El recentment nomenat president, Saül Garreta, destaca els vincles i les sinergies del Port amb la ciutat de Tarragona

L’encara president del Port de Tarragona, Josep M Cruset, s’acomiada donant gràcies a la plantilla de l’APT, als veïns i veïnes del Serrallo i a la comunitat portuària

El conseller destaca la vessant professional de Garreta per gestionar el creixement sostenible del Port de Tarragona

El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha presidit la roda de premsa de relleu en la presidència de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT). L’arquitecte i empresari tarragoní Saül Garreta substituirà Josep M Cruset al capdavant del Port de Tarragona, un cop es faci efectiva la decisió del Govern de Catalunya a través del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

El conseller ha destacat que “el futur del transport de mercaderies és la intermodalitat ferroviària”. “És imprescindible”, ha afegit, “seguir incrementant la competitivitat del ferrocarril dins i fora del Port; una xarxa d’infraestructures logístiques que treballi de forma integrada, coordinant els diversos ports catalans i el conjunt d’infraestructures ferroviàries i zones logístiques al servei dels reptes econòmics i ambientals és un compromís d’aquest Govern”.

Fernàndez ha agraït a Josep M Cruset “la feina feta durant els darrers 4 anys”, destacant el desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques, la construcció del Moll de Balears i l’impuls de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo. I ha presentat el nou president com “un gran professional que, des de la seva formació i experiència com a arquitecte i urbanista, sabrà gestionar el creixement sostenible del Port de Tarragona” i, des de la seva condició de tarragoní, “sabrà estrènyer les relacions entre el Port i la ciutat de Tarragona des d’una visió del territori basada en l’equilibri, la sostenibilitat i el benestar de les persones”.

El president Cruset ha tingut paraules d’agraïment cap a les persones treballadores de l’APT, per a les veïnes i veïns del Serrallo i tota la comunitat portuària. Per a Cruset, “els èxits d’aquests darrers anys ha estat possible perquè aquesta organització compta uns excel·lents professionals a qui no els ha fet por implicar-se tècnicament i emocionalment en la transformació que el Port ha experimentat en aquests 4 anys”. El president sortint ha dit que “no oblidarà l’acollida i l’estima que va rebre des del primer moment del seu mandat per part dels veïns i veïnes del Serrallo, un barri amb una personalitat i una identitat pròpies que l’han fet sentir com a casa” i també ha destacat “la implicació i la dedicació de les empreses que operen en el Port, a l’hora d’apostar per la modernització, la competitivitat i la projecció del Port de Tarragona”. Cruset també ha fet un breu resum del seu mandat explicant el valor de la transformació del Port tant des del punt de vista de la infraestructura portuària com des del punt de vista d'actitud: “convertint-se en un port de referència tant en el sector logístic-portuari com en el territori”. I finalment, ha narrat les tasques desplegades aquests darrers dies per assegurar un relleu ràpid i exhaustiu. Cruset ha afirmat que “el nou president em trobarà a la seva disposició per tot allò que pugui necessitar per facilitar un traspàs el més eficient possible” i ha aprofitat per deixar constància de la seva “felicitació al nou president, desitjant-li molts encerts en la seva nova responsabilitat”.

Per la seva part, Garreta ha explicat les línies generals que marcaran el seu mandat destacant sobretot “els vincles i les sinergies del Port amb la ciutat de Tarragona en el passat, el present i en el futur”. Per al proper president de l’APT, els vincles entre el Port i la ciutat van més enllà d’allò econòmic i també toquen àmbits importants per al bé comú com l’urbanisme, la sostenibilitat i la cultura”.

Garreta també ha explicat que “fa seus els grans reptes econòmics i empresarials que té plantejats l’APT amb un esperit constructiu, marcat per la confiança en l’equip tècnic del Port i per la necessitat que el Port continuï sent un motor per al creixement sostenible de l’economia de la ciutat i del territori”. El recentment nomenat president creu el Port pot ser un exemple de com s’han de prendre les decisions econòmiques avui, “fent compatibles la defensa del bé comú i la protecció de l’entorn natural”.

