El Pla, alineat amb els objectius de l’Agenda 2030 de les NAcions Unides, és un document viu i l’eina principal de l’estratègia #RumbEcoPort2027

La nova versió actualitzada aquest abril 2024 conté 26 objectius i 114 accions

La darrera versió del Pla de Sostenibilitat va ser presentada el passat mes d’abril de 2021 i la primera proposta del Pla va ser presentada al juliol de 2020

Aquest abril 2024 el Port de Tarragona presenta una tercera versió del Pla de Sostenibilitat Agenda 2030. Un Pla presentat públicament al juliol de 2020, i actualitzat en una segona revisió l’abril de 2021. Després de fer un viratge cap a la sostenibilitat el Port presenta una tercera versió del Pla, una revisió que es destaca per l’assoliment d’unes accions i el desplegament d’e noves accions mediambientals de gran abast i innovadores. Enguany, la versió 2024 del pla presenta importants novetats, com per exemple:

- Instal·lació dessaladora per tasques de neteja al recinte portuari.

- Impuls de dessaladora per augmentar la resiliència del territori.

- Diversos projectes de restauració marina.

- Restauració ambiental del marge dret del Riu Francolí.

- Actuacions de recollida de deixalles marines.

- Pla de mobilitat sostenible.

- Projectes de descarbonització de l’activitat portuària (plantes fotovoltaiques, electrificació de molls, transformació d’embarcacions a hidrogen, etc.)

- Creació del Blue Innovation Port, innovació i creació d’empresa en economia Blava

- Creació de nous espais socials

“Amb aquest Pla el Port de Tarragona aprofundeix el seu compromís amb la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic dins de les seves instal·lacions però amb una visió clarament metropolitana”, explica Saül Garreta, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Els pla reuneix objectius sostenibles definits a partir dels ODS de les NNUU abastant diferents àmbits portuaris, laborals i socials, que ha de permetre assolir la visió #RumbEcoPort2027 per situar el port a l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic.

Un pla amb vestit verd i blau

El Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030 està segmentat, en aquesta nova revisió, en 26 objectius i 114 accions reunides en 3 blocs Sostenibilitat ambiental, Descarbonització i Creixement sostenible i, finalment Compromís social.

Aquest document simbolitza el ferm compromís i ajuda a la programació de les accions per a lluitar contra el canvi climàtic i mitigar els seus efectes, afegeix transparència i rendiment de comptes en uns reptes, com la cura mediambiental i l’economia sostenible, que implica a totes les persones, com organitzacions i com a societat.

Economia Blava

El Pla incorpora projectes al voltant de l’economia Blava. El passat 24 de gener es va presentar el projecte “Blue Innovation Hub”; un programa que crearà un ecosistema per a la generació d’empreses innovadores al voltant de l’entorn de l’economia blava. Blue Innovation Hub busca afavorir un entorn propici per a la generació i la implementació d'iniciatives innovadores, la creació d’un ecosistema empresarial sòlid i l’impuls al desenvolupament territorial.

Biodiversitat

Port de Tarragona participarà en la restauració de diversos espais humits que es troben en zona d’influència portuària: liderarà la restauració dels Prats d’Albinyana de la Pineda, que forma part de la Xarxa Natura 2000 i la renaturalització del marge dret de la desembocadura del riu Francolí. També participarà en la recuperació de l’espai que conforma la desembocadura del riu Gaià, la Plana del Vinyet.

Anella Blava

El projecte de l’Anella Blava es planteja el tancament a la costa i al medi marí de l’Anella verda terrestre. Aquest projecte se centra en dues iniciatives. La primera d’elles és la plantació de Cymodocea que actuarà en la Platja del Miracle, per la qual es destina un import de 170 mil euros. La segona consisteix en la instal·lació de biòtops en la punta del Miracle amb l’objectiu d’afavorir la regeneració de la vida marina. Aquesta actuació es portarà a terme per una inversió de 60 mil euros.

Descarbonització

Una línia estratègica del Port de Tarragona ha estat capitanejar i adoptar un rol impulsor i socialitzador en la implantació de noves energies renovables. Aquest lideratge és resultat del compromís, la voluntat i la responsabilitat de les institucions públiques, i de la voluntat que el Port i el Camp de Tarragona esdevenir centre per a la transició energètica i la descarbonització de Catalunya. L’Autoritat Portuària de Tarragona ha impulsat diferents projectes en aquest sentit com la creació d'un pol transversal i interdisciplinari per al foment de l'Hidrogen Verd i les energies renovables acollint la seu nacional de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya i la seu territorial de l'Energètica de Catalunya, juntament amb APPORTT, l'associació d'empreses de la comunitat portuària.

La instal·lació de panells solars a diferents espais del Port i del recinte portuari així com l’electrificació de molls i grues (estudis en licitació) són unes iniciatives crucials en la ruta cap a la sostenibilitat energètica. Aquesta transformació busca reduir l'empremta de carboni i augmentar l'eficiència energètica, en línia amb els objectius del pla de sostenibilitat de zero emissions per al 2030. Amb els panells solars, es pot generar electricitat renovable reduint la dependència de combustibles fòssils i minimitzant els impactes ambientals associats. A més, aquesta transició no només redueix les emissions de CO2 sinó que també pot servir com a exemple per altres ports, impulsant una transformació més ampla cap a un model energètic més net i sostenible a escala global.

