Aquestes millores s’han centrat en el ferm del propi pont que s’ha canviat en ambdós sentit de circulació

En total s’han emprat tres caps de setmana enlloc de vuit

El Port Tarragona ha acabat les obres de millora al tauler superior metàl·lic del Pont Mòbil. Es tracta d’una actuació de manteniment a la part on s’hi assenta l’última capa d’asfalt que va quedar malmesa pel pas del temps i el gran volum de trànsit que viu diàriament. Les obres tenien una durada estimada de 8 caps de setmana i s’han completat en tres.

Aquest fet ha estat possible gràcies a l’augment dels equips de treball i d’aquesta forma s’ha minimitzat l’afecció a la circulació dels vehicles pel pont mòbil. Així doncs, els treballs es van executar els caps de setmana del 10,11 i 12 de juny, del 24, 25 i 26 de juny i del 8, 9 i 10 de juliol. Els treballs es van executar de forma satisfactòria i sense incidències.

Què s’ha canviat?

Els treballs que es van dur a terme consistien en el fresat de franges d’1,2 metres d’amplada, coincidents amb la zona de pas de les rodes dels vehicles, la soldadura de les fissures que hi poguessin a ver en el taulell metàl·lic i en la reposició del paviment en aquestes franges.

Cal recordar que el Pont Mòbil es va posar en servei el novembre del 1999 i va servir per connectar la part dels molls de ribera i els adossats al dic de llevant desviant el pas de vehicles pesants per l’interior de la ciutat. Per aquesta infraestructura hi passen més de 2.200 vehicles diaris, dels quals prop de 460 són vehicles pesats, amb puntes diàries de fins a 1.000 vehicles pesats.

El pont mòbil del Port de Tarragona està format per dues fulles que basculen al voltant d’unes ròtules situades a les piles, deixant entre aquestes un canal de navegació d’uns 70 metres d’ample. La distància entre ròtules és de 80 metres, fet que suposa 40 metres de mènsula a cada fulla que s’obre i tanca diàriament. Les piles sobre les quals recolza el tauler són de formigó blanc i tenen una alçada d'uns 10 metres sobre el nivell del mar.

L’Ocean Legend, de 111 metres d'eslora i 3557 de GT ha descarregat 5.000 tones de sorgo

El dijous passat el Port de Tarragona va rebre l’Ocean Legend, un vaixell provinent del Port d’Izmail carregat amb 4.935 tones de Sorgo, un cereal per a la producció de productes per a l’alimentació animal.

L’embarcació de 111 metres d'eslora i 3.557 de GT va sortir el 24 de juny del Port d’Izmail direcció Tarragona on va arribar el passat dijous després de 14 dies de travessa. Aquest port ucraïnès està situat en les aigües d’un dels canals distributaris del riu Danubi, fent frontera amb Romania, i depèn del Ministeri d'Infraestructures d’Ucraïna.

Abans d’aquest trajecte al Port de Tarragona, l’Ocean Legend va anar a Itàlia i la previsió, un cop acabada l’operativa de divendres és que es dirigeixi a Constanta, Romania. El vaixell, que va ser al Port de Tarragona fins a finals de la setmana passada, navega amb tripulació i bandera turca.

Importacions anticipades

El Port de Tarragona portava des del mes de març sense rebre cap vaixell procedent del país de l’Europa de l’Est, poc després de l’inici del conflicte bèl·lic. L’enviament de la major part de mercaderies es va produir a finals de 2021 i inicis de 2022.

En els tres primers mesos d’aquest any es van rebre 627.686 tones, principalment cereals i farines, el que suposa haver importat més en el primer trimestre de l’any que en els primers sis mesos de 2021 on es van moure 450.122 tones entre Ucraïna i el Port de Tarragona.

Sorgo, substitutiu del cereals

El sorgo s’utilitza com a alternativa de producció als cereals com blat o blat de moro en àrees on la sembra és més complicada, en tractar-se d'un cultiu que té demanda hídrica inferior.

