El president i la directora comercial de l’APT destaquen el rol de l'enclavament com a generador d'oportunitats i nexe d'unió entre el Camp de Tarragona i la Vall de l'Ebre i el Corredor d’Henares

La ZAL, la Terminal Guadalajara-Marchamalo, la descarbonització i la cultura, eixos clau de l’estratègia portuària en els pròxims anys

La Seu Institucional del Port de Tarragona ha acollit aquest dimarts, 25 de novembre, la darrera sessió del cicle ‘Mirades Metropolitanes’, una jornada organitzada conjuntament amb la Diputació de Tarragona centrada a analitzar la profunda dimensió metropolitana de l'Autoritat Portuària i el seu paper indispensable com a motor de desenvolupament i articulació del territori. La sessió ha comptat amb les ponències de Santiago J. Castellà, president del Port de Tarragona, i de Genoveva Climent, cap del Departament Comercial i de Desenvolupament de Negoci, els quals han desgranat com el Port genera cadenes de valor que vertebren el Camp de Tarragona i el seu hinterland.

Sota el lema "La Dimensió metropolitana del Port de Tarragona", ambdós representants han destacat que la logística moderna "mou oportunitats i no només mercaderies”. Castellà ha presentat l’estratègia de l’Autoritat Portuària enfocada a la transformació territorial a través dels reptes de futur d’un Port de Tarragona que “ja no s’explica només per les obres per guanyar terreny al mar, sinó per les cadenes de valor que genera per crear riquesa i treball per al territori”. 

Castellà ha començat la seva exposició afirmant que “el Port de Tarragona no ha estat només el port de la ciutat sinó de tot el territori” i que com a servei públic el seu principal objectiu “no és guanyar molts diners, sinó crear activitat en el seu hinterland”. El president de l’APT, ha posat com a exemple el posicionament que des de fa 4 anys està adoptant el port per esdevenir un hub de l’eòlica marina, “perquè Catalunya necessita estar en aquest sector, generador d’un ecosistema industrial al voltant de la recerca de nous materials, de l’aplicació de noves tecnologies, la informàtica, etc. I com a prestador d’un important servei reforçant l’activitat empresarial del seu entorn”.

El president del Port ha destacat que aquest esperit de servei al territori basat en una activitat logística que relliga mar i terra, i indústria i serveis, permet que el Port sigui “un espai de consens per reflexionar sobre el territori i detectar oportunitats per generar valor afegit”.

Finalment, Castellà ha definit el futur del port de Tarragona a partir de les noves infraestructures portuàries que generes cadenes de valor a l’àrea metropolitana tarragonina i més enllà d’aquest hinterland més immediat. El president de l’APT ha explicat que les obres de la segona fase del Moll de Balears permetran optar a acollir el muntatge de grans aerogeneradors eòlics flotants per al parcs eòlics de la Mediterrània occidental.

El president del Port s’ha mostrat optimista quan a la recuperació del tràfics de contenidors i ha xifrat en 120.000 TEUs/any com un objectiu assolible en pocs anys un cop concessionat el Moll d’Andalusia com a Terminal Multipropòsit. Un tràfic que es veurà afavorit per l’entrada en servei del tercer fil que connectarà Tarragona amb Europa amb ample UIC, l’entrada en servei de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo i l’augment de combois a la terminal de La Boella.

En aquest sentit, Castellà ha explicat que “tenim ubicació estratègica” en el vèrtex d’unió entre el Corredor Mediterrani i els Corredors de l’Ebre i el d’Henares”, on es troba la terminal intermodal de Guadalajara-Marchamalo. Es tracta d’un dels corredors logístics més importants que, segons Castellà, ens ha de permetre reforçar el nostre posicionament en la logística del Nord-est de la península i el motiu pel qual una col·laboració amb el Port de Barcelona està en marxa, impulsant la modernització de la xarxa ferroviària per afrontar es noves necessitats; treballant amb la Generalitat per desenvolupar terminals a Lleida i Tortosa, col·laborant en la logística a l’Aragó...

Castellà també ha situat la ZAL en el centre del desenvolupament de l’espai metropolità oberta a acollir una inversió industrial asiàtica que generi talent, llocs de treball i també, tràfic marítim. “La Generalitat -ha afirmat Castellà- diu que és el terreny industrial més interessant per a Catalunya".

Per concloure, el president de l'APT, ha explicat que “tots aquest projectes són creadors d’activitat i de noves cadenes de valor i només tenen sentit amb aquesta visió metropolitana, per la qual cosa som un agent actiu en aquesta aliança territorial que s’està formant”.

Cadenes de valor per al territori

Per la seva banda, Genoveva Climent ha utilitzat una metàfora clau per definir aquesta simbiosi entre port i territori: "Si el territori fos un organisme viu, el Port en seria el cor". Aquest rol de connector metropolità és vital per al sector químic, recordant la màxima que "sense Port no hi ha química, i sense química no hi ha economia territorial".
La directora comercial de l’APT ha assegurat que el Port “articula territori, genera valor afegit i és un espai oportunitats” a través de cadenes de valor. I ha destacat les cadenes de valor actuals que situen el port en l’epicentre de les principals activitats econòmiques de l’àrea metropolitana i del seu hinterland: agroalimentaris i petroquímica, principalment, però també productes siderúrgics, pasta de paper, fruita tropical, vehicles asiàtics... Unes cadenes de valor que en connecten amb Europa, el Mediterrani i el món.

Climent ha explicat que a aquesta cadenes de valor existents, el Port aspira a sumar-n'hi de noves: L’eòlica flotant que aporta talent, tecnologia, innovació, llocs de treball… “pot ser la propera gran cadena industrial del territori,” ha afirmat. Però també poden aportar, activitat, treball i riquesa els nous tràfics lligats als nous combustibles, l’hidrogen o a la valorització del CO2.

Climent també ha destacat la possibilitat de crear cadenes de valor en l’àmbit de la digitalització avançada, en la qual el Port també es pot erigir coma un hub d’I+D ja que obre la porta per a la creació de noves empreses, la col·laboració amb la universitat, etc.