

Un any més arriba al Moll de Costa la celebració del Dia Marítim Mundial que s’estrena amb un cartell ple d’activitats culturals dirigides a tots els públics que el Port de Tarragona ha programat amb la voluntat de fer conèixer la importància del transport marítim i les persones que dediquen la seva vida a aquest propòsit, així com donar a conèixer la mar i la tradició marinera a la ciutadania.
Espectacle musical ideat i dirigit per Neus Mar (veu) i Montse Canals Rabassada (dansa), amb escenografia de Jaume Tans, en coproducció amb el Museu de Pesca de Palamós. “Dones de Sal” es tracta d’un espectacle que, com el seu nom anticipa, vol ser un homenatge a totes aquelles dones que malgrat la seva invisibilitat històrica, també formen part consubstancial del món del mar. Dividit en tres parts: tradició, reflexió i passió, i amb l’havanera com a eix vertebrador, el concert combina la música amb dansa contemporània. Espectacle amb aforament limitat. Cal realitzar reserva prèvia a This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. o al telèfon 977 259462 en horari de 9 a 14 hores fins divendres.
Visita en família al Museu del Port de Tarragona per poder descobrir-lo d’una manera diferent. La descoberta dels objectes relacionats amb el port comercial, pesquer i esportiu serviran de fil conductor per apropar-nos a ha història i el present del Port de Tarragona amb una visita adaptada al públic familiar. Quins són els tipus de pesca que es duen a terme al barri del Serrallo, quines mercaderies arriben a port o què és una "Puça" son algunes de les preguntes que ens plantejarem al llarg del recorregut i anirem resolvent de manera participativa. Activitat gratuïta i adreçada a famílies amb infants a partir dels 6 anys. Durada aproximada d’una hora i amb aforament limitat. Cal realitzar reserva prèvia a This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. o 977 25 94 34
El Port de Tarragona, sota la seva marca cultural Moll de Costa i, organitzat per l’Arxiu del Port, proposa l’activitat “EL MISTERI DE L’ARXIVERA” uns escape room on s’hi posen a prova les habilitats dels participants per salvar a l’arxivera, i on cal resoldre una sèrie d’enigmes utilitzant tot l’enginy i imaginació possibles per tal de superar el repte. Els objectius d’aquesta activitat son oferir una proposta diferent d’oci per tal d’apropar l’Arxiu a la ciutadania alhora que es donen a conèixer alguns dels espais de l’Arxiu del Port. Cal realitzar reserva prèvia a This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.. Activitat amb aforament limitat.
El Teatret del Serrallo juntament amb Blai Senabre, ens presenten un nou espectacle de petit format pensat perquè els mes petits fomentin la imaginació literària amb una història que des dels mars i els oceans que hi ha pel món us portem aquests contes, una mica salats, que expliquen les aventures de les criatures que viuen sota la superfície del mar i al seu voltant. Així doncs, si els voleu escoltar haurem de bussejar ... o no! Espectacle dirigit a un públic familiar. Es podrà veure, de manera gratuïta, el diumenge 2 d’octubre, amb reserva prèvia a la plataforma Entradium a partir de les 11 hores del dia 28 de setembre
Al Refugi 1 (sala 1) del Port de Tarragona es mostra una exposició commemorativa dels 75 anys del Club Ciclista de Tarragona que es divideix en dues seccions: la història del Club Cicclista de Tarragona i la història del ciclisme en general. Una exposició que mostra la història del club amb projeccions, recopilació d’imatges, selecció de bicicletes d’època i complements i objectes de col·leccions privades. També s’hi realitzaran activitats complementàries com són conferències, sortides en BTT o ciclisme de carretes i tallers, entre d’altres. L’exposició romandrà oberta fins el 23 d’octubre. L’horari expositiu e de les 10 a les 13h i de 17 a 20h de dimarts a dissabtes. Els diumenges i festius l’horari és de’11 a 14h. Entrada gratuïta.
‘L’art de la supervivència’ retrata, des d’un punt de vista molt personal, la manera de fer i entendre l’art d’Eustaqui Vallès. La vida s’accelera amb el pas dels anys i el temps corre cada cop més efímer. Les formes de treball antigues semblen condemnades a l’extinció arrossegades pel progrés i la producció en sèrie. Només els últims clàssics resisteixen el pas del temps mentre vetllen per la supervivència d’una forma de treballar l’art amb data de caducitat. Eustaqui Vallès és un dels últims artesans avui dia. Escultor, reproductor i restaurador, va néixer a la Part Alta de Tarragona, el 23 de setembre de 1937, on hi ha el seu taller, un espai on el temps s’ha aturat, i on treballa l’ofici des de fa més de 60 anys fidel a les tècniques artesanals de tota la vida. La mostra compta amb col·laboracions del món cultural i social del Camp de Tarragona com l’Associació de l’ermita de la Mare de Déu de la Riera, el Col·legi d’Enginyers la Confraria del Nostre Pare Jesús del Calvari de Reus, el Museu Diocesà de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i la Reial Germandat de Jesús de Natzarè de Tarragona. L'exposició romandrà oberta fins al 13 de novembre de 2022. L’horari expositiu del recinte és de les 10 a les 13 h i de 17 a 20 h de dimarts a dissabtes. Els diumenges i festius l’horari és d’11 a 14 hores.
Per primer cop a Tarragona la ciutadania té l’oportunitat de veure l’exposició que amb el títol ‘Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar’ es pot veure a la sala 3 del Refugi 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona entre el 28 de setembre i el 30 d’octubre de 2022.
