L’aplicació del conveni MARPOL facilita mantenir un entorn net i sostenible

MARPOL és un conveni internacional per a la prevenció de la contaminació del medi marí pels vaixells

El Port ofereix una tarifa plana que facilita que el tractament es faci de forma reglada, controlada i àgil

Durant el primer semestre de 2022 s’han recollit, al Port, gairebé 13.000 metres cúbics de residus procedents de vaixells

El web oficial del Port publica la informació necessària per demanar o consultar dades i protocols MARPOL a https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/serveis/operacions-portuaries/marpol

Port Tarragona garanteix el tractament de 26.000 m3 de residus anuals procedents de vaixells. L’organisme tarragoní actua dins del marc del conveni internacional MARPOL, un acord amb sis annexos sobre la prevenció de la contaminació del medi marí pels vaixells respecte als residus que generen pel seu normal funcionament.

El conveni forma part de l’aposta del Port de Tarragona per implementar les accions necessàries perquè la seva activitat tingui cura del medi ambient i de les persones. El Pla de Recepció i Manipulació de rebutjos generats per vaixells i residus de càrrega del Port de Tarragona és la translació de la normativa internacional continguda en el conveni de Marpol 73/78 a la zona portuària de Tarragona. És un pla específic que trasllada la normativa per la recepció, manipulació de rebutjos i residus generats al règim operatiu i les necessitats específiques del Port de Tarragona.

La recepció de residus de vaixells, en el Port, es duu a terme des del servei portuari de recollida de residus per part d’empreses amb llicència per la prestació d’aquest servei a l’àmbit portuari i, han de comptar prèviament amb l’autorització per la recollida i tractament de residus per part de la Generalitat de Catalunya. Aquestes empreses prestadores són les encarregades de la recepció i el trasllat del residu pel seu tractament final, en plantes especialitzades, incloent-hi la valorització, dels mateixos.

Mantenir l’aigua neta

L’objectiu final és mantenir l’aigua neta, lliure de residus procedents de vaixells. Per facilitar que la descàrrega de residus es faci de manera correcta i lliure de vessaments, el Port ofereix una tarifa plana que facilita que el tractament es faci de forma reglada, controlada i àgil. Les empreses amb llicència per la recepció dels residus dels Annexos I i V de MARPOL van recollir en l’àmbit del port de Tarragona, durant l’any 2021, un total aproximat de 26.000 metres cúbics de residus procedents de vaixells que van ser traslladats pel seu correcte tractament en instal·lacions autoritzades per la Generalitat de Catalunya. En el primer semestre de 2022, les empreses Ecològica Ibèrica i Mediterrània, SA i Griñó Ecològic, SA que presten aquest servi a les instal·lacions tarragonines, han recollit un total aproximat de 12.714 m3.

Protocol al Port Tarragona

L’APT és la responsable de garantir que el Port, les marines i les terminals, disposen d'instal·lacions adequades i suficients, en quan als volums habitualment rebuts, per a la recepció de residus generats pels vaixells i els seus residus de càrrega, independentment de la seva tipologia.

També és responsable d’assegurar el correcte desenvolupament i gestió mediambiental dels residus procedents dels vaixells, o resultants dels procediments operatius de càrrega/descàrrega a les instal·lacions o terminals portuàries. I també d’incrementar la disponibilitat i utilització de les instal·lacions receptores per a vaixells i embarcacions per a aquestes activitats, mitjançant la seva difusió, clara i concisa.

Tal com s'estableix en el Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, en l'Article 132 el funcionament es basa en el cobrament d’una tarifa fixa als vaixells que atraquin, en cada escala en el port, amb la finalitat de reduir els abocaments a la mar de les deixalles generades pels vaixells.

Aquesta tarifa, que es determinarà en funció de les unitats d'arqueig brut (GT) del vaixell i, addicionalment, en el cas de vaixells de passatge, del nombre de persones a bord, donant dret a descarregar per mitjans de recollida terrestre en la Zona I del port, sense cost addicional, durant els set primers dies de l'escala, totes les deixalles dels annexos I i V del Conveni MARPOL 73/78.

Camp d’aplicació

L’àmbit d’aplicació de la normativa MARPOL així com el Pla de Recepció de residus generats per vaixell i residus de càrrega s’aplica a tot el recinte portuari tarragoní, i a tots els vaixells, inclosos pesquers o embarcacions d’esbarjo, amb independència del seu pavelló o el seu atrac assignat.

El servei portuari de recepció de residus generats per vaixell i residus de càrrega inclou les aigües olioses de sentines, fangs resultats de purificació de combustible, olis i lubricants (annex I), aigües brutes (annex IV), brossa resultant de residus domèstics i resultat de treball rutinari del vaixell (annex V), i també els residus i les substàncies que incideixen negativament a la capa d’ozó procedents dels gasos d’escapament (annex VI de MARPOL).

