unitat disposa ja actualment d’un vehicle tot terreny, un Toyota Land Cruiser, de recent adquisició.

Les funcions de la URMA es troben recollides a l’article 36 del Decret d’Estructura, que li corresponen les funcions següents: exercir l’activitat preventiva i inspectora; realitzar la investigació d’il·lícits administratius; dur a terme la interlocució amb la Regió Policial; seguir les directrius establertes per la Divisió de Medi Ambient; investigar els delictes de menor complexitat que es determini (els de major complexitat es fan des de la Divisió); fer anàlisi i avaluació; i qualsevol altra funció anàloga.

Coordinador dels plans de Protecció Civil

A més, a la nova seu del Port de Tarragona, els Mossos d’Esquadra també incorporaran l’inspector Víctor Badet, en aquest cas com a coordinador de tot allò relacionat amb els plans d’emergència de Protecció Civil, on els Mossos participen com a directors del grup d’ordre i donant  suport a altres cossos d’emergència.

Aquest Inspector és el responsable del seguiment i de la coordinació del Pla d'emergències del sector químic de Tarragona(Pla SEQTA), del Pla d'emergència de les centrals nuclears de Tarragona (PENTA), del Pla d'emergències per incendis forestals (INFOCAT), del Pla d'emergències de l'aeroport de Reus (AEROCAT), dels Plans d'emergències dels Ports del litoral de Tarragona, del Pla Especial d’Emergències per Contaminació Accidental d’Aigües Marines a Catalunya (CAMCAT), del Pla d'emergències PROCICAT, principalment transport ferroviari (FERROCAT), del Pla especial d'emergències en el transport de mercaderies perilloses (TRANSCAT), dels Protocols d'emergència de les comissaries de la RPCT i del Pla especial RADCAT.

En una segona fase el Port de Tarragona i el cos de Mossos d’Esquadra estudiaran la ubicació en un futur de més serveis regionals en instal·lacions portuàries.

Intensificació de la col·laboració

Les bones experiències recollides a través de la col·laboració de la Policia Portuària amb les diferents unitats de Mossos d’esquadra han facilitat l’acord per al trasllat de la URMA a la comissaria de la policia portuària. Un exemple d’aquestes accions coordinades habituals es va donar precisament ahir quan dues unitats de Mossos d’Esquadra van realitzar, juntament amb la Policia Portuària, dos controls terrestres a l’eix Tranversal, en el km0 de l’autovia A-27, per prevenir conductes inapropiades en matèria de transport per carretera i medi ambient.

Un dels controls es va realitzar en col·laboració amb el departament d'Inspecció i Control de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), i la URMA de Mosso d’Esquadra; i l’altre control, es va realitzar conjuntament amb la Unitat de Trànsit de Mossos d’Esquadra per controlar el pes dels camions de transport de bestiar que entraven al Port de Tarragona.

Més vigilància de la qualitat de l’aire

El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, i la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Mireia Boya e Busquet, van acordar ahir traslladar l’estació de vigilància de la qualitat de l’aire del port fins al barri del Serrallo i connectar-la a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat. Aquesta mesura permetrà mesurar més acuradament la qualitat de l’aire que respiren les persones que viuen més a prop de les activitats que es desenvolupen dins del recinte del port, fonts emissores de diferents contaminants.

A més les dades obtingudes estaran disponibles en línia per permetre’n un millor control. Mentre no es produeix el trasllat, Boya s’ha compromès a fer una campanya de mesuraments amb una unitat mòbil de la XVPCA el proper mes de juliol que tindrà una durada aproximada de dos mesos.

Un dels controls ha estat amb el departament d'Inspecció i Control de l'Agència de Residus de Catalunya i la Unitat URMA dels Mossos d'Esquadra

L’altre, amb la Unitat de Trànsit de Mossos d’Esquadra, ha estat un control de pesatge dels camions que portaven bestiar per embarcar al port

Ahir, la Policia Portuària de Tarragona, amb la col·laboració d’altres administracions, va realitzar dos controls terrestres a l’eix Tranversal, el km0 de l’autovia A-27, per prevenir conductes inapropiades en matèria de transport per carretera i medi ambient. Un dels controls s’ha realitzat en col·laboració amb el departament d'Inspecció i Control de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), organisme depenent del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. L’altre control, s’ha realitzat conjuntament amb la Unitat de Trànsit de Mossos d’Esquadra per controla el pes dels camions de transport de bestiar que entraven al Port de Tarragona.

 Els dos controls s'han realitzat simultàniament a l’autovia A-27, sortida i entrada de tots els camions que operen al Port de Tarragona a través del Eix Transversal, durant 3 hores, de les 10 fins les 13 hores. Un dels dispositius ha estat desplegat per detectar residus de mercaderies,  deixalles d’animals, residus MARPOL, sentines o líquids sobrants de carburants. L’altre dispositiu ha estat controlant el límit de pes del camions de transport de bestiar.

En aquests dos controls hi han participat 2 dotacions de Policia Portuària i un Inspector; 4 dotacions de Mossos d'Esquadra, tant de la UME, com de Trànsit; i 2 Inspectores de l'Agència de Residus de Catalunya.

La col·laboració entre les dues administracions ha permès identificar un total de 70 vehicles pesants sense que s’hagin detectat incidències destacables, ni per la part de normes de trànsit ni per part dels controls realitzats per  l'Agència de Residus de Catalunya.

El canvi permetrà un major control de la instal·lació i uns mesuraments més acurats del què respiren les persones que viuen a prop del port

La directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Mireia Boya e Busquet, i el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, han acordat aquest dijous traslladar l’estació de vigilància de la qualitat de l’aire del port fins al barri del Serrallo i connectar-la a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat. Aquesta mesura permetrà mesurar més acuradament la qualitat de l’aire que respiren les persones que viuen més a prop de les activitats que es desenvolupen dins del recinte del port, fonts emissores de diferents contaminants. A més les dades obtingudes estaran disponibles en línia per permetre’n un millor control. Mentre no es produeix el trasllat, Boya s’ha compromès a fer una campanya de mesuraments amb una unitat mòbil de la XVPCA el proper mes de juliol que tindrà una durada aproximada de dos mesos.

El canvi d’ubicació permetrà adequar l’estació als estàndards de la Unió Europea que, a través del Parlament europeu, va aprovar la setmana passada l’acord polític sobre la nova Directiva sobre la qualitat de l'aire ambient i un aire més net per a Europa, que s’adoptarà el proper mes de setembre. El text detalla en el seu annex IV que quan l’objectiu és determinar l’impacte dels ports, aeroports i altres zones industrials s’ha de disposar de vigilància de la qualitat de l’aire a la zona residencial més propera amb potencial impacte d’aquestes activitats.

La XVPCA té en aquesta zona una dimensió molt per sobre del que estableix la normativa europea, amb 13 punts de mesurament (7 automàtics i manuals, 2 automàtics, 4 manuals). La propera incorporació de l’estació del port a la xarxa és una de les millores que s’està produint en la vigilància de la contaminació atmosfèrica al Camp de Tarragona. En els propers mesos la Generalitat instal·larà nous punts de mesurament a la Pobla de Mafumet i a Vilallonga del Camp. S’hi afegiran 11 equips de mesurament automàtic d’òxid d’etilè i 1,3-butadiè al Morell, Constantí, Perafort (Puigdelfí), la Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp i Tarragona (Sant Salvador), la Canonja, Vila-seca (IES Vila-seca), Vila-seca (la Pineda), Tarragona (U. Laboral) i Tarragona (Bonavista). 9 equips més mesuraran automàticament el benzè al Morell, Tarragona (Sant Salvador), la Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp, la Canonja, Vila-seca (IES Vila-seca), Vila-seca (la Pineda), Tarragona (U. Laboral) i Tarragona (Bonavista). A més, es preveu incorporar dues unitats mòbils amb equipament de laboratori per mesurar els compostos orgànics volàtils. El pressupost previst per executar totes aquestes actuacions està al voltant dels 3 milions d’euros, amb una despesa recurrent d’uns 700.000 euros.

