L’Arxiu del Port de Tarragona celebra el centenari de la seva seu amb una renovada instal·lació fotogràfica a la façana

Avui dijous, 30 de novembre, s’ha presentat la re-fotografia Autoretrat d’un vaixell arxiu de Ricard Martínez

L’exterior de l’edifici de l’Arxiu del Port de Tarragona al xamfrà de la plaça dels Carros ha sigut l’escenari de l’acte de presentació de la renovada instal·lació fotogràfica Autorretrat d’un vaixell anomenat Arxiu avui dijous, 30 de novembre, a les 12 hores. Amb motiu del centenari de l’edifici que acull l’Arxiu del port, s’ha afegit una nova pell sobre la instal·lació fotogràfica col·locada l’any 2020, moment en que es celebrava el 30è aniversari de la creació de l’arxiu.

El 4 de juliol de 1990 obria les portes l’Arxiu del Port de Tarragona amb l’objectiu d’esdevenir un centre de referència, custòdia i difusió del patrimoni documental, generat pels diferents organismes que han gestionat el Port de Tarragona, des de finals del segle XVIII fins a l’actualitat. Amb motiu del seu trentè aniversari, l’any 2020, es va apostar per celebrar-ho amb una proposta visual en clara interacció amb la ciutadania, a la qual es volia mostrar quelcom que també és patrimoni: l’edifici on es troba ubicat l’Arxiu, les antigues oficines de la Junta d’Obres del Port de Tarragona que es va construir el 1923.

La nova instal·lació

Aquest any 2023, coincidint amb el centenari de l’edifici, s’ha afegit una nova pell sobre la instal·lació fotogràfica original. Ara, el “Vaixell anomenat Arxiu” es retroba amb cadascun dels instants en què ha conviscut amb tots nosaltres. L’obra, va ser concebuda originalment, respirant de la particular tradició dels retrats de vaixell, tot subratllant la independència d’una entitat, l’Arxiu, que és capaç de dibuixar-se ell mateix a partir dels registres que custodia. Va ser creada per desbordar els ulls i mobilitzar tota l’anatomia. És feta d’imatges i temps i es culmina amb cada passa de cadascun de vosaltres, que veniu a observar-la, amb tot el cos.

La instal·lació abraça la façana de l’Arxiu del Port de Tarragona amb una gran re-fotografia. Un retrat narrat a través del temps, construït amb fotografies que registren les vides que ha tingut, i que anuncien les que tindrà. La gran imatge es plega exactament pel mateix lloc on gira l’edifici que representa. La composició fotogràfica realitza així un gest figuratiu, però amorós, tot estrenyent la matèria que, any rere any, documenta.

Alhora, la creació artística esdevé proa del vaixell en què ha transfigurat tot l’edifici. Per sobre de tot, hi ha el detall d’una de les fotografies; des de la finestra i des de la fotografia, hi ha algú que albira el futur, exactament des del mateix lloc on un dia va ser captat per l’òptica que el captura i li dona vida eterna. L’home retratat, potser involuntàriament, esdevé alhora mestre d’aixa i guaita d’un vaixell de pedra. Tanmateix, una llum interior el transforma en far del port on troba recer.

La imatge composta comprimeix el temps. No tan sols mostra l’edifici en construcció a la seva drassana urbana, també el retrata navegant pel temps, propulsat -sens dubte- per les veles dels documents que conté. L’home a la finestra, que era paleta i calafat, és també el guaita que esguarda el destí de l’edifici, tot mirant al futur, del que tots en formem part.

L’autor

Ricard Martínez és fotògraf, historiador, documentalista i fundador d'Arqueologia del Punt de Vista. La seva producció visual es basa, principalment, en la refotografia i està vinculada a la percepció del present, a través de l'anàlisi dels registres documentals del passat. La seva metodologia involucra creació i recerca en uns resultats on es connecten mirades, moments i espais. Realitza instal·lacions fotogràfiques a l'espai públic. La seva producció visual escenifica el vincle entre l’arxiu, l’observador i l’espai on passen les imatges. Publica regularment articles a partir de la seva recerca a diversos mitjans impresos, així com en congressos i jornades relacionats amb la Història de la Fotografia, la Didàctica Fotogràfica i l’Arqueologia. Aquesta diversitat de marcs de difusió dona compte de la transversalitat del seu treball.