L’exposició gira entorn de tres eixos fonamentals. El primer, pretén mostrar la cruesa i la violència emprada pels colpistes contra tothom qui consideraven els seus enemics. El segon eix recupera la figura d’un mestre dels anys trenta, Antoni Benaiges, i el seu compromís amb les tècniques educatives més innovadores com la Freinet. Finalment, l’exposició incideix en mostrar el drama de les fosses comunes de la repressió franquista i la ingent tasca de recuperació i identificació dels cossos de les persones desaparegudes que s’ha estat fent els últims anys.
Trenta-dues fotografies, tres plafons explicatius sobre les fosses del franquisme, la repressió i la depuració dels mestres de la República, i la tècnica Freinet componen la mostra. La peça central del muntatge i més espectacular és una lona de 20 m2 que reprodueix fotogràficament la fossa comuna de La Pedraja exhumada el 2010. Així mateix, també incorpora un audiovisual que conté tot el procés de creació del projecte “Desenterrant el silenci”.
En el marc de l’exposició, que forma part del Programa de Memòria Democràtica de Tarragona 2022 impulsat per l’Ajuntament de la ciutat, l’Arxiu del Port de Tarragona i Òmnium Cultural del Tarragonès han organitzat tres conferències que es faran al Refugi 1, la projecció del documental El retratista, que es podrà veure al Teatre Tarragona, i un taller d’impremta Freinet per a públic familiar destinat a donar a conèixer el mètode pedagògic que va aplicar Benaiges amb el seu alumnat.
El dijous 29 de setembre a les 19 hores, al Teatre Tarragona es projectarà el documental “El retratista” sobre el mestre Benaiges, d’Alberto Bougleux i Sergi Bernal. Dimarts 4 d’octubre a les 19 hores, Jordi Piqué Padró, arxiver municipal i historiador impartirà la xerrada titulada: “L’ensenyament a Tarragona durant la II República i la Guerra Civil”.
Diumenge 16 d’octubre a les 11 hores, al Refugi 1 del Moll de Costa tindrà lloc el Taller d’impremta Freinet que impartirà Sergi Bernal.
Dimarts 18 d’octubre també a les 19 hores, serà Meritxell Ferré Baldrich, historiadora i tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp qui parlarà d’“Educació i formació de les dones durant el franquisme”.
La darrera conferència serà el dimarts 25 d’octubre a les 19 hores i anirà a càrrec de Salomó Marquès Sureda, pedagog i professor de la Universitat de Girona, que versarà sobre “1939: l’exili del magisteri a Catalunya”.
Sergi Bernal (Barcelona, 1973) és fotògraf documental d’històries humanes i compromeses. És llicenciat en Geografia i especialitzat en el camp dels sistemes d’informació territorial. El reportatge “Desenterrant el silenci”, projecte que dignifica aquelles persones desaparegudes i assassinades pel feixisme, va guanyar una important beca al Fòrum Fotogràfic de Can Basté el 2010. Actualment treballa amb els darrers milicians del Partir Obrer d’Unificació Marxista (POUM) que queden amb vida.
L’exposició ‘Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar’ es podrà veure al Refugi 1, sala 3 del Moll de Costa del Port de Tarragona del 28 de setembre al 30 d’octubre de 2022.
El mestre Antoni Benaiges Nogués (Mont-roig del Camp, 1903), entre 1934 i 1936 va exercir la seva tasca docent a Bañuelos de Bureba (Burgos) i fou seguidor de la pedagogia Freinet. Enmig d’un entorn rural i poc propici als canvis, Benaiges, va impulsar la participació activa i experimental de l’alumnat en la creació d’un periòdic amb una impremta escolar; les redaccions, reflectien la seva vida diària amb l’objectiu d’ajudar-los a aconseguir una veritable consciència ciutadana i a pensar per si mateixos.
Un cop esclatà la Guerra Civil el juliol de 1936, però, Antoni Benaiges, arran de les seves idees i la seva manera d’entendre l’educació, va ser considerat enemic del nou ordre que pretenien implantar els sectors més reaccionaris de la societat espanyola. El 19 de juliol, un escamot de falangistes el va detenir a la ciutat de Briviesca. Fou torturat i humiliat públicament per les seves idees polítiques i els seus mètodes educatius i afusellat el 25 de juliol. El mestre, tot i haver acabat el període lectiu del curs es trobava a la població perquè havia promès als seus alumnes portar-los a veure per primera vegada el mar a la costa de Tarragona. Aquesta promesa li va suposar la seva detenció i posterior assassinat.
Amb molta probabilitat, el seu cos fou enterrat a la fossa comuna de les muntanyes de la Pedraja, (Burgos) descoberta l’any 2010 amb més d’un centenar de cossos. L’obertura d’aquest enterrament fou, precisament, el desencadenant perquè Sergi Bernal, que es trobava documentant les tasques d’exhumació de la fossa, s’interessés per la figura de Benaiges.