Es tracta del darrer debat del cicle de 4 debats que han tingut lloc al Tinglado 1 del Moll de costa sota el paraigües de la 1a edició de les ‘Setmanes de l’Aigua PortTarragona’

Aquest divendres, 3 de maig, finalitza el cicle de quatre debats dedicats als rius del Camps de Tarragona i Terres de l’Ebre. En aquesta darrera ocasió el debat també comptarà amb personal expert per a parlar sobre el riu Gaià. El títol del debat serà ‘Esmenar errors i preparar el futur’, un debat on es podran tractar els aspectes més rellevants que afecten al riu Gaià. Al llarg del seu recorregut, aquest riu català enfronta desafiaments ambientals i problemes relacionats amb l'activitat humana. Cal afegir que el debat serà retransmet per TAC12 i l’acte és d’accés lliure amb aforament limitat.

Continguts quart debat

El riu Gaià és un riu a Catalunya que neix a la Serra de la Plena i desemboca en la mar Mediterrània. Al llarg del seu recorregut, aquest riu català enfronta desafiaments ambientals i problemes relacionats amb l'activitat humana. Un dels errors històrics associats amb el riu Gaià és la construcció de preses que han afectat el seu flux natural. La presa del Catllar, construïda en 1975, va interrompre el flux del riu i va tenir un impacte significatiu en l'ecosistema riu avall, especialment en la desembocadura. Aquest canvi va alterar l'hàbitat natural i va reduir la disponibilitat d'aigua per a la fauna i la flora locals.

La contaminació també és un problema rellevant, amb abocaments industrials i agrícoles que afecten la qualitat de l'aigua. Les deixalles i residus sòlids llançats al riu per activitats humanes, com el turisme i l'agricultura, poden tenir efectes negatius en la biodiversitat i en la salut del riu Gaià.

El futur del riu Gaià depèn de la implementació de mesures per a corregir aquests errors i mitigar l'impacte ambiental. Els esforços per a restaurar el flux natural del riu i millorar la qualitat de l'aigua poden contribuir a la recuperació de l'ecosistema. Programes d'educació ambiental i participació comunitària són essencials per a promoure la consciència i la protecció del riu.

El debat d’aquest divendres pretén analitzar  i parlar sobre idees que millorarien l’estat actual del riu i de la zona. A més, la creació d'àrees protegides i la promoció del turisme sostenible poden ser maneres de reactivar l'economia local sense comprometre la salut del riu Gaià. La cooperació entre les autoritats locals, les comunitats i les organitzacions ambientals serà clau per a garantir un futur sostenible per al riu i el seu entorn.

En resum, el riu Gaià a Catalunya enfronta desafiaments derivats d'errors humans, però el compromís amb la restauració i la conservació pot portar a un futur més prometedor per al riu i per a les comunitats que depenen d'ell.

Participants en el tercer debat

Joan Diaz Rull

Enginyer de camins, canals i ports, ex membre i portaveu de la plataforma Salvem el Gaià,  Alcalde del Catllar els anys 2016 i 2017, i regidor de medi ambient i urbanisme Soci i membre de la junta de l'Associació Mediambiental la Sínia. Col·laborador de l'associació Terres del Gaià. Participa de les comissions de seguiment del conveni d'alliberament de cabals ambientals al riu Gaià 

Antonio  Ruíz de Castroviejo

President de l’Associació de Terres del Gaià

Ramon Nieto

Director de Serveis, Programació i Logística del Complex Industrial de Repsol a Tarragona  

Gairebé 1.500 persones han gaudit de l’exposició fotoperiodística en poc més de tres setmanes oberta al públic

L’exposició, d’entrada lliure, podrà ser visitada fins al 5 de maig dins del marc de la programació de la primera edició ‘Setmanes de l’Aigua’ al Port de Tarragona’

L’exposició ha estat rebuda amb entusiasme pel públic i forma part del projecte cultural del Port

Gairebé 1.500 persones han visitat l’exposició fotoperiodística situada al Tinglado 1 sota el títol ‘Aigua: Un viatge per descobrir com mou el món’ . La mostra va obrir les portes al públic el dijous 11 d’abril i serà aquest diumenge, 5 de maig, el darrer dia per poder-la visitar. De fet aquest mateix dia, 5 de maig, es la data en què finalitzen totes les activitats organitzades pel Port de Tarragona sota el paraigües de la 1a edició de les ‘Setmanes de l’Aigua del Port Tarragona’. Es tracta d’una mostra que ha estat rebuda amb entusiasme i forma part del projecte educatiu i cultural del Port . Destaca la importància de l’aigua com a element vital per a la humanitat i la seva influència en la vida quotidiana, el medi ambient i l’economia. L’exposició presenta una sèrie de fotografies impactants que reflecteixen la relació entre l'aigua i diversos aspectes de la societat, com l'agricultura, la indústria, el transport i l'oci. A més, l'exposició busca sensibilitzar al públic sobre la necessitat d'un ús sostenible i responsable dels recursos hídrics. La mostra és d’entrada lliure amb horari obert al públic serà de dimarts a dissabte de 10h a 13h i de 17h a 20h. Diumenges i festius sempre oberts d’11h a 14 h. El Tinglado 1 romandrà tancat tots els dilluns.

L’exposició fotoperiodística està produïda pel Port en col·laboració amb la revista especialitzada 5W comptant com a comissària a Anna Surinyach, fotoperiodista i editora de la revista. L’exposició té com a protagonistes treballs de periodistes de la talla de Fernando Moleres, Santi Palacios, Maribel Izcue, Santi Donaire, Sanne Derks, Solmaz Daryani i José Colón i Agus Morales. La mostra, d’entrada lliure, es podrà visitar fins al 5 de maig. Aquesta exposició va ser tret de sortida de la variada programació d’activitats que el Port ha organitzat dins de la nova iniciativa de les ‘Primeres Setmanes de l’Aigua’ que se celebren de l’11 d’abril al 5 de maig.

Les imatges exposades reflecteixen la relació entre l'aigua i diversos aspectes de la societat, com l'agricultura, la indústria, el transport i l'oci. A més, l'exposició busca sensibilitzar al públic sobre la necessitat d'un ús sostenible i responsable dels recursos hídrics. L'acolliment positiu d'aquesta exposició es deu en part a la rellevància del tema i a la qualitat del treball fotoperiodístic. A través d'imatges poderoses i evocadores, el públic visitant pot explorar històries i realitats relacionades amb l'aigua en diferents parts del món, la qual cosa fomenta la reflexió i el diàleg sobre temes crucials com el canvi climàtic i la conservació del medi ambient.

El Tinglado 1 del Port de Tarragona proporciona un espai ideal per a aquesta mena d'exposicions, permetent als visitants gaudir d'una experiència enriquidora en un entorn històric i culturalment significatiu. L'alta assistència i l'interès del públic suggereixen que aquesta exposició és un èxit i un exemple de com la fotografia i l'art poden inspirar i educar sobre temes d'importància global.

Artistes que exposen

Llistat de temes i personal fotògraf

• “Jakarta s’enfonsa” (Indonèsia) Santi Palacios

Santi Palacios (Madrid, 1985). Fotoperiodista, Canon Ambaixador i Editor en Cap de Sonda Internacional, un mitjà de comunicació sense ànim de lucre especialitzat en periodisme visual sobre la crisi climàtica. La seva obra s'ha publicat a les principals revistes i diaris d'arreu del món, exposada a desenes de ciutats, i ha rebut diversos premis nacionals i internacionals com un World Press Photo, el Premi Ortega y Gasset o el Premi Nacional de Fotoperiodisme d'Espanya dos anys consecutius. El 2016 va formar part de l'equip nominat per l'Associated Press al Premi Pulitzer a Breaking News Photography; i el 2018 va ser seleccionat pel World Press Photo 6x6 Talent Program a Europa. L'any 2023 va ser membre del jurat del concurs World Press Photo. Santi col·labora sovint a la Revista 5W, l'ONG Open Arms, i és professor convidat a l'EFTI International Photography School, entre d'altres. Va col·laborar sovint a Associated Press des del 2014 fins al 2018, i també ha treballat de manera ocasional amb altres mitjans de comunicació en el passat, com ara The New York Times, TIME Magazine, CNN i El País.

