Durant l’any 2021 el web del Port Tarragona ha fet més de 750 actualitzacions del seu entorn digital i aconsegueix gairebé 540.000 visualitzacions

El web del Port registra més visites amb perfil femení d’un 51,6% respecte al masculí amb un 48,4%

S’incrementen les visites internacionals de països com Ucraïna, Txèquia, Rússia, Suïssa, Irlanda, Països Baixos i Finlàndia

El Port de Tarragona treballa per transmetre de forma fàcil, directa, transparent, simple i eficaç informació rellevant per a la ciutadania, la comunitat portuària i el seu públic objectiu.

La web del Port, és un dels canals que potencia i s’adapta a les peculiaritats de la informació d’un organisme com és el Port Tarragona. Per aquest motiu l’equip de Comunicació s’esforça a aconseguir el propòsit essencial del seu web; posar-se en el paper de les persones que busquen informació. El compromís de l’equip es tradueix en publicar informació entenedora i que proporcioni una experiència positiva.

Per arribar a l’objectiu principal es mou en quatre eixos principals; llenguatge clar, llenguatge visual, estudi del comportament dels clients o potencials clients i una bona estructura de la informació, sense oblidar una base fonamental, una comunicació responsable.

Actualització constant

Els continguts de la pàgina web del Port són actualitzats diàriament. En el transcurs de l’any 2021 es van fer gairebé 750 actualitzacions de continguts, totes amb un denominador comú; publicar una informació en què la persona usuària és el centre i el focus per entendre el contingut. Durant l’any 2021 la pàgina va registrar 537.379 visualitzacions, el que representa un increment del 16,35% respecte a l’any 2020. El nombre de sessions per persona usuària augmenta un 3,07% respecte a 2020.

Més visites de Rússia i Ucraïna

L’esforç per mantenir l’entorn en un sistema multilingüe (català, castellà i anglès) dona els seus fruits. L’agenda política internacional també hi té molt a veure, com és el cas del conflicte entre Rússia i Ucraïna, per exemple. Els principals països estrangers que visiten la web són Ucraïna +4.296% respecte a 2020, Txèquia +3.648%, Rússia +2.474%, Suïssa +871%, Irlanda +216,78%, Països Baixos +28,11% i Finlàndia +16,85%.

Usuària catalanoparlant, adulta i navegant de Chrome

Respecte a les dades demogràfiques cal ressaltar que majoritàriament són dones les que visiten l’entorn, un 51,6% en front del 48,4% d’homes. El grup d’entre 45 i 54 anys és major col·lectiu visitant amb un 25,40% del total del públic, seguit amb un 20,15% del grup d’entre 55-64 anys i del grup de 35-45 amb un 15,49%.

El 65% del públic utilitza un ordinador d’escriptori vers el 34,08% que fa servir dispositiu mòbil o vers l’1,3% que navega amb tauleta utilitzant majoritàriament, en un 62%, el navegador Chrome, seguit de Safari amb el 13,17% i de Firefox amb un 13,13% del públic.

El retrat robot de l’usuari mitjà del web del Port és per tant una dona d’entre 45 i 54 anys, catalanoparlant i usuària del navegador Chrome.

Continguts més vistos

Les pàgines més visitades són ‘Treballa amb nosaltres’, ‘Situació dels vaixells’, ‘Agenda d’activitats culturals’ del Moll de Costa, ‘Perfil del Contractant’ i l’espai ‘Notes de Premsa’ de comunicació.

​

L’exposició de Josefa Tolrà va estar al Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona el 2016

La mostra artística es podrà visitar fins al mes de novembre a la 59a Exposició Internacional d’Art La Biennale di Venezia

L’any 2016, des del Fons d’Art del Port de Tarragona es va contactar amb la comissària d’art Pilar Bonet per tal de portar als nostres espais l’exposició que portava per títol: “JOSEFA TOLRÀ. Mèdium i artista (1880‐1959)” i la vam poder gaudir al Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona del 6 de maig al 24 de juliol 2016.