Aquest matí, Josep M. Cruset, president del Port de Tarragona, ha inaugurat l’exposició ‘L’art de la supervivència’ d’Eustaqui Vallès, amb una glossa de la seva obra i amb l’honor que és per al Port de Tarragona acollir aquesta emblemàtica mostra d’un artista molt vinculat a la història de Tarragona i a la seva divulgació. Montse Adan, directora de Port i Ciutat del Port de Tarragona, ha donat la benvinguda als assistents i, seguidament, el director del Museu Diocesà de Tarragona, Andreu Muñoz, ha ressenyat la seva fructífera obra que abasta l’escultura, la reproducció i la restauració. També ha intervingut la comissària de la mostra, Eva Vallès, que ha explicat l’itinerari expositiu i, en darrer lloc, el fotògraf del projecte, Carles Esporrin, qui ha expressat el seu agraïment a l’artista i ha explicat l’origen i la gestació de l’exposició. El Tinglado 2, la seu de la mostra, que ha acollit més de dues-centes persones, entre professionals, amics, seguidors i deixebles de l’artista tarragoní i tot l’acte ha estat marcat amb una gran emoció que ha fet que cada intervenció fos llargament aplaudida.
Eustaqui Vallès és un dels últims artesans avui dia. Escultor, reproductor i restaurador, va néixer a la Part Alta de Tarragona, el 23 de setembre de 1937, on hi ha el seu taller, un espai on el temps s’ha aturat, i on treballa l’ofici des de fa més de 60 anys fidel a les tècniques artesanals de tota la vida. L’artista tarragoní inicia la seva formació a l’Escola d’Art en l’especialitat d’escultura. Pel seu ampli coneixement s’incorpora com a restaurador al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. El seu talent polifacètic li permet també encapçalar, de la mà del reduït equip del Museu, nombroses excavacions a tota la província de Tarragona. Després d’una llarga trajectòria al Museu Arqueològic, alhora que treballa en projectes com la recuperació de la col·lecció Moles o la configuració i estudi de la gran col·lecció de ceràmica popular d’arreu de Catalunya, Vallès emprèn un nou repte professional amb la creació del Centre de Conservació i Restauració de l’Arquebisbat de Tarragona. També realitza la restauració del Retaule de la Catedral de Tarragona, i anys després, de la seva façana. L’ermita de Sant Magí del Portal del Carro i tots els seus vaixells exvots, nombrosos Misteris de Setmana Santa de Reus i Tarragona, i una extensa llista de retaules, imatges, pintures i creus processionals recuperen els colors, les formes i la bellesa originals al seu taller.
La tècnica, la paciència, el talent, la passió i la dedicació descriuen la manera d’entendre una forma de treballar que vas més enllà d’un ofici artesanal. Els anys de dedicació absoluta al seu art alimenten l’experiència indiscutible que atorga el pas del temps i la saviesa impagable d’una persona humil i senzilla. ‘L’art de la supervivència’ retrata, des d’un punt de vista molt personal, la manera de fer i entendre l’art d’Eustaqui Vallès. La vida s’accelera amb el pas dels anys i el temps corre cada cop més efímer. Les formes de treball antigues semblen condemnades a l’extinció arrossegades pel progrés i la producció en sèrie. Només els últims clàssics resisteixen el pas del temps mentre vetllen per la supervivència d’una forma de treballar l’art amb data de caducitat. La mostra compta amb col·laboracions del món cultural i social del Camp de Tarragona com l’Associació de l’ermita de la Mare de Déu de la Riera, el Col·legi d’Enginyers la Confraria del Nostre Pare Jesús del Calvari de Reus, el Museu Diocesà de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i la Reial Germandat de Jesús de Natzarè de Tarragona. L'exposició romandrà oberta fins al 13 de novembre de 2022. L’horari expositiu de tots els recintes és de les 10 a les 13 h i de 17 a 20 h de dimarts a dissabtes. Els diumenges i festius l’horari és d’11 a 14 hores.
Ahir 20 de setembre, a les 18 hores, el Refugi 1 sala 1 del Moll de Costa va acollir la presentació d’una emblemàtica exposició per als tarragonins: l’aniversari un club arrelat a l’esport i a la vida tarragonina: el Club Ciclista Tarragona.
L’acte va comptar amb la presència de Montse Adán, directora del SAC i de Port i Ciutat del Port de Tarragona, i de Neus Pàmies, directora de Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona, i com a representants de l’entitat ciclista, de Josep Maria Gornals, president del Club Ciclista Tarragona i de Carlos Burgasé, comissari de l’exposició i membre de l’esmentat Club.
Una de les activitats que impulsa el Port de Tarragona en les actes dels 700 anys de Santa Tecla, la Festa Major de la ciutat, és l’exposició commemorativa dels ‘75 anys del Club Ciclista de Tarragona’ que es divideix en dues seccions: la història del Club Ciclista de Tarragona i la història del ciclisme en general.
Una exposició que mostra la història del club amb projeccions, recopilació d'imatges, selecció de bicicletes d'època i complements, objectes de col·leccions privades. També s'hi realitzaran activitats complementàries: conferències, sortides en BTT o ciclisme de carretera, tallers, etc.
L'exposició romandrà oberta fins al 23 d'octubre. L’horari expositiu de tots els recintes és de les 10 a les 13 h i de 17 a 20 h de dimarts a dissabtes. Els diumenges i festius l’horari és d’11 a 14 hores.