L’electrificació de Molls és una de les mesures de més abast i profunditat que contempla el Pla per descarbonitzar l’activitat portuària. El Port destinarà 15,6 milions d’euros a l’electrificació dels Molls de Balears, Andalusia i Cantàbria. El primer compta amb una inversió de 10.250.000 euros i un termini d’execució de 2 anys, del 2024 al 2026; el segon, disposa d’una inversió de 4.125.000 euros i un termini d’execució de 2 anys, que tindrà lloc tot seguit de l’electrificació del Moll de Balears, del 2027 al 2028; pel darrer, es destinarà un import d’1.250.000 euros i es portarà a terme en paral·lel a l’execució de l’electrificació del Moll d’Andalusia. D’altra banda, el Port de Tarragona està posant en marxa l’electrificació del mecanisme de moviment (vertical i horitzontal) de les grues del Moll de Castella i d’Aragó, amb l’objectiu principal d'agilitzar i facilitar l’activitat de tràfic de cereals

Aliances Estratègiques

El Port també ha treballat per adherir-se a diferents plataformes amb estratègies sostenibles i per la transformació energètica o en reforçar la seva participació en d’altres. És el cas de l’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona (APPORTT) i l'empresa pública d'energia de Catalunya (L'Energètica) que van signar un conveni de col·laboració per impulsar la transició energètica i fomentar la innovació al Port de Tarragona, un conveni signat el novembre de 2023. Un altre cas és l’adhesió del Port de Tarragona a l’Aliança Net Zero Mar l’octubre de 2023. Es tracta d’una plataforma col·laborativa per a impulsar la descarbonització i electrificació al sector marítim. L'admissió del Port és un pas més en el compromís amb la sostenibilitat i voluntat de liderar la lluita contra el canvi climàtic dins del sector marítim. Durant aquest 2023 el Port Tarragona també s’ha organitzat jornades, trobades i tallers per explicar de primera mà la importància de tenir com a seu la Vall de l’Hidrogen a l’edifici institucional del Port. Un paper important en la captació d’inversions i en la rellevància de la unió de la comunitat portuària cap a un futur més sostenible.

El Clúster Industrial ChemMed també va presentar aquest passat desembre el seu pla estratègic per al període 2024-2027, destacant una visió ambiciosa centrada en la col·laboració sectorial i la innovació sostenible. La presentació va tenir lloc en estreta associació de l’AEQT, el Port de Tarragona, AITASA i organitzacions i empreses importants del territori, consolidant així la relació estratègica entre totes les entitats. L'objectiu principal d'aquest nou Pla Estratègic és alinear les accions dels membres del clúster per aconseguir una posició de lideratge de ChemMed a Europa impulsant la innovació, el desenvolupament i la creació d’un ecosistema resilient que doni resposta a la societat i a un futur marcat per la neutralitat climàtica.

El Port de Tarragona organitza els propers 12, 19, 26 d’abril i 3 de maig debats sobre el riu Siurana, Francolí, Ebre i Gaià, respectivament

Dins de la programació de les Setmanes de l’Aigua, el Port de Tarragona organitzarà cada divendres d’aquest mes d’abril i el primer del mes de maig (12, 19, 26 d’abril i 3 de maig) un debat al voltant de la gestió dels quatre grans rius de la demarcació de Tarragona: Siurana, Francolí, Ebre i Gaià.

De la mà de tres experts diferents en cada un dels debats, es vol generar una mirada sobre l’estat actual dels rius, mirant enrere però sobretot pensant en com s’han de gestionar els nostres rius en l’actual context d’emergència climàtica, amb sequeres cada cop més persistents, per afrontar els desafiaments d’un futur que ja és realitat. El periodista Esteve Giralt serà l’encarregat de conduir els debats, pensats com una conversa dinàmica entre els tres ponents, per posar damunt la taula els diferents arguments i generar un debat amb propostes de present i futur.

Els debats seran retransmesos per la televisió pública del Camp de Tarragona, TAC12. 

El cicle de debats començarà el 12 d’abril amb el debat “El riu Siurana. Aigua i agricultura: un conflicte local en un problema global”. Participaran en aquest primer debat Ignasi Servià, consultor en temes estratègics i territorials relacionats amb els regadius i secretari de la Comissió de l’Aigua del COEA de Catalunya;  Oriol Ponti, de la Plataforma pel riu Siurana, i Miquel Àngel Prats, secretari i administrador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i president de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR).

El cicle seguirà el 19 d’abril amb el debat “El riu Francolí. Desaparèixer o renéixer: exemples de restauració i recuperació” i el 26 d’abril amb el debat “El riu Ebre. La connexió de conques: beneficis i perills. ¿Fins on pot anar l’aigua de l’Ebre?”. Els debats al voltant dels rius acabaran el divendres 3 de maig amb “El riu Gaià. Aprendre del passat i preparar el futur”.

Cada setmana s’aniran desvetllant els noms dels participants en cada un dels debats. 

Més informació a:

https://www.jornadaaiguaporttarragona.cat/setmanes-de-l-aigua

Les administracions implicades en aquesta comissió son la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vila-seca i l’Autoritat Portuària de Tarragona

Aquesta comissió vetlla per al compliment de totes les normes mediambientals aplicables en aquesta obra

Avui divendres 5 d’abril s’ha reunit per primera vegada la comissió de seguiment mediambiental de les obres de restauració de l’espai natural dels Prats d’Albinyana inclosos dins de la Xarxa Natura 2000 i situats a la Pineda, en el terme municipal de vila-seca. Amb aquest acte es dona és un pas imprescindible per a poder iniciar les obres de restauració que tindran un durada de 12 mesos i un pressupost assignat de 2,3 milions d’euros. Els Prats d’Albinyana és un espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic amb una extensió total de 37,78 hectàrees situat al costat de la Zona d’Activitats Logístiques de Vila-seca que està impulsant el Port de Tarragona.

