Les esperes només es produeixen al migdia d’una a dos quarts de 4 i a la tarda de 5 a dos quarts de set la tarda de dilluns a divendres

Es recomana evitar els horaris de màxima afluència utilitzant vies alternatives

L'Autoritat Portuària de Tarragona ha introduït mesures per millorar la circulació a la C31B amb l'objectiu de reduir els temps d'espera i evitar embussos en les hores punta. Després de l’aplicació el passat divendres de les vies alternatives, no existeixen retencions en la majoria de les franges horàries i només es produeixen temps d’espera al migdia de 13 a 15.30 hores i a la tarda de 17 a 18.30 hores, de dilluns a divendres. En aquestes franges de major afluència de vehicles, el temps d’espera pot assoli una mitjana de 6 minuts d’espera al migdia i de 5 minuts a la tarda. La C31b ha viscut un increment d’usuaris per l’arribada de l’estiu en el punt on s’estan realitzant les obres que connectaran la C31B amb la futura Zona d’Activitats Logístiques a l’alçada de la rotonda de la Piconadora.

Reducció dels temps d'espera

L'APT, en coordinació amb la SSTT de carreteres de la Generalitat de Catalunya, ha realitzat un seguit d'ajustos per agilitzar la circulació a la C31b amb l’objectiu de facilitar alternatives als conductors que circulen entre Salou i Tarragona o han d’entrar o sortir de la Pineda, i per reduir els temps d'espera en determinades franges horàries al migdia i al vespre. No obstant, mentre durin les obres de construcció del pas soterrat a la C31b, es recomana evitar utilitzar aquesta via entre les 13 i les 15:30 hores i de 17 a 18:30 hores que són els horaris de màxima afluència. Tot i la reducció dels temps d'espera, s’aconsella que utilitzin vies alternatives o planifiquin els seus viatges en altres moments del dia per evitar aglomeracions.

Vies alternatives recomanades

Per facilitar als conductors la planificació dels seus trajectes i evitar les hores punta, l'APT ha treballat conjuntament amb el Serveis Territorials de Carreters de Tarragona i amb la Diputació de Tarragona per proporcionar vies alternatives recomanades als usuaris habituals. Aquestes rutes secundàries ofereixen la possibilitat de circumval·lar zones de major concentració de vehicles i reduir els temps de desplaçament global. Aquestes alternatives ha van entrar en funcionament la setmana passada amb una notable reducció del temps d’espera:

·      Entrada a La Pineda pel Carrer del Camí del Racó

Desviament per entrar a la Pineda dels vehicles que venen de Salou per la C-31b pel Carrer del Camí del Racó. S'instal·laran cartells indicatius recomanant aquesta entrada, evitant així l'arribada d'aquets vehicles a la zona de la Piconadora.

·      La Pineda – Tarragona per la TV-3146

Desviament dels vehicles que circulen de la Pineda a Tarragona per l'antiga carretera TV-3146. S'han instal·lat cartells i senyalització per marcar aquesta via com a desviament d'obres, en els dos sentits de la via.

Després de l’entrada en funcionament el divendres passat d’aquestes vies alternatives s’ha pogut detectar durant el cap de setmana la situació a la zona d'obres ha millorat i la circulació entre la Pineda i Vila-seca ha estat fluida.

Caps de setmana

Durant el cap de setmana les franges horàries que presenten més retencions en els desviament provisional de la circulació a la C31bsón les del matí de 10 a 12.30 hores i les del vespre de 18 a 21 hores, però amb temps d’espera mitjans més curts, d’uns 4 minuts al matí i de 5 minuts al vespre.

El pressupost base de la licitació és de 110.000 euros, sense IVA, amb un període d’execució de 4 mesos

El projecte valorarà i estudiarà els reptes que es poden presentar per tal de dibuixar un Port de futur, competitiu, sostenible, social, respectuós i pioner

El passat mes de juny, el Port Tarragona, va publicar la licitació Assistència Tècnica per a l’elaboració de l’Anàlisi Estratègica pel Port Tarragona 2024-2028 horitzó 2040. El pressupost base de licitació és de 110.000 euros (sense IVA) i el període d’execució de l’assistència es preveu que serà de 4 mesos. Fins al 21 de juny es van poder presentar totes les sol·licituds interessades i el Port, a hores d’ara està estudiant les 5 propostes rebudes. L’objectiu d’aquest anàlisi vol establir les tendències amb impacte al Port Tarragona per tal de permetre el disseny del port de futur i, posteriorment es definirà la visió estratègica i el pla d’acció per a la seva implantació.

Anàlisi Estratègica

L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) ha iniciat un període de reflexió per tal de preparar-se davant dels reptes i escenaris de futur. La velocitat en el canvi mundial és un factor imprevisible i complex a l’hora d’interpretar i, el Port creu necessari anticipar-se davant de les alternatives que apareixeran. A la primera fase del pla estratègic, ara iniciada, es desenvoluparà l’anàlisi estratègica del Port de Tarragona i s’establiran les tendències amb impacte al Port de Tarragona que permetin el disseny del port del futur. En les posteriors fases es definiran la visió estratègica i el pla d’acció per a la seva implantació. La comunitat portuària i la resta de grups d’interès tindran un paper protagonista en el desenvolupament del pla estratègic amb la participació activa en els grups de treball a implementar per a garantir l’alineació amb les necessitats de tots els àmbits amb impacte i influència en el port.

