Atrás

Port Tarragona inicia la restauració mediambiental dels Prats d'Albinyana de la Pineda

Port Tarragona inicia la restauració mediambiental dels Prats d'Albinyana de la Pineda
25 May
2022

La Comissió d’Urbanisme ha aprovat avui el projecte de restauració d’aquest espai inclòs a la Xarxa Natura 2000

Port Tarragona compleix el seu compromís d’executar les obres de recuperació d’aquest espai natural al mateix temps que les obres d’urbanització de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)

El Port anuncia l’inici del procés de licitació per a la construcció d’un canal de drenatge, requisit indispensable per recuperar els Prats d’Albinyana, i de la intervenció arqueològica a la Vil·la Cal·lípolis

Port Tarragona inicia els tràmits per licitar l’execució de les obres per a la recuperació ambiental del Parts d’Albinyana, un espai natural situat a la confluència de la Zona d’Activitats Logístiques de Vila-seca i la població de la Pineda. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona, presidida pel director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha aprovat avui el projecte de restauració dels Prats d'Albinyana de la Pineda, un espai humit, inclòs a la Xarxa Natura 2000 i al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

La recuperació dels Prats d’Albinyana és un projecte impulsat conjuntament per l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) i l’Ajuntament de Vila-seca que n’han consensuat l’abast i el calendari, entre altres aspectes. Josep M Cruset, president del Port de Tarragona, afirma que “amb aquest acord passem immediatament a la fase d’execució de les obres per la recuperació d’aquest espai natural al mateix temps que es desenvolupen les obres de la Zona d’Activitats Logístiques”.

Recuperació d’un espai natural protegit

L’espai natural que es recuperarà té una superfície de 37,78 hectàrees situades al costat de la ZAL, en un zona pertanyent a la Xarxa Natura 2000, concretament a l’espai de la Sèquia Major, que comprèn dos sectors separats: la Sèquia Major pròpiament dita i els Prats d’Albinyana. Ambdós espais també estan inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). A més, part de l’espai dels Prats d’Albinyana està catalogat com a zona humida de la Platja dels Prats de Vila-seca. Com a patrimoni cultural, destaca la presència de restes arqueològiques de la vil·la romana de Cal·lípolis.

La ZAL té una superfície total de 92 hectàrees i es troba situada en el recinte portuari, en el terme municipal de Vila-seca i adjacent al nucli urbà de la Pineda. El Pla especial d’ordenació de la ZAL va establir, com a mesura compensatòria del seu impacte ambiental, la necessitat d’executar un projecte de restauració i ordenació de la zona dels Prats d’Albinyana.

El projecte preveu crear una crear una llacuna de grans dimensions amb una illa central. L’existència de la llacuna permetrà reintroduir a l’espai espècies diverses com la tortuga de rierol, la tortuga d’estany o el fartet, un petit peix d’aigua dolça que viu a les zones humides del litoral. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 metres quadrats que permetrà que aus com la gavina corsa, puguin nidificar-hi, ja que reunirà les condicions òptimes per a atreure la seva presència. Al voltant de la gran llacuna es crearà un bosc de ribera gràcies als més de 13.000 arbres que s’hi plantaran i que inclouran espècies com els àlbers, salzes, oms o pins. Aquest bosc, a la vegada, afavorirà la presència d’altres aus que actualment ja són presents en aquesta zona, com els ratpenats, millorant el seu hàbitat. Així mateix, es plantaran més de 45.000 plantes i arbusts petits, com joncs i herbassars graminoides característics d’aquesta mena d’ecosistemes.

El pressupost de les obres de restauració és d’1,6 milions d’euros, amb un termini d’execució de 12 mesos. Josep M Cruset afirma que “aquesta és una actuació molt potent, que permetrà posar en valor una enorme superfície verda al cor mateix del nostre litoral. Un espai que estarà al servei dels ciutadans que el vulguin conèixer i, sobretot, al servei de la protecció de determinades espècies amb un alt valor ambiental”.