Finalment, Garreta ha explicat que exercirà el seu càrrec “tenint en compte un objectiu fonamental, que el Camp de Tarragona tingui vocació de funcionar i exercir com a àrea metropolitana, amb consens de territori al voltant dels grans projectes, ja que el fet de no creure’ns-ho ens pot fer perdre oportunitats”.

Un arquitecte amb compromís social i ambiental

El proper president de l’APT és nascut a Tarragona l’any 1972 i llicenciat en Arquitectura en l’especialitat d’edificació a la Universitat Politècnica de València (2000). També va fer un Mestratge Professional d’Estudis Territorials i Urbanístics, organitzat per la UPC i la Pompeu Fabra, així com formació de sobre el Lideratge Col·laboratiu, organitzat per Aracoop (2018).

Va treballar com a arquitecte comarcal al Consell Comarcal de l’Alt Camp (2001) i d’Arquitecte municipal de diversos municipis com Aiguamúrcia, el Catllar, Vila-rodona i els Pallaresos. Ha estat administrador de diferents empreses relacionades amb el món immobiliari, turístic i de l’economia Social a Riudecanyes, la Costa Daurada i els Pirineus.

Va ser un dels impulsors de l’agrupació d’arquitectes anomenada ESPAI OBERT-ARQUITECTES PEL TERRITORI. Un projecte que va néixer a partir d’un grup obert de debat de joves arquitectes renovadors el juliol del 2009. Des d’aquesta agrupació va entrar a la Junta del Col·legi d’Arquitectes on va liderar la vocalia de formació, desenvolupament i empresa.

Fins ara ha estat gerent, juntament amb un altre soci, de Garreta Arquitectes S.L, despatx d’arquitectura i urbanisme. Des d’aquest estudi ha realitzat diversos projectes de diferents tipologies, tant públics com privats, així com Plans Parcials, modificacions urbanístiques, projectes de reparcel·lació i urbanització a la Riera de Gaià, a Tarragona, al Catllar o Alcanar.

És president de “Reviure Solanell”, cooperativa que ha recuperat el poble de Solanell a l’Alt Urgell. A més, també és soci fundador de la cooperativa “La Fàbrica de Transició”, que actualment està treballat en la recuperació d’una colònia industrial tèxtil al municipi del Catllar i que va ser escollit com dels projectes destacats en l’Àgora d’urbanisme del 2019 així com millor valorat per HabitatCoop (2021).

Dels darrers projectes desenvolupats per Garreta, destaca “Repoblem Rocafort de Queralt”, una iniciativa que pretén rehabilitar habitatges del municipi per generar oportunitats entre els joves, potenciar la sostenibilitat i generar ocupació i que va ser la proposta guanyadora dels premis arrelament de l’any 2021 de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM).

Recentment i en col·laboració amb la cooperativa “Femmes” ha treballat en projectes estratègics per a l'impuls de Comunitats Energètiques a l'Urgell, i el Pla estratègic d'Habitatge de la Noguera, essent la primera comarca de les Terres de Lleida, en tenir-lo.

​

La Jornada, en el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, va comptar amb prop de mig centenar de participants

Ahir, 27 d’octubre de 2022, va tenir lloc la Primera Jornada Territori Arxiu, un projecte ideat per l’Arxiu del Port de Tarragona i l’entitat Arqueologia del Punt de Vista, en dos escenaris del Moll de Costa: l’Arxiu del Port i el Teatret del Serrallo.

La nombrosa assistència, gairebé mig centenar de persones, va poder participar en un projecte engrescador i agosarat: la imbricació del territori i els arxius, en un entorn en constant metamorfosi.

En aquesta primera jornada es plantejarà quin és el territori arxiu aplegant ponències i experiències, noves visions per mostrar la diversitat natural i sorprenent dels arxius que serven i custodien. Amb la voluntat de repetir l'experiència cada dos anys, la Primera Jornada Territori Arxiu neix amb l'objectiu d'esdevenir un referent en el territori, i també en els arxius, com un lloc i un moment on debatre i presentar les noves formes de veure els arxius.

La Jornada s’ha programat en el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, el 27 d’octubre, perquè vol esdevenir, amb periodicitat biennal, un referent de la manera de percebre el món canviant i veure què passa en els arxius. La cita va mostrar com es mouen els límits en els arxius, com canvia tot al nostre voltant, les inquietuds i les mirades; res és etern ni per sempre, de vegades és efímer, d’altres canviant, per això cal adaptar-se al canvi, amb noves propostes.