Enguany, 6 anys després, els organitzadors de la 59a Biennal de Venècia van contactar amb la Pilar Bonet, comissària de l’exposició al Moll de Costa, per interessar-se pel treball de la Josefa Tolrà “Pepeta” i demanar-li la possibilitat d’exposar els treballs d’aquesta artista com a una de les convidades especials.

El resultat d’aquest interès és l’exposició d’una part significativa de l’obra exposada a Tarragona al 2016, en la qual es van mostrar una part molt important del seu treball i es presenten varies obres inèdites, com el magnífic dibuix de "Las Hadas". L’obra de Tolrà forma part, actualment, de la col·lecció de tres museus internacionals d'art contemporani i té una col∙lecció de dibuixos integrada al fons del Museo del Prado a Madrid.

L’obra exposada el 2016 al Port de Tarragona i ara a la Biennal de Venècia, va ser mostrada en públic per primer cop a Mataró a Can Palauet. La comissària de l’exposició Pilar Bonet, explica que l’artista “sempre deia que "només quan dibuixo em sento en pau"”. Sobre Tolrà, Bonet creu que “la seva creativitat neix de la fortalesa d'una reencarnació en vida” i que la mostra de la seva obra és “una sort de poder gaudir en directe la seva creativitat i compartir, en la distància més curta, un gran viatge astral”.

Tolrà va ser contemporània del grup Dau al Set que va tenir en compte la seva obra, especialment Joan Brossa. Josepa Tolrà es negava a vendre cap obra ja que considerava que era un mitjà per arribar als altres i per explicar les seves comunicacions amb el més enllà, ja que -recordem- reunia en una mateixa persona la condició d’artista i de mèdium.

La Biennal de Venècia

La 59a Biennal d’Art de Venècia, va obrir les seves portes el passat mes d’abril. La primera directora italiana de la Biennal de Venècia, la comissària Cecilia Alemani, ha organitzat una exposició de dones artistes. En aquesta edició, el protagonisme de les dones és majoritari: de les 213 persones participants de 58 països diferents, el 90% són dones o artistas no binàries.

Josefa Tolrà, mèdium i artista (Cabrils, Barcelona, 1880-1959)

Josefa Tolrà és una artista autodidacta que comença a dibuixar i escriure quan té 60 anys. Ho fa sense desig de notorietat i lluny del món acadèmic, com a resultat de les seves experiències de mèdium. Una dona d'origen humil, que s'inicia en la creació gràfica per a sanar la tristesa de la mort de dos fills. Brodar, dibuixar i escriure esdevé per a ella un antídot contra la depressió i l'abisme de la bogeria, una experiència que li permet reconduir el seu destí viatjant amb els "éssers de llum" que li dicten els missatges i que ella transcriu i dibuixa com a "modesta mediadora mecànica".

Josefa Tolrà, Pepeta per a la família, veu l'aura de les persones i actua com a sanadora. En els moments de trànsit pot parlar sobre filosofia, art o ciència. Quan dibuixa fa emergir personatges i éssers d'intensa mirada, amb ulls que ens miren sense veure. Josefa dibuixa igual que broda, puntada a puntada fins aconseguir les espirals de colors. Els brodats, dibuixos i textos són el llegat de la seva espiritualitat, part d'un món que germina en les visions de la energia còsmica, les forces fluídiques i el pensament espiritista.

Entre 1941 i 1959, va dibuixar sense descans, aprofitant les nits d'insomni. Ens ha deixat un centenar de dibuixos, llibretes plenes de textos i il·lustracions i mantons brodats amb exquisida tècnica ornamental. És una dona humil, sense estudis, que creu en el "Bon Jesús" i es comunica amb l'esperit de Mossèn Jacint Verdaguer. Els artistes del grup magicista Dau al Set la visitaven a Cabrils, el poeta Joan Brossa l’admirava.

