El cru de petroli assoleix el màxim històric amb 9,96 milions de tones i ja representa el 31,5% del moviment de mercaderies

Els cereals i les seves farines registren el seu segon millor any, amb 5,67 milions de tones

Els productes químics experimenten un creixement del 80,7% i marquen un nou màxim històric amb 3,54 milions de tones

El carbó deixa de ser un dels 10 principals tràfics de Port Tarragona i creix amb força el mineral de ferro, el seu més probable substitut

L’Autoritat Portuària de Tarragona obté uns ingressos de 60,75 milions d’euros, una xifra que evidencia la seva gran fortalesa financera i que marca un punt de partida per a un nou període d’inversions

Port Tarragona tanca 2024 amb un moviment de 32,33 milions de mercaderies. Els bons resultats en els seus tràfics estructurals, com són el cru de petroli, que registra màxim històric, i els cereals, que assoleixen el seu segon millor any, així com el creixement de més del 80% dels productes químics, consoliden uns volums per sobre dels 31 milions de tones i permeten que 2024 entri al rànquing dels deu millors anys pel que fa als tràfics del port tarragoní. Les dades refermen Tarragona com el sisè port, per volum de mercaderies mogudes, del conjunt del sistema estatal. 

Pel que fa als resultats econòmics, Port Tarragona assoleix uns ingressos de 60,75 milions d’euros, cosa que suposa un retorn a la normalitat després d’un exercici excepcional, el de 2023, marcat pel rècord en tràfic de cereals. L'APT mostra una gran fortalesa financera marcada per xifres molt solvents en tresoreria, cash flow i fons de maniobra, i per la reducció del deute en un 11,1%. 2024 marca un sòlid punt de partida per a un cicle inversor de 309 milions d'euros en els pròxims 5 anys, en el qual es duran a terme actuacions com la segona fase del moll de Balears o la construcció del contradic de Ponent i els molls adjacents.

El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà, creu que “les xifres que presenta el Port de Tarragona són les pròpies d’una empresa sòlida i ben gestionada i preparada per fer front als importants reptes de futur”. “Els resultats del Port representen la base de partida per impulsar els projectes estratègics de l’APT que han de convertir el Port de Tarragona en un dels hubs logístics més competitius i sostenibles del Mediterrani”. Per a Castellà, “el Port de Tarragona ha d’aprofitar les oportunitats de reindustrialització que representa la ZAL i de competitivitat logística que suposa tenir i gestionar Terminals Intermodals com la Boella i Guadalajara-Marchamalo".

Bon comportament dels tràfics estructurals

Després d’un any amb tràfics de rècord, especialment en el cas dels cereals i com a conseqüència directa de la situació excepcional de sequera a la península, Port Tarragona recupera la normalitat el 2024 registrant un tràfic total de mercaderies, incloent-hi marítimes i terrestres, de 32,33 Mt (-2,5%, respecte al 2023). Aquest resultat respon bàsicament del bon comportament dels tràfics tradicionals del Port, especialment els líquids a doll, però també els sòlids a lloure, especialment els agroalimentaris, que també assoleixen xifres destacables.

Líquids a doll

Els líquids a doll es mantenen, un any més, com el grup amb més moviment de mercaderies, sumant un total de 20.758.412 tones, cosa que suposa un augment del 0,9% respecte a 2023. El creixement experimentat pel cru de petroli i pels productes químics, que en ambdós casos registren rècords històrics, impulsen els líquids a doll i els consoliden per sobre dels 20 milions de tones.

En el cas del cru de petroli, es bat el màxim històric aconseguit el 2023, que va ser de 9,79 Mt, i el 2024 se superen els 9,96 Mt (+1,8%). Aquestes xifres refermen el posicionament del cru com la mercaderia amb més moviment a Port Tarragona, representant el 31,5% del total de tràfics del port.

És també destacable el creixement dels productes químics, que passen d’1,95 Mt el 2023 a 3,54 Mt, (+ 80,7%). La xifra suposa un nou rècord històric en el moviment de químics, que supera el màxim anterior de 2,37 Mt, registrat el 2007. Amb aquestes dades, els productes químics se situen el 2024 com la tercera mercaderia amb més moviment al recinte portuari tarragoní, englobant un 11,2% del tràfic total. 

Encara dins dels líquids a doll, han experimentat creixements el gasoil, amb 1,5 Mt (+ 5,3%) i la benzina i el querosè que gairebé multipliquen per nou el seu moviment, passant de les 139.242 tones de 2023 a les 972.806 tones l’any passat (+598,6%).

