L’Autoritat Portuària de Tarragona ha tret a licitació la construcció de dues estacions transformadores que s’ubicaran a la ZAL i al Moll de Balears

Aquestes dues actuacions suposaran una inversió de 900.000 euros

L’electrificació del Moll de Balears comportarà una inversió de prop de 22 milions d’euros, que estarà cofinançada pels fons CEF-T de l’Agència Europea de Clima, Infraestructures i Medi Ambient 

Port Tarragona treu les primeres licitacions vinculades al projecte d’instal·lació del sistema OPS (Onshore Power Supply) per a electrificar el Moll de Balears i descarbonitzar l’activitat creuerística. L’Autoritat Portuària de Tarragona ha obert les licitacions per a la construcció de dues estacions transformadores, que proporcionaran el subministrament elèctric necessari perquè el sistema OPS faciliti energia als vaixells que atraquin en aquest moll. La construcció i instal·lació d’aquestes estacions transformadores suposarà una inversió de 900.657,60 euros (IVA exclòs). Aquestes actuacions estan cofinançades pel mecanisme CEF-T Connecting Europe Facility for Transport. El passat mes de novembre, l’Agència Europea de Clima, Infraestructures i Medi Ambient (CINEA) anunciava que el projecte d’OPS de Port Tarragona era un dels seleccionats per a rebre aquests fons. L’actuació suposa una inversió de 22 milions d’euros, dels quals prop 6,6 milions (el 30%) seran finançats per la Unió Europea, mentre que el 70% restant anirà a càrrec de l’APT, mitjançant recursos propis i el finançament de l’ICO.

La primera de les licitacions fa referència a la construcció i instal·lació del nou centre de transformació elèctrica de mitja tensió de 1.000 KVa (kilovoltampers), que s’ubicarà en terrenys pròxims a la Zona d’Activitats Logístiques. Aquesta serà l’estació principal del sistema i s’encarregarà centralitzar l’energia provinent de la xarxa elèctrica general. L’actuació està pressupostada en 725.343,73 euros (IVA exclòs). El termini per a presentar ofertes finalitza el 10 de març i l’adjudicatari tindrà un termini de cinc mesos per a executar l’obra.

La segona licitació fa referència al centre de distribució i protecció específic situat al Moll de Balears. Aquest rebrà l’energia des de l’estació principal i a través de la xarxa subterrània que es desplegarà pel recinte portuari, protegirà la xarxa del sistema OPS, assegurant una tensió i qualitat de subministrament idònies per a la connexió segura dels creuers a la xarxa elèctrica. La construcció d’aquest centre està pressupostat en 175.313,8 euros (IVA exclòs). El termini per a presentar ofertes també finalitza el 10 de març i l’execució de l’obra s’haurà de realitzar en un termini de tres mesos.

Sis grans actuacions

El projecte per a la implantació dels OPS al Moll de Balears consta de sis grans actuacions. A banda de la construcció dels dos centres de transformació que ara s’estan licitant, el projecte també inclou la instal·lació d’una línia subterrània de 3,1 km de mitja tensió (25 kV) des de la subestació de la companyia elèctrica, fora del recinte portuari, fins a la nova estació transformadora principal; la creació de prop de 3,4 km de línies subterrànies de mitja tensió (25 kV) que creuaran diversos molls; una connexió submarina de 840 metres de longitud que permetrà que la xarxa elèctrica creui la bocana entre els molls d’Andalusia (zona interior) i Catalunya (zona exterior) i l’OPS com a tal.

El sistema projectat permetrà la connexió simultània de fins a dos creuers al Moll de Balears, un per a cada línia d’atracada gràcies als 10 MW de potència disponible en una primera fase. Així doncs, es podran connectar un creuer mitjà (8 MW) o dos creuers petits (4 MW cadascun).

Reducció d’emissions

Un cop estigui en funcionament, el sistema OPS permetrà que els creuers que atraquin al Moll de Balears puguin endollar-se a la xarxa elèctrica terrestre durant la seva estada al Port i puguin apagar els motors auxiliars. D’aquesta manera, es reduiran dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la presència d’altres contaminants atmosfèrics com NOx, SOx i partícules en suspensió i també els sorolls i les vibracions en els espais socials del Port, com el Km0.

Amb la seva instal·lació, Port Tarragona contribueix als objectius europeus en matèria de neutralitat climàtica fixats pel Pacte Verd Europeu, el programa Fit for 55 i per diversos reglaments sobre la reducció d’emissions. En aquest sentit, cal destacar que el sistema OPS del Moll de Balears estarà plenament operatiu abans de 2030, de manera que l’Autoritat Portuària s’avança als terminis que fixa el reglament FuelEU Maritime per a la disponibilitat d’aquestes connexions als ports europeus i reforçant el seu compromís amb el medi ambient.

Fons CEF-T

L’alineament amb les polítiques de descarbonització europees d’aquest projecte és un dels punts que l’Agència Europea de Clima, Infraestructures i Medi Ambient ha tingut en compte a l’hora de concedir fons del mecanisme CEF-T. Concretament, l’Autoritat Portuària rebrà un ajut de 6.594.600 euros, que es corresponen al 30% de l’import del projecte. Cal destacar que el projecte ha rebut una puntuació de 22,5 punts -el llindar per a ser escollit era de 15- gràcies a la seva maduresa i a l’alineament amb les prioritats de la convocatòria que ha prioritzat projectes d’OPS en ports marítims de la Xarxa Transeuropea de Transport (RTE-T), de la qual Port Tarragona n’és un port bàsic.

#EcoPort2030

La implementació del sistema OPS al Moll de Balears és un dels àmbits d’actuació de l’estratègia de descarbonització de Port Tarragona. Aquesta estratègia, agrupada en el full de ruta #EcoPort2030, busca avançar cap a la neutralitat climàtica del recinte portuari tarragoní, mitjançant actuacions en quatre grans àmbits: electrificació; energies renovables i combustibles alternatius; biodiversitat i protecció del medi ambient; i sensibilització i coneixement. Aquesta visió holística que té en compte les operatives, els tràfics, l’entorn natural i la comunitat, permet incidir en tots els aspectes relacionats amb l’activitat portuària per a garantir que la descarbonització del Port sigui una realitat.