Segons l’associació Sorghum ID, l’associació que uneix els principals actors europeus de sorgo, la producció mundial durant el 2021 va augmentar fins a superar els 60 milions de tones en l'última campanya, sent el cinquè cereal més cultivat al món als cinc continents.

A tot Europa es van cultivar 550.000 hectàrees de sorgo el 2021, el 50% en països de la Unió Europea i l'altra meitat a Rússia i Ucraïna. El 60% de la producció es destina a gra i l'altre 40% a farratge. Les previsions assenyalen que per al 2022 se superaran les 200.000 hectàrees sembrades d’aquest cereal a la Unió Europea.

​

‘Sala 113’ és un programa de podcast fet amb històries reals, insòlites i sorprenents, extretes dels arxius catalans

L’Arxiu del Port de Tarragona i un document conservat en aquest centre són els protagonistes del segon capítol del podcast titulat El submarí fantasma

Els capítols es publicaran a les plataformes d’iTunes, Ivook i Spotify del canal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Demà divendres 8 de juliol es farà públic un nou capítol del podcast ‘Sala 113. Històries Arxivades’ titulat: El submarí fantasma que narra una història singular esdevinguda en el marc de la Primera Guerra Mundial a la costa tarragonina. Un episodi que va donar a conèixer l’historiador i col·laborador de l’Arxiu del Port de Tarragona, Josep Maria Castellví Viladegut.

La qüestió és que a les acaballes de 1915, en plena Primera Guerra Mundial, quatre mesos abans de la vinguda del primer submergible alemany en aigües tarragonines, un vaixell francès, visitant esporàdic del Port de Tarragona, el Loukkos, va embarrancar a les goles de l'Ebre i el seu capità va convertir una fatal distracció de pilotatge de la nau en l'atac d'un submarí enemic que no va existir mai, i va eludir així la seva responsabilitat en l'accident.

Es pot escoltar El submarí fantasma de la ‘Sala 113’ a partir demà a: https://tuit.cat/dzu48

Projecte de patrimoni cultural

El pòdcast ‘Sala 113. Històries Arxivades’ és un projecte impulsat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya amb la producció d’Arkham Studio i la col·laboració de la Xarxa de Comunicació Local. El programa està format per deu capítols que es basen en fets reals, insòlits i desconeguts, que han succeït al nostre país al llarg dels anys. La publicació de cada un dels capítols es fa alhora des dels perfils del Departament de Cultura a les plataformes d’iTunes, Ivook i Spotify, tots els divendres des del 4 de juliol al 2 de setembre.

L’objectiu de la proposta és donar a conèixer la riquesa del patrimoni documental de Catalunya, explicant històries sorprenents i estranyes a partir de la documentació custodiada en els arxius del territori (un total de 377), alhora que augmentar la creació de continguts culturals en català en aquestes noves plataformes de difusió.

Els capítols de ‘Sala 113. Històries Arxivades’ només són una mostra de totes aquelles històries que es poden cercar i trobar consultant els arxius catalans, els quals són plens de sales amb quilòmetres de prestatgeries plenes de documents, però n’hi ha una que és molt especial: la Sala 113.En aquesta estança hi treballa L’Arxiver, un personatge interpretat i locutat per l’actor Lluís Soler que fa la introducció de cadascun dels capítols. Una veu que ens transporta cap a l’interior de l’arxiu per descobrir-nos els documents i conèixer les històries escrites en ells. Històries d’assassinats, bruixeria, pirates, guerres, catàstrofes, tragèdies o llegendes que, potser, no haurien d’haver passat mai, però que són fets reals recollits en documents originals.