La ponència inaugural, a l’Arxiu del Port de Tarragona, va anar a càrrec Joan Boadas Raset, arxiver municipal de Girona i recentment guardonat amb el Fellow off the International Council on Archives (CIA/ICA) i l’Emmett Leahy Award, conegut com el «Nobel de l’arxivística», amb “La necessitat del passat: fotografia i futur”, on va mostrar el seu mestratge en aquesta innovadora experiència amb una aportació reeixida sobre la petjada gràfica en l’arxivística.

Va seguir la intervenció de Susanna Muriel Ortiz, arxivera especialista en patrimoni fotogràfic i membre d’Arqueologia del Punt de Vista, amb la ponència “Les espores de l’arxiu. Activitats als llindars de l’Arxivística’, on va descobrir les noves pràctiques relaciones amb la documentació arxivística i com la seva transmissió pot estendre el límits del Territori Arxiu. Va fer palès la seva àmplia experiència tant en arxius públics com en institucions privades com a professional autònoma compartint experiència i coneixements.

A la tarda, en un escenari que permetia mitjans audiovisuals i artístics, el Teatret del Serrallo va acollir la presentació d’experiències amb el fotògraf i fundador d’Arqueologia del Punt de Vista, Ricard Martínez Teruel, expert en posar en valor el patrimoni gràfic i memorialista. La primera experiència versà sobre el projecte de divulgació del patrimoni en perill amb ‘Fotografiant els espais abandonats’, amb Jaume Cardona Casavona, fotògraf de Vila-seca i creador del bloc Makineta del Temps.

I seguidament va intervenir Mario Pons Múria, guionista, director i productor audiovisual, amb ‘L’espill de la memòria. Documentals amb material d’arxiu’ va reflexionar sobre el que ens fa callar i va explicar la gestació de les seves produccions documentals com “Aigua, la font de la vida”, “Contracorrent” i “La batalla de la memòria”.

La tercera experiència fou la de Miquel Atienza Alarcón i Jerónimo Rodríguez de Andrés, documentalista i director del programa Cachitos de Hierro y Cromo de TVE respectivament que van explicar el projecte de digitalització dels fons de RTVE que ha permès la realització de programes com el de Cachitos amb la seva intervenció ‘Cachitos de Hierro y Cromo. Televisió amb material d’arxiu’.

I la darrera intervenció va ser de Shaday Larios Ruiz, objectòloga, doctora en Arts Escèniques i forma part d'Oligor y Microscopía, companyia teatral on es creuen la mirada plàstica amb la enginyeria poètica en la recerca de la memòria dels objectes documentals, amb el seus projectes en l'experiència ‘El teatro de objetos documentales’.

El debat posterior va suscitar força intervencions dels assistents i la jornada es va cloure amb un espectacle d’improvisació a càrrec de la companyia Impro Acatomba Show. Una jornada reeixida i que els impulsors anuncien que es continuarà organitzant.

La Jornada s’ha realitzat al Museu del Port de Tarragona i ha comptat amb voluntariat d’associacions i museus d’arreu

Les sessions han versat sobre la implicació del voluntariat al territori

Avui, dijous 27 d’octubre, el Museu del Port de Tarragona ha estat l’escenari de la dotzena jornada de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, una entitat d’abast nacional, que aplega museus i entitats que promouen la protecció del patrimoni marítim, la seva difusió i sensibilització.

Amb un programa atapeït d’experiències en el món del voluntariat d’entitats que tenen cura del patrimoni, la Jornada s’ha inaugurat amb la presentació d’Enric Garcia Domingo, director general del Museu Marítim de Barcelona i de la responsable del Museu del Port, Mercè Toldrà Dalmau, qui ha presentat els ponents i els moderadors dels debats.

Ha estat una jornada de reflexió sobre el voluntariat en els elements patrimonials. En un context mundial on el voluntariat creix dia a dia i té gran rellevància en l’entorn social i econòmic, en aquesta jornada s’ha plantejat la implicació del voluntariat en el patrimoni perquè persones capacitades i formades en diferents temes puguin transmetre el seu coneixement i la seva experiència amb una voluntat de servei a la comunitat. Es tracta de persones que ofereixen el seu temps lliure, tant en el període actiu de la vida laboral com després, i es posen al servei de la societat i del patrimoni, en sentit molt ampli.

