Una parella de falcó pelegrí nidifica al Port de Tarragona

El Port fa un seguiment d’aquesta espècie protegida com a recurs educatiu i per al control de plagues d’estornells, coloms i tórtores

La informació recollida formarà part d’un projecte editorial sobre rapinyaires urbanes a Tarragona

Fa poc més d’una setmana s’ha constatat, que per primera vegada, una parella de falcons han nidificat a al Port de Tarragona i s’ha pogut constatar una posta amb tres ous. Per motius desconeguts, però, aquesta parella de falcó pelegrí ha desestimat utilitzar les caixes de nidificació r habilitada per l'APT a les sitges del Moll de Reus. No obstant, l’equip de Sostenibilitat del Port, així coms l’equip de professionals encarregats per dur terme el projecte, coincideixen en la importància del fet que de manera natural una parella de falcons hagi triat les instal·lacions portuàries per fer el niu.

El Port de Tarragona, seguint amb el desplegament del seu Pla de Sostenibilitat Agenda 2030, treballa per fer un seguiment exhaustiu d’una de les espècies protegides, com és el falcó pelegrí.

Es tracta d’un treball de recerca, que durarà aproximadament tres mesos, liderat per l’equip de Desenvolupament Corporatiu i Sostenibilitat del Port de Tarragona i per un equip de professionals del sector.

El Port, després d’estudiar la presència d’aquestes aus al port en període hivernal i, pensant en possibles nidificacions de falcons, va habilitar dues caixes niu i va condicionar amb grava el repeu de les sitges situades al Moll de Reus. La col·locació va ser un projecte dut a terme per l’Associació Galanthus Natura amb col·laboració també de l’empresa Calera Veinte.

Presència des de gener

Durant aquest 2022, des del mes de gener, els responsables del projecte al Port han observat la presència de falcons que feien intuir la possibilitat d’aparellaments i s’han pogut observar còpules en diverses zones del port.

Els ous de falcó triguen aproximadament trenta-dues setmanes a fer eclosió. Els joves falcons creixen protegits i alimentats pels pares naturals i, aproximadament al cap de quaranta-cinc dies, ja poden volar. El contacte amb les persones ha de ser nul fet que fa que l’observació dels exemplars s’hagi de fer de forma discreta. Al final de tot el procés els falcons s’adapten al medi urbà i volen en llibertat per la ciutat, i són molt beneficiosos per al control de plagues i com a recurs educatiu i de sensibilització.

Biodiversitat al Port Tarragona

El Port de Tarragona, per la seva situació estratègica es troba en la ruta de pas de les migracions de nombroses aus, entre elles les aus rapinyaires. El Port és un espai on es poden veure diferents aus durant l’hivern: falcons, àguiles calçades, etc. Moltes d’elles es queden, durant molts dies, per l’abundància de menjar que hi aconsegueixen.

Fa temps que el Port de Tarragona volia dur a terme aquest projecte amb la finalitat d’ajudar a nidificar als falcons, perquè aquestes aus són fonamentals per l’equilibri de l’ecosistema i lluiten contra les espècies invasores. La col·locació dels nius caixes es considera clau per facilitar la nidificació de l’espècie amb l’objectiu principal de vetllar per la biodiversitat natural, a la vegada que es pretén consolidar els nius situats a les sitges, ja que aquestes aus tenen l’avantatge de capturar i alimentar-se d’espècies considerades plagues com són els estornells, coloms i tórtores.

Els espais del port tarragoní són un bon lloc per la nidificació d’aquesta espècie, els falcons busquen les talaies i nidifiquen únicament en llocs de gran alçada. El projecte engegat pel Port fa un seguiment de l’ús dels nius instal·lats i no es descarta el marcatge d’alguns exemplars per estudiar l’adaptació d’aquestes aus rapinyaires.

Recorregut des de l’any 2001

La primera vegada que es va dur a terme un projecte d’aquestes característiques va ser durant l’any 2001. Va consistir en la introducció directa de quatre falcons en diverses zones del recinte portuari tarragoní per fomentar la seva nidificació, però sense èxit. El projecte comptava amb el vistiplau i l’autorització de la Direcció General del Patrimoni Natural i Medi físic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i el suport de les agrupacions ecologistes DEPANA i GEPEC.

Des del 2001 es va portar un seguiment exhaustiu amb el marcatge dels exemplars durant aquell període, control de la seva alimentació, les incidències detectades, etc., per tal d’analitzar els seus moviments i, en un futur, tornar a incentivar la nidificació natural al Port, com ha estat possible aquest any 2022.

El falcó pelegrí

Falco peregrinus és el nom científic d’aquesta au coneguda amb el nom comú de falcó pelegrí. Viu a zones elevades i rocoses. El seu hàbitat natural són els camps oberts, prop de penya-segats, des del nivell del mar fins als 2000 metres d’altura. La seva mida oscil·la entre els 38 i 50 cm i l’envergadura amb ales obertes va entre els 95 i 115 cm. El pes del mascle es troba entre els 570 i 910 Kg i el de la femella entre els 910 i 1300 Kg.

La seva alimentació es basa a capturar al vol petit ocells, coloms i, fins i tot, ànecs. L’època de cria comença al març i els primers vols de les cries són a partir del maig. Normalment, la seva nidificació compta amb la posada de 2 a 4 ous una posta a l’any.

Pertany a la família dels rapinyaires i és l’animal més veloç del planeta, arribant a superar els 300 Km/h quan caça les seves preses al vol. Aquesta au es llença en picat i les captura amb les urpes dirigint-se en un lloc segur per a menjar-les tranquil·lament damunt el terreny. És un ocell diürn que pot viure fins a 15 anys. El mascle té el dors de color gris-blavós i la panxa blanca amb ratlles horitzontals fosques. Les ales són punxegudes i la cua llarga. La femella és més gran i de coloració més fosca.

Actualment, és una espècie protegida i en procés de recuperació. Anys enrere la població va patir una forta davallada a causa de l’abús d’insecticides organoclorats en les ciutats i la forta presència humana prop dels seus nius (escaladors, fotògrafs, ornitòlegs poc responsables, etc.). Actualment, hi ha unes 250 parelles a tot Catalunya, les quals 8 d’elles, viuen a les parets verticals de la muntanya de Montserrat.