-25 de setembre: Trobada de les 5 penyes. Organitza: Club Ciclista Tarragona. Hi participen: penyes d’Altafulla, Torredembarra, Vespella del Gaià, la Riera i Tarragona. Sortida: 9 h des del Refugi 1 i en arribar esmorzar germanor al mateix Refugi 1. Circuit carretera (38 km - 2 h aprox.): Refugi 1, passeig Marítim, platja Arrabassada, Monnars, els Cocons, cementiri, el Catllar, la Riera de Gaia, Ferran, La Mora, N-340 direcció Tarragona, platja Arrabassada, Passeig Marítim, KM 0, far de la Banya fins al Refugi 1. Circuit BTT ( 23 km – 1:30 h aprox.): Refugi 1, Serrallo, riu Francolí, Pont del Diable passant sota Pont seguint pista fins al Rodolat del Moro, creuar carretera direcció Mas d’Enric, baixar per boscos agafant GR fins col·legi Mare Nostrum, rotonda Arrabassada, passeig Marítim fins al Refugi 1.
-2 d’octubre: XIV Memorial Josep Lluís Navarro (BTT). Organitza: Club Ciclista Tarragona. Sortida: 8:30 h des del Refugi 1. Circuit BTT (50 km): Refugi 1, els Pallaresos, la Secuita, l’Argilaga, Renau, Vilabella, Nulles, Vistabella, Perafort i Tarragona.
-8 d’octubre: Xerrada col·loqui professionals del ciclisme. Organitza: Club Ciclista de Tarragona. Lloc: Refugi 1, sala expositiva, a les 17 h. Tertulians: Àngel Edo, professional tarragoní i corredor del Kelme, Antonio Pineda, mànager equips ciclisme, Jordi Mariné, professional i olímpic a Tòquio.
-9 d’octubre - XXXIV Marxa de Sant Magí (carretera). Organitza: Club Ciclista Tarragona. Sortida: 8:30 h al Refugi 1. Circuit: Tarragona, Vila-seca, Cambrils, Parc Samà, Montbrió, Riudecanyes, Duesaigües, la Teixeta, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontabella, coll Roig, Colldejou, Mont-roig, Montbrió, Cambrils, 3 ponts, Vila-seca i Tarragona.
-15 d’octubre: Combinat circuit urbà + muntanya. Organitza: Centre Cívic Sant Pere i Sant Pau i Club Ciclista Tarragona. Participants inscrits a través dels centres cívics de Tarragona. Sortida: 8:30 h al Refugi 1. Itinerari (25 km): passeig de l’Escullera, far de la Banya, Moll de Costa, barri marítim del Serrallo, riu Francolí, Pont del Diable.
Per a més informació de les activitats organitzades pel Club Ciclista cal contactar:This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.
El Port Tarragona ha estat present avui en l’acte de col·locació de la primera pedra de la nova terminal intermodal de Tamarit de Llitera (Osca). La societat Terminal Intermodal Montsó TIM està formada pel Grup SAMCA, el Port de Tarragona i el de Barcelona i RENFE a través de l’empresa LogiRAIL està prevista que entri en funcionament a finals del primer trimestre del 2023.
A l'acte de col·locació de la primera pedra del complex logístic celebrat avui hi han participat el president del Port de Tarragona, Josep M Cruset i, el del Port de Barcelona, Damià Calvet; el president del Grup SAMCA, Javier Luengo; el seu director general i conseller delegat de TIM, Rubén Orera; el director de RENFE Mercaderies, Joaquín del Moral i el subdirector de serveis logístics per a la zona nord-oest d'ADIF, Ramón Moraleda.
L'acte ha estat presidit pel president del Govern d'Aragó, Javier Lambán, acompanyat per la consellera d'Economia, Planificació i Ocupació, Marta Gastón; la delegada del Govern a Aragó, Rosa María Serrano; i l'alcalde de Tamarit de Llitera, Francisco Mateo, entre altres representants institucionals, així com els màxims responsables de les principals empreses agroalimentàries del hinterland.
La transformació d’aquesta plataforma intermodal suposa una inversió de prop de 3,5 milions d’euros. La terminal tindrà una capacitat operativa de 6.000 trens a l'any i més de 36.000 UTI. LliteraTIM podrà operar 24 hores al dia durant els 7 dies de la setmana, per la qual cosa se' l dotarà d' una capacitat operativa màxima d'entre 7 i 8 trens diaris per a uns moviments estimats de 15.000 contenidors a l'any, així com amb facultat d'emmagatzematge per a equips refrigerats i frigorífics amb 60 connexions elèctriques en la nova terminal ferroviària. A més, es dotarà d'un ambiciós sistema de digitalització de processos i optimització d'accessos i trànsits que suposaran una important incorporació de tecnologia i automatismes per a guanyar eficiència i sostenibilitat.
La terminal intermodal permetrà l'intercanvi de mercaderies entre el transport ferroviari i la carretera, així com l'emmagatzematge temporal de contenidors buits, plens i també contenidors frigorífics. Es tracta d’una infraestructura logística i d'agroalimentació clau en el desenvolupament de negoci del Port de Tarragona enfocada en potenciar els agroalimentaris i la càrrega general. “Amb aquesta terminal –ha explicat Cruset- el Port de Tarragona s’apropa als seus clients finals, aposta pel mitjà de transport del futur, el tren, i contribueix a la descarbonització de la cadena logística”. La nova terminal contribuirà a implantar una mobilitat més sostenible mitjançant la descarbonització del transport de mercaderies perquè evitarà que anualment circulin més de 30.000 camions i es deixaran d’emetre 4.300 tones de CO2. El president del Port de Tarragona, també ha declarat que “l’activitat portuària i logística van de la mà de la lluita contra el canvi climàtic, tal i com la nostra societat ho reclama, i per tant, cada nova inversió, cada nova infraestructura, ha de complir un doble objectiu: Unir el progrés econòmic i social amb el respecte pel nostre entorn natural”.
