La mostra porta per títol ‘L’art del possible i l’improbable’ i fa un recorregut per les diferents etapes pictòriques de l’artista
L’exposició es podrà visitar fins al 5 de juliol
El Tinglado 1 del Moll de Costa acull l’exposició ‘L’art del possible i l’improbable’ del pintor Rafael Català. La mostra, de caràcter inèdit, és la major retrospectiva que s’ha fet sobre l’artista. Reuneix més de 140 quadres de l’artista, a més de dibuixos, esbossos i altres creacions, que permeten fer un recorregut per les diferents etapes pictòriques de Català, que inclouen des d’etapes vinculades a la pintura crítica, passant pels paisatges abstractes i impressionistes, obres d’estil expressionista fins a l’hiperrealisme, que suposa la culminació de la seva trajectòria gràcies a un domini virtuós de la llum, els blancs i les transparències plasmades amb pintura a l’oli, que confereix un punt místic a les seves creacions. L’exposició es podrà veure fins al 5 de juliol.
‘L’art del possible i l’improbable’ permet descobrir l’obra d’un pintor prolífic, des de les primeres creacions de joventut, quan estudiava a València, fins a les diferents etapes de plenitud artística, desenvolupades a Tarragona. “Rafael Català va viure una vida dedicada a la pintura i aquesta exposició és una retrospectiva de la seva obra i, per extensió, també de la seva vida”, explica el seu fill i comissari de la mostra, Rafael Català.
Personalitat pictòrica
Rafael Català és un dels grans noms del panorama artístic de Tarragona del segle XX i principis del XXI. L’artista va compaginar el seu vessant creatiu amb el docent, sent professor entre 1960 i 1994 a la Universitat Laboral, l’Escola de Maestria Comte de Rius i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. “Va ser un dels pesos pesants de l’escena artística de Tarragona. Tenia una personalitat pictòrica molt marcada que el fa molt difícil de catalogar”, comenta Rafael Català fill.
L’exposició fa un recorregut exhaustiu a les diferents etapes pictòriques de Català, cosa que permet que el visitant pugui veure la seva evolució. Així doncs, en les obres de la dècada dels 60, les seves pintures presenten una càrrega temàtica i de compromís social, involucrada en la misèria dels éssers desafavorits. Progressivament, la seva obra es mou de la pintura crítica i de denúncia cap a l’escena de gènere, reproduint escenes, tant interiors com exteriors, basades en la quotidianitat.
Així mateix, la mostra inclou exemples de la producció paisatgística de Rafael Català, que va ser creada entre 1965 i 1985. Els quadres exposats ensenyen com varia la seva concepció del paisatge, des de l’abstracció més absoluta fins a l’impressionisme mediterrani dels últims paisatges.
Copsar la vida de les natures mortes
Les escenes de gènere són la culminació de l’obra de Català i un dels grans atractius de l’exposició. Malgrat reproduir detalls d’escenes quotidianes dins de les llars, els olis de Rafael Català no poden definir-se com a natures mortes. Les composicions copsen la petjada de la presència humana gràcies a un joc de la llum que es pot definir com a místic.
“Representar transparències amb pintura a l’oli és el repte més gran i el pare ho feia amb un gran virtuosisme”, assegura Rafael Català fill. Aquesta capacitat per a crear escenes suggeridores que juguen amb allò que és real, el possible, i la percepció fantàstica, l’improbable, és una de les principals característiques de l’obra de Català i el fil conductor de l’exposició.