Sòlids a lloure

Per la seva banda, els sòlids a lloure, el segon gran grup en volum de mercaderies a Port Tarragona, va sumar un total de 9.226.938 tones (- 9,3%). L’estabilització del tràfic de cereals, després de les xifres rècord de 2023 derivades del context de sequera extrema i amb una producció a Espanya molt per sota de l’habitual, i el descens del carbó expliquen la lleugera disminució que ha experimentat aquest grup.

Els cereals i les seves farines es mantenen com el segon tràfic de Port Tarragona, sumant 5,67 Mt, superant les dades del 2022 de 4,25 Mt i els 4,21 Mt del 2019. Aquesta xifra fa que 2024 sigui el segon millor any de la sèrie històrica, només per darrere del 2023. Els cereals representen el 17,9% del total de mercaderies que es mouen pels molls tarragonins. 

El blat és el principal cereal que s’ha gestionat (2,85 Mt), sumant prop del 50,2% de les tones manipulades dins d’aquest tipus de mercaderia. El segon cereal amb més presència és el moresc amb un total de 2,48 Mt, cosa que suposa un 43,7% dels cereals. Pel que fa a la seva procedència, Ucraïna es manté com el principal país d’origen. De fet, el 70,5% dels cereals que arriben a Port Tarragona ho fan des d’aquest país, cosa que comporta un creixement del 46%, respecte al 2023. El segueixen Romania (7,2%) i EUA (5,6%).

El carbó i el coc de petroli experimenten una reducció del 44,7% el 2024 (747 mil tones), que se sumen a la disminució del 53,6% registrada el 2023 i queda fora dels 10 principals grups de mercaderies del Port. Aquest descens és fruit del tancament progressiu de les centrals tèrmiques i la substitució per opcions amb menys impacte ambiental. Port Tarragona fa temps que treballa per a compensar la progressiva disminució d’aquest tràfic. Mostra d’això és el canvi de tendència registrat en el tràfic d’agroalimentaris, que han esdevingut el segon grup, i l’arribada de noves mercaderies.

Un d’aquests nous tràfics que està substituint el carbó és el mineral de ferro. A l’agost de 2024, es va estrenar una línia regular per al transport d’aquesta mercaderia provinent del Brasil, que ha sumat un total de 660 mil tones. Cal destacar que Port Tarragona ha esdevingut hub per a la distribució d’aquest material a altres ports de la Mediterrània, cosa que permetrà l’arribada anual de més d’un milió de tones d’aquest producte.

Càrrega general

La càrrega general disminueix un 2,4% a causa del rescat de la concessió de la terminal pública de contenidors a l’empresa DP World, que va deixar d’operar a l’agost de 2023. Malgrat el rescat, l’espai que ocupa la terminal té plena ocupació, arran de diverses autoritzacions a altres empreses concessionàries que estan utilitzant aquesta superfície, principalment per a dur-hi a terme logística de vehicles d’importació.

La càrrega general no conteneritzada va experimentar un creixement del 6,7%, fins als 1,55 Mt. Aquest increment s’explica pels bons resultats en el moviment de productes siderúrgics, pasta de paper i vehicles; tots tres tràfics sorgits arran de l’estratègia de diversificació de Port Tarragona.

Els productes siderúrgics van tancar l’exercici amb 704 mil tones (+3,2%), cosa que fa de 2024 el segon millor any per aquest tràfic, només per darrere de les 815 mil tones registrades el 2021. Pel que fa al paper i pasta, es van superar les 367 mil tones, aconseguint un creixement del 17,5% si es compara amb els resultats de l’any anterior. 

En el cas dels vehicles, continua la tendència a l’alça d’aquest tràfic que en els darrers anys ha experimentat un creixement continu, després del retrocés derivat de la pandèmia. Així doncs, el moviment de vehicles va créixer un 1,3%, arribant a les 221.514 unitats. Cal destacar que l’any passat Port Tarragona va aconseguir la primera posició entre tots els ports de l’Estat dedicats al tràfic de vehicles acabats en el rànquing sobre la qualitat del servei de la logística maritimoportuària d’ANFAC (Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions). L’associació va valorar amb un 4,5 sobre 5 els serveis prestats al port tarragoní, que es va convertir, per primer cop, en líder de la classificació.

Rècord de creuers

La temporada de creuers 2024 al Port de Tarragona tancava amb un rècord històric de 136.850 passatgers i 63 escales, superant els registres del 2019 –fins ara les més altes en nombre de passatgers- i consolidant-se com una destinació clau del Mediterrani. Aquestes xifres suposen un creixement del 19% respecte a la temporada anterior.