El Port de Tarragona va signar la seva participació en la societat de la Terminal Intermodal de Montsó el passat 21 d’octubre l’entrada al capital de l’empresa aragonesa amb l’objectiu millorar els serveis que dóna als clients del seu hinterland.
Si TIM Montsó ja era una infraestructura clau en el desenvolupament empresarial del Port de Tarragona, LliteraTIM encara reforçarà la capacitat i volum de trànsit del Port, especialment en el sector agroalimentari i de càrrega general. Aquesta unió també té com a objectiu millorar les ja bones relacions comercials entre el Port de Tarragona i Aragó. El Port Tarragona és la porta d'entrada de productes agroalimentaris que serveixen per a fabricar pinsos destinats a alimentar anualment més de 140 milions d'animals de les empreses ramaderes aragoneses i catalanes.
“L’aposta per l’aliança amb el grup SAMCA permet millorar la cadena logística del Port amb la participació en unes noves instal·lacions que augmenten la presència i competitivitat en la seva zona d’influència, millora l’eficiència energètica del transport de mercaderies i reforcen el paper del Port com a operador logístic intermodal”, explica Josep M Cruset.
Aquesta aposta pel ferrocarril s’emmarca dins de l’”Hortizó 2023”, un any en el que conflueixen en el temps la posada en funcionament d’infraestructures clau per al creixement del Port de Tarragona com són la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, l’ampliació i millora de la PortTarragona Terminal La Boella de la mà de CTC-Combi Terminal Catalonia (joint venture liderada per BASF), la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i, a més a més, el salt endavant que suposarà la posada en marxa de les dues connexions terrestres com són el Corredor del Mediterrani i el túnel del coll de Lilla de l’A-27.
Aquesta setmana finalitza la intervenció de millora del paviment de l’Eix Transversal. Una obra que va començar el 30 de maig de 2022, amb un pressupost de 141.313,88 € (IVA exclòs), i que s’ha executat, tal com estava previst, en catorze setmanes.
Durant aquests darrers dies l’equip encarregat de la millora està duent a terme els darrers repassos.
Atesa la importància del trànsit diari que passa a través de les casetes de control d’accés, l’equip d’Infraestructures del Port, va decidir executar l’obra per fases.
L’Eix transversal consta de vuit carrils d’entrada i sortida (un dels carrils ja va ser d’una prova pilot de paviment fa uns en mesos). Cada fase ha incidit en un sol carril; per tant, la millora d’aquest accés ha permès que funcioni amb normalitat generant el mínim de molèsties.
Cada fase ha tingut una durada de dues setmanes per carril, d’aquí que el període total d’execució hagin estat les catorze setmanes esmentades anteriorment. Els treballs han consistit en la demolició del paviment existent, l'excavació necessària, refí i compactació del llast artificial ZA32 existent, compactada al 100% del Proctor modificat i l'estès d'una capa de formigó HF-4,5 de 35 cm de gruix convenientment curada i amb els talls de dilatació i tractament de la junta amb una cadència aproximada de 5 per 5 metres.
Les dades acumulades d’entrades i sortides al Port de Tarragona fins al 19 de setembre de 2022, registren un total de 2.307.807 moviments de vehicles, dels quals 1.376.714 han estat moviments d’entrada i sortida per l’Eix Transversal, el gairebé 60% total, fet que evita que el trànsit pesat passi per l’interior urbà.
És important recordar que la gran quantitat de trànsit pesat i la intensitat del trànsit d’altres vehicles, pel vial principal d’entrada i sortida de mercaderia en camió, l’Eix Transversal, van fer necessària la intervenció.
El Port Tarragona és una infraestructura logística clau amb una alta capacitat i ocupació que genera una gran quantitat de trànsit pesat i, per tant, els requisits sobre el paviment són molt exigents. Des de fa un temps el manteniment dels espais portuaris han estat un dels objectius de millora del port i es treballa per augmentar la durabilitat dels paviments que formen part de tot el recinte portuari. El paviment de formigó que es troba ubicat entre les casetes de la duana de l’Eix Transversal, kilòmetre zero de l’A-27, presentava inicis de fatiga i el Port ha volgut actualitzar i millorar l’espai més important per on entra i surt tot el trànsit pesat
Ahir el Butlletí Oficial de l'estat (BOE) va publicar l'aprovació definitiva del Pla Director d’Infraestructures (PDI) del Port de Tarragona. L’Organisme oficial de Ports de l’Estat va aprovar el passat 24 de juny la proposta de Pla Director 2015-2035 del Port de Tarragona enviada pel Consell d’Administració del propi Port el 25 de maig d’aquest mateix any. El Pla Director és un instrument fonamental per a la planificació del desenvolupament i ampliació d’un port de forma ordenada. Aquest pla estableix les línies mestres del creixement del Port que després es detallen durant la fase de redacció de projectes, conjuntament amb els altres actors institucionals de l'entorn. El Pla Director d’Infraestructures del Port de Tarragona contempla un conjunt d’actuacions concretes, que li permetran adaptar-se adequadament a l’evolució dels tràfics, mitjançant la construcció de noves infraestructures dins un horitzó temporal determinat de15 a 20 anys. El president del Port, Josep M Cruset, ha acollit amb satisfacció el darrer tràmit del pla: “aquest és un instrument de gestió fonamental per al desenvolupament del Port que, a més d’incloure les opcions de creixement més adequades i una avaluació ambiental estratègica, recull unes anàlisis de viabilitat i estudis econòmic-financers per front als reptes de futur amb garantia d’èxit”.
