Ahir, 4 de desembre de 2019, la Comissió d’Urbanisme de Tarragona va donar llum verda a l’aprovació definitiva del projecte
El nou espai disposa 92 hectàrees per a activitats logístiques relacionades amb el tràfic marítim amb valor afegir
L’aprovació definitiva de la ZAL representa un creixement del 20% de la superfície del Port de Tarragona
La zona generarà més de 4.200 nous llocs de treball durant les obres i un cop desenvolupada completament
La inversió total és de 72,8 milions: 31M€ invertits fins a la data d’avui, més 30 M€ entre 2020 i 2023, i 11,8 milions d’euros en una 2a fase a partir de 2023
Avui, 5 de desembre de 2019, el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, el president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, i l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, han visitat els terrenys de la Zona d’Activitats Logístiques, situats en el terme municipal de Vila-seca i, posteriorment, han presentat el projecte a la seu de l’Autoritat Portuària de Tarragona. El projecte urbanístic, aprovat de manera definitiva ahir dimecres per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona, crea una zona d’activitats logístiques de 92 hectàrees i el seu desenvolupament suposarà una inversió de més de 30 milions d’euros en 4 anys i la creació de més de 4.200 llocs de treball. Aquesta inversió, sumada als 11,8 milions que s’afegiran en una 2a fase i a la inversió de 31 milions ja realitzada fins avui, situen en 72,8 milions d’euros la inversió total en aquest espai logístic.
El Port de Tarragona posa en marxa, així, la urbanització i la comercialització de més de 900.000 metres quadrats de superfície que representen la Zona d’Activitats Logístiques dins del recinte portuari i situat en el terme municipal de la Vila-seca, a prop del nucli de la Pineda. Aquest espai suposarà un creixement del 20,42% de l’espai per a activitats logístiques del Port de Tarragona i un impacte positiu en els tràfics marítims xifrat en un augment d’entre 2,7 i 4,6 milions de tones més per any.
L’aprovació definitiva del projecte d’urbanització de la ZAL posa punt i final a un projecte nascut fa 30 anys que suposarà un impacte econòmic positiu per al territori estimat en 154.000.000 d’euros a l’any en termes de VAB. Aquest espai d’ús portuari dóna la possibilitat de construir espais des de 8.000 fins a 166.000 metres quadrats per a naus i magatzems oberts, en funció de les necessitats de les empreses que actuïn com a concessionàries.
La ZAL està pensada prioritàriament per a activitats estretament vinculades al tràfic marítim i a productes amb valor afegit, com productes manipulats, post industrials i precomercials o serveis com l’embalatge, l’etiquetatge o la paletització de les càrregues, entre moltes altres activitats. Aquest nou espai també està dissenyat per convertir-se en un centre de transferència de càrrega de mercaderies, cross docking, que aportarà valor afegit als tràfics del Port gràcies a la seva situació estratègica amb connexions que milloraran els serveis actuals.
Les Zones d'Activitat Logística (ZAL) són àrees especialitzades en les activitats d'emmagatzematge i distribució de mercaderies, on es desenvolupen activitats i es presten serveis de valor afegit. Les ZAL estan especialment lligades als desenvolupaments portuaris, als quals presten serveis logístics necessaris per a afegir valor a la cadena logística. Estan concebudes i dissenyades per a l'operativa logística i afavoreixen l'optimització dels processos entre els diferents actors que intervenen en elles. Així mateix, les ZAL han de comptar amb activitats de promoció i desenvolupament, com pot ser la facilitació de serveis, la formació, el foment de la comunitat logística o l'ajuda a clients finals.
La instal·lació d'una ZAL genera efectes positius en el seu entorn geogràfic, tant en el mateix àmbit portuari, al voltant de les empreses logístiques, com en l'entorn urbà i el de transport. El seu propòsit és afegir valor a la mercaderia i tot això dins d’una mateixa zona no delimitada per una duana. Es busca la reducció de costos logístics i la millora de la gestió que dóna com a resultat una millor eficiència del servei.
