a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z #

Catàleg Publicacions

LA TABACALERA

Treball fotogràfic d’autor de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona (La Tabacalera), en el moment que es desmantella com a fàbrica de tabacs i abans de prendre possessió l’Ajuntament de Tarragona.

LA TARGETA POSTAL A TARRAGONA. 100 ANYS D’HISTORIA

Aquest llibre ofereix una nova visió sobre el món de les postals. Si fins ara estàvem acostumats a llibres de postals comentades, ara, a més, obtenim un catàleg exhaustiu que recull el conjunt de les postals editades a Tarragona durant tot un segle. Aquesta és la seva singularitat.

El llibre es presenta en dos volums. El primer, a color, recull les postals en un format agradable que permet al lector gaudir de magnífiques imatges retrospectives de la ciutat, mentre que el segon volum presenta el registre de les 7.525 postals catalogades. Amb una metodologia impecable l’autor ofereix, a la manera de fitxer, les sèries de targetes postals on s’especifiquen el títol, l’editor, l’autor, l’impressor, el procediment d’impressió, la descripció i anàlisi de les llegendes de l’anvers i el revers de les postals, les mides, la data d’edició, els llistats i descripcions finals amb informació complementaria a cada sèrie.

El llibre, a més, està dotat d’una introducció que ens apropa al món de les postals i la seva relació amb el col·leccionisme, un capítol que sintetitza, de manera esplèndida, la història de la targeta postal a Tarragona.

El llibre resta complementat amb un útil repertori bibliogràfic i documental, i un corpus d’índexs que faciliten al lector la recerca directa de les sèries catalogades, les referències onomàstiques i toponomàstiques contingudes als volums.

Aniversario

El treball d'Àngel Archilla, historiador autodidacta, fa noves aportacions a les que fins ara es tenien de la guerra civil a la demarcació de Tarragona, a partir del buidatge i anàlisi exhaustiu de les actes de les sessions de la Comissaria de Defensa Militar. Aporta documentació inèdita sobre l'estructura militar que, al marge, del govern central de la República Espanyola, la Generalitat de Catalunya creà a l'inici de la Guerra Civil i fins a la dissolució de la Conselleria de Defensa de la Generalitat, després dels Fets de Maig de 1937. Les actes, inèdites, posen de manifest els problemes que ocasionà la militarització d’una societat convulsa, sotmesa al poder civil i militar de les milícies sindicals i polítiques i els comitès i regidories de defensa creats en els municipis, així com la manca de mitjans tècnics i humans per executar les seves missions.

LES ESCALES DEL MAR. LES VIES DE COMUNICACIÓ DE VIANANTS ENTRE LA PART ALTA I LA PART BAIXA DE TARRAGONA EN ELS DARRERS CENT CINQUANTA ANYS

LES ESCALES DEL MAR és un reportatge dels carrers que posen en comunicació, a través d’escales, la Part Alta amb la Part Baixa de la ciutat de Tarragona. Elements urbans molt importants quan les persones es traslladaven caminant a tot arreu. Que tornen a ser molt vigents quan la recuperació de la comunicació de vianants a la ciutat és un procés en marxa, que ha portat fins i tot a la mecanització d’algunes de les escales.

Explica la història que ha envoltat la construcció, sovint accidentada, de cada una de les escales. S’hi afegeixen dues excepcions: inclou també l’Escala Reial, la més marinera de totes; i la novíssima passarel·la 2018, que s’està acabant aquests dies, coincidint amb la publicació.

També es relaten, sota la denominació d’utopies, els projectes de comunicació que no s’han executat: des de l’escalinata del Balcó del Mediterrani, de Ramon Salas, al projecte de Ricardo Bofill de supressió de les vies del tren.

No es tracta d’una publicació merament tècnica, tot i que hi han les dates i xifres més necessàries, sinó que te un llenguatge planer, a l’abast de tot-hom.

LES OBRES AL PORT DE TARRAGONA DURANT LA POSTGUERRA (1939-1952). RECONSTRUCCIÓ I EIXAMPLAMENT EN TEMPS DIFÍCILS

El present treball tracta exclusivament sobre les obres al Port de Tarragona durant la postguerra, tema que a priori no sembla tan atractiu com altres, però que és increïblement indicatiu per mesurar l’estat en què es trobava la institució portuària. L’època de la postguerra és un període cronològic menys estudiat del que sembla; s’hi passa molt de puntetes. Tampoc hi ajuda gaire que fos un període poc prolífic quant a construccions. Des del 1939, el règim dictatorial estava més pendent de reprimir que de construir, o sigui que és normal que els estudis hagin deixat aquest aspecte més de banda. Ara bé, l’activitat al Port va ser frenètica. Les reconstruccions, que duraren prop d’un lustre, es van dur a terme de manera immediata. Els bombardejos no foren els únics causants de les destrosses, encara que les seves repercussions foren les més devastadores. Pel que fa a la resta d’obres projectades, malgrat que en algunes de les més transcendentals no es van complir els terminis d’execució, val a dir que es va fer una feina immensa.

LÍNIES CREUADES – ÀLVAR CALVET

Beca Carles Mani 2008. “Tot i reflectir, i resumir gran part de la trajectòria d’Àlvar Calvet, centra la seva atenció en el recull de les entrevistes o qüestionaris que l’autor ha anat realitzant a partir de l’any 1999 a diferents col•lectius (presoners, professionals del sexe, persones amb esquizofrènia, persones en procés de desintoxicació, immigrants, etc.), amb els quals també s’ha proposat una sèrie de plantejaments plàstics i conceptuals i en els quals utilitza recursos plurals que podríem situar entre la performance i la pintura”. (Pàgina web de l’Ajuntament de Tarragona).