• “Verí”, la contaminació per pesticides (Espanya) Santi Donaire

Santi Donaire (Jaén, 1988) és fotoperiodista llicenciat en Periodisme i Comunicació Audiovisual per la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid. Ha treballat Durant 7 anys com a fotoperiodista per l'agència de notícies EFE i l'Agència Europea de Fotografia (EPA). L'any 2018 va ser finalista del Premi Luis Valtueña, organizar per Metges del Món i guardonat per Pictures of the Year en la categoria General News. L'any 2022 va guanyar el premi Gabo de fotografia pel seu reportatge ¿Conseguirá la Ley de la Memoria Democràtica reparar los daños del franquismo?

• “Les brigades de l’aigua” (Cuba) Sanne Derks Sanne Derks

(Països Baixos, 1979) és una fotoperiodista documental independent i National Geographic Explorer, actualment amb seu entre els Països Baixos i Cuba. Se centra principalment en el documental social, preferentment a Amèrica Llatina, amb un focus en la resiliència al canvi climàtic, l'aigua-habitatge- i els drets humans. El seu treball es publica a mitjans internacionals com el New York Times, Washington Post, National Geographic, The Guardian i El País. És membre de Women Photograph, exalumne d'Eddie Adams Workshop, becària de l'IWMF i becària del Fons Europeu de Periodisme.

• “L’ull de la Terra” (el llac Urumia, Iran) Solmaz Daryani

Solmaz Daryani (Tabriz, 1989) és una fotògrafa documental iraniana que viu actualment tant a l'Iran com al Regne Unit. És becària de la Fundació Magnum i de la National Geographic Society, membre de Women Photograph i Diversify Photo. El seu treball se centra principalment a explorar els temes del canvi climàtic i la crisi de l'aigua, amb un gran interès per les relacions humanes amb el medi ambient, les comunitats i les cultures. El projecte en curs de Solmaz, The Eyes of Earth, ha rebut diversos reconeixements, com ara la beca London Magnum Photos Grant 2015, la beca Alexandra Boulat 2020, la beca PhotogrVphy 2018 i el FotoEvidence Book Award 2021.

• “L’aigua que corre per la guerra” (Ucraïna)

José Colón José Colón (Sevilla, 1975). Fotògraf especializa en fotoporiodisme i fotografia documental. La seva feina s'ha exportat a Espanya, Italia, Estats Units, Alemania, França i Brasil. Ha publicat a diferents mitjans internacionals com The Wall Street Journal, The New York Times, Time, Spiegel i Stern. És col·laborador habitual de l'agència de notícies Anadolu. Ha estat reconegut diverses vegades per Pictures of the Year.

Es passarà de fer un control anual a un de bimestral en set estacions col·locades en aigües interiors i exteriors del Port

El Port de Tarragona ha anunciat una nova licitació per millorar el control de les seves aigües per un valor de 25.000 euros (IVA exclòs). Mitjançant aquesta nou procediment, l’Autoritat Portuària de Tarragona augmentarà el nombre de campanyes de mostreig de les aigües, passant d’una vegada a l’any a un ritme bimestral. Aquesta iniciativa té com a objectiu obtenir informació més precisa sobre l’estat de les aigües, essencial per establir les bases del Programa de Seguiment i Control (PSIC) per al període 2025-2030.
 
En el marc del nou contracte, l’APT augmentarà el nombre de campanyes de mostreig de les aigües fins a finals d'any. Abans, el control es feia només una vegada a l'any, però ara es realitzarà bimestralment per l’aigua i anualment pels sediments. Aquest canvi significatiu permetrà obtenir informació més actualitzada i detallada sobre l'estat de les aigües del Port de Tarragona i les seves zones d'influència.

L'objectiu principal d'aquest augment en la freqüència de mostreig és aconseguir una informació més acurada de l'estat de les aigües. Això permetrà establir les bases del Programa de Seguiment i Control per un període de 6 anys (PSIC 2025-2030). Aquest programa és vital per avaluar i diagnosticar l'estat ambiental de les masses d'aigua, complint amb els requisits establerts per la Directiva europea Marc de l'Aigua.

Actualment, la xarxa de control definida en l'àmbit de la massa d'aigua del Port de Tarragona i la seva zona d'influència està formada per set estacions. D'aquestes, quatre estan ubicades a les aigües de l'interior del Port i tres a l'àrea d'influència. Amb les actuacions d'ampliació previstes al Port (com la ZAL o el Contradic de Ponent), la ubicació d'algunes d'aquestes estacions es podrà veure modificada.

Aquesta millora representa un compromís entre l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'Autoritat Portuària de Tarragona (APT). Aquest acord estableix les bases per al desenvolupament del PSIC 2025-2030 i reafirma el compromís de les dues entitats envers la preservació i la gestió sostenible de les aigües del Port de Tarragona.

Port Sostenible

L’Autoritat Portuària de Tarragona està impulsant accions  mediambientals per promoure la sostenibilitat i reduir l’impacte ambiental. Des de la gestió responsable de l'aigua fins a la promoció de la igualtat de gènere i el foment de la innovació tecnològica, el Port de Tarragona treballa en múltiples fronts per a contribuir al progrés global cap a un futur més sostenible i equitatiu.

És important destacar que el compromís del Port amb la sostenibilitat i la descarbonització no es limita a accions puntuals, sinó que és part integral d’una visió a llarg termini. En aquest sentit, #RumbEcoPort2027 i el Pla de sostenibilitat serveixen com a marcs de referència dinàmics i en constant evolució, que s'adapten a mesura que sorgeixen noves tecnologies i s'intensifiquen els desafiaments ambientals. 

El Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030 està segmentat en 26 objectius i 114 accions reunides en 3 blocs Sostenibilitat ambiental, Descarbonització i Creixement sostenible i, finalment Compromís social. 
Es tracta d’un ferm compromís i ajuda a la programació de les accions per a lluitar contra el canvi climàtic i mitigar els seus efectes, afegeix transparència i rendiment de comptes en uns reptes, com la cura mediambiental i l’economia sostenible, que implica a totes les persones, com organitzacions i com a societat. 

El títol del debat ‘El riu Ebre - La connexió de conques: beneficis i perills. Fins on pot donar aigua l’Ebre?’

És fonamental implementar estratègies de gestió sostenible per a protegir l'Ebre i garantir la seva capacitat de suportar períodes de sequera sense conseqüències catastròfiques.

A les 21h el públic va gaudir de l’espectacle de dansa inspirat en l’aigua de la companyia tarraconense Scènic Dansa

Continuant amb el cicle de debats dins de la primera edició de ‘Les Setmanes de l’aigua PortTarragona’, aquest divendres 26 d’abril, el Tinglado 1 del Moll de Costa va acollir el tercer debat sobre el cicle de l’aigua. Aquest tercer acte ha portat per títol “El riu Ebre - La connexió de conques: beneficis i perills. Fins on pot donar aigua l’Ebre?”. El debat també va ser dirigit pel periodista i president del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, Esteve Giralt. Tots els debats són oberts al públic i són retransmesos posteriorment per TAC 12. Es tracta d’un cicle on es vol tractar sobre els aspectes més rellevants que afecten la gestió dels nostres rius: el Siurana, l’Ebre, el Francolí i el Gaià. A continuació, a les 21h la companyia tarraconense Scènic Dansa, d’Elisabet Esporrín, va tornar a representar l’espectacle de dansa sota el títol ‘El so de l’aigua amb la dansa’, un espectacle ideat i inspirat en l’aigua i creat pel ballarí Lluís Ortega.