On i com demanar-ho

Per tal de tenir informació legislativa, consultar tarifes o fer la sol·licitud adient el web del Port Tarragona disposa de l’espai MARPOL en aquest enllaç : https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/serveis/operacions-portuaries/marpol

​

L’entitat contacta amb les tripulacions i mariners per ajudar-los en allò que els calgui

Durant 2021 l’equip de voluntaris ha visitat gairebé 500 vaixells i ha acollit més de 200 mariners

Stella Maris és una pastoral de l'Església catòlica amb presència en gairebé 300 ports d’arreu del món

Stella Maris ha prestat suport a més de 8.000 persones durant l’any 2021 al Port de Tarragona. El personal voluntari, ha visitat 485 vaixells, ha donat suport a 8.019 persones i ha acollit al seu centre 222 mariners. Durant aquest primer semestre de 2022 ja s’han comptabilitzat 274 visites a vaixells i 425 visitants al seu local, Seafarers Centre.

La feina de l’equip de voluntaris d’Stella Maris, una pastoral de l'Església catòlica, consisteix en donar suport i ajuda a les tripulacions i personal dels vaixells que arriben al Port.

L’entitat Stella Maris està ubicada a l’antic edifici de Sanitat Exterior, davant de la nova Seu Institucional del Port, i realitza visites a vaixells, atenció al Seafarers’Centre, transport gratuït des del vaixell fins al centre de la ciutat i a l’inrevés, etc. Són alguns dels serveis que ofereix amb un denominador comú: oferir una acollida amable als mariners en arribar a un lloc lluny de casa, després de mesos embarcats.

Arreu del món Stella Maris s’esforça per ser ‘una llar lluny de la llar’ i amb aquesta filosofia estén la mà per ajudar i donar suport a mariners i tripulants dels vaixells que arriben a Tarragona. La seva tasca de suport també consisteix en donar informació sobre els serveis que ofereix la ciutat de Tarragona, disposen d’ordinadors amb connexió gratuïta a internet per poder contactar amb les seves famílies, subministren targetes SIM, fan canvi de divises, servei de restauració gratuït, biblioteca, etc.

Tasques 2021

L’any 2021 va ser un any marcat per la vacunació massiva mundial i per la progressiva volta a la rutina d’abans de la pandèmia, però malgrat això depenent de la nacionalitat del tripulant, les companyies han mantingut certes restriccions de no desembarcar.

Aquest fet ha incidit en l’augment d'estrès emocional, preocupació i fatiga mental dels tripulants i ha promogut que els voluntaris de Stella Maris hagin reforçat la seva presència amb algunes actuacions.

Una de els accions en aquest sentit va ser durant la Pascua, en què Stella Maris va lliurar a 239 mariners un petit obsequi format per sabó de mans, gel hidroalcohòlic, mascaretes quirúrgiques, kits d’higiene personal, mones de Pasqua i xocolates i dolços.

Stella Maris també va ser l’entitat que es va encarregar d’acompanyar dos tripulants d’un vaixell que va patir un accident. Durant l’estiu, el vaixell Elbeix, que fa escales regulars al Port Tarragona, va patir un greu incendi que va deixar la nau sense govern. Dos dels seus tripulants van haver de quedar-se durant unes setmanes a la ciutat i fer els tràmits per la seva repatriació.

A més, Stella Maris també dona suport a les famílies i treballa amb noves tecnologies per tal de facilitar el contacte entre les tripulacions i els seus entorns d’origen. Els i les voluntàries s’ofereixen també a visitar i acompanyar els tripulants que, per motius de salut, hagin de ser hospitalitzats.

La seva història

Stella Maris va néixer fa més de cent anys a Glasgow amb l’objectiu de promoure una associació, de dones i homes, units per treballar per al benestar espiritual de la gent de mar de tot arreu.

Es tracta d’una pastoral de l’Església catòlica on s’aplica la doctrina social de l’Esglèsia. El també denominat Apostolat de la Mar és una vessant espiritual amb les arrels pastorals com a eines essencials on la gent treballa, any rere any, per ajudar a tripulacions d’arreu del mon. Es tracta d’una entitat mundial que treballa amb centenars de sacerdots i voluntaris a uns 300 ports d’arreu del món, que realitza més de 70.000 visites a vaixells i un milió d’atencions a mariners l’any 2019 durant la celebració centenari de creació de Stella Maris.