La Sala Roger de Llúria de la Seu Institucional del Port de Tarragona ha reunit avui a les 12h i per primera vegada la comissió de seguiment mediambiental de la Xarxa Natura 2000. Aquest acte ha comptat amb la presència de representants de les tres administracions implicades en aquest projecte, Port de Tarragona, Ajuntament de Vila-seca i Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya.

Per part del Port de Tarragona, han assistit el seu president, Saül Garreta, el director general, Ramón I. García, el subdirector general, Carles Segura, el cap de divisió d'Infraestructures, David Borrell, la cap de divisió de Medi Ambient, Cristina Miret i el cap de departament d'Acció Climàtica i Territori, Rafel López.

L’Ajuntament de Vila-seca ha estat present amb el seu alcalde, Pere Segura, la cap de Serveis Territorials i Planificació, Mònica Bernal, i l’ arquitecte municipal, Josep Maria Castells. I per part del Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya ha assistit Glòria Tibau, directora dels Serveis Territorials d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Tarragona i Laureà Giner, cap de l'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Tarragona.

Una restauració de gran valor

El projecte de restauració dels Prats d’Albinyana té com a objectiu restaurar els hàbitats i ecosistemes propis d’aquest espai natural protegit i potenciar els elements d’interès ecològic, naturalístic i sociocultural presents. El termini d’execució per aquest projecte és de 12 mesos des del moment en què s'iniciïn les obres, previst durant aquest mes d’abril.

La primera fase d’obres durà a terme el tancament perimetral de tota la zona per continuar amb el moviment de terres.

Prats d’Albinyana de la Pineda

La primera intervenció es tracta del projecte de restauració de l’espai natural protegit dels Prats d’Albinyana. El passat 25 d’octubre, l’APT va licitar l’execució del projecte de recuperació d’aquesta zona humida amb l’objectiu de potenciar els seus elements d’interès ecològic i sociocultural. Recentment, el projecte s’ha adjudicat a la UTE formada per les empreses Romà Infraestructures, J.Morell i ILERSIS, per un import de 2,3 milions d’euros (IVA inclòs).

Creació d’una llacuna i d’un bosc de ribera

La segona actuació consistirà en la construcció d’una llacuna de 107.700 metres quadrats i d'una illa de 26.990 metres quadrats, juntament amb la creació d’un bosc de ribera que envoltarà la llacuna i connectarà amb la platja existent. Amb aquesta actuació es vol recuperar la vocació de zona humida de l’espai. Per poder realitzar aquesta part, es va procedir a fer el desviament del canal de drenatge de la A-7 que estava situat dins de la zona protegida mitjançant una actuació amb un cost d’aproximadament 1 milió d’euros.

Delimitar i protegir l’espai arqueològic de la vil·la romana de Cal·lípolis

La tercera línia d’actuació es tracta de la finalització de les accions de consolidació arqueològica del conjunt patrimonial de l’antiga vil·la romana de Cal·lípolis, com són, la neteja i l’eliminació superficial del paviment dels camins que creuen el jaciment i la consolidació de les estructures existents.

Instal·lació de serveis viaris interns

En darrer lloc, l’APT portarà a terme l’execució de la instal·lació de serveis viaris interns, com són, la projecció de camins, miradors faunístics i passarel·les.

L’obra dona a conèixer l'atac als vaixells mercants anglesos del Port de Tarragona l’any 1938, durant la Guerra Civil

L’acte tindrà lloc a la sala 2 del Refugi 1 el dimarts 9 d’abril a les 19 hores

Els autors del llibre actuaran com a guies de la “Ruta pels espais dels bombardejos al Port de Tarragona el 20 d’abril

Seguint amb el Programa de Memòria Democràtica de Tarragona 2024, des de l’Arxiu del Port, s’ha programat pel dimarts 9 d’abril a les 19 hores a la sala 2 del Refugi 1 del Moll de Costa, l’acte de presentació del llibre d’Òscar Martín i Txell Navarrete “Thorpeness i Stanwell”. Una obra que dona a conèixer l'atac als mercants anglesos del Port de Tarragona l'any 1938, durant la Guerra Civil Espanyola.

El llibre analitza l’atac de l’aviació nazi feixista alemanya i italiana des de Mallorca sobre els mercants anglesos Thorpeness i Stanwell al port de Tarragona durant la Guerra Civil Espanyola. Aporta informació sobre les conseqüències, tant en la pèrdua de vides humanes com en l’impacte mediàtic mundial que van generar la mort de súbdits anglesos i l’observador Madsen, en detriment de les polítiques d’apaivagament de Chamberlain i el Comitè de la No-Intervenció.

L’obra relata com la República engega sengles iniciatives propagandístiques internacionals al més alt nivell que, en el cas del Thorpeness, es materialitza en l’organització d’uns massius funerals pels mariners morts aprofitant l’assistència d’una delegació de diputats laboristes anglesos. D’aquests fets s’ha conservat un excepcional fons documental que inclou, fins i tot, imatges en moviment inèdites dels luctuosos fets ocorreguts a Tarragona.

Thorpeness i Stanwell

El llibre es presentarà en la sala 2 del Refugi 1 del Moll de Costa, a les 19 hores, en el marc de l’exposició Thorpeness i Stanwell. La publicació, en l’edició de la qual ha col·laborat el Port de Tarragona, es podrà adquirir a les llibreries habituals i també a l’estand del Port de Tarragona a La Rambla Nova el dia de Sant Jordi.