Continguts tercer debat

El riu Ebre és un dels rius més importants de la península Ibèrica i el seu cabal és vital per a l'agricultura, la indústria i el proveïment d'aigua potable en moltes regions. Durant el debat, es va fer palesa la necessitat de buscar fonts alternatives d’abastament per alliberar de pressió i consums el riu Ebre en un context de sequera i emergència climàtica.

Narcís Prat i Carles Ibáñez, dues de les veus de referència quan es parla de gestió hidrològica i medi ambient, van posar damunt la taula dades científiques que evidencien que el cabal que arriba al tram final del riu Ebre és del tot insuficient. Per tots dos no té cap sentit plantejar la interconnexió de la xarxa del mini transvasament de l’Ebre a Tarragona, gestionada pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), amb el sistema Ter-Llobregat (ATLL). Tot el contrari, plantegen la necessitat de reduir els consums i la dependència del Camp de Tarragona amb el riu Ebre.

La seva visió va tenir el contrapunt durant gairebé tot el debat amb el posicionament defensat per Albert Vilalta, membre destacat del grup promotor de l´Observatori Intercol·legial de l'aigua, grup que treballa per trobar solucions al voltant de la sequera estructural actual. Per Vilalta, mentre no es puguin construir noves dessaladores i incrementar l’aigua regenerada a l’àrea metropolitana de Barcelona, la interconnexió de xarxes ha de ser una solució provisional per poder abastir tota aquesta part centre i nord del país si persisteix la sequera. Vilalta ho va plantejar com una resposta a la crisi, reversible en uns quatre anys, fins que ja hi hagi més aigua dessalada i regenerada de les depuradores.

Prat i Ibáñez van insistir, davant d’aquesta reclamació, que s’ha de canviar de model i no pensar en solucions a curt termini, que cal un canvi en el model de gestió del riu Ebre i de les xarxes d’abastament. També en d’altres rius i sistemes, com el Ter, a l’àrea de Girona i Barcelona. Per Prat cal pensar en la gestió hidrològica de forma local i no a través de transvasaments d'aigua entre conques-

Durant el debat es va fer palès que la sequera també representa greus perills per al riu Ebre i les seves regions adjacents. Quan els nivells d'aigua descendeixen significativament, la capacitat de reg disminueix, afectant negativament la producció agrícola i posant en risc les ocupacions associades amb aquesta indústria.

A més, la falta d'aigua pot portar a problemes de qualitat, com l'augment de la salinitat. El debat va girar també entorn del delta de l'Ebre. Hi va haver consens en aquest sentit: és fonamental implementar estratègies de gestió sostenible per a protegir l'Ebre i garantir la seva capacitat de suportar períodes de sequera sense conseqüències catastròfiques. La mobilització dels sediments, retinguts ara als grans embassaments, és la solució estructural que van reivindicar Prat i Ibáñez.

Participants en el tercer debat

Carles Ibañez

Investigador Sènior i Cap del Departament de Canvi Climàtic d'EURECAT (Centre Tecnològic de Catalunya). Ha estat Cap del Programa d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA (2005-2018) i investigador del Programa d'Aigües Marines i Continentals (2018-2020), al Centre IRTA de Sant Carles de la Ràpita, Delta de l'Ebre. Doctor en Biologia (Cum Laude) per la Universitat de Barcelona (1993). Investigador postdoctoral al Laboratoire d'Ecologie des Systèmes Fluviaux (CNRS, França) (1993-1995). Investigador del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona (1988-1996). Autor de 130 publicacions en revistes científiques internacionals i capítols de llibre, i de nombroses publicacions tècniques i divulgatives. Ha participat com a conferenciant en més de 100 congressos internacionals sobre ecologia, recursos hídrics, canvi climàtic i sostenibilitat. Ha dirigit 14 tesis doctorals.

Narcís Prat

Professor Emèrit d'Ecologia de la Universitat de Barcelona i participant en el Grup de Recerca F.E.H.M. (Freshwater Ecology, Hydrology and Management)

Albert Vilalta

Professional de les infraestructures i el Medi Ambient durant més de tres dècades. Actualment centrat en projectes de descarbonització i economia circular , tant de residus com d'aigua. Membre del grup promotor de l´Observatori Inter col·legial de l'aigua, grup que treballa per trobar solucions al voltant de la sequera estructural actual.

Dansa | El so de l’aigua amb la dansa

La dansa també està present en aquesta primera edició de ‘Les Setmanes de l’Aigua #PortTarragona’. Aquest 19 i 26 d’abril a les 21h al Tinglado 1 del Moll de Costa es representarà l’espectacle de dansa sota el títol ‘El So de l’Aigua i la Dansa, amb el Port de Tarragona’. Cal recordar que el Port de Tarragona ofereix els espectacles a tota la ciutadania amb entrada lliure i aforament limitat.

Es tracta d’un espectacle de dansa inspirat en l’aigua a càrrec de Scènic Dansa, dirigit per Elisabet Esporrín i amb direcció artística del ballarí Lluís Ortega.

Esporrín, directora de Scènic Dansa, compta amb més de 30 anys de trajectòria a Tarragona, es dedica en cos i ànima a la dansa en totes les seves disciplines. El centre ha rebut el reconeixement com a Escola Autoritzada pel Departament d’Educació per la Generalitat de Catalunya).

Darrer debat: 3 de maig

Les jornades al voltant dels rius es donarà per finalitzada el divendres 3 de maig amb el debat “El riu Gaià. Aprendre del passat i preparar el futur”. Com tots els debats serà un acte obert al públic.

Joan Alginet, president CAT: “La indústria de Tarragona és la gran aliada del riu Ebre”

Daniel Milán, director EMMATSA: “En 20 anys, el consum d’aigua a Tarragona s’ha reduït de 147 a 110 litres per habitant i dia”

Marc Fargas, gerent AITASA: “Al 2026, volem assolir un cabal de 14 Hm3/any d’aigua regenerada, el 41% del consum de la indústria química”

Cristina Miret, Acció climàtica APT: “El Port treballa per adaptar el consum d’aigua a les característiques del clima mediterrani”

Daniel Vera, Instal·lacions APT: “El Centre de Control d’Instal·lacions monitoritza la xara d’aigua per evitar fuites”

Xavier Amores, director CWP: “Cal un acord de país a llarg termini i transversal”

Manuel Cermerón, CEO Veolia: “L’aigua és un element de competitivitat mundial”

Saül Garreta, president APT: “Les Jornades han desmuntat els arguments negacionistes i han mostrat la complexitat de les solucions necessàries”

Àngel Xifré, delegat Gencat: “La Generalitat està fent els deures”

El Port de Tarragona ha celebrat avui la segona sessió de les “Jornades Tècniques sobre Gestió de l’Aigua en un Escenari de Crisi Climàtica” al Tinglado 1 del Moll de Costa. Mentre la sessió d’ahir es va centrar en la diagnosi, la projecció a futur i en la gestió dels recursos naturals, la segona jornada s’ha centrat en la presentació de solucions i en les bones pràctiques, centrades en la demarcació de Tarragona.

La segona jornada ha començat amb un bloc temàtic dedicat a la gestió de l’aigua a Tarragona. Aquest tercer bloc de les jornades tècniques ha tractat les solucions per fer front a l'escassetat d'aigua de la mà de tres experts en aquest tema.

Joan Alginet Aliau, president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) ha presentat la ponència “CAT. Una gestió de present amb perspectiva de futur”. Alginet ha explicat les infraestructures, el desplegament territorial i el funcionament del Consorci a la demarcació de Tarragona. El president del CAT ha senyalat que “la major part de la demanda d’aigua està a 80 km de l’Ebre, al Camp de Tarragona”.

