L’anunci s’ha fet durant la presentació de l’Anuari TarragonaPort 2026, que ha reunit a representants del món empresarial al Celler de Vila-seca

El sistema intermodal del Port, format per les terminals de la Boella i Guadalajara-Marchamalo, la ZAL i la terminal del Moll d’Andalusia, serà clau per la creació de cadenes de valor que generin desenvolupament econòmic a la seva àrea d’influència

La jornada ha comptat amb diverses ponències d’experts que han reflexionat sobre els reptes i les oportunitats de futur de l’activitat logística i portuària al territori

Port Tarragona atraurà una inversió privada de més de 120 milions d’euros en els pròxims anys gràcies a la transformació del seu model logístic. L’Autoritat Portuària així ho ha avançat en el marc de la presentació de l’Anuari TarragonaPort2026, celebrada aquest dimarts al Celler de Vila-seca. La jornada ha donat a conèixer quin és el moment actual del recinte portuari i quina és la seva visió de futur. El president del Port, Santiago J. Castellà, ha explicat que la missió principal de l’enclavament és ser un servei públic que promogui les cadenes de valor a la seva àrea d’influència per a generar progrés econòmic i social. Per aconseguir-ho, el Port està activant un sistema intermodal robust, format per les terminals ferroviàries de la Boella i Guadalajara-Marchamalo, la terminal marítima polivalent del Moll d’Andalusia i la ZAL, que li permetrà créixer en tràfics i en posicionament en el panorama logístic internacional.

El president de l’Autoritat Portuària ha explicat quina és l’estratègia que està impulsant el Port per a transformar el seu model logístic cap a activitats de més valor afegit. El creixement de la càrrega general i del contenidor, gràcies a les noves terminals marítimes i ferroviàries, és la clau d’aquest nou rumb. El nou model aportarà més competitivitat al recinte portuari i li permetrà consolidar la seva diversificació. “Fa anys que hem estat planificant una estratègia i unes infraestructures associades. I ara es demostra que la nostra visió era la correcta”, ha assegurat Castellà.

El màxim representant de Port Tarragona ha posat l’accent també en el canvi de posicionament que la Catalunya Sud i les Terres de Ponent tenen i han de tenir per a garantir la competitivitat del sector logístic a Catalunya. Castellà ha explicat l’aposta per les aliances territorials que està liderant l’Autoritat Portuària per unir el triangle format per Tarragona-Reus, Tortosa i Lleida i convertir-lo en un eix logístic amb capacitat de creixement gràcies a nous projectes i a les infraestructures impulsades per Port.

Per la seva part, el director de l’Autoritat Portuària, Josep M. Maceira, ha fet un repàs de les principals xifres econòmiques del Port. Maceira ha posat en valor l’esforç inversor fet al 2025, amb projectes de gran impacte com la finalització de la terminal de Guadalajara-Marchamalo, la restauració dels Prats d’Albinyana o la creació del Parc del Port. El director ha comentat que el Port també experimenta les fluctuacions derivades de la inestabilitat geopolítica mundial. 

Amb tot, ha destacat que el recinte portuari enceta un nou cicle inversor, tant públic com privat, que justament respon a aquesta transformació del model logístic. Entre 2026 i 2027, l’Autoritat Portuària invertirà 120 milions d’euros per a promoure grans projectes com l’ampliació del Moll de Balears, la instal·lació dels OPS (electrificació de molls) o l’ampliació del calat del Moll de Castella. A més, estan previstos 120 milions d’euros més d’inversió privada, que inclouen projectes cabdals com la modernització de la cadena logística del cereal.

L’acte també ha comptat amb la participació de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, qui ha aplaudit el nou model que està implementant l’Autoritat Portuària. “A poc a poc, el Port deixa de ser només un node logístic per convertir-se en un projecte compartit, en una infraestructura que no només mou mercaderies, sinó que articula territori i, més concretament, articula la Catalunya Sud”. Segura, a més, ha reivindicat el rol que té Vila-seca en els grans projectes de futur del Port: “Avui els ports necessiten explicar-se també des del seu entorn, des de la seva capacitat de generar valor compartit i des de la seva relació amb el territori, i en aquest nou relat, pel Port de Tarragona, Vila-seca deixa de ser perifèria per esdevenir centralitat”.