El Pla Director recull, entre d’altres, les infraestructures clau per al futur del Port de Tarragona. El president del Port explica que “l’aprovació del pla ens dota de l’instrument estratègic que garanteix un creixement sostenible de les instal·lacions portuàries durant els pròxims 15 anys”. La majoria de les infraestructures que permeran el futur reixement econòmic del Port ja estan en marxa com en el cas de la Zona d’Activitats Logístiques, PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo i PortTarragona Terminal La Boella. I d’altres, com el Contradic de Ponent estan en fase d’estudi i de projecte. Zona d’Activitats Logístiques El desenvolupament de la ZAL del Port de Tarragona preveu la urbanització d’aproximadament 915.000 m2. La ZAL suposarà la creació de més de 4.200 llocs de treball directes i indirectes i implicarà un increment del 20% de l'espai portuari per a les activitats logístiques al Port de Tarragona. S’espera un impacte positiu en el tràfic marítim xifrat en un increment d'entre 2,7 i 4,6 milions de tones més a l'any. La inversió total serà d’uns 72,8 milions d’euros. En aquest moments, estan en marxa les obres de construcció del vial perimetral, el primer dels tres projectes d'accessos que s'han d'executar. Seguidament es construirà l’accés soterrat (per sota la carretera C-31b) per connectar el Vial Perimetral amb la C-31 a la rotonda de la Piconadora i amb el vial exclusiu per vehicles pesats. I per acabar l’APT construirà el desviament del canal de drenatge de les aigües pluvials de Vila-seca i de les carreteres A-7, C-31b i TV-3146 situat en l’espai portuari.
PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo
L’Autoritat Portuària de Tarragona ha acabat aquest estiu la primera fase d’obres de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo. Aquesta plataforma logística permetrà a la infraestructura catalana expandir-se cap al centre de la península ibèrica i posicionar-se en la qual serà la més important plataforma logística i de serveis propera a la capital de l’Estat. Amb un pressupost d’uns 20 milions d’euros, aquesta nova infraestructura es complementarà amb la Terminal Intermodal La Boella, a Tarragona, i afavorirà el creixement dels tràfics intermodals ferrocarril-carretera i marítims.
PortTarragona Terminal La Boella
La terminal intermodal "La Boella" és en l'actualitat una terminal pública i oberta a tot tipus de càrregues. Però el Port de Tarragona en el seu afany de la millora continua treballa de la mà de CTC-Combi Terminal Catalonia (joint venture liderada per BASF) per l’ampliació i millora de la terminal existent. La Boella és, actualment, l'única terminal llesta per a operar amb trens de 750 metres i carrils de calibre estàndard, també té espai per a duplicar la seva capacitat actual, si és necessari en el futur. Aquest projecte compta amb una inversió pública i provada de més de 50 milions d’euros.
Nou contradic de Ponent
La construcció del nou contradic de Ponent del Port de Tarragona és un projecte que contribuirà a protegir el port pel costat sud, desenvolupar noves àrees portuàries i permetrà la implantació de noves empreses, generant nous tràfics marítims, noves activitats econòmiques i un impacte positiu en l'activitat econòmica de tota la zona d'influència del port.Es tracta d’una fita que té també un vessant ambiental i turístic que preveu una major protecció de la platja de la Pineda i un ús social del contradic. Aquest projecte impulsat pel Port de Tarragona, en coordinació amb l’Ajuntament de Vila-seca, compta amb un pressupost estimat de 86.500.000 euros.
“Infraestructures i medi ambient es donen la mà en aquest nou Pla. El Pla Director inclou totes les mesures mediambientals i totes les garanties perquè el port de Tarragona actuï com a impulsor d’una economia més sostenible i verda que contribueixi al progrés i al benestar de Tarragona, Vila-seca i el conjunt del Camp de Tarragona”, afirma el president Cruset. Després d’una minuciosa anàlisi dels primers esborranys del Pla, el document aprovat finalment per part de Ports de l’Estat ha incorporat diverses actuacions del Document Inicial Estratègic. Entre les diferents adequacions que s’han incorporat al Pla definitiu hi ha la restauració i ordenació dels terrenys dels Prats d'Albinyana i Xarxa Natura 2000 (Sèquia Major, Zona Humida i Platja dels Prats). Dins aquesta actuació s'hi inclou la restauració de les ruïnes de Cal·lípolis, d'alt interès arqueològic. També s’hi ha incorporat la protecció de les Platges de la Pineda i del Miracle, i redefinit les fases de desenvolupament del Pla en funció de l'evolució dels tràfics i de la priorització d'actuacions de caràcter ambiental.
Restauració i ordenació dels Prats d'Albinyana, Sèquia Major i la Platja dels Prats
El Port va iniciar els tràmits el passat mes de maig per impulsar la recuperació de l’espai natural dels Prats d'Albinyana integrat dins de la Xarxa Natura 2000 i al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). L’espai natural que es recuperarà té una superfície de 37,78 hectàrees situades al costat de la ZAL i futur contradic de Ponent, en un zona pertanyent a la Xarxa Natura 2000. El projecte preveu crear una llacuna de grans dimensions amb una illa central. L’existència del llac permetrà reintroduir diverses espècies com la tortuga de rierol, la tortuga d’estany o el fartet. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 metres quadrats que permetrà que aus com la gavina corsa puguin nidificar-hi amb seguretat.
