La segona sessió de les jornades tècniques presenta solucions i bones pràctiques per evitar l’escassetat d’aigua

Joan Alginet, president CAT: “La indústria de Tarragona és la gran aliada del riu Ebre”

Daniel Milán, director EMMATSA: “En 20 anys, el consum d’aigua a Tarragona s’ha reduït de 147 a 110 litres per habitant i dia”

Marc Fargas, gerent AITASA: “Al 2026, volem assolir un cabal de 14 Hm3/any d’aigua regenerada, el 41% del consum de la indústria química”

Cristina Miret, Acció climàtica APT: “El Port treballa per adaptar el consum d’aigua a les característiques del clima mediterrani”

Daniel Vera, Instal·lacions APT: “El Centre de Control d’Instal·lacions monitoritza la xara d’aigua per evitar fuites”

Xavier Amores, director CWP: “Cal un acord de país a llarg termini i transversal”

Manuel Cermerón, CEO Veolia: “L’aigua és un element de competitivitat mundial”

Saül Garreta, president APT: “Les Jornades han desmuntat els arguments negacionistes i han mostrat la complexitat de les solucions necessàries”

Àngel Xifré, delegat Gencat: “La Generalitat està fent els deures”

El Port de Tarragona ha celebrat avui la segona sessió de les “Jornades Tècniques sobre Gestió de l’Aigua en un Escenari de Crisi Climàtica” al Tinglado 1 del Moll de Costa. Mentre la sessió d’ahir es va centrar en la diagnosi, la projecció a futur i en la gestió dels recursos naturals, la segona jornada s’ha centrat en la presentació de solucions i en les bones pràctiques, centrades en la demarcació de Tarragona.

La segona jornada ha començat amb un bloc temàtic dedicat a la gestió de l’aigua a Tarragona. Aquest tercer bloc de les jornades tècniques ha tractat les solucions per fer front a l'escassetat d'aigua de la mà de tres experts en aquest tema.

Joan Alginet Aliau, president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) ha presentat la ponència “CAT. Una gestió de present amb perspectiva de futur”. Alginet ha explicat les infraestructures, el desplegament territorial i el funcionament del Consorci a la demarcació de Tarragona. El president del CAT ha senyalat que “la major part de la demanda d’aigua està a 80 km de l’Ebre, al Camp de Tarragona”.

També ha destacat que “si no fos per la indústria, l’any 2023 s’hauria tancat amb el major consum d’aigua del CAT”. I ha afirmat que la indústria del Camp de Tarragona és el gran aliat del riu Ebre” fent referència a l’esforç de la industria química per recuperar i regenerar aigua per minvar l’ús d’aigua del riu Ebre.

Alginet s’ha mostrat favorable a implementar nous mètodes d’obtenció d’aigua per reduir la dependència del riu Ebre, com les dessaladores, el qual considera què és el més viable i immediat, citant com a exemple l’ITAM del Foix al Baix Penedès promoguda per l’ATL i el CAT, que permetria alliberar un 15% del consum d’aigua del consorci.

Alginet ha anunciat la realització del desplegament de fibra òptica des de Campredó fins a Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) per monitoritzar 85 Km de canonada.

En segon lloc, Daniel Milán Cabré, director de l’Empresa Municipal d’Aigües de Tarragona (EMATSA) ha presentat la xerrada “Reptes actuals de la gestió urbana de l’aigua: el cas de la ciutat de Tarragona”.

Milán ha explicat les línies de treballa d’EMATSA per ser més eficient. Una primera línia de treball, és l’estalvi de consum que en 20 anys s’ha aconseguit que passi de 147,4 litres per habitant i dia a 110 litres habitants/dia, el que suposa un estalvi total de 4 Hm3/any. Un 25% d’estalvi s’ha assolit amb campanyes de sensibilització i de bons hàbits, sense que la qualitat de vida de les persones s’hagi vist afectada. Milan ha avançat que l’objectiu per 2030 és reduir el consum a 100 litres hab./dia, el que suposarà un 9% més d’estalvi, un Hm3/any.

La segona línia de treball, és l’augment del rendiment de xarxa. Milán ha explicat que en 8 anys l’empresa municipal d’aigües ha aconseguit passar d’un rendiment del 79,9% (2016) a 85,5% (2023), un augment de 5,6 punts percentuals que ha suposat un estalvi de 0,5 Hm3/any. L’objectiu, ha afirmat el director d’EMMATSA, és “arribar al 90% al 2030, el que suposarà un estalvi de 0,4 Hm3/any addicional”.