Just en acabar la narració de la història, torna a aparèixer L’Arxiver per fer referència als arxius, i el capítol conclou amb la secció anomenada L’arxiu adjunt. És en aquesta part on diverses persones del món de la comunicació són entrevistades i fan recomanacions arran d’allò que els ha suggerit la història explicada: un llibre, un web, una pel·lícula, un videojoc, una obra de teatre, un assaig, una poesia o fins i tot un joc de taula.

A més a més de les publicacions dels podcasts a les diferents plataformes, s’ha creat un espai web on es pot consultar el document original en línia gràcies al cercador de documentació dels arxius de Catalunya, Arxius en Línia. Cada capítol hi té el seu espai amb el registre sonor del podcast acompanyat del text locutat, les imatges que ho il·lustren i l’arxiu que vetlla per la conservació del document original.

Els 10 arxius participants en el programa de podcast ‘Sala 113. Històries arxivades’ són: l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental – Arxiu Històric de Terrassa, l’Arxiu del Port de Tarragona, l’Arxiu Municipal de Roses, l’Arxiu Municipal de Barcelona, l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Comarcal Alt Camp, el Servei d'Arxiu Municipal de Palamós, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà i l’Arxiu Central Administratiu del Departament de la Presidència.

La visita ha servit per unir els llaços entre ambdues administracions que compten amb objectius logístics comuns

El Port Tarragona és la porta d’entrada i de sortida de moltes mercaderies amb l’Aragó com a origen i destí

La Consellera d’Economia, Planificació i Treball del Govern d’Aragó, y presidenta d’Aragón Plataforma Logística (APL), Marta Gastón Menal, ha visitat avui el Port de Tarragona. Gastón ha estat rebuda pel president del Port, Josep M Cruset; el director general de l’APT, Ramón IGnacio García; i altres membres directius del Port. Els motius de la visita han estat: presentar el nou director-gerent d’Aragón Plataforma Logística (APL), Pedro Sas, nomenat al passat mes de febrer; conèixer de primera mà els projectes de futur del Port de Tarragona i explorar els àmbits de cooperació entre el Port i l’Aragó. A més a més, d'estar acompanyada per Pedro Sas, la consellera ha realitzat la visita amb Jaime Escobar, director d’Estratègia i Desenvolupament Intermodal.

El president del Port ha aprofitat la trobada per compartir amb la consellera els projectes estratègics del Port de Tarragona Horitzó 2023, un any en el que conflueixen en el temps la posada en funcionament d’infraestructures clau per al creixement del Port de Tarragona. Cruset ha destacat “el salt endavant que suposarà la posada en marxa de les dues connexions terrestres que uniran, encara més, el Port amb el seu hinterland, a l’interior de la vall de l’Ebre”.

Per la seva part, la consellera Marta Gastón, ha explicat que la visita ha permès conèixer “tot el potencial” del POrt i reforçar la col·laboració, “permitent a ambdues parts guanyar en competitivitat”. Gastón també ha explicat que ““l'objectiu d'aquesta col·laboració entre APL i el Port de Tarragona és impulsar noves aliances” i que “s'estan estudiant projectes conjunts per impulsar la logística a diferents localitzacions d’Aragó, com Zuera i Casp, per optimitzar el transport de cereals des del port utilitzant el tren en comptes de l'habitual per carretera”.

Millors comunicacions amb l’hinterland

L’any 2023 entraran en funcionament dues comunicacions de vital importància per a Tarragona: el Corredor ferroviari del Mediterrani que convertirà el Port en el node logístic amb connexió amb ample de via internacional més al Sud d’Europa; i l’entrada en funcionament del Túnel de Lilla, que reduirà notablement el temps del trajecte per carretera entre el Port i els clients del seu hinterland (16 minuts menys entre Tarragona i Lleida i Aragó, per exemple).

Al mateix temps, el Port de Tarragona preveu que en el 2023 entrin en una fase decisiva la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i l’ampliació i millora de la terminal Intermodal de la Boella de la mà de CTC-Combi Terminal Catalonia (joint venture liderada per BASF). Per aquesta raó, Cruset creu que “En 2 anys, aquestes infraestructures posaran les bases per situar el Port entre els més competitius de la Mediterrània”.

