Motor diésel, de baixa velocitat a dos temps i 1120 ph -cavalls de potència-. De 7 pistons en línia, essent un de reserva.

Extret del vaixell mercant anomenat Dragonera que va ser construït per les drassanes Juliana Constructora Gijonesa S.A. l’any 1960. A començaments dels anys noranta, a causa del seu mal estat es va acordar cedir-lo a la Societat d’Exploracions Submarines per enfonsar-lo a prop de l’escullera del dic, integrant-lo al Parc Subaquàtic. Anteriorment, se li havia extret aquest motor que va ser cedit a l’Escola Taller de Tarragona per tal de ser utilitzat, educativament, al mòdul de motors.

El 18 de març de l’any 1994 van començar els treballs d’extracció, neteja, reparació de peces i preparació per a la seva musealització i exposició. Es va adaptar una corona al voltant del motor que, amb la força d’un motoreductor, permetés posar en moviment lent de tot el conjunt de cigonyal, bieles i pistonts proveït d’un sistema tancat de greixatge. La bancada de ferro aixeca 50 cm el motor del terra per facilitar la seva observació i una escala, posterior, permet accedir als visitants a la part superior i veure’n els cilindres, gràcies a les cúpules de metacril·lat incorporades.

Des de l’any 2000 forma part de l’exposició permanent del Museu del Port de Tarragona.

Exposat a: Escola Taller 1992-1995 Refugi 1, del 27 de maig al 27 d’agost de 1995

- Any 1960

- Ferro de fundició, coure

- Constructor: empresa Nacional Elcano, València. Marca Smith & Bolne

- Dimensions 3,35 x 5,25 x 1,8 metres€ per alumne |

Preparat per navegar a vela i a rem, es va construir amb escues per poder avarar a la platja de Calafell on es feia a la mar el seu antic propietari, l'escriptor Carles Barral. Construït ex professo segons les indicacions de l'escriptor al mestre d'aixa, Sebastià Roch, ha estat sempre un bastiment d'esbarjo encara que tingués l'aparença d'una embarcació de pesca. Com deia Barral en diferents articles de premsa li agradava cabotejar a l'hivern així navegava sol. El nom de l’embarcació li ve del pseudònim que utilitzava el pare Barral en els seus escrits. Els colors que llueix estan inspirats en els vaixells clàssics grecs, així com els ulls representats en els rems.

El llibre Catalunya des del mar va ser inspirat i escrit en aquesta embarcació.

Després de la mort de l’escriptor ( 1989 ), el bastiment va romandre a la platja de Calafell fins que el Port de Tarragona el va adquirir i, posteriorment, el va restaurar per emprar-lo en regates de vela llatina i salvaguardar-lo com a patrimoni marítim històric amb intenció d'incorporar-lo al fons del futur Museu del Port de Tarragona, inaugurat l’any 2000 i on, actualment, està exposat.

- Any 1956

- De fusta i construït en drassana tradicional

- Mestre d’aixa: Sebastià Roch Carles ( Drassanes Roch de Tarragona )

- Eslora 6,15 m. Mànega 2,44 m Puntal 0,75 m