El Sistema de Control de Tripulants (SCT), denominat EXIT-SCT, està publicat a l’enllaç https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/serveis/centre-acreditacions#exit-sct

L’objectiu és permetre un millor control dels moviments dels membres de les tripulacions dels vaixells atracats al Port Tarragona per augmentar la seguretat i control de les persones

L’aplicatiu s’incorpora com una eina més a tot el sistema d’acreditacions ISIS, en actiu des de l’any 2012, per accedir al recinte portuari

El Port de Tarragona ha posat en ple funcionament l’aplicatiu Exit-SCT, un nou Sistema de Control de Tripulants. La plataforma s’incorpora al sistema ISIS, el sistema de control d’accessos al recinte portuari tarragoní, i permetrà un millor control dels moviments dels membres de les tripulacions dels vaixells atracats al Port Tarragona per augmentar la seguretat i control de les persones.

El nou sistema, Exit-SCT, publicat a l’enllaç https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/serveis/centre-acreditacions#exit-sct està en marxa des d’aquest mes de juliol i utilitza el llistat de tripulants de l'escala i l’integra amb informació de diferents sistemes. El Port de Tarragona millora, així la gestió de l'entrada i la sortida de tripulants del recinte portuari des del punt de vista dels horaris, del control, de la seguretat i del temps d’estada. Aquest nou sistema de control de pas està adaptat al sistema de control d'accessos general que ja fa servir l’Autoritat Portuària de Tarragona. (https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/serveis/centre-acreditacions).

L’augment de vaixells atracats al Port de Tarragona, per l'activitat comercial i portuària que s’hi genera, ha creat la necessitat de millorar el sistema d’accessos amb mesures complementàries a la vigilància física presencial. L’Exit- SCT permet donar una solució ja que els horaris d’entrada i sortida dels tripulants no coincideixen sempre amb els horaris d’activitat portuària: operatives, càrrega i descàrrega, etc. Concretament, les entrades i sortides pels accessos més pròxims a la ciutat (Llevant i Reus) tenen horari d'activitat comercial, el qual no abasta totes franges horàries que empren dels tripulants.

L’objectiu principal d’aquesta plataforma és augmentar el control de moviments dels membres de les tripulacions dels vaixells atracats a les instal·lacions portuàries tarragonines per tal de millorar la seguretat de les persones dins del recinte portuari.

L’activitat i moviments de les tripulacions dels vaixells atracats al Port de Tarragona són diferents de l’activitat comercial portuària, especialment en horaris, la qual cosa provocava que el control de seguretat dels tripulants sigui complexa, concretament en disponibilitat horària i recursos en els punts accessos al Port. Per aquesta raó la Direcció de Sistemes d’Informació de l’APT va analitzar i buscar les solucions digitals òptimes per dissenyar una plataforma que doni resposta a aquesta situació. Després de la implementació del sistema d’acreditació ISIS del Port, l’any 2012, l'experiència ha estat útil per crear i dissenyar el nou sistema per gestionar les entrades, sortides i moviments de les tripulacions al Port Tarragona (SCT).

Implantació

La implementació del Exit-SCT ha anat a càrrec de l’empresa Portel Logistic Technologies SAU amb un pressupost de 108.846,76 euros (IVA inclòs) i, desenvolupada amb el suport dels departaments de Sistemes d’Informació, Domini Públic i Policia Portuària del Port Tarragona. La posada en marxa del Exit-SCT ha requerit de l’adaptació i reprogramació del maquinari situat en els punts d’accés al Port, així com l’actualització de processos interns per tal de sincronitzar tots el moviments de dades a les diferents estacions, en temps real. Aquesta nova plataforma controlarà el llistat dels tripulants que poden desembarcar, els tripulants que estan dins o fora del recinte portuari, i la identificació dels tripulants que hi siguin dintre del Port.

Funcionament

El sistema Exit-SCT funciona a partir d’una llista de tripulants de l’escala del vaixell que arriba a Port. L’origen de les dades parteix de les dades indicades per l’empresa consignatària del vaixell en sol·licitar l’escala mitjançant l’aplicatiu ViaPortus. La consignatària introdueix dades de la tripulació com el nom, l’identificador (NIF, CIF, Passaport...), nacionalitat, data naixement, professió, entre altres dades.