Iniciatives en marxa

Les iniciatives troncals que l’APT té marxa tindran un pes especial en la definició del futur del Port de Tarragona i, per tant, tindran un paper i un encaix determinant en el disseny del pla estratègic. En el camp de la sostenibilitat, amb el compromís ver la intermodalitat i en el canvi dels models econòmics. Projectes de negoci com la Zona d’Activitats Logístiques, la intermodalitat amb la terminal Guadalajara-Marchamalo i de la Terminal de la Boella i participació en terminals especialitzades a la Comunitat d’Aragó, entre altres exemples. A més de potenciar l’impuls del sector de l’economia blava amb el Port Tarragona Blue Innovation Hub, la imminent construcció del nou contradic de Ponent, la consolidació com a seu principal de la Vall de l’Hidrogen, iniciatives per arribar a la petjada de carboni zero en el 2030, el concurs per a la concessió de la terminal de contenidors del moll d’Andalusia, etc. Però també iniciatives i projectes de caràcter més social i mediambiental com la museïtzació de la vil·la romana de Cal·lípolis, la restauració ambiental dels aiguamolls de La Pineda, el Parc del Port, els nous equipaments per millorar l’estada dels creueristes, l’electrificació dels molls, i un llarg etcètera.

Port de futur

El Port vol estar preparat per assumir els reptes i transformar-los en oportunitats i avantatges en el seu pla estratègic. El canvi climàtic, la disminució de la utilització dels combustibles fòssils, el control de les noves matèries primeres lligades a minerals estratègics, l’ascens de la Xina i altres països emergents en l’economia mundial i en la política internacional, la re-definició del paper geo-estratègic de la Unió Europea, la crisi migratòria, l’obertura de la ruta de l’Àrtic a la navegació marítima tot l’any o el creixement i concentració d’operadors mundials en la logística, són factors que s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar un nou pla estratègic. Tota aquesta situació d’anàlisi i estudi es planteja amb un desenvolupament tecnològic vertiginós que amplia la gamma de solucions a l’abast de la societat. L’Internet de les coses, la computació quàntica, la realitat augmentada, el blockchain, la impressió 3D, els vehicles no tripulats (camions, trens, drons, avions), l’hyperloop, la intel·ligència artificial, l’automatització total de les cadenes de producció i en el treball quotidià, la incorporació de nous tipus d’energia. En definitiva, un context de canvi sòcioeconòmic que porta a la institució tarragonina a replantejar-se i definir quin ha de ser el model de desenvolupament pel qual es vol apostar tenint en compte les implicacions en la demografia, sociologia, entorn econòmic i desenvolupament industrial del Port Tarragona.

L’import final de l’adjudicació ha estat de 20 milions d’euros (sense impostos) i compta amb un termini d’execució de 12 mesos

Es tracta de la darrera fase de les obres de la PortTarragona Terminal Guadalajara Marchamalo que es preveu estigui operativa l’any 2024 convertint-se en una infraestructura que representarà el principal ‘port sec’ amb caràcter Hub del centre peninsular

Amb aquesta terminal el  Port Tarragona fa una ferma aposta pel transport per ferrocarril , un objectiu en consonància amb les polítiques que es promouen des de la Unió Europea que afavoreixen un transport sostenible

El Port de Tarragona ha adjudicat la segona fase d’obres de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo a la unió temporal d’empreses formada per COMSA, S.A.U. GICSA i ARNO INFRAESTRUCTURAS per un import de 20.555.880,01 € (abans d’impostos). Aquesta obra té previst el seu inici després la firma del contracte i té una duració estimada de 12 mesos. La licitació d’aquesta segona fase d’obres ha generat un gran interès com demostra el fet que fins a 6 empreses es van presentar per dur-les a terme.

La PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo és un punt estratègic clau per captar nous tràfics del centre de la península i que consolidarà al PortTarragona com a porta natural d’entrada i sortida del  Mediterrani. La terminal, de 150.000 m2, podria estar operativa l’any 2024 i, és una clara aposta del Port Tarragona pel transport per ferrocarril, un objectiu en consonància amb les polítiques que es promouen des de la Unió Europea que afavoreixen un transport sostenible, competitiu i d’impuls al creixement econòmic. Les principals actuacions d’aquesta fase són les connexions en dos punts a la xarxa ferroviària d’ADIF, l’execució de la superestructura de les vies, la instal·lació dels elements de seguretat i comunicació, la pavimentació de la plataforma, l’execució de les estructures i l’electrificació i catenària corresponent.

En que consistirà la segona fase d’obres?

Aquesta última fase de les obres de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo consistirà en la instal·lació de 19 desviaments que permetran tots els moviments i maniobres, la construcció de 3 vies de càrrega i descàrrega per a trens de fins a 750 metres de longitud i de  3 vies d’expedició i recepció també per a trens de fins a 750 metres de longitud.

Per altra banda, la pavimentació de 100.000 m2 per la zona d’operativa i emmagatzematge de mercaderies i la construcció d’un edifici de serveis de 100 m2.

En total es construiran 7.750 metres de via d’ample ibèric. Un espai multifuncional, especialitzat en funcions logístiques, distribució i transformació amb tots els equips i dotacions com  a complement a l’activitat principal que preveu estar operatiu l’any 2024.

PortTarragona Terminal Guadalajara – Marchamalo

Per al Port Tarragona situar-se al centre de la península és molt important en la seva estratègia en la diversificació de tràfics.

Aquesta infraestructura es convertirà en el principal ‘port sec’ amb caràcter Hub del centre peninsular. Tindrà una capacitat per canalitzar els principals fluxos nacionals i internacionals de mercaderies, ja que està situada en l'àrea d'influència de Madrid i situada en el corredor d'Henares, l'àrea més dinàmica de l'entorn de la capital de l’estat, amb més de 6 milions d'habitants en un radi de 60 km. Un terminal que representarà, amb la seva operativa, un pas endavant en diferents cadenes logístiques entre Madrid i el Corredor de Henares, els principals ports nacionals i, en les connexions amb grans plataformes logístiques internacionals.

