Les Jornades Tècniques de l’Aigua fan una crida per un ús racional dels recursos naturals per afrontar el canvi climàtic

Francesc Mauri, meteoròleg de TV3: “L’economia verda és el que salvarà Europa”

Sarai Sarroca, directora MeteoCat: “La pluviometria dels anys 70 ja no s’ha tornat a produir mai més”

David Teruel, especialista en canvi climàtic: “Les precipitacions extremes, com les patides el 1994 i el 2019 pel Francolí, podrien ser el doble de probables a partir del 2050”

Ignasi Servià, consultor: “En el sud de la península el reg localitzat està molt més implementat, mentre encara abunda molt el reg per gravetat a la vall de l’Ebre, especialment a Lleida i Aragó”

Marc Castellnou, bomber: “Som a temps, sí, però no tenim massa temps per pensar-nos-ho”

Eduard Pla, CREAF: “Cal treballar una transició amb una millor gestió forestal que millori la salut i la funcionalitat ecològica dels boscos”

Jordi Molist, director abastament ACA: “La reutilització de l’aigua a Catalunya té un potencial molt gran i pot assolir una oferta d’uns 300 Hm3/any”

Carme Llansana Arnalot, responsable ATL: “La dessalació a la Mediterrània ha augmentat molt en els darrers 10 anys, fa 10 anys per ús domèstic i actualment per ús industrial”

Cristina González Ruano, Ministeri de Transició Ecològica: “El PERTE per a la digitalització del cicle de l’aigua ofereix ajuts de 200 milions d’euros per a la digitalització del cicle urbà i 100 milions per a la digitalització de regadius”

El Port de Tarragona ha iniciat avui l’acte central de ‘Les Setmanes de l’Aigua’ iniciades l’11 d’abril, les Jornades Tècniques sobre “La gestió de l’aigua en un escenari de crisi climàtica” que se celebren el 25 i 26 d’abril al Tinglado 1 del Moll de Costa. Una trobada amb experts de diferents camps científics per debatre i proposar solucions als problemes derivats de l’escassetat d’aigua. L’objectiu de les Jornades tècniques ha estat abordar amb els actors implicats la complexitat de la gestió de l’aigua des d’una visió transversal: climàtica, ambiental, social i de governança, per avançar cap a una gestió sostenible dels recursos hídrics. Les ponències d’experts de diferents àmbits arriben a la mateixa conclusió: “cal una gestió més racional dels recursos naturals per tal de frenar el canvi climàtic”.

En el discurs d’obertura, el president del Port de Tarragona, Saül Garreta ha presentat aquestes jornades com una prova tangible del compromís de l’Autoritat Portuària de Tarragona amb la lluita contra el canvi climàtic i per la descarbonització abordant un tema tan complex com la gestió de l’aigua. Garreta ha afirmat que “tenim més recursos que mai, tenim cada cop més tecnologia i estem preparats per trobar solucions, i hem de confiar en els tècnics experts”. Per al president del Port, “a Tarragona tenim una situació privilegiada, però de la qual no podem abusar. L’aigua és un bé escàs i cal que avancem en tots els camins per fer un ús més racional a través de la regeneració, del consum l’eficient, la dessalinització, etc.”. Garreta ha explicat que “les administracions han de posar el debat sobre la taula i posar les eines per facilitar que els solucions apareguin, amb una mirada local i global posada en la regeneració de l’entorn natural.”

Primer bloc, Disponibilitat d’aigua en un escenari de crisi climàtica

L’obertura del primer bloc, ha anat a càrrec de Francesc Mauri, geògraf, meteoròleg i home del temps de TV3 amb la ponència titulada “EMERGÈNCIA! Climàtica” que l’autor ha qualificat de “provovadora”. Per a Mauri, “els humans no reaccionem si no en donen bufetades, per això només reaccionem davant de crisis energètiques com la causada per la guerra d’Ucraïna ja que sense ella no hauríem obert els ulls sobre la importància d’una transició energètica”.

Per al meteoròleg de TV3, “la sobrepoblació del planeta, la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils, el creixement del nivell del mar, la navegabilitat del mar Àrtic a causa del desgel, l’augment de les emissions de cO2 a nivell mundial, les fake news que qüestionen el canvi climàtic, etc. són senyals que ens estan dient que o canviem de model o ens estrellarem”. I això, conclou, “no és perqupe ho digui ell, sinó que ho diuen els científics”.