Aragón Plataforma Logística

Aragó aposta per l'impuls de la logística com a motor d'altres sectors econòmics que permetin continuar diversificant la seva economia. El Govern de l'Aragó treballa de forma fluida, a través d’Aragón Plataforma Logística, per continuar millorant la intermodalitat i el transport de mercaderies, especialment de granels alimentaris, però també per potenciar nous sectors estratègics com el químic o els hidrocarburs, aprofitant l'especialització del Port de Tarragona.

L’organisme Aragón Plataforma Logística representa l'oferta global en matèria logística -infraestructures, formació, investigació i serveis- que des d'aquesta regió espanyola es posa a disposició de totes aquelles persones, empreses i institucions interessades a fer els seus negocis més competitius.

Algunes de les entitats representades en aquest compromís de comunitat liderat pel Govern d'Aragó són les Plataformes Logístiques de Saragossa, Osca, Terol, Fraga, Monsó, Terminal Marítima de Saragossa, aeroports de Saragossa i Terol, Mercazaragoza, Aragón Exterior, la fundació Zaragoza Logistics Center, centres tecnològics d'Aragó, el clúster de logística innovadora d'Aragó, etc .

El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep M Cruset, ha explicat els projectes de futur com a motor econòmic del territori

PIMEC, la patronal de les micro, petites i mitjanes empreses i autònoms de Catalunya, ha visitat avui el Port de Tarragona. La trobada ha comptat amb la presència del president de PIMEC, Antoni Cañete i el president de PIMEC Tarragona, Jordi Ciuraneta, juntament amb la resta de representants de la patronal. Els representants empresarials s’han trobat amb el president del Port de Tarragona, Josep M Cruset, i responsables de l'Autoritat Portuària. La trobada ha servit per presentar els projectes estratègics del Port i avaluar el seu impacte positiu en el creixement del teixit econòmic i empresarial del territori.

La visita ha començat amb una reunió entre ambdós organismes que ha servit per a explicar l'execució de les inversions que el Port està desenvolupant sota el lema “Horitzó 2023” amb l'objectiu de créixer, augmentar tràfics i incrementar la seva competitivitat. El president de Port Tarragona, Josep M Cruset ha explicat que “l'entrada en funcionament del Corredor del Mediterrani convertirà el Port en el punt més al sud de la península ibèrica amb connexió amb Europa en ample de via internacional”.

En paral·lel -ha explicat Cruset- la posada en marxa del túnel de Lilla de la A-27 millorarà la connexió terrestre, en temps i en eficiència, amb el hinterland del Port.

El president Cañete ha agraït la rebuda i les bones relacions de l’APT amb els representants dels empresaris. El president de PIMEC ha lloat l’enfocament estratègic del Port de Tarragona i el potencial que els ports tenen per atraure inversions logístiques i industrials al nostre país. També ha comentat “la necessitat que els representants del teixit empresarial siguin presents en els consells d’administració d'infraestructures portuàries i aeroportuàries, com per exemple al Consorci de la Zona Franca de Barcelona”.

Inversions portuàries

L’Autoritat Portuària de Tarragona treballa en les obres de tres grans infraestructures que generaran un creixement dels tràfics portuaris, especialment de mercaderia general, i contribuiran a la recuperació econòmica de la demarcació de Tarragona.

Entre les infraestructures que està desenvolupant el Port Tarragona hi ha la Zona d'Activitats Logístiques, amb una inversió de més de 30 milions d'euros en els pròxims anys, per a urbanitzar un espai portuari de prop d'un milió de metres quadrats preparat per a acollir inversions privades per a la implementació d'activitats logístiques amb alt valor afegit. En paral·lel, el Port està realitzant una inversió 15 milions d'euros per a la construcció d'una nova terminal intermodal a Guadalajara-Marchamalo, a només 60 km de Madrid, i directament connectada amb la terminal intermodal del Port: La Boella. La concessió d'aquesta darrere terminal suposarà una inversió privada de més de 20 milions d'euros (més 5 milions d'inversió pública) per a l'ampliació, modernització i explotació d'aquesta infraestructura, la qual cosa contribuirà al creixement del trànsit de mercaderia general i al transport per ferrocarril.

