L’acte ha comptat amb la participació de més de 60 assistents, representants d’empreses del sector logístic i industrial, entitats econòmiques i institucions de les províncies de Tarragona i Lleida i de l’Aragó

Més de 20 empreses i institucions de la Catalunya Sud ja formen part d’aquesta plataforma de treball per a reforçar el lideratge logístic de Catalunya 

L’objectiu és explorar sinergies territorials per a impulsar el desenvolupament logístic i industrial d’ambdues regions i, a la vegada, donar resposta a l’alta demanda d’activitat logística que actualment es concentra a Barcelona

Aquest grup impulsat per Port Tarragona coincideix amb la presidència de l’associació Barcelona – Catalunya Centre Logístic (BCL)

El Grup de Treball de Logística Lleida-Tarragona de l’associació Barcelona – Catalunya Centre Logístic (BCL) ha celebrat la primera reunió de treball en les instal·lacions del Museu Casteller de Valls. Més de 60 representants d’empreses del sector logístic i industrial, entitats econòmiques i institucions de les províncies de Tarragona i Lleida, i de la regió d’Aragó, s’han reunit per definir objectius territorials i sumar-los a l’Agenda Logística 2030. Entre els assistents es trobaven les més de 20 empreses i institucions que conformen el nucli inicial d’aquesta plataforma per a l’impuls del lideratge català en la logística peninsular.

El Grup de Treball de Logística Lleida-Tarragona de BCL que va ser presentat formalment el passat mes de juny en el marc del Saló Internacional de la Logística té com a objectiu principal crear sinergies territorials per a impulsar el desenvolupament logístic i, a la vegada, aprofundir els lligams de Lleida, Tarragona, Terres de l’Ebre i l’Aragó per a reforçar el lideratge de Catalunya i el posicionament del nord-est peninsular com a regió logística de referència. 

La reunió de treball celebrada a la capital de l’Alt Camp ha comptat amb la presència i la benvinguda de l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i ha servit per presentar la missió i els objectius de l’Associació BCL a càrrec del seu director general, Santiago Bassols; explicar els objectius i el pla d’acció del Grup de Treball Lleida-Tarragona a càrrec de Santiago J. Castellà, president del BCL i del Port de Tarragona, i de Joan Basora, responsable de Relacions Externes de l’Autoritat Portuària de Tarragona; i debatre els reptes logístics de l’eix Tarragona-Lleida-Aragó en una taula rodona amb els representants de les cambres de comerç.   

“Des de fa més de 30 anys, BCL treballa amb l’objectiu de millorar la competitivitat del sector logístic català. Estem molt ben posicionats a escala global, ja que ens trobem al centre de l’eix Europa-Mediterrània-Àsia, però cal reforçar aquest posicionament amb infraestructures i actors del conjunt del país. I aquí és on l’eix Lleida-Tarragona juga un paper clau”, ha explicat el director general de BCL, Santiago Bassols. I ha afegit: “És històric que un president de BCL no sigui de l’entorn de Barcelona. Això ens ha permès donar un impuls molt important a l’hora d’estendre les actuacions de BCL al conjunt del país”.

En la presentació dels objectius del grup de treball, el president de BCL i de Port Tarragona, Santiago J. Castellà ha explicat que “es tracta d’omplir un dèficit de representació del sector logístic del Sud i de Ponent i d’aprofitar l’espai de diàleg que es crea amb aquest grup per a fer xarxa, intercanviar coneixement, aportar idees i transmetre les necessitats del sector”. Per a Castellà, “ens trobem en un moment idoni, amb una gran demanda d’espais i serveis logístics i de transport a Catalunya, que podem cobrir des de Tarragona i Lleida, amb noves terminals i millors infraestructures i connexions viàries i ferroviàries. Tenim al davant una gran oportunitat que ens permetrà crear noves cadenes de valor, reforçar el nostre posicionament com a node logístic clau del nord-est peninsular i incrementar la nostra competitivitat”.

