El congrés ha reunit més de 120 assistents representants de tota la cadena de valor agroalimentària

La pèrdua de competitivitat, la millora dels fluxos logístics i la identificació de noves oportunitats de negoci són alguns dels reptes que té pel davant el sector

Agrifood ha posat en valor l’adaptabilitat i l’agilitat del sector per trobar respostes als nous escenaris globals

La 5a edició de l’Agrifood International Congress ha posat sobre taula quins són els principals factors de disrupció als quals ha de fer front la cadena de valor agroalimentària. La sobreregulació, els colls d’ampolla i les tensions internacionals han estat identificats com els tres principals elements que generen disrupció al conjunt del sector. Davant d’escenaris volàtils, els ponents del congrés han posat en valor la capacitat d’adaptació i l’agilitat del sector per a buscar alternatives que donin resposta als nous escenaris. Entre els principals reptes que afronta aquesta cadena de valor, Agrifood ha destacat la pèrdua de competitivitat a causa d’una regulació excessiva; la necessitat d’apostar per noves oportunitats de negoci derivades de les noves energies i del desenvolupament rural; i la millora dels fluxos logístics, per avançar cap a models més eficients i sostenibles. Amb la celebració d’Agrifood International Congress, que ha comptat amb més de 120 participants, Port Tarragona referma el seu lideratge com a principal port agroalimentari de la Mediterrània.

El catedràtic d’economia de la Columbia University (EUA), Xavier Sala-i-Martin, ha estat l’encarregat d’oferir la ponència inaugural del congrés, el dijous, 15 a la tarda. Sota el títol ‘Un món en tensió’, Sala-i-Martin ha identificat els vuit factors de disrupció global que expliquen l’escenari de volatilitat que defineix el moment actual. Per al professor, aquests factors són les polítiques impulsades per Donald Trump; els processos de desglobalització que estan generant un nou ordre mundial de rumb incert; els conflictes bèl·lics recents i la fragilitat d’alguns dels principals corredors del comerç internacional com Ormuz, Suez o l’estret de Malacca; la inseguretat alimentària global; una joventut caracteritzada per la fragilitat i la impaciència; la polarització política i social i el malestar envers la migració; la complaença d’Europa; i la revolució tecnològica, amb la intel·ligència artificial com a gran revulsiu.

Sala-i-Martin també ha ofert consells i guies per fer una bona gestió d’aquests escenaris convulsos. L’economista els ha resumit en cinc ítems: entendre el món en el qual ens trobem; experimentar en aquests nous contextos; diversificar per a disposar d’alternatives; saber identificar el “fum” de la realitat; i evitar caure en la complaença.

Regular sense perdre competitivitat

La segona jornada del congrés ha començat amb la ponència ‘La regulació europea com a “game changer” del comerç agroalimentari’, a càrrec de Carme Soler, directora d’ASFAC, l’associació de productors de pinso de Catalunya. Soler ha explicat quins són els efectes que té la reglament EUDR, que exigeix que determinats productes que s’importen o exporten a la Unió Europea no provinguin de terres desforestades. Soler ha exposat que les restriccions que s’imposen a la soja -matèria primera estratègica en la producció de pinsos- són les mateixes que s’imposen al cafè o a la xocolata, malgrat tractar-se de cultius clarament diferenciats.

Aquest reglament obliga a una traçabilitat, ha detallat Soler, des del productor fins al transport i la logística, fins al processat final que “suposa una pressió brutal a tota la cadena de valor”. La directora d’ASFAC ha explicat que segons càlculs fets per l’associació, aquest reglament suposa un sobrecost de més de 150 milions d’euros anuals, cosa que suposa un increment dels costos del 12%, que acaba impactant a tota la cadena, inclosos els consumidors finals. Davant d’aquest escenari, ha defensat la necessitat de “regular sense perdre competitivitat”, ja que si no es fa la seguretat en el subministrament de matèries primeres, que és “una condició estratègica”, queda a l’aire.

Bioetanol, circularitat i oportunitats de negoci

La primera de les taules rodones del 5è Agrifood ha estat ‘Food, feed, fuel: el rol de les matèries primeres agroalimentàries en la transició energètica’. Hi han participat Alberto Carmona, CEO i fundador de NixAl Commodities; Joan Bolet, vicepresident de Vertex Bioenergy; i Joaquín Gaitán, Executive Manager d’ADM Agro Ibérica. Els tres ponents han exposat com la producció de bioetanol mitjançant el midó de moresc és una oportunitat per avançar cap a la descarbonització de la societat, a la vegada que es genera dinamisme econòmic i es fixa la població dels entorns rurals.

