​​ De vegades, ha de venir un tsunami perquè el rumb de la nostra vida canvi per complet i ens porti per camins plens de llum i noves oportunitats.

Això és el que li va passar a la Marta. Imagineu-vos una dona que l'any 92, en plena voregin de les Olimpíades, i després de néixer el seu tercer fill, i de tenir una vida molt estable, apareixen els primer símptomes d'una malaltia que tardaria mesos en ser diagnosticada. I es troba, de la nit al dia, amb que la seva vida canviaria rotundament.

El Parkinson és el seu tsunami personal. Això la fa deixar el seu treball de professora i replantejar-se tot de nou. I, després d'un període de dol, decideix dedicar-se a la seva passió mig abandonada fins ara, que era la pintura. És impossible no parlar de les dones, sense parlar de lluita. Al 2010, va patir un greu accident de cotxe, quan conduïa sola i segurament pels efectes de la medicació, que la va fer estar mesos amb hospitalització domiciliaria .

Però la Marta és una dona forta i el seu estendard és el seu somriure. Las Marta és valenta i lluitadora i va saber trobar la força en les persones que l'envolten, especialment el seu marit i els seus fills, i ha sabut encomanar la seva sensibilitat i aquesta bona vibració que sent cap a la vida.

La Marta és un ésser especial. És una dona que ha sabut fer de cada batalla el seu propòsit per continuar. La Marta va demostrar veure la llum quan tot semblava estar a les fosques. La pintura ha estat la seva medicina, juntament amb la família i els bons amics.

Al conèixer la Marta, vaig comprendre que cada un mira el món d'una manera diferent, depenent del seu "marc de referència". I que per poder veure la vida com un quadre de Monet, hem de fer un esforç per treure fora els grisos i els negres i convertir-los en colors pastel. Els seus quadres són el reflex, a través dels colors, com ella veu la vida. I la vida és de colors suaus. Ha fet exposicions a Catalunya i a l’Estat Espanyol. I ha estat premiada en diferents certàmens i concursos de pintura./strong>