Al territori estatal tenen presència a ports com Barcelona, Vigo, Castelló, Almeria, Tenerife, Las Palmas de Gran Canària i Bilbao.

El Port de Tarragona ofereix, gratuïtament, una sessió de cinema tots els dijous del mes d’agost, a les 21.30 hores

Quatre films d’èxit doblats al català s’exhibiran per a tots els públics

El passat dissabte 30 de juliol amb el grup Els Cremats va cloure la 30a edició del festival ‘Havaneres del Port de Tarragona’, un esdeveniment tradicional de les nits estiuenques de dissabtes durant el mes de juliol. L’èxit que va tenir aquesta tradicional cantada ha fet que el Port de Tarragona engegi un nou cicle per al mes d’agost en el mateix espai a l’aire lliure: ‘Cinema a la fresca’. Aquesta nova iniciativa vol completar el programa d’activitats que duu a terme l’estiu el Port de Tarragona a través del Museu del Port, el Teatret del Serrallo, l’Arxiu i les exposicions del Moll de Costa. 

‘Cinema a la fresca’ s’engega amb la voluntat de continuar l’èxit d’assistència que van tenir les havaneres en el mateix espai de la pèrgola del Serrallo. També a l’aire lliure i d’accés lliure, on es podran visualitzar, tots dels dijous d’agost, quatre pel·lícules en llengua catalana per a tots els públics.

Les sessions són els dijous 4, 11, 18 i 15 d’agost a les 21.30 hores i no cal fer reserva. Es preveu un aforament màxim de dues-centes persones en cada sessió.

Mascotes

Demà passat, 4 d’agost, es projectarà el film d’animació Mascotes 2 (2019). Produïda pels Estats Units, està dirigida per Chris Renaud amb guió de Brian Lynch i és la seqüela de Mascotes (2016). Té una durada de 98 minuts. Narra com Max s’enfronta a nous i importants canvis a la seva vida: la seva mestressa Katie no només s’ha casat, sinó que també ha estat mare. En un viatge familiar coneix al gos granger Rooster, amb qui aprèn a dominar les seves pors. I Gidget tracta de recuperar la joguina favorita de Max dins d’un apartament ple de gats, mentre Snowball s’embarca en una perillosa missió per alliberar un tigre blanc. Segons el crític Clarke (The Guardian) ‘Heus aquí una raresa de Hollywood: una seqüela millor que la pel·lícula original. És més enginyosa, menys frenètica i presenta nous i originals personatges’.

Space Jam 2

El dijous 11 d’agost es projectarà Space Jam 2: Noves llegendes (2021), un film d’animació produït als Estats Units per Warner Bros. En la sinopsi, la superestrella de l’NBA, LeBron James, s’uneix a Bugs Bunny i a la resta dels  Looney Tunes en aquesta esperada seqüela. Per a la crítica és una de les millors pel·lícules d’animació de l’any passat i va obtenir dos premis Razzie. Té una durada de 120 minuts.

Els Croods

El 18 d’agost,  es projectarà el film d’animació Els Croods: Una nova era (2020). dirigit per Joel Crawford i produït per la famosa DreamWorks Animation. Va assolir tres nominacions en el seu any d’estrena: millor pel·lícula d’animació als Globus d’Or i del Sindicat de Productors (PGA) i sis nominacions als Premis Annie. Té una durada de 95 minuts. A la pel·lícula, la primera família prehistòrica és obligada a buscar un nou lloc on viure. I quan troben un idíl·lic paradís, es troben en una altra família que ja hi viu, els Mesmillor. Per al crític del diari El País, J. Ocaña, "repeteix el que és bo de l'original: velocitat de vertigen en els acudits i l'acció; notable gràcia en els personatges secundaris i una hilarant volta de rosca a les maneres d'educació dels nostres fills".

La invenció d’Hug

La darrera projecció, el 25 d’agost, és el film La invenció d’Hug (2011) dirigit per Martin Scorsese amb Asa Butterfield, Ben Kingsley, Jude Law, Francesca Scorsese i el mateix director en el repartiment. Es narra una història en el París dels anys trenta, quan Hug, orfe, rellotger i lladre viu entre els murs d’una atrafegada estació de trens parisenca. Ningú sap de la seva existència fins que li descobreix una excèntrica nena amb qui viurà una increïble aventura. Té una durada de 127 minuts i va obtenir el 2011, cinc Òscars tècnics i onze nominacions, el National Board of Review a la millor pel·lícula i direcció, el Globus d’Or al millor director i Premi BAFTA al millor disseny tècnic entre d’altres.