Per  a Mauri, “les energies renovables són fonamentals per augmentar l’electrificació i aconseguir una major eficiència”, però alerta que la millor és l’eòlica. Mauri ha explicat que “l’hidrogen verd no serà el principal vector energètic per l’alt cost en energies renovables que suposa la seva producció, transport i emmagatzematge”. Fins i tot, ha explicat Mauri, “en matèria d’eficiència en vehicles, l’energia perduda del motor d’Hidrogen és més a prop del motor de combustió que de l’elèctric”.

Per concloure, Francesc Mauri ha afirmat que “l’economia verda és el que salvarà Europa” i ha posat deures al públic assistent: “Tenim a les mans poder accelerar aquest procés: contractar l’electricitat produïda a partir de fonts renovables”.

La segona ponència ha estat a càrrec de Sarai Sarroca, directora del METEOCAT, amb una xerrada titulada “Estat actual de la sequera a Catalunya”. Segons aquesta experta, “Catalunya serà un dels territoris que patirà més períodes secs, segons les projeccions a 2100 que a realitzat el Servei Meteorològic de Catalunya”. “El repte, ha continuat, és que  les administracions han de trobar la manera d’afrontar la gestió complexa de l’aigua en aquest context de sequera actual i a futur”.

Segons Sarroca, “estem en una sequera sense precedents, ja que la de l’any 2008 era en dents de serra amb períodes de pausa, però l’actual presenta un comportament continuat”. Per explicar el context actual de sequera, Sarroca ha explicat que l’anterior sequera va tenir una durada de 19 mesos, mentre la sequera que ens afecta actualment ja porta una durada de 43 mesos.

Sarroca, analitzant la pluviometria ha explicat que “la pluviometria dels anys 70 ja no s’ha tornat a donar i podríem dir que els nostres embassaments estan sobredimensionats perquè es van dissenyar amb la ràtio de precipitacions de fa 50 anys”. Sarroca ha mostrat les dades de l’Observatori Fabra, una sèrie estadística de referència a Europa, que mostren com les precipitacions dels darrers anys és menys de la meitat del que tocaria en comparació amb les observacions científiques recollides des del 1914.

A les baixes precipitacions, cal sumar l’excés de temperatura com a causa de la sequera. L’anomalia tèrmica de +2 graus registrada al 2022 i 2023, “a Catalunya s’ha produït arreu del territori sense deixar cap racó on aquest fenòmen no s’hagi donat” , ha explicar la directora de MeteoCat.

Sarroca ha avançat el balanç de l’hivern 2023-2024 que també és negatiu quant a temperatura, però millor quant a precipitacions comparat als hiverns anteriors, i “el mes de març es pot considerar plujós, especialment al Pirineu occidental, la Catalunya central i l’Empordà”. Sarroca també ha avançat la predicció de pluja a partir de diferents models europeus i catalans que pronostiquen pluges per la primera setmana de maig, per sobre de la mitjana, i també per a la segona quinzena de maig.

El tancament d’aquest primer bloc dedicat a dibuixar l’escenari climàtic actual l’ha assumit David Teruel Cano, científic especialista en canvi climàtic, LOBELIA, amb una ponència titulada “Evaluació de l'impacte de la sequera i el canvi climàtic al Port de Tarragona”.

Els models estadístics de projecció en temperatura elaborat per aquest especialista, tant en l’escenari pessimista com en l’òptim marca una tendència a l’augment de la temperatura mitjana a la reguí de la Vall de l’Ebre. En l’escenari optimista la mitjana se situaria en els 14,2 graus i, en el pessimista, en 16,6 graus. Pel que fa a las precipitacions, també s’espera uns escenaris a la baixa, sobretot en la vessant nord del riu Ebre, des d’on rep més cabal des dels Pirineus.

Aquests models projectius traspassats al cas del riu Ebre ens indiquen que el cabal se’n ressentirà a causa d’aquest augment de períodes de sequera i altes temperatures. Al costat oposat, en el cas dels episodis de precipitacions extremes, com les patides el 1994 i el 2019 pel Francolí, especialment a la zona de la capçalera, L’Espluga i Montblanc. Escenaris de futur, segons David Teruel, “no s’espera un augment d’episodis a curt termini, però podria ser el doble de probable a partir del 2050”.