Les sessions s’han dissenyat perquè sigui una jornada participativa i es puguin conèixer experiències sobre el voluntariat i alhora fer-ne debat. Recuperar oficis, relatar vivències, traspassar als nous professionals la saviesa i l’experiència, així com col·laborar amb els tècnics de patrimoni per apropar a les noves generacions els coneixements que ofereix la persona voluntària ha estat el nucli central de la trobada.

Sota el lema ‘Voluntariat i patrimoni’, els participants han abordat el recurs del voluntariat com un acord pres entre la institució i cada persona voluntària i la previsió de dedicació suficient de personal i mitjans. I com aquesta inversió de futur contribueix a ancorar un museu en el si de la població i a reforçar-ne la imatge, així com ajuda a preservar i transmetre el patrimoni cultural.

Ha obert la Jornada la ponència ‘Marc legal entorn del voluntariat’ de Josep M. Amorós Bosch, jurista en exercici de càrrecs de funcions gerencials en equipaments museístics i culturals, seguida d’un debat moderat per Sílvia Alemany Nadal, directora del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.

La segona ponència, ‘Voluntariat en festivals i esdeveniments culturals’ de Maël Terry, coordinador marítim de l’associació Temps fěte i organitzador de les festes marítimes de Douarnenez, ha donat pas al debat presentat per Mariona Font Batlle, tècnica del Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala que ha suscitat diverses intervencions; mentre que el debat de la tercera sessió, moderat per Enric Garcia Domingo, on Jon Ispizua San Nicolás, responsable del projecte Erain de l’Itsasusmuseum Bilbao – Museu Marítim de Bilbao, ha exposat la seva experiència sobre el voluntariat en conservació de col·leccions ha estat seguit amb força interès.

La darrera sessió, moderada per Mercè Toldrà Dalmau, ha sorgit de la comunicació ‘Una experiència de voluntariat en patrimoni ferroviari’ de Jordi Sasplugas Déu, president de la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, una entitat cabdal per a la preservació patrimonial nacional.

El director general del Museu Marítim de Barcelona, Enric Garcia Domingo, ha fet les conclusions finals de les sessions davant del mig centenar d’assistents que han participat en les quatre sessions matinals, en una jornada que, ben segur, que tindrà noves edicions atès que la densa xarxa d’organitzacions de voluntariat, a hores d’ara, esdevé un element essencial en la configuració de Catalunya com a país amb identitat pròpia.

En la cloenda de la Jornada s’ha fet reconeixement a Magda Gassó, cap de serveis de Museus de la Direcció de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la directora de Port i Ciutat del Port de Tarragona, Montse Adan, ha agraït la participació activa dels assistents i encoratjant-los a continuar amb la tasca desinteressada vers el patrimoni cultural i oferint els espais del Moll de Costa per a futures trobades.

La Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, organitzadora de la trobada, té la voluntat de posar sobre la taula fórmules de col·laboració i un marc legal per enfortir l’entesa entre un museu i una persona voluntària, així com donar a conèixer experiències reeixides en diversos àmbits de treball dels museus: activitats, festivals i esdeveniments o conservació de les col·leccions.

Contacte

MÉS INFORMACIÓ OPERACIONS I SERVEIS PORTUARIS

Molls i calats

Aproximacions

Marpol

PCF

Situació de vaixells

El temps al Port

Amb aquest nou vehicle, gairebé el 30% de la flota de vehicles compta amb el distintiu de zero emissions o ECO

La tecnologia híbrida s’alinea perfectament amb les polítiques mediambientals incloses en el Pla de Sostenibilitat Agenda 2030

El Port de Tarragona ha incorporat una nova furgoneta híbrida per al servei d’atestats de la Policia Portuària, cos adscrit a la Divisió de Domini Públic i Protecció Portuària del Port. D’aquesta forma l’organisme tarragoní continua amb la renovació de la flota de vehicles, una renovació amb l’objectiu de reduir les emissions contaminants.

S’han comparat diferents models de vehicles adients per aquest servei essent el més idoni el model Transit Van amb tracció posterior FT 350 L4 Trend N1 2.0 EcoBlue Hybrid de 96 KW del fabricant Ford, que a més a més incorpora la tecnologia híbrida, en concordança amb les polítiques mediambientals que el Port ve impulsant des de fa anys. L’adjudicació del contracte ha estat a l’empresa Tecnove, SL amb un preu d’adjudicació de 79.019,05 € (IVA inclòs).

L’objectiu principal d’aquesta renovació es basa en l’adquisició de vehicles més eficients que redueixin la petjada de carboni del Port a l’horitzó 2030. Fomentar el vehicle elèctric a l’organització i a la comunitat portuària és una de les metes establertes al Pla. El criteri és l’adquisició de nous vehicles 100% elèctrics o híbrids.

Reducció d’emissions de CO2 i Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental

El Port de Tarragona ha reduït gairebé un 55% les emissions de CO2 en els darrers 10 anys i, gairebé el 30% de la flota de vehicles dels quals disposa compten amb el distintiu de zero emissions o ECO. Una tendència que continuarà mantenint-se a l’alça a mesura que el parc de vehicles es renovi, aprofitant el moment en el qual els vehicles actuals assoleixen el final de la seva vida útil.

La principal finalitat contribuir a la reducció de les emissions contaminants provinents del transport, promoure l’eco eficiència i la sostenibilitat ambiental en la planificació, projecció i gestió de la mobilitat, especialment en entorns urbans.

Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental

Aquesta estratègia sostenible l’ha dut a obtenir, l’any 2014, i renovar, el passat mes de juliol i fins a l’any 2025, el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental. Un Distintiu que atorga el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.

Aquesta línia d’actuació és fruit de l’adhesió del Port de Tarragona al programa d’Acords Voluntaris per a la reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle impulsat per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic. A través d’aquest programa, el Port calcula la seva petjada de carboni i estableix un compromís per reduir les seves emissions.

La rotonda connectarà amb la Zona d’Activitats Logístiques des de l’Autovia de Salou-Tarragona (C-31B)

L’accés a la ZAL es construirà en la intersecció de les carreteres TV-3146 i C31B, a l’alçada de la planta de Dow Chemical

El conveni per a la construcció de la rotonda es formalitzarà un cop l'Estat espanyol també n'autoritzi la signatura

El Govern ha aprovat aquest dimarts la subscripció d'un conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i l'Autoritat Portuària de Tarragona (APT) per a la construcció d'una rotonda a la carretera C-31B (Autoria Salou-Tarragona) que permetrà connectar la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona amb la xarxa viària de l’entorn.

El conveni estableix que la Generalitat de Catalunya serà l'encarregada de licitar, adjudicar i executar les obres, amb una inversió prevista de 3,4 milions d’euros que finançarà íntegrament el Port de Tarragona. Aquesta actuació s'emmarca en el pla especial d'infraestructures dels accessos a la ZAL que inclou totes les connexions d’aquest espai logístic de prop d’1 milió de metres quadrats amb les carreteres principals.

La nova rotonda, amb un diàmetre exterior de 96 metres, se situarà en l'encreuament entre la C-31B, la TV-3146 i el nou accés a la ZAL, facilitant d’aquesta manera l’entrada de tot tipus de vehicles, especialment camions, cap a les empreses logístiques que en un futur s’implantaran en la zona. L’actuació en aquest encreuament de carreteres connectarà amb el vial perimetral de la ZAL, que en aquests moments està en construcció i es preveu que estigui enllestit al final d’aquest any. L'obra també inclourà la construcció dels ramals de connexió i tasques complementàries com els elements de drenatge, la senyalització, l'abalisament i l'enllumenat.

El conveni per a la construcció de la rotonda es formalitzarà un cop l'Estat espanyol també n'autoritzi la signatura, la qual cosa permetrà iniciar el procés de licitació de l’obra.

Desenvolupament de la ZAL

La construcció de la rotonda és un pas més en les obres de condicionament de la ZAL i se sumarà a les obres que actualment està impulsant l’Autoritat Portuària de Tarragona en aquest espai:

Vial Perimetral

En aquest moments, les obres de construcció del vial perimetral estan encarant la recta final. Es tracta del primer dels tres projectes d'accessos que connectaran la ZAL a les carreteres de l’entorn. Aquesta obra es va adjudicar el mes de setembre de 2021 a la UTE formada per Eiffage-GICSA-Morell per un import de 3.337.868,96€ (sense IVA). Les tasques es van iniciar el 25 d'octubre de 2021 i tenen previst finalitzar a finals d’aquest any. Les obres consisteixen en l'execució del vial interior que connectarà la ZAL amb les diferents carreteres i punts de connexió amb la xarxa general de carreteres del territori. Comptarà amb 1.300 metres de carretera, quatre carrils, dos per sentit, amb dues rotondes intermèdies.

Accés soterrat

El passat mes de juny, l’APT publicava la licitació de l’accés soterrat (per sota la carretera C-31b) per connectar el Vial Perimetral amb la C-31 a la rotonda de la Piconadora i amb el vial exclusiu per vehicles pesats. Aquest nou accés permetrà connectar la ZAL les vies d’alta capacitat A-7 i AP-7. L'obra té un termini d'execució de 12 mesos i un pressupost de licitació de 5.989.678,53 € (IVA exclòs).

Desviament del canal de drenatge

El Port Tarragona també ha iniciat les obres de desviament del canal de drenatge de les aigües pluvials de Vila-seca i de les carreteres A-7, C-31b i TV-3146 situat en l’espai portuari destinat a acollir la Zona d’Activitat Logístiques (ZAL). El projecte té un termini d'execució de 8 mesos i un pressupost de més de 1,2 milions d’euros.

Actualment aquest canal transcorre pel mig dels terrenys que es rehabilitaran mitjançant el projecte de restauració i ordenació dels Prats d'Albinyana, integrats dins de la Xarxa Natura 2000, per la qual cosa s'ha de desviar per evitar que passi pel mig d'aquesta zona natural.

Aquesta licitació servirà per adquirir més de 150 terminals entre portàtils, mòbils i fixes amb un cost de 266.000 euros

L’Autoritat Portuària de Tarragona prepara el subministrament i manteniment de terminals i   accessoris per a la Xarxa Rescat per a garantir la cobertura en el parc de terminals de la Policia  Portuària  del Port de Tarragona. La licitació que prepara l’APT tindrà un cost màxim estimat de 265.800€ (IVA no inclòs) i una durada de 5 anys amb un termini de lliurament de 6 setmanes des de la formalització del contracte.

Aquesta adquisició arriba després que el passat mes de febrer es signés el conveni entre el Departament d’Interior de la Generalitat de  Catalunya  i  l’Autoritat  Portuària  de  Tarragona per  a  l’adhesió  a  la  xarxa  RESCAT  de  radiocomunicacions  d’emergències  i  seguretat  de  Catalunya. Aquesta adhesió tenia com a objectiu  implantar  un  sistema que per a la interlocució i coordinació entre l’APT i els cossos de seguretat i emergències del Departament d’Interior.

Ara l’APT treballa per l’adquisició i manteniment dels aparells per la utilització de la Xarxa   Rescat amb la compra de 128 Terminals Portàtils, dels quals 18 seran ATEX, 10 Terminals mòbils, 13 Terminals fixes i 12 kits per a vehicle (“car kit”).

Per la posada en marxa de l’equipament aquest serà  efectuat un cop es comprovi que els equips son aptes pel seu funcionament per part de la  Policia  Portuària  de  la  Autoritat  Portuària  de  Tarragona i siguin verificats per part dels serveis tècnics de la Xarxa RESCAT per tal de garantir la compatibilitat dels equips amb els requeriments tècnics i d’integració necessaris.

El Port Tarragona pioner en col·laboració en emergències

L’agost de 2019, es va signar un conveni per a la prestació dels serveis comuns de prevenció i control d’emergències al Port de Tarragona, entre el departament d’Interior i l’APT, que preveia la realització d’activitats formatives orientades i relacionades amb el coneixement teòric i pràctic dels diferents aspectes que tenen a veure amb l’activitat portuària i els riscos específics associats a l’activitat industrial i marítima dins de la zona de servei del Port i que poden donar lloc a actuacions dels Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta formació respon a les necessitats específiques dels equips d’intervenció del Port de Tarragona, en el marc del que es recull al Pla d’Autoprotecció homologat, i que el Centre de Seguretat Marítima Integral Jovellanos va dissenyar i imparteix a les seves instal·lacions, des d’on es ve realitzant la formació especialitzada als cossos d’intervenció de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

Des de l'Autoritat Portuària de Tarragona, conjuntament amb Salvament Marítim a Tarragona i Bombers de la Generalitat, s'ha treballat de manera intensa per posar de manifest la importància de tenir equips altament especialitzats per una major i millor col·laboració entre les diferents organitzacions com demostra la signatura del conveni del passat febrer.

Què és la xarxa RESCAT?

La Xarxa Rescat és la xarxa de radiotelecomunicacions d'emergència i seguretat, propietat de la Generalitat de Catalunya, que aplega els cossos de seguretat, els serveis d’emergències i diversos gestors d'infraestructures de Catalunya: Mossos d'Esquadra, Policies Locals, Bombers de la Generalitat, Bombers i Guàrdia Urbana de Tarragona, Protecció Civil, Servei d'Emergències Mèdiques, Agents Rurals, Departament de Territori i Sostenibilitat, Agència Catalana de l'Aigua i Servei Català de Trànsit, entre d'altres.

El propòsit de la Xarxa Rescat és el de servir a tots i cadascun dels col·lectius implicats en la seguretat, les emergències i serveis i subministraments bàsics amb la finalitat de millorar el rendiment, l’eficàcia i l’operativa de tots els recursos del país que treballen en aquests àmbits.

La jornada es farà el 27 d’octubre en el marc del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual

Les inscripcions, gratuïtes a This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

L’Arxiu del Port de Tarragona organitza, juntament l’entitat Arqueologia del Punt de Vista, una primera jornada sobre la imbricació del territori i els arxius, i parteix de la premissa que l’univers que ens envolta està en constant metamorfosi.

L’objectiu de la Primera Jornada Territori Arxiu és obrir la mirada a aquest món canviant i veure què passa en els arxius. Es pretén mostrar com es mouen els límits en els arxius, com canvia tot al nostre voltant, la manera de percebre, les inquietuds i les mirades; res és etern ni per sempre, de vegades és efímer, d’altres canviant, per això cal adaptar-se al canvi, admetre allò que és diferent, les noves propostes, encara que surtin dels patrons preestablerts, encara que vagin més enllà.

En aquesta primera jornada es plantejarà quin és el territori arxiu aplegant ponències i experiències, noves visions per mostrar la diversitat natural i sorprenent dels arxius que serven i custodien. Amb la voluntat de repetir l'experiència cada dos anys, la Primera Jornada Territori Arxiu neix amb l'objectiu d'esdevenir un referent en el territori, i també en els arxius, com un lloc i un moment on debatre i presentar les noves formes de veure els arxius.

El programa preveu que el dijous 27 d’octubre, a les 10 hores, s’inauguri la jornada, amb Joan Boadas, arxiver municipal de Girona i recentment guardonat amb el Fellow off the International Council on Archives (ICA), alhora que impartirà la ponència “La necessitat del passat: fotografia i futur”. Seguirà la intervenció de Susanna Muriel, arxivera especialista en arxius privats, amb la ponència “Les espores de l’arxiu. La innovació en arxivística com un pas al futur”.

Les ponències del matí es faran a la sala d’actes de l’Arxiu del Port de Tarragona, al carrer d’Anselm Clavé, 2, i les de la tarda a la sala del Teatret del Serrallo, on a partir de les 16 hores es podran escoltar les experiències aportades per Jaume Cardona, fotògraf i creador de La Makineta del Temps; Mario Pons, guionista, director i productor audiovisual; Miguel Atienza i Jerónimo Rodríguez, documentalista i director respectivament del programa ‘Cachitos de Hierro y Cromo’ de TVE i Shaday Larios, objectòloga, doctora en Arts Escèniques i membre de la Cia. Oligor y Microscopía. Teatro de Objetos Documentales. L’esdeveniment es clourà amb una actuació de la companyia ImproAcatomba Teatre a les 19.30 hores.

La inscripció a la Primera Jornada Territori Arxiu és gratuïta i es pot fer a través d’aquest formulari. A la pàgina web del Port de Tarragona es pot consultar el programa complet: https://tuit.cat/wWbah

​