Ruta pels espais dels bombardejos al Port de Tarragona

Els mateixos autors del llibre, Òscar Martin i Txell Navarrete, també seran els guies de la ‘Ruta pels espais dels bombardejos al Port de Tarragona’, una exposició que fa especial incidència en l’indret on van ser bombardejats els vaixells anglesos.

Aquesta activitat d’una durada aproximada de noranta minuts, tindrà lloc el dissabte 20 d’abril a les 12 hores del migdia. Per assistir, caldrà fer reserva prèvia enviant un correu a This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

L’APT ha aconseguit una subvenció del programa del “2% cultural” pel mateix import de la licitació

L’execució de les obres tindrà una durada de 6 mesos des de la data de signatura del contracte

L’Autoritat Portuària de Tarragona ha licitat el projecte de restauració de la Torre de Virgili per un import de 577.786,48 euros. Aquest import prové de la subvenció que ha aconseguit a través del programa “2% cultural”, finançat des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i gestionat pel Ministeri de Cultura, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca. La torre és una construcció medieval del segle XIII, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que està ubicada en el terme municipal de Vila-Seca, prop de la població de la Pineda, en els terrenys que ocupa la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). L’execució del projecte de restauració té prevista una durada de 6 mesos des del moment en què s'iniciïn les obres.

L’APT ha iniciat el procés de licitació de les obres de restauració de la Torre de Virgili per a l’import de la subvenció de 577.786,48 euros aconseguits per finançar el projecte. Aquesta import ha estat atorgat des del programa "2% cultural” que estableix l'obligació de destinar en els contractes d'obres públiques una partida d'almenys el 2% per a treballs de conservació del Patrimoni Cultural o per al foment de la creativitat artística. En aquest fons cultural, i en el cas concret d’aquesta actuació, hi participa el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i el Ministeri de Cultura, i el seu objectiu és proporcionar ajudes per al finançament de treballs de conservació o enriquiment de béns immobles del Patrimoni Històric.

La Torre de Virgili és una construcció del segle XIII que ha estat declarada BCIN està situada en un extrem dels terrenys del Port de Tarragona destinats a acollir la ZAL de Vila-seca. És accessible des de la carretera TV-3146 que uneix La Pineda i Tarragona dins del terme municipal de Vila-seca, i està situada a uns 800 metres del mar. Aquesta torre, que pertanyia a la família Virgili, té les seves arrels a l'edat mitjana i va ser construïda com a punt de guaita i defensa.

Restauració de la torre

Amb aquesta licitació per a la restauració de la Torre de Virgili, el Port de Tarragona vol recuperar el patrimoni històric situat dins del domini públic portuari, fomentar-ne la divulgació i facilitar l’accés al públic. L’estat actual de la torre presenta lesions greus per qual cosa és necessària una intervenció important. L’edifici presenta una planta rectangular d'aproximadament 5,60 x 6,60,amb murs d’un gruix de 60 cm aproximadament i uns 11 metres d'alçada. A l’interior, es divideix en una planta baixa i dos pisos i, per sobre dels dos pisos, un terrat. La porta d’accés es troba a la planta baixa. La restauració preveu actuar en aquestes dues plantes superiors que han patit el despreniment de part del forjat i han deixat al descobert l'interior de la torre.

El projecte de restauració de la torre, així com la millora dels accessos i l'entorn, preveu la restauració de les façanes i l'adequació de l'interior per a un ús públic futur que permeti el seu accés de forma regulada. Pel que fa a l'entorn de la torre, el projecte que es treu a licitació preveu l'adequació dels accessos per integrar-lo a la ruta patrimonial municipal i facilitar la visita.

La Torre de Virgili es va utilitzar durant la Guerra Civil com a caseta d'obres i com a torre de vigilància del camp d'aviació de La Pineda. A pocs metres de la torre es conserven les restes d’una de les tres entrades que tenia el refugi subterrani construït també en aquesta època. El projecte de restauració de la Torre d’En Virgili no inclou les edificacions annexes d’època contemporània. No obstant, l’adequació del refugi antiaeri serà objecte d’una rehabilitació en un altre projecte que encara no té data.

Què són les torres de guaita

La Torre de Virgili és considerada una torre de vigilància. Les torres de vigilància o guaita són torres de defensa que es van construir a  la costa tarragonina, com a tota la vessant mediterrània de la península, durant els segles XVI i XVII amb l'objectiu de prevenir els atacs de pirates el nord d’Àfrica les poblacions veïnes i com a refugi dels habitants pròxims a aquestes construccions defensives. per protegir-la de possibles atacs. Al terme municipal de Vila-seca hi ha una alta densitat de torres, en gran part, a causa de la presència de petits nuclis de població que existien a la regió amb la consegüent activitat comercial que generaven. Les torres permetien vigilar el territori des d’una perspectiva panoràmica i avisar la població amb temps per buscar refugi o per a la fugida.

Les torres de defensa de Vila-seca

Vila-seca comptava anys enrere amb diverses d’aquestes torres de guaita o defensa per protegir-se de possibles atacs. Moltes d’aquestes torres encara es conserven avui en dia com a element patrimonial i formen part de la ruta per conèixer el centre històric de Vila-seca a través dels monuments patrimonials que disposen d’un codi QR que ofereixen la informació en 5 idiomes: català, castellà, anglès, francès i rus.

Entre les torres de defensa de la ruta que es troben dins de la ciutat destaquen:

El Portal de Sant Antoni

El portal de Sant Antoni és un portal amb torre que es troba al cor del centre històric de Vila-seca. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. El primitiu recinte emmurallat situat a l’est de l’actual Església i defensat per quatre torres, però, va resultar insuficient per protegir la vila. A mitjans del segle XIV va començar a fortificar-se un segon perímetre emmurallat que serviria 400 anys.