Segon bloc, Gestió del territori i disponibilitat d'aigua

El primer ponent del segon bloc de les jornades ha estat Ignasi Servià Goixart, Enginyer agrònom, especialista en el sector regadiu, amb la ponència “Aigua per a la producció d’aliments”. L’expert valencià ha afirmat a l’inici de la seva intervenció que “la població mundial seguirà creixent i conseqüentment la necessitat d’aliments continuarà creixent també, i amb les condicions deql canvi climàtic ue segueix reduint les precipitacions, l’escenari a futur és d’una producció agrícola no podrà donar-hi resposta”.

Per a Servià, una de les claus està en aconseguir més eficiència en el regadiu. Els estudis mostren diferències entre els diferents territoris de la península. Destaca que el sud de la península on el reg localitzat està molt més implementat, mentre encara abunda molt el reg per gravetat a la vall de l’Ebre, especialment a Lleida i Aragó. Segons Servià, “Catalunya té molt de camí per recórrer per assolir una agricultura SMART aplicant la digitalització en la gestió de l’aigua destinada al reg de conreus”. “La paradoxa és -explica aquest consultor- que malgrat la gran necessitat de modernitzar regadius a Catalunya no és de les CCAA que més ajuts ha demanat al programa Next Generation de la Unió Europea”.

Per Servià, “l'obtenció de l’aigua ha de posar el focus en la regeneració i en la dessalinització, però no està clar que l’agricultura de regadiu pugui fer front al preu d’una aigua produïda a través d’aquest processos”. És una solució a contemplar davant del comportament de les reserves del regadiu a la conca del Segre o del Ter que ens els darrers anys no han pogut acumular el cabal necessari per fer front a les campanyes de reg.

La manca de producció de cereals a nivell nacional, potencia les importacions. Servià ha comprat dades d’importacions de cereals pel Port de Tarragona que ha marcat rècords històrics en els darrers dos anys i la pèrdua de superfície de conreu dedicades al moresc a Lleida. La relació és bastant directa ja que les importacions de cereals al Port de Tarragona s’incrementen entre 2022 i  2023 mentre a la plana de Lleida es perden 30.000 Ha de blat de moro.

Però les importacions, explica Serià, no és la solució. En realitat, la manca d’aigua als nostres rius i embassaments la compensem important aigua des d’altres països i continents, l’aigua emprada per produir els cereals en els països d’origen. En aquest sentir, segons els càlculs d’Ignasi Servià, les importacions virtuals d’aigua del Port de Tarragona (aigua emprada per produir el cereal importat) van passar de 7.684 Hm3 de mitjana en el període 2015-2022 a12.185 Hm3 al 2023.

Marc Castellnou, Inspector Cap de l'Àrea Forestal de Bombers Generalitat ha estat el segon ponent d’aquest apartat amb la xerrada “La gestió del mosaic agroforestal i la prevenció dels incendis de sisena generació”. Per a Castellnou, “necessitem que els boscos es renovin per tenir uns boscos sans, i els incedis -juntament amb les ventades, les nevades, etc.- contribueixen a fer-ho. Eliminen la vegetació morta i donen la possibilitat per a l’aparició de vegetació nova i sana”.

Segons l’Inspector en Cap de Bombers, “la sequera està estressant els boscos. Ara els incendis són cada cop més grans i violents. Els núvols de convexió produïts per incendis forestals eren poc habituals i, ara, són més i més freqüents”.

Castellnou ha explicat que “la sequera, l’acumulació de material mort, etc. augmenten la tendència a tenir incendis cada cop més ràpids, intensos i extensos”. L’expert ha senyalat que “un exemple com Portugal, amb incendis de 14.000 Ha/hora és dramàtic; per sort a a Catalunya estem en 8.000 Ha /hora perquè encara tenim cert mosaic agroforestal”.

Castellnou ha explicat que “la manca d’un mosaic agroforestal va produir un incendi que en 11 minuts va cremar 18.000 Ha i va produir 64 víctimes, en un lloc en el que els humans hem creat un bosc en una ubicació que no és sostenible”. La nostra intervenció en el paisatge – explica aquest responsable de Bombers- és una de les claus per prevenir els incendis, i la solució és un mosaic agrícola forestal.

