L’Autoritat Portuària actuarà com a pal de paller de la descarbonització del port i del territori

L’entitat portuària reuneix la comunitat portuària per accelerar els projectes sostenibles

El president Saül Garreta afirma que la col·laboració publicoprivada és la clau per a un Port descarbonitzat, més sostenible i competitiu

L’objectiu del Port és ser autosuficient produint energies renovables

L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) ha reunit més de 50 persones d’empreses de la comunitat portuària en una “Jornada de treball per la descarbonització i transició energètica del Port de Tarragona” per explicar l’estratègia de l’entitat portuària per reduir les emissions de les seves activitats i per afrontar els reptes per a la transició energètica. Durant la trobada, el president de l’APT, Saül Garreta, ha fet una crida per la cooperació publicoprivada per assolir l’objectiu de descarbonització del Port de Tarragona per ser més competitius en el futur pròxim.

L'obertura de la jornada ha anat a càrrec de Saül Garreta, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Garreta ha explicat el rol i els objectius dels ports en la descarbonització de la cadena logística i en l’economia que recull el Marco Estratégico de Puertos del Estado.

Per al president del Port, “hi ha una emergència climàtica que ens reclama actuar ja”. Per això, ha explicat, ens cal ser més eficients, més sostenibles i més circulars, ja que els recursos són finits i ja no podem seguir treien del rebost perquè hem exhaurit els recursos del nostre planeta”. “I d’aquesta estratègia de lluita contra el canvi climàtic, en depèn el futur del pol químic més important del sud d’Europa, el Port i la competitivitat de les nostres empreses”, ha explicat.

Per a Garreta, “tenim la responsabilitat de ser el pal de paller i el tractor d’aquesta estratègia de descarbonització, des de la col·laboració i des del treball en comú, però en aquest context res no tindria sentit si no som la corretja de transmissió perquè la comunitat portuària s’apunti”. També ha afirmat “quan tothom es posa a treballar de manera conjunta es pot accelerar el camí per assolir els objectius del FIT FOR 55 reducció d’emissions per a 2030”.

Per al president del Port, “la pressió serà cada cop més gran, però aviat passarem dels ajuts a les taxes, per això les empreses que no hagin fet els deures seran menys competitives. I, així doncs, el Port es presenta com a impulsor del procés de descarbonització, amb una proposta perquè vagi el més ràpid possible i que cada inversió de l’APT tingui un efecte multiplicador per accelerar el canvi, com per exemple, la creació de sinergies amb l’establiment de la seu de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya al Port compartint espai amb l’economia blava i l’emprenedoria”.

Joan Basora, director de Desenvolupament Corporatiu i Sostenibilitat de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha estat l’encarregat d’explicar les línies estratègiques de la descarbonització i transició energètica del Port de Tarragona. I ha destacat que “el contacte amb les empreses ens permet afirmar que la comunitat portuària comparteix el compromís i els objectius de descarbonització per crear tendència i un canvi substancial”.

Cooperació publicoprivada

Cristina Miret, responsable de Medi Ambient de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha estat l’encarregada d’explicar la darrera actualització del Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030 i convenis de Bones Pràctiques del Port de Tarragona. Un pla que agrupa en tres eixos estratègics més de 80 accions per assolir un port sostenible el 2030 i que, per primera vegada, afegeix accions d’empreses de la comunitat portuària a les que ja estava implementant l’APT. El Pla de Sostenibilitat del Port, adoptat el juliol de 2020, conté 28 objectius, dels quals ja es pot dir que 6 s’han assolit completament i 11 ho estan per sobre de 50%.

Miret ha explicat que si tenim en compte la petjada de carboni del Port, la major part és atribuïble als combustibles fòssils i a l’energia elèctrica i, en part, també a la gestió dels residus, i per tant “són els camps on s’ha d’actuar”. Per això, l’APT ha dissenyat un Pla d’Acció ambiciós a tres anys (2023-2025) amb 11 objectius de gran abast; entre ells, aconseguir l’autosuficiència energètica, la descarbonització de l’activitat portuària (electrificació de molls i ús de combustibles alternatius) i la recuperació de l’ecosistema marí i la restauració d’espais naturals protegits.

En una segona part de la seva exposició, Miret ha destacat la necessitat d’orientar les bones pràctiques mediambientals de les empreses cap als objectius del Pla d’Acció, la transició energètica, la descarbonització i el foment de la biodiversitat. Aquesta eina a l’abast de les empreses permet que aquestes aconsegueixin bonificacions de la taxa activitat, Actualment, 11 empreses de la comunitat portuària ja hi estan adherides i l’APT practica una mitjana d’un milió d’euros a l’any en bonificacions

Cap a l’autosuficiència energètica

Tot seguit, Xavier Quintana, responsable de Seguretat Industrial de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha estat l’encarregat d’exposar els projectes que l’APT està desenvolupant en matèria de descarbonització i transició energètica amb l’objectiu d’assolir l’autonomia energètica del Port, a través de la producció d’energia renovable eòlica i, sobretot, fotovoltaica; la creació d’una comunitat energètica i l’impuls de projectes per a la introducció de l’hidrogen verd.

Quintana ha explicat que “una dada que el va sobtar molt és que cada kW/h produït a Espanya genera 0,25 kg de CO2, suficient -ha afirmat- perquè això ens conscienciï de la necessitat de generar electricitat sense emetre CO2”. És per això, ha exposat Quintana, que el Port de Tarragona, està desplegant un pla amb eixos cap a l’autosuficiència. Primer definint un model energètic, autònom. En segon lloc, ser un agent actiu per ajudar a implementar les polítiques de descarbonització. En tercer lloc, desenvolupant una Smart Grid per aconseguir una xarxa elèctrica el més eficient possible. I, en quart lloc, treballar per a la sensibilització, per generar el màxim d’energia verda i dins del Port.

En aquest moments, ha explicat Xavier Quintana, el Port podria produir 130 megawatts (MW) que equivaldria a generar més del doble de l’energia que necessita el Port actualment, però que, en un futur no molt llunyà, seran necessaris a mesura que creixin les necessitats amb la incorporació de vaixells i maquinària a l’electricitat. En aquesta línia, el responsable de transició energètica del Port de Tarragona, ha explicat que s’està estudiant implantar plates fotovoltaiques en els aparcaments del moll de Castella amb una potència de1.350 kW, en la coberta de l’edifici de remers (60 kW) i en l’electrificació dels molls de Balears, Cantàbria i Andalusia de la mà d’un equip expert de l’empresa ISDEFE i amb un pressupost, per a la seva posterior execució, de 16 milions en el pla empresa. També s’està treballant en un projecte d’electrificació els molls d’Aragó i de Castellà per transformar grues amb alimentació de dièsel a l’electricitat.

Quintana també ha explicat que l’APT treballa per crear una Comunitat Energètica Portuària a partir de l’Smart Grid que s’està implementant amb participació de les empreses, de la qual es farà una prova pilot al Moll de Costa.

APPORTT, actor clau

Marc Roca, assessor energètic de l’APT, ha explicat el paper d’APPORTT dins del plantejament energètic del Port de Tarragona. L’agrupació d’empreses passarà a tenir un rol encara més actiu en la implementació de projectes de futur per al Port. A més de la tasca de promoció, APPORTT serà l’encarregada de posar en marxa les polítiques de transició energètica del Port-especialment la creació de la comunitat energètica- i de l’impuls de la innovació i la creació d’empresa en el marc de l’economia blava.

Segons Roca, APPORTT desenvoluparà treballs des del punt de vista tècnic, jurídic i de governança per a la implantació de la comunitat energètica portuària amb criteris de descarbonització, de contribució a la instal·lació de renovables de km0, de competitivitat empreses del Port (energia verda a preu competitiu) i d’impuls de projectes singulars d’economia blava facilitant amb espai per a desenvolupar-los i per a captar inversió i talent.

L’objectiu final és que APPORTT gestioni la creació de la comunitat energètica, actuant com a pont i fent la coordinació entre empreses concessionàries i l’APT per anar a l’una, dintre de les seves funcions i tal com recullen els seus estatuts. Un cop creada, APPORTT també seria l’encarregada de gestionar-ho.

Amb aquesta nova missió, es reimpulsa APPORTT i es buscaran les sinèrgies amb la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i amb StartSud Studio, l’empresa encarregada d’impulsar l’emprenedoria al voltant de l’economia blava al Port, compartint espai a l’edifici institucional i amb acords de col·laboració per poder accelerar la transició energètica del Port. En aquest sentit, APPORTT fomentaria el compartir coneixement; l’assessorament a empreses i la coordinació de plantejaments i projectes; l’impuls del Port com a espai d’interès em l’economia verda, i organitzant conferències i trobades.

Finalment, Neus León, responsable de Domini Públic de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha explicat els beneficis que la norma atorga a les empreses amb bones pràctiques mediambientals a les quals l’APT pot prorrogar el termini de les concessions.

Perquè invertir en eficiència energètica?

Les conclusions de la Jornada ha estat a càrrec de Ramón I. García, director general de l’Autoritat Portuària de Tarragona, qui ha destacat “estem davant d’un repte mediambiental, però també és un tema relacionat directament amb els comptes de resultats de les empreses”. Per a García, “estem arrencant, amb dubtes i treballant per resoldre’ls, però l’APT és aquí per facilitar les coses, per estar a disposició de les empreses i per informar dels avenços en aquests tres eixos: jurídic, tipus d’instal·lacions i normes, i forma d’explotació”.

Per al director general de l’APT, “si ho fem bé aquí, amb el prestigi que té el Port, es crearà un efecte xarxa que traslladarà la filosofia que crearem entre tots a altres ports, territoris o empreses”.

Com a conclusió final, el president del Port, Saül Garreta, ha resumit: “el nostre sistema, basat en el petroli, ha reduït la pobresa, ha millorat la vida, ha aportat més benestar, però això és vàlid per a la nostra generació, però per als nostres fills no està tan segur”.