Un cop el sistema confirma en ferm l’escala amb el consignatari i el capità, es genera un llistat de pins i els denominats salconduits per a cada tripulant inscrit. L’empresa consignatària i, el capità del vaixell, poden gestionar, des del nou sistema, el llistat dels tripulants i decidir qui pot entrar i sortir del recinte portuari o bé notificar els canvis que convinguin. El sistema enviarà, automàticament, totes les actualitzacions que es facin a tots els actors implicats en el sistema.

El consignatari o el capità del vaixell lliura a cada tripulant el seu PIN (número d’identificació personal) i el seu ‘salconduit’ imprès. El PIN els servirà per introduir-lo als teclats disposats als tòtems de les portes de vianants dels accessos al recinte portuari. El ‘salconduit’ haurà de ser presentat pel tripulant a la Policia Portuària, Guàrdia Civil o altres cossos de seguretat si així li ho requereixen dins del recinte portuari.

Sistema ISIS

El Port de Tarragona té implementat des de l’any 2012 el sistema ISIS de control d’accessos al Port. Un sistema que registra i comprova els conductors de vehicles i vianants acreditats que circulen pel port, hi accedeixen o en surten.

Amb l’SCT el Port fa un pas més per tal de vetllar per la seguretat de totes les persones que han d’accedir al recinte portuari tarragoní.

Exit-SCT s’afegeix al sistema SIT (Sistema d’identificació de Transportistes, https://tuit.cat/4JL32), al SAP (Sistema d’acreditació personal, https://tuit.cat/3AcAa) i al SAE (Sistema d’acreditació externa, https://tuit.cat/GFh9M)

Port Community System, el port digital

A més de les aplicacions anteriorment esmentades, el Port Tarragona compta amb la plataforma tecnològica Port Community System per a la gestió de sol·licituds i prestació dels diferents serveis portuaris de forma intel·ligent, centralitzada, segura i sense papers.

És un sistema que millora la posició de la comunitat portuària, agilitzant i donant seguretat en la prestació de serveis com la gestió d’escales i serveis del vaixell, subministraments d’aigua, electricitat, combustibles, recollida de residus (MARPOL), grues, ocupacions de superfícies, intercanvis d’informació entre diferents agents com transportistes, terminals, gestió de mercaderies perilloses, etc.

Com a resultat, Port Community System, agilitza i automatitza els processos d’intercanvi d’informació entre els diferents actors de la comunitat portuària, permetent la comunicació, la connectivitat i l’intercanvi d’informació de tot el sistema de forma segura.

Les obres donades són “Cercle de terres vermelles” i “Cercle de calç”

Actualment, el Fons d’Art del Port de Tarragona està integrat per més d’una vuitantena de peces

L’artista Roser Oduber ha fet donació de dues de les obres que va exposar aquesta primavera al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Les dues peces, titulades “Cercle de terres vermelles” i “Cercle de calç” es van poder veure amb motiu de l’exposició “Límits” al Tinglado del Moll de Costa que van visitar més de 2700 persones del 5 de maig al 3 de juliol d’enguany, i ambdues estan realitzades amb tècnica mixta sobre tela.

Roser Oduber, artista de llarga trajectòria, des de fa més de 10 anys organitza i gestiona exposicions en diferents espais de cultura i art. Va fer estudis d’art, periodisme, dansa i teatre i actualment compagina el seu treball artístic amb la gestió cultural. És també directora del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat (CACIS) El Forn de la Calç. Els treballs de la Roser són obres arrelades a la terra que ens parlen de l’amor de l’artista per la natura.

Perejaume, “fundador” del Fons d’Art del Port

Actualment, el Fons d’Art del Port de Tarragona està integrat per més d’una vuitantena de peces, la majoria procedents de donacions dels artistes que han exposat en els espais del Moll de Costa. Un espai obert a la ciutat des del 1986 i amb exposicions des del 1988.