El nombre d'escales també va créixer, amb 63 escales realitzades per diverses navilieres internacionals, en comparació amb les 57 escales del 2023. Aquest resultat es deu, en part, a la consolidació de Tarragona com a port base de la companyia MSC Cruceros, que va operar amb 28 escales els divendres entre abril i octubre.

Resultats econòmics

Els ingressos de l’Autoritat Portuària de Tarragona han superat els 60,75 milions d’euros i els 6,64 milions d’euros de beneficis abans d’impostos. Aquestes xifres suposen un retorn a la normalitat, després de dos exercicis marcats per uns resultats excepcionals derivats del rècord en tràfic de cereals. Cal destacar la fortalesa financera de l’APT, marcada per xifres molt solvents en tresoreria i fons de maniobra i amb un cash flow (27,21 MEUR), així com per la reducció del deute en un 11,1%, passant dels 36 milions d’euros del 2023 als 32 milions, l’any passat. Amb aquestes xifres, 2024 marca un sòlid punt de partida per a un cicle inversor de 309 milions d'euros en els pròxims 5 anys.

Projectes estratègics

Port Tarragona està impulsant nombrosos projectes estratègics que li permetran assegurar el seu creixement i competitivitat futura. Iniciatives com la Zona d’Activitats Logístiques o la Port Tarragona Terminal Guadalajara – Marchamalo es troben ja en la seva recta final. En el cas de la ZAL, el passat 2024 va quedar finalitzada l’obra del pas inferior a l’autovia C-31b, entre Tarragona i Salou, que va suposar una inversió de més de 5,25 milions d’euros i que va comptar amb finançament per part del Fondo Financiero de Accesibilidad Terrestre Portuaria (FFATP) de Puertos del Estado. Enguany començarà la construcció d’una nova rotonda, situada en aquesta mateixa autovia, a l’alçada de l’empresa DOW, que permetrà un segon accés. Aquest projecte està licitat per la Generalitat, ja que és l’organisme que té competència sobre aquesta carretera, però sostingut econòmicament per l’APT.

Pel que fa a la terminal de Guadalajara-Marchamalo, actualment s’estan duent a terme treballs en la futura plataforma de contenidors i maniobres, muntatge de via, construcció de murs, senyalització i seguretat ferroviària. La construcció de la futura terminal ha rebut prop de 14,27 milions d’euros dels fons MRR / Next Generation i també ha obtingut finançament del FFATP. Es preveu que els treballs quedin enllestits l’estiu d’aquest 2025.

D’altres projectes, s’estan redactant o tramitant. Aquest és el cas de la segona fase del moll de Balears. L’ampliació del moll, perquè pugui acollir operatives vinculades a la construcció i logística d’eòlica marina flotant, es troba en procés de redacció de projecte. El futur contradic de Ponent, per la seva part, es troba en tramitació ambiental. Quan sigui una realitat, aquesta infraestructura no només augmentarà la seguretat del Port, sinó que permetrà la construcció de molls adossats que permetran l’atracció de nous tràfics vinculats a la transició energètica. 

Així mateix, l’APT està fent una aposta inversora ferma per a avançar en la seva descarbonització. Un exemple clar d’això són els 50 milions d’euros que es destinaran, fins al 2028, per a l’electrificació dels molls de Balears, Andalusia i Cantàbria. També és destacable l’impuls a les instal·lacions fotovoltaiques, que tenen com a fita no només reduir les emissions derivades dels consums elèctrics, sinó aconseguir una major autosuficiència energètica. El 2024 es van col·locar instal·lacions fotovoltaiques a la coberta del Refugi 1 -una actuació que va rebre ajuts del fons FEDER 4- i als edificis de la Policia Portuària. Ara, s’estan fent els projectes de les instal·lacions fotovoltaiques per a les cobertes dels Tinglados 1, 2, 3 i 4 (320 kWh) i de l’Edifici d’Entitats del Moll de Costa (15kWh).

A tots aquests projectes, cal sumar-hi d’altres de caràcter patrimonial, urbanístic i mediambiental. Un d’ells és la recuperació de la Torre de Virgili, que s’inaugurarà aquesta primavera. Ha suposat una inversió de prop de 500.000 euros i ha comptat amb finançament del programa ‘2% cultural’ del Ministeri de Cultura. Altres accions engegades el 2024 són la construcció del Parc del Port o l’inici dels treballs de restauració dels Prats d’Albinyana.