Marc Castellnou ha alertat que la tendència a Catalunya és de pèrdua de mosaic i que el que ha evitat tenir grans incendis han estat les zones afectades els incendis dels 80 i 90 que han actuat de barrera, però actualment, la situació és que Catalunya està abocada a patir més grans incendis si no es recupera el Mosaic agroforestal. La continuïtat dels boscos -avisa Castellnou- obre la porta a incendis de fins a 900.000 Ha al Pirineu entre Navarra i Lleida”, tal i com indiquen els models predictius dels bombers.

Per a Marc Castellnou “som a temps, sí, però no tenim massa temps per pensar-nos-ho”.

Per tancar el segon bloc temàtic, Eduard Pla, Investigador del CREAF, ha presentat la ponència “El paper de la gestió forestal en temps de sequera”. El missatge de Pla ha estat que “els nostres boscos son ecosistemes vulnerables. Més susceptibles de patir eventualitats climàtiques.

Hi influeix -segons Pla- l’augment de la temperatura i la sequera ho accentua”. Però no és l’única causa, explica, també és causa de vulnerabilitat l’abandonament rural i la manca de gestió forestal. I aquestes raons sumades, suposen un impacte més gran en l’escassetat d’aigua, genera boscos més densos i amb elevada competència, que ens aboquen a una situació en què la disponibilitat d’aigua i l’estructura forestal resultats generen més estrès forestal, decaiment i mortalitat, més incendis i la migració d’espècies.

Després de la diagnosi, Eduard Pla ha presentat solucions per revertir aquesta situació. Segons aquest expert, “cal treballar una transició amb una millor gestió forestal “que millori la salut i la funcionalitat ecològica” a través dels següents eixos d’actuació: fent “vestits a mida”, des d’una perspectiva multifuncional (no pensar els boscos fins ara, només per obtenir llenya), aprenent de les solucions que la natura fa servir, promovent un nou model territorial i construint una nova relació entre la societat i aquest espai.

Pla advoca per una gestió forestal adaptativa. La qual cosa significa incrementar la diversitat d’espècies, incrementar la diversitat estructural, donar més vigor i resistència individual, promoure canvis en estructures i espècies, diversificar de la gestió forestal, més flexible, i prioritzar la protecció dels sòl.

Per finalitzar, Eduard Pla, ha explicat que aquest model es prova a camp, amb experiències aplicant aquestes estratègies, i fent seguiment, i ha presentat els resultats d’experiències pilot per a provar diferents fórmules de gestió forestal dinàmica mitjançant la reducció densitat de peus, la gestió del sotabosc, la promoció de boscos mixtos, el canvi de composició d’espècies i la promoció de l’heterogeneïtat del paisatge.

Tercer bloc, Solucions per fer front a l’escassetat d'aigua

Jordi Molist, director d'abastament de l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ha obert el tercer bloc de la jornada amb la ponència “El tercer cicle de planificació i l’increment d’aigua reutilitzada”.

Molist ha explicat que “la reutilització de l’aigua a Catalunya té un potencial molt gran a través de processos directes i indirectes que pot assolir una oferta d’uns 300 Hm3/any si es troba la demanda adient”. El director d’abastament de l’ACA ho ha matisat dient que “un dels obstacles que existeix és la poca voluntat de substituir l’aigua d’altres fonts de subministrament per aigua regenerada” i alhora apunta cap a la solució: “la clau està en ser capaços d’oferir aquesta aigua amb un preu subvencionat perquè sigui prou atractiva”.

Un bon exemple de l’èxit de la regeneració d’aigua és la dessaladora del Baix Llobregat que genera aigua potable per a unes 800.000 persones a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. “De fet, explica Molist, “la metodologia de control de risc emprada el 2019 a la dessaladora del Baix Llobregat és extrapolable arreu i, de fet, ja hi ha 14 nous punts on s’estan desenvolupant, en diferents estadis d’implementació”.

Actualment, ha remarcat Molist, “és la gent que treballa als laboratoris qui està revolucionant els processos de regeneració d’aigua ja que aquest mètode permet examinar més 100.00 components a partir d’una sola mostra”.