Recreació Vista aèria i simulació de la ZAL
Espai protegit dela Xarxa Natura i el futur Contradic dels Prats
Impacte econòmic en el territori
La ZAL és un projecte amb gairebé 30 anys d’història. La idea neix al 1989 i la compra dels primers terrenys s’inicia un anys després. Des de llavors, la inversió ja realitzada fins a la data d’avui és de 31 milions d’euros. La compra dels terrenys ascendeix a 22,5 milions d’euros. La construcció dels accessos ferroviaris ha suposat 2,3 milions d’euros i els accessos viaris 2,1 més. Finalment, altres obres de superestructura i adequació de l’espai han suposat una inversió de 4,1 milions d’euros.
La inversió prevista per als propers anys recollits en el Pla Director del Port de Tarragona 2020-2023 per desenvolupar la ZAL és de 30 milions d’euros,. D’aquesta quantitat econòmica, 20 milions d’euros seran destinats al desenvolupament urbanístic de les 92 hectàrees de superfície de la ZAL i els 10 milions d’euros restants es destinaran a la configuració de la primera fase dels diversos accessos viaris i ferroviaris.
El projecte d’urbanització i construcció de les infraestructures i serveis de la ZAL i els seus accessos seran incorporats al Fons financer d’accessibilitat terrestre portuària per garantir el seu finançament i seran executades per l’Autoritat Portuària de Tarragona.
Cal destacar també, l’impacte positiu en el sector de l’ocupació al territori. El Port estima que l’activitat a la ZAL generarà 2.974 llocs nous de treball directes i 744 indirectes, un total de 3.718 noves ocupacions al territori. Però, a aquesta quantitat cal afegir també els 564 llocs de feina que es crearan durant les obres d’execució del projecte que, sumats als anteriors, fan un total de 4.282 llocs nous de treball.
Altres dades a tenir en compte fan referència a l’impacte econòmic que tindrà la ZAL dins de l’àrea d’actuació. El Port de Tarragona preveu que es generaran uns 150 €/m2 el que significa al voltant de 154 milions d’euros anuals de retorn de la inversió.
Amb la implantació de la ZAL i tota la seva activitat, el Port de Tarragona preveu que l’impacte dels tràfics oscil·larà amb un increment d’entre els 2,7 i els 4,6 milions de tones anuals. El que significa un increment aproximant d’un 8 a un 14% més de tràfics respecte al resultat de 2018 que va ser de 32.000.000 de tones de mercaderies.
Recreació Vista zenital de la ZAL
Espai protegit dela Xarxa Natura i el futur Contradic dels Prats
Millora dels accessos
Els accessos de la ZAL s’han planificat en dues fases. La primera fase amb un pressupost de 10 milions d’euros que es durà a terme durant el període 2020-2023, es concretarà en l’adequació del Vial de pesats, que és el tram comprés entre la ZAL i el vial de la química que té l’origen a la rotonda de la ‘Piconadora’. Per altra banda, amb l’objectiu d’ordenar l’accés a la ZAL des de la C-31B, es definirà una rotonda a l’alçada de la intersecció amb la carretera TV-3146 i de la indústria Dow Chemical.
En una segona fase, que es desenvoluparà a partir de 2023 i en funció de l’evolució de les necessitats de circulació de vehicles, es contempla l’execució del tram comprés entre l’extrem nord del vial de la Química i la rotonda de l’enllaç entre l’autovia A-7 i l’autovia de Bellisens. Per tal de facilitar la connexió entre l’A-7 i el nou vial d’accés a la ZAL el Port de Tarragona per als moviments del costat de València, es consideren dues connexions d’entrada i de sortida respectivament entre el tronc i les vies col·lectores existents entre els enllaços del Raval de Mar i de l’autovia de Bellisens. Aquesta segona fase té un pressupost previst de 11,8 milions d’euros.