Sostenibilitat i progrés

L’anuari sobre el Port de Tarragona, editat per Comunicació Externa, és una prolongació de la tasca periodística que duu a terme el web independent tarragonaport.com. L’anuari fa un repàs exhaustiu a l’actualitat del Port de Tarragona posant l’accent en àmbits com l’evolució dels tràfics, les inversions i projectes estratègics, l’aposta pel ferrocarril o el compromís amb el medi ambient i amb la seguretat. Si bé aquesta és la setena edició de l’Anuari TarragonaPort, des de l’any passat es presenta al públic en un acte que compta amb ponències de representants de la comunitat portuària i d’empreses logístiques. 

Gisela Loran, directora d’Envers Environmental Services, ha estat l’encarregada de presentar la primera ponència, centrada en la restauració dels Prats d’Albinyana, un projecte que ha definit com una peça estratègica i una de les mesures compensatòries més grans de la Unió Europea. Loran ha destacat com la recuperació d’aquestes 37 hectàrees integrades a la Xarxa Natura 2000 ha permès transformar un espai degradat en un actiu ambiental que dignifica la frontera entre la ZAL i el nucli de la Pineda, esdevenint el vehicle necessari per al desenvolupament de l’activitat portuària. En aquest sentit, la ponent ha conclòs la seva intervenció advocant per un “pacte per la sostenibilitat que no tria entre progrés i natura, sinó que veu la natura com el vehicle cap al progrés”.

Port Tarragona com a futur hub automobilístic

El director de Centros Logísticos CEVA FVL Iberia, Rafael Mora, ha introduït el sector automobilístic en la segona ponència de la jornada, el qual preveu que experimenti el canvi més profund dels darrers 100 anys. 

CEVA continua apostant per Port Tarragona, aquesta vegada amb 9 milions d’euros d’inversió a les instal·lacions que gestiona des de 1999. Mora ha assegurat que, un cop arribi l’ample de via internacional a Tarragona, el Port podrà funcionar com a hub  automobilístic gràcies a la rebuda de vehicles de tot el continent europeu.

Les solucions ferroviàries d’Europa a Catalunya

La tercera ponència ha anat a càrrec del director del Centre d’Estudis del Transport Términus, Joan Salmerón, qui ha evidenciat com l’estat de les infraestructures ferroviàries i la inacció dels responsables públics condicionen el trànsit de mercaderies per tren. Ha reclamat més consens territorial i uns models d’autopistes ferroviàries adaptats a la intermodalitat per a guanyar eficiència i competitivitat. Ha destacat que aquesta és l’estratègia que ja s’aplica des de fa anys en altres països europeus i que està donant molt bons resultats.

Ha qualificat les instal·lacions del Port de Tarragona d’estar totalment preparades per a rebre el corredor mediterrani i l’ample de via internacional, però que la xarxa ferroviària de domini públic no permet posar-les en funcionament. Molt poques empreses catalanes tenen accés al ferrocarril i, de totes elles, només una de cada deu les fa servir per al transport de mercaderies. Salmerón ha vinculat aquesta situació a la manca d’actitud comercial amb la qual es ven el ferrocarril i les traves que imposa el marc legal. Ha acabat reafirmant que “negar els trens de mercaderies és negar un futur sostenible per als nostres fills”. 

Més sòl logístic i millor connectat

La darrera de les quatre intervencions l’ha protagonitzat Agustí Serra, director de la Fundació Municipalista dʼImpuls Territorial i consultor dʼIneo Corporate, qui ha destacat la manca de sòl per a activitats econòmiques davant d’una demanda creixent. Ha proposat fabricar-ne més, situar-los en nodes de transport intermodal i impulsar nous models de governança. Ha recalcat que la planificació urbanística ha d’anar de la mà amb les vies de comunicació per a descarbonitzar tant el sistema de producció com el de transport, i ha focalitzat l’interès per les noves terminals de Torreblanca-Quatre Pilans, a Lleida, i Catalunya Sud, a Tortosa.