L’èxit del festival i ‘Coneix l’havanera des del mar’, amb golondrina, assegura la continuïtat del festival estiuenc portuari

La pèrgola del Serrallo ha estat el marc tradicional on han actuat els cinc grups d’havaneres durant el mes de juliol

El passat dissabte 30 de juliol amb el grup Els Cremats va cloure la 30a edició del festival ‘Havaneres del Port de Tarragona’, amb un cartell musical ple de qualitat i algunes novetats que el Port de Tarragona va programar amb la voluntat de contribuir a difondre la cultura popular catalana i la tradició marinera entre la ciutadania. El certamen va omplir, de gom a gom, la pèrgola del Serrallo les nits de tots els dissabtes de juliol a partir de les 22 hores.

Els grups que van actuar en el festival, com sempre a l’aire lliure i amb entrada gratuïta, van omplir l’aforament màxim cada sessió que era de cinc-centes persones a la pèrgola del Serrallo. Un èxit d’acollida per part de la ciutadania que ha assistit al barri mariner tarragoní, transformat, en un lloc màgic cobert de notes, ritmes i melodies tradicionals catalanes, amb un nou decorat especial i innovador sobre l’escenari dissenyat per a celebrar la trentena edició.

Durant aquests dies Tarragona ha pogut gaudir d’alguns dels millors grups reconeguts d’havaneres al Serrallo. L’esdeveniment és un acte musical força estimat pel veïnat del barri pescador del Serrallo, així com per tota la ciutadania de Tarragona. Enguany es compleixen els 30 anys de la primera edició de les ‘Havaneres del Port’ i, per tant, el Port de Tarragona ha introduït una novetat per a la celebració d’aquest esdeveniment: ‘Coneix l’havanera des del mar’, una activitat paral·lela a les cantades dels dissabtes que ha permès apropar-se a l’origen i la història de les havaneres des del mar.

Durant tres dijous, 14, 21 i 28 de juliol, a les 19 hores i a les 20 hores, les persones que havien fet reserva han pujat a la barca de la golondrina al Serrallo i, un cop a bord, de la mà del personatge en Quimet el Romesquet -músic i cantant d’havaneres-, han conegut com ha evolucionat el gènere, quines històries s’amaguen en les seves lletres o quins són els seus principals instruments, entre altres curiositats.

L’èxit de les dues activitats durant el mes de juliol, el festival d’havaneres i el recorregut amb la barca de la golondrina, ha suposat que gairebé tres mil persones celebressin l’aniversari de els havaneres al Port.

l La primera actuació, amb Xató, grup format per Joan Parellada, Josep Vila, Jordi González i Ramon So , va emocionar el públic assistent el dissabte 2 de juliol. Amb un variat i extens repertori, el grup de Vilafranca del Penedès, de llarga tradició en el cant de taverna, va cantar havaneres recollides en les seus enregistraments Xató i Rom, Més Xató, Lluna, foc i rom, Al to que toca, i del darrer, Un mar de vinyes, editat l’any passat.

El 9 de juliol, Sons de Mar, va delectar al públic marinant les més conegudes havaneres i cançons d'anada i tornada amb nous ritmes i cançons. Sons de Mar és un grup que va néixer a Reus amb la il·lusió de compartir, des del Baix Camp, un gènere molt especial dins de la música popular: les havaneres. Els integrants del grup actualment són la Rosa i el Gerard a les veus i el Roberto amb la guitarra i el Joan amb l'acordió. Quatre músics enamorats de les havaneres i de la màgia que les envolta. L’any 2021, l’acordionista Joan Martínez va ser guanyador d’un premi al concurs de composició d’havaneres de Catalunya “Josep Bastons”.

I el dissabte 16 de juliol, Les Anxovetes, el grup d’havaneres en femení, va presentar el seu nou espectacle més íntim i recollit, de caràcter genuïnament mediterrani, compost majoritàriament per temes propis creats i cantats en clau de dona. És un grup gironí que pren el gènere tradicional de l’havanera com a punt de partida per anar molt més enllà, i fins i tot allunyar-se’n, oferint un espectacle que reforça, revisa i amplia el repertori de cançons marineres i combina cançons pròpies i inèdites amb cançons populars de tota la vida, totes elles lligades amb un fil conductor que explica històries de la mar amb veu de dona.

Neus Mar, el 23 de juliol, creadora de l’espectacle ‘L’essència de l’havanera’ va entusiasmar els assistents a la pèrgola del Serrallo. Entusiasta de les havaneres cubanes del segle XIX, versiona alguna de les composicions de Joan Nito Figueras amb tocs de jazz.