Visita per mar

L’acte ha acabat amb la visita a les instal·lacions portuàries amb la golondrina Tarragona Blau, on s’ha pogut explicar i veure in situ algunes de les inversions que s’estan duent a terme.

El període d’inscripció estarà obert fins al pròxim 3 d’octubre mitjançant l’enllaç https://forms.gle/KeBDyXx1VzxvPv886

La mostra artística atorgarà fins a cinc premis diferents

Sis finalistes assistiran a la final del pròxim 26 de novembre al Teatret del Serrallo

El Teatret del Serrallo del Port de Tarragona, sota la marca cultural de Moll de Costa, torna a posar en marxa una nova edició de l’exitosa mostra artística PortAutors/es que ofereix noves possibilitats als talents musicals del territori. I ho fa obrint el termini des d’aquest dimarts 5 de juliol fins al 3 d’octubre.

Els autors o autores interessades a participar en aquest festival poden adreçar-se per correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o poden fer la seva inscripció mitjançant el formulari publicat al web portuari https://tuit.cat/zsxj3 fins al pròxim al pròxim 3 d’octubre de 2022, darrer dia per fer la sol·licitud.

Es tracta d’una mostra musical, sota el hasthag #PortAutorses2022, que es consolida, després de l’èxit de les darreres convocatòries amb una gran participació de públic i una bona qualitat musical dels i les artistes que es presenten. La data establerta per a la gran final és el dissabte 26 de novembre es durà a terme la presentació de les 6 persones finalistes triades pel jurat de professionals de la cultura, col·laboradors i col·laboradores de la mostra.

Les bases del concurs es poden consultar a la pàgina oficial del Port de Tarragona a l’enllaç https://tuit.cat/hedTt

Premis

• Premi del Jurat: El ‘Premi del Jurat’ decidirà la persona guanyadora i li oferirà l’oportunitat per participar en sis festivals del territori durant l’any 2022: JaVeus, Altacústic, Santa Tecla, Accents, Espai Jove Kesse i PortAutors-es.

• Premi del Públic: Els finalistes també optaran al ‘Premi del Públic’ i s’escollirà, mitjançant la votació del públic, de forma telemàtica unes setmanes abans de la mostra entre els finalistes que s’organitza per al pròxim 26 de novembre. El Teatret del Serrallo informarà de les dates en què el públic podrà fer les seves votacions. Aquest premi es donarà a conèixer el mateix dia de la final de PortAutors/es i consistirà a dissenyar material d’enregistrament per a la millora de la producció musical de la persona que resulti guanyadora.

• Premi a l’artista local: S’atorgarà a la persona millor classificada entre els/les sis finalistes que sigui de la província de Tarragona. Aquest premi consistirà en la formació en producció musical en un dels espais col·laboradors, Yamaha Music School de Tarragona, un dels patrocinadors de la Mostra PortAutors/es que fidelment es consolida.

• Premi FiM Vila-seca: Una de les darreres incorporacions també ha estat la col·laboració amb la FiM Vila-seca que farà la tria entre un/a dels/les finalistes que participarà en la pròxima edició de la Fira del 2023.

• Premi Port Tarragona: El Port Tarragona que gaudeix d’uns indrets desconeguts per la majoria de la població posa a disposició de la mostra alguns dels seus espais per a l’enregistrament d’un videoclip promocional a càrrec de videògrafs professionals.

