La primera fase d’aquesta nova infraestructura estarà adossada al dic de Llevant, tindrà 460 metres de longitud i una esplanada de 4 hectàrees de superfície

Les obres del nou moll de Balears entren en la seva fase decisiva i, durant els 14 mesos d’execució, transformaran la fesomia del Port de Tarragona. Aquesta nova infraestructura canviarà de forma substancial l’espai del dic de Llevant destinat a l’atracada dels creuers, ja que tindrà una superfície de 4 hectàrees i 460 metres de llarg.

La línia d’atracada total serà de 700 metres, ja que, en 240 d'aquests 460 metres de llargada, es podrà atracar en ambdós costats arribant a doblar el nombre de creuers que podran atracar simultàniament i, també, acollir els creuers més grans del món.

Les obres del moll, amb un pressupost de més de 27 milions d’euros (més IVA), es van iniciar oficialment el passat dia 17 d’abril amb la signatura de l’acta de replantejament i s’executaran en un termini de 14 mesos, la qual cosa situa la finalització dels treballs a mitjans de l’any 2021.

En un futur, la nova infraestructura també podria ampliar serveis per a sòlids a granel i terminals multipropòsit.

Un nou moll en 10 fases i 14 mesos

Les obres del moll de Balears van començar el passat mes d’abril i s’allargaran durant 14 mesos fins que la nova instal·lació estigui operativa.

Pla de vigilància mediambiental

El Port de Tarragona ha incorporat mesures ambientals voluntàries en l’obra del moll de Balears per reduir, garantir i minimitzar l’afectació de les obres sobre el medi natural i ha dissenyat un Pla de vigilància ambiental per prevenir i controlar les accions durant l’execució de les obres. A banda, disposa d’un procediment de seguiment ambiental d’obres que s’aplica sistemàticament a totes les obres promogudes pel Port de Tarragona.

El projecte tindrà una durada de 6 a 9 mesos

L’empresa URSSA amb seu a Guipúscoa emprarà el Moll de Cantàbria durant els pròxims mesos per fer el muntatge final d’un synchrolift. Una estructura metàl·lica per aixecar embarcacions fora de l'aigua per a tasques de manteniment o reparació de 15 Mt de capacitat d'elevació. La col·laboració amb URSSA reforça el tràfic de Project Cargo del Port de Tarragona per posicionar-se com un dels ports de referència a la Mediterrània pel que fa a exportació de càrregues especials.

El Port compta amb infraestructures, equips de manipulació mecànica i personal d’estiba qualificat per aquest tipus d’activitat i faciliten que grans estructures siguin fabricades o muntades a l’aire lliure als molls per ser, posteriorment, carregades directament en vaixells especials amb destinació a ports de tot el món.

En aquest sentit, les instal·lacions del Moll de Cantàbria van acollir ahir les 3 primeres peces del synchrolift. Aquest elevador de vaixells comptarà amb un total de 32 peces i estarà format per blocs intermedis de dimensions de 25 x 70 x 3 metres i d’unes 700-800 tones cadascuna, que acabaran conformant una estructura de 2.428 tones.

Les peces arriben per transport especial de carretera des del País Basc fins al Port de Tarragona. El synchrolift, un cop muntat, serà embarcat amb destinació Algèria, probablement d’aquí a uns 6 mesos.

URSSA

URSSA, Sociedad Cooperativa, és una empresa de construccions metàl·liques, situada a Guipúscoa, fundada el 1961, dedicada a la Gestió Integral de Projectes amb la realització d'enginyeria bàsica (disseny, càlcul d'estructures i d'unions) i enginyeria de producció, subministrament, fabricació, tractament de superfícies, logística internacional i muntatge de tota mena d'estructures en acer.

Per a Oscar Coldeira, Gestor de Obra d’URSSA, "és un orgull per a la nostra empresa s un participar en un projecte d’aquesta magnitud internacional, poder executar una construcció com aquesta en aquest port valora un cop més el potencial i la situació privilegiada del Port de Tarragona”.

Què és un synchrolift?

Un synchrolift és un sistema per aixecar embarcacions fora de l'aigua per a tasques de manteniment o reparació. La nau és maniobrada sobre un bressol submergit que després és hissada per una sèrie de cabrestants o muntacàrregues electromecànics sincronitzats que col·loquen la plataforma a nivell del pis.