Durant aquests anys, molts artistes han fet donació d’obres i treballs que, dia a dia, engrandeixen aquest fons, fins a reunir més 80 obres entre les quals s’hi troben representades diverses disciplines: escultura, fotografia, gravat, etc., però sobretot en destaca la pintura. Diversos són també els estils que la conformen, tan figuratius com els que podem considerar dins l’abstracció lírica o geomètrica.

Va ser amb la primera exposició col·lectiva al Tinglado 2, “Culminació d’un entorn”, quan el Fons d’Art del Port de Tarragona va començar a caminar, amb la donació de la peça La distància més curta de l’artista Perejaume.

El Moll de Costa, Rambla de la Cultura

El Moll de Costa, format per diferents tinglados i refugis, destinats a acollir exposicions i esdeveniments de tots tipus s’ha consolidat com la ‘Rambla de la Cultura’ de Tarragona. Amb aquest espai, el Port de Tarragona destina recursos per fer pedagogia i apropar la cultura i l’art al públic.

Va ser el mes de juny de l’any 1986 quan es va obrir aquest espai cultural a la ciutat de Tarragona. Per fer-ho possible, es van rehabilitar els antics espais d’emmagatzematge d’aquest moll i es van destinar, principalment, a activitats culturals, socials i d’esbarjo.

A partir de l’any 1988, al Tinglado 2 del Moll de Costa, es van iniciar una sèrie d’exposicions amb una línia molt clara i trencadora, que ha fet que el Port de Tarragona i la ciutat fossin, per aquest motiu, coneguts i reconeguts arreu. Els treballs que s’hi van mostrar van estar sempre referents de l’art contemporani amb marcades línies conceptuals. Va ser l’exposició col·lectiva en aquest tinglado, “Culminació d’un entorn”, quan el Fons d’Art del Port de Tarragona va començar a caminar amb la donació de la peça La distància més curta de l’artista Perejaume.

Aquests darrers anys, el Port de Tarragona, mitjançant el Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats del Port de Tarragona (CEMAPT), ha anat gestionant aquests espais, dotant-los d’una intensa activitat cultural i social que ha merescut el reconeixement del públic i de la crítica.

Es tracta d’un documental de 50 minuts que fa un recorregut pel passat, present i futur dels fars i d’un ofici fàcilment oblidat

L’audiovisual, dissenyat per 4 joves estudiants del darrer curs de Periodisme a la URV de Tarragona, posa en valor l’ofici i l’evolució dels faroners

L’estrena serà el divendres 29 de juliol a les 20:00 h al Teatret del Serrallo amb entrada lliure i aforament limitat

9 mesos de feina que impulsen el reconeixement del patrimoni marítim històric del nostre territori

El pròxim divendres, 29 de juliol a les 20:00h, El Teatret del Serrallo serà l’escenari de l’estrena del documental sota el títol ‘Llars de Llum’. Es tracta d’un documental de 50 minuts,, dissenyat per 4 joves estudiants de Periodisme a la URV. El grup fa un recorregut pel passat, el present i el futur dels fars de la província de Tarragona, fars que es troben sota la responsabilitat del Port de Tarragona.

A l’audiovisual es descobreix l’evolució de la professió de faroner, i els canvis que ha produït l’automatització al sector. Els joves periodistes han volgut comptar amb diversos testimonis de persones expertes en seguretat marítima, responsables dels patronats de turisme i dels museus del territori, el president del Port, Josep Maria Cruset i, òbviament, pels protagonistes de la història dels fars, els faroners del Port de Tarragona, Juanjo Heredero, Carlos Moral i amb l’exfaroner Jose Maria Moral.

La peça dibuixa el trànsit que va existir per passar de la mà humana a la tecnologització i, respon a les preguntes que els joves es van fer quan es van capbussar en el desenvolupament del documental. Va ser un camí llis i desfogat? Va haver-hi alternatives? Quin paper tenen els faroners actualment? Què passarà amb els fars en un futur immediat?