La Torre del Delme

La Torre del Delme, també coneguda per la Torre de Guardiola, es troba a l’estret carrer de Riudoms, a l’edifici de Cal Delme. Formava part del conjunt de dependències pertanyents a la Casa Delmària de l’Ardiaca. Era el lloc on els vila-secans pagaven els tributs. L’actual torre va ser construïda en el segle XVI, però la seva estructura és molt més antiga, del segle XII.

La Torre de l’Ardiaca

Després de les obres de restauració de l’absis de l’església medieval es va descobrir una torre que apuntava que va ser construïda cap a la primera meitat del segle XIV. S’especula que, per les seves mides (més de 50m2 de base), podria haver estat la torre principal de l’antiga Vila-seca del Comú.

La Torre de l’Abadia

La torre de l'Abadia és quadrada. Està constituïda per una planta baixa i tres pisos i una terrassa superior acabada amb merlets. Cronològicament es pot situar entre els segles XII i el XIV. La torre de l'abadia fou restaurada el 1600, essent rector de Vila-seca, Pere Gebelí, que eixamplà la casa rectoral i impulsà la construcció de l'església parroquial.

La Torre de la Tuies del Cafè

La torre de la Tuies del Cafè (s. XVI) es troba al carrer de Sant Antoni, a les afores de la muralla, al tram del costat occidental. Avui en dia, la torre està inclosa dins dels habitatges, però l’obertura del carrer de l’Abat Aureli Escarré permet visualitzar en tota la seva alçada la façana meridional.

Torres fora vila

A banda de les esmentades, al terme municipal i voltants encara es poden veure altres torres de defensa. És el cas, per exemple, de la Torre de Virgili, i també de la Torre d’en Dolça, la Torre de la Pineda, la Torre dels Carboners, i la del Mas d’en Ramon:

La Torre d’en Dolça

La Torre d’en Dolça que va ser construïda al segle XII i reconstruïda al segle XV. Actualment, forma part d’un parc públic que rep el seu nom i que delimita amb la carretera que uneix Vila-seca amb la Pineda.

La Torre de l’Ermita de la Pineda

La Torre de l’Ermita de la Pineda va ser construïda al segle XVI i reconstruïda dos segles després. L’edificació consta d’una planta quadrada adossada a l'ermita homònima, ubicada als afores del municipi.

La Torre dels Carboners

La Torre dels Carboners datada al segle XIII, està situada a mil metres en direcció sud-est partint de la Torre d’en Dolça. Les seves mesures (43m² de base), la seva ubicació estratègica i les diverses espitlleres que configuren les parets de tots els pisos, conviden a pensar que era el refugi d’un bon nombre de persones que conformaven la pagesia de la contrada.

La Torre de Mas d’en Ramon

La Torre ronda del Mas d’en Ramon està documentada al segle XV. Consta d’una planta rodona d’uns 6 metres de diàmetre, amb la base atalussada i 9 d’alçada, tot i que antigament la seva alçada era com a mínim d’11 metres. Malgrat el seu estat malmès, a dia d’avui no ha estat restaurada.

Més informació:

https://lapinedaplatja.info/item/torres-de-defensa/

La xerrada tindrà lloc a la sala d’actes de l’Arxiu del Port el dimecres 3 d’abril a les 19 h

Aurora Díaz Plaja (Barcelona, 1913-2003) va ser bibliotecària, escriptora, periodista, traductora i per sobre de tot promotora infatigable de l’impuls de la lectura

Dins el Programa de Memòria Democràtica de Tarragona 2024, que aquest any porta per lema: La lluita de les dones a Tarragona, l’Arxiu del Port organitza per al pròxim dimecres 3 d’abril una xerrada amb l’escriptora Berta Jardí per conèixer la figura d’Aurora Díaz Plaja, bibliotecària del Front.

Si bé el passat 6 de març vàrem tenir l’oportunitat de conèixer la figura de la bibliotecària del Front, M. Felipa Español Coll, de la mà de la historiadora Pilar Vives, aquest cop, Berta Jardí Soler, compartirà els seus coneixements sobre una altra bibliotecària del Front: Aurora Díaz Plaja, de la qual coneixerem la seva biografia, concretament en el període que va de 1935 quan ella comença a treballar a la biblioteca popular de Canet de Mar, fins a l’últim viatge que va fer amb el Bibliobús del front, el 1939. És en aquests anys en els quals transcorre la trama de la darrera novel·la de Berta Jardí: La bibliotecària del front.

Aurora Díaz Plaja (Barcelona, 1913-2003) va ser bibliotecària, escriptora, periodista, traductora i per sobre de tot promotora infatigable de l’impuls de la lectura. Una vocació, que se li va desvetllar quan viatjant amb el bibliobús durant la guerra civil espanyola, per portar llibres als soldats que combatien al front i als ferits que es recuperaven als hospitals de la rereguarda, va adonar-se del poder sanador i d’evasió de la lectura.

Berta Jardí Soler, nascuda a Barcelona el 1956, va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. A banda de la seva dedicació a la literatura fins l’any 2015 ha treballat en diferents entitats socioculturals en temes relacionats amb la gestió i la comunicació. A la Fundació “la Caixa” com a cap de premsa i directora de publicacions, i com a organitzadora de concerts i festivals a Joventuts Musicals de Barcelona.

Ha col·laborat en diversos suplements literaris de diaris i revistes nacionals i dels Estats Units. Ha participat en diferents festivals de literatura, tertúlies literàries i presentacions. És membre de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana.