Tercera  i quarta línia, es basaria en la recuperació de recursos propis i en cercar nous recursos a través de la regeneració de l’aigua, per exemple, recarregar l’aqüífer del Gaià i poder generar aigua potable.

I finalment, tancant aquest bloc, Marc Fargas ha estat el ponent encarregat de presentar la visió provada de la gestió de l’aigua amb la ponència “Gestió de l’Aigua per l a Indústria Química de Tarragona”.

Fargas ha explicat els serveis d’AITASA que es basen en la distribució aigua, la producció i distribució d’aigua regenerada, en la gestió de l’emissari conjunt, el tractament d’aigua conjunt per a tota la indústria química i altres serveis, com la vigilància i manteniment del rack de DixQuímics, etc.

Fargas ha remarcat que AITASA va plantejar-se la regeneració d’aigua als anys 90 quant el problema de l’escassetat d’aigua no era a l’agenda pública. I és llavors que es decideix  impulsar un projecte en coordinació amb l’ACA. D’aquí neix el conveni entre AITASA, l’ACA i l’AEQ que durant 25 anys permet tractar les aigües de les EDAR de TGN i Vilaseca.

Per a Fargas, “la regeneració d’aigua permet produir gairebé qualsevol tipus d’aigua desitjada, permet minimitzar efectes de la sequera, es guanya en resiliència i és un exemple de col·laboració públic-privada”.

AITASA ha assolit entre 2021 i 2023 un cabal d’aigua regenerada de 6 Hm3/any que representa el 17,6 % del consum d’aigua reciclada de la industria química. L’objectiu per al 2024 és assolir un cabal de 9 HM3/any d’aigua regenerada per arribar a cobrir el 26,5% del consum d’aigua  per part de la industria. Els objectius de futur d’AITASA és arribar a un cabal de 14 Hm3/any que representaria el 41% del consum d’aigua industrial  al 2026, evitant abocar a mar aigua reciclada apta per al consum.

Bones pràctiques

Cristina Miret i Daniel Vera han pres el testimoni en aquest bloc després de la pausa per parlar de com es gestiona l'aigua al Port de Tarragona.

Daniel Vera,  cap de divisió d’Instal·lacions de l’APT, ha explicat la gestió de l’aigua per part del Port de Tarragona des de la vessant de prestador de serveis: aigua, xarxa d’aigua contra incendis, electricitat i comunicacions.

Vera ha explicat que el Port té una xarxa de distribució d’aigua del Port que compta amb 3 entrades de subministrament i 3 estacions de bombeig per donar el millor serveis als seus clients. Es tracta, ha puntualitzat Vera, d’una xarxa en la qual s’han realitzat inversions per a la seva modernització i per l’augment d’eficiència.

En aquest sentir, tant la Xarxa d’aigua com la Xarxa contra incendis de grans prestacions del Port estan controlades i monitoritzades a través del Centre de Control d’Instal·lacions (CCI). La monitorització de la xarxa d’aigua està operativa des del 2022, i ds del 2023 està integrada en el Centre de Control d’Instal·lacions que compta amb una xarxa d’emissors de ràdio per enviar senyals davant de possibles incidències: fuites, baixes de pressió, etc.

Cristina Miret, cap de divisió de Medi Ambient, ha explicat l’APT treballa per adaptar el consum d’aigua a les característiques del clima mediterrani, per eliminar usos innecessaris, per aprofitar recursos naturals i per optimitzar els usos imprescindibles.

Aquest objectius es poden aconseguir, segons Miret, amb un canvi de model de jardineria cap a unes especies de baix consum hídric, zones verdes mediterrànies i adaptades al clima, amb entapissats per retenir la humitat, amb l’adaptació el reg a la meteorologia i creant noves zones verdes com a refugi climàtic.

L’aprofitament de recursos naturals també és una línia de treball de l’APT, com per exemple l’aprofitament de la surgència d’aigua potable al Pont de la Petxina o la col·locació de paviments drenants. I en aquest a línia, ha explicat la tècnica de l’APT, està previst a curt termini la construcció de dipòsits de recuperació d’aigües pluvials de 5.000m3 a la ZAL per al reg i la neteja.

