El Teatret del Serrallo ha acollit les ponències d’una quarta edició dedicada a la biodiversitat de ciutats, ports i espais litorals.

La restauració d’hàbitats, la protecció d’espècies i la ciència ciutadana articulen un programa amb ponències, taula rodona, visites tècniques i activitats familiars.

Les IV Jornades de Biodiversitat Urbana han reunit aquest dijous al Teatret del Serrallo professionals de la gestió ambiental, investigadors, administracions i entitats per debatre com recuperar la natura en espais transformats. Sota el títol «Ciutats, ports i litoral: com integrem la natura en espais transformats», la quarta edició s’ha centrat en els reptes de conservació dels hàbitats litorals i en la seva relació amb l’activitat humana.

Organitzades conjuntament per Limonium i el Port de Tarragona, les jornades donen continuïtat a un espai anual d’intercanvi de coneixement obert també al públic general. Enguany, en una edició de consolidació, el litoral ha estat el fil conductor per compartir projectes de renaturalització amb debats de com protegir la biodiversitat en espais que concentren usos diversos.

La sostenibilitat com a eix vertebrador

En la primera ponència, Ana Vanesa Torrente, cap de la Divisió de Sostenibilitat del Port de Cartagena, ha explicat com la sostenibilitat ha passat a formar part de l’estratègia del conjunt de l’organització, amb la voluntat que aquest compromís impliqui totes les àrees del port murcià i es tradueixi en actuacions concretes.

Entre aquestes actuacions, Torrente ha destacat la restauració de posidònia, els estudis de conservació de la biodiversitat i el seguiment de la qualitat de l’aigua. També ha remarcat el paper de la col·laboració amb les universitats de Múrcia i Cartagena, que ha permès finançar una trentena de projectes de recerca en deu anys. Aquesta feina es complementa amb accions de divulgació i programes educatius per apropar el coneixement de l’entorn portuari a la ciutadania.

Recuperació d’espais i compatibilitat d’activitats

Tot seguit, Rocío López, cap del departament de sostenibilitat i transició energètica del Port de Huelva, ha abordat els reptes de gestionar els espais naturals en un entorn afectat per la contaminació minera històrica dels rius Tinto i Odiel que desemboquen a la zona portuària. L’acumulació de contaminants als sediments condiciona els dragatges i ha obligat a adoptar mesures específiques per gestionar els materials retirats. Entre aquestes solucions hi ha el confinament en recintes, una solució que permet abordar aquesta problemàtica, però que està limitada per la disponibilitat d’espai.

López també ha presentat la restauració de la ria de l’Odiel, amb la creació de dunes i la plantació de vegetació de maresma, com un exemple de recuperació del valor ecològic d’un espai degradat. La intervenció s’ha acompanyat d’accions divulgatives per donar a conèixer els valors naturals de l’entorn. La ponent ha defensat que l’activitat portuària i la conservació poden conviure si la protecció dels espais naturals s’integra en la gestió quotidiana i s’entén també com una oportunitat.

Recuperació d’hàbitats

Les actuacions de restauració terrestre i marina han ocupat una part de les ponències. Entre els casos presentats per la cap de Divisió de medi ambient del Port de Tarragona, Cristina Miret, hi ha la recuperació del Prat d’Albinyana, un espai de 37,78 hectàrees a Vila-seca integrat a la Xarxa Natura 2000. Les obres, que estan en la seva fase final, han estat molt laborioses ja que la zona de la llacuna era antigament una espai per a l’esbarjo, havent de retirar gran quantitats de residus i espècies invasores.

La intervenció en aquest espai té com a objectiu restablir els hàbitats propis d’aquesta zona humida i millorar les condicions per a la conservació de la fauna i la flora autòctones com la nidificació d’aus com la gavina corsa i la recuperació de vegetació de ribera.

Abordant també la recuperació en el medi marí, la representant del Port de Tarragona ha exposat les actuacions a la zona exterior del Port, a l’entorn de la platja del Miracle i del dic de Llevant, on s’hi ha instal·lat un centenar d’estructures per afavorir la biodiversitat, així com  la incorporació de deu esculls al Parc Subaquàtic, una de les zones amb més varietats d’espècies marines de Catalunya, només per darrera de les illes Medes.

Miret també ha subratllat la tasca que s’ha dut a terme també a les dàrsenes interiors del Port, amb el seguiment de les espècies, observar-ne l’evolució i detectant la presència d’invasores. La futura recuperació ambiental de la desembocadura del Francolí, és un altre dels projectes presentats.

Per acabar les ponències del Port de Tarragona, Ferran Aguilar i Ferran Martí, responsables del seguiment mediambiental de les obres de restauració del Prat d’Albinyana, han analitzat detalladament l’evolució de les espècies observades a la zona explicant com han estat els reptes d’adaptar els treballs a les necessitats de conservació de l’espai.

Protegir les espècies en espais amb usos compartits

El programa amplia aquesta mirada amb la taula rodona sobre la conservació del corriol camanegre i les ponències dedicades a la flora amenaçada, la protecció de la vegetació litoral i la gestió de les espècies invasores. Les dunes urbanes i la naturalització de platges hi tenen també un espai propi, amb atenció al seu paper en la biodiversitat i l’adaptació del litoral.

Visites tècniques i ciència ciutadana

La programació dedica atenció igualment a la biodiversitat menys visible, com els líquens del Bosc de la Marquesa, i presenta el BioBlitz de Cap Salou com a eina de ciència ciutadana.

Les jornades continuen avui dia 6 de novembre amb visites tècniques als Prats d’Albinyana i als espais de restauració i naturalització del litoral de la Pineda. I el dia 7, l’activitat familiar «Els tresors de la sorra de la Pineda» acostarà el coneixement de la biodiversitat litoral a la ciutadania.