En ser posada en sec, l'embarcació és situada sobre “bogies” al llarg de la seva eslora, que permeten que sigui remolcada sobre vies a les graderies de treball mitjançant un carro de transferència. La separació entre el lloc d'elevació i el de reparació permet desocupar el synchrolift i es pot treballar amb diversos vaixells simultàniament.

Project cargo

La construcció i assemblatge d'un projecte de "Project cargo" és d’alta especialització, podent durar fins a 12 mesos i requerint grans calats, mà d’obra especialitzada i rampes pel procés de càrrega a vaixell.

Els projectes desenvolupats són normalment estructures metàl·liques i de caldereria per a plantes de cicle combinat, naus industrials, ponts i passarel·les, forns de centrals tèrmiques, grans dipòsits de gas, xemeneies, elements i estructures per a refineries, indústries petrolieres i petroquímiques, equips de refrigeració.

La infraestructura portuària tarragonina té una particularitat molt destacable: una excel·lent climatologia que permet que gairebé la totalitat dels projectes es realitzin en esplanades a l'aire lliure, i es facilita l'embarcament directe des del moll, així com àmplies àrees operacionals i mà d’obra especialitzada gràcies a la important indústria auxiliar de Tarragona juntament amb el potent clúster petroquímic de la zona i de referència per al sud d’Europa.

La confluència d’aquests factors a Tarragona i l’aposta del port per aquest tipus de càrrega ha fet que s’incrementi el volum de projectes, havent-hi en l’actualitat projectes de tres empreses diferents en marxa.

Càrrega de 250 tones de farina de soja en 4 vagons les instal·lacions del Port

Ahir, 27 de maig,  la terminal d'Ership, a les instal·lacions del Moll de Castella del Port de Tarragona, va ser protagonista de la càrrega de 250 tones de farina de soja en ferrocarril, mitjançant 4 vagons de 66 tones cadascú. Es tracta d’una operativa nova que representa un pas endavant en la millora de posicionament del Port en el moviment de productes agroalimentaris, tant a l’Estat com a la Mediterrània.

Des de l’any passat, el Port de Tarragona porta una mitjana de 3 trens setmanals de productes agroalimentaris, principalment moresc (altrament dit blat de moro, o panís) amb puntes de 5 trens setmanals des del passat mes d’abril. En aquesta ocasió és el primer cop que es carrega farina de soja i si, l’operativa funciona correctament, permetrà prestar un nou servei. Una línia regular de transport ferroviari des del Port cap als clients finals del hinterland del port tarragoní.

Aquesta nova operativa pretén introduir un salt qualitatiu i quantitatiu en la cadena logística, ja que per a aquest tipus de producte és un servei més eficient, tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista sostenible.

Aquest sistema, actualment en període de proves, obre les portes a una nova activitat amb molt potencial per transportar mercaderies per ferrocarril en destinació a les zones de Saragossa, Osca, Lleida i Vic. El departament comercial de l’APT treballa en aquests moments en sumar nous clients al servei ferroviari per al moviment d’agroalimentaris aprofitant les possibilitats que s’obren a mitjà termini.

El tràfic de productes agroalimentaris

El Port de Tarragona rep productes agroalimentaris dels principals països productors com Ucraïna, Romania, Argentina i els Estats Units. La distribució d'aquests productes abasta un hinterland molt important, que inclou tot Catalunya, Aragó i gran part de Navarra i de l'est de Castella, i on es fabrica més del 40% del total de producció de pinsos d’Espanya.

Els productes s’importen a través del Port de Tarragona i des d’aquí es transporten a les zones on es fabrica els pinsos per a l’alimentació animal, com són les fàbriques de Lleida, Saragossa, Girona i, en menor mesura, a indústries de Sòria i Osca.

El moviment de productes agroalimentaris és un dels més destacats al Port de Tarragona, tant pel seu volum, uns 5 M de tones anuals de mitjana, com per les importants instal·lacions i repercussió econòmica en el hinterland.

Per a l'emmagatzematge d'aquests productes, el Port disposa de 260.000 m2 de superfície coberta, xifra només equiparable a les capacitats del nostre Port en l'emmagatzematge de líquids a granel.

