Representants de Ports de l'Estat, de 19 Autoritats Portuàries, així com de SENASA, INECO i de l'Instituto Tecnológico de Galicia han participat en l'esdeveniment

L'objectiu de la jornada ha estat oferir orientació a les autoritats portuàries sobre el procés d'implantació i l'ús de drons, compartir experiències i identificar reptes de futur a curt i mitjà termini

Port Tarragona, com a primer port estatal habilitat amb una unitat de drons, així com els ports de la Corunya, Barcelona, Gijón, Vilagarcía i València han presentat els seus projectes

Puertos del Estado ha organitzat la primera jornada sobre l'ús de drons en el sistema portuari de titularitat estatal, celebrada en l'Autoritat Portuària de Tarragona, amb l'objectiu d'oferir orientació als ports sobre el procés d'implantació i ús de drons. La jornada ha fomentat l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques i ha permès identificar reptes de futur a curt i mitjà termini. Dinou Autoritats Portuàries han participat en l'esdeveniment, que també ha comptat amb representants de SENASA, INECO i de l'Instituto Tecnológico de Galicia.

La jornada sobre l'ús de drons en el sistema portuari s'emmarca en el grup de treball impulsat per la Direcció d'Explotació de Puertos del Estado per a elaborar la Guia sobre l'Ús i Regulació d'Aeronaus No Tripulades (UAS) per les Autoritats Portuàries, amb l'assistència tècnica de INECO. El document permetrà impulsar l'ús segur i coordinat de drons en els entorns portuaris.

La sessió, que ha comptat amb la participació de 19 de les 28 Autoritats Portuàries del sistema d'interès general, ha permès constatar l'alt interès que desperta aquesta tecnologia en l'àmbit portuari. Així mateix, ha servit per a compartir coneixement, debatre reptes tècnics i normatius, i continuar avançant en la integració dels drons com a eina estratègica per a millorar l'eficiència, la seguretat i la sostenibilitat en els ports.

Actualment, deu Autoritats Portuàries utilitzen dispositius no tripulats de manera operativa, aplicant-los a àmbits tan diversos com la vigilància i seguretat, la inspecció d'infraestructures, el control ambiental o el monitoratge d'operacions portuàries. D'aquestes, les autoritats portuàries de Tarragona, Corunya, Barcelona, Gijón, Vilagarcía i València han compartit en el marc d'aquesta jornada les seves experiències i projectes més destacats.

Tarragona, port pioner

L'Autoritat Portuària de Tarragona, com a amfitriona de la trobada, ha estat l'encarregada d'obrir les exposicions de casos d'èxit. El port tarragoní és pioner en l'ús de drons. En aquest sentit, cal destacar que ha estat el primer port estatal habilitat amb una unitat de drons. Aquesta unitat va començar el seu recorregut el 2021, amb la formació dels pilots i, des de setembre de 2023, es realitzen operatives de vol recurrents. Actualment, l’APT compta amb 20 pilots formats per a operar en categoria oberta i específica i amb una flota de 8 drons equipats amb l'última tecnologia en càmeres de visió normal i tèrmica. Així mateix, disposa d'un sistema d'enviament d'imatges de dron a temps real al Centre de Control Portuari (CCP), a la sala d'emergències i a dispositius mòbils, que està integrat en el sistema de videovigilància del recinte portuari. A més, Port Tarragona s'ha convertit en un banc de proves de projectes d'innovació finançats pels fons Ports 4.0 relacionats amb l'ús avançat de drons en entorns portuaris.

Seguretat, inspecció i infraestructures

La jornada ha permès conèixer casos pràctics sobre l'ús de drons en diferents àmbits. El Port de Barcelona ha presentat dos projectes innovadors que actualment ja té desplegats. Un d'ells utilitza aquests dispositius no tripulats per a la detecció de gasos en la seva zona marítima, en col·laboració amb l'Agència Europea de Seguretat Marítima (EMSA). El segon combina drons aeris i marítims per a detectar contaminació de la làmina d'aigua en cas d'emergència.

El Puerto de Gijón, per part seva, empra la seva unitat de drons per a funcions de seguretat, ja sigui en control perimetral, emergències i vigilància de la làmina d'aigua, així com en funcions d'inspecció de superfícies i infraestructures. A més, el port asturià ha detallat durant la jornada que també està usant els seus equips en el seguiment periòdic d'obres, en l'actualització de la cartografia i també per a la creació de bessons digitals d'edificis.

En el cas del Puerto de Vilagarcía de Arousa, la unitat de drons s'usa per a realitzar inspeccions periòdiques dels senyals marítims. Aquesta Autoritat Portuària es troba en una zona litoral molt accidentada, motiu pel qual és necessari un elevat nombre d'ajudes a la navegació. Aquesta autoritat portuària gestiona un total de set fars en les ries de Arousa i de Muros-Noia, que ara s'inspeccionen mitjançant drons, guanyant una major eficiència.

Valenciaport ha exposat la seva aposta per l'ús d'aquests dispositius en treballs de topografia i cartografia, control de contaminació marina i control d'obres. Així mateix, ha presentat un innovador sistema de detecció de drons, que permet situar en temps real tots aquells drons, tant els col·laboratius (aquells que tenen activat el sistema de detecció) com els no col·laborativa (aquells que tenen el sistema de detecció desactivat), que estan sobrevolant el recinte portuari de València.

Finalment, el Puerto de la A Coruña ha relatat el procés que està duent a terme per a definir la gestió de l'ús de drons en el recinte portuari, amb la finalitat de millorar l'explotació portuària. Actualment, aquesta autoritat portuària ja ha definit la gestió de l'espai aeri del domini públic portuari i compta amb 25 autoritzacions de drons externs. Paral·lelament, ja s'han dut a terme operacions amb drons per part del personal de l'autoritat portuària. En aquest sentit, compten amb 20 pilots acreditats i un procediment intern. Els següents passos quedaran són la implementació de programari de gestió, la creació d'una estructura interna i la formació dels pilots.

Reptes compartits

La primera jornada sobre l'ús de drons en el sistema portuari d'interès general ha permès identificar línies de treball i reptes a mitjà i llarg termini en la implantació de drons en els recintes portuaris. Aquests són l'ús de drons en el disseny de bessons digitals i la creació de sistemes tecnològics de gestió de l'anomenat U-Space (l'espai aeri de baix nivell), la qual cosa permetrà gestionar l'espai aeri portuari igual com es gestiona la làmina d'aigua.