Restauració del jaciment de Cal·lípolis
Durant el passat mes d’agost el Port de Tarragona va licitar la primera fase del projecte de neteja i re-excavació del jaciment arqueològic de la vil·la romana de Cal·lípolis, situat en la zona central de la ZAL. L'obra té un termini d'execució de 5 mesos i un pressupost de licitació de 161.425,23€ (IVA exclòs). L’actuació està definida conjuntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, segueix les indicacions dels informes del Pla Especial d’Ordenació de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de Tarragona.
Protecció de la Platja de la Pineda
El Pla Director també té en amb compte actuacions de protecció de la platja de la Pineda en el marc de cadascuna de les inversions en infraestructures previstes. El Port de Tarragona dissenyarà i implantarà amb la participació de l’Ajuntament de Vila-seca un sistema sostenible i definitiu per a la regeneració, estabilització i protecció d’aquesta platja.

El Port de Tarragona presentarà avui divendres a la tarda les seves col·laboracions en la commemoració dels 700 anys de l’arribada de les relíquies de Santa Tecla a Tarragona. La pèrgola del Serrallo viurà a les 18:30 hores la presentació del Ball de Titans pel Gremi de Marejants de Tarragona, mentre que el Tinglado 1 del Moll de Costa serà escenari de la presentació de la publicació “Operació Tecla” a les 20 hores.
Operació Tecla és un llibre il·lustrat on l'autor explica la vida de Tecla, la construcció de la catedral, la ciutat medieval, les intrigues d'arquebisbes, reis i papes, guerres i festes... Tot sobre la relació entre santa Tecla i Tarragona. Tracta una història de poder, on realitat i ficció es barregen per explicar una maniobra cuinada a foc lent durant segles que arrela en una societat, un territori, una província eclesiàstica i un regne.
L’escriptor, Joan Carles Blanch i Torrebadell natural de la Riera de Gaià, 1973, és historiador, llicenciat en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona i també és il·lustrador que ha cursat la seva formació a l'Escola Massana de Barcelona. Blanch també és autor de l’Atles Històric i Il·lustrat del Port de Tarragona (2019), ha escrit llibres de recerca històrica per altres institucions del territori, i ha realitzat il·lustracions per a diverses publicacions i serveis culturals.
La pèrgola del Serrallo serà l’escenari avui divendres 16 de setembre, a les 18.30 hores, de la presentació del Ball de Titans pel Gremi de Marejants de Tarragona. El que fora un dels balls més populars, si més no des del 1577 fins al 1804, quan es va extingir. Es creu que el seu antecedent més immediat havia estat el Joc del Drap del segle XV. I només es tenen referències de la seva existència a la ciutat de Tarragona. Era format per un seguit de personatges o animals mitològics inspirats en la mitologia grega.
El Gremi de Marejants, vinculat des del seu origen a l’entorn portuari, participa en totes les festes populars de la ciutat, sobretot en l’entrada del Braç de Santa Tecla el 1692 amb l’aportació per part del Gremi del ‘Ball de Titans’. Tant el Ball de Titans com l’estendard eren part important en la recepció de les personalitats que visitaven Tarragona des del segle XIV.
En la recuperació d’aquest nou element del Seguici Popular hi ha contribuït l’Autoritat Portuària de Tarragona. El Gremi de Marejants ha cercat els elements del nou vestuari, la coreografia, etc. per tornar a tenir visibilitat en les festes tarragonines.
L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) ha reclamat una actitud positiva als treballadors i a les empreses de l’estiba per tal que arribin a un acord “a l’alçada de les necessitats i de les expectatives de futur del Port de Tarragona i del territori”. L’APT es pronuncia, així, a favor d’una solució pactada per sortir de la situació actual de modernització del funcionament del sector de l’estiba a Tarragona, arran dels darrers canvis legislatius. Aquest canvis són la conseqüència de l'aprovació del darrer V Acord Marc Sectorial Estatal de l’Estiba, el passat dia 8 d'abril, que ha suposat un canvi normatiu cap a una major liberalització, la qual cosa implica que treballadors i empreses hagin de dissenyar un nou marc de relacions laborals i d’organització del treball.
El president del Port, Josep M Cruset, ha afirmat que “L’APT necessita que aquest procés s’afronti amb una actitud positiva de treballadors i d’empreses de l’estiba per assolir un acord que respongui a les necessitats i a les expectatives de futur del Port de Tarragona i del territori, amb una organització del treball moderna i transparent que garanteixi uns serveis portuaris eficients i competitius”.
Davant d’aquesta situació, l’APT ha desplegat els mecanismes d’informació i coordinació per fer el seguiment del desenvolupament del procés de canvis a l’estiba del Port. L’APT ha multiplicat des de la setmana passada els contactes amb representants sindicals de l’estiba i de les empreses estibadores, així com, amb altres sectors implicats: amb les diferents administracions competents, amb els sectors econòmics afectats, membres de la comunitat portuària i agents de la cadena logística per tal de propiciar un clima favorable per a un diàleg que afavoreixi una solució ràpida.
En el marc d’aquests contactes, avui, els responsables de l’APT han celebrat una reunió amb les principals patronals del sector del cereal per informar-los de la situació i de les mesures que el Port de Tarragona esta adoptant per tal de recuperar el ritme normal d’activitat. A la reunió hi ha participat la Llotja de Cereals de Barcelona, ASFAC (Associació Catalana de Fabricants d’Aliments Compostos), AECEC (Asociación Española de Comercio Exterior de Cereales), ACCOE (Asociación de Comercio de Cereales y Oleaginosas de España) i representants de les empreses estibadores que operen cereal al Port de Tarragona.