Carmona ha fet cinc cèntims del procés d’obtenció del bioetanol i com aquest utilitza només el midó del blat de moro, deixant lliure la proteïna per a donar-li altres usos en la fabricació de pinsos, que poden ser una alternativa a l’ús de la soja. Per la seva banda, Bolet ha posat l’accent en explicar com l’ús de bioetanol és clau per avançar cap a la neutralitat climàtica, ja que redueix un 70% les emissions respecte a l’etanol convencional. El vicepresident de Vertex, a més, ha explicat que en els processos de producció es pot capturar el CO2 i donar-li altres usos per al sector agroalimentari o com a element per a la producció de combustibles sintètics. Joaquin Gaitán ha defensat el bioetanol com una aposta per promoure l’economia circular i ha lamentat que actualment l’ús de cereals per a la producció de biocombustibles estigui supeditat al consum de cereals per a ús alimentari.

Adaptabilitat i agilitat en la gestió

La segona de les taules rodones ha portat per títol ‘Resiliència, costos i decisions reals en un entorn disruptiu’ i ha tingut com a participants Jaume Arimany, Gerent Comercial Sènior de Proteïnes de Bunge; J.R. Albareda, del Departament de Compres de Matèries Primeres de Vall Companys; i Josep Ribó. Director de Producció d’Alimentació Animal de BonÀrea. 

L’adaptabilitat del sector ha estat una dels elements que s’ha posat en valor en parlar de resiliència. Tant Jaume Arimany com J.R. Albareda han explicat que els fabricants de pinsos disposen de diversos tipus de matèries primeres que es poden utilitzar i això permet donar resposta als contextos disruptius. Així mateix, el representant de Bunge ha exposat que en el seu cas, el fet de ser una companyia global, els permet tenir un marge de maniobra global que els fa més resilients.

L’impacte en els costos ha estat un dels temes que ha tractat la taula rodona. Els participants han comentat que, quan el sector es troba immers en una disrupció, la forma d’abordar-la no és intentant revertir l’impacte en els costos, sinó minimitzar-los. Josep Ribó, en aquesta línia, ha assegurat que “la resiliència té un cost, però després de diferents crisis hem après a ser àgils. El repte és més de gestió que d’inversió”. Per al representant de BonÀrea, disposar de equips humans preparats i ben informats és clau per a ser capaços de cercar alternatives.

Ferrocarril i optimització de la logística portuària

La tercera i última taula rodona ha posat el focus en els colls d’ampolla. Sota el títol, ‘El nou coll d’ampolla dels agroalimentaris’, la taula ha comptat amb la participació de Ramón García, Director Comercial d’Ership; Javier Dolader. Supply Chain Manager a Grupo Jorge; i Carles Segura, Cap de l’Àrea d’Explotació de Port Tarragona. Els ponents han posat el focus en diversos elements que generen colls d’ampolla en la logística agroalimentària, com la falta de capacitat d’emmagatzematge, la poca disponibilitat de professionals del transport per carretera o la necessitat d’avançar cap a models més eficients i sostenibles.

Davant d’aquests hàndicaps, les solucions plantejades són diverses. Ramón García ha explicat com les noves inversions que Ership durà a terme a Port Tarragona amb la construcció de noves naus i de sistemes de transport mecanitzats mitjançant cintes transportadores de sòlids a dojo, permetran incrementar la seva capacitat d’estocatge, en el cas de les naus; i oferiran una operativa més eficient i amb menys impacte ambiental, gràcies a la reducció de camions al moll fent transport de gra entre el vaixell i els magatzems.

Per la seva banda, Javier Dolader ha exposat l’aposta pel ferrocarril de Grupo Jorge. “Hem volgut apropar el port als nostres centres de producció a l’Aragó”, ha explicat. La companyia ja apostava per un sistema intermodal en l’exportació dels seus productes carnis, on el transport entre els centres de producció i el port -en aquest cas el de Barcelona- es feia amb tren. Davant de l’èxit d’aquest model, l’han volgut replicar en el sentit contrari, amb les importacions de gra per a l’elaboració de pinsos. Per fer-ho, han invertit amb una superfície logística pròpia dins del recinte portuari tarragoní i amb serveis regulars d’expedició de ferrocarrils de cereal des del Port fins a les estacions aragoneses de Zuera i Sariñena. Aquesta aposta els permet controlar tota la cadena de valor del seu producte, permet tenir solucions logístiques amb garanties davant de possibles incerteses i, a la vegada, suposa una aposta cap a la descarbonització del sector.

Per la seva banda, Carles Segura, cap de l’Àrea d’Explotació de Port Tarragona, ha explicat com la inversió en infraestructura portuària és clau per a donar resposta a aquests reptes i ha posat l’exemple de l’ampliació del calat del Moll de Castella, que permetrà acollir vaixells més grans, cosa que augmenta l’eficiència del transport i redueix les emissions.

Tots tres, a més, han posat en valor la necessitat d’impulsar la col·laboració públicoprivada per impulsar solucions globals que permetin donar resposta als colls d’ampolla i als reptes que el sector s’enfronta en un món en canvi constant.