I va cloure el festival, la banda Els Cremats, el dissabte 30 de juliol, un grup que té les seves arrels a Palafrugell i Calella de Palafrugell i que ha trencat molts tòpics sobre el tractament del gènere, provocant sorpresa i entusiasme. Els Cremats es caracteritzen per la constant recerca de nous registres i la immersió en diferents músiques i gèneres, sobretot d’arrel popular. Una formació amb un llarg i consolidat bagatge, considerats per molts els “enfants terribles” de l’havanera per la seva voluntat d’innovació i de fusió amb altres gèneres com la rumba, el son cubà, el pop, el bolero o la cúmbia.

Durant l’any 2021 el web del Port Tarragona ha fet més de 750 actualitzacions del seu entorn digital i aconsegueix gairebé 540.000 visualitzacions

El web del Port registra més visites amb perfil femení d’un 51,6% respecte al masculí amb un 48,4%

S’incrementen les visites internacionals de països com Ucraïna, Txèquia, Rússia, Suïssa, Irlanda, Països Baixos i Finlàndia

El Port de Tarragona treballa per transmetre de forma fàcil, directa, transparent, simple i eficaç informació rellevant per a la ciutadania, la comunitat portuària i el seu públic objectiu.

La web del Port, és un dels canals que potencia i s’adapta a les peculiaritats de la informació d’un organisme com és el Port Tarragona. Per aquest motiu l’equip de Comunicació s’esforça a aconseguir el propòsit essencial del seu web; posar-se en el paper de les persones que busquen informació. El compromís de l’equip es tradueix en publicar informació entenedora i que proporcioni una experiència positiva.

Per arribar a l’objectiu principal es mou en quatre eixos principals; llenguatge clar, llenguatge visual, estudi del comportament dels clients o potencials clients i una bona estructura de la informació, sense oblidar una base fonamental, una comunicació responsable.

Actualització constant

Els continguts de la pàgina web del Port són actualitzats diàriament. En el transcurs de l’any 2021 es van fer gairebé 750 actualitzacions de continguts, totes amb un denominador comú; publicar una informació en què la persona usuària és el centre i el focus per entendre el contingut. Durant l’any 2021 la pàgina va registrar 537.379 visualitzacions, el que representa un increment del 16,35% respecte a l’any 2020. El nombre de sessions per persona usuària augmenta un 3,07% respecte a 2020.

Més visites de Rússia i Ucraïna

L’esforç per mantenir l’entorn en un sistema multilingüe (català, castellà i anglès) dona els seus fruits. L’agenda política internacional també hi té molt a veure, com és el cas del conflicte entre Rússia i Ucraïna, per exemple. Els principals països estrangers que visiten la web són Ucraïna +4.296% respecte a 2020, Txèquia +3.648%, Rússia +2.474%, Suïssa +871%, Irlanda +216,78%, Països Baixos +28,11% i Finlàndia +16,85%.

Usuària catalanoparlant, adulta i navegant de Chrome

Respecte a les dades demogràfiques cal ressaltar que majoritàriament són dones les que visiten l’entorn, un 51,6% en front del 48,4% d’homes. El grup d’entre 45 i 54 anys és major col·lectiu visitant amb un 25,40% del total del públic, seguit amb un 20,15% del grup d’entre 55-64 anys i del grup de 35-45 amb un 15,49%.

El 65% del públic utilitza un ordinador d’escriptori vers el 34,08% que fa servir dispositiu mòbil o vers l’1,3% que navega amb tauleta utilitzant majoritàriament, en un 62%, el navegador Chrome, seguit de Safari amb el 13,17% i de Firefox amb un 13,13% del públic.

El retrat robot de l’usuari mitjà del web del Port és per tant una dona d’entre 45 i 54 anys, catalanoparlant i usuària del navegador Chrome.

Continguts més vistos

Les pàgines més visitades són ‘Treballa amb nosaltres’, ‘Situació dels vaixells’, ‘Agenda d’activitats culturals’ del Moll de Costa, ‘Perfil del Contractant’ i l’espai ‘Notes de Premsa’ de comunicació.

​

L’exposició de Josefa Tolrà va estar al Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona el 2016

La mostra artística es podrà visitar fins al mes de novembre a la 59a Exposició Internacional d’Art La Biennale di Venezia

L’any 2016, des del Fons d’Art del Port de Tarragona es va contactar amb la comissària d’art Pilar Bonet per tal de portar als nostres espais l’exposició que portava per títol: “JOSEFA TOLRÀ. Mèdium i artista (1880‐1959)” i la vam poder gaudir al Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona del 6 de maig al 24 de juliol 2016.

Enguany, 6 anys després, els organitzadors de la 59a Biennal de Venècia van contactar amb la Pilar Bonet, comissària de l’exposició al Moll de Costa, per interessar-se pel treball de la Josefa Tolrà “Pepeta” i demanar-li la possibilitat d’exposar els treballs d’aquesta artista com a una de les convidades especials.