Construcció d’un canal

El Port de Tarragona ha anunciat que, un cop aprovat el projecte per part de la CUT, inicia els procés de licitació per al desviament i construcció d’un nou canal de desguàs de les aigües pluvials contingudes per la variant de Vila-seca (A-7). Aquest canal actualment recorre l’àmbit de l’espai natural pel mig i és necessari el seu recondicionament. El projecte aprovat proposa el desviament del canal de drenatge de l’A-7 actual cap al límit est de la zona de la Xarxa Natura 2000, bordejant la zona delimitada del jaciment arqueològic de Cal·lipolis per desembocar dins del port.

El projecte de desviament del canal de drenatge de les aigües pluvials de Vila-seca i de les carreteres A-7, C-31b i TV-3146 tindrà un termini d'execució de 8 mesos i un pressupost de licitació de 1.225.601€ (IVA exclòs). El projecte contempla la construcció del desviament del canal, executant un nou canal de terres, amb una secció de 6 metres d'amplada a la base i 2 metres d'alçada, per un nou traçat que rodejarà la futura zona natural. La longitud del canal serà d'aproximadament 1.750 metres.

Intervenció arqueològica a la Vil·la Cal·lípolis

El Port també iniciarà en breu la licitació del Projecte de neteja i re-excavació del jaciment arqueològic de Cal·lípolis. Es tracta de la primera de les dues fases dels treballs proposats pel Departament de Cultura en el seu informe respecte al “Projecte constructiu de la restauració i ordenació de la zona dels Prats d’Albinyana". 

El Port de Tarragona licitarà la primera fase del projecte de neteja i re-excavació del jaciment arqueològic de Cal·lípolis amb una actuació que tindrà un termini d'execució de 5 mesos i un pressupost de licitació de 161.425,23€ (IVA exclòs).

L’objectiu d’aquesta primera intervenció al jaciment arqueològic de la vil·la romana de Cal·lípolis és la neteja i re-excavació, fins assolir els nivells de circulació, paviments i/o estrats descoberts en les excavacions de finals dels 90 i inicis dels 2000.

En aquesta primera fase es durant a terme tres tasques. En primer lloc, neteja i “re-excavació” d’aquelles parts que han estat objecte d’excavació al llarg dels anys. Aquests treballs s’hauran de realitzar de forma manual i sota control d’un arqueòleg i hauran de permetre valorar la segona fase d’actuació i determinar-ne l’abast, conjuntament amb el Departament de Cultura.

En segon lloc, neteja i cobriment de les rases i zones positives del jaciment que es troben fora del nucli central a recuperar i consolidar. I, en tercer lloc, determinar la proposta de neteja, esbrossada de la resta del jaciment i l’eliminació superficial del paviment dels camins i carrers que creuen el jaciment.

Antecedents

El primer projecte de recuperació del jaciment va néixer arran de l'elaboració del Pla d'Utilització dels Espais Portuaris per part de l'Autoritat Portuària de Tarragona. L'excavació arqueològica corresponent al projecte d'excavació arqueològica a la vil·la romana de Cal·lípolis (anys 1996-2005), va comptar amb l'aprovació de la Direcció General del Patrimoni Cultural i de l'Autoritat Portuària de Tarragona com a entitat finançadora, i amb l'aval del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Les restes romanes més antigues en aquest jaciment daten entre els segles II i I aC. En destaquen les termes o banys privats, decorats originalment amb marbres i mosaics, com el gran mosaic de temàtica marina, conegut "mosaic dels peixos", que avui en dia es troba al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Horitzó 2023

Totes aquestes actuacions són possibles gràcies a la planificació que en els darrers anys ha portat a terme el Port de Tarragona dins de l’estratègia Horitzó 2023 de creixement econòmic sostenible del port. Dins d’aquesta estratègia, en la qual la qual hi ha la ZAL i la construcció d’altres infraestructures clau, s’inclou una planificació urbanística i pressupostària mitjançant la qual s’han adquirit els terrenys de propietat privada que configuraven la zona protegida com a Xarxa Natura 2000 i que, un cop propietat del Port de Tarragona, ara poden recuperar-se ambientalment.