Territori i talent

L’objectiu principal de PortAutors/es és descobrir el talent del nostre territori i donar a conèixer el seu potencial artístic. La mostra vol donar a conèixer les creacions que es presenten i dotar a les persones participants d’un marc per acollir el seu treball i ajudar a assolir nous públics. D’altra banda, el concurs ofereix al públic noves propostes i l’opció de descobrir nous i noves artistes.

El jurat està format per professionals de les arts escèniques i de la indústria musical. Aquestes persones seleccionaran sis finalistes i quatre reserves del total de mostres rebudes en la fase d’inscripció. D’aquesta manera, el festival musical dona cabuda a aquells i aquelles artistes que volen fer-se un lloc en el món musical i els i les facilita realitzar concerts i formar part en programacions i entorns de caràcter musical arreu del territori.

Portautors/es s'ha consolidat en el panorama musical del territori com una aposta ferma i compromesa amb el nou talent que posa de manifest la necessitat de creació d’espais culturals de descoberta, amb un gran retorn, no només de participació en la convocatòria sinó també de qualitat. Ho demostra que molts dels i les participants, poc després han assolit objectiu de management dins el panorama musical actual. D’ençà de les quatre edicions, s’ha assolit una gran col·laboració que aglutina la família PortAutors/es amb la fidelitat dels patrocinadors de la mostra: Festivals JaVeus, Altacústic, Accents, a les festes de Santa Tecla i l’Espai Jove Kesse, La Fira de música emergent i familiar de Vila-seca, així com Yamaha Music School i Audiotechnica.

Tota la informació referent a aquesta mostra artística i d’altres activitats organitzades pel Teatret del Serrallo es pot trobar a la web del Port de Tarragona i a les xarxes socials del Teatret, Facebook, Twitter i Instagram @elteatretdelserrallo.

​

De l’1 de juliol al 21 d’agost romandrà oberta al Tinglado 2 del Port de Tarragona

El Tinglado número 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona acull entre l’1 de juliol i el 21 d’agost l’exposició “Premi de Fotoperiodisme Camp de Tarragona”, que reuneix les fotografies presentades a la XXXIV edició (2021) del Premi de Periodisme Mañé i Flaquer.

Javier Sancho, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Josep M. Cruset, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra, i David Oliete, membre de la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, han inaugurat avui aquesta mostra, que aplega les 40 fotografies presentades per un total de 13 fotoperiodistes a la segona convocatòria de la categoria Fotoperiodisme Camp de Tarragona.

Aquesta categoria forma part del Premi de Periodisme Mañé i Flaquer, organitzat per l’Ajuntament de Torredembarra i la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el patrocini de Repsol i la col·laboració del Port de Tarragona. La imatge guanyadora d’aquesta segona edició va ser “L’incendi que s’acosta”, de Xavi Jurio, i les finalistes “Segona Onada”, de Carles Esporrín, i “Trapezi”, de Tjerk van der Meulen.

L’exposició, produïda pel Port de Tarragona, mostra les imatges presentades, totes elles vinculades informativament al Camp de Tarragona i signades pels fotoperiodistes Marc Colilla, Ariadna Escoda, Carles Esporrín, Alícia Fàbregas, Santi Iglesias, Xavi Jurio, Marc Lladó, Anna Lofi, Tjerk van der Meulen, David Oliete, Jordi Jon Pardo, Laia Solanellas i Núria Torres.

A través d’aquest recull d’imatges, l’espectador establirà un vincle visual amb els fets més rellevants ocorreguts a les comarques tarragonines entre l’1 de setembre de 2020 i el 31 d’agost de 2021: els estralls del temporal Filomena, la destrucció del foc a la Conca de Barberà, la convivència entre indústria i turisme, les reivindicacions de la ciutadania, el retorn de l’activitat castellera o les noves rutines sorgides de la pandèmia, entre d’altres.

Després de fer estada a Tarragona, la mostra s’instal·larà a Torredembarra i està previst que itineri a d’altres municipis del territori.