Molist ha basat la part final de la seva exposició a desgranar les inversions previstes per l’ACA per als propers anys. Molist ha explicat que “el programa de mesures de l’ACA preveu el desenvolupament 25 noves plantes depuradores per a la reutilització d’aigua finançades 100% per l’ACA amb 200 km de canonades associades, que tenen l’objectiu d’arribar a 100 hm3/any l’any 2027 i 150 HM3/any el 2032”.

Carme Llansana Arnalot, Cap de planta ITAM Tordera ATL, amb una xerrada sobre “La dessalació d’aigua a les conques mediterrànies” ha estat la segona ponent d’aquest bloc.

La responsable d’ATL, ha explicat que “la conca mediterrània destaca per tenir molta implantació de dessaladores perquè es donen els factors dèficit hídric, sequeres recurrents i sequeres estacionals, que les fan necessàries i viables”.

Segons Llansana, la dessalació a la Mediterrània ha augmentat molt en els darrers 10 anys. Al 2013, el 50% de l’aigua dessalada era per a ús domèstic, però al 2023 s’imposa l’ús industrial”. “Un exemple -senyala Llansana- és Israel, on el 90% de l’aigua dessalada es produeix amb 5 dessaladores i aquest volum representa 50% del consum de tot el país”.

La responsable de la planta ITAM Tordera ATL ha explicat els avantatges de la dessaladora amb el sistema de l’òsmosi inversa i de la seva viabilitat”.

Cristina González Ruano, responsable de Gestión de Riesgos del Ministerio para la transición, Ecológica y el Reto Demográfico ha intervingut amb una ponència sobre “PERTE de digitalització del ciclo del agua”.

La reponsable del Ministerio de TAransción Ecològica ha explicat els objectius d’aquest programa des del punt de vista del consum, de l’aprofitament i del coneixement. Segons González Ruano, “el programa persegueix objectius com l’obtenció de dades de qualitat, millorar la infraestructura de distribució per evitar pèrdues d’aigua tant de consum urbà com de regadiu i implantar la digitalització de les dades per millorar el procés de presa de decisions per millorar la gestió de l’aigua, entre d’altres”

La tècnica del Ministeri ha explicat que el programa té 4 línies actuació. En primer lloc, la millora de la governança dels usos de l’aigua, mitjançant l’actualització de la normativa existent en matèria de digitalització i usos de l’aigua i, també, la creació de l’Observatori de la gestió de l’aigua. La segona línia les la dedicada a l’impuls de la digitalització dels organismes de conca. En tercer lloc, s’aposta pel desenvolupament de programes d’ajuts per a l’impuls de la digitalització als usuaris de l’aigua a través de la digitalització del cicle urbà de l’aigua, del regadiu i del sector industrial. I, finalment, la quarta línia d’actuació és la dedicada a la formació i a la innovació.

“El PERTE per a la digitalització del cicle de l’aigua ofereix ajuts de 200 milions d’euros per a la digitalització del cicle urbà i 100 milions per a la digitalització de regadius”, ha explicat la tècnica ministerial.

La segona sessió de la jornada

El 26 d’abril, en sessió de matí solament, continuarà aquest debat sobre la gestió de l’aigua. El programa previst per aquesta segona part de els Jornades Tècniques sobre “La Gestió de l’Aigua en un Escenari de Crisi Climàtica” és el següent:

9:30 h La gestió de l’aigua a Tarragona

Consorci d’Aigua de Tarragona. Una gestió de present amb perspectiva de futur

Joan Alginet Aliau, president del CAT

Reptes actuals en la gestió urbana de l'aigua: El cas de la ciutat de Tarragona

Daniel Milán Cabré, director de l’Empresa Municipal d’Aigües de Tarragona (EMATSA)

Gestió de l'aigua per la industria química de Tarragona

Marc Fargas i Mas, conseller delegat d’Aigües Industrials de Tarragona (AITASA)

11.00 h Pausa i cafè

12:00 h Exemples de bones pràctiques als ports mediterranis

Gestió de l'aigua al Port de Tarragona

Cristina Miret, cap de Divisió de Medi Ambient del Port de Tarragona i

Dani Vera, cap de Divisió d’Instal·lacions del Port de Tarragona

Creixement sostenible i gestió de l’aigua. Exemples a altres ports de la Mediterrània.

Xavier Amores Bravo, Director de Catalan Water Partnership (CWP)

Aigua, transició energètica i desenvolupament territorial

Manuel Cermerón Romero, CEO de VEOLIA España