Connectivitat
Les connexions ferroviàries i per carretera de la ZAL converteixen la zona en un espai molt ben comunicat. Per una banda,és gràcies a l’excel·lent accés a les carreteres de l’A7, l’AP-7 i l’A-27, i per una altra part, la ZAL està integrada al Corredor del Mediterrani de la Xarxa Transeuropea de Transport, com a part de la seva xarxa bàsica Ten-T-Core Network. Aquesta xarxa aborda la implementació i el desenvolupament d'una xarxa a tot Europa de línies ferroviàries, carreteres, vies navegables interiors, rutes marítimes de transport marítim, ports, aeroports i terminals ferroviaris. L'objectiu final és tancar les llacunes, eliminar els colls d'ampolla i les barreres tècniques, així com reforçar la cohesió social, econòmica i territorial a la UE. Dins dels corredors peninsulars, Tarragona es troba estratègicament situada, i és un node a cavall dels corredors Central i del Mediterrani i del Corredor Cantàbric-Mediterrani.
Un altre punt fort del projecte és la proximitat a la Terminal Intermodal de la Boella, una terminal ferroviària Intermodal de trànsit de mercaderies que fomentarà la importació i exportació de tot el hinterland de Tarragona. La ZAL també es troba a menys d’un quilòmetre de distància de la Terminal de Contenidors del Port de Tarragona i en connexió directa amb el vial de les Químiques, concretament amb el Parc Químic Sud de la ciutat. Tot això es tradueix en un accés directe al Port i tots els avantatges que implica a l’hora d’optimitzar la cadena logística dels moviments de mercaderies.
Competitivitat
L’entrada en funcionament de la ZAL suposa una sèrie d’avantatges per al territori. Per una banda, les xarxes de transport amb l’entorn aconseguiran estar menys congestionades, gràcies a una nova connexió directa amb el Port, tant viària com ferroviària, o a la connexió marítima des de la terminal de contenidors situada a molt poca distància.
La disponibilitat d’espais al mateix recinte portuari és una gran oportunitat per generar nous negocis a un entorn força industrialitzat permetent una reducció de costos, distàncies i temps.
La ZAL romandrà connectada amb el port sec situat en els municipis de Marchamalo i Guadalajara, a través de la Terminal Intermodal de la Boella, i suposa una oportunitat d’operar de manera àgil dins de l’hinterland del Port de Tarragona per a tràfics de mercaderies actuals o nous. El nou espai logístic del Port de Tarragona forma part de l’aposta per la intermodalitat del port per optimitzar la cadena logística i poder oferir als seus clients un millor servei, tant des del punt de vista econòmic com ecològic.
El projecte de la ZAL conjuntament amb la Terminal Intermodal de la Boella i la Terminal Intermodal Guadalajara són línies estratègiques i opcions eficaces per a les empreses que vulguin optimitzar costos i reduir emissions. L'ús del ferrocarril permet disminuir l'empremta i emissions de CO2 al mateix temps que altres millores de sostenibilitat en la cadena logística.
Sostenibilitat
La Zona d’Activitat Logístiques del Port de Tarragona és una actuació urbanística recull una sèrie d’actuacions sostenibles previstes per les normes en l’àmbit de l’ordenació i de l’edificació. En el seu disseny han intervingut l’aplicació de mesures preventives, correctores i compensatòries de l’Estudi Ambiental Estratègic (EAE) aprovat, l’execució d’un Pla de Seguiment Ambiental i d’un Sistema de Gestió Mediambiental, i les mesures correctores i preventives durant la fase de l’execució de les obres d’urbanització i accessos.
En aquest sentit, la ZAL comptarà amb una xarxa separativa d’aigües pluvials amb pretractament i depuració de les primeres aigües de pluja. També disposarà d’una xarxa de sanejament de les aigües residuals amb tractament per depuradora de Vila-seca amb un mínim de reaprofitament de l’aigua d’un 50 %, dels quals la meitat es destinarà a reg i llacunes i, l’altra meitat es destinarà a terciari.
L’eficiència energètica i les energies renovables seran presents a tots els edificis i instal·lacions amb aplicació dels més elevats nivells d’eficiència i d’implantació d’energies renovables. I al mateix temps, el tipus d’urbanització que es desenvoluparà preveu que les zones arbrades i d’enjardinament tinguin espècies autòctones i la preservació i el manteniment de zones i peus arboris prèviament identificats.