El resultat d’aquest interès és l’exposició d’una part significativa de l’obra exposada a Tarragona al 2016, en la qual es van mostrar una part molt important del seu treball i es presenten varies obres inèdites, com el magnífic dibuix de "Las Hadas". L’obra de Tolrà forma part, actualment, de la col·lecció de tres museus internacionals d'art contemporani i té una col∙lecció de dibuixos integrada al fons del Museo del Prado a Madrid.

L’obra exposada el 2016 al Port de Tarragona i ara a la Biennal de Venècia, va ser mostrada en públic per primer cop a Mataró a Can Palauet. La comissària de l’exposició Pilar Bonet, explica que l’artista “sempre deia que "només quan dibuixo em sento en pau"”. Sobre Tolrà, Bonet creu que “la seva creativitat neix de la fortalesa d'una reencarnació en vida” i que la mostra de la seva obra és “una sort de poder gaudir en directe la seva creativitat i compartir, en la distància més curta, un gran viatge astral”.

Tolrà va ser contemporània del grup Dau al Set que va tenir en compte la seva obra, especialment Joan Brossa. Josepa Tolrà es negava a vendre cap obra ja que considerava que era un mitjà per arribar als altres i per explicar les seves comunicacions amb el més enllà, ja que -recordem- reunia en una mateixa persona la condició d’artista i de mèdium.

La Biennal de Venècia

La 59a Biennal d’Art de Venècia, va obrir les seves portes el passat mes d’abril. La primera directora italiana de la Biennal de Venècia, la comissària Cecilia Alemani, ha organitzat una exposició de dones artistes. En aquesta edició, el protagonisme de les dones és majoritari: de les 213 persones participants de 58 països diferents, el 90% són dones o artistas no binàries.

Josefa Tolrà, mèdium i artista (Cabrils, Barcelona, 1880-1959)

Josefa Tolrà és una artista autodidacta que comença a dibuixar i escriure quan té 60 anys. Ho fa sense desig de notorietat i lluny del món acadèmic, com a resultat de les seves experiències de mèdium. Una dona d'origen humil, que s'inicia en la creació gràfica per a sanar la tristesa de la mort de dos fills. Brodar, dibuixar i escriure esdevé per a ella un antídot contra la depressió i l'abisme de la bogeria, una experiència que li permet reconduir el seu destí viatjant amb els "éssers de llum" que li dicten els missatges i que ella transcriu i dibuixa com a "modesta mediadora mecànica".

Josefa Tolrà, Pepeta per a la família, veu l'aura de les persones i actua com a sanadora. En els moments de trànsit pot parlar sobre filosofia, art o ciència. Quan dibuixa fa emergir personatges i éssers d'intensa mirada, amb ulls que ens miren sense veure. Josefa dibuixa igual que broda, puntada a puntada fins aconseguir les espirals de colors. Els brodats, dibuixos i textos són el llegat de la seva espiritualitat, part d'un món que germina en les visions de la energia còsmica, les forces fluídiques i el pensament espiritista.

Entre 1941 i 1959, va dibuixar sense descans, aprofitant les nits d'insomni. Ens ha deixat un centenar de dibuixos, llibretes plenes de textos i il·lustracions i mantons brodats amb exquisida tècnica ornamental. És una dona humil, sense estudis, que creu en el "Bon Jesús" i es comunica amb l'esperit de Mossèn Jacint Verdaguer. Els artistes del grup magicista Dau al Set la visitaven a Cabrils, el poeta Joan Brossa l’admirava.

El Sistema de Control de Tripulants (SCT), denominat EXIT-SCT, està publicat a l’enllaç https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/serveis/centre-acreditacions#exit-sct

L’objectiu és permetre un millor control dels moviments dels membres de les tripulacions dels vaixells atracats al Port Tarragona per augmentar la seguretat i control de les persones

L’aplicatiu s’incorpora com una eina més a tot el sistema d’acreditacions ISIS, en actiu des de l’any 2012, per accedir al recinte portuari

El Port de Tarragona ha posat en ple funcionament l’aplicatiu Exit-SCT, un nou Sistema de Control de Tripulants. La plataforma s’incorpora al sistema ISIS, el sistema de control d’accessos al recinte portuari tarragoní, i permetrà un millor control dels moviments dels membres de les tripulacions dels vaixells atracats al Port Tarragona per augmentar la seguretat i control de les persones.