L’anunci de la liquidació del Centre Portuari d’Ocupació (CPE en les sigles en castellà) ha coincidit amb un període de baixos rendiments de les operacions de càrrega i descàrrega al Port de Tarragona. L’APT ha requerit a les empreses estibadores “que activin els mecanismes necessaris per descongestionar el Port i atendre degudament les càrregues i descàrregues de vaixells que actualment es troben al port i les escales futures, així com altres tasques complementàries com el transport horitzontal i les entregues, d’acord amb les obligacions de continuïtat i regularitat adequades per solucionar aquesta situació”.
L’Autoritat Portuària ha observat com les estadístiques mensuals mostren com la descàrrega de cereals a l’agost ha baixat un 45% respecte al mateix mes de l’any anterior, tot i haver vaixells pendents de descàrrega. Mentre a l’agost de 2021 es van descarregar 633.300 tones, en el mes d’agost passat van ser de 347.800 tones.
El president del Port explica que “el Port és un motor del país i no es pot posar en risc els múltiples sectors econòmics que en depenen. De l’activitat del Port també depenen nombrosos col·lectius professionals de la cadena logística i del sistema productiu, com per exemple, camioners, ramaders i treballadors de centres de producció de l’alimentació, automoció i paper, entre molts d’altres”.
Els contactes mantinguts per l’APT amb administracions, representants dels sectors econòmics i agents de la cadena logística han posat de manifest que alguns del efectes en l’economia són l’augment de preus en els productes finalistes per al consumidor, la pèrdua de llocs de treball en la mateixa operativa, en transportistes autònoms, ramaders, treballadors de centres de producció de l’alimentació, l’automòbil i el paper, entre molts d’altres. I al mateix temps, pot significar la pèrdua d’oportunitats i de tràfics existents, i conseqüentment, pot produir una pèrdua de capacitat de creixement econòmic i de benestar del territori, si el Port no pot fer front als reptes de futur, com per exemple la diversificació de tràfics i l’augment de tràfics.
El Port de Tarragona és el Port de l’Estat i del Mediterrani amb major volum de tràfic de cereals, destinats a la fabricació de pinsos per a animals de granja. Uns 140 milions d’animals de granja de l’hinterland del Port de Tarragona -que inclou Catalunya i Aragó, però també Nord de País Valencià, la Rioja, Navarra i la zona est d’ambdues Castelles- depenen del durant l’any subministrament de cereal des de Tarragona. En el mateixos termes, pels molls de Tarragona entra acer que subministra matèria prima a la indústria de l’automòbil de tot l’Estat i també és la principal porta d’entrada de pasta de paper destinada a la indústria paperera del Camp de Tarragona que fabrica el 50 % del paper higiènic consumit a l’Estat espanyol.
El Port és una baula estratègica de la cadena logística del Nord de la Península Ibèrica i de l’economia de la província de Tarragona, ja que moltes mercaderies i matèries primes que alimenten les indústries i serveis del Catalunya, Aragó i el Camp de Tarragona passen pels molls de Tarragona i necessiten d’un servei que doni garanties de funcionament en temps i forma. Per això, l’operativa de càrrega i descàrrega de vaixells esdevé clau per al futur econòmic del Camp de Tarragona.
L'aprovació del darrer V Acord Marc Sectorial Estatal de l’Estiba el passat dia 8 d'abril ha suposat un canvi normatiu cap a una major liberalització d’aquest sector. L'acord ha hagut de conjugar el nou marc legal del sector de l'estiba amb el compliment de les sentències del TJUE. Unes sentències de 2014 i 2017 en les quals es fallava en contra de l’Estat espanyol per considerar que les barreres imposades per la legislació espanyola, que mantenien l’exclusivitat, vulneren el principi de llibertat d'establiment recollit en el tractat fundacional de la UE.
Des de llavors, cada port ha de concretar una nova organització pròpia, però sempre a l'empara de l'Acord Marc. En aquest sentit, amb el compliment de les sentències del TJUE i de l'Audiència Nacional, el text d’aquest nou Acord Marc garanteix la lliure competència i introdueix millores en les relacions laborals del sector. Entre els canvis introduïts en aquest acord hi ha, entre molts d’altres, la llibertat de contractació de treballadors per part de les empreses i d'organització de la formació per part d’aquestes mateixes empreses.
En el cas del Port de Tarragona, ha comportat la dissolució i liquidació d’ESTarraco, el Centre Portuari d’Ocupació (CPE, en sigles en espanyol), per part de les empreses estibadores. Aquesta decisió ha anat acompanyada d’una oferta, per part de les empreses, de subrogació de la totalitat dels treballadors. Aquest oferiment de subrogació garanteix la recol·locació de tots els treballadors adscrits al CPE en una de les 5 empreses estibadores que operen en el Port amb el reconeixement i manteniment de tots els seus drets laborals: categoria, salari, antiguitat, etc. Aquest dies està obert un període de consulta amb els treballadors per estudiar els criteris i condicions de subrogació i poder trobar una solució entre les dues parts.
És per aquesta raó que, davant d’aquesta situació, l’APT “reclama una actitud positiva a treballadors i empreses de l’estiba per assolir un acord a l’alçada de les necessitats i de les expectatives de futur del Port de Tarragona i del territori amb una organització del treball que garanteixi uns serveis portuaris eficients i competitius”.