També ha destacat que “si no fos per la indústria, l’any 2023 s’hauria tancat amb el major consum d’aigua del CAT”. I ha afirmat que la indústria del Camp de Tarragona és el gran aliat del riu Ebre” fent referència a l’esforç de la industria química per recuperar i regenerar aigua per minvar l’ús d’aigua del riu Ebre.

Alginet s’ha mostrat favorable a implementar nous mètodes d’obtenció d’aigua per reduir la dependència del riu Ebre, com les dessaladores, el qual considera què és el més viable i immediat, citant com a exemple l’ITAM del Foix al Baix Penedès promoguda per l’ATL i el CAT, que permetria alliberar un 15% del consum d’aigua del consorci.

Alginet ha anunciat la realització del desplegament de fibra òptica des de Campredó fins a Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) per monitoritzar 85 Km de canonada.

En segon lloc, Daniel Milán Cabré, director de l’Empresa Municipal d’Aigües de Tarragona (EMATSA) ha presentat la xerrada “Reptes actuals de la gestió urbana de l’aigua: el cas de la ciutat de Tarragona”.

Milán ha explicat les línies de treballa d’EMATSA per ser més eficient. Una primera línia de treball, és l’estalvi de consum que en 20 anys s’ha aconseguit que passi de 147,4 litres per habitant i dia a 110 litres habitants/dia, el que suposa un estalvi total de 4 Hm3/any. Un 25% d’estalvi s’ha assolit amb campanyes de sensibilització i de bons hàbits, sense que la qualitat de vida de les persones s’hagi vist afectada. Milan ha avançat que l’objectiu per 2030 és reduir el consum a 100 litres hab./dia, el que suposarà un 9% més d’estalvi, un Hm3/any.

La segona línia de treball, és l’augment del rendiment de xarxa. Milán ha explicat que en 8 anys l’empresa municipal d’aigües ha aconseguit passar d’un rendiment del 79,9% (2016) a 85,5% (2023), un augment de 5,6 punts percentuals que ha suposat un estalvi de 0,5 Hm3/any. L’objectiu, ha afirmat el director d’EMMATSA, és “arribar al 90% al 2030, el que suposarà un estalvi de 0,4 Hm3/any addicional”.

Tercera  i quarta línia, es basaria en la recuperació de recursos propis i en cercar nous recursos a través de la regeneració de l’aigua, per exemple, recarregar l’aqüífer del Gaià i poder generar aigua potable.

I finalment, tancant aquest bloc, Marc Fargas ha estat el ponent encarregat de presentar la visió provada de la gestió de l’aigua amb la ponència “Gestió de l’Aigua per l a Indústria Química de Tarragona”.

Fargas ha explicat els serveis d’AITASA que es basen en la distribució aigua, la producció i distribució d’aigua regenerada, en la gestió de l’emissari conjunt, el tractament d’aigua conjunt per a tota la indústria química i altres serveis, com la vigilància i manteniment del rack de DixQuímics, etc.

Fargas ha remarcat que AITASA va plantejar-se la regeneració d’aigua als anys 90 quant el problema de l’escassetat d’aigua no era a l’agenda pública. I és llavors que es decideix  impulsar un projecte en coordinació amb l’ACA. D’aquí neix el conveni entre AITASA, l’ACA i l’AEQ que durant 25 anys permet tractar les aigües de les EDAR de TGN i Vilaseca.

Per a Fargas, “la regeneració d’aigua permet produir gairebé qualsevol tipus d’aigua desitjada, permet minimitzar efectes de la sequera, es guanya en resiliència i és un exemple de col·laboració públic-privada”.

AITASA ha assolit entre 2021 i 2023 un cabal d’aigua regenerada de 6 Hm3/any que representa el 17,6 % del consum d’aigua reciclada de la industria química. L’objectiu per al 2024 és assolir un cabal de 9 HM3/any d’aigua regenerada per arribar a cobrir el 26,5% del consum d’aigua  per part de la industria. Els objectius de futur d’AITASA és arribar a un cabal de 14 Hm3/any que representaria el 41% del consum d’aigua industrial  al 2026, evitant abocar a mar aigua reciclada apta per al consum.

Bones pràctiques

Cristina Miret i Daniel Vera han pres el testimoni en aquest bloc després de la pausa per parlar de com es gestiona l'aigua al Port de Tarragona.

Daniel Vera,  cap de divisió d’Instal·lacions de l’APT, ha explicat la gestió de l’aigua per part del Port de Tarragona des de la vessant de prestador de serveis: aigua, xarxa d’aigua contra incendis, electricitat i comunicacions.

Vera ha explicat que el Port té una xarxa de distribució d’aigua del Port que compta amb 3 entrades de subministrament i 3 estacions de bombeig per donar el millor serveis als seus clients. Es tracta, ha puntualitzat Vera, d’una xarxa en la qual s’han realitzat inversions per a la seva modernització i per l’augment d’eficiència.

En aquest sentir, tant la Xarxa d’aigua com la Xarxa contra incendis de grans prestacions del Port estan controlades i monitoritzades a través del Centre de Control d’Instal·lacions (CCI). La monitorització de la xarxa d’aigua està operativa des del 2022, i ds del 2023 està integrada en el Centre de Control d’Instal·lacions que compta amb una xarxa d’emissors de ràdio per enviar senyals davant de possibles incidències: fuites, baixes de pressió, etc.

Cristina Miret, cap de divisió de Medi Ambient, ha explicat l’APT treballa per adaptar el consum d’aigua a les característiques del clima mediterrani, per eliminar usos innecessaris, per aprofitar recursos naturals i per optimitzar els usos imprescindibles.

Aquest objectius es poden aconseguir, segons Miret, amb un canvi de model de jardineria cap a unes especies de baix consum hídric, zones verdes mediterrànies i adaptades al clima, amb entapissats per retenir la humitat, amb l’adaptació el reg a la meteorologia i creant noves zones verdes com a refugi climàtic.

L’aprofitament de recursos naturals també és una línia de treball de l’APT, com per exemple l’aprofitament de la surgència d’aigua potable al Pont de la Petxina o la col·locació de paviments drenants. I en aquest a línia, ha explicat la tècnica de l’APT, està previst a curt termini la construcció de dipòsits de recuperació d’aigües pluvials de 5.000m3 a la ZAL per al reg i la neteja.

En la línia d’eliminació i substitució de consums, l’APT es planteja la possibilitat de destinar a altres usos les fonts ornamentals i, en vistes a millorar la gestió de l’aigua destinada a la neteja de carrers i  d’instal·lacions, l’APT  instal·larà una petita planta dessaladora amb una capacitat de 8 m3/dia que entrarà en funcionament al mes de juny.

Miret també ha presentat un projecte de territori desenvolupat per l’APT amb una voluntat de ser una administració facilitadora del consens necessari per a la construcció d’una dessaladora d’aigua per a ús industrial que donaria servei al Port i a la indústria química que podria produir 50.000m3/dia i consumiria a energia verda. A més, el projecte contribuiria també a la regeneració del perfil orogràfic i del paisatge de l’espai de la pedrera del Cap de Salou que inclouria espai de lleure i un amfiteatre per potenciar un turisme cultural.

L’aigua, element estratègic

Tot seguit, Xavier Amores Bravo, director de la Catalan Water Partnership (CWP) ha presentat la ponència “Creixement sostenible i gestió de l’aigua. Exemples a altres ports de la Mediterrània”. Amores ha explicar la tasca de promoció de pràctiques eficients de gestió de l’aigua incidint en la cooperació entre l’àmbit privat i el públic.

Amores ha explicat que l’estrès hídric s’incrementarà i al Mediterrània serà un dels punt on serà més sever, la conflictivitat social augmentarà, els fenòmens naturals extrems també s’incrementaran... i l’escenari tendencial ens hauria de convidar a reflexionar en un canvi de model econòmic i social per adaptar-nos a aquesta nova realitat. Les enquestes senyalen que aquest canvi s’està produint, almenys en les enquestes, que reflecteixen que el 60 % dels espanyols pensen que no hi ha prou aigua i cal disminuir el consum.

