Ivette Nadal canta i recita amb una veu personal, contundent i profunda, es mou per uns territoris expressius i una formalitat una mica llunyans dels cànons habituals de la cançó d'autor del nostre país, és capaç de tocar amb el seu art la fibra de l'oient, assemblant-se més a la classe de creadores anglosaxones fortes i poderoses. Actualment ens presenta de la mà d’en Caïm Riba uns nous arranjaments amb un so cosmopolita, tot fent una revisió dels seus quatre discs integrant la poesia i les lletres de les cançons, creant la confusió de què és més poètic, el poema o la lletra de la cançó? i que té més música el poema o la cançó? Entre el pop i la bohèmia, es presenten en format duet, trio o banda amb guitarres acústiques i elèctriques buscant l’essència de l’ànima i l’àngel de les cançons mitjançant la nova producció i la nova forma de cantar-les. Com diu el cantautor Joan Isaaac sobre el projecte que ens presenten: “Cançons i poemes per a tothom, per a la gent que plora, que riu, que pateix, que s’enamora que llegeix als vagons i ... a les andanes del metro”.

Ivette Nadal ja va vincular música i poesia al seu primer recull de poemes, “Camí privat” (2009), inspirat en el disc “Guerres dolcíssimes” (AE-RHRN 2007). Ara l’imaginari parteix de l’últim disc, “Tornar a mare” (AE-RHRN, 2015) amb el segon poemari “Arbres, mars, desconcerts”.