Des del 2014 es dedica plenament a l’escriptura. Ha publicat el recull de contes Carnaval (1987), el monòleg Coses de la mare (2016) i les novel·les: La portentosa vida del sastre Bariloche (2011), Un concert memorable (2014), L’home del barret (2019), Saber estar (2021) i La bibliotecària del front el 2023 que ja va per la segona edició.

La xerrada amb Berta Jardí, que porta per títol: Aurora Díaz Plaja, una bibliotecària en temps de guerra, tindrà lloc a la sala d’actes de l’Arxiu del Port el dimecres 3 d’abril a les 19 h. L’activitat és gratuïta però l’aforament és limitat.

Més informació a:

https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats/detalldelevent/3353/-/xerrada-a-carrec-de-berta-jardi

Tant el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, com el president de la Diputació, Joan Talarn, consideren prioritària la creació d’una estació intermodal al Polígon de Torreblanca

Els president del Port de Tarragona, Saül Garreta, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, s’han reunit avui per alinear els interessos del port i els de la demarcació de Lleida en l’àmbit de la logística. Els dos presidents, acompanyats dels seus col·laboradors, han tractat temes relacionats amb les infraestructures que Lleida necessita per millorar la seva competitivitat i eficiència en l’àmbit del transport ferroviari, especialment en el sector agroalimentari, i reclamar un compromís a les administracions competents perquè es facin les inversions que necessita l’economia de Lleida.

La reunió que s’ha celebrat a la seu de la Diputació de Lleida ha comptat amb la participació de tècnics de les dues institucions per establir sinergies per a una millor i més ràpida comunicació entre les empreses agroalimentàries de les comarques de Lleida i el Port de Tarragona i per parlar de les inversions que la demarcació de Lleida necessita per reforçar el seu rol dins de la cadena logística entre la península i la resta d’Europa. Algunes de les infraestructures del futur que s’han abordat han estat les futures autopistes ferroviàries i el desenvolupament del polígon de Torreblanca.

El president del Port de Tarragona ha explicat que “les empreses cerealístiques de Lleida i de l’Aragó estan molt interessades en que millori la logística en termes d’eficiència, no només en ferrocarril, sinó que també parlem de camions, d’intermodalitat i autopistes ferroviàries”.

Garreta ha explicat que “ja s’han creat grups de treball amb empreses del món cerealístic, en el que s’afegirà la Diputació de Lleida, per tal de millorar la cadena logística del sector agroalimentari, però no només aquest, sinó el del sector logístic, en general, i de tots els projectes vinculats a la descarbonització

I ha afegit que “millorar tota aquesta exportació cap a Europa passa per millorar la capacitat de la línia de Tarragona fins a Saragossa, passant per Lleida, que també forma part del Corredor ferroviari del Mediterrani, per poder assolir els objectius marcats per la UE que marquen un 30% de mercaderies per ferrocarril per al 2030”. I en aquest sentit, ha afirmat també que “per aquesta raó hem de fer aquestes reclamacions des del territori perquè estan totalment alineades amb aquest objectius de descarbonització i eficiència”.

El president de la Diputació de Lleida ha recordat que “ADIF treballa en la creació d’una autopista fèrria per a mercaderies entre Saragossa i Tarragona, però que aquesta opció serà insuficient si no es desdobla totalment en un segon tram de vies fèrries”. Per a Talarn, aquest desdoblament se li suma “l’oportunitat de transformació econòmica que se’ns obre amb el projecte del polígon de Torreblanca-Quatre Pilans com a important hub logístic del sud d’Europa”, així com “la creació d’una estació fèrria intermodal, que hauria de connectar la ciutat de Lleida amb el Port de Tarragona, donada l’alta capacitat logística de Lleida, que connectaria l’Eix Mediterrani amb l’interior, a través de Saragossa, aprofitant la nostra privilegiada ubicació geogràfica”.

Torreblanca

La reunió també ha abordat el futur polígon logístic a Torreblanca. Garreta ha explicat que “Torreblanca necessita una terminal ferroviària operada per empreses professionals del sector logístic amb eficiència, i amb seguretat i fiabilitat horària, i per això hem constituït un grup de treball amb el departament de Territori, CIMALSA i amb el Port de Barcelona per estudiar la viabilitat de diferents terminals ferroviàries a Lleida, i també a l’Ebre i al Penedès”.

Per al president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, “el Port de Tarragona, on pot aportar més, és en el disseny de les terminals ferroviàries en funció dels tràfics marítims que generi la demanda importadora o exportadora del territori perquè polígons com Torreblanca donin servei a les empreses del territori, especialment les que mouen milions de tones de cereals des del Port de Tarragona”.

Moll de Costa experimenta un increment del 3,48% en el nombre de visites respecte al 2022 

El Teatret del Serrallo duplica el nombre de visitants, el Museu del Port augmenta les visites un 18% i l’Arxiu, un 7% 

Els espais culturals gestionats pel Port de Tarragona han tingut 158.513 usuaris durant el 2023, això representa un creixement del 3,85% respecte als visitants que van assistir a les instal·lacions de Port Ciutat durant el 2022. Les activitats culturals i lúdiques de les instal·lacions del Moll de Costa, fonamentalment els Tinglados i el Refugi 1, han acollit un total de 117.050 persones durant el 2023, el que representa un creixement del 3,48%. Aquesta gran afluència s’explica en gran part per la bona rebuda de les exposicions que s’han portat a terme als tinglados del Moll de Costa. Així doncs, l’exposició “Magatzem Reial” amb un total de 7.583 visites, l’exposició “Intervals” de Josep M. Codina amb 3.298 visitants, juntament amb l’exposició d’“Un mar de llum” que va comptar amb 2.871 visites, han ajudat a acollir un total de 52.015 visitants al Moll de Costa. 