Un dels objectius del documental és donar a conèixer els fars i l’ofici de faroner perquè no caigui en l’oblit i tothom sigui conscient de la seva importància. ‘No volíem que quedés entre les parets de la universitat, que fos més enllà d’un projecte acadèmic i puguem impulsar el reconeixement d’aquest patrimoni marítim històric del nostre territori., assenyalen els creadors de ‘Llars de Llum’.

Clara Marquiegui, Joel Medina, Sandra Pérez i Raül Rodríguez són els directors, productors i responsables del documental ‘Llars de Llum’, una producció en la qual el Port de Tarragona ha donat suport per tal de fer visible una professió que dona llum a la foscor.

L’essència de ‘Llars de Llum’

‘Llars de Llum’ no només és un Treball de Fi de Grau, com expliquen els seus protagonistes. ‘S’ha convertit en un repte personal convertint-se en un membre més del grup. Se l’ha cuidat, se l’ha respectat i, a dia d’avui podem dir que l’orgull que sentim en veure aquesta creació és immens’. Així defineixen els quatre joves periodistes el seu primer documental.

Preparació i producció de tot el material

Al principi, la idea de ‘Llars de Llum’ va ser fruit de la casualitat (i de l’algoritme de Google) perquè ‘tot cercant temàtiques per al nostre documental vam trobar una imatge del Far de la Banya, com a edifici emblemàtic de la costa tarragonina, i sense cap mena de dubte ens hi vam endinsar. Ens van sorgir moltes incògnites al voltant de l’ofici de faroner en l’actualitat i com s’havien adaptat les tasques amb les noves tecnologies i l'automatització, i vam pensar que era una realitat poc visibilitzada.’

L’equip va començar amb la preproducció, preparació d’entrevistes, contacte amb els entrevistats i tancament d’agendes el darrer trimestre de l’any 2021. El gruix de les gravacions les van dur a terme al mes de gener, a més d’algunes entrevistes que van lligar més endavant als mesos de març i abril; i, aproximadament van estar des de mitjans de febrer fins a principis de juny amb el procés d’edició. Per tant, podríem dir que ha estat una feina de 9 mesos, des que a l’octubre va sorgir la idea fins a la presentació final del pròxim 29 de juliol al Teatret del Serrallo.

Difusió DO del territori

L’equip de ‘Llars de Llum’ tenen aparaulada una segona projecció, a la tardor, al Museu de la Mar de l’Ebre a la Ràpita. A més, es mostren disposats i oberts a propostes/oportunitats per a futures presentacions. Al mateix temps, ‘Ens agradaria emetre-ho en algun mitjà local per tal de poder-lo presentar a certàmens com ara el Premi Mañé i Flaquer de Periodisme’, apunta l’equip.

Un títol potent i amb sonoritat per tal de destacar com, avui dia, encara hi ha dos faroners a la nostra costa tarragonina que hi viuen als fars de Salou i La Ràpita. ‘I al final, els fars no deixen de ser cases de llum, que funcionen com a guia i reconforten als navegants que es troben a la mar’.

​

L'operativa es va fer per la banda de mar, no des del moll com és habitual

Hi va participar un equip de submarinistes per tal de realitzar la maniobra de trincatge

El vaixell BBC Vesuvius, amb bandera d'Antigua i Barbuda, va carregar durant el matí de dijous sis iots en el moll de Castella del Port de Tarragona. L'operativa es va fer per la banda de mar, no des del moll com és habitual, ja que els iots arribaven pels seus propis mitjans i, posteriorment, van estar hissats a bord.

Es tracta d'una operativa poc habitual, però senzilla que es va dur a terme amb total seguretat i sense problemes Un altra singularitat que es va viure en aquest carregament realitzat durant el matí de dijous va comptar amb la participació d’un equip de submarinistes per tal de realitzar la maniobra de trincatges dels iots.