El Serrallo acollirà actuacions musicals dels principals grups d’havaneres cada nit dels dissabtes del mes de juliol i hi haurà novetats en el festival

Un any més arriba al barri del Serrallo el festival ‘Havaneres del Port de Tarragona’, que aquest estiu de 2022 celebra la seva trentena edició amb un cartell musical ple de qualitat i algunes novetats que el Port de Tarragona ha programat amb la voluntat de contribuir a difondre la cultura popular catalana i la tradició marinera entre la ciutadania. El certamen, com és tradició, omplirà d’havaneres la pèrgola del Serrallo les nits de tots els dissabtes de juliol a partir de les 22 hores, essent la primera actuació el dissabte 2 de juliol i l’última el dissabte 30 de juliol. Aquest estiu, en total s’han programat cinc cantades d’havaneres, com sempre amb entrada gratuïta i amb un aforament màxim de 500 persones per sessió.

XATÓ (2 de juliol)

Format per Joan Parellada (tenor ), Josep Vila, (acordió ), Jordi González (baríton i director musical ) i Ramon Sol ( veu baixa i guitarra ), és un grup de quatre amics als qui bàsicament, i per damunt de tot, els uneix la passió per la música i pel cant de taverna. Xató neix a Vilafranca del Penedès la primavera de l'any 2000.

Sense ser professionals del gènere, al llarg de la seva trajectòria han anat desenvolupant un estil propi amb unes veus i una sonoritat característiques i diferenciades d'altres grups, sense deixar de beure, però de les principals fonts del món de l'havanera. Xató ha tingut sempre com a prioritat la tasca de cultivar i difondre aquest gènere amb el rigor i la qualitat que es mereixen totes les tradicions.

Actualment, el grup disposa d'un extens i variat repertori d'havaneres, valsos, balades, boleros i sardanes, i avui dia ha enregistrat i editat cinc treballs en format CD: el primer, l'estiu de 2001 (Xató i Rom); el segon, l'estiu de 2004 (Més Xató); el tercer, l'estiu de 2008 (Lluna, foc i rom); el quart, a l’estiu de 2016 (Al to que toca ) i el cinquè, a l’estiu de 2020 (Un mar de vinyes).

SONS DEL MAR (9 de juliol)

És un grup que va néixer a Reus amb la il·lusió de compartir, des del Baix Camp, un gènere molt especial dins de la música popular: les havaneres. Els integrants del grup actualment són la Rosa i el Gerard a les veus i el Roberto amb la guitarra i el Joan amb l'acordió. Quatre músics enamorats de les havaneres i de la màgia que les envolta. Sons de Mar ofereix un espectacle de cultura musical popular, marinant les més conegudes havaneres i cançons d'anada i tornada amb nous ritmes i noves cançons.

Les seves cantades tenen el sabor d'abans: fetes a mà, amb música i veu en directe. Han actuat a més de 90 poblacions del nostre territori i han protagonitzat més de 260 cantades. L’any 2021 van ser convidats a la cantada “Barcelona cara al mar”, on van compartir escenari amb tres dels grups més mediàtics del món de les havaneres. Aquest mateix any 2021, el seu acordionista Joan Martínez va ser guanyador el 2021 d’un premi al concurs de composició d’havaneres de Catalunya “Josep Bastons” i el grup va ser convidat a presentar-la al Festival d’Havaneres de Sant Pol de Mar.