Port Ciutat ha acollit un total de 158.513 visites durant el 2023, això representa un creixement del 3,85% respecte als visitants que van assistir a les instal·lacions del recinte portuari durant el 2022, que van ser 152.636. Aquesta xifra s’explica en un augment de les visites a les diferents instal·lacions del recinte portuari, així com de les exposicions i activitats que s’han portat a terme en cadascuna d’aquestes. 

Moll de Costa 

Les activitats culturals i lúdiques de les instal·lacions del Moll de Costa van rebre una extraordinària acollida entre els tarragonins durant el 2023, obtenint un augment del 3,48% respecte a l’afluència del 2022. Això representa un total de 117.050 visites l'any 2023, front un total de 113.116 de visites l'any 2022.  

Museu del Port 

El Museu del Port amb tota la programació que ha presentat a les instal·lacions museístiques, ha fet créixer el nombre de visites en un 17,99%, acollint un total de 27.951 al 2023 front un total de 23.689 al 2022. 

Teatret del Serrallo 

Alhora, el Teatret del Serrallo, que ha acollit tant activitats pròpies com actes de diverses entitats i associacions de la ciutat, ha experimentat un augment del 92,29% en el nombre de visites, essent un total de 12.524 al 2023 en vers un total de 6.513 al 2022. 

Arxiu del Port 

D’altra banda, l’Arxiu del Port n’ha tingut un total de 988 visites el 2023, mentre que el 2022 en va tenir un total de 923. Aquest increment del 7,04% ha estat possible per la programació d’activitats de conta-contes, conferències, rutes guiades, presentacions de música i visites teatralitzades. Els passejos en la golondrina també ha experimentat un augment del 36,95%, assolint un total d’ 11.497 usuaris el 2023 front un total de 8.395 al 2022.  

Exposicions 

D’altra banda, hi ha hagut una gran afluència en les instal·lacions de Port Ciutat, en gran part, a causa de les exposicions i les activitats que s’han portat a terme. La programació expositiva ha significat un total de 52.015 visites, una xifra que es veu reflectida en l’acollida que han tingut les següents exposicions: “Magatzem Reial” amb un total de 7.583 visites, “Intervals” de Josep M. Codina amb 3.298 visitants, juntament amb “Un mar de llum” que va comptar amb 2.871 visites. En afegit, s’ha assolit un total de 28.010 visites als espais urbans del Serrallo amb activitats socials i esportives; i un total de 25.528 amb activitats de l’exterior del Moll de Costa.  

Xifres pre-pandèmiques 

El nombre de visites a les instal·lacions del Moll de Costa assoleix per segon any consecutiu xifres similars i, fins i tot superiors, a la pandèmia de COVID19. Mentre que el 2023 va rebre un total de 158.513 visites, el 2021 va rebre un total de 80.101, el que representa un increment del 97,89%.   

Els membres de l’Autoritat Portuària de Tarragona presents van assistir a més de 25 reunions amb actors clau de la indústria eòlica marítima, fomentant col·laboracions per al futur creixement i desenvolupament.

El Port de Tarragona treballa per convertir-se en un centre líder d'energia eòlica marítima a la Mediterrània Occidental, atraient un gran interès per part de tecnòlegs, promotors i operadors.

El Port de Tarragona va participar a la Wind Europe 2024, per segon any consecutiu, demostrant el seu interès pel sector eòlic. L’APT treballa per captar iniciatives destinades a impulsar la transició cap a fonts d'energia renovables. Amb un compromís ferm amb la sostenibilitat i la innovació, l'autoritat portuària ha estat present en més de 25 trobades amb empreses del sector en el principal esdeveniment europeu de l'energia eòlica.

Celebrada a Bilbao els dies 20, 21 i 22 de març, la WindEurope és la trobada de referència de la indústria eòlica terrestre i marina que promou activament l’ús d’aquesta energia renovable a tot Europa. Amb més de 12.000 assistents, la trobada va servir per analitzar la situació actual de l'energia eòlica a Europa amb conferències, centenars de ponents i més de 500 expositors de tota la cadena de valor que van portar les seves innovacions per tancar nous acords. Durant els tres dies que va durar l’esdeveniment, s’hi van promoure trobades entre experts i empreses per tal de potenciar i dinamitzar aquesta incipient indústria.

En aquest sentit, el Port de Tarragona va estar present en debats i reunions estratègiques amb líders d’empreses del sector, mostrant el seu potencial com a centre estratègic per a les operacions eòliques marítimes. Amb més de 25 reunions celebrades al llarg de dos dies, el port segueix consolidant la seva posició com a actor clau al canviant panorama de les energies renovables.

La presència del Port de Tarragona a WindEurope 2024 subratlla el paper fonamental en l'avenç de l'adopció de solucions d'energia eòlica marítima flotant. En un context de demanda mundial creixent d'alternatives energètiques netes, el compromís proactiu del Port suposa un pas significatiu cap a la consecució d'un futur sostenible.

Gran potencial a la Mediterrània

La ubicació estratègica del Port de Tarragona el situen com una de les principals destinacions per a projectes eòlics marítims a la Mediterrània Occidental. A mesura que augmenta l'interès per les energies renovables, el port està preparat per acollir aquest tipus de tràfic.

La presència del Port de Tarragona a Bilbao va captar molt l'interès per part de tecnòlegs, desenvolupadors i explotadors en els plans del port per acomodar aquest tipus de tràfic a Tarragona. En aquests moments el port treballa per atreure implantacions que aportin activitat empresarial i valor afegit a Tarragona.