Amores aposta per una estratègia de país, basada en el realisme, que apunti cap a una sobirania hídrica com la que està desplegant un estat com Singapur, per arribar a un acord sobre les infraestructures que necessitem, per mantenir una inversió sostinguda, adaptar les normes a les necessitats actuals aprofitant l’avenç de la tecnologia dels darrers anys, aposta per la recerca i la innovació, i mantenir la confiança en els professionals... sempre pensant que l’aigua ha de ser un dels vectors estratègics de futur.

Amores ha fet una crida a una gestió conscient de l’aigua per part de tot els sectors econòmics adoptant mesures com les recollides en una guia per fer front a la sequera editada per la seva entitat. L’expert gironí també ha explicat que l’R+D i la digitalització són “palanques” que poden contribuir decisivament a millorar la gestió de l’aigua.

El tancament d’aquest bloc ha estat per a Manuel Cermerón, CEO de l’empresa Veolia, amb una ponència sota el títol “Aigua, transició energètica i desenvolupament territorial”. Cermerón ha parlat de l’aigua com a un element de competitivitat mundial, com en el cas de les grans multinacionals, que estan posant al capdamunt de la llista la disponibilitat d’aigua per triar una ubicació per a noves inversions o per a relocalització de centres de producció cap el nostre país. El consultor de Veolia també ha situat les energies renovables com a un element estratègic tenint en compte la petjada hídrica de cada vector energètic.

Balanç de les jornades

Les primers Jornades Tècniques organitzades pel Port de Tarragona han acabat amb el discurs de cloenda del president del Port de Tarragona, Saül Garreta, que ha fet un balanç molt positiu de les exposicions i debats, i d’Àngel Xifré, delegat territorial del Govern de Catalunya a Tarragona.

Garreta ha elogiat el nivell de tots els ponents i la mirada de conjunt que han aportat sobre els reptes sobre la gestió de l’aigua del futur. Per al president del Port, les jornades han desmuntat molts arguments negacionistes al mateix temps que ha demostrat la complexitat de les solucions necessàries per satisfer les necessitats hídriques del nostre territori. Garreta ha defensat la necessitat de treballar des de la cooperació públic – privat des de tot els àmbits: polític, normatiu, tecnològic i d’innovació.

El delegat del Govern de Catalunya a Tarragona, ha explicat les diferents solucions que la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa per combatre la sequera a curt termini i a futur. Per al delegat, “la Generalitat de Catalunya ha fet els deures” amb inversions en noves dessaladores, en millores per a comunitats de regants, etc. I ha lloat iniciatives provades com les d’AITASA que són un exemple de com afrontar episodis com l’actual.

Francesc Mauri, meteoròleg de TV3: “L’economia verda és el que salvarà Europa”

Sarai Sarroca, directora MeteoCat: “La pluviometria dels anys 70 ja no s’ha tornat a produir mai més”

David Teruel, especialista en canvi climàtic: “Les precipitacions extremes, com les patides el 1994 i el 2019 pel Francolí, podrien ser el doble de probables a partir del 2050”

Ignasi Servià, consultor: “En el sud de la península el reg localitzat està molt més implementat, mentre encara abunda molt el reg per gravetat a la vall de l’Ebre, especialment a Lleida i Aragó”

Marc Castellnou, bomber: “Som a temps, sí, però no tenim massa temps per pensar-nos-ho”

Eduard Pla, CREAF: “Cal treballar una transició amb una millor gestió forestal que millori la salut i la funcionalitat ecològica dels boscos”

Jordi Molist, director abastament ACA: “La reutilització de l’aigua a Catalunya té un potencial molt gran i pot assolir una oferta d’uns 300 Hm3/any”

Carme Llansana Arnalot, responsable ATL: “La dessalació a la Mediterrània ha augmentat molt en els darrers 10 anys, fa 10 anys per ús domèstic i actualment per ús industrial”

Cristina González Ruano, Ministeri de Transició Ecològica: “El PERTE per a la digitalització del cicle de l’aigua ofereix ajuts de 200 milions d’euros per a la digitalització del cicle urbà i 100 milions per a la digitalització de regadius”

El Port de Tarragona ha iniciat avui l’acte central de ‘Les Setmanes de l’Aigua’ iniciades l’11 d’abril, les Jornades Tècniques sobre “La gestió de l’aigua en un escenari de crisi climàtica” que se celebren el 25 i 26 d’abril al Tinglado 1 del Moll de Costa. Una trobada amb experts de diferents camps científics per debatre i proposar solucions als problemes derivats de l’escassetat d’aigua. L’objectiu de les Jornades tècniques ha estat abordar amb els actors implicats la complexitat de la gestió de l’aigua des d’una visió transversal: climàtica, ambiental, social i de governança, per avançar cap a una gestió sostenible dels recursos hídrics. Les ponències d’experts de diferents àmbits arriben a la mateixa conclusió: “cal una gestió més racional dels recursos naturals per tal de frenar el canvi climàtic”.

En el discurs d’obertura, el president del Port de Tarragona, Saül Garreta ha presentat aquestes jornades com una prova tangible del compromís de l’Autoritat Portuària de Tarragona amb la lluita contra el canvi climàtic i per la descarbonització abordant un tema tan complex com la gestió de l’aigua. Garreta ha afirmat que “tenim més recursos que mai, tenim cada cop més tecnologia i estem preparats per trobar solucions, i hem de confiar en els tècnics experts”. Per al president del Port, “a Tarragona tenim una situació privilegiada, però de la qual no podem abusar. L’aigua és un bé escàs i cal que avancem en tots els camins per fer un ús més racional a través de la regeneració, del consum l’eficient, la dessalinització, etc.”. Garreta ha explicat que “les administracions han de posar el debat sobre la taula i posar les eines per facilitar que els solucions apareguin, amb una mirada local i global posada en la regeneració de l’entorn natural.”

Primer bloc, Disponibilitat d’aigua en un escenari de crisi climàtica

L’obertura del primer bloc, ha anat a càrrec de Francesc Mauri, geògraf, meteoròleg i home del temps de TV3 amb la ponència titulada “EMERGÈNCIA! Climàtica” que l’autor ha qualificat de “provovadora”. Per a Mauri, “els humans no reaccionem si no en donen bufetades, per això només reaccionem davant de crisis energètiques com la causada per la guerra d’Ucraïna ja que sense ella no hauríem obert els ulls sobre la importància d’una transició energètica”.

Per al meteoròleg de TV3, “la sobrepoblació del planeta, la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils, el creixement del nivell del mar, la navegabilitat del mar Àrtic a causa del desgel, l’augment de les emissions de cO2 a nivell mundial, les fake news que qüestionen el canvi climàtic, etc. són senyals que ens estan dient que o canviem de model o ens estrellarem”. I això, conclou, “no és perqupe ho digui ell, sinó que ho diuen els científics”.

Per  a Mauri, “les energies renovables són fonamentals per augmentar l’electrificació i aconseguir una major eficiència”, però alerta que la millor és l’eòlica. Mauri ha explicat que “l’hidrogen verd no serà el principal vector energètic per l’alt cost en energies renovables que suposa la seva producció, transport i emmagatzematge”. Fins i tot, ha explicat Mauri, “en matèria d’eficiència en vehicles, l’energia perduda del motor d’Hidrogen és més a prop del motor de combustió que de l’elèctric”.

Per concloure, Francesc Mauri ha afirmat que “l’economia verda és el que salvarà Europa” i ha posat deures al públic assistent: “Tenim a les mans poder accelerar aquest procés: contractar l’electricitat produïda a partir de fonts renovables”.

La segona ponència ha estat a càrrec de Sarai Sarroca, directora del METEOCAT, amb una xerrada titulada “Estat actual de la sequera a Catalunya”. Segons aquesta experta, “Catalunya serà un dels territoris que patirà més períodes secs, segons les projeccions a 2100 que a realitzat el Servei Meteorològic de Catalunya”. “El repte, ha continuat, és que  les administracions han de trobar la manera d’afrontar la gestió complexa de l’aigua en aquest context de sequera actual i a futur”.

