El present treball tracta exclusivament sobre les obres al Port de Tarragona durant la postguerra, tema que a priori no sembla tan atractiu com altres, però que és increïblement indicatiu per mesurar l’estat en què es trobava la institució portuària. L’època de la postguerra és un període cronològic menys estudiat del que sembla; s’hi passa molt de puntetes. Tampoc hi ajuda gaire que fos un període poc prolífic quant a construccions. Des del 1939, el règim dictatorial estava més pendent de reprimir que de construir, o sigui que és normal que els estudis hagin deixat aquest aspecte més de banda. Ara bé, l’activitat al Port va ser frenètica. Les reconstruccions, que duraren prop d’un lustre, es van dur a terme de manera immediata. Els bombardejos no foren els únics causants de les destrosses, encara que les seves repercussions foren les més devastadores. Pel que fa a la resta d’obres projectades, malgrat que en algunes de les més transcendentals no es van complir els terminis d’execució, val a dir que es va fer una feina immensa.