Per què el Port de Tarragona?

La disponibilitat d’espais diàfans, la capacitat de càrrega dels molls a Tarragona, els calats de més de 15m de fondària, un règim climàtic benigne durant la major part de l’any i la proximitat als futurs desplegaments de parcs eòlics flotants i la manca de ports amb condicions similars a la da Tarragona en aquesta zona, fan del port un ferm candidat a concentrar l’activitat eòlica flotant al Mediterrani Occidental.

Els nous molls previstos en el pla director del port permeten idear molls a mida per donar cabuda a les activitats associades amb la construcció de grans aerogeneradors de fins a 20MW de potència. Tant des de la fase de construcció dels flotadors, com l’assemblatge d’aquests, l’emmagatzematge de components o la integració dels diferents elements d’una turbina.

Les condicions de la plataforma oceànica al Mediterrani, que guanya grans fondàries a poca distància de la costa, fan que es requereixi d’aerogeneradors flotants per tal d’aprofitar el recurs eòlic. Aquesta és una tecnologia en ple desplegament, amb tan sols 4 parcs en actiu a dia d’avui, a Escòcia (2), Noruega i Portugal i amb turbines de relativa poca capacitat, de fins a 9,5MW. Precisament Tarragona serà el port on es veurà l’assemblatge dels primers prototips pre-comercials al Mediterrani durant els propers anys 2025 i 2026.

La jornada es celebrarà el 18 d’abril al Tinglado 1 del Moll de Costa

L’Autoritat Portuària de Tarragona ha informat que ja s’han superat els 100 inscrits

La cinquena edició anirà enfocada al desplegament de les autopistes ferroviàries sota el lema "Rail Ferroutage Unveiled. Trucks on tracks"

El Port de Tarragona celebrarà el proper 18 d'abril el Rail Day 2024, un esdeveniment que arriba a la seva cinquena edició i que té com a objectiu la promoció del transport ferroviari de mercaderies. La jornada tindrà lloc al Tinglado 1 del Moll de Costa i comptarà amb la participació d'experts internacionals en una edició que s’enfocarà al desplegament de les autopistes ferroviàries.

L'objectiu del Rail Day és fomentar l'ús del ferrocarril com a mode de transport sostenible i eficient per al transport de mercaderies. L'esdeveniment servirà com a plataforma per a compartir coneixements i experiències, així com per a identificar les oportunitats i els reptes que presenta el transport ferroviari de mercaderies en l'actualitat.

L’organització d’aquesta jornada ha treballat perquè en aquesta cinquena edició la presencia de ponents de fora de Catalunya i de l’estat fos més notable, volent deixar palès el moment clau en que viu Tarragona amb l’imminent arribada de l’ample de via Europeu-Standard.

Sota el lema "Rail Ferroutage Unveiled. Trucks on tracks", la jornada d’enguany anirà enfocada al desplegament de les autopistes ferroviàries amb ample ibèric i europeu. Un tema d’alt interès per la versatilitat que suposarà poder carregar camions o semi-remolcs directament als trens i per les oportunitats que pot suposar de cara a descarbonitzar la cadena logística o fer front a la manca de conductors.

Un altra novetat per aquesta edició és que l’anglès serà l’idioma principal de les diferents ponències i taules rodones degut a la gran afluència de representants d’empreses de fora de l’estat si ve es combinarà amb algunes intervencions realitzades en llengua castellana.

El Port de Tarragona, compromès amb el transport ferroviari de mercaderies

El Rail Day 2024 s'emmarca en la estratègia del Port de Tarragona per a convertir-se en un hub logístic multimodal de referència al Mediterrani.

L’aposta del Port Tarragona per al transport per ferrocarril queda demostrat en tres grans inversions que potencien aquest repte. Per una banda, la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, amb 150.000 m2, una plataforma logística i de serveis a l’àrea d’influència de Madrid que es troba en la segona, i definitiva, fase d’obres. Per altra banda, la segona infraestructura clau per potenciar el transport per ferrocarril al Port, és la Terminal Intermodal La Boella, que disposa de 5 vies d'ample mixt (ibèric + europeu) i 3 vies addicionals de recepció/expedició, preparada per a la circulació de trens de fins a 750 metres de longitud.

Finalment, la Zona d’Activitats Logístiques del Port està integrada al Corredor del Mediterrani de la Xarxa Transeuropea de Transport, com a part de la seva xarxa bàsica TEN-T (Trans European Network of Transport). Aquesta xarxa aborda la implementació i el desenvolupament d'una xarxa a tot Europa de línies ferroviàries, carreteres, vies navegables interiors, rutes marítimes de transport marítim, ports, aeroports i terminals ferroviàries.

El ferrocarril, un transport a l’alça

El Port de Tarragona fa una aposta clara pel transport ferroviari per tal d'optimitzar la cadena logística i poder oferir un millor servei als seus clients, tant des del punt de vista econòmic com en sostenibilitat.

El Port de Tarragona té accés ferroviari d'ample ibèric a tot el recinte portuari i ample mixt (UIC+ibèric) en més de 10 km. A més, disposa d'accés electrificat als molls i terminals de la zona de Ribera, zona dedicada a càrrega general, contenidors i caixes mòbils.

A les instal·lacions portuàries, el 2023, van entrar i sortir un total de 1.955 combois amb càrrega, el que suposa un 13% més que l’any 2022.

Inscripció

La inscripció al Rail Day 2024 és gratuïta i es pot realitzar a través del web del Port de Tarragona:

https://www.eventbrite.es/e/entradas-v-rail-day-798789941217