El 1799 substituí a Apodaca en la direcció, el brigadier de la Reial Armada Joan Smith, el qual redactà un nou projecte que ampliava el del seu antecessor i preveia la construcció d'un dic de 1.337 metres de llargada. Smith s'ocupà també de fer arribar l'aigua al port gràcies a un acord amb l'arquebisbe Mon i Velarde i de redactar un projecte cabdal per a Tarragona: el de la Nova Població de la Marina l'any 1806 que configurà la urbanització de la part baixa de la ciutat.
Durant tot el segle XIX es va construir de manera sistemàtica al port a excepció de períodes concrets com la Guerra del Francès, la crisi de la fil·loxera i la pèrdua de les colònies americanes de Cuba i Filipines.
L'any 1835 les obres del port i la seva gestió passaren a ser competència del Ministeri de Foment, la Junta Protectora va ser suprimida i les seves funcions les assumiren la governança civil i la Diputació.
Des de l'Ajuntament s'aconseguí la creació d'una nova Junta que només tingué vigència de l'any 1841 al 1846.
La situació es va normalitzar a partir de l'any 1869 en què es va crear la Junta d'Obres del Port de Tarragona amb representació de la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç, de l'Ajuntament i de la Diputació.
A finals del segle XIX van tenir lloc les realitzacions més importants que contribuïren a que el port, mica a mica, assolís la fisonomia actual.
Els recursos es gestionaren d'una manera més eficaç i les subvencions de l'Estat esdevingueren una font fixa d'ingressos. A més, coincidí amb un moment en què augmentà considerablement el tràfic, sobretot l'exportació de productes. És l'època de l'enginyer Saturnino Bellido durant la qual es construí el moll de Costa, el Paral·lel al de Costa i les obres dels dics de Llevant, de l'Oest i el Transversal.
S'arribà, per tant, al segle XX amb un port artificial i qualificat com de primera categoria, tot i que presentava algunes deficiències que seran les que, bàsicament, s'intentaran resoldre en les primeres dècades.
En primer lloc calia enfrontar-se al problema de la manca de superfícies terrestres per a facilitar la càrrega i descàrrega de mercaderies, així com magatzems i tinglados on dipositar-les.
Amb el pas dels anys, l'activitat constructiva passà a un segon terme i prengué més importància l'equipament de les infraestructures i la renovació de l'utillatge, així com la millora dels serveis, la pavimentació dels molls o la instal·lació d'energia elèctrica.
El port de Tarragona intervingué també en la construcció dels ports de Cambrils, l'Ametlla de Mar i Salou arran d'un decret de l'any 1928 pel qual Tarragona s'encarregava d'administrar i executar les obres en aquells ports que d'aquesta manera passaren a ser agregats al tarragoní.
Tarragona és i ha estat un port pesquer, essent la pesca una de les activitats econòmiques més importants de la zona tant pel nombre d'embarcacions com pel valor de les captures. La pesca es desenvolupa entorn el barri pescador conegut com el Serrallo.
A partir dels anys seixanta, i a conseqüència de la implantació de la indústria petroquímica a la zona i de la nova situació econòmica creada amb el Pla d'Estabilització de l'any 1959, el tràfic portuari augmentà notablement. Amb aquesta nova conjuntura, el port construirà noves instal·lacions adequades a les necessitats del moment, com els pantalans, per a la càrrega i descàrrega de productes petrolífers i noves vies d'accés com l'Eix Transversal.
També experimentaren un canvi transcendental els vaixells, ja que de vela van passar a ser de vapor.
Els velers decimonònics amb poca capacitat de càrrega i molt lents van ser substituïts pels grans vapors i aquests pels petroliers, els portacontenidors i els de transport de sòlids a lloure actuals.
Aquesta diversificació ha comportat a la vegada el desenvolupament de noves tècniques de transport, emmagatzematge i de manipulació de càrregues: sitges per a cereals, tinglados frigorífics, descarregadores automàtiques, etc. Però també ha calgut adaptar la infraestructura portuària a les noves necessitats augmentant el calat dels molls o construint noves superfícies com el moll de Catalunya, el moll d'Andalusia, el de Cantàbria o el de la Química.
No es pot obviar en parlar del Port de Tarragona l'interès per la cultura i per la ciutat que ha demostrat al llarg dels anys. Mostra d'aquesta relació port-ciutat és el Moll de Costa que s'obrí al públic l'any 1986 i que, des d'aquella data, ha esdevingut un punt de referència per a la ciutat de Tarragona.
L'Autoritat Portuària de Tarragona va ser de les primeres en tot l'Estat que creà un espai per a custodiar el seu patrimoni documental i gràfic: l'Arxiu del Port de Tarragona, i posteriorment un altre per a preservar el seu patrimoni material: el Museu del Port.
Arxiu del Port
Visiteu l'espai de l'Arxiu del Port a la nostra web.
Museu del Port
Visiteu l'espai del Museu del Port a la nostra web.
A més, el Port de Tarragona, sempre ha disposat d'espais expositius en els quals persones reconegudes dins el món de l'Art Contemporani han mostrat la seva obra i on s'han ofert exposicions capdavanteres del moment a l'abast de la ciutadania.