LES ANXOVETES (16 de juliol)

Les Anxovetes, el grup d’havaneres en femení, ja no només duen a terme les cantades d’havaneres estivals sinó que ara, a més, ens presenten un nou espectacle més íntim i recollit, de caràcter genuïnament mediterrani, compost majoritàriament per temes propis creats i cantats en clau de dona. El grup gironí pren el gènere tradicional de l’havanera com a punt de partida per anar molt més enllà, i fins i tot allunyar-se’n, oferint un espectacle que reforça, revisa i amplia el repertori de cançons marineres i combina cançons pròpies i inèdites amb cançons populars de tota la vida, totes elles lligades amb un fil conductor que explica històries de la mar amb veu de dona. Amb influències que beuen del pop, el rock, el bolero, el joropo i, per descomptat, de l’havanera, (d)ones compta amb arranjaments que parteixen dels sabors de casa nostra, però que s’obren a les essències de diferents racons del món. (d)ones no només és un espectacle en directe, sinó que també s’ha materialitzat en un disc compost per les deu cançons pròpies que els diferents membres del grup han creat, sota l’assessorament musical del productor Joan Díaz.

NEUS MAR (23 de juliol)

Neus Mar s’inicia en el món de l’havanera de la mà de Càstor Pérez, amb el qual va crear l’espectacle “L’essència de l’havanera”, i que juntament amb el percussionista Enric Canada van estrenar el setembre de 2008 a l’ermita de Sant Sebastià com a concert cloenda del Cicle d’Estiu de Joventuts Musicals de Palafrugell.

Aquest espectacle, del qual es va enregistrar un CD l’any 2009, és un recull d’havaneres cubanes del s. XIX fins a la Vieja Trova, moltes d’elles pensades per ser cantades per una veu de dona.

L’any 2009 Neus Mar dirigeix, juntament amb el Bloc Havanerus, la Cantada d’Havaneres per a la Marató. Neus Mar, ja en solitari, enregistra l’any 2011 un nou treball discogràfic dedicat a l’obra del compositor Josep Bastons. El músic Joan Nito Figueras hi versiona algunes de les seves composicions més conegudes amb tocs de jazz.

ELS CREMATS (30 de juliol)

Banda formada el 1996 al voltant de la música popular del cant de taverna i de les havaneres, amb seu a Palafrugell i Calella de Palafrugell, que ha trencat molts tòpics sobre el tractament del gènere.

Els Cremats es caracteritzen per la constant recerca de nous registres i la immersió en diferents músiques i gèneres, sobretot d’arrel popular. Una formació amb un llarg i consolidat bagatge, considerats per molts els “enfants terribles” de l’havanera per la seva voluntat d’innovació i de fusió amb altres gèneres com la rumba, el son cubà, el pop, el bolero o la cúmbia.

Són referents en els principals escenaris del món de l’havanera, però amb tres ingredients bàsics: la qualitat musical i vocal, el dinamisme del seu espectacle i la sensació que no són una proposta més d’havaneres, sinó una proposta amb personalitat. Les seves actuacions provoquen sorpresa i entusiasme.

‘CONEIX L’HAVANERA DES DEL MAR’, NOVETAT PELS 30 ANYS

Aquest estiu el Port de Tarragona ha volgut introduir algunes novetats amb motiu de la celebració del 30è aniversari del festival d’havaneres. La primera és la posada en marxa ‘CONEIX L’HAVANERA DES DEL MAR’, activitat paral·lela a les cantades dels dissabtes que permetrà apropar-se a l’origen i la història de les havaneres des del mar.

Els dijous 14, 21 i 28 de juliol, a les 19 hores, fins a un màxim de 30 persones podran pujar a la barca de la golondrina al Serrallo i, un cop a bord, de la mà del personatge en Quimet el Romesquet -músic i cantant d’havaneres-, coneixeran com ha evolucionat el gènere, quines històries s’amaguen en les seves lletres o quins són els seus principals instruments, entre altres curiositats.

La segona novetat és l’estrena d’un decorat especial i innovador sobre l’escenari instal·lat a la pèrgola del Serrallo, on actuaran els diferents grups cada nit dels dissabtes de juliol a partir de les 22 hores.

Les invitacions estaran disponibles a partir del dia 1 de juliol a les 12:00h a través de la plataforma ENTRADIUM.

Presentació a premsa 'Les havaneres del Port'