La PortTarragona Terminal Guadalajara - Marchamalo podrà operar trens de 750 metres. La seva connexió amb La Boella, la seva terminal bessona situada a l'interior del Port de Tarragona reforça la unió, la connexió i la capacitat del Corredor d'Henares amb el Corredor del Mediterrani, afavorint la circulació de mercaderies entre la Península i la resta del continent europeu mitjançant les dues plataformes logístiques que el Port de Tarragona operarà de manera coordinada.

Una terminal sostenible

El PortTarragona ha treballat perquè aquesta nova infraestructura estigui alineada amb les polítiques sostenibles necessàries d’avui i del futur. Per això està pensada des del respecte al medi natural i amb una adient integració paisatgística. A més realitzarà un ús energètic eficient mitjançant l’energia solar pel que s’utilitzarà el gran potencial de les àmplies i planes cobertes de les instal·lacions logístiques.

Una obra amb fons MMRR

La PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo és un projecte que rep finançament de la Unió Europea a través dels fons Next Generation inclosos en el Pla de Transformació i Resiliència (PERTE). Aquests fons són un instrument financer creat i dissenyat per ajudar a la recuperació econòmica i impulsar projectes dels països membres de la UE.

Aquest pla consisteix en un paquet de mesures financeres i polítiques amb l'objectiu de fomentar una recuperació sostenible i per implementar reformes i inversions que promoguin la resiliència econòmica, la transició ecològica i la transformació digital.

Més informació

https://www.porttarragona.cat/es/servicio-negocio/negocio/intermodalidad

​​ ​

​

L’entitat portuària reuneix la comunitat portuària per accelerar els projectes sostenibles

El president Saül Garreta afirma que la col·laboració publicoprivada és la clau per a un Port descarbonitzat, més sostenible i competitiu

L’objectiu del Port és ser autosuficient produint energies renovables

L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) ha reunit més de 50 persones d’empreses de la comunitat portuària en una “Jornada de treball per la descarbonització i transició energètica del Port de Tarragona” per explicar l’estratègia de l’entitat portuària per reduir les emissions de les seves activitats i per afrontar els reptes per a la transició energètica. Durant la trobada, el president de l’APT, Saül Garreta, ha fet una crida per la cooperació publicoprivada per assolir l’objectiu de descarbonització del Port de Tarragona per ser més competitius en el futur pròxim.

L'obertura de la jornada ha anat a càrrec de Saül Garreta, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Garreta ha explicat el rol i els objectius dels ports en la descarbonització de la cadena logística i en l’economia que recull el Marco Estratégico de Puertos del Estado.

Per al president del Port, “hi ha una emergència climàtica que ens reclama actuar ja”. Per això, ha explicat, ens cal ser més eficients, més sostenibles i més circulars, ja que els recursos són finits i ja no podem seguir treien del rebost perquè hem exhaurit els recursos del nostre planeta”. “I d’aquesta estratègia de lluita contra el canvi climàtic, en depèn el futur del pol químic més important del sud d’Europa, el Port i la competitivitat de les nostres empreses”, ha explicat.

Per a Garreta, “tenim la responsabilitat de ser el pal de paller i el tractor d’aquesta estratègia de descarbonització, des de la col·laboració i des del treball en comú, però en aquest context res no tindria sentit si no som la corretja de transmissió perquè la comunitat portuària s’apunti”. També ha afirmat “quan tothom es posa a treballar de manera conjunta es pot accelerar el camí per assolir els objectius del FIT FOR 55 reducció d’emissions per a 2030”.

Per al president del Port, “la pressió serà cada cop més gran, però aviat passarem dels ajuts a les taxes, per això les empreses que no hagin fet els deures seran menys competitives. I, així doncs, el Port es presenta com a impulsor del procés de descarbonització, amb una proposta perquè vagi el més ràpid possible i que cada inversió de l’APT tingui un efecte multiplicador per accelerar el canvi, com per exemple, la creació de sinergies amb l’establiment de la seu de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya al Port compartint espai amb l’economia blava i l’emprenedoria”.

Joan Basora, director de Desenvolupament Corporatiu i Sostenibilitat de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha estat l’encarregat d’explicar les línies estratègiques de la descarbonització i transició energètica del Port de Tarragona. I ha destacat que “el contacte amb les empreses ens permet afirmar que la comunitat portuària comparteix el compromís i els objectius de descarbonització per crear tendència i un canvi substancial”.

Cooperació publicoprivada

Cristina Miret, responsable de Medi Ambient de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha estat l’encarregada d’explicar la darrera actualització del Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030 i convenis de Bones Pràctiques del Port de Tarragona. Un pla que agrupa en tres eixos estratègics més de 80 accions per assolir un port sostenible el 2030 i que, per primera vegada, afegeix accions d’empreses de la comunitat portuària a les que ja estava implementant l’APT. El Pla de Sostenibilitat del Port, adoptat el juliol de 2020, conté 28 objectius, dels quals ja es pot dir que 6 s’han assolit completament i 11 ho estan per sobre de 50%.

Miret ha explicat que si tenim en compte la petjada de carboni del Port, la major part és atribuïble als combustibles fòssils i a l’energia elèctrica i, en part, també a la gestió dels residus, i per tant “són els camps on s’ha d’actuar”. Per això, l’APT ha dissenyat un Pla d’Acció ambiciós a tres anys (2023-2025) amb 11 objectius de gran abast; entre ells, aconseguir l’autosuficiència energètica, la descarbonització de l’activitat portuària (electrificació de molls i ús de combustibles alternatius) i la recuperació de l’ecosistema marí i la restauració d’espais naturals protegits.

