L’European Sea Ports Organisation ha escollit el nou parc com un dels quatre projectes més destacats a nivell europeu a l’hora d’integrar els espais portuaris amb les ciutats que els acullen 

El Parc del Port ha transformat l’entorn de les seus de l’APT en espai sostenible, resilient i intergeneracional a tocar del mar, on es prioritzen vianants i ciclistes 

El 10 de novembre, representants de Port Tarragona viatjaran a Brussel·les per defensar la candidatura davant del jurat i el mateix dia es coneixerà el guanyador

L’European Sea Ports Organisation (ESPO) ha seleccionat el Parc del Port com un dels quatre finalistes de l’ESPO Award 2026 a la Integració Social dels Ports. La creació d’aquesta nova gran zona verda a tocar del mar ha estat escollida com un dels quatre projectes més destacats a nivell europeu pel que fa a la interrelació dels espais portuaris amb els seus entorns i comunitats. El Parc del Port es fonamenta en les bases d’un urbanisme sostenible, que promou la creació d’entorns verds resilients i intergeneracionals i ha suposat la transformació de l’entorn de les seus de l’Autoritat Portuària de Tarragona en una zona de baixes emissions on es prioritzen vianants i ciclistes. Una delegació de Port Tarragona viatjarà a Brussel·les el pròxim 10 de novembre per a defensar la candidatura davant del jurat i el mateix dia es coneixerà el guanyador en el marc de la gala d’entrega dels ESPO Awards 2026.

El Parc del Port competeix amb tres projectes basats en la integració socials d’espais portuaris impulsats pels ports de Cork, Dublín i Reykjavík. El premi ESPO a la Integració Social dels Ports reconeix a les autoritats portuàries que duen a terme infraestructures i espais capaços de respondre a l’operativa portuària primària i, a la vegada, generar oportunitats d’ús i d’integració per a la ciutadania. 

El president del jurat dels premis, Eamonn O’Reilly, considera que tant els quatre finalistes, com la resta de candidatures presentades, són un “exemple de com respondre a un repte compartit que és la integració entre els ports i les ciutats” i assegura que “ofereixen enfocaments innovadors que suposen una font d’inspiració per a la resta del sistema portuari europeu”.

Per la seva part, el president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà, felicita a totes les persones implicades en la materialització d’aquest projecte “per la seva visió i audàcia” a l’hora de transformar aquest entorn, on abans la circulació rodada era la protagonista, “en un espai profundament ciutadà, pensat perquè les persones de totes les edats puguin gaudir de la salut, l’esport i les relacions intergeneracionals en un indret únic a tocar del mar”. En aquest sentit, afegeix que “el Parc del Port és més que un parc, és un exemple d’obertura a la ciutat i de treball conjunt amb ella. Projectes com aquest són el nostre retorn a la societat”. 

Un espai resilient davant la nova realitat climàtica

Amb la creació del Parc del Port i la transformació de l’entorn de les seus de l’APT en una zona de baixes emissions, l’Autoritat Portuària de Tarragona promou un nou paradigma basat en l’urbanisme sostenible, que advoca per espais habitables, inclusius, eficients i resilients a llarg termini.    El Parc actua com un nou refugi climàtic a tocar del mar. La presència d’arbres i plantes i l’eliminació de l’asfalt permeten reduir l’efecte illa de calor, gràcies a l’ombra que generen i a la seva capacitat evapotranspiradora.

Les zones verdes al voltant de l’APT han crescut un 65% passant dels 7.000 m2 inicials als 11.500 m2 actuals. En total, s’han plantat uns 200 arbres i més de 14.500 elements vegetals (plantes i arbustives). Cal destacar que tota la vegetació que s’ha plantat al Parc és autòctona mediterrània. Així doncs, l’espai fuig del tradicional verd perenne i s’ha apostat per un arbrat que permetrà observar el pas de les estacions i gaudir de l’ombra a l’estiu i del sol a l’hivern.

En el disseny dels espais verds, s'ha inclòs un jardí de papallones, un dels més grans de la demarcació. A tot això, cal sumar-hi que el Parc del Port incorpora Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS), cosa que redueix el risc d’inundació i afavoreix la biodiversitat urbana, ja que afavoreixen la infiltració de l’aigua de pluja al sol imitant el cicle hidrològic natural.

Urbanisme intergeneracional

Un dels objectius del Parc del Port és ser un espai intergeneracional que puguin gaudir persones de totes les edats. El Parc s’ha concebut a partir del concepte urbanístic Ciutat 8-80, que defensa que, si un espai funciona per a una persona de 8 anys i per a una de 80, funcionarà per a tothom.

El Parc del Port inclou una àrea de jocs infantils feta de materials sostenibles. A més, disposa de múltiples zones de bancs, que afavoreixen el descans i la socialització, i un traçat de senders que facilita el moviment dins de l’espai i cap a l’exterior. Hi ha punts d’hidratació per a totes aquelles persones que vulguin refrescar-se i, en l’extrem més pròxim al Km0 del Passeig del Rellotge s’ha instal·lat un circuit de cal·listènia perquè joves i adults puguin fer exercici.

Relligar la façana marítima

L’obertura del Parc del Port també ha suposat un avenç en la millora de la connectivitat de la façana marítima de la ciutat. El Parc actua com una ròtula amable que facilita la transició entre la zona del Serrallo i Moll de Costa i el passeig marítim del Miracle. L’element clau d’aquesta nova connectivitat és l’obertura d’una gran escalinata al dic de Llevant, que permet salvar la diferència de cotes entre els espais de manera fàcil, i la creació de l’Espai Mediterrània, la nova gran plaça que hi ha davant dels edificis de l’APT.

La millora de la connectivitat de la façana marítima per als vianants i ciclistes s’ha aconseguit gràcies a una pacificació de l’entorn. La mobilitat rodada s’ha reordenat, de manera que vianants i ciclistes siguin els protagonistes d’aquest espai.

Així doncs, s’ha reduït un 65% l’espai dedicat a la mobilitat a motor, passant de 13.600 m2 destinats als vehicles, a només 4.600 m2. Els vianants i ciclistes han guanyat un 44% més d’espai respecte a la configuració urbanística anterior, cosa que els converteix en els veritables protagonistes de l’espai.