Agenda Logística 2030

En aquest sentit, Castellà ha defensat la necessitat de traduir els objectius i els interessos dels membres del Grup de Treball en accions dins de l’Agenda Logística 2030 en clau territorial Tarragona-Lleida. La reunió ha servit per marcar els passos a seguir per a la creació d’un document estratègic que diagnostiqui la situació actual, identifiqui els principals reptes logístics, concrets i tangibles i, també, inclogui un sistema de monitoratge objectiu per fer seguiment i avaluacions periòdiques.

Aquest document recollirà els reptes i necessitats per als diferents nodes del sistema logístic de Catalunya i, en particular, de l’eix Tarragona-Lleida, des del punt de vista del transport viari, ferroviari, marítim i aeri. També recollirà accions en aspectes com la millora de les plataformes logístiques i la logística urbana, sense descuidar aspectes tan rellevants com els recursos humans, la innovació i la sostenibilitat.

La responsable d’exposar les línies estratègiques de l’Agenda Logística 2030 relacionades amb els territoris de Tarragona i Lleida ha estat Alícia Casart, directora d’Estudis d’Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona. Casart ha explicat també, que s’obre un període de reflexió i d’aportacions per part dels membres del Grup de Treball per recollir les aportacions de cada part per a una anàlisi de situació actual i per a la definició d’objectius i accions comunes.

Membres del grup de treball

La primera reunió de treball d’aquest nou grup Tarragona-Lleida ha comptat amb la participació de més de 20 empreses i entitats, a més a més d’una quarantena de representants d’altres empreses i entitats interessades. Entre ells, destaquen els representants de les cambres de comerç de Tarragona, Reus, Valls i Tortosa que han protagonitzat un debat sobre els reptes de la logística. Des dels ens camerals, s’ha fet especial èmfasi en la necessitat d’inversió en les infraestructures tarragonines, com per exemple amb el desdoblament de l’N-420, la millora de l’N-240, la connexió entre l’A-27 i l’AP-2, les connexions ferroviàries del Port amb el seu hinterland o la reconversió de la línia Tarragona-Lleida-Saragossa en un corredor ferroviari de mercaderies d’alta capacitat. Així mateix, també han posat l’accent en la necessitat d’ajudes i inversions per agilitzar la descarbonització i la transició energètica de les empreses.

També formen part del grup de treball i han assistit en aquesta primera trobada empreses estibadores com Ership, Noatum Tarragona, PTP Group i CEVA;  empreses logístiques com HUPAC, Arola i Next Martime; la Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona (FEAT); empreses agroalimentàries com Vall Company; i empreses de serveis i tecnològiques com SGS, Balanyà Eguia, Alcoridea i Etecnic.

Sobre BCL

Barcelona-Catalunya Centre Logístic (BCL) és una associació sense ànim de lucre que representa a tots els subsectors de la logística amb un objectiu comú: consolidar Catalunya com la gran plataforma logística del sud d’Europa i del Mediterrani.

BCL concentra la seva tasca en potenciar la competitivitat del sistema logístic de Catalunya, mitjançant una visió que parteix de la demanda per a incidir en la millora contínua dels serveis i les infraestructures logístiques. L’eix principal de BCL és l’impuls de la logística com a servei fonamental per a l’activitat productiva i comercial de Catalunya i com a sector econòmic consolidat i amb projecció de futur. 

BCL treballa perquè l’aposta logística de Catalunya que es produeix en un entorn de forta competència entre territoris es posicioni com a node destacat en la xarxa de l’economia globalitzada i interconnectada, ja que els sectors logístic i de transport són un puntal del creixement econòmic i són indispensables per a garantir més competitivitat en costos i serveis i la màxima obertura exterior de l’estructura productiva catalana.

Per consolidar aquests objectius, BCL adopta una posició activa orientada a la millora constant dels factors que incideixen en la competitivitat del sistema logístic, amb especial atenció a les infraestructures i a la seva gestió i complementarietat, però també a altres factors que incideixen en la competitivitat de les empreses (formació, regulació, R+D+i...) de manera compatible amb un desenvolupament sostenible des del punt de vista ambiental i social i amb més integració dels quatre tipus de transport: Marítim – Aeri - Carretera – Ferrocarril.