Segons Sarroca, “estem en una sequera sense precedents, ja que la de l’any 2008 era en dents de serra amb períodes de pausa, però l’actual presenta un comportament continuat”. Per explicar el context actual de sequera, Sarroca ha explicat que l’anterior sequera va tenir una durada de 19 mesos, mentre la sequera que ens afecta actualment ja porta una durada de 43 mesos.

Sarroca, analitzant la pluviometria ha explicat que “la pluviometria dels anys 70 ja no s’ha tornat a donar i podríem dir que els nostres embassaments estan sobredimensionats perquè es van dissenyar amb la ràtio de precipitacions de fa 50 anys”. Sarroca ha mostrat les dades de l’Observatori Fabra, una sèrie estadística de referència a Europa, que mostren com les precipitacions dels darrers anys és menys de la meitat del que tocaria en comparació amb les observacions científiques recollides des del 1914.

A les baixes precipitacions, cal sumar l’excés de temperatura com a causa de la sequera. L’anomalia tèrmica de +2 graus registrada al 2022 i 2023, “a Catalunya s’ha produït arreu del territori sense deixar cap racó on aquest fenòmen no s’hagi donat” , ha explicar la directora de MeteoCat.

Sarroca ha avançat el balanç de l’hivern 2023-2024 que també és negatiu quant a temperatura, però millor quant a precipitacions comparat als hiverns anteriors, i “el mes de març es pot considerar plujós, especialment al Pirineu occidental, la Catalunya central i l’Empordà”. Sarroca també ha avançat la predicció de pluja a partir de diferents models europeus i catalans que pronostiquen pluges per la primera setmana de maig, per sobre de la mitjana, i també per a la segona quinzena de maig.

El tancament d’aquest primer bloc dedicat a dibuixar l’escenari climàtic actual l’ha assumit David Teruel Cano, científic especialista en canvi climàtic, LOBELIA, amb una ponència titulada “Evaluació de l'impacte de la sequera i el canvi climàtic al Port de Tarragona”.

Els models estadístics de projecció en temperatura elaborat per aquest especialista, tant en l’escenari pessimista com en l’òptim marca una tendència a l’augment de la temperatura mitjana a la reguí de la Vall de l’Ebre. En l’escenari optimista la mitjana se situaria en els 14,2 graus i, en el pessimista, en 16,6 graus. Pel que fa a las precipitacions, també s’espera uns escenaris a la baixa, sobretot en la vessant nord del riu Ebre, des d’on rep més cabal des dels Pirineus.

Aquests models projectius traspassats al cas del riu Ebre ens indiquen que el cabal se’n ressentirà a causa d’aquest augment de períodes de sequera i altes temperatures. Al costat oposat, en el cas dels episodis de precipitacions extremes, com les patides el 1994 i el 2019 pel Francolí, especialment a la zona de la capçalera, L’Espluga i Montblanc. Escenaris de futur, segons David Teruel, “no s’espera un augment d’episodis a curt termini, però podria ser el doble de probable a partir del 2050”.

Segon bloc, Gestió del territori i disponibilitat d'aigua

El primer ponent del segon bloc de les jornades ha estat Ignasi Servià Goixart, Enginyer agrònom, especialista en el sector regadiu, amb la ponència “Aigua per a la producció d’aliments”. L’expert valencià ha afirmat a l’inici de la seva intervenció que “la població mundial seguirà creixent i conseqüentment la necessitat d’aliments continuarà creixent també, i amb les condicions deql canvi climàtic ue segueix reduint les precipitacions, l’escenari a futur és d’una producció agrícola no podrà donar-hi resposta”.

Per a Servià, una de les claus està en aconseguir més eficiència en el regadiu. Els estudis mostren diferències entre els diferents territoris de la península. Destaca que el sud de la península on el reg localitzat està molt més implementat, mentre encara abunda molt el reg per gravetat a la vall de l’Ebre, especialment a Lleida i Aragó. Segons Servià, “Catalunya té molt de camí per recórrer per assolir una agricultura SMART aplicant la digitalització en la gestió de l’aigua destinada al reg de conreus”. “La paradoxa és -explica aquest consultor- que malgrat la gran necessitat de modernitzar regadius a Catalunya no és de les CCAA que més ajuts ha demanat al programa Next Generation de la Unió Europea”.

Per Servià, “l'obtenció de l’aigua ha de posar el focus en la regeneració i en la dessalinització, però no està clar que l’agricultura de regadiu pugui fer front al preu d’una aigua produïda a través d’aquest processos”. És una solució a contemplar davant del comportament de les reserves del regadiu a la conca del Segre o del Ter que ens els darrers anys no han pogut acumular el cabal necessari per fer front a les campanyes de reg.

La manca de producció de cereals a nivell nacional, potencia les importacions. Servià ha comprat dades d’importacions de cereals pel Port de Tarragona que ha marcat rècords històrics en els darrers dos anys i la pèrdua de superfície de conreu dedicades al moresc a Lleida. La relació és bastant directa ja que les importacions de cereals al Port de Tarragona s’incrementen entre 2022 i  2023 mentre a la plana de Lleida es perden 30.000 Ha de blat de moro.

Però les importacions, explica Serià, no és la solució. En realitat, la manca d’aigua als nostres rius i embassaments la compensem important aigua des d’altres països i continents, l’aigua emprada per produir els cereals en els països d’origen. En aquest sentir, segons els càlculs d’Ignasi Servià, les importacions virtuals d’aigua del Port de Tarragona (aigua emprada per produir el cereal importat) van passar de 7.684 Hm3 de mitjana en el període 2015-2022 a12.185 Hm3 al 2023.

Marc Castellnou, Inspector Cap de l'Àrea Forestal de Bombers Generalitat ha estat el segon ponent d’aquest apartat amb la xerrada “La gestió del mosaic agroforestal i la prevenció dels incendis de sisena generació”. Per a Castellnou, “necessitem que els boscos es renovin per tenir uns boscos sans, i els incedis -juntament amb les ventades, les nevades, etc.- contribueixen a fer-ho. Eliminen la vegetació morta i donen la possibilitat per a l’aparició de vegetació nova i sana”.

Segons l’Inspector en Cap de Bombers, “la sequera està estressant els boscos. Ara els incendis són cada cop més grans i violents. Els núvols de convexió produïts per incendis forestals eren poc habituals i, ara, són més i més freqüents”.

Castellnou ha explicat que “la sequera, l’acumulació de material mort, etc. augmenten la tendència a tenir incendis cada cop més ràpids, intensos i extensos”. L’expert ha senyalat que “un exemple com Portugal, amb incendis de 14.000 Ha/hora és dramàtic; per sort a a Catalunya estem en 8.000 Ha /hora perquè encara tenim cert mosaic agroforestal”.

Castellnou ha explicat que “la manca d’un mosaic agroforestal va produir un incendi que en 11 minuts va cremar 18.000 Ha i va produir 64 víctimes, en un lloc en el que els humans hem creat un bosc en una ubicació que no és sostenible”. La nostra intervenció en el paisatge – explica aquest responsable de Bombers- és una de les claus per prevenir els incendis, i la solució és un mosaic agrícola forestal.

Marc Castellnou ha alertat que la tendència a Catalunya és de pèrdua de mosaic i que el que ha evitat tenir grans incendis han estat les zones afectades els incendis dels 80 i 90 que han actuat de barrera, però actualment, la situació és que Catalunya està abocada a patir més grans incendis si no es recupera el Mosaic agroforestal. La continuïtat dels boscos -avisa Castellnou- obre la porta a incendis de fins a 900.000 Ha al Pirineu entre Navarra i Lleida”, tal i com indiquen els models predictius dels bombers.

Per a Marc Castellnou “som a temps, sí, però no tenim massa temps per pensar-nos-ho”.