Finalment, es promourà la minimització d’impactes lumínics, acústics i d’emissions de gasos en general i, molt especialment, al costat de la Zona protegida de Xarxa Natura 2000.
Recreació Vista dels espais naturals situats entre l'espai destinat a la ZAL i les zones residenciasi turístiques de La Pineda
Xarxa Natura 2000
Al costat de la ZAL del Port de Tarragona es troba un espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic integrat en la Xarxa Natura 2000. Aquesta àrea inclou dos espais: la Sèquia Major i els Prats d’Albinyana amb una superfície total de 54,65 hectàrees en total que formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) declarat Zona Especial de Conservació l’any 2014.
El Port de Tarragona, d’acord amb l’Estudi Ambiental Estratègic, portarà a terme un projecte de restauració, concretament sobre l’àmbit “Prats de la Pineda”, zona inclosa als Prats d’Albinyana, situada al terme municipal de Vila-seca amb una extensió total de 37,78 hectàrees de la superfície total. L’Actuació del Port de Tarragona assegurarà la connexió dels dos espais naturals: Sèquia Major i Prats.
El projecte de restauració consisteix en la recuperació de l’entorn natural i la restauració, millora i potenciació dels hàbitats naturals associats amb un pressupost total de 2 milions d’euros, sense incloure la valoració de les expropiacions.
El Port ha distingit 3 tipologies d’actuacions. La primera tipologia es refereix a la mateixa actuació de recuperació; la construcció d’una llacuna de 107.700 metres quadrats amb una illa de 26.990 metres quadrats, la creació d’un bosc de ribera voltejant la llacuna o la creació d’una platja nova donant continuïtat a la qual ja existeix. A més, es procedirà al desviament del canal de drenatge de la A-7 que actualment està situat dins de la zona protegida Xarxa Natura 2020.
La segona línia d’actuacions té relació amb l’antiga vila romana de Cal·lípolis. Es desenvoluparan una sèrie d’actuacions de consolidació arqueològica d’aquest conjunt patrimonial, entre elles, la neteja i eliminació superficial del paviment dels camins que creuen el jaciment. La tercera i darrera línia d’actuació és la instal·lació de serveis viaris interns com, per exemple, la projecció de camins, miradors faunístics i passarel·les.
Zona Marítima
A la zona marítima de l’espai, també s’inclouen actuacions que milloren l’àrea protegida de la Xarxa Natura 2000. Per una banda, està previst el desplaçament del contradic de ponent o dels Prats en almenys uns 500 metres de la línia de costa a l’alçada de l’actual dic. Es desmuntarà el dic actual i es reomplirà amb material adequat per tal de construir una nova platja. Aquesta actuació afavorirà el contacte del mar amb l’espai protegit com és propi d’aquest tipus d’aquestes zones humides costaneres.
Aquesta actuació s’incorporarà als futurs projectes constructius dels nous molls del Port i en els instruments de planejament del port en aquesta zona, i permetrà un guany considerable de superfície de platja i, per tant, de xarxa natura per poder-hi reproduir hàbitats litorals i l’alliberament de la zona litoral de l’espai protegit garantint i preservant el seu contacte directe amb el mar.
La Pineda
A més a més de la connexió dels dos espais naturals, Sèquia Major i Prats, el desenvolupament de la ZAL preveu establir una franja de protecció, la funció de la qual és separar la ZAL de la zona residencial de la Pineda. La solució definitiva per crear aquest efecte barrera està essent estudiat amb l'Ajuntament de Vila-seca per tal de protegir la zona residencial i per assegurar una integració harmoniosa amb l’entorn urbà.
Comercialització
Aquests darrers tràmits , l’aprovació i la signatura definitiva del projecte urbanístic i construcció de les infraestructures i serveis de la ZAL impliquen la comercialització immediata a la zona, i per tant, les empreses interessades ja poden posar-se en contacte amb la Direcció Comercial i Desenvolupament de Negoci del Port de Tarragona (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.). L’objectiu del port de Tarragona és que les primeres empreses puguin operar a partir de 2021. Els responsables en la gestió de la ZAL donaran tota la informació per començar els tràmits adients que desembocaran en la urbanització i posterior comercialització.