En la línia d’eliminació i substitució de consums, l’APT es planteja la possibilitat de destinar a altres usos les fonts ornamentals i, en vistes a millorar la gestió de l’aigua destinada a la neteja de carrers i  d’instal·lacions, l’APT  instal·larà una petita planta dessaladora amb una capacitat de 8 m3/dia que entrarà en funcionament al mes de juny.

Miret també ha presentat un projecte de territori desenvolupat per l’APT amb una voluntat de ser una administració facilitadora del consens necessari per a la construcció d’una dessaladora d’aigua per a ús industrial que donaria servei al Port i a la indústria química que podria produir 50.000m3/dia i consumiria a energia verda. A més, el projecte contribuiria també a la regeneració del perfil orogràfic i del paisatge de l’espai de la pedrera del Cap de Salou que inclouria espai de lleure i un amfiteatre per potenciar un turisme cultural.

L’aigua, element estratègic

Tot seguit, Xavier Amores Bravo, director de la Catalan Water Partnership (CWP) ha presentat la ponència “Creixement sostenible i gestió de l’aigua. Exemples a altres ports de la Mediterrània”. Amores ha explicar la tasca de promoció de pràctiques eficients de gestió de l’aigua incidint en la cooperació entre l’àmbit privat i el públic.

Amores ha explicat que l’estrès hídric s’incrementarà i al Mediterrània serà un dels punt on serà més sever, la conflictivitat social augmentarà, els fenòmens naturals extrems també s’incrementaran... i l’escenari tendencial ens hauria de convidar a reflexionar en un canvi de model econòmic i social per adaptar-nos a aquesta nova realitat. Les enquestes senyalen que aquest canvi s’està produint, almenys en les enquestes, que reflecteixen que el 60 % dels espanyols pensen que no hi ha prou aigua i cal disminuir el consum.

Amores aposta per una estratègia de país, basada en el realisme, que apunti cap a una sobirania hídrica com la que està desplegant un estat com Singapur, per arribar a un acord sobre les infraestructures que necessitem, per mantenir una inversió sostinguda, adaptar les normes a les necessitats actuals aprofitant l’avenç de la tecnologia dels darrers anys, aposta per la recerca i la innovació, i mantenir la confiança en els professionals... sempre pensant que l’aigua ha de ser un dels vectors estratègics de futur.

Amores ha fet una crida a una gestió conscient de l’aigua per part de tot els sectors econòmics adoptant mesures com les recollides en una guia per fer front a la sequera editada per la seva entitat. L’expert gironí també ha explicat que l’R+D i la digitalització són “palanques” que poden contribuir decisivament a millorar la gestió de l’aigua.

El tancament d’aquest bloc ha estat per a Manuel Cermerón, CEO de l’empresa Veolia, amb una ponència sota el títol “Aigua, transició energètica i desenvolupament territorial”. Cermerón ha parlat de l’aigua com a un element de competitivitat mundial, com en el cas de les grans multinacionals, que estan posant al capdamunt de la llista la disponibilitat d’aigua per triar una ubicació per a noves inversions o per a relocalització de centres de producció cap el nostre país. El consultor de Veolia també ha situat les energies renovables com a un element estratègic tenint en compte la petjada hídrica de cada vector energètic.

Balanç de les jornades

Les primers Jornades Tècniques organitzades pel Port de Tarragona han acabat amb el discurs de cloenda del president del Port de Tarragona, Saül Garreta, que ha fet un balanç molt positiu de les exposicions i debats, i d’Àngel Xifré, delegat territorial del Govern de Catalunya a Tarragona.

Garreta ha elogiat el nivell de tots els ponents i la mirada de conjunt que han aportat sobre els reptes sobre la gestió de l’aigua del futur. Per al president del Port, les jornades han desmuntat molts arguments negacionistes al mateix temps que ha demostrat la complexitat de les solucions necessàries per satisfer les necessitats hídriques del nostre territori. Garreta ha defensat la necessitat de treballar des de la cooperació públic – privat des de tot els àmbits: polític, normatiu, tecnològic i d’innovació.

El delegat del Govern de Catalunya a Tarragona, ha explicat les diferents solucions que la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa per combatre la sequera a curt termini i a futur. Per al delegat, “la Generalitat de Catalunya ha fet els deures” amb inversions en noves dessaladores, en millores per a comunitats de regants, etc. I ha lloat iniciatives provades com les d’AITASA que són un exemple de com afrontar episodis com l’actual.