En una segona part de la seva exposició, Miret ha destacat la necessitat d’orientar les bones pràctiques mediambientals de les empreses cap als objectius del Pla d’Acció, la transició energètica, la descarbonització i el foment de la biodiversitat. Aquesta eina a l’abast de les empreses permet que aquestes aconsegueixin bonificacions de la taxa activitat, Actualment, 11 empreses de la comunitat portuària ja hi estan adherides i l’APT practica una mitjana d’un milió d’euros a l’any en bonificacions

Cap a l’autosuficiència energètica

Tot seguit, Xavier Quintana, responsable de Seguretat Industrial de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha estat l’encarregat d’exposar els projectes que l’APT està desenvolupant en matèria de descarbonització i transició energètica amb l’objectiu d’assolir l’autonomia energètica del Port, a través de la producció d’energia renovable eòlica i, sobretot, fotovoltaica; la creació d’una comunitat energètica i l’impuls de projectes per a la introducció de l’hidrogen verd.

Quintana ha explicat que “una dada que el va sobtar molt és que cada kW/h produït a Espanya genera 0,25 kg de CO2, suficient -ha afirmat- perquè això ens conscienciï de la necessitat de generar electricitat sense emetre CO2”. És per això, ha exposat Quintana, que el Port de Tarragona, està desplegant un pla amb eixos cap a l’autosuficiència. Primer definint un model energètic, autònom. En segon lloc, ser un agent actiu per ajudar a implementar les polítiques de descarbonització. En tercer lloc, desenvolupant una Smart Grid per aconseguir una xarxa elèctrica el més eficient possible. I, en quart lloc, treballar per a la sensibilització, per generar el màxim d’energia verda i dins del Port.

En aquest moments, ha explicat Xavier Quintana, el Port podria produir 130 megawatts (MW) que equivaldria a generar més del doble de l’energia que necessita el Port actualment, però que, en un futur no molt llunyà, seran necessaris a mesura que creixin les necessitats amb la incorporació de vaixells i maquinària a l’electricitat. En aquesta línia, el responsable de transició energètica del Port de Tarragona, ha explicat que s’està estudiant implantar plates fotovoltaiques en els aparcaments del moll de Castella amb una potència de1.350 kW, en la coberta de l’edifici de remers (60 kW) i en l’electrificació dels molls de Balears, Cantàbria i Andalusia de la mà d’un equip expert de l’empresa ISDEFE i amb un pressupost, per a la seva posterior execució, de 16 milions en el pla empresa. També s’està treballant en un projecte d’electrificació els molls d’Aragó i de Castellà per transformar grues amb alimentació de dièsel a l’electricitat.

Quintana també ha explicat que l’APT treballa per crear una Comunitat Energètica Portuària a partir de l’Smart Grid que s’està implementant amb participació de les empreses, de la qual es farà una prova pilot al Moll de Costa.

APPORTT, actor clau

Marc Roca, assessor energètic de l’APT, ha explicat el paper d’APPORTT dins del plantejament energètic del Port de Tarragona. L’agrupació d’empreses passarà a tenir un rol encara més actiu en la implementació de projectes de futur per al Port. A més de la tasca de promoció, APPORTT serà l’encarregada de posar en marxa les polítiques de transició energètica del Port-especialment la creació de la comunitat energètica- i de l’impuls de la innovació i la creació d’empresa en el marc de l’economia blava.

Segons Roca, APPORTT desenvoluparà treballs des del punt de vista tècnic, jurídic i de governança per a la implantació de la comunitat energètica portuària amb criteris de descarbonització, de contribució a la instal·lació de renovables de km0, de competitivitat empreses del Port (energia verda a preu competitiu) i d’impuls de projectes singulars d’economia blava facilitant amb espai per a desenvolupar-los i per a captar inversió i talent.

L’objectiu final és que APPORTT gestioni la creació de la comunitat energètica, actuant com a pont i fent la coordinació entre empreses concessionàries i l’APT per anar a l’una, dintre de les seves funcions i tal com recullen els seus estatuts. Un cop creada, APPORTT també seria l’encarregada de gestionar-ho.

Amb aquesta nova missió, es reimpulsa APPORTT i es buscaran les sinèrgies amb la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i amb StartSud Studio, l’empresa encarregada d’impulsar l’emprenedoria al voltant de l’economia blava al Port, compartint espai a l’edifici institucional i amb acords de col·laboració per poder accelerar la transició energètica del Port. En aquest sentit, APPORTT fomentaria el compartir coneixement; l’assessorament a empreses i la coordinació de plantejaments i projectes; l’impuls del Port com a espai d’interès em l’economia verda, i organitzant conferències i trobades.

Finalment, Neus León, responsable de Domini Públic de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha explicat els beneficis que la norma atorga a les empreses amb bones pràctiques mediambientals a les quals l’APT pot prorrogar el termini de les concessions.

Perquè invertir en eficiència energètica?

Les conclusions de la Jornada ha estat a càrrec de Ramón I. García, director general de l’Autoritat Portuària de Tarragona, qui ha destacat “estem davant d’un repte mediambiental, però també és un tema relacionat directament amb els comptes de resultats de les empreses”. Per a García, “estem arrencant, amb dubtes i treballant per resoldre’ls, però l’APT és aquí per facilitar les coses, per estar a disposició de les empreses i per informar dels avenços en aquests tres eixos: jurídic, tipus d’instal·lacions i normes, i forma d’explotació”.

Per al director general de l’APT, “si ho fem bé aquí, amb el prestigi que té el Port, es crearà un efecte xarxa que traslladarà la filosofia que crearem entre tots a altres ports, territoris o empreses”.