El Vesuvius, dotat amb dues grues, és un vaixell amb una eslora de 125,8 metres, una mànega de 22 metres i un calat de 7,6 metres. El port d'origen del vaixell Vesuvius és el port de Trieste (Itàlia) i es dirigeix al port de Florida (els EUA), on desestibarà els iots, dels quals 5 es quedaran a Florida i un d'ells serà enviat amb destinació final a Mèxic.

Preparats per les càrregues especials

El Port de Tarragona compta amb un alt coneixement en càrregues d’aquest tipus, disposa de grans professionals de l’estiba molt qualificats gràcies a l’especialització dels que hi treballen.

També cal sumar-hi esplanades a l'aire lliure que faciliten l'embarcament directe des del moll, així com àmplies àrees operacionals. Amb grans zones disponibles per aquest tipus d’operatives, rampes RO-RO i una excel·lent accessibilitat terrestre i ferroviària amb calats de 16 metres de fondària permeten l'atracada d’embarcacions especials preparades per a transportar grans càrregues.

​

​

La nomenada Fase A de construcció ha tingut un cost final de 4 milions d’euros

Principalment s’hi ha fet tasques de moviment de terres per la següent fase d’obres

S’espera que a finals d’any o principis del següent s’iniciï la Fase B

La nova terminal projectada pel Port de Tarragona entre els municipis de Guadalajara i Marchamalo ha conclòs la primera fase d’obres després d’un any del seu inici. Port Tarragona dóna per acabada aquesta primera part de les obres després de l’acte de recepció de l’obra que va tenir lloc la setmana passada de la mà de l’inspector Francisco Valls del Ministeri (MITMA). La Fase A que s’acaba de donar per acabada ha consistit principalment en tasques de moviment de terres per part de l’empresa Vías y Construcciones S.A.

Les obres d’aquesta primera fase a la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo han consistit primerament en l’esbrossada de 157.000 m2 de terreny. Seguidament es van realitzar les excavacions per anivellar les diferents zones d’esplanada, on posteriorment hi anirà la plataforma i les vies de carrega/descarrega, a les cotes pertinents. Durant aquestes excavacions es van moure un total de 166.000 m3 de terres.

En aquesta Fase A de l’obra també es va dur a terme la instal·lació de 800 metres lineals de tancament perimetral de la plataforma amb mur de formigó i amb xarxa metàl·lica en la zona paral·lela a les vies d’ADIF i la col·locació de 700 m de col·lectors per la recollida d’aigües connectant-la ja al sistema del polígon.

Algunes fases constructives que estaven previstes per la Fase B d’obres, com la construcció del tancament definitiu, s’han avançat a la Fase A. Per aquest motiu s’ha allargat en alguns mesos aquesta primera fase i ha fet que la despesa augmentés dels 3.885.000€ previstos inicialment als 4.100.000€.

Tot a punt per a la Fase B

El Port Tarragona ja es troba en la fase final de la redacció del projecte per la Fase B d’obres de la PortTarragona Terminal Guadalajara - Marchamalo. El terminis previstos amb els quals treballa el Port Tarragona per la realització d’aquesta segona fase és de 12 mesos a partir del seu inici, que s’espera sigui a finals d’any, un cop es liciti l’obra a finals d’estiu i s’adjudiqui. Aquesta segona fase compta amb un pressupost de 17 milions d’euros (IVA exclòs) per a la seva execució.

El projecte constructiu que es desenvoluparà a continuació consistirà en la urbanització de la terminal, on es formigonarà l’esplanada, s’instal·larà l’enllumenat i es realitzaran les connexions ferroviàries, tan internes com externes amb els dos punts de connexió

amb la xarxa d’ADIF, un amb direcció Saragossa i l’altre direcció Madrid.

Una plataforma connectada

Aquesta plataforma logística multimodal comptarà amb 5 vies i serà capaç d'operar amb trens de 750 metres, convertint-se en node de referència de les cadenes logístiques al centre de la península, que potenciarà la concentració de carregues i d'activitat econòmica, i permetrà la prestació de serveis de transport i logístics de qualitat, com a instruments necessaris per garantir i fomentar les importacions i exportacions de la zona centre.

