Per primera vegada, aquesta publicació independent, dirigida pel periodista Joan A. Domènech i vinculada al web tarragonaport.com, es presenta amb un acte públic
En l’acte s’ha posat en valor el rol del Port com a generador de consens territorial
El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà, ha defensat el rol del Port com a hub logístic i de reindustrialització
Més d’un centenar de persones vinculades al món portuari, logístic, institucional i comunicatiu han assistit a la presentació de l’Anuari TarragonaPort 2025. La publicació, dirigida pel periodista Joan A. Domènech i editada per Comunicació Externa, és una prolongació de la tasca periodística que duu a terme el web independent tarragonaport.com. L’anuari fa un repàs exhaustiu a l’actualitat del Port de Tarragona posant l’accent en àmbits com l’evolució dels tràfics, les inversions i projectes estratègics, l’aposta pel ferrocarril o el compromís amb el medi ambient i amb la seguretat. Si bé aquesta és la sisena edició de l’Anuari TarragonaPort, enguany per primera vegada s’ha organitzat una presentació pública, que s’ha dut a terme al Tinglado 1 del Moll de Costa. En la presentació, ja s’ha anunciat que la presentació de l’Anuari 2026 es durà a terme al Celler de Vila-seca.
L’acte de presentació de la publicació ha comptat amb les intervencions del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà i de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura. Ambdós han coincidit en el defensar el rol que té el Port com a vertebrador territorial. “Som l’espai idoni per al consens territorial, perquè com a institució tenim una visió transversal i despolititzada, però amb una gran capacitat tècnica”, ha defensat el president Castellà.
En aquest línia, Pere Segura ha valorat positivament el fet que el Port hagi “sabut eixamplar la mirada en els darrers anys” per a esdevenir el Port de tot el territori. En aquesta línia, ha encoratjat a seguir “sumant esforços i teixir responsabilitats” per a saber aprofitar les oportunitats de futur que el mateix Port està impulsant com ara la Zona d’Activitats Logístiques.
Aliances i infraestructures per al creixement
Així mateix, en la seva intervenció, el president de Port Tarragona ha fet un repàs als projectes clau que marcaran un punt d’inflexió per a la competitivitat del Port. Castellà ha reiterat l’interès que desperta la ZAL com a gran espai per a la reindustrialització de Catalunya, sempre vinculat als sectors emergents de la nova economia.
A més, també ha subratllat el rol que tindrà el tàndem d’estacions intermodals de la Boella i Guadalajara-Marchamalo. En aquesta línia, ha defensat que és interessant estudiar una col·laboració amb ports com el de Barcelona, però també el de Bilbao, perquè mitjans aquestes infraestructures es configuri un motor de transformació logística a tota la zona del nord-est de la península.
Aprofundir en el món logístic i portuari
La presentació de l’Anuari TarragonaPort 2025 ha comptat amb dues conferències a càrrec de directius del sector portuari i logístic. La primera de les xerrades ha anat a càrrec del CEO de Grupo OCIBAR, Antonio Zaforteza. El màxim responsable de l’empresa propietària de la marina Port Tarraco ha explicat quina ha estat l’evolució de Grupo OCIBAR des de la seva fundació fins a l’actualitat. Zaforteza ha posat l’accent en la rellevància que té Tarragona en el sector de les marines per a grans iots i ha assegurat que és Port Tarraco és una referència mundial com a marina d’hivern. “És el port que, a la tardor, té atracats més iots de més de 100 metres d’eslora a tota la Mediterrània. Tarragona s’ha fet un lloc molt destacat”, ha comentat.
Per la seva banda, el director de l’ICIL - Institute for Careers, Innovation in Logistics & Supply Chain, Xavier Rius, ha impartit la conferència La IA: Un abans i un després en la gestió de les cadenes de subministrament, en la qual ha fet una aproximació a l’impacte que la IA pot tenir en les empreses, especialment les logístiques. Rius ha incidit en la importància d’ensenyar bé les intel·ligències artificials per a evitar biaixos així com en el fet de fer un bon repartiment de les tasques que pot fer la IA i les que han d’estar fetes per humans, que han d’estar molt més vinculades amb l’estratègia i les soft skills.