Com a conclusió final, el president del Port, Saül Garreta, ha resumit: “el nostre sistema, basat en el petroli, ha reduït la pobresa, ha millorat la vida, ha aportat més benestar, però això és vàlid per a la nostra generació, però per als nostres fills no està tan segur”.

El vaixell de l’equip guanyador de la darrera edició ha estat desembarcat al Moll de Rioja de les instal·lacions portuàries tarragonines

El vaixell Ice Glacier amb bandera de les Bahames ha estat l’encarregat de transportar el veler de l’equip “Emirates Team New Zealand”

El veler de l’equip “Emirates Team New Zealand” ha arribat aquesta matinada al Port de Tarragona a bord del vaixell de bandera de les Bahames “Ice Glacier”. El vaixell de l’equip guanyador de la passada edició de la Copa de l’Amèrica de vela ha arribat a les 5 del matí d’avui i ha estat descarregat al Moll de Rioja de les instal·lacions portuàries tarragonines. Poc temps després, el “Te Rehutai” ha estat transportat per carretera cap al seu destí final.

La 37 edició de la competició esportiva i tecnològica se celebrarà entre agost i octubre del 2024. Tots els equips estan entrenant en el seu lloc d’origen en aquests moments, excepte l'”Alinghi Red Bull Racing” que ho fa a Barcelona des de fa mesos. No obstant, a poc a poc, els diferents equips competidors van apropant-se a Catalunya preparant el terreny per a competir al més alt nivell, com en aquest cas, amb l'arribada del vaixell AC75 de l'”Emirates Team New Zealand” que a arribat a Tarragona amb destinació final Barcelona.

Es tracta del vaixell de l'equip guanyador de l’última edició d'aquesta competició internacional on hi participen 6 equips de sis països diferents (neozelandesos, suïssos, americans, britànics, italians i francesos). L'”Emirates Team New Zealand” entrena a Auckland amb un AC40 (una versió més petita) que es farà servir a les regates preliminars de Vilanova i la Geltrú al setembre i a Jeddah (Aràbia Saudita) el novembre d'aquest any, mentre que el veler que ha arribat a Tarragona -l'AC75- serà el que s'emprarà en competició.

Les actuacions, dutes a terme pel Port Tarragona a la façana marítima del Serrallo, han estat consensuades amb l’Associació del Veïnat del barri

La millora de la façana marítima del Serrallo ha constat de quatre projectes consolidats en els darrers mesos pel Port Tarragona

El Port de Tarragona ha instal·lat sis noves pèrgoles al passeig de la façana marítima del barri del barri del Serrallo, pèrgoles que de nit tenen un sistema d’il·luminació LED. El Port, també ha dissenyat dues noves jardineres al passeig amb plantes autòctones. Aquestes actuacions formen part del pla de millora de la façana marítima del barri mariner de Tarragona del Port, amb l’objectiu de millorar l’entorn d’aquest barri mariner amb nous elements de mobiliari urbà. El pla de millora, format per 4 accions diferenciades, ha comptat amb un pressupost total de 1.150.000 euros. El pla ha consistit en 4 actuacions principals: la restauració del pantalà, la instal·lació de mobiliari urbà per generar ombra en el passeig, la instal·lació de tendals per generar ombra als parcs infantils i la restauració de l’entorn del pont de la Petxina amb nous murals.

Zona d’ombra passeig del Serrallo

Amb l’objectiu de millorar l’estada de totes les persones en un dels punts icònics de la ciutat, el moll de Pescadors del Serrallo, el Port de Tarragona ha instal·lat pèrgoles de fusta i arbrat per projectar zones de ombra en el propi passeig.

L’Autoritat Portuària de Tarragona ha planificat 6 zones diferents d’ombres al llarg del passeig. En cadascuna d’aquestes zones hi ha una pèrgola de material amb acabat tipus fusta amb espai per al repòs, a més cada zona anirà acompanyada d’unes jardineres on s’ha plantat vegetació per generar, de forma natural, més ombra. El pressupost per dur a terme aquestes millores ha estat d’uns 500.000€ (IVA exclòs).

L’objectiu d’aquesta acció és l’augment de l’espai amb ombra en una zona molt exposada al sol, especialment a l’estiu, que donen resposta a les peticions principals que feien veïnat i famílies que viuen en aquest zona a cavall del port i de la ciutat.

Accions consolidades

Els projectes consensuats amb l’Associació de Veïns del Serrallo han comptat amb un pressupost total de 1.150.000 euros (IVA exclòs) per introduir diverses millores a realitzar en els darrers mesos, íntegrament finançades pel Port de Tarragona.

El pla ha consistit en 4 actuacions principals: la restauració del pantalà, la instal·lació de mobiliari urbà per generar ombra en el passeig, la instal·lació de tendals per generar ombra als parcs infantils i la restauració de l’entorn del pont de la Petxina amb nous murals. El pla de millora de la façana marítima del Serrallo reuneix inversions impulsades per l’Autoritat Portuària de Tarragona i consensuades amb l’Associació del Veïnat, que va començar a planificar-se fa uns mesos pel departament d’infraestructures i conservació del Port arran de diverses peticions del veïns del barri mariner de Tarragona. Aquestes actuacions pactades amb les veïnes i veïns del barri compten amb quatre línies d’actuació principals: restauració d’elements malmesos, millora de la seguretat, millora de la comoditat i millora de la imatge de l’entorn urbà.

El pantalà del Serrallo

La primera gran inversió va ser el projecte de reforma del Pantalà de El Serrallo per un import de 415.000€ (IVA exclòs). Aquestes tasques de reforma va tenir com a objectiu la renovació de tota l’estructura del Pantalà, així com la reposició dels punts de suport entre els elements de l'estructura. Una obra consolidada el passat octubre de 2022.