Per al Port Tarragona, el projecte suposa una gran oportunitat de créixer en intermodalitat al desenvolupar aquesta important terminal, multipropòsit i multiclient, al centre peninsular que permetrà la connexió amb els principals ports marítims espanyols.

La connexió amb la Terminal Intermodal de la Boella, a Tarragona, permetrà oferir la  plataforma com a node de canvi d'ample quan es connecti amb l'ample UIC del corredor del Mediterrani.  Incrementant així els tràfics ferroviaris intermodals (marítims i terrestres) amb el seu hinterland i expandir aquest cap a Madrid i la zona centre de l’estat.

Durant els primers sis mesos de l’any s’han mogut més de 16 milions de tones

Els productes agroalimentaris registren el millor juny de la sèrie històrica i el millor semestre

El Port de Tarragona ha tancat el primer semestre de l’any amb un creixement del 6,5% respecte el 2021, movent en total 16,1 milions de tones. Amb les ultimes dades del mes de juny, el primer semestre de l'exercici 2022 millora els resultats assolits el 2021. Mentre el 2021 es van moure 15,1 milions de tones en els primers sis mesos a 30 de juny de 2022 se n’han assolit més de 16 milions, impulsat pels Sòlids a Lloure (+42,1%) i la Càrrega General (+ 26,8%). El president del Port de Tarragona, Josep M Cruset, ha valorat aquest resultats explicant que “l’arrencada de l’any 2022 ha estat molt positiva, amb resultats superiors a 2021 que ens permet seguir dins del grup capdavanter de ports del sistema portuari estatal”.

En termes generals, es tracta del tercer millor mes de juny en els darrers 20 anys, ja que a 30 de juny de 2022 el Port ha mogut 3.044 milions de tones, només superat per juny 2007 (3,499 milions de tones) i juny 2009 (3.062 M t). Per a Cruset, “en un any amb importants incerteses com els efectes de la guerra a Ucraïna, l’augment de preu de l’energia, la sequera, la inflació, etc. el fet de poder mostrar uns resultats en positiu és una molt bona notícia per al Port i per a l’economia del país”.

Un juny d’agroalimentaris i energètics

Els productes agroalimentaris registren el millor juny de la sèrie històrica i el millor semestre. El grup de productes agroalimentaris creix un 130,5% en el mes de juny mentre que en dades acumulades (gener a juny) ho fa un 46,3%, fent d'aquest mes el millor juny de la sèrie històrica i el millor semestre amb 576.000 tones mogudes i 2,8 milions de tones respectivament. La principal causa d’aquest creixement és el tràfic de cereals i les seves farines que en les dades mensuals de juny creix un 189% i en les semestrals un 49,7%.

Els productes energètics com el carbó i el coc de petroli han experimentat un augment en el mes de juny de 126.000 a 526.000 tones el que suposa un increment del 317%. Les dades acumulades de gener a juny de 2022 registren 1,74 milions de tones amb un creixement del 77,8%.

Amb un pes inferior als altres grups però amb un creixement cada cop més destacat, cal remarcar els biocombustibles que han registrat el millor juny i el millor primer semestre de la seva sèrie històrica. Registren un augment del 438,4% respecte al mes de juny de l’any passat i un (+26,6%) respecte al semestre de 2021.

Augmenta la càrrega general en contenidor

Augmenta també el tràfic de mercaderia en contenidors. En el primer semestre de 2021 es van moure 23.557 TEUs, mentre que enguany, en aquests primers 6 mesos se n'han mogut 54.874 unitats, la qual cosa suposa un increment de 132,9 %.

Pel que fa al moviment de vehicles nous, mentre al juny de 2021 es portaven moguts 78.669 unitats, mentre que enguany la xifra se situa en 89.576 vehicles moguts.

També augmenta el tràfic d'animals vius en un 69,4 %. El Port ha mogut 117.363 caps de bestiar en els 6 primers mesos de l'any, mentre que l'any passat van ser 69.444 caps.