El nou sistema, Exit-SCT, publicat a l’enllaç https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/serveis/centre-acreditacions#exit-sct està en marxa des d’aquest mes de juliol i utilitza el llistat de tripulants de l'escala i l’integra amb informació de diferents sistemes. El Port de Tarragona millora, així la gestió de l'entrada i la sortida de tripulants del recinte portuari des del punt de vista dels horaris, del control, de la seguretat i del temps d’estada. Aquest nou sistema de control de pas està adaptat al sistema de control d'accessos general que ja fa servir l’Autoritat Portuària de Tarragona. (https://www.porttarragona.cat/ca/serveis-negoci/serveis/centre-acreditacions).

L’augment de vaixells atracats al Port de Tarragona, per l'activitat comercial i portuària que s’hi genera, ha creat la necessitat de millorar el sistema d’accessos amb mesures complementàries a la vigilància física presencial. L’Exit- SCT permet donar una solució ja que els horaris d’entrada i sortida dels tripulants no coincideixen sempre amb els horaris d’activitat portuària: operatives, càrrega i descàrrega, etc. Concretament, les entrades i sortides pels accessos més pròxims a la ciutat (Llevant i Reus) tenen horari d'activitat comercial, el qual no abasta totes franges horàries que empren dels tripulants.

L’objectiu principal d’aquesta plataforma és augmentar el control de moviments dels membres de les tripulacions dels vaixells atracats a les instal·lacions portuàries tarragonines per tal de millorar la seguretat de les persones dins del recinte portuari.

L’activitat i moviments de les tripulacions dels vaixells atracats al Port de Tarragona són diferents de l’activitat comercial portuària, especialment en horaris, la qual cosa provocava que el control de seguretat dels tripulants sigui complexa, concretament en disponibilitat horària i recursos en els punts accessos al Port. Per aquesta raó la Direcció de Sistemes d’Informació de l’APT va analitzar i buscar les solucions digitals òptimes per dissenyar una plataforma que doni resposta a aquesta situació. Després de la implementació del sistema d’acreditació ISIS del Port, l’any 2012, l'experiència ha estat útil per crear i dissenyar el nou sistema per gestionar les entrades, sortides i moviments de les tripulacions al Port Tarragona (SCT).

Implantació

La implementació del Exit-SCT ha anat a càrrec de l’empresa Portel Logistic Technologies SAU amb un pressupost de 108.846,76 euros (IVA inclòs) i, desenvolupada amb el suport dels departaments de Sistemes d’Informació, Domini Públic i Policia Portuària del Port Tarragona. La posada en marxa del Exit-SCT ha requerit de l’adaptació i reprogramació del maquinari situat en els punts d’accés al Port, així com l’actualització de processos interns per tal de sincronitzar tots el moviments de dades a les diferents estacions, en temps real. Aquesta nova plataforma controlarà el llistat dels tripulants que poden desembarcar, els tripulants que estan dins o fora del recinte portuari, i la identificació dels tripulants que hi siguin dintre del Port.

Funcionament

El sistema Exit-SCT funciona a partir d’una llista de tripulants de l’escala del vaixell que arriba a Port. L’origen de les dades parteix de les dades indicades per l’empresa consignatària del vaixell en sol·licitar l’escala mitjançant l’aplicatiu ViaPortus. La consignatària introdueix dades de la tripulació com el nom, l’identificador (NIF, CIF, Passaport...), nacionalitat, data naixement, professió, entre altres dades.

Un cop el sistema confirma en ferm l’escala amb el consignatari i el capità, es genera un llistat de pins i els denominats salconduits per a cada tripulant inscrit. L’empresa consignatària i, el capità del vaixell, poden gestionar, des del nou sistema, el llistat dels tripulants i decidir qui pot entrar i sortir del recinte portuari o bé notificar els canvis que convinguin. El sistema enviarà, automàticament, totes les actualitzacions que es facin a tots els actors implicats en el sistema.

El consignatari o el capità del vaixell lliura a cada tripulant el seu PIN (número d’identificació personal) i el seu ‘salconduit’ imprès. El PIN els servirà per introduir-lo als teclats disposats als tòtems de les portes de vianants dels accessos al recinte portuari. El ‘salconduit’ haurà de ser presentat pel tripulant a la Policia Portuària, Guàrdia Civil o altres cossos de seguretat si així li ho requereixen dins del recinte portuari.

Sistema ISIS

El Port de Tarragona té implementat des de l’any 2012 el sistema ISIS de control d’accessos al Port. Un sistema que registra i comprova els conductors de vehicles i vianants acreditats que circulen pel port, hi accedeixen o en surten.

Amb l’SCT el Port fa un pas més per tal de vetllar per la seguretat de totes les persones que han d’accedir al recinte portuari tarragoní.

