EL SERVEI A L'ARMADA I LA REDEMPCIÓ EN METÀL·LIC. (ELS MATRICULATS DE TARRAGONA, 1832-1861),

La matrícula de mar al segle XIX, fou un mitjà per a la recerca de lleves per al servei de l’Armada Reial, i, així, assegurar-se mà d’obra especialitzada. La matrícula de mar s’inicià a principis del segle XVIII. Els inscrits podien exercir, en exclusiva, tota activitat relacionada en temes marítims. A començament del segle XIX, l’Armada havia arribat a un estat d’abandó i misèria tal que alguns dels seus caps havien mort de fam i d’altres demanaven almoina per subsistir. Ferran VII la va tenir totalment desatesa, sent el seu capteniment de menyspreu vers la qüestió naval fins al punt de declarar: “marina poca i mal pagada”. Així i tot, el 1823 en promulgar-se la primera Ley de Quintas, es va imposar, per sobre els interessos de la majoria de ciutadans, que el servei militar es podia fer mitjançant substituts, ampliant-se, en aquest sentit, a través de l’Ordenança de 1837, restant vigent aquesta llei fins al 1912.