Per tancar el segon bloc temàtic, Eduard Pla, Investigador del CREAF, ha presentat la ponència “El paper de la gestió forestal en temps de sequera”. El missatge de Pla ha estat que “els nostres boscos son ecosistemes vulnerables. Més susceptibles de patir eventualitats climàtiques.

Hi influeix -segons Pla- l’augment de la temperatura i la sequera ho accentua”. Però no és l’única causa, explica, també és causa de vulnerabilitat l’abandonament rural i la manca de gestió forestal. I aquestes raons sumades, suposen un impacte més gran en l’escassetat d’aigua, genera boscos més densos i amb elevada competència, que ens aboquen a una situació en què la disponibilitat d’aigua i l’estructura forestal resultats generen més estrès forestal, decaiment i mortalitat, més incendis i la migració d’espècies.

Després de la diagnosi, Eduard Pla ha presentat solucions per revertir aquesta situació. Segons aquest expert, “cal treballar una transició amb una millor gestió forestal “que millori la salut i la funcionalitat ecològica” a través dels següents eixos d’actuació: fent “vestits a mida”, des d’una perspectiva multifuncional (no pensar els boscos fins ara, només per obtenir llenya), aprenent de les solucions que la natura fa servir, promovent un nou model territorial i construint una nova relació entre la societat i aquest espai.

Pla advoca per una gestió forestal adaptativa. La qual cosa significa incrementar la diversitat d’espècies, incrementar la diversitat estructural, donar més vigor i resistència individual, promoure canvis en estructures i espècies, diversificar de la gestió forestal, més flexible, i prioritzar la protecció dels sòl.

Per finalitzar, Eduard Pla, ha explicat que aquest model es prova a camp, amb experiències aplicant aquestes estratègies, i fent seguiment, i ha presentat els resultats d’experiències pilot per a provar diferents fórmules de gestió forestal dinàmica mitjançant la reducció densitat de peus, la gestió del sotabosc, la promoció de boscos mixtos, el canvi de composició d’espècies i la promoció de l’heterogeneïtat del paisatge.

Tercer bloc, Solucions per fer front a l’escassetat d'aigua

Jordi Molist, director d'abastament de l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ha obert el tercer bloc de la jornada amb la ponència “El tercer cicle de planificació i l’increment d’aigua reutilitzada”.

Molist ha explicat que “la reutilització de l’aigua a Catalunya té un potencial molt gran a través de processos directes i indirectes que pot assolir una oferta d’uns 300 Hm3/any si es troba la demanda adient”. El director d’abastament de l’ACA ho ha matisat dient que “un dels obstacles que existeix és la poca voluntat de substituir l’aigua d’altres fonts de subministrament per aigua regenerada” i alhora apunta cap a la solució: “la clau està en ser capaços d’oferir aquesta aigua amb un preu subvencionat perquè sigui prou atractiva”.

Un bon exemple de l’èxit de la regeneració d’aigua és la dessaladora del Baix Llobregat que genera aigua potable per a unes 800.000 persones a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. “De fet, explica Molist, “la metodologia de control de risc emprada el 2019 a la dessaladora del Baix Llobregat és extrapolable arreu i, de fet, ja hi ha 14 nous punts on s’estan desenvolupant, en diferents estadis d’implementació”.

Actualment, ha remarcat Molist, “és la gent que treballa als laboratoris qui està revolucionant els processos de regeneració d’aigua ja que aquest mètode permet examinar més 100.00 components a partir d’una sola mostra”.

Molist ha basat la part final de la seva exposició a desgranar les inversions previstes per l’ACA per als propers anys. Molist ha explicat que “el programa de mesures de l’ACA preveu el desenvolupament 25 noves plantes depuradores per a la reutilització d’aigua finançades 100% per l’ACA amb 200 km de canonades associades, que tenen l’objectiu d’arribar a 100 hm3/any l’any 2027 i 150 HM3/any el 2032”.

Carme Llansana Arnalot, Cap de planta ITAM Tordera ATL, amb una xerrada sobre “La dessalació d’aigua a les conques mediterrànies” ha estat la segona ponent d’aquest bloc.

La responsable d’ATL, ha explicat que “la conca mediterrània destaca per tenir molta implantació de dessaladores perquè es donen els factors dèficit hídric, sequeres recurrents i sequeres estacionals, que les fan necessàries i viables”.

Segons Llansana, la dessalació a la Mediterrània ha augmentat molt en els darrers 10 anys. Al 2013, el 50% de l’aigua dessalada era per a ús domèstic, però al 2023 s’imposa l’ús industrial”. “Un exemple -senyala Llansana- és Israel, on el 90% de l’aigua dessalada es produeix amb 5 dessaladores i aquest volum representa 50% del consum de tot el país”.

La responsable de la planta ITAM Tordera ATL ha explicat els avantatges de la dessaladora amb el sistema de l’òsmosi inversa i de la seva viabilitat”.

Cristina González Ruano, responsable de Gestión de Riesgos del Ministerio para la transición, Ecológica y el Reto Demográfico ha intervingut amb una ponència sobre “PERTE de digitalització del ciclo del agua”.

La reponsable del Ministerio de TAransción Ecològica ha explicat els objectius d’aquest programa des del punt de vista del consum, de l’aprofitament i del coneixement. Segons González Ruano, “el programa persegueix objectius com l’obtenció de dades de qualitat, millorar la infraestructura de distribució per evitar pèrdues d’aigua tant de consum urbà com de regadiu i implantar la digitalització de les dades per millorar el procés de presa de decisions per millorar la gestió de l’aigua, entre d’altres”

La tècnica del Ministeri ha explicat que el programa té 4 línies actuació. En primer lloc, la millora de la governança dels usos de l’aigua, mitjançant l’actualització de la normativa existent en matèria de digitalització i usos de l’aigua i, també, la creació de l’Observatori de la gestió de l’aigua. La segona línia les la dedicada a l’impuls de la digitalització dels organismes de conca. En tercer lloc, s’aposta pel desenvolupament de programes d’ajuts per a l’impuls de la digitalització als usuaris de l’aigua a través de la digitalització del cicle urbà de l’aigua, del regadiu i del sector industrial. I, finalment, la quarta línia d’actuació és la dedicada a la formació i a la innovació.

“El PERTE per a la digitalització del cicle de l’aigua ofereix ajuts de 200 milions d’euros per a la digitalització del cicle urbà i 100 milions per a la digitalització de regadius”, ha explicat la tècnica ministerial.

La segona sessió de la jornada

El 26 d’abril, en sessió de matí solament, continuarà aquest debat sobre la gestió de l’aigua. El programa previst per aquesta segona part de els Jornades Tècniques sobre “La Gestió de l’Aigua en un Escenari de Crisi Climàtica” és el següent:

9:30 h La gestió de l’aigua a Tarragona

Consorci d’Aigua de Tarragona. Una gestió de present amb perspectiva de futur

Joan Alginet Aliau, president del CAT

Reptes actuals en la gestió urbana de l'aigua: El cas de la ciutat de Tarragona

Daniel Milán Cabré, director de l’Empresa Municipal d’Aigües de Tarragona (EMATSA)

Gestió de l'aigua per la industria química de Tarragona

Marc Fargas i Mas, conseller delegat d’Aigües Industrials de Tarragona (AITASA)

11.00 h Pausa i cafè

12:00 h Exemples de bones pràctiques als ports mediterranis

Gestió de l'aigua al Port de Tarragona

Cristina Miret, cap de Divisió de Medi Ambient del Port de Tarragona i

Dani Vera, cap de Divisió d’Instal·lacions del Port de Tarragona

Creixement sostenible i gestió de l’aigua. Exemples a altres ports de la Mediterrània.

Xavier Amores Bravo, Director de Catalan Water Partnership (CWP)

Aigua, transició energètica i desenvolupament territorial

Manuel Cermerón Romero, CEO de VEOLIA España