Zona d’ombra als parcs infantils del Moll de Costa

Els parcs infantils davant del Tinglado 4 del Moll de Costa, construïts pel Port de Tarragona l’any 2013 i ampliats l’any 2017, també han gaudit de noves zones d’ombra perquè els més petits de la casa puguin gaudir dels diferents elements dels mobiliari durant tot l’any.

L’objectiu d’aquesta instal·lació va ser que una part d’entre el 40 i el 50 % del total de la superfície de cadascun dels dos parcs infantils quedessin sota l’ombra perquè durant les temporades d’estiu, quan les temperatures són més elevades, es pugui seguir utilitzant el mobiliari de jocs infantils. Per aprofitar les hores de sol en les èpoques de l’any on aquest és menys intens, es va decidir deixar una part de cada parc al descobert.

Es van instal·lar uns 217 m2 de material flexible que projectarà l’ombra que es subjecta mitjançant una estructura d’acer galvanitzat col·locada en els extrems dels propis parcs infantils. El pressupost per realitzar aquesta instal·lació va ser de 136.120,98 € (IVA exclòs). Acció implementada el juny de 2022.

Restauració de l’entorn del pont de la Petxina

L’exitosa iniciativa artística que va omplir les parets del Serrallo amb cultura urbana que realçava la identitat històrica del barri continuarà amb la nova proposta conjunta entre l'Associació de Veïns i el Port de Tarragona.

Aquest projecte amplia les oportunitats per a que artistes deixin la seva empremta al barri amb una nova paret ubicada al pont de la Petxina. Aquesta paret està ubicada en un dels accessos al Barri de El Serrallo pel carrer Pere Martell en la confluència entre el Barri del Port i Torres Jordi. És un dels dos passos per sota de la via del tren al barri i que es restaurarà per donar la benvinguda a totes i tots els veïns. El cost d’aquesta rehabilitació amb altres petites actuacions consistents en reparacions i accions en diferents punts del barri van suposar una inversió d’aproximadament d’uns 100.000 euros. Accions consolidades en els darrers dotze mesos.

La rotonda, connectarà amb la Zona d’Activitats Logístiques des de l’Autovia de Salou-Tarragona (C-31B)

L’accés a la ZAL es construirà en la intersecció de les carreteres TV-3146 i C31B, a l’alçada de la planta de Dow Chemical

El Govern de la Generalitat ha publicat aquest dimarts 27 de juny la licitació per a la construcció de la rotonda d’accés a la ZAL del Port Tarragona. La nova rotonda, amb un diàmetre exterior de 96 metres, se situarà en l'encreuament entre la C-31B, la TV-3146 i el nou accés a la ZAL, facilitant d’aquesta manera l’entrada de tot tipus de vehicles, especialment camions, cap a les empreses logístiques que en un futur s’implantaran en la zona. L'obra també inclourà la construcció dels ramals de connexió i tasques complementàries com els elements de drenatge, la senyalització, l'abalisament i l'enllumenat. Les obres tenen una inversió prevista de 3,4 milions d’euros (amb IVA) i es preveu que les obres s’inicien a finals d'any amb termini de 10 mesos.

Conveni col·laboració

A l’octubre de 2022 el Govern de la Generalitat va aprovar la subscripció d'un conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i l'Autoritat Portuària de Tarragona (APT) per a la construcció d'una rotonda a la carretera C-31B (Autoria Salou-Tarragona) que permetrà connectar la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona amb la xarxa viària de l’entorn.

El conveni estableix que la Generalitat de Catalunya serà l'encarregada de licitar, adjudicar i executar les obres, amb una inversió prevista de 3,4 milions d’euros que finançarà íntegrament el Port de Tarragona. Aquesta actuació s'emmarca en el pla especial d'infraestructures dels accessos a la ZAL que inclou totes les connexions d’aquest espai logístic de prop d’1 milió de metres quadrats amb les carreteres principals.

Desenvolupament de la ZAL

La construcció de la rotonda és un pas més en les obres de condicionament de la ZAL i se sumarà a les obres que actualment està impulsant l’Autoritat Portuària de Tarragona en aquest espai:

Vial Perimetral

Es tracta del primer dels tres projectes d'accessos que connectaran la ZAL a les carreteres de l’entorn. Aquesta obra es va adjudicar el mes de setembre de 2021 a la UTE formada per Eiffage-GICSA-Morell per un import de 3.337.868,96€ (sense IVA). Les tasques es van iniciar el 25 d'octubre de 2021 i a hores d’ara ja estan finalitzades. Les obres van consistir en l'execució del vial interior que connectarà la ZAL amb les diferents carreteres i punts de connexió amb la xarxa general de carreteres del territori. Compta amb 1.300 metres de carretera, quatre carrils, dos per sentit, amb dues rotondes intermèdies.

Accés soterrat

El passat mes de juny, l’APT publicava la licitació de l’accés soterrat (per sota la carretera C-31b) per connectar el Vial Perimetral amb la C-31 a la rotonda de la Piconadora i amb el vial exclusiu per vehicles pesats. Aquest nou accés permetrà connectar la ZAL les vies d’alta capacitat A-7 i AP-7. L'obra té un termini d'execució de 12 mesos i un pressupost de licitació de 5.989.678,53 € (IVA exclòs). Les obres s’estan executant actualment.