Exit-SCT s’afegeix al sistema SIT (Sistema d’identificació de Transportistes, https://tuit.cat/4JL32), al SAP (Sistema d’acreditació personal, https://tuit.cat/3AcAa) i al SAE (Sistema d’acreditació externa, https://tuit.cat/GFh9M)

Port Community System, el port digital

A més de les aplicacions anteriorment esmentades, el Port Tarragona compta amb la plataforma tecnològica Port Community System per a la gestió de sol·licituds i prestació dels diferents serveis portuaris de forma intel·ligent, centralitzada, segura i sense papers.

És un sistema que millora la posició de la comunitat portuària, agilitzant i donant seguretat en la prestació de serveis com la gestió d’escales i serveis del vaixell, subministraments d’aigua, electricitat, combustibles, recollida de residus (MARPOL), grues, ocupacions de superfícies, intercanvis d’informació entre diferents agents com transportistes, terminals, gestió de mercaderies perilloses, etc.

Com a resultat, Port Community System, agilitza i automatitza els processos d’intercanvi d’informació entre els diferents actors de la comunitat portuària, permetent la comunicació, la connectivitat i l’intercanvi d’informació de tot el sistema de forma segura.

Les obres donades són “Cercle de terres vermelles” i “Cercle de calç”

Actualment, el Fons d’Art del Port de Tarragona està integrat per més d’una vuitantena de peces

L’artista Roser Oduber ha fet donació de dues de les obres que va exposar aquesta primavera al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Les dues peces, titulades “Cercle de terres vermelles” i “Cercle de calç” es van poder veure amb motiu de l’exposició “Límits” al Tinglado del Moll de Costa que van visitar més de 2700 persones del 5 de maig al 3 de juliol d’enguany, i ambdues estan realitzades amb tècnica mixta sobre tela.

Roser Oduber, artista de llarga trajectòria, des de fa més de 10 anys organitza i gestiona exposicions en diferents espais de cultura i art. Va fer estudis d’art, periodisme, dansa i teatre i actualment compagina el seu treball artístic amb la gestió cultural. És també directora del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat (CACIS) El Forn de la Calç. Els treballs de la Roser són obres arrelades a la terra que ens parlen de l’amor de l’artista per la natura.

Perejaume, “fundador” del Fons d’Art del Port

Actualment, el Fons d’Art del Port de Tarragona està integrat per més d’una vuitantena de peces, la majoria procedents de donacions dels artistes que han exposat en els espais del Moll de Costa. Un espai obert a la ciutat des del 1986 i amb exposicions des del 1988.

Durant aquests anys, molts artistes han fet donació d’obres i treballs que, dia a dia, engrandeixen aquest fons, fins a reunir més 80 obres entre les quals s’hi troben representades diverses disciplines: escultura, fotografia, gravat, etc., però sobretot en destaca la pintura. Diversos són també els estils que la conformen, tan figuratius com els que podem considerar dins l’abstracció lírica o geomètrica.

Va ser amb la primera exposició col·lectiva al Tinglado 2, “Culminació d’un entorn”, quan el Fons d’Art del Port de Tarragona va començar a caminar, amb la donació de la peça La distància més curta de l’artista Perejaume.

El Moll de Costa, Rambla de la Cultura

El Moll de Costa, format per diferents tinglados i refugis, destinats a acollir exposicions i esdeveniments de tots tipus s’ha consolidat com la ‘Rambla de la Cultura’ de Tarragona. Amb aquest espai, el Port de Tarragona destina recursos per fer pedagogia i apropar la cultura i l’art al públic.

Va ser el mes de juny de l’any 1986 quan es va obrir aquest espai cultural a la ciutat de Tarragona. Per fer-ho possible, es van rehabilitar els antics espais d’emmagatzematge d’aquest moll i es van destinar, principalment, a activitats culturals, socials i d’esbarjo.

A partir de l’any 1988, al Tinglado 2 del Moll de Costa, es van iniciar una sèrie d’exposicions amb una línia molt clara i trencadora, que ha fet que el Port de Tarragona i la ciutat fossin, per aquest motiu, coneguts i reconeguts arreu. Els treballs que s’hi van mostrar van estar sempre referents de l’art contemporani amb marcades línies conceptuals. Va ser l’exposició col·lectiva en aquest tinglado, “Culminació d’un entorn”, quan el Fons d’Art del Port de Tarragona va començar a caminar amb la donació de la peça La distància més curta de l’artista Perejaume.

Aquests darrers anys, el Port de Tarragona, mitjançant el Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats del Port de Tarragona (CEMAPT), ha anat gestionant aquests espais, dotant-los d’una intensa activitat cultural i social que ha merescut el reconeixement del públic i de la crítica.