L’alta especialització portuària en el tràfic d’agroalimentaris facilita que al Port de Tarragona es treballi amb una àmplia varietat de productes i subproductes agroalimentaris (més de 60) motiu pel qual el nostre Port se situa en una posició molt destacada respecte a la resta de ports europeus.

Una tasca que regenera la platja amb un total de 100.000 m3 de sorra

L’aportació de sorra compta amb un pressupost total de 2,9 milions d’euros per al període 2020-2023

Una actuació considerada d’especial execució de caràcter mediambiental segons la Llei de Contractació del Servei Públic

El Port de Tarragona ha assolit 50.000 m3 dels 100.000 m3 totals de sorra per regenerar la platja de La Pineda. Els treballs van començar amb l’arribada de la draga el 16 de maig amb permís per finalitzar les tasques fins al 10 de juny, tot i que té previst acabar aquesta tasca el 3 de juny, data en què la draga hi haurà repòs totalment els 100.000 m3 cúbics.

Es tracta d’una aportació de sorra amb un pressupost total de 2,9 milions d’euros per al període 2020-2023, el que representen uns 700.000 euros cada any. Aquest tipus d’obres disposa d’una condició especial d’execució de caràcter mediambiental conforme l’article 202 de la Llei de Contractació del Servei Públic.

Les tasques van començar uns dies abans que la draga entrés en funcionament amb la instal·lació de les canonades que transporten els sediments fins a la platja. El treball de la draga, construïda el 1993, consisteix a agafar els sediments de la zona autoritzada davant del cap Salou i transportar-los fins a la canonada instal·lada davant de la costa. Aquesta zona autoritzada es tracta d’una parcel·la submarina situada a la zona II del Port de Tarragona. Els sediments arriben a uns metres de la platja on són repartits finalment per maquinària terrestre.

Aquesta aportació extraordinària de sorra, unida a l’acció dels dics de contenció que hi ha a cada banda de la platja, el contradic dels Prats i l’espigó del Racó, permetrà retornar l’equilibri a la platja de la Pineda.

És una tasca que, anualment, assumeix el Port de Tarragona per fer front a la regressió costanera arran de l'ampliació del dic. Mentrestant, la maquinària aplana la sorra extreta per recuperar metres al mar i adequar l'aspecte de l'espai poc abans de la temporada d'estiu.

La draga

Aquesta draga anomenada Viking R va ser construïda el 1993. Aquesta maquinària ha participat en diverses obres de dragatge com en el manteniment del Guadalquivir, la regeneració de les platges de Gandia i València, l’ampliació dels ‘Puertos de Langosteira a la Corunya o les tasques a Isla Verde a Algecires.

Algunes de les pròximes actuacions programades amb la draga són la reparació dels danys causats pels temporals marítims, de vent i de pluges al gener a la província de Barcelona i aportació de sorra a la platja situada al sud del Llobregat.

Respecte de l’entorn

Un dels objectius pel Port de Tarragona és vetllar per l’entorn natural en tots els seus àmbits d’actuació, especialment en el que es refereix a les obres. Per aquest motiu, a més de complir amb les mesures ambientals requerides per norma, fa un pas més enllà i aplica uns controls propis i específics en aquesta obra.

El dragatge s'efectua en una zona propera a la “ZEPA marina Illes Columbretes - Delta de l'Ebre, que forma part de xarxa natura, i es prendran totes les mesures per evitar l'afectació de les actuacions sobre els enclavaments de flora marina i sobre les aus, principalment.

Una de les mesures principal serà controlar la qualitat del dragatge i de les aigües. Es duran a terme controls de la terbolesa de l’aigua i s’instal·laran cortines per evitar-la. I, dins de les mesures ambientals de competitivitat en estratègies marítimes, s’utilitzaran sonars i submarinistes per controlar que el dragatge no malmeti la flora de la zona, poblada de Cymodocea nodosa, és una alga fanerògama marina inclosa en el llistat d'espècies silvestres de protecció especial.

A més, el Port de Tarragona realitzarà controls diaris per albirament o rastre de la tortuga babaua. Una espècie en risc que se sap de la seva presència en altres platges del litoral tarragoní, però que fins a la data no has estat vista a la platja de la Pineda.

Parcel·la submarina de l'APT situada en zona II d'on la draga extreu la sorra

L’Autoritat Portuària descarta que l’origen sigui en el recinte portuari

El Port desplegarà un dispositiu de vigilància especial a la zona de fondeig

L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) no té constància de cap episodi que pugui ser l’origen de les males olors que ens els darrers dies han patit la ciutat de Tarragona i altres municipis propers. El Port de Tarragona ha activat els seus serveis de vigilància en cadascun dels episodis a partir del moment en que ha estat informat per part del CECAT de l’existència de trucades de particulars per queixar-se de males olors i, en cap moment, no ha detectat cap font d’emissió d’olors industrials dins de l’espai portuari.

La Policia portuària, els serveis de medi ambient del Port i els responsables de seguretat i emergències de L’APT han actuat en tot moment en coordinació amb Capitania Marítima, Salvament Marítim i el Parc Químic, per efectuar rondes de comprovació cada cop que s’han posat de manifest episodis de males olors, en tots els casos que s’ha rebut constància de trucades al Centre d’Emergències de la Generalitat de Catalunya (CECAT).

Tant el divendres 22, com el dissabte 23 o avui dimarts 26, l’APT ha actuat conforme al seu protocol de vigilància amb el desplegament dels serveis al seu abast per comprovar un possible origen portuari de les males olors, reportades per ciutadans al servei del 112, i actuar en cas que ser-ne detectat l’origen. Les rondes de verificació han prestat especial atenció al Moll de la Química i a la zona d’Hidrocarburs, sense que s’hagi identificat cap olor ni en aquesta zona, ni en tot el recinte portuari.

El divendres 22, primer dia dels episodis, la Policia portuària va reforçar les rondes de comprovació en els molls del Port de Tarragona per escatir l’origen de les olors a gas percebudes en alguns barris del Tarragona, amb resultat negatiu. L’APT també va requerir als terminalistes que informessin de qualsevol incidència que hagin pogut tenir i en tots els casos han informat que no tenien cap episodi relacionat amb les olors, fet que també es va validar in situ per la policia portuària.

El dissabte 23, arran del segon episodi de males olors, la Policia portuària va tornar a fer rondes de vigilància per comprovar si les olors senyalades per la ciutadania podien tenir origen al Port. En aquest cas, el resultat també va ser cap olor detectada. Paral·lelament, es van efectuar comprovacions a la zona de fondeig, a càrrec d’una embarcació dels serveis de Salvament Marítim, amb resultats negatius quant a olors o possibles vessaments.

Avui, a més a més, la Policia portuària ha reforçat l’observació in situ amb una sortida per mar, tant pels molls en el interior del Port com a la zona de fondeig, també amb resultat negatiu.

Per tant, en tots els casos no s’ha detectat la presència d’olors industrials de cap tipus en el Port de Tarragona.

Incompatibilitats amb la zona de fondeig

La ubicació exacta dels vaixells en la zona de fondeig, tant en les franges horàries prèvies com en les franges coincidents amb els episodis, així com el tipus de càrrega que aquests transporten, no és compatible amb la tipologia d'olors que s’han detectat a la ciutat de Tarragona ni tampoc no és compatible amb la trajectòria que aquestes haurien seguit.

En aquest sentit, Capitania Marítima està en contacte amb els responsables dels vaixells fondejats perquè informin de les operacions realitzades i de la constància d'olors. Els vaixells petroliers fondejats es troben en càrrega sense necessitat d'haver de netejar tancs i, en qualsevol cas, cada operació hauria de ser anotada per escrit de manera obligatòria en un registre a bord, entre d’altres raons, per si són requerides per les autoritats marítimes, com ha estat el cas: cap dels vaixells fondejats informa sobre olors a la zona.

Per altra banda, avui, l'embarcació de la Policia Portuària i les dues de Salvament Marítim, han estat fent el seguiment presencialment descartant possibles neteges no autoritzades de les bodegues dels vaixells.

Detall del recorregut efectuat avui per part del vaixell de Salvament Marítim, en el transcurs del qual no ha detectat cap mala praxis ni cap olor

Vigilància especial a la zona de fondeig

No obstant, a partir de primera hora del matí de demà, el Port de Tarragona reforçarà la vigilància de la zona marítima no portuària, desplegant un dispositiu especial de seguiment permanent, situat entre la zona de fondeig i la ciutat. D’aquesta manera es pretén confirmar les evidències actuals i descartar definitivament aquesta zona com a possible origen de les olors o, en cas contrari, prendre les mesures necessàries i actuar contra el vaixell que fos la font de les emissions.

A la venda aquest dilluns 25 de maig en la sèrie ‘Ciudades en punto y hora’

El Rellotge del Port de Tarragona, situat a l'inici del passeig de l’ Escullera al dic de Llevant, un espai conegut també com a Km 0, ha estat triat per l'ONCE per a protagonitzar i il·lustrar el seu reconegut cupó que es posarà a la venda aquest pròxim dilluns, dia 25 de maig, en la sèrie anomenada ‘Ciudades en punto y hora’.

Es tracta d’una sèrie, iniciada el març de 2019 i que finalitzarà aquest any 2020, dedicada als 52 rellotges més emblemàtics de l’estat.. Aquesta difusió representarà més de cinc milions i mig de cupons que mostraran la imatge del rellotge del Port de Tarragona per tota la península.

El Cupó Diari de l'ONCE ofereix, per 1,5 euros, 55 premis de 35.000 euros a les cinc xifres. La persona compradora del cupó pot invertir 0,5 euros més i participar en la sèrie tenint l’opció afegida de guanyar la denominada “La Paga”, que es tradueix en un premi de 3.000 euros al mes durant 25 anys, retribució que s’afegeix als 35.000 euros del número guanyador.

Els números anterior i posterior a la combinació guanyadora percebran 500 euros i, 200, 20, i 6 euros als números que coincideixin amb les quatre, tres i dues darreres xifres, respectivament, del cupó premiat. Les combinacions que coincideixin amb la primera o la darrera xifra se’ls hi farà el reintegrament dels 1,5 euros del cupó adquirit.

Els cupons de l'ONCE es comercialitzen per aproximadament 20.000 persones venedores que formen part de l’equip de l’organització de l'ONCE, i també es poden adquirir mitjançant establiment col·laboradors autoritzats i des de la seva pàgina web http://www.juegosonce.es.

Un tast històric del Rellotge del Port

El singular i peculiar rellotge del Port és un projecte de l’enginyer Francisco García de Membrillera i datat el 1922, que està protegit com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). Forma part de la Ruta Patrimonial del Port, un recorregut de més de quatre quilòmetres que inclou una dotzena d’elements portuaris.

El rellotge substituïa els tocs de trompeta que un trompeter feia per indicar l’inici i el final de la jornada laboral.

El rellotge té tres esferes d’1,5m de diàmetre, que antigament tocaven les hores, les mitges hores i els quarts. Dues de les esferes són recobertes de vidre i la tercera es va recobrir d’esmalt sobre coure per no enlluernar els vaixells i perquè no el confonguessin amb el far. El lloc corresponent a la quarta esfera es va decorar amb un mapamundi. A la cabina del rellotge s’hi accedia a través d’una escala marinera de fusta situada a la columna central.

Després de diverses intervencions, l’any 2006 es va restaurar el templet i es va substituir la maquinària del rellotge per una de digital. Actualment, l’antiga maquinària restaurada està a disposició del Museu del Port. Ara, catorze anys més tard, s’hi duran a terme obres de restauració per conservar una de les joies no només del patrimoni portuari, sinó de la ciutat de Tarragona.

Aquestes dades positives es deuen, principalment, als agroalimentaris i la càrrega general convencional, als altres productes petrolífers i als productes químics

El mes d’abril ha significat un moviment de 2,4 milions de tones en el tràfic marítim al Port de Tarragona. Aquesta xifra és superior als 2,2 milions de tones registrades al mes d’abril de 2019, la qual cosa suposa un creixement del 5,9%.

Durant aquest mes d'abril s’han superat les dades dels darrers abrils, inclús d'abril de 2019, després d'un trimestre on tots els mesos es trobaven per sota dels mínims mensuals dels últims anys degut, principalment, als efectes del coronavirus. Les dades d'abril són superiors a les de 2013, 2014, 2015, 2016 i 2019.

Aquesta és una dada molt positiva atès que contrasta amb les xifres acumulades en el primer quadrimestre de l’any. En el còmput total, el Port de Tarragona registra un descens del 18,8 % sobre el total dels tràfics, en línia amb els resultats globals del sistema portuari de la península.

Augment en els líquids a doll

Els líquids a doll, principalment el gasoil, la benzina i els seus derivats, són els tràfics que contribueixen més decisivament en aquest augment a l’abril. En total sumen 1,5 milions de tones, essent 184.849 tones de gasoil, 119.737 de benzina, 307.981 d’altres productes petrolífers i la resta d’altres derivats.

La pasta de paper impulsa la càrrega general

La càrrega general ha estat els altres tràfics més destacats del mes d’abril. Durant aquest període, els moviments de càrrega general han registrat més de 182.723 tones mogudes. La pasta de paper, principalment, ha impulsat aquest tràfic durant el quart mes de l’any. Brasil, Turquia i França han estat els principals països amb tràfic de càrrega general.

Els productes agroalimentaris mantenen els sòlids a lloure

Històricament, el Port de Tarragona lidera a escala estatal els moviments de cereals i farines, a més dels pinsos i farratges. Aquest lideratge ha permès mantenir els tràfics de sòlids a lloure a un bon nivell, deixant de moure poc més del 3% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

Durant aquest mes d’abril, el Port de Tarragona ha mogut 406.716 tones de productes agroalimentaris, on destaquen cereals i farines, i pinsos i farratges. El subministrament de cereals per a l’alimentació de la ramaderia de Catalunya, Aragó i altres parts del nord de la península, segueix tenint assegurat l’abastiment a través del Port de Tarragona.

En aquest període de confinament s’ha detectat un augment del 98% del tràfic de fruites, hortalisses i llegums al Port de Tarragona.

Canvis de tendència

Les dades que ens ofereixen els períodes acumulats es poden comprovar alguns canvis de tendència. Els tràfics d’altres productes petrolífers, els químics i altres líquids, i la càrrega general van a l’alça en aquests primers mesos de l’any en comparació amb l’any anterior.

Mentre que la desaparició del carbó (pel tancament de les centrals elèctriques d’Andorra de Terol i Alcúdia a Mallorca) ha afectat en un descens del 6,8 % en el tràfic acumulat dels primers quatre mesos de l’any. Aquest canvi recent, suposa més d’un terç de la davallada del 18,8 % registrat en aquest primer quadrimestre de 2020.

Un certamen biennal amb la finalitat de fomentar la investigació i els estudis del Port i el seu entorn

Un premi de 6.000 euros pel projecte de recerca

El termini de presentació de les propostes és el 29 de gener de 2021

El Port de Tarragona convoca el IX Premi d’Investigació Port de Tarragona, les bases del qual es poden consultar a la pàgina web del Port de Tarragona: https://ja.cat/wCof7

El premi està dotat amb 6.000 euros amb un format de projecte de recerca al qual poden optar totes aquelles propostes de treball en el camp de les ciències humanes, prioritàriament en l’àmbit de la història, referides al Port de Tarragona o a la seva àrea d’influència. El termini de presentació de les propostes finalitza el 29 de gener de 2021.

Un cop presentades les memòries dels projectes de recerca el jurat decidirà, a finals de març de 2021, a quina d’elles se li fa la dotació dels 6.000 euros. La persona guanyadora disposarà d’ un any, a partir de la data de concessió del premi, per desenvolupar la seva recerca.

Des de l’any 2004 i amb periodicitat bianual, El Port, convoca aquest certamen amb l’objectiu de fomentar la investigació i els estudis sobre el Port de Tarragona i el seu entorn més immediat.

Poden optar al IX Premi d’Investigació, les persones investigadores i estudioses, tant de manera individual com col·lectiva, que presentin projectes d’acord amb les bases del premi.

A la darrera convocatòria, l’any 2019, s’hi van presentar sis projectes, d’entre els quals va resultar guanyador el de Patricia Terrado Ortuño, Doctora en Arqueologia Clàssica i llicenciada en Història per la Universitat Rovira i Virgili, titulat Ciutat. Port i territori. Cartografia històrica de Tarragona entre els segles XVII i XIX. Aquest projecte es publicarà aviat a l’espai Servei de Publicacions de la pàgina de l’organització ( https://ja.cat/QVp3Y) on estan publicats tots els projectes guanyadors de les anteriors edicions.

L’Arxiu del Port està al servei de l’administració portuària, però, també, del públic investigador i del general, de tal manera que, amb els anys, ha esdevingut un punt de referència per a totes aquelles persones estudioses interessades a indagar sobre el passat del nostre Port, les persones que hi han treballat, els projectes i les obres que s’han dut a terme al llarg del temps, l’activitat econòmica que ha generat o la cultural, la relació amb la ciutat de Tarragona, etc.

En aquest apartat es pot trobar un detall de les activitats dutes a terme per l’Arxiu https://ja.cat/vinMx

RELACIÓ DE TREBALLS PREMIATS EN EDICIONS ANTERIORS:

2019: Ciutat. Port i territori. Cartografia històrica de Tarragona entre els segles XVII i XIX de Patricia Terrado Ortuño.

2017: El Port de Tarragona durant la postguerra (1939-1952) de Sergio Serrano Sánchez.

2015: Entre el mar, la terra i el sol. Història social i laboral dels treballadors i les treballadores del Port de Tarragona (1887-1975) d’Esther Gutiérrez i Marc López.

2013: Sanitat marítima. La defensa de la costa i la salut pública (1720-1900) de Pedro Otiña Hermoso

2011: Els presos i el Port de Tarragona. Història de 92 anys de treballs forçats (1792-1884) de Montserrat Gisbert Bel

2009: La Marina de Tarragona en el segle XIV. La seva relació comercial amb Mallorca de Guillem Morro Veny

2007: declarat desert

2005: 80 anys de construcció naval d’Enric García Domingo

La Gavina corsa, una espècie migratòria protegida, nidifica per vuitè any consecutiu al Port de Tarragona.

Any rere any, l'Autoritat Portuària dedica recursos econòmics i humans per fer seguiment i protegir les zones de nidificació des de que apareixen els primers nius (mitjans de març) fins que marxen els últims polls (principis de juliol). Després, la majoria d'exemplars abandonen les colònies quan acaba el període de cria.

L’any 2019 es van censar 1.043 parelles al Port de Tarragona d’un total de 3.555 a tot Catalunya. La tendència observada des del 2015 és l’estabilització de la població. Les principals localitzacions d’aquesta au migratòria son al Parc Natural del Delta de l’Ebre, amb 2.101 parelles a la Punta de la Banya i les Salines de la Tancada.

Una reducció de la nidificació per causes naturals

Aquest any al Port de Tarragona s'han pogut identificar 406 nius amb postes d'entre 1 i 4 ous cada un, que en comparació amb anys anteriors representa una reducció de més del 50%.

La principal hipòtesis per explicar aquesta reducció és la ocupació de territori per colònies de cria de Gavià argentat, importants depredadores de nius de la Gavina corsa, fent-les sentir amenaçades.

Un altre factor a tenir en compte per explicar aquesta davallada son les pluges del mes d'abril, que han registrat 124,5 l/m2 al Port, produint grans entollaments a les esplanades i provocant que els exemplars busquessin altres zones de nidificació.

Aquest canvi de la localització de la nidificació, per causes naturals, pot no tindre rellevància en el nombre d’espècimens que hi ha a Catalunya, que en els últims anys s’ha mantingut estable.

El Port de Tarragona segueix treballant per protegir les zones de cria

El Port de Tarragona continua amb el seu compromís mediambiental i de sostenibilitat realitzant diferents tasques.

Entre les diferents actuacions que ha realitzat el Port en aquest sentit, hi ha la senyalització de les colònies, la col·locació de tanques per delimitar i protegir les zones de cria i a l'hora garantir l'activitat portuària i la restricció de l'accés a les colònies.

Des del Port de Tarragona es realitza també un seguiment continuat de les colònies i de l'evolució dels polls en col·laboració amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, i abans que abandonin la zona, es du a terme el seu anellament

Aquesta acció ha permès fer el seguiment de la migració de cada exemplar i del retorn a les zones de cria. D'aquesta manera, s'ha pogut constatar que molts dels adults reproductors presents al Port de Tarragona ja van néixer aquí i han tornat per nidificar-hi.

Acord per reorientar les accions de la Taula en la promoció del territori per assegurar un retorn de l’activitat de creuers amb força en l’escenari postcrisi COVID19

L’Agència Catalana de Turisme i l’Ajuntament de Vila-Seca s’incorporen per primera vegada en aquest òrgan de coordinació

La Taula Institucional de Creuers, encapçalada per l'Autoritat Portuària de Tarragona i formada per representants institucionals i empresarials del turisme de la Costa Daurada, s’ha reunit aquest divendres 15 de maig de forma telemàtica. L’Agència Catalana de Turisme i l’Ajuntament de Vila-Seca han participat per primera vegada en aquest òrgan de coordinació del projecte de creuers de la Costa Daurada.

Els membres de la taula han acordat reorientar les accions de promoció previstes aquest any cap als objectius per fer valdre el territori i de preparar el retorn del sector amb la millor posició possible respecte a altres destinacions i territoris competidors.

L’acord ha arribat després de l’anàlisi de la situació derivada per la pandèmia de la Covid-19 a diferents nivells, des dels efectes globals en l’economia, en el sector turístic general i en el subsector dels creuers. La taula ha repassat conjuntament les diferents crisis històriques que ha patit el sector i els factors que van permetre sortir-ne reforçat i amb creixement, per tal d’aprofitar els aprenentatges de les situacions passades.

Temporada 2020

La sessió de treball s’ha centrat a abordar les possibles respostes a la crisi. El Port de Tarragona treballa per poder reiniciar la temporada de creuers des del primer moment que sigui possible, sempre que les condicions sanitàries ho permetin i donant tota la prioritat a la salut de les persones. Una actitud que comparteixen tots els agents representats a la Taula de Creuers.

Tots els responsables presents han estat d’acord en no donar per perduda la temporada 2020 i poder engegar la logística amb agilitat i seguretat des del primer moment i, al mateix temps, en orientar els esforços per estar preparats i posicionats per a la temporada 2021, per a la qual es detecta una gran demanda actualment, en part gràcies a la promoció que s'està fent.

Avui dia, l’inici de la temporada es posposa fins al juliol, a l’espera de l'evolució dels esdeveniments. En aquestes condicions, la temporada de creuers 2020 manté una previsió de fins a 31 escales que sumen 71.290 creueristes a bord. El mes d’octubre és el que concentra més creuers i passatgers amb 11 vaixells i 27.730 passatgers.

I pel que fa a les cancel·lacions d'abril, maig i -previsiblement- juny, representen 22 creuers i 26.000 creueristes.

Taula de Creuers

Aquest òrgan de coordinació es reuneix un cop cada tres mesos, i en aquesta ocasió s’ha donat la benvinguda, com a nous membres de la Taula de Creuers, a l’Agència Catalana de Turisme i l’Ajuntament de Vila-Seca .

Per part de l’Agència Catalana de Turisme, ha participat el director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Octavi Bono, i per part de l'Ajuntament de Vila-seca, l'alcalde Pere Segura.

Entre els responsables de les altres administracions i agents econòmics del territori que hi han assistit hi ha:

Pau Ricomà, alcalde de Tarragona, Laura Castel, presidenta del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona; M. José López, consellera d'Esports, Consum, Comerç, Fires i Mercats; així com, Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona i Daniel Martín, director-gerent.

Per part de l’Ajuntament de Reus, han participat l’Alcalde, Carles Pellicer; la regidora de Cultura, Montserrat Caelles; i Marta Villalta, gerent de l'Agència Reus Promoció.

També han assistit: Meritxell Roigé, Vicepresidenta Diputació de Tarragona i presidenta Patronat Turisme Costa Daurada; Eduard Farriol, president de la Federació d'Empresaris d'Hosteleria i Turisme de la Província de Tarragona, i Salvador Anton, director del departament d'Innovació Turística d'Eurecat - Centre Tecnològic de Catalunya, i per part del Port de Tarragona, el President del Port, Josep Maria Cruset, acompanyar de l’equip de creuers format per Jordi Sendra i Alba Colet, entre d’altres.

Millores per continuar creixent

La sessió de la Taula de Creueres també ha servit per fer un repàs de les infraestructures que el Port està impulsant. La construcció del Moll de Balears, que acaba d’arrancar aquest mateix mes de maig, permetrà augmentar la línia d’atracada de creuers en 700 metres, un cop acabada l’obra, i oferir una operativa molt més còmoda i àgil, i en definitiva una obertura de noves oportunitats per la temporada de creuers de 2021.

L’obra s’espera que estigui finalitzada a la primavera del 2021 i un cop acabada representarà un salt endavant, ja que obre la porta a acollir creuers més grans i més vaixells de manera simultània.