Desviament del canal de drenatge

El Port Tarragona també va iniciar les obres de desviament del canal de drenatge de les aigües pluvials de Vila-seca i de les carreteres A-7, C-31b i TV-3146 situat en l’espai portuari destinat a acollir la Zona d’Activitat Logístiques (ZAL). El projecte tenia un termini d'execució de 8 mesos i un pressupost de més de 1,2 milions d’euros.

Aquest canal que transcorria pel mig dels terrenys es rehabilitaren mitjançant el projecte de restauració i ordenació dels Prats d'Albinyana, integrats dins de la Xarxa Natura 2000, per la qual cosa s'ha de desviar per evitar que passi pel mig d'aquesta zona natural.

Els 203 trens del mes de maig passat s’apropen al rècord de maig de 2018 (223 trens)

La diversificació de tràfics permet que cereals i vehicles omplin el buit deixat pel carbó

El nombre de trens amb operacions d'entrada o sortida de mercaderies del mes de maig han estat 203 combois, una xifra que s’apropa al millor resultat registrat en els darrers 5 anys. Ens hem de remuntar a l’any 2018, concretament al mes de juny de 2018, per obtenir una activitat superior: 223 moviment de trens.

Els trens per al transport d’automòbils han estat els més nombrosos al mes de maig amb 63 combois. El cereals també ocupen un lloc destacat amb 61 trens, i els productes siderúrgics (50 trens), els de contenidors (15) i els de productes químics (40), completen el total de composicions que han entat o sortit del Port de Tarragona. Tant el moviment de vehicles com el de cereals al mes de maig són una xifra rècord mensual fins el 2018 data des de que té informació a l’APT.

Els cereals i els vehicles omplen el buit deixat pel carbó en el transport per ferrocarril al Port de Tarragona. Si comparem les mercaderies transportades per tren de juny de 2018 en què es van produir 106 moviments de tren de carbó, 32 d'automòbils, 8 cereals i 57 de siderúrgics com a principals tràfics, amb les del mes passat podem veure com l’espai deixat pel carbó (106 moviments de carbó) ha estat ocupat per vehicles (63 trens) i cereals (61).

Aquest canvi és conseqüència de l’estratègia desplegada per l’APT per la diversificació de tràfics per adaptar-se al canvis de l’entorn i reorientar la seva activitat, en aquest cas a causa del tancament de la central tèrmica d’Andorra a Terol el 30 de juny de 2020 va suposar una davallada molt important del nombre de trens operats al Port de Tarragona ja que aquesta centre al elèctrica es nodria en carbó a través del Port i el ferrocarril.

Tendència a l’alça

Les dades acumulades de gener a maig també mostren un bon comportament i una certa tendència a l’alça, sense assolir encara els millors resultats del període 2018-2023. En aquest període de gener a maig de 203 es registren un total de 837 moviments de trens superats pels 1.048 del mateix període del 2018, però molt a prop dels 850 del 2019.

A més, els primers 5 mesos de 203 també marquen xifres de rècord per tipus de mercaderies. Els 242 moviments de trens amb vehicles, els 261 de cereals i els 68 de contenidors són els màxims dels cinc primers mesos en el període 2018 a 2023.

Els dimarts de juliol, a les 19.30 i a les 20.30 hores, es podrà conèixer el Port de Tarragona des del mar a bord de la Golondrina

Les persones interessades podran treure la invitació gratuïta a la plataforma Entradium

Amb les ‘Nits a la Pèrgola del Serrallo’ s’inicia un nou cicle d’havaneres, d’accés lliure, els dissabtes de juliol a les 22 hores

El Port de Tarragona torna a oferir noves places durant el mes de juliol de l’activitat ‘Coneix l’havanera des del mar’, una proposta que es va iniciar l’any passat en commemorar els 30 anys d’havaneres al Port de Tarragona. Com l’any passat, i després de l’èxit de la iniciativa, durant tot el mes de juliol s’ofereix la possibilitat de gaudir de l’experiència de contemplar el recinte portuari amb l’embarcació golondrina alhora que es gaudeix de la música estiuenca: l’havanera, de la mà d’en Quimet el Romesquet, músic i cantant d’havaneres. Amb les seves cançons es coneixerà el gènere, quines històries s’amaguen en les seves lletres o quin són els seus principals instruments, entre altres curiositats. L’activitat es farà tots els dimarts del mes de juliol, els dies 4, 11, 18 i 25, en dues sortides des del moll de Pescadors del Serrallo, a les 19.30 i a les 20.30 hores. Com en l’edició anterior, l’activitat és gratuïta però cal fer la reserva a la plataforma www.entradium.com.

Els dissabtes ‘Havaneres a la Pèrgola del Serrallo’

I, paral·lelament a aquestes passejades musicades, durant el mes de juliol tornen les cantades d’havaneres a la Pèrgola del Serrallo, en una tradicional cantada els dissabtes de juliol, els dies 1, 8, 22 i 29, a les 22 hores, amb la voluntat de contribuir a difondre la cultura popular catalana i la tradició marinera entre la ciutadania. Les cantades d’havaneres es faran des d’un decorat especial i innovador que es va estrenar l’any passat a la pèrgola del Serrallo, on actuaran els grups davant d’un aforament màxim de 500 persones per sessió. L’accés és lliure. Els quatre grups d’havaneres que actuaran els dissabtes de juliol a les 22 hores són:

ELS CREMATS (1 de juliol)

Banda formada el 1996 al voltant de la música popular del cant de taverna i de les havaneres, amb seu a Palafrugell i Calella de Palafrugell, que ha trencat molts tòpics sobre el tractament del gènere. Els Cremats es caracteritzen per la constant recerca de nous registres i la immersió en diferents músiques i gèneres, sobretot d’arrel popular. Una formació amb un llarg i consolidat bagatge, considerats per molts els “enfants terribles” de l’havanera per la seva voluntat d’innovació i de fusió amb altres gèneres com la rumba, el son cubà, el pop, el bolero o la cúmbia. Són referents en els principals escenaris del món de l’havanera, però amb tres ingredients bàsics: la qualitat musical i vocal, el dinamisme del seu espectacle i la sensació que no són una proposta més d’havaneres, sinó una proposta amb personalitat. Les seves actuacions provoquen sorpresa i entusiasme.

OLLA BARREJADA (8 de juliol)

Olla Barrejada, el grup d’havaneres en actiu més antic de la demarcació de Tarragona, neix a la Secuita (Tarragonès) a l’any 1983. La formació ha tingut molts canvis, de persones, estil i de nombre de components, amb un intent de millorar, el nivell i la qualitat de la música. Actualment, té quatre components: Rafel Molné, baríton de Constantí, membre fundador i únic representant d’aquella primera formació; Maria Teresa Magrinyà acordionista de Reus, actual directora; Anton Cabré, guitarrista i baix de Riudecols, amb una llarga trajectòria en el món de l’havanera com a cantant, músic i compositor, i Àngel Jiménez, tenor de Bellmunt del Priorat. Les gairebé 1.500 cantades els han portat per tot Catalunya, País Valencià, Andorra, Canàries, l’Aragó i una petita gira de quatre concerts per Cuba. Han fet 6 enregistraments, el darrer que porta per títol “25 anys d’havaneres”, inclou per primer cop 4 peces de creació pròpia.

LES ANXOVETES (22 de juliol)

Les Anxovetes, el grup d’havaneres en femení, ja no només duen a terme les cantades d’havaneres estivals sinó que ara, a més, ens presenten un nou espectacle més íntim i recollit, de caràcter genuïnament mediterrani, compost majoritàriament per temes propis creats i cantats en clau de dona. El grup gironí pren el gènere tradicional de l’havanera com a punt de partida per anar molt més enllà, i fins i tot allunyar-se’n, oferint un espectacle que reforça, revisa i amplia el repertori de cançons marineres i combina cançons pròpies i inèdites amb cançons populars de tota la vida, totes elles lligades amb un fil conductor que explica històries de la mar amb veu de dona. Amb influències que beuen del pop, el rock, el bolero, el joropo i, per descomptat, de l’havanera, (d)ones compta amb arranjaments que parteixen dels sabors de casa nostra, però que s’obren a les essències de diferents racons del món. (d)ones no només és un espectacle en directe, sinó que també s’ha materialitzat en un disc compost per les deu cançons pròpies que els diferents membres del grup han creat, sota l’assessorament musical del productor Joan Díaz.

NEUS MAR (29 de juliol)

Neus Mar s’inicia en el món de l’havanera de la mà de Càstor Pérez, amb el qual va crear l’espectacle “L’essència de l’havanera”, i que juntament amb el percussionista Enric Canada van estrenar el setembre de 2008 a l’ermita de Sant Sebastià com a concert cloenda del Cicle d’Estiu de Joventuts Musicals de Palafrugell. Aquest espectacle, del qual es va enregistrar un CD l’any 2009, és un recull d’havaneres cubanes del s. XIX fins a la Vieja Trova, moltes d’elles pensades per ser cantades per una veu de dona. L’any 2009 Neus Mar dirigeix, juntament amb el Bloc Havanerus, la Cantada d’Havaneres per a la Marató. Neus Mar, ja en solitari, enregistra l’any 2011 un nou treball discogràfic dedicat a l’obra del compositor Josep Bastons. El músic Joan Nito Figueras hi versiona algunes de les seves composicions més conegudes amb tocs de jazz.

Des del passat mes d’abril, el Museu portuari figura amb el número 120 del registre museístic català i formarà part de la xarxa de museus de les comarques de Tarragona

El Museu del Port de Tarragona des del 24 d’abril d’enguany figura en el registre de Museus de la Generalitat amb el número 120. Creat l’any 2000, és un museu monogràfic dedicat al patrimoni marítim i portuari de la costa tarragonina i forma part també de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana així com de l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània. Compta amb un patrimoni important dels ports pesquer, esportiu i comercial de la ciutat amb més de 1.700 peces

Després de 23 anys en funcionament, unes obres de reforma integral de l'edifici i una nova museografia, el Museu del Port de Tarragona ha estat inscrit al registre de Museus de la Generalitat amb el número 120, tal com figura a la publicació del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del passat 24 d’abril.

El Museu del Port és un museu monogràfic dedicat al patrimoni marítim i portuari de la costa tarragonina i amb aquesta nova fita entrarà a formar part de la xarxa de museus de les comarques de Tarragona així com participar de l'engranatge de museus de tot Catalunya.

L’entitat museística compta amb 1.300 objectes de donants de les 1.700 peces que conformen les col·leccions patrimonials, la qual cosa permet conservar un patrimoni important dels ports pesquer, esportiu i comercial de la ciutat.

El passat mes de febrer la inspecció del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya va qualificar d’excel·lent les nostres instal·lacions per preservar el patrimoni marítim i portuari. I des del Museu es vol agrair el suport rebut per tal de figurar en el Registre de Museus de Catalunya, posant en valor les col·leccions marítimes inventariades.

El nou i modern espai museístic, a banda d’exposar el fons patrimonial portuari, manté una nova oferta museogràfica emocionant gràcies a avançats mitjans audiovisuals i interactius.

El Museu del Port a la Mediterrània

El Museu del Port forma part, des de l’any 2000, de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana integrada per 16 museus i entitats des de Port-Vendres a la Calalunya Nord fins a